el BAGES
S
ant Feliu Sasserra, capital històrica del Lluçanès, ha vist passar més de mil anys d’història. L’ església apareix datada per primera vegada l’any 946. Els habitants del Lluçanès, amb la idea de dependre del poder reial i no de la baronia, intentaren aconseguir convertir-se en una sotsvegueria. L’any 1449, la reina Maria va concedir una primera sotsvegueria que tenia com a centres Perafita i Sant Feliu Sasserra. Quan l’any 1611 s’aconsegueix la sotsvegueria del Lluçanès, la Cúria s’estableix a Sant Feliu Sasserra, en aquell moment l’única vila del Lluçanès. Després vindrien temps de repressió i d’esforços dels santfeliuencs per recuperar la vila incendiada pels borbònics i fer-ne un lloc de feina i de vida. La indústria, especialment la tèxtil, i l’agricultura han estat la base de la prosperitat de la vila. Avui Sant Feliu Sasserra és un indret que ofereix tranquil·litat, natura i qualitat de vida. Un lloc ideal per a viure.
La Fira de les bruixes
Sant Feliu Sasserra, municipi de la Catalunya interior, situat en la intersecció de tres comarques: el Bages, el Berguedà i Osona, forma part de la comarca natural
Sant Feliu està immers en un triangle màgic de la Catalunya Central amb vèrtex a tres muntanyes, relacionades també amb el misteri i la màgia; el Pedraforca, el
16
del Lluçanès, però pertany administrativament al Bages. El territori de 23,14 km2, té com a eix principal la riera del Relat. Sant Feliu és un poble petit i, potser per això, un poble cohesionat, festiu i participatiu. Hi ha festes i tradicions profundament arrelades com la dansa del Treure Ball i la Fira de les Bruixes, que en els darrers anys es presenta com l’evolució de l’anterior Fira de Tots Sants.
La dansa del treure ball La dansa del treure ball es balla a Sant Feliu per la Festa Major (2a setmana de setembre), la Festa de Sant Pere Almató i la Festa de la gent gran. La dansa actual, una dansa senyorial, segons Josep Maria Vilarmau i Cabanes va ésser introduïda a Sant Feliu Sasserra cap a l’any 1885 per algun traginer, mercader o rodamon que l’aprengué al Pirineu.
Montseny i Montserrat. Les llegendes, les històries de les dones d’aigua, les remeieres, els caçadors de bruixes, abracen la cultura popular de molts dels nostres pobles. Des de fa més de vint anys, i en substitució d’una altra fira de Tots Sants, celebrem la Fira de les Bruixes. Es fa el dia 1 de novembre. Al nucli antic s’hi poden trobar més d’un centenar de parades d’artesania, herbes remeieres, esoterisme i bruixes. Existeix la possibilitat de