TURISME CATALUNYA nº106 Octubre 2023

Page 1

OCTUBRE 2023 / 106

Revista turística amb distribució mensual en quioscos, biblioteques i Oficines de Turisme de Catalunya


2


Montsià 12 Baix Camp 26 Tarragonès 28 Conca de Barberà 30 Solsonès 34 Noguera 36 Garrigues 44 Bages 48 Osona 52 Cerdanya 56 Garrotxa 58 Andorra 60

info@magazinepublicacions.com www.magazinepublicacions.com Delegació de Barcelona:

Av. Madrid, 133 baixos · 08028 BARCELONA Tel. 93 249 71 71

ada a

Publicació associ

CONTRACTACIÓ PUBLICITÀRIA publicitat @ magazinepublicaciones.com

Tel. 667 560 225

Delegació de Lleida:

C/ Abat Escarré, 6 baixos · 25001 LLEIDA Tel. 973 071 222 Director Lluís Gómez: lluis@magazinepublicacions.com Dept. Comercial Anna Arrom: anna@magazinepublicacions.com Dept. Coordinació Ivan Belilles i Darío Mejón Dept. Redacció Ivan Belilles produccio@magazinepublicacions.com Dept. Disseny Gràfic i Maquetació Darío Mejón i Sergi Terés produccio@magazinepublicacions.com

Dept. Web Sergi Terés media@magazinepublicacions.com Dipòsit legal: L 177-2017 ISSN (Edició impresa): 2604-9627 ISSN (Edició online): 2604-9635

03


és mes de verema, de tardor, d’ara fred i demà calor, de canvi d’hora, de castanyes i panellets i, darrerament, també de Halloween. I de Turisme! A Catalunya i a Andorra! És per això que us hem preparat una edició amb nombroses propostes perquè viatgeu per casa nostra i conegueu nous indrets on desconnectar i relaxar-vos, però també on fer activitats culturals, esportives, gastronòmiques ..., activitats turístiques, al cap i a la fi. Nosaltres us presentem nous racons per descobrir, us donem noves idees d’espais on fer cap i us fem l’empenteta per animar-vos a sortir. Nosaltres proposem, vosaltres, trieu. Què us sembla? Per aquest mes tenim molts suggeriments amb propostes de tardor. Aquest octubre obrim amb el Montsià, la comarca més meridional de Catalunya i amb nombrosos tresors per descobrir a més del Delta de l’Ebre. Podeu començar per Amposta, la seva capital, on patrimoni, cultura i gastronomia van de bracet. La ciutat ofereix diferents recursos per passar unes vacances amb família, amics o parella: des de visites per descobrir la ciutat a rutes en bicicleta o passejades turístiques, sense oblidar els moments al voltant d’una taula per recarregar les piles al cor del Delta.

Vall d’A d’ d’Aran Arra A an n

D’Amposta marxem cap a Santa Bàrbara, municipi situat al bell mig de la plana de la comarca i rodejat de grans camps d’oliveres. La formació de Santa Bàrbara va lligada a la colonització de les terres ermes del terme de Tortosa, que un cop passades les primeres dècades del segle XVII, van fer les famílies provinents, principalment, d’aquesta ciutat. Aquests primers habitants van transformar els terrenys erms de les Planes de la Galera (com es coneixia aleshores) en camps d’oliveres, passant a denominar aquelles terres com les Planes de Santa Bàrbara (d’aquí el gentilici de planers i planeres). A Santa Bàrbara i trobareu història, cultura, contrastos, gastronomia típica, festa i tradició de les Terres de l’Ebre. No marxeu sense tastar la baldana.

P Pa Pallars l ar ll as Ju Jussà uss sà

Un altre municipi del Montsià ideal per visitar aquesta tardor és la Sénia, un municipi amb un entorn de riu i muntanya idíl·lic per realitzar diferents pràctiques esportives o, simplement, passejar en família pels diferents itineraris de natura senyalitzats. Prova d’aquest relat són els tres grans atractius paisatgístics que caracteritzen el terme senienc: el parc natural dels Ports, el riu Sénia i els camps d’oliveres. Però, a més de natura, la Sénia també us ofereix propostes culturals per gaudir durant aquesta tardor. Passeu pàgina per descobrir-les. Finalment, no podem abandonar la comarca del Montsià sense passar per Alcanar, tres municipis en un. Amb aquest tret característic està clar que no li manca de res. Així, a Alcanar, les Cases i Alcanar-Platja teniu passat i present, interior i costa, platges i serra i, per descomptat, gastronomia reconeguda. Us hi podreu resistir? A més, a Alcanar hi ha un dels jaciments ibèrics més grans i més importants de Catalunya com és la Moleta del Remei, rehabilitat per a la visita pública i des del qual es pot gaudir d’unes magnífiques vistes de la badia dels Alfacs i el Delta de l’Ebre.

Noguera Nogu No ogu g er era a

Se Pla d’Urgelll

Garrigues Ga arrrig gue u s

Un cop explorat el sud del país ara sí que és hora d’anar cap al nord. I, a casa nostra, al nord hi ha els Pirineus, on Càmpings de Lleida us espera amb els braços oberts en algun dels seus 47 allotjaments en plena natura per gaudir de la tardor. Si us quedeu a dalt del mapa i us agraden els animals no us perdeu la Fira de Puigcerdà, la mostra equina més important del país amb un miler de caps de bestiar. Terra Terr Te rra a I, si encara continueu a la part alta podeu fer el salt al Principat Alta Al ta d’Andorra, que igualment compta amb una nombrosa oferta de propostes per gaudir de la tardor, amb rutes guiades i vies ferrades per Encamp i Pas de la Casa, o fent excursionisme a Ordino, reserva de la biosfera, per exemple.

I, ja per acabar, una darrera recomanació; gastronòmica en aquest cas. I és que torrons Virginias ha presentat aquest mes les seves noves propostes torronaires per aquest Nadal. Si sou llépols se us farà la boca aigua. Amb això, ens acomiadem fins al novembre. Que gaudiu de la tardor 04

Urgell U Ur rge rge g lll

Segrià Se S egr g ià à

Deixem ara el Montsià, però sense allunyar-nos massa perquè també us volem recomanar l’Hospitalet de l’Infant i la Vall de Llors, un paradís senderista per aquests mesos de tardor. I és que aquesta població del Baix Camp es caracteritza per gaudir de mar i muntanya.

Tornant a Catalunya, aquest mes us recomanem especialment atansar-vos al Bages, on molt a prop de Manresa hi ha l’Heretat Oller del Mas, un celler de vins ubicat en un castell familiar mil·lenari on podreu fer enoturisme sostenible. Consulteu les nombroses propostes i activitats que us ofereixen; fins i tot podreu dormir en cabanes de luxe entre roures i alzines.

Pallar Pall Pa llllar ar Sobir S bi So birr

Alta Al Alta ta Ribagorça ba ago orç rça rça

Ca Ca P io Pr Priorat iora ratt ra Ribera R be Ri bera ra a d’Ebre d ’Ebr ’E brre b

Baix E Baix Ebre bre br e

Montsià Mo ont n si sà

C Conca o c on ca ad Barb Ba Barberà be errà

Ba B Baix aix x Camp Ca Camp mp

Tarr T Ta rr rr

Província de TARRAGONA Província de LLEIDA Província de BARCELONA Província de GIRONA Principat D'ANDORRA


Espirituosa

rrs s rà à

Cultural

Excursionista

Enoturística

Andorra Ando An d rr do rra

Cerdanya C rrd Ce rdan an nya ya Al A Alt lt Ur lt Urgell rge gell ll

Garrotxa Ga arr rrot o xa xa Plla Pla P a de l’l’Estany ’Es E tany ta any y

Berguedà Be erg rgue u dà ue à S Solsonès olso ol sonè so nès nè s Osona Oson Os ona on a

Giiro Gironès G Giro ron nès nè

B Baix aix ai x Empo Em Empordà mpo ord rdà à Les comarques que apareixen amb un color més fosc i marcades amb un cercle pintat són aquelles que apareixen en aquesta edició de la revista.

Selva S lv Se va Bages Bage Ba ges ge s

egarra e garr ga rra a

Moianès M ia Mo ianè nès nè s V Vallès allè al lè ès Or Orie Oriental ient ie n al nt al V Vallès alllè lès s Occi Oc Occidental c de ci dent nttal a

Anoia A oi An oa

de de

At Al Alt amp amp

Alt Al lt Em Empo Empordà p rd po rdà dà

Ripo Ri Ripollès po pol oll llès ès

Altt Al Pene Pe Penedès n dè ne dès s Ba Baix aix i Penedès P Pe ne edè ès

Baix Bai aix x Llobregat L Ll o re ob ega gat

Maresm Mare Ma resm re esm s e sm

arc Barc Barcelonès B

Aquesta és la llegenda del mapa de Catalunya, representat per comarques i províncies. Al costat de cada comarca, hi trobareu la seva capital.

Garraf G rr Ga rraf a af

rragonès agon ag onès on s Alta Ribagorça (Pont de Suert) Alt Urgell (La Seu d'Urgell) Cerdanya (Bellver de Cerdanya) Alt Camp (Valls)

Garrigues (Les Borges Blanques)

Baix Camp (Reus)

Noguera (Balaguer)

Baix Ebre (Tortosa)

Pallars Jussà (Tremp)

Baix Penedès (El Vendrell)

Pallars Sobirà (Sort)

Conca de Barberà (Montblanc)

Pla d'Urgell (Mollerussa)

Montsià (Amposta)

Segarra (Cervera)

Priorat (Falset)

Alt Penedès (Vilafranca del Penedès) Anoia (Igualada) Bages (Manresa)

Andorra (Andorra la Vella)

Baix Llobregat (St. Feliu de Llobregat) Barcelonès (Barcelona)

Alt Empordà (Figueres)

Berguedà (Berga)

Baix Empordà (La Bisbal de l'Empordà)

Garraf (Vilanova i la Geltrú)

Cerdanya (Puigcerdà)

Maresme (Mataró)

Garrotxa (Olot)

Segrià (Lleida)

Moianès (Moià)

Gironès (Girona)

Ribera d'Ebre (Mora d'Ebre)

Solsonès (Solsona)

Osona (Vic)

Pla de l'Estany (Banyoles)

Tarragonès (Tarragona)

Urgell (Tàrrega)

Vallès Occidental (Sabadell i Terrassa)

Ripollès (Ripoll)

Terra Alta (Gandesa)

Val d'Aran (Vielha)

Vallès Oriental (Granollers)

Selva (Sta. Coloma de Farners)

05


Catalunya sempre ha estat una terra lligada a les begudes, fonamentalment vi i cava. Però casa nostra no només s’extreuen begudes de la vinya, sinó que també compta amb una llarga tradició de digestius, licors i destil·lats fets amb herbes que s’acostumen a prendre durant les sobretaules festives.

Aromes de Montserrat

Les Aromes de Montserrat és un licor d’herbes profundament arrelat a aquesta muntanya. Diu la tradició que els monjos benedictins el van crear com a remei estomacal. L’origen de les Aromes de Montserrat és desconegut encara que se sap que fa entre dos-cents i tres-cents anys que s’elabora emprant la mateixa tècnica de producció. Es tractaria d’un licor elaborat pels mateixos monjos els quals, segons la tradició benedictina, haurien elaborat un remei estomacal tot destil·lant les herbes de la muntanya. Als inicis va ser destinat al consum propi i al dels pelegrins que visitaven la muntanya sagrada, però les propietats digestives d’aquest licor van ser tan apreciades pels visitants que la seva creixent demanda va menar a comercialitzar-lo.

Els anomenats digestius tenen el seu origen en remeis medicinals ideats a l’edat mitjana. Segons els textos documentats, el primer a parlar de destil·lats a Catalunya fou el metge i teòleg medieval Arnau de Vilanova, encara que la fama se la va acabar enduent el polifacètic filòsof Ramon Llull, que va deixar palesa en la seva literatura la bondat dels aiguardents com a digestius. Avui dia els beneficis dels digestius es troben en entredit, ja que mentre la comunitat gastronòmica en beneeix els seus avantatges, la comunitat científica ho discuteix al no estar demostrada la seva contribució a la digestió. Debats al marge, el cert és que a Catalunya hi ha una llarga tradició en l’elaboració d’aquestes begudes de sabors inconfusibles i exclusius, propis de la terra. En repassem quatre que val la pena tastar almenys una vegada a la vida, però n’hi ha moltes més. I és que és estranya la comarca que no elabori el seu propi i tradicional aiguardent.

Les Aromes de Montserrat és una beguda destil·lada a 31°, que presenta una tonalitat marronosa-daurada un xic espessa. Els seus ingredients principals són: aigua, sucre, alcohol i 12 herbes diferents com ara la farigola, el ginebró, l’espígol, la canyella, el clau d’espècia i el coriandre, entre d’altres. La dimensió del mercat de les Aromes de Montserrat abasta tot Catalunya, les Illes Balears i Andorra. Fora d’aquests territoris, pràcticament no es coneix.

a la pàgina 09

06 06


Defensem el català de les urpes de l’extrema dreta. Fes un 2x1 en revistes en català. Una subscripció per a tu i una per a una entitat dels Països Catalans.

noalacensura.cat



Ratafia

La ratafia és un dels licors més arrelats a la terra. S’obté de la maceració nous verdes i de fruits, herbes medicinals, arrels, pinyols i espècies. N’hi ha que s’elaboren amb tan sols un ingredient, però n’hi ha que en fan servir més d’un centenar. Molt arrelat en diferents comarques catalanes, a la Unió Europea la ratafia catalana està reconeguda com a Indicació Geogràfica Protegida (IGP). L’elaboració és majoritàriament de caràcter casolà i al Principat tenen molta presència a les comarques centrals, la demarcació de Girona i les occidentals del Pirineu.

Cassís

La ratafia és una beguda espirituosa elaborada bàsicament amb nous tendres el sabor de les quals es completa amb diverses plantes aromàtiques (menta, marialluïsa, sàlvia, farigola, alfàbrega, espígol, brioda, sajolida ...) i espècies com la canyella i la nou moscada. És un licor dolç i intens, amb una textura espessa. El producte elaborat se sotmet a envelliment en recipients de fusta i durant un període mínim de tres mesos. El producte final té una graduació d’entre 24 i 30°.

El licor de Cassís és un licor tradicional de la Val d’Aran on s’ha elaborat a les cases seguint antigues receptes occitanes. També als Pallars se n’elabora tot i que l’origen és francès. Es tracta d’un licor de baixa graduació alcohòlica (16% vol.) i molt dolç (400 g de sucre per litre) elaborat a partir de les fruites del cassis o grosselles negres (black currant). El licor de Cassís s’elabora amb dos tipus particulars de

grossella negra o cassís, les baies de les quals es maceren amb alcohol i després es deixen macerar un mínim de dos mesos. Després es fa un procés de decantació natural. El licor de Cassís es pot prendre sol i, també, és molt recomanable prendre’l com a aperitiu barrejant-ne unes gotes amb vi blanc, cava o xampany. Serveix per a elaborar salses acompanyant plats de caça o postres, especialment el gelat de bescuit o vainilla. Té un gust dolç i s’assembla al patxaran basc.

Licor de crema d’arròs El licor de crema d’arròs és un licor típic de les Terres de l’Ebre. Es tracta d’un destil·lat relativament recent, elaborat amb un concentrat de crema, sucre líquid, aigua desmineralitzada, destil·lat d’arròs del Delta i aromes de canyella i llimona. De sabor suau, té una graduació alcohòlica de 17° i s’acostuma a prendre sol i fred o amb gel després dels àpats i per a acompanyar les postres o el cafè. Té un color blanc abrillantat i s’aprecia una densitat elevada amb un toc oliós. Així mateix, desprèn un aroma intens però delicat a la barreja de canyella, l’alcohol de l’arròs i de vegades també llimona. Pel que fa al sabor, continu i durador, es tracta d’una crema suau, dolça i densa però sense perdre les seves propietats líquides. El seu sabor també recorda a l’arròs amb llet o a la crema catalana. 09


Viu la natura amb el

E

l Centre Excursionista de Catalunya (CEC) és una institució catalana esportiva i cultural, declarada entitat d’utilitat pública amb gairebé 150 anys d’història. Té com a objectiu principal el foment, el desenvolupament, la formació i la pràctica continuada de l’activitat física i esportiva en el medi natural de tota la ciutadania, incloent-hi tota mena d’activitats a la muntanya o relacionades. El CEC es va fundar l’any 1876 i des de la seva fundació ha jugat un paper fonamental en el desenvolupament de l’excursionisme a Catalunya. L’entitat ha estat pionera en la creació de rutes, senyalització de camins, refugis de muntanya i altres infraestructures necessàries per a la pràctica de l’excursionisme i l’alpinisme. El CEC compta amb un ampli grup de voluntaris i guies professionals de tot Catalunya que organitzen activitats i sortides tant pels seus socis i sòcies com pel conjunt de la societat.

10

El CEC promou una sortida endreçada i segura a la natura, per poder gaudir de l’entorn natural de manera responsable. A través de l’Escola de Muntanya ofereix una àmplia varietat de cursos, tallers i formació (teòrica i pràctica) d’adults per a tots els nivells, des dels principiants fins als més avançats. L’Escola de Muntanya d’adults del CEC és un centre pioner en l’àmbit europeu en la formació tècnica de muntanya. En l’actualitat ofereix més d’una vuitantena de cursos de formació repartits durant tot l’any i dirigits per un equip de tècnics esportius d’alt nivell. Els objectius principals de l’Escola d’adults són iniciar, formar i perfeccionar els participants en les disciplines de muntanya –tinguin el nivell que tinguin–, divulgar el coneixement amb aprenentatge de qualitat, conscienciar els participants dels riscos existents, fomentar una pràctica segura d’aquestes disciplines i difondre els valors que defineixen el CEC entre la ciutadania.

010


A través de l’Escola de Muntanya Una de les funcions importants del ofereix una CEC és la protecció i conservació de l’entorn natural. L’entitat fomenta el àmplia varietat respecte per la natura i promou la pràctica d’un excursionisme soste- de cursos, nible, que minimitzi l’impacte humà sobre el medi ambient. tallers i El CEC va ser el primer club esportiu del món en obtenir la certifi- formació per cació que ratifica l’alineació del seu sistema de gestió amb els Objectius adults per a per al Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’agenda 2030 de les Naci- tots els nivells ons Unides, marcats amb la finalitat El CEC compta amb una assegurança inclosa en la quota anual d’associats, i que cobreix tant en l’àmbit nacional com internacional els possibles rescats i l’atenció mèdica que es pugui necessitar.

d’erradicar la pobresa, protegir el planeta, promoure la igualtat social i de gènere i assegurar una vida digna per a tothom. Al llarg dels anys, el CEC ha establert col·laboracions amb altres entitats nacionals i internacionals relacionades amb l’excursionisme, l’alpinisme, la ciència i la cultura, fomentant l’intercanvi d’experiències i coneixements

Tota la informació sobre els cursos es pot trobar al web

cec.cat


Una ciutat on gaudir del patrimoni, la cultura i la gastronomia El patrimoni, la història, la cultura, la gastronomia i la natura s’agafen de la mà per fer d’Amposta un destí de referència. La ciutat ofereix diferents recursos per passar unes vacances amb família, amics o parella: des de visites per descobrir la ciutat a rutes en bicicleta o passejades turístiques, sense oblidar els moments al voltant d’una taula per recarregar les piles. 12


La capital del Montsià és el destí ideal per gaudir amb amics, parella o família, al cor del Delta de l’Ebre mposta neix amb la construcció del castell al segle X, un espai on actualment es troben restes de les fortificacions medievals. Segles després, el municipi va encapçalar la producció d’arròs i la colonització agrícola al Delta. D’aquella època es conserven molins com el de Cercós o el d’Adell, el primer a la mateixa zona del castell, o les cases modernistes, que es poden veure recorrent els carrers de la ciutat. Custodiant el riu, el Pont Penjant és un dels símbols arquitectònics més representatius de la ciutat des de la seva

inauguració l’any 1920. L’enclavament privilegiat d’Amposta permet gaudir de la seva història mitjançant la recuperació del patrimoni cultural de la ciutat com la façana fluvial, la zona del castell amb la seva celoquia sobre l’Ebre, les cases modernistes, el mercat amb els seus magnífics vitralls, els molins arrossers o, pels seus voltants, la Vil·la Romana, o la Torre de la Carrova. Una bona forma per conèixer tots aquests llocs i la seva història és amb les rutes guiades que es realitzen durant tot l’any i contextualitzant els segles d’història visitant les descobertes arqueològiques exposades a les sales del Museu de les Terres de l’Ebre,

una de les principals entitats culturals del territori dedicada a la història, etnografia, ecologia, economia i geografia de les Terres de l’Ebre. La preservació de les tradicions deltaiques també es manté viva amb festes de recreació històrica com la Festa del Mercat a la Plaça, que es duu a terme el mes de maig; la Festa de la Plantada, al juny; i la Festa de la Sega, a l’octubre. Però Amposta és molt més, amb atractius tan destacats com el Festival Internacional de Teatre i Circ d’Amposta (FesticAm), a l’octubre; les Festes Majors, a l’agost; i la Fira de mostres, al desembre.

segueix a la pàg 14 >>


>> ve de la pàg 13

L’arròs, a la ribera i al plat No és cap secret que el Delta de l’Ebre és un dels paratges naturals més importants de Catalunya. El riu acompanya la ciutat i s’obre camí cap al Delta de l’Ebre, una planura de 320 km2 que permet ser gaudida i transitada amigablement, sobretot en bicicleta o a peu, per poder gaudir dels camps d’arròs en les seves diferents etapes i albirar les múltiples espècies d’aus que habiten i nidifiquen en aquest entorn natural ple de vida i singularitat. I és que el terme municipal d’Amposta s’estén en gran part pel Delta de l’Ebre, nuclis de població com el Poble Nou del Delta, Balada i la urbanització d’Eucaliptus; i zones protegides del parc natural, com les llacunes de l’Encanyissada i la Tancada, o la platja dels Eucaliptus, representen un oasi per a la fauna i flora que hi habita i per als visitants que el recorren. Tots aquests elements naturals, en especial el cereal estrella de la zona, es traslladen al plat amb la gastronomia típica del Delta, que es pot degustar tot l’any i, en concret, amb

A Amposta podeu gaudir dels camps d’arròs en les seves diferents etapes i albirar les múltiples espècies d’aus que habiten i nidifiquen en aquest entorn natural ple de vida i singularitat

14

les jornades gastronòmiques i la popular Festa de l’arròs i la carxofa, que se celebra al mes de febrer. Veniu i endinseu-vos en una ciutat amb una gran diversitat de recursos, on el patrimoni, la història, la natura i la gastronomia, s’agafen de la mà per oferir la millor experiència al cor del Delta de l’Ebre


Amposta és cultura Amposta és Delta de l’Ebre Amposta és gastronomia Amposta és cicloturisme Amposta és platja

Per a més informació visita www.turismeamposta.cat i segueix-nos a les xarxes socials (@turismeamposta). Av. de Sant Jaume, 42-52

Amposta és ciutat esportiva

43870 AMPOSTA (Tarragona) Tel. 977 703 453 turisme@amposta.cat

15


16


17 17


Al bell mig de la plana del Montsià i rodejada de grans camps d’oliveres, Santa Bàrbara s’estén suaument entre la majestuositat dels dos parcs naturals de la zona, els Ports i el Delta. És una població que manté una important vitalitat social i comercial i que, al mateix temps, ha estat capaç de mantenir les tradicions. Santa Bàrbara manté els trets característics de les poblacions de les Terres de l’Ebre amb la presència de camps d’oliveres i cítrics que contrasta amb la zona de ribera a prop del riu Ebre. La coneixem?

S

anta Bàrbara és una jove però dinàmica població de la comarca del Montsià, situada en un terreny molt pla, creuada pels barrancs de la Galera, Lledó i Pelós, i limitant amb els municipis de Tortosa al nord, Mas de Barberans a l’oest, la Galera al sud, i Masdenverge a l’est. El terme municipal és de 28,19 km2 i el poblen uns 3.800 habitants. La vila a 79 m d’altitud és creuada pel barranc de la Martinenca, que passa pel mig del poble, i limita amb els municipis de Tortosa, Roquetes, Mas de Barberans, la Galera i Masdenverge. La població compta amb serveis de tota mena, esportius, culturals, sanitaris …, a banda d’estar ben comunicada, situada entre el binomi Tortosa-Amposta. Tot i el testimoni de vestigis prehistòrics, la formació de Santa Bàrbara va lligada a la colonització de les terres ermes del terme de Tortosa, que un cop passades les primeres dècades del segle XVIII, van fer les famílies provinents, princi18

La formació del municipi va lligada a la colonització de les terres ermes de Tortosa, que els primers habitants van transformar en camps d’oliveres

palment, d’aquesta ciutat. Aquests primers habitants van transformar els terrenys erms de les Planes de la Galera (com es coneixia aleshores) en camps d’oliveres, passant a denominar aquelles terres com les Planes de Santa Bàrbara (d’aquí el gentilici de planers i planeres), un cop es va construir una capella en el seu honor. Les perspectives econòmiques van provocar un augment de població a finals del segle XVIII, iniciant la lluita cap a la independència del poble, que s’aconseguí finalment el dia 9 de maig de 1828, dia de Sant Gregori, patró de Santa Bàrbara. Des d’aleshores Santa Bàrbara

no ha parat de créixer i s’ha consolidat com un municipi actiu i atractiu, un referent de la plana interior de la comarca del Montsià que mira al futur sense oblidar les seves arrels.

Terra d’oliveres Santa Bàrbara és un poble tradicionalment agrícola, dedicat majoritàriament a la producció d’oli. El conreu de les oliveres tingué la seva millor època des de finals del segle passat fins als anys trenta del segle XX, quan aquest conreu ocupava un 92% de la superfície conreada. Després de la Guerra Civil, per diferents motius, es reduí molt, però,


així i tot, continua essent el cultiu més estès, compartint protagonisme amb altres conreus. Una quarta part del terme, però són terres de regadiu, fet que ha estat clau en el desenvolupament de l’agricultura al poble. En aquest sentit, cal destacar el paper important de les cooperatives locals (Agrícola del Camp San-

Entre els productes gastronòmics més típics del municipi cal esmentar la baldana o botifarra negra, el pastisset o el panoli

Productes típics

ta Bàrbara i Cooperativa Agrícola Sant Gregori). També són presents, dins del sector ramader, granges de diferent tipologia, com aviram o bestiar oví. La indústria, dins del terme de Santa Bàrbara fa molts anys que hi és amb més o menys importància, encara que ha esdevingut de major incidència a partir dels anys seixanta. En general, es pot dir, que no ha estat negativa, ja que ha estat un complement bàsic per l’economia agrària tradicional. Durant molts anys, el protagonisme industrial local el va tenir la indústria del nacre i del moble. Actualment, si bé s’han superat moments de crisi, la indústria a Santa Bàrbara ha tornat a experimentar

un important creixement, gràcies al paper que està jugant el polígon industrial “Barranc de Lledó”, centre industrial del municipi. Pel que fa al comerç, Santa Bàrbara disposa d’un important teixit comercial que actua com a nexe secundari del paper primari que desenvolupen Tortosa i Amposta. Tot i el pes d’aquests, Santa Bàrbara ha apostat sempre per l’activitat mercantil, amb la celebració d’activitats comercials o fomentar la cooperació entre establiments. Actualment, el municipi disposa d’una bona dotació de comerços que permeten trobar un ventall ampli de productes.

De manera especial, trobarem una magnífica relació qualitat-preu amb els productes tradicionals de la zona: en els mobles (hi ha moltes botigues amb exposicions importants), l’oli d’oliva (d’una qualitat excel·lent contrastada), els cítrics (tant les taronges com les mandarines) i els productes gastronòmics més típics (la baldana o botifarra negra, el pastisset, el panoli, etc.), sense oblidar la resta de comerços que també ofereixen una important gamma de productes de diferent tipologia. Respecte als serveis que ofereix la població, cal destacar la gran varietat de serveis que s’hi poden trobar. Principalment, cal destacar l’oferta de restauració que té el poble, amb una cuina tradicional, basada en els productes típics de la zona, tant de mar com de muntanya, on l’oli d’oliva és el protagonista principal. També, en els darrers temps, està augmentant els serveis d’allotjament, amb hotels, hostals i cases de turisme rural. En definitiva, hom pot trobar a Santa Bàrbara tot allò que busca. No es tracta d’un municipi gran, però sí d’un gran municipi, on l’harmonia del territori contrasta amb la dinàmica i inquietud dels seus habitants, que han portat Santa Bàrbara a ésser el que és avui dia.

segueix a la pàg 20 >> 19


Llocs per visitar

• Trulls del Deume, antics dipòsits on es dipositava el delme.

Les Masades Tot i ser un poble relativament jove, a Santa Bàrbara es poden visitar indrets únics i característics, llegat dels primers colonitzadors que van transformar el paisatge i van establir les primeres construccions. La història de Santa Bàrbara va lligada a la colonització de la plana i a la construcció de grans masades, que des del segle XVIII, van ocupar gran part del territori planer. Al segle XIX, la situació aïllada d’aquests masos i la intensitat de les guerres carlines a aquestes terres, van esdevenir en uns trets constructius únics i característics. En destaquen: • La masada de Martí - Museu de la vida a la plana (en direcció a Ulldecona).

• Àrea interpretativa del Molí de Vallès (direcció Mas de Barberans).

• Destaquen l’església de Santa Bàrbara, construïda a principis del segle XX i rehabilitada recentment on destaca el seu modern retaule.

• Masada de Gironet (direcció Tortosa).

• L’edifici de l’Ajuntament de principis del segle XX.

Les cooperatives A les cooperatives de Santa Bàrbara podreu veure el procés de transformació de les olives en oli a través de visites guiades, demostracions, tast d’olis i la possibilitat d’adquirir els preuats tresors a les seves agrobotigues.

Espais singulars La història de Santa Bàrbara també té edificis i espais singulars dignes de visitar donada la seva transcendència en l’esdevenir de la població. 20


Cultura L’activitat a Santa Bàrbara no s’atura durant tot l’any, oferint un gran ventall de possibilitats culturals, amb música en directe, dansa, teatre, jornades, conferències, tallers ..., l’esforç de totes les entitats socials, culturals i esportives locals fan de Santa Bàrbara un aparador cultural de primera fila. Us proposem visitar:

quen els correbous, una tradició molt arrelada al municipi. Àpats populars, paella, bou estofat, esmorzars ... I, a les nits, ball i gresca pels joves fins que el cos aguanti.

Museu de la vida a la plana • Espai d’interpretació: en aquesta sala s’hi pot veure l’evolució de Santa Bàrbara des dels seus orígens fins a l’actualitat. Un pas per la història, els oficis, el conreu de l’olivera i els nous cultius, la producció oleícola com a motor del municipi, els estris i utillatges ..., una passejada per la història. • Col·lecció d’història natural “Josep Antoni Valls”: una important mostra de paleontologia i mineralogia cedida per aquest insigne planer, on es poden contemplar peces d’un valor incalculable. A més, el museu també disposa d’una àmplia sala múltiple, una agrobotiga i oficina de turisme.

• A l’octubre, té lloc el Festival Rihihiu, que recupera i reflexiona sobre el patrimoni local i paisatgístic des d’una perspectiva de gènere. Pren el nom -rihihiu- del crit que es feia servir a la zona del Montsià per comunicar-se entre finques d’oliveres veïnes. • L’últim cap de setmana de novembre se celebra la fira de l’oli novell, els cítrics i el comerç que s’ha convertit en l’aparador principal de l’oli d’oliva de Santa Bàrbara. Una mostra anual dels millors olis amb degustació de les millors varietats i on es recupera l’essència més viva de la tradició del poble. Més de seixanta expositors, concursos, demostracions, degustacions ...

Jornades culturals, esportives i activitats infantils • Arrels Planeres-festivitat de Sant Gregori, un aparador cultural, etnogràfic i històric on Santa Bàrbara recupera la seva festa i els seus costums més tradicionals.

• A més a més, durant tot l’any, podeu gaudir de tots els atractius turístics que us ofereix el municipi amb les rutes saludables de Santa Bàrbara. Se’n proposen quatre: els Trulls del Deume, la Via Augusta, Parcs Biosaludables i Molí de Vallès + informació:

Ajuntament de

Santa Bàrbara • Al juny, Santa Bàrbara es vesteix d’esport amb una oferta única d’activitats esportives i, durant tot l’any, el Grup Joventut s’encarrega d’organitzar activitats per a joves i infants. • Al juliol se celebra la Festa Major de Santa Bàrbara Major (segona setmana). Deu dies de gresca sense parar on desta-

Plaça Alcalde Cid i Cid, 1 43570 SANTA BÀRBARA (el Montsià) Tel. 977 71 70 00 - Fax 977 71 92 85 ajuntament@santabarbara.cat

21


Propostes a la natura Una de les primeres poblacions que trobem al sud interior català és la Sénia, un municipi amb un entorn de riu i muntanya idíl·lic per realitzar diferents pràctiques esportives o, simplement, passejar en família pels diferents itineraris de natura senyalitzats. Prova d’aquest relat són els tres grans atractius paisatgístics que caracteritzen el terme senienc: • El Parc Natural dels Ports és un espai natural insòlit, abrupte i frondós, ple de vida salvatge que alberga gran varietat d’itineraris pensats per practicar diferents modalitats esportives, un indret captivador que resulta atractiu en tots els sentits. •  El riu Sénia és un dels elements més representatius de la demarcació i constitueix el nexe d’unió entre Catalunya i el País Valencià, amb diversos recorreguts per passejar còmodament i contemplar uns paratges d’aigua espectaculars entre bosc de ribera i restes arquitectòniques sobre les quals es fonamenta la història socioeconòmica de la població. • Els camps d’oliveres i els elements de pedra seca dibuixen el paratge senienc que trobem a la zona més planera del terme, repleta de camins i senders que enllacen el nucli urbà amb el vilar, motor econòmic encara de moltes famílies que ens proporciona l’or líquid tan preuat per a la cuina mediterrània.

22


Propostes culturals A més de tenir un entorn natural encisador, la Sénia també gaudeix de propostes culturals interessants: Al nucli antic, que data de l’època medieval, trobarem diverses construccions d’interès com ara fonts, safareigs, abeuradors, l’església, façanes característiques, reguers periurbans amb una xarxa hidràulica originada al s. XVIII..., a més, podrem meravellar-nos amb les fabuloses vistes que es contemplen des dels diferents miradors existents. Però com a gran atractiu històric i únic al territori, cal destacar el conjunt patrimonial que conforma el Camp d’Aviació de la Sénia, espais de visita obligada contextualitzats en l’època de la Guerra Civil Espanyola i l’aeronàutica. Durant el conflicte espanyol, el Govern de la II República, per tal de defensar-se del cop militar rebel, va planejar la construcció de diversos aeròdroms militars a Catalunya, entre ells, el Camp d’Aviació de la Sénia. Actualment, es tracta d’un espai parcialment conservat que acull un centre d’interpretació a l’antiga Casa de Comandament i preserva el refugi antiaeri. Especial rellevància rep el Centre d’Aviació Històrica de la Sénia, museu d’avions únic al territori, el qual exhibeix diferents peces aeronàutiques de l’època que sorprenen per la seva presència i majestuositat, considerades de gran valor i interès Més informació: Oficina de turisme de la Sénia i Centre de Visitants del Parc Natural dels Ports al Montsià Passeig de la Clotada, 23 · 43560 LA SÉNIA Tel. 977 713 000 / 977 576 156 turisme@lasenia.cat

www.lasenia.cat

A més de tenir un entorn natural encisador, la Sénia també gaudeix d’un gran atractiu històric i únic al territori com és el conjunt

AJUNTAMENT DE LA SÉNIA

patrimonial del Camp d’Aviació

23


Amb la presència constant del mar com a punt de referència, Alcanar ofereix al visitant una àmplia gamma d’atractius: platges per a tots els gustos, jaciments arqueològics (com el de la Moleta del Remei) i multitud de racons on gaudir de l’esperit mediterrani i de construccions tradicionals, com l’antiga cisterna o la sínia. A més, el visitant podrà assaborir una gastronomia marinera que té com a protagonista el llagostí i el suquet de peix, entre altres delícies de la mar. lcanar és la porta de Catalunya al sud del Principat. Aquest municipi del Montsià és el més meridional de Catalunya. S’estén al llarg de la costa, a l’est de la serra de Montsià des de davant de la punta de la Banya (al Parc Natural del Delta de l’Ebre) fins als límits de la plana de Vinaròs i el riu de la Sénia, al sud, tocant al País Valencià. Alcanar compta amb una població d’uns 10.000 habitants i el municipi es divideix en dos nuclis principals. A l’interior, la ciutat d’Alcanar, eminentment agrícola i primer productor de cítrics de Catalunya. Al litoral, la vila marinera de les Cases d’Alcanar, en plena badia dels Alfacs, el major port natural d’Europa amb els seus 150 km2. La gran expansió turística de la zona costanera ha donat lloc a un tercer nucli disseminat de viles i apartaments conegut com a Alcanar-Platja. Es tracta d’un tram d’urbanitzacions i zona residencial que compta amb la major part de l’oferta d’allotjament turístic del municipi. Amb 12 quilòmetres, les Cases d’Alcanar i Alcanar-Platja cobreixen

bona part de la façana costanera de la comarca del Montsià. A Alcanar, doncs, trobareu passat i present, interior i costa, platges netes i tranquil·les i serra escarpada, gastronomia reconeguda i bones instal·lacions esportives. Comencen?

Orígens ibers

Els orígens d’Alcanar es troben al poblat ibèric de la Moleta del Remei (s. VII aC). Viatgeu en el temps 2.600 anys endarrere visitant el poblat ibèric de la Moleta del Remei, un dels jaciments ibèrics més grans (4.000 m2) i més importants de Catalunya, rehabilitat per a la visita pública i des del qual es pot gaudir d’unes magnífiques vistes de la badia dels Alfacs i el Delta de l’Ebre. Fou declarat monument històric-artístic l’any 1979. Prop del jaciment trobareu l’ermita del Remei, dedicada a la patrona del municipi, d’estil gòtic i barroc, que conserva un molt interessant fresc de la batalla de Lepant a l’interior.

Si us introduïu dins la població d’Alcanar, us sorprendrà el centre històric. Carrers estrets i costeruts parlen de com es va originar el nucli l’any 1239, després que l’ocupació àrab deixés una forta empremta en molts aspectes. En els segles posteriors i fins a arribar al XVII, Alcanar, vila de tradició pesquera, va ser objectiu preuat per part de pirates, fet que va obligar a la construcció del recinte emmurallat. Un recorregut pel nucli antic ens revela vestigis de l’antiga muralla, com ara la torre del carrer Nou (s. XVI-SVII), estrets i bells carrers medievals, la cisterna del Vall (any 1600) i l’església de Sant Miquel, amb portalada principal renaixentista. Cal destacar algunes cases senyorials dels s. XIX-XX: casa del Marquès, casa dels Sunyer i casa O’Connor, que alberga el centre d’interpretació de la cultura dels Ibers.

Nius de metralladores

Des de les Cases d’Alcanar caminant pel codolar de la platja del Marjal trobareu


un bon nombre de nius de metralladores de la Guerra Civil Espanyola de 1936, un dels conjunts més complets que trobem a Catalunya i que es complementa amb fortificacions situades al peu de la serra de Montsià. Els nius de metralladores són unes estructures de defensa que estaven vinculades a un complex format per trinxeres refugi i polvorí, excavats al subsòl, que formaven part de la fortificació de la costa d’Alcanar, que era un punt estratègic per la seva vista privilegiada sobre la badia dels Alfacs.

Clementines i llagostins

L’economia del municipi d’Alcanar està repartida en diversos sectors i diferenciada per nuclis. El motor econòmic principal del litoral de les Cases d’Alcanar i Alcanar-Platja és el turisme. La població marinera de les Cases d’Alcanar es dedica majoritàriament a la pesca, sobretot de llagostins. Per la seva banda, el nucli principal d’Alcanar destaca pel conreu de la fruita cítrica, amb la clementina com a estandard, ametllers i oliveres. Tant els productes de secà (oli), de l’horta (verdures) i de la mar (peix i marisc) es barregen en una gastronomia que sap combinar tots aquests ingredients d’una manera pròpia i singular. De l’àmbit gastronòmic d’Alcanar en destaca la part marinera, que és capaç d’oferir el famós llagostí local i el deliciós suquet de peix, característic de les Cases i que es pot degustar en qualsevol dels nombrosos restaurants locals. Altres plats bàsics de la gastronomia local són el caldo, el “campanero”, l’all i pebre, el peix torrat, i els arrossos. Sense oblidar els productes de la mar: llagostins, grumolls, monets, moixarra, ortigues, palaia, “purets”, espardenyes, dàtils, caixetes, escamarlans, etc En l’apartat de la rebosteria, a més de la tradicional i típica a totes les poblacions del Montsià (carquinyolis, cocs, pastissets, borraines amb mel...). Alcanar està introduint la taronja en els dolços. Cal destacar el receptari de “La clementina d’Alcanar a la cuina”, elaborat per la Fundació Alícia. Al llarg de l’any, s’organitzen tres jornades gastronòmiques i una diada per promocionar la cuina local de la mà

dels restauradors membres del Col·lectiu Gastronòmic d’Alcanar i les Cases. Així, al febrer pren protagonisme la galera, al març les tapes marineres, al juny és el torn del llagostí, al juliol el musclo del Delta i als mesos de novembre i desembre el protagonisme l’acapara la clementina.

Platges i natura

La part litoral, coneguda des de sempre pel nom de “les Cases” és un petit poble mariner edificat al voltant d’una torre de defensa que s’alça a prop de la costa, a 4 km d’Alcanar. Al llarg dels 12 quilòmetres de litoral dins l’anomenada “Costa de l’Ebre” trobem platges de totes les varietats, amb sorra fina o petits còdols, totes acaronades per càlides aigües. Destaca la platja de les Cases-Marjal, on oneja des de 1994 la Bandera Blava d’Europa i les recents mencions de platges verges a les Timbres i la platja de Sòl-de-Riu i la Platjola. Aquest paratge costaner és idoni també per practicar-hi esports nàutics al port natural dels Alfacs, únic a Europa per les seves característiques i dimensions (150 quilòmetres quadrats). Per als amants de la natura, Alcanar ha recuperat antics senders a la serra del Montsià per a la pràctica de l’excursionisme i el senderisme. Per la costa, carril verd fins a la zona humida de Sòlde-riu, guardonat sender blau (3,5 km) pel seu alt valor paisatgístic i mediambiental, tot resseguint les platges verges. A les Terres del Sénia també trobem la major concentració coneguda d’Oliveres Mil·lenàries de tot el món. A Alcanar, podem admirar 7 oliveres mil·lenàries vora l’ermita del Remei.

Festes i cultura

Folklore i tradicions configuren el calendari festiu anual d’Alcanar. Destaquen les jornades de teatre de primavera (abril); la festa dels pagesos o dels bous (Sant Isidre, 15 de maig); festa dels pescadors amb processó marinera en barca per Sant Pere (29 de juny); festa dels mariners (16 de juliol); festa major de les Cases d’Alcanar amb bous al port i revetlles nocturnes (15 d’agost); Sant Miquel (29 de setembre) amb mercat Iber i visites teatralitzades al poblat ibèric de la Moleta del Remei; i festes del Remei el segon diumenge del mes d’octubre

Per a més informació:

ALCANAR TURISME Telèfon 977 737 639 turisme@alcanar.cat www.alcanarturisme.es


M

ar o muntanya? A l’Hospitalet de l’Infant i la Vall de Llors ningú no està obligat a triar entre una opció i l’altra, perquè fusiona els dos elements. La combinació de mar i muntanya obre un ampli ventall de possibilitats per fer activitats a l’aire lliure o, simplement, gaudir dels paisatges del municipi. En aquesta època de l’any, en què els passejos i les excursions venen més de gust, recórrer els seus camins és una experiència molt recomanable. A més de les platges i el patrimoni històric i cultural, la destinació destaca per la seva proposta senderista. L’Hospitalet de l’Infant i la Vall de Llors té una xarxa de camins i pistes forestals d’uns 180 quilòmetres. Per poder aprofitar aquesta extensa xarxa els últims anys s’han creat diverses rutes, algunes una mica més exigents i pensades per a persones que volen fer esport, i d’altres amb un caràcter més familiar i lúdic. Aquest és el cas, per exemple, del sender litoral del Jonquet, que un any més ha tornat a rebre el guardó de Sender Blau. Un reconeixement que aquest 2023 també ha rebut el camí que uneix els nuclis de Masboquera i Masia Castelló. Aquest sender, de 4.490 m i de dificultat baixa, arrenca amb una lleugera pujada al poble de Masboquera, de cases baixes i carrers estrets, on s’inicien diverses rutes a peu i amb BTT; i arriba fins al nucli medieval de Castelló, que compta amb edificacions recuperades per part d’una associació local (l’Associació Masia de Castelló), que treballa per dinamitzar i posar en valor aquest emplaçament, fent treballs de recuperació i actes festius i culturals durant tot l’any.

L’Hospitalet de l’Infant i la Vall de Llors “Un paradís senderista” La tornada d’aquesta ruta circular es fa seguint l’antic camí empedrat, de gran valor natural i patrimonial, amb una lleugera baixada que permet arribar còmodament fins al nucli de Masboquera. Aquests camins transcorren per indrets que permeten als visitants gaudir d’unes vistes espectaculars, com ara panoràmiques de la costa i les muntanyes litorals, paisatges protagonitzats pels característics marges de pedra seca de la zona, pels barrancs de la part més plana de les muntanyes o per l’espai natural protegit del Torn... Entre aquests itineraris, de diferents dificultats i distàncies, destaquen atractius turístics com la zona rocosa de la Mola de la Viuda, el poble abandonat de Remullà o el coll de Presó, des d’on es veu el poble de Vandellòs. Les vistes del mar, del delta de l’Ebre i del Camp de Tarragona en general, també es poden admirar des de la Mola de Nadell, a l’Hospitalet de l’Infant, a més de les formacions rocoses del barranc de Llèria. Els últims anys han cridat molt l’atenció rutes senderistes que ens apropen a llocs espectaculars, com la Cova de la Portadora o la Cova del Nadell

Aquests camins transcorren per indrets que permeten als visitants gaudir d’unes vistes espectaculars, com ara panoràmiques de la costa i les muntanyes litorals

>> Senderisme 26


>> Rutes amb BTT

>> Cova Nadell

>> Cova de la Portadora

Per a més informació, podeu contactar amb l’Oficina de Turisme a través del telèfon 977 82 33 28, amb un correu electrònic turisme@vandellos-hospitalet.cat i ara també a través de WhatsApp, podeu enviar missatges al 674 249 628

>> Estret de Llastres 27



Viu la Festa Major

de Sant Martí a Altafulla

A

ltafulla celebra la Festa Major l’11 de novembre, el dia del seu patró, Sant Martí. És una jornada molt intensa, en què el protagonisme l’agafen les entitats del municipi i és bon moment per amarar-se de la idiosincràsia d’aquest poble situat al bell mig de la Costa Daurada, amb arrels pageses i marineres que encara perduren malgrat la forta transformació des de mitjan segle passat fins ara. Enguany, a més, Sant Martí cau en dissabte, una altra raó per conèixer Altafulla el dia de la seva Festa Major. Sant Martí és desperta sempre amb el toc de matinades que amenitzen els carrers de la vila els grallers a partir de les sis del matí. Dues hores després es fa el tradicional esmorzar de l’arengada a càrrec de la Brigada Municipal. A dos quarts d’onze els Castellers d’Altafulla prenen el protagonisme amb la pujada del pilar per les escales. A les onze, a l’església que porta el nom del patró se celebra l’Ofici de Festa Major, cantat per la Coral Nou Rebrots d’Altafulla. Paral·lelament, a través de l’emissora municipal, Altafulla Ràdio (107.4 FM), s’emet el ball de Sant Martí a càrrec de Joana Badia. En acabar la missa, es fa la processó de Sant Martí, on participen i col·laboren els elements festius del seguici popular d’Altafulla com els Castellers, Diables Petits, Diables Grans amb el Gat, Bastoners, Gegants i nans, Grallers d’Altafulla i a més de la cobla La Principal de Tarragona.

la Rua de Sant Martí, on la mainada llueix el fanalet que s’han fabricat mentre acompanya al cavall i Sant Martí fins a la plaça del Pou on es fa la representació de la llegenda, narrada per Joana Badia. En finalitzar, actuació de l’alumnat de vent i percussió de l’Escola Municipal de Música i degustació del pastís de la capa de Sant Martí a càrrec del Forn Nogués. El Dia de la Festa Major de Sant Martí acabarà amb dos darrers actes: a dos quarts de nou, el concert de Festa Major, a càrrec de l’orquestra Welcome Band; i a la mitjanit, el ball de Festa Major, a càrrec de l’orquestra Welcome Band

Se celebra el dissabte 11 de novembre i és un bon motiu per conèixer aquesta vila el dia del seu patró

Però la Festa Major de Sant Martí arrenca molt abans concretament el 3 de novembre amb el pregó. Us convidem a gaudir de tots els actes, que podreu consultar a www.altafulla.cat

A la una del migdia, la plaça del Pou viurà un homenatge molt especial a la primera diada castellera del 1973 a càrrec dels Castellers d’Altafulla, reeditant la mateixa actuació amb un castell i un pilar. Tot seguit, hi haurà la Ballada de Bastons a càrrec dels Bastoners d’Altafulla i per finalitzar amb una ballada de sardanes a càrrec de la cobla La Principal de Tarragona. A les quatre de la tarda es fa la Rifa dels Diables i el Joc del Quinto a càrrec dels Diables Petits. A les set del vespre, comença

Tel. 977 65 14 26

www.visitaltafulla.cat 29


L'

apuntada portalada gòtica de l'església vella de sant Miquel Arcàngel de l'Espluga de Francolí (Conca de Barberà) dona de nou la benvinguda al visitant que, més enllà dels actes litúrgics —retornats al temple el 1975 després d'un segle d'abandó— vol palpar de prop el testimoniatge d'unes pedres que en diverses ocasions s'han salvat de l'enderroc.

30

Aquest any es compleix el centenari de la seva declaració com a Monument Històric i Artístic Nacional de l’estat i Bé Cultural d’Interès Nacional de Catalunya

Potser per la seva robusta torre de defensa o campanar, baluard de la vila templera i hospitalera, o pel gruix dels seus murs, o perquè el pas de la cruel història mai ha pogut amb ella, l'església (ara dita vella) segueix plantada, esvelta i plena de vida al centre de l'Espluga de Francolí. Aquest 2023 s'ha complert el centenari de la seva declaració com a Monument Històric i Artístic Nacional de l'estat i Bé Cultural d'Interès Nacional de Catalunya, l'any 1923. Amb motiu d'aquesta efemèride, la Parròquia de sant Miquel Arcàngel ha accedit a reobrir-la per les visites lliures, tant a la nau gòtica com al campanar, o a les rutes guiades específiques i temàtiques, complement necessari de la Ruta Templera i Hospitalera, que també hi passa. La visita permet descobrir les grans fites d'aquesta construcció d'estètica cistercenca i austera, a l'ombra del Reial Monestir de Poblet, construïda el 1297, rarament, no al turó (l'anomenat Capuig de la vila) sinó al peu del puig, centre de les dues Esplugues, dues viles separades per l'herència de dos germans de la família dels Cervera. Les dues viles compartien església, cementiri (dividit en dos) i hospital.


A l'església vella s'hi intueixen els vestigis de la primera església romànica, sebollida per permetre una ampliació més adient a l'expansió del poble. Però per la primerenca influència cistercenca i perquè tot just l'art gòtic començava a expandir-se, no trobem grans finestrals ni majestuosos campanars. Al contrari, la torre, de planta quadrada, poc accessible, amb 6 finestrals, àmplia i robusta, la fa peculiar i protagonista en episodis com la Guerra Civil catalana de 1462, o després de la desamortització de 1835 quan, arran de l'abandó i espoli del monestir de Poblet, el peu del campanar va convertir-se en el refugi secret de les despulles dels reis d'Aragó, salvades per Mn. Antoni Serret i uns quants espluguins. Per la 3a Guerra Carlina, el 4 de juny de 1873 els lliberals van parapetar-se al campanar i van destruir-ne les escales. Després d'un setge i combat de 16 hores, van rendir-se. En aquell moment, feia poc temps que el temple havia estat abandonat per la construcció d'una nova església neoclàssica, just davant (ara tancada per problemes estructurals). El fet que la parròquia projectés un nou edifici a la

seva horta i no sobre l'antiga església va ser clau per evitar perdre-la. Però sobretot, pel moviment ciutadà que en va aconseguir la catalogació, evitant que s'hi construís l'escola pública. L'1 de gener de 1939, però, un obús de l'aviació feixista va caure sobre el temple, destruint-ne el creuer esquerre, l'anomenada capella del Santíssim. El 1952, coincidint amb el retorn de les despulles reials a Poblet, es va enderrocar el cor, molt malmès, i es va restaurar mínimament la resta de l'immoble. L'any 1997, amb motiu dels 700 anys del temple, va restaurar-se i reobrir-se el campanar, on poden escoltar-se els últims tocs tradicionals de campana manual de la vila Per a més informació:

Telèfon 977 87 12 20 www.esplugaturisme.cat

31


Viu i sent la tardor al Pirineu amb

F

ins a l’arribada de l’hivern, la muntanya ens ofereix ser testimonis d’un trànsit meravellós. Sentir com el paisatge es transforma, escoltar els animals, veure com la llum canvia sota el mateix sol. Les escapades aquesta tardor, enmig de la natura, les trobaràs a qualsevol dels 47 càmpings i ressorts de Càmpings de Lleida. T’esperen una gran quantitat de propostes d’oci i benestar allotjant-te amb la teva autocaravana, acampant amb la teva tenda o en un rústic i equipat bungalou. A més, la tardor és un molt bon moment per gaudir del glàmping a les cabanes suite, tendes de luxe, bengalins entre altres extres, que li donen un toc de glamur a la teva escapada. Si el que et ve de gust és llançar-te a l’aventura, al voltant dels Càmpings de Lleida en trobaràs una bona varietat. Parapent,

ràfting, salt de pont, escalada, quads… a la teva disposició per saciar la teva adrenalina i viure emocions extremes. Però, encara hi ha més. Al Prepirineu ens espera el cel més espectacular de Catalunya. En concret, al Montsec, destinació turística Starlight, et trobaràs sota un paisatge d’estrelles des de l’interior de l’Observatori Astronòmic. Per on començar a descobrir aquestes i moltes més opcions per a aquesta tardor? A la pàgina web de Càmpings de Lleida, www. campingsdelleida.com, i al seu bloc així com a les seves xarxes socials ho tens fàcil i explicat amb detall. Accediràs a totes les ofertes que estan preparades per aquesta tardor-hivern. No trobaràs un millor pla per sortir amb els amics o amb la família; i no deixis la teva mascota a casa, que molts dels Càmpings de Lleida accepten animals

“Escapa’t a qualsevol dels 47 càmpings i ressorts lleidatans enmig de la natura” 32


Els quinze CÀMPINGS BIKE&RUN ofereixen més de 75 rutes per descobrir-les i gaudir-les d’una manera lúdica o esportiva, practicant senderisme, corrent o en bicicleta de muntanya (BTT), a través dels paratges singulars, espais naturals, vies històriques o senders de bestiar; només cal seguir “el camí verd” dels CB&R. Una iniciativa pionera i inèdita, ja que totes les rutes tenen la sortida i l’arribada des de cadascun dels càmpings participants i estan perfectament senyalitzades. Han estat els mateixos establiments els que han prescrit les rutes o senders atorgant un valor afegit únic als CÀMPINGS BIKE&RUN, atès que són els especialistes, els que millor coneixen el seu entorn i totes les seves possibilitats allunyant-se dels formats clàssics i tancats de les guies turístiques. CÀMPINGS BIKE&RUN és un estil de vida. És una invitació a descobrir l’entorn que ens envolta practicant senderisme o posant a prova la nostra resistència corrent o pujats a la BTT mentre interactuem amb el medi natural i cultural. Cada càmping ha dissenyat una sèrie d’itineraris que només ells coneixen a la perfecció i a partir d’ara comparteixen a CB&R. Un autèntic quadern de viatge que mostra on, quan i com gaudir cada ruta en funció de la seva dificultat i dels objectius de cada viatger-turista: zones boscoses, baixades pronunciades, pujades dures, etc. O obtenir la millor panoràmica, o aturar-se a fer un pícnic… Tota la informació la trobaràs a: www.bikeandrun.campingsdelleida.com

A Càmp ings de L leida s’hi va p er prime ra vegad a i sempre s’hi torn a!

Emoció i aventura. Desconnexió i refugi. Gastronomia, romànic, cultura, senderisme, turisme actiu, descans, aturar el temps, diversió… Càmpings de Lleida et convida a descobrir aquesta tardor els tresors del Pirineu lleidatà enfonsant-te en un bosc, travessant prats o muntat en una mountainbike… Surt de ruta i recorre quilòmetres i quilòmetres de verdor i de frescor.


34


35



LA NOGUERA

Situada a les portes del Pirineu, la NOGUERA ofereix una proSituada a les Pirineu, la NOGUERA una porció ideal deportes natura,del aventura, cultura, ciència i ofereix gastronomia. proporció ideal de natura, aventura, cultura, ciència i gas-

La gran diversitat d’elements naturals i contrastos de la NOtronomia. GUERA, li configuren un tarannà aventurer i alhora acollidor La gran diversitat d’elements naturals i contrastos de la que captiva qui la visita i el transporta a un món de sensacions i NOGUERA, li configuren un tarannà aventurer i alhora experiències. acollidor que captiva qui la visita i el transporta a un món de sensacions i experiències. Bona part del cel de la Noguera ha estat reconegut i certificat Bonaapart del cel de la Noguera ha estat reconegut i cercom Destinació Turística i Reserva Starlight pel Programa tificatde com a Destinació Turística i Reserva Starlight M&B la UNESCO. Aquesta distinció l’acredita com unpel dels Programa de per la UNESCO. Aquesta distinció millors cels M&B del món a l’observació astronòmica i perl’acrea la redita com un dels millors cels del món per a l’observació alització d’activitats turístiques basades en aquest recurs (valors astronòmica i per a la realització d’activitats turístiques científics, naturals, culturals paisatgístics). basades en aquest recursi (valors científics, naturals, cul-

turals i paisatgístics). En els darrers anys, la Noguera ha estat notícia per ser un referent endarrers l’street art, amb els espectaculars En els anys, la Noguera ha estatmurals notíciadel perGargar ser unde referenti en amb els espectaculars murals del Penelles dell’street Carreróart, de Montgai. Gargar de Penelles i del Carreró de Montgai.

NATURA I TURISME ACTIU NATURA I TURISME ACTIU La gran granvarietat varietat naturals de la Noguera permeLa d’ed’espais spais naturals de la Noguera permeten la pràcten d’un la pràctica d’un gran nombre d’activitats turismeen tica gran nombre d’activitats de turisme actiude plenament actiu plenament en contacte natura, tant contacte amb la natura, tant d’aire,amb comla d’aigua, com de d’aire, terra. com d’aigua, com de terra.

Cel Cel Les Àger i de Meià estan reconegudes com unes deunes les miLes valls vallsd’d’Àger i de Meià estan reconegudes com llors zones de vol lliure a escala mundial. Al Montsec els amants de les millors zones de vol lliure a nivell mundial. Al del vol lliure practicar parapent, ala delta, vols en globus Montsec elspoden amants del vol lliure poden practicar para- i pent, ala delta, volsvols enamb globus i ultralleuger i també vols ultralleuger i també paramotor i paratrike. amb paramotor i paratrike.

Terra Terra La Noguera per la diversitat de paisatges convida a practicar senLa Noguera per la diversitat de paisatges convida a pracderisme, running, T-rail, o BTT. parets de la serra ticar senderisme, running, T-rail,Les o BTT. Lesverticals parets verticals del són Montsec llocs coneguts únicsconeguts per a l’escalada, coves de Montsec la serra del són illocs i únicsi en per a com la cova del Tabac a Camarasa i la cova Negra a Os de Balal’escalada, i en coves com la cova del Tabac a Camarasa i la cova Negra al’eOs de Balaguer es practica l’espeleologia. guer es practica speleologia.

Noguera indreton la La La Noguera ésés unun indret on la natura es confon natura es confon amb la cada història amb la història i on moment històric ha deixat i on cada la moment històric ha deixat seva empremta. la seva empremta Aigua Aigua embassaments de Camarasa, Canelles, Santde Llorenç ElsEls embassaments de Camarasa, Canelles, Sant Llorenç MontMontgai, i Rialbl’espai configuren d’aigai,deSanta Anna Santa i RialbAnna configuren d’aigües l’espai tranquil·les gües més gran de perfectes pasper més grantranquil·les de Catalunya, perfectes perCatalunya, practicar piragüisme, practicar piragüisme, passejades en llanxa amb motor, sejades en llanxa amb motor, surf de vela, esquí-bob, etc. Al riu surf de vela, esquí-bob, etc. Al riu Segre, on les aigües Segre, on les aigües són més braves, es pot practicar ràfting i misón més braves, es pot practicar ràfting i mini-ràfting, i niràfting, i barranquisme al riu Rialb. barranquisme al riu Rialb. PATRIMONI HISTÒRIC PATRIMONI HISTÒRIC

La Noguera és un indret on la natura es confon amb la

La Noguera és un indret on la natura es confon amb la història i història i on cada moment històric ha deixat la seva emonpremta. cada moment històric ha deixat la seva empremta. AA la la comarca de lade Noguera resten resten nombrosos vestigis de divercomarca la Noguera nombrosos vestigis sesde èpoques prehistòriques, com són les pintures rupestres i els diverses èpoques prehistòriques, com són les pintures dòlmens. rupestres i els dòlmens. Haver estat l’avantguarda de la Catalunya Vella, de Haver estat l’avantguarda de la Catalunya Vella, terra deterra frontera frontera i part important del Comtat d’Urgell va deixar i part important del Comtat d’Urgell va deixar empremta en vien viles, castells, esglésies i monestirs. les,empremta castells, esglésies i monestirs. Vells costums i tradicions s’apleguen a la Noguera, com Vells costums i tradicions s’apleguen a la Noguera, com el Ranxo el Ranxo de Ponts, la Trobada de Campaners d’Os de Badelaguer, Ponts, lalaTrobada de Campaners d’Os de Balaguer, la Fira de Fira de la Perdiu a Vilanova de Meià, etc. Fesla tes Perdiu Vilanova deper Meià, etc. Festes que destaquen per la queadestaquen la seva peculiaritat són l’Harpia a seva peculiaritat són l’Harpiaa aCamarasa Balaguer, lai Balaguer, TranssegreMontgai a CamaBalaguer, la Transsegre rasa i Balaguer, Montgai Màgic, Festival Gargar a Penelles ... Màgic, Festival Gargar a Penelles,... 37


Receptes típiques de temps passats, com els panadons d’espinacs o la coca amb samfaina

Una ciutat per descobrir

L

a ciutat combina atractius patrimonials com el passeig per les muralles o l’església gòtica de Santa Maria; culturals com el festival Encontats o la fira medieval de l’Harpia; i naturals com els secans de Mormur o la Bultra, el bosc de ribera on us podeu endinsar de camí cap a l’antic monestir cistercenc de les Franqueses. A més, la ciutat compta amb diferents equipaments com el Museu de la Noguera i el Centre d’Interpretació de l’Or del Segre per entendre d’una manera diferent el passat de Balaguer. Prepareu-vos per gaudir una experiència autèntica! L’Oficina de Turisme, ubicada al Museu de la Noguera, ofereix diferents rutes per descobrir la ciutat. Una d’elles, la ruta literària, mostra la ciutat a través dels ulls d’autors

38

com Teresa Pàmies, Josep Vallverdú o Francesc Puigpelat. També hi ha dues rutes per visitar la ciutat amb els més petits, “Ens fem una selfie” i “Els tresors perduts”. Amb elles, els intrèpids exploradors que ens visitin podran gaudir experiències difícilment repetibles: des de trobar or dins el riu Segre envoltats d’ànecs, bernats pescaires o esplugabous fins a reproduir la vigilància medieval de la ciutat passejant pel pas de guàrdia de les seves muralles a nou metres d’alçada. Els atractius patrimonials de Balaguer són nombrosos. El centre històric es pot recórrer a l’ombra dels porxos medievals i amb les muralles gòtiques com a teló de fons. Al capdamunt, l’església gòtica de Santa Maria domina la ciutat.


La llum que es  filtra  a  través dels vitralls tenyeix amb blaus i vermells més de sis-cents anys d’història. Al seu costat, separat per l’escarpat barranc del Torrent, hi ha l’altre gran temple de Balaguer, la Basílica del Sant Crist. A l’interior hi reposa una còpia de la imatge que, segons la llegenda, va arribar des del Pròxim Orient remuntant el Segre al segle XIV. El passat islàmic és molt important a Balaguer i la converteix en una ciutat amb característiques úniques. Entre les dues esglésies hi ha les restes de l’antic castell de la ciutat. Abans de l’arribada dels cristians era el palau musulmà de la Suda, finament decorat amb guixeries i materials portats des d’Orient. Els comtes d’Urgell el van convertir en la seva residència principal anomenant-lo Castell Formós i el van decorar amb ceràmica comprada als artesans moriscs de Manises i Paterna. Darrere del Sant Crist s’hi localitzen els orígens de Balaguer, el jaciment arqueològic del Pla d’Almatà, la gran ciutat de temps andalusins que

van aixecar els àrabs i berbers en arribar a aquestes terres. Els materials que els arqueòlegs han localitzat en les diferents excavacions es poden veure al Museu de la Noguera on el visitant podrà experimentar com vivien els habitants d’al-Àndalus, quina vaixella utilitzaven, com eren les seves cases, com s’enterraven... A l’altre costat del riu, ubicat en un antic molí fariner, hi ha el Centre d’Interpretació de l’Or del Segre, un equipament únic a Catalunya, on els visitants es convertiran en buscadors d’or. Les aigües del Segre, des de temps andalusins, van ser explotades per a treure’n or! A Balaguer els visitants també podran recórrer la història a través de la cuina local caracteritzada pels productes de temporada. Per Carnaval el plat típic és l’olla amb congre sec, arròs, patates i mongetes seques. La importància històrica dels grans camps de cereal a la Noguera ha fossilitzat receptes típiques de temps passats, com els panadons d’espinacs o la coca amb samfaina.

El Centre d’Interpretació de l’Or del Segre, un equipament únic a Catalunya, on els visitants es converteixen en buscadors d’or

39


No us oblideu de tastar els caragols a la gormanda o a la llauna acompanyats d’allioli o vinagreta picant. Els cultius de secà també han estat importants, com l’olivera que ha poblat els camps dels voltants deixant una xarxa de molins que fabriquen un oli de molta qualitat. Tot això acompanyat amb vi de la D.O. Costers del Segre elaborat a la zona de Balaguer, al celler del Castell del Remei o Costers del Sió. Un vi que recorda la terra d’on ha sortit i el caràcter de la gent que l’ha veremat. Entre les activitats destacades que s’organitzen a Balaguer hi ha la festa medieval de l’Harpia, l’Encontats, la Fira Q i moltes més. La festa medieval de l’Harpia se celebra entre finals de maig i principis de juny i la ciutat s’omple de cercaviles, tendes i tabernes a l’aire lliure. Durant tres dies Balaguer retrocedeix en el temps per recordar l’època en què va ser capital del comtat d’Urgell. A la primavera, Balaguer també organitza la Fira Q, una fira on s’hi integren els diferents sectors econòmics de la ciutat, com són l’automoció, el comerç i serveis, la construcció i l’habitatge, el producte de proximitat, la restauració i l’oci, mitjançant diferents expositors i activitats. Tot això amb el segell de qualitat que ha caracteritzat la fira durant els darrers anys.

40

40

Al mes de setembre té lloc l’Encontats, un mercat de contes i llibres il·lustrats adreçat a públic familiar. En aquest esdeveniment els contes i les històries fantàstiques inunden els carrers del centre històric de Balaguer. A l’Encontats els visitants poden escoltar contes mentre passegen pel carrer, fer activitats i tallers de tot tipus, comprar les darreres novetats de llibres infantils i, sobretot, impregnar-se de la fantasia que durant tot el dia inunda el centre de la ciutat. Dins el marc de l’Encontats se celebra la Nit de Llegendes, una nit màgica en què es llegeixen les narracions guanyadores dels Premis Zyriab. Juntament amb tots els seus atractius turístics, Balaguer és també un nus de comunicacions, ofereix nombrosos serveis d’allotjament i restauració i, per la seva situació, permet desplaçar-se ràpidament a diversos punts de la comarca. La situació de Balaguer permet explorar tota la comarca, anar a veure els estels al Parc Astronòmic del Montsec —un dels millors cels del món—, gaudir del turisme actiu (escalada, senderisme, parapent, barranquisme...) i descobrir els castells, les esglésies i tot el patrimoni amagat de la Noguera

Per a més informació:

TURISME DE BALAGUER turisme@balaguer.cat Tel. 973 44 51 94

www.balaguer.cat


Fotografies: Carles Rabadà, David del Val i Paeria de Balaguer

El congost de Mu entre Alòs de Balaguer i Camarasa ofereix unes vistes excepcionals de l'aiguabarreig del Segre i el Noguera Pallaresa. Al costat, l'ermita de la Mare de Déu de la Pertusa (s. XI), entrada sud del congost de Mont-rebei

41 41


“LA FIRA DE LA PERDIU”

de VILANOVA de MEIÀ

Els orígens de “La Fira de Sant Martí” La notícia més antiga de la fira de Vilanova de Meià data, segons Albert Benet, de l’any 1374 quan el rei Pere III el Cerimoniós, senyor jurisdiccional de la vila, concedí a la Universitat i particulars de Vilanova de Meià el privilegi de poder celebrar una fira el dia de Sant Martí, deu dies abans i deu dies després, com solien celebrar-la per Santa Llúcia. Concedí també la salvaguarda de tots els homes que hi acudien amb els seus béns. Per aquesta raó es coneixia com la Fira de Sant Martí. El rei concedia també a la gent de Vilanova l’exempció de pagar per passar el riu Segre amb la barca de Vernet, alhora que prometia no separar mai més Vilanova de la corona, amb l’explícita prohibició d’infeudar-la. Només cal recordar que a principis d’aquell segle, l’any 1312, Vilanova de Meià i totes 42

les possessions que els Cervera, senyors de Meià, tenien a la Coma havien passat a ser propietat del rei Jaume II i que aquest els havia concedit una carta de poblament. D’aquest període de prosperitat i creixement de la vila data l’acabament de l’església de Sant Salvador amb la seva portalada gòtica (porta Baix) l’any 1327. En una data molt propera a la concessió d’aquesta fira coneixem la demografia que tenia Vilanova de Meià. Segons el fogatjament de 1378 estudiat per Esther Redondo, a Vilanova hi havia 99 focs, o cases habitades, que equivalia a unes 445 persones; la població més important d’un entorn de més de 30 quilòmetres.

El Mercat de les perdius La Fira de Sant Martí s’havia convertit en una de les festes més importants del poble i això va durar fins ben entrats als anys quaranta del segle passat. Antigament, en

Vilanova es converteix de nou per un dia en el centre comercial de la Coma de Meià i en el lloc de trobada de centenars de persones vingudes dels indrets més allunyats del país el dia

12 de novembre


aquestes dates es comercialitzaven una gran quantitat de productes del camp (cereals, nous, ametlles, llegums, mel, llana, porcs, aviram...) i la gent comprava roba i calçat de cara l’hivern. Però, el que més renom havia donat a la fira era el Mercat de les perdius. La gent de la vila i veïnat solien caçar a l’estiu, mentre segaven, perdiuetes de les llocades que voltaven pels sembrats. Les feien créixer, generalment la mainada, caçant-los llagostes. Als pobles de la Vall de Barcedana (Matassolana, Sant Martí, Sant Cristòfol i Sant Miquel), algunes dones criaven aquestes perdius amb llocades, com pollets. Les acostumaven a treure a pasturar, i amb un senyal les feien tornar cap a casa a joquer. La vigília de Sant Martí les dones perdiuaires baixaven cap a Vilanova per l’Escala del Pas Nou amb les seves perdius engabiades, per portar-les a fira. Al peu de la plaça de la Creu, tocant a la Font de Caps, hi ha el monument que Vilanova va dedicar el 1984 en record d’aquestes dones que amb el seu ofici tan exòtic havien donat a conèixer arreu la nostra vila. El Mercat de les perdius començava el dia 10 de novembre a la tarda i es realitzava a la plaça de Creu i pel camí de l’era del Duro, que havia estat el camí principal que pujava cap al Pas Nou i Bon Repòs, abans de construir la carretera. Acudien molts compradors de perdius, generalment caçadors que tenien vedats per poderles-hi aviar. Venien de llocs tan distants com Mallorca, Aragó o Navarra, i també del país. La perdiu més preuada era, i és, la perdiu roja; però sobretot es valoraven molt els perdigots que fossin bons cantaires, ja que eren venuts com a reclams.

El dia més important de la fira era l’11 de novembre i aquesta ocupava molts indrets de la vila on es mercadejaven altres productes: els venedors de porcs se situaven al carrer del Coll del Castell i a l’actual carrer de les Escoles. Els que venien ametlles i nous es posaven al camí dels Estiradors. Els marxants feien les seves parades al portal d’Ajós. El nombre de persones que visitaven Vilanova aquests dies era molt gran, els mitjans de comunicació lents i precaris, per això totes les cases del poble tenien gent allotjada. Una diversió pròpia del dia de Sant Martí era el Ball de Fira, que començava a les dotze del migdia perquè hi poguessin participar els firaires. La Fira de Sant Martí, que tant renom i prestigi havia donat a Vilanova, es va anar esllanguint en la dècada de 1950 i començaments dels 60, sense arribar mai a desaparèixer del tot.

La Fira de la Perdiu L’any 1968 l’Ajuntament de Vilanova, va decidir revifar de nou la Fira de Sant Martí i dins d’aquesta el Mercat de la Perdiu, nom amb què es va promocionar durant molts anys. L’èxit de gent ja era notable tot i escaure’s entre setmana, per això el 1974 fou el primer any en què va deixar de celebrar-se la fira el dia de Sant Martí, passant definitivament a fer-se el segon diumenge de novembre (aquest 2023 és dia 12). A partir d’aleshores l’èxit d’expositors i de públic està assegurat per poc que acompanyi el temps. El 1984 va suposar una fita important per Vilanova. A partir d’aquell any es va passar a denominar oficialment “Fira de la perdiu”, i va tenir com a convidat especial la màxima autoritat de Catalunya, el president de la Generalitat. Una de les activitats més importants que se celebren és el concurs de perdius en què hi participen tots els expositors que venen a la fira. Un jurat presidit pel presi-

dent de la Federació de Caça de les terres de Lleida concedeix un seguit de premis als millors exemplars, als millors perdigots i a les millors parelles, així com el de constància a la Fira i a l’expositor més jove. Aquest concurs, que es va crear amb la nova promoció de la fira, té com a finalitat incentivar una mica més la participació dels criadors de perdius en el certamen, a part de la venda dels exemplars exposats o dels que tenen a casa, de les quals aquestes que porten aquí només en són una mostra Text escrit per: Ramon Bernaus i Santacreus Per a més informació:

AJUNTAMENT DE VILANOVA DE MEIÀ

Telèfon 973 415 005 ajuntament@vilanovameia.cat www.vilanovameia.cat

43



Les Garrigues

Atreveix-te a descobrir la terra verge extra

Més informació a www.turismegarrigues.com

Consell Comarcal de

Les Garrigues


L

es Borges Blanques, capital administrativa de la comarca, amb 6.195 habitants, se situa entre la plana regada pel canal d’Urgell i els plans de la depressió central. Com a capital catalana de l’oli, l’any 1918 ja hi havia 62 molins i 90 premses hidràuliques. A la població es pot visitar l’Espai Macià, on s’explica la trajectòria del president Macià i se n’exposen objectes personals. Ofereix la possibilitat de presenciar els moments més importants de la vida del president en realitat virtual. A la ciutat també hi ha l’antic molí d’oli de Cal Gineret, que és un centre d’interpretació de la Guerra Civil i la indústria de l’oli. Compta amb tretze cups monumentals i un antic refugi que s’utilitzava per salvaguardar la població civil dels bombardejos. Així mateix, s’hi pot visitar la capelleta barroca de 1743, que era la capelleta de l’antic hospital medieval, i la plaça de l’U d’Octubre, amb àmplies porxades i elements renaixentistes. L’Església Parroquial de l’Assumpció, d’estil barroc-neoclàssic, fou decorada amb pintures monumentals del Nou Testament a principis dels anys noranta i des del seu campanar es pot veure gran part del Pirineu, l’Urgell i el Segrià. Els Jardins del Terrall són l’autèntic pulmó verd de la ciutat, amb dues basses d’origen natural i una gran diversitat de fauna i flora. Acull una antiga premsa d’oli del segle XVII, el monument a la sardana, obra de Víctor Pérez Pallarés, i el monument a les víctimes garriguenques de Mauthausen. La Festa Major s’hi celebra el primer cap de setmana de setembre, en la qual destaca la Trobada de Gegants i Correfocs, reconeguda com a Festa Popular d’Interès Cultural. La Fira de l’Oli de Qualitat Verge Extra i les Garrigues s’hi celebra durant el mes de gener i és el principal referent del sector en l’àmbit de Catalunya

L’Espai Macià acull l’exposició permanent “El viatge de Macià”: que pretén generar un vincle afectiu amb l’època i transcendència del que fou president de la Generalitat de Catalunya i situar el visitant en aquell moment històric del país, però també en els anys posteriors fins a arribar a avui en dia, on el somni de llibertat i de progrés de Macià encara té vigència. L’equipament cultural fa difusió del llegat de la figura, la trajectòria i la manera d’entendre el món de Francesc Macià i, a més a més, neix amb una clara vocació d’esdevenir un punt d’aturada imprescindible del turisme que visiti les Borges Blanques o les Terres de Lleida, i de ser el punt de partida des d’on iniciar la descoberta turística de la zona. Veniu i escolteu la veu d’un home que ens va ensenyar a ser dignes de la llibertat. Pl. de Ramon Arqués, 5 · Tel. 973 140 874 46

www.espaimacia.cat


L’antic molí d’oli de Cal Gineret era un dels seixanta molins que existien a les Borges Blanques durant el segle XIX, quan la indústria de l’oli estava en la seva esplendor. Els cups d’emmagatzematge de l’oli s’han museïtzat -deixant al descobert les voltes de canó que els contenen- i són accessibles als visitants. L’equipament és també Espai de Memòria de la Xarxa del Memorial Democràtic, ja que va ser utilitzat com a refugi antiaeri durant la Guerra Civil Espanyola per amagar-se dels bombardejos. En aquesta estança s’ha incorporat un audiovisual permanent que permet viure una experiència immersiva, a través de les noves tecnologies mapping, blending i warping, que recrea la història d’una parella que vivia a les Borges durant el bombardeig del Nadal de l’any 1938. C. de la Font Tel. 973 142 850 (Ajuntament)

Museu de Cal Pauet Museu que recrea el paisatge de la infantesa i fa reviure la vida col·legial dels anys cinquanta i seixanta, els jocs de carrer, els llibres d’estudi, el cinema, els tebeos, els estris de les cases, les joguines ... C. Vila de Carlet (passatge entre el carrer Nou i el carrer Marquès d’Olivart) Tel. 619 972 250

www.museulesborges.com

Per a més informació:

AJUNTAMENT DE LES BORGES BLANQUES Telèfon 973 14 28 50 ajuntament@lesborgesblanques.cat


QUINZE 6 VINT-I-DOS edició

diàlegs creatius entre disciplines artístiqUes

DISSABTE 18/11/2023 19 H · ESPAI MANRESA 1522 (C. Mestre Blanch, 4)

TRANSFORMACIÓ#4 Amb una i·luminació tan gran

JOAN SANLLEHÍ · AINA TORNÉ · MAR V. ‘AERIA’ IL·LUMINACIÓ · DANSA CONTEMPORÀNIA · MÚSICA ATMOSFÈRICA

DISSABTE 25/11/2023 19 H · ESPAI MANRESA 1522 (C. Mestre Blanch, 4)

TRANSFORMACIÓ#5 Que totes les coses li semblaven noves GALA GARCIA · ANTONIO EL REMENDAO DANSA CLÀSSICA I CONTEMPORÀNIA · MÚSICA RUMBA FUSIÓ

entrades a www.manresa2022.cat

8€ anticipada / 12€ taquilla Un projecte de:

Direcció executiva:

Amb la col·laboració especial de:


E

ls dissabtes 18 i 25 de novembre arriba a Manresa la sisena edició del cicle Quinze Vint-i-dos, el festival artístic de petit format que té lloc al centre d’interpretació de la Manresa ignasiana, l’Espai Manresa 1522, i que aprofundeix en una lectura artística i renovada dels valors que giren al voltant del projecte «Manresa 2022 Transforma» i de la transcendental estada d’onze mesos d’Ignasi de Loiola a Manresa fa més de 500 anys. El Quinze Vint-i-dos ofereix diàlegs creatius a través de la música i les arts escèniques entre artistes de diferents disciplines, que s’esdevenen per primer cop i davant del públic, sempre sense un assaig previ, interaccionant a l’instant i creant un espectacle al mateix temps que el públic l’està veient. Aquest cicle va néixer el 2018 per dotar l’Espai Manresa 1522 d’una oferta cultural i artística complementària a la seva activitat habitual. Així, amb aquest cicle, el centre d’interpretació ignasià ha acollit vora una quinzena de diàlegs creatius entre artistes manresans i de fora donant lloc a experiències artístiques i de transformació úniques i irrepetibles. El programa del 6è cicle Quinze Vint-i-dos gira al voltant del camí del canvi, del procés de transformació de les persones en dos diàlegs complementaris, un més enfocat en la il·luminació d’aquest procés i l’altre centrat en el resultat i la nova realitat obtinguda de la mateixa transformació. El lema aquesta edició i que dona títol als diàlegs és “Amb una il·luminació tan gran que totes les coses li

semblaven noves”, una afirmació que es troba en l’Autobiografia d’Ignasi de Loiola en referència a la cèlebre Exímia Il·lustració del Cardener que va experimentar a Manresa fa més de 500 anys i que l’acompanyaria tota la vida. El primer diàleg d’enguany, titulat TRANSFORMACIÓ#4 i amb el subtítol “Amb una il·luminació tan gran”, serà dissabte 18 de novembre i comptarà amb els artistes Joan Sanllehí, Aina Torné i Mar V. ‘Aeria’, mostrant la interacció de disciplines com la tècnica d’il·luminació, la dansa contemporània i la música atmosfèrica, amb la llum que acompanya el canvi i l’obrir els ulls del procés de transformació com a leitmotiv. El següent dissabte, 25 de novembre, tindrà lloc el diàleg que complementa el primer amb TRANSFORMACIÓ#5 “Que totes les coses li semblaven noves”, que combinarà la dansa clàssica i contemporània de la ballarina Gala Garcia i la música rumba fusió del cantautor Antonio el Remendao, al voltant de conceptes com la descoberta d’una nova realitat i l’eufòria i l’efervescència de la novetat. Les entrades per gaudir d’aquesta experiència artística única es poden adquirir de manera anticipada a través del web manresa2022. cat, o bé presencialment, a l’Oficina de Turisme de Manresa Per a més informació:

www.manresa2022.cat

49


“Coneixeu les vinyes ecològiques, el celler i el recinte del castell del segle X, tasteu els seus vins de qualitat, feu excursions per la natura, relaxeu-vos en el centre de benestar o participeu d’activitats esportives en un entorn idíl·lic” Heretat Oller del Mas organitza degustacions de vins, cursos d’iniciació al tast i diverses activitats a mida per a grups, així com visites teatralitzades i jornades tècniques per a professionals del sector. Durant l’època de la verema (setembre-octubre) ofereixen la possibilitat de conèixer el procés de collita durant la nit i seguir de prop l’entrada del raïm al celler i el procés de selecció del fruit. El celler s’ha adherit al compromís Biosphere, un distintiu que vol garantir la qualitat i sostenibilitat dels serveis turístics, com ho són les seves vinyes ecològiques.

Heretat Oller del Mas tot és espectacular. Començant per la seva finca de 400 hectàrees amb vistes espectaculars a Montserrat, fins al seu celler, instal·lat en un mil·lenari castell familiar regentat per la família Margenat, hereva i conservadora de la història dels Oller. Visitar les vinyes de l’Heretat Oller del Mas és molt més que una experiència enoturística: tradició familiar de 36 generacions, respecte pel medi ambient, compromís amb el territori i vins de qualitat. Els visitants que s’acostin fins a l’Heretat Oller del Mas, situat als afores de Manresa, podran conèixer les vinyes ecològiques, el celler i el recinte del castell, originari del 50

segle X i restaurat entre 1981 i 2008, però on encara perdura l’empremta dels Oller, que conviu en harmonia amb la modernitat. Els vins Oller del Mas formen part de la D.O. Pla de Bages i la seva filosofia s’acosta a la dels típics vins de chateau d’alta qualitat. És per això que elaboren una tirada limitada d’ampolles sota les marques Arnau Oller i Bernat Oller, els vins insígnia de la casa, seleccionant moltíssim el raïm que cullen en les 35 hectàrees de vinya ecològica que conreen. A part d’aquests dos vins excel·lents, Oller del Mas n’elabora una desena més servint-se principalment de la varietat autòctona picapoll. Els trobareu a la seva boutique, amb altres productes i un petit museu.

La gran extensió de la finca es pot recórrer en bicicleta, a cavall, en carruatge o en buggy. Podeu menjar al seu restaurant Bages964, cuina de mercat que combina tradició i innovació; fer tastos i degustacions al WineBar; relaxar-vos al centre de salut Ànima Wellness, amb algun dels seus tractaments de benestar i bellesa, i fer nit en una de les seves luxoses cabanes de fusta sostenible enmig del bosc. I, a Oller del Mas, també podeu celebrar el vostre casament o la vostra festa familiar. Tot això envoltat d’un pulmó verd que us ofereix activitats esportives dins el club Innat com golf, pàdel, hípica, futbol 7, vòlei platja i piscina. Millor projecte d’Enoturisme 2023 per la Guía de Vinos, millor vi de Catalunya 2019 per l’especial Picapoll Negre, escollit per Departures Magazine com un dels 17 millors cellers idíl·lics del món el 2021, i millor experiència enoturística 2016 atorgada per la Generalitat de Catalunya, entre altres distincions.

Què més es pot demanar?


Viu la castanyada en plena natura a les

Cabanes de l’Oller

CAP D’ANY:

• 1 nit a Les Cabanes de l’Oller • Esmorzar • Menú degustació Cap d’Any • Cotilló • DJ • Barra lliure • Late check out

Una de les nombroses i exclusives experiències que us ofereix l’Heretat Oller del Mas són les seves cabanes al bosc, un pla ideal per celebrar, per exemple, la castanyada que ara tenim a tocar, o el cap d’any. En aquest sentit, Heretat Oller del Mas disposa del paquet ‘Castanyada a les Cabanes’ que inclou l’allotjament per a la nit del 31 d’octubre, esmorzar, menú degustació especial castanyada amb maridatge i visita al celler amb tast de vins des de 257 euros per persona.

Les Cabanes de l’Oller són 22 allotjaments únics de fusta integrats dins del bosc d’alzines, roures i pins amb vistes úniques a Montserrat. Es tracta de luxosos allotjaments on desconnectar i relaxar-se en plena natura. Les 22 cabanes són totes diferents, amb una ubicació estratègica dins el bosc i amb uns finestrals i terrasses adaptats a les vistes i a la situació de cadascuna per tal d’afavorir al màxim la immersió i el contacte amb l’entorn.

la seva roba de llit de 500 fils i de les seves tovalloles de Bassols.

Un concepte d’allotjament únic on la sostenibilitat, la natura i la comoditat es combinen en uns espais dissenyats amb harmonia i sensibilitat. La fusta, els materials orgànics i les línies naturals conformen espais en absoluta sintonia amb la natura. Cada cabana disposa d’uns 40 m2 molt ben condicionats i altament confortables amb decoració d’estil nòrdic. Televisió, cafetera, wifi, endolls d’USB... i, menció a part per l’espectacular terrassa i el jacuzzi. També us encantarà la comoditat dels seus matalassos i la suavitat de

Les 22 cabanes compten amb tots els serveis que ofereix Oller del Mas i les seves instal·lacions: accés al gimnàs privat del Club Innat, piscina, hípica, lloguer de bicicletes… Consulteu els serveis inclosos en el preu i els que podeu gaudir de forma independent, així com les nombroses activitats a fer en el complex Heretat Oller del Mas.

Les cabanes estan dividides pels diferents espais. Així, n’hi ha sis a la zona de les vinyes, envoltades de ceps i amb privilegiades vistes a Montserrat. La zona de les Alzines disposa de 10 cabanes a la part més frondosa del bosc, on les ombres dels arbres i els aromes de sotabosc confereixen una connexió especial amb la natura. I la zona dels Roures compta amb cinc allotjaments envoltats d’aquests arbres. Una de les cabanes és doble i permet a famílies o amics compartir dos allotjaments independents però amb la possibilitat de comunicar-se.

Deixeu-vos seduir per la màgia de la natura en un lloc ideal i viviu una experiència única de desconnexió a les Cabanes de l’Oller del Mas

51


C

entelles ofereix al visitant un comerç actiu i modern amb productes locals i de la terra, així com un patrimoni natural i cultural de tradicions i festes per viure i conviure. Durant l’estiu, la vila celebra esdeveniments tradicionals com la Fira de la Ratafia, que es realitza des de l’any 2009. La ratafia és una beguda tradicional de les terres catalanes amb més de mil anys d’antiguitat. Reconeguda com a Denominació Geogràfica, es prepara a base de nous verdes, aiguardent o alcohol, i es barreja amb diverses herbes aromàtiques i medicinals, seguint un procés de maceració durant un cert temps. El producte resultant és un licor digestiu que s’olora i assaboreix

à Mas el Cerd

lentament per extreure’n les tradicions i experiències de l’artesà. La vila ha tingut mercat i fires documentades des dels segles XV i XVI. El mercat, durant els tres darrers segles, es fa el diumenge, si bé antigament s’havia fet entre setmana. Les fires inicialment eren el 25 i 26 de novembre per Santa Caterina i el 2 de febrer la de la Candelera i eren de roba i de bestiar. Al segle XIX, per desestacionalitzar les fires, es va crear una fira el mes de juny per facilitar la comercialització de productes d’estiu. Actualment, cada diumenge, el mercat omple de vida el poble amb les seves parades multicolors i establiments oberts, potenciant el comerç local i el valor dels productes artesans que s’ofereixen.

ina

Molí de Llav

e Centelles

ta Coloma d

San Església de

52


Centelles també conserva, gestiona i difon un patrimoni cultural ric i divers que inclou elements immobles, mobles, documentals i immaterials de caràcter històric, artístic i tradicional que han conformat la seva identitat al llarg del temps. El nucli antic de Centelles conserva les traces de la vida emmurallada que fou, a partir del segle XIV, la capital política i econòmica de la baronia i després comtat de Centelles. L’empremta d’aquell període es conserva tant en la forma urbana com en els carrers principals que creuen la vila, els edificis més emblemàtics, els detalls decoratius de portals i les façanes. El municipi té com a emblema El Portal, declarat bé cultural d’interès nacional i constitueix una mostra d’arquitectura urbana de mitjan segle XVI. El Portal era el punt d’entrada i sortida pel nord de la vila emmurallada i és l’únic vestigi que resta dempeus de l’antic cercle de murs i torres que envoltaven el nucli de la vila. La vila es mostra amb la marca “Centelles és màgia” per donar a conèixer la diversitat de comerços, les fires, les activitats culturals, les rutes pel patrimoni i l’entorn encantador del municipi. A què esperes doncs?

Actualment, cada diumenge, el mercat omple de vida el poble amb les seves parades multicolors i establiments oberts, potenciant el comerç local i el valor dels productes artesans que s’ofereixen

Vine a Centelles!

Palau Comta

l

53


La vila de Viladrau és paisatge de muntanya, és aire pur, és on les

emocions i el relax et fan sentir com mai. De fet, el poble ha estat font d’inspiració per a molts artistes reconeguts del panorama català

ns endinsem en un paratge natural que convida a passejar-hi, a compartir la seva identitat i singularitat que marquen paisatges i racons de gran bellesa, amb un clima fresc a l’estiu i sec a l’hivern. Entre arbres, rius i muntanyes, ens trobem al bell mig del Montseny, al pintoresc poble de Viladrau, el qual està situat en un privilegiat indret on la tranquil·litat i el relaxament prenen el protagonisme immersos en el seu entorn. Bona part del terme municipal està integrat dins el Parc Natural del Montseny, certificat com Reserva de la Biosfera i que esdevé l’espai ideal per realitzar diferents activitats a la natura i descobrir els amagatalls i secrets més ben guardats de Viladrau. Tan excepcional és aquest entorn que la vila disposa d’un espai cultural, 54

conegut com a “Espai Montseny” i que organitza diverses propostes exclusives per reviure el passat llegendari de Viladrau i conèixer els seus voltants naturals més immediats. Des de l’Espai Montseny es duen a terme excursions lúdiques, culturals, gastronòmiques, lloguer de bicicletes perquè els visitants puguin fer rutes autoguiades per descobrir el bosc i l’entorn del poble. S’aposta per bicicletes elèctriques, amb l’objectiu que el públic tingui l’oportunitat de circular còmodament per un terreny de muntanya. Així doncs, es tracta d’una activitat ideal que combina l’activitat física alhora que es gaudeix de les meravelles paisatgístiques. A més i relacionat amb aquesta mateixa temàtica, existeix un espai bike friendly, on els visitants podran aparcar les seves pròpies bicicletes amb

seguretat mentre fa la visita a l’Espai Montseny, facilitant també eines bàsiques per realitzar petites reparacions si és necessari. També hi ha la possibilitat d’organitzar caps de setmana temàtics relacionats amb la natura i el patrimoni del poble, amb sortides especialitzades en algun àmbit concret, com per exemple, l’ornitologia, així com també un escape room relacionat amb les llegendes, cultura i tradicions de Viladrau. A part de tot això, Viladrau i l’Espai Montseny continuaran oferint les visites guiades per a grups de totes les edats amb el principal objectiu d’endinsar-te en la història del poble a través de l’experiència Espai Montseny i amb la possibilitat de reservar sortides guiades per tot l’entorn natural i patrimonial.


Viladrau també ha estat sempre estretament relacionada amb el món del motor, sent seu de competicions emblemàtiques amb un gran nombre de personatges reconeguts en l’àmbit automobilístic. Relacionat amb això, el poble compta amb una exposició permanent “Viladrau 100 anys de motor”, la qual fa un repàs del món automobilístic relacionant el protagonisme que hi ha tingut Viladrau

ingut lloc t n a h n o s o c s o b Frondosos bandolers i s e ix u r b e d s ie r histò

C.Balcells i Morató, 3 17406 · VILADRAU (Girona) Tel. 93 884 80 04

+ informació: www.viladrau.cat



• Cooperativa Lletera del Cadí • Restaurant Fontanals Green • Unió de Pagesos • JARC • Associació de Bars i Restaurants de la Cerdanya • Àrea de Servei Puigcerdà • Jardineria lsidre & Xavier Chía • Associació de Comerciants Puigcerdà - La Cerdanya • Associació d’Hotels i Càmpings de la Cerdanya

Fira de

Puigcerdà i 42è concurs de cavalls

2023

DISSA

B

4 DE N TE DE 20 OVEMBRE 23 DE LES 10:00 H A LES 15:30 H

A

AL RECINTE FIRAL DE PUIGCERDÀ

C d

A LES 10:00 H

Concurs de sobranyes

(Femelles nascudes durant l’any 2021) A LES 10:30 H

Concurs de sobranys

(Mascles nascuts durant l’any 2021)

C L re

C L re

A LES 11:00 H

P

uigcerdà té una llarga tradició de fires i mercats. Concretament, després de la repoblació de la Vila pel rei Alfons I l’any 1177, ja el juny de 1182 es va establir la fira. Aquesta es va crear amb caràcter perpetu i anual, posant els firaires sota la protecció reial. Aquest privilegi fou confirmat repetidament pels monarques successors. Fruit segurament del volum comercial assolit i de la necessitat d’expansió, l’infant Jaume de Mallorca concedí, el maig de 1270, permís per celebrar una segona fira per Tots Sants, que ha perdurat fins als nostres DISSAdies. BTE 4 equina DE NO L’emblema de la fira és el Concurs de Cavalls, la mostra més del VEimportant MBConcurs DE 2El0 tradicional RE país amb una xifra al voltant del miler de caps de bestiar. 23 de Cavalls, que aquest any arriba a la 42a edició, tindrà lloc el matí del dissabte 4 de novembre i diumenge 5. 10:00 H A iLES H de Sens dubte, l’Associació de Criadors de CavallsDE deLES la Cerdanya els 15:30 ramaders AL RECINTE FIRAL DE PUIGCERDÀ la comarca són els protagonistes d’aquest certamen, que es complementa amb A LESdies 10:004H i 5 de novembre i que les diferents parades de la fira multisectorial dels de sobranyes estaran ubicades a la zona industrial, al centreConcurs de la Vila i als carrers entorn de l’estany, parc Schierbeck i a la plaça Barcelona.(Femelles nascudes durant l’any 2021)

LES 10:30 H La fira l’organitza l’Ajuntament de Puigcerdà Aamb el suport de l’Associació de Concurs de sobranys Criadors de Cavalls de la Cerdanya, el Consell Comarcal dedurant la Cerdanya, la (Mascles nascuts l’any 2021) Diputació de Girona, l’Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt H Pirineu i Aran, el Departament d’AgriculturaA LES i la11:00 seva oficina comarcal, “la Concurs de terçones Caixa”, Cadí i diversos ajuntaments, entitats, empreses i particulars de la comarca A LES 11:45 H

Concurs d’eugues amb pollí A LES 12:30 H

Concurs de terçones A LES 11:45 H

Concurs d’eugues amb pollí A LES 12:30 H

Concurs de terçons

D

A

A LES 13:15 H

Concurs de quartons

(Mascles de menys de 4 anys)

F

A LES 14:00 H

A

Concurs de sementals (Sense límit d’edat)

A PARTIR DE LES 10:00 H

ORGANITZA: Concurs a la millor ramaderia • Ajuntament de Puigcerdà

de Cerdanya

COL·LABORA: “A”: •Categoria Diputació de Girona de 6Comarcal eugues de amb pollí, 2 femelles de •Lots Consell la Cerdanya •recria Associació de criadors de cavalls de Cerdanya i 1 semental • CaixaBank •Categoria Departament ”B”: d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda • IDAPA Lots de 3 eugues amb pollí, 1 femella de • Cooperativa Lletera del Cadí i 1 semental •recria Restaurant Fontanals Green • Unió de Pagesos • JARC • Associació de Bars i Restaurants de la Cerdanya • Àrea de Servei Puigcerdà NGEChía • JardineriaD lsidre IUM&EXavier • Associació de Comerciants Puigcerdà - La Cerdanya • Associació d’Hotels i Càmpings de la Cerdanya

BRE OVEM N E D 5 3 DE 202

Concurs de terçons

Per a més informació:

DE LES 10:00 H A LES 15:00 H A LES 13:15 H

Concurs de quartons

AL RECINTE FIRAL DE PUIGCERDÀ

PUIGCERDÀ TURISME (Mascles de menys de 4 anys)

Fira de bestiar

Tél. 972 880 542 A LES 14:00 H

A més a més durant tot el cap de setmana

Concurs de sementals

(Sense límit d’edat) www.puigcerdaturisme.cat ORGANITZA:

57


Catorze esglésies, dos castells, una infinitat de masies, coves, rius i gorgs en què refrescar-se. Montagut i Oix és una destinació perfecta per als amants del senderisme i la natura. Al nord de la comarca de la Garrotxa, topem amb l’únic municipi de la comarca que limita amb frontera francesa, el segon més extens i un dels més grans de les comarques gironines. Ens trobem al terme de Montagut i Oix, format per un terreny muntanyós i envoltat de la natura que personalitza la

58

zona. El terme, localitzat concretament a l’alta vall del Fluvià, a l’Alta Garrotxa, és el municipi que més extensió aporta dins l’espai d’interès nacional de l’Alta Garrotxa i abasta també una petita part del parc natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Així doncs, es tracta d’un indret enmig de la natura, on respirar l’aire més pur de la terra i els arbres i on gaudir relaxat dels dos nuclis de població, Montagut i Oix. El terme municipal presenta nombrosos veïnats, tant Montagut, situat en una gran plana elevada entre el Llierca i el

Fluvià, com Oix, envoltat de muntanyes fins a l’Alta Garrotxa, en una petita plana allargassada proper de la riera d’Oix. El municipi disposa d’equipaments i una situació privilegiada, així com també una agenda activa d’activitats turístiques i festes que li atribueixen la seva pròpia personalitat. És extens i variat, amb un ric patrimoni natural i paisatgístic, el qual dona l’oportunitat de realitzar diverses rutes per tal de descobrir-lo. Pel que fa a la cultura i l’arquitectura, el municipi compta amb un viu testimoni de la història, amb troballes de peces i

Catorze esglésies, dos castells, una infinitat de masies, coves, rius i gorgs en què refrescar-se. Montagut i Oix és una destinació perfecta per als amants del senderisme i la natura


elements antics de gran valor. A més, les esglésies romàniques, castells, torres i ponts que hi ha repartits pel municipi, transmeten un llegat excepcional digne d’admirar, tant per visitants com per als mateixos vilatans de la zona. Els diversos masos i masies, a més, denoten la personalitat d’una terra i cultura catalanes, deixant entreveure una història viva, plena de tradició i distinció. Són remarcables les esglésies romàniques de Sant Pere de Montagut, Sant Llorenç d’Oix, Santa Bàrbara de Pruneres, Sant Martí de Toralles, Sant Miquel d’Hortmoier, i el monestir de Sant Aniol d’Aguja. Al municipi també hi ha altres construccions tradicionals d’interès, com el pont d’Oix i el pont d’en Valentí. Pels excursionistes, els principals punts d’interès són el Puig de Bassegoda, el Puig de Comanegra, el Puig de Montmajor, la Cova del Bisbe, les Baumes d’Aguja, la Cova del Lladre, les Baumes d’en Caxurma i el Salt del Brull. El calendari d’activitats del municipi també extens i amb actes per a totes les edats, inclou excursions, festes majors, aplecs, i entre les quals destaquen el Combat de Corrandes a Montagut i l’activitat de Trepitja Garrotxa.

Combat de Corrandes a Montagut El Combat de Corrandes, que té lloc a la primavera, és un dels actes que pren més rellevància dins la comarca de la Garrotxa i està caracteritzat com uns dels més importants i consolidats del territori. Es tracta d’una jornada festiva dedicada al món de les corrandes i on se celebra un combat entre cantadors vinguts d’arreu de Catalunya. Diversos actes culturals, exhibicions, jocs tradicionals o cercaviles són algunes de les activitats que formen l’ordre del dia de la festa, la qual té una gran participació popular. Una altra de les activitats força reconeguda dins el marc del Combat de Corrandes és la Calçotada popular de la Garrotxa, que ja compta amb 22 edicions i que se celebra al nucli de Montagut. Es tracta, doncs, d’una de les calçotades amb més participació que s’organitzen a la comarca.

Trepitja Garrotxa Es tracta d’una Ultra Trail Solidària a Oix, a l’Alta Garrotxa, organitzada pel Centre Excursionista d’Olot i la qual té lloc a l’octubre. Tots els beneficis es destinen a projectes de recerca

mèdica infantil gràcies a la col·laboració amb la Fundació Albert Bosch. Les diverses rutes i curses, dividides en tres proves: l’Ultra, el Trail i la Cursa més curta, s’hi organitzen de forma que permeten descobrir camins i corriols de la zona, fent de l’activitat tota una experiència única

Ajuntament de Montagut i Oix Av. Escoles, 6 · 17855 MONTAGUT I OIX (Girona)

Tel. 972 287 804 ajuntament@montagut-oix.cat


60


2 f. [MT] [LC] Recta que travessa o talla un sistema de rectes.

Cicle de conferències en què la cultura és travessada per diverses disciplines i camps de coneixement per esdevenir germen d’idees i nous enfocaments. És en la confluència de disciplines i de persones de procedències diverses on es genera un interessant espai de transformació i aprenentatge.

Pianista, compositora i intèrpret, Dulce Pontes (Portugal) és una veu imprescindible pels amants del fado i la bona música. Combinant el fado tradicional amb estils contemporanis ha creat noves formes d'expressió musical. Va introduir les tradicions musicals de la península Ibèrica en el seu repertori, va redescobrir moltes melodies populars oblidades i va retrobar l'ús en instruments musicals. La seva obra, però, no només està influenciada per la tradició musical ibèrica, sinó també per sons àrabs, africans, brasilers i búlgars, tot i que ella canta fonamentalment en el seu portuguès nadiu. Les seves increïbles condicions artístiques, la seva formació clàssica i les seves inquietuds culturals, han portat Dulce Pontes a recórrer el món col·laborant amb els més grans artistes de diferents latituds.

Creadora artística, divulgadora i també generadora de pensament crític al voltant de la ruralitat. Va ser directora de l’Escola de Pastors de Catalunya entre el 2009 i el 2016. Col·labora amb el sector editorial i amb diversos mitjans vinculats a la ruralitat, entre ells la revista Pantera. Ha coeditat el llibre “Llavors. Som la regeneració”, ha codirigit el documental “El no a l’os” i ha publicat el llibre “Ruralisme”. És mare i té un petit ramat de set ovelles de raça xisqueta i un hortet, al Pallars Sobirà.

Tertúlia La trobada ...

Conferència Ruralisme o Barbàrie

Tertúlia en directe entre Dulce Pontes i una periodista musical, on repassaran la carrera de l’artista incidint amb la trobada amb Ennio Morricone i els fruits d’aquest encontre cabdal.

Dimecres 25 d’octubre a les 19 h a la Sala d’actes del Comú.

Dijous 19 d’octubre a les 19 h a la Sala d’actes del Comú.

Concert Perfil Amb més de 30 anys de trajectòria, Dulce Pontes mostra una nova etapa en la seva discografia on la cantant torna a les seves arrels, als artistes i les històries que la inspiren i així mateix impacten a totes les generacions portugueses. Perfil és un dels seus projectes més personals, on es mou entre el fado i la música popular portuguesa, i obre alhora els seus horitzons al jazz i a la música llatina. Divendres 20 d’octubre a les 21.30 h a la Sala Prat del Roure. Entrades a 20 € a www.e-e.ad.

L’assaig de Michela Murgia és tota una provocació. Un text ple d’ironia sobre la perillosa propagació dels populismes en les nostres societats. L’última reencarnació dels moviments d’ultradreta. Mercè Aránega es fica a la pell, el pensament i la denúncia d’aquesta escriptora i activista italiana per convertir-se en la protagonista d’un monòleg que denuncia l’actual onada de feixisme arreu d’Europa i la resta del món. Un text per fer trontollar la seguretat en el nostre sistema democràtic, adaptat per Sergi Pompermayer i dirigit per Miquel Gorriz. Dimarts 7 de novembre a les 21 h a la Sala d’actes del Comú. Entrada gratuïta a l’Oficina de Turisme d’Escaldes-Engordany. Arquitecte social i activista espanyol, que es caracteritza per practicar i concebre l'arquitectura des d'una perspectiva alternativa i d'insubmissió social. En l'àmbit de la realitat urbana aborda temes com l'arquitectura efímera, el reciclatge, les estratègies d'ocupació i intervenció urbana, la incorporació de pròtesi a edificis construïts o la participació ciutadana en els processos de presa de decisió sobre assumptes urbanístics. Fundador del projecte “Recetas Urbanas” ha estat guardonat amb la medalla FAD (2015) o el premi “Artista comprometido” de la Fundació Carasso (2020).

Conferència Arquitectura (Conferència en castellà)

Dijous 9 de novembre a les 19 h a la Sala d’actes del Comú.

61 Aforaments limitats Reserves d’entrades a l’Oficina de Turisme d’Escaldes-Engordany tel. 890 881 o bé a oficinaturisme@e-e.ad


2es Jornades de 2es 2es Jornades de Bruixeria d'Andorra Bruixeria d'Andorra Bruixeria d'Andorra

Del 18 de setembre al 4 de novembre del 2023 Del Del18 18de desetembre setembre al al 44 de de novembre novembre del del 2023 2023

· · ·


remeis d’ús tradicional a càrrec de sienta tan bien. ABloc les 19.00 h < Sala Sergi Mas > DIMECRES 20 DEPuig SETEMBRE Canòlich Álvarez i Joan Vallès DIMECRES 27 DE SETEMBRE acadèmic i literari La cacera de bruixes a Andorra (segles AXirau. les 18.00 h < Sala Sergi Mas > A les 17.30 h < Sala Sergi Mas > DILLUNS 18 DE SETEMBRE XV-XVII) conferència a càrrec de Parada de llibres a càrrec de la llibre- Cinema intergeneracional amb la DIJOUS 21 DE SETEMBRE < Sala Sergi A lesCastell 18.30 hGranados, Mas > ria La Trenca. col·laboració de serveis socials i parPau organitzada Altres activitats Parada de llibres a càrrec de la llibreticipació Ciutadana amb la pel·lícula per l’Arxiu Nacional d’Andorra. A les 17.00 h < Sala Sergi Mas > ria La Trenca.

A les 18.30 h Las brujas (de Roald Dahl). DIJOUS 5 D’OCTUBRE Presentació per part de la mestra Inauguració de l’exposició Abans AAles les 20.00 18.45 h h de cerimònies de per la xerrada, taller i A les 21.00 h < Sala Sergi Mas > miràvem la lluna tot Presentació de les jornades. degustació, Etnobotànica d’Andorra: < Sala Sergi > Cinema La muerte A les amb 19.00la hpel·lícula Mas os Sorginak! La caza de brujas en Navaremeis d’ús tradicional a càrrec de sienta tan bien. Xerrada La crema del mai i altres ri rra, del mito a la realidad histórica. A les 19.00 h < Sala Sergi Mas > Canòlich Álvarez Puig i Joan Vallès tuals meteorològics, a càrrec de Joa Conferència a càrreca d’ Amaia (segles Nausia Xirau. La cacera de bruixes Andorra quim Valera i Robert Lizarte. XV-XVII) conferència a càrrec de Pimoulier. DIJOUS 21 DE SETEMBRE Pau Castell Granados, organitzada Altres activitats per l’Ar xiu Nacional d’Andorra. A les 17.00 h < Sala Sergi Mas >

DIMARTS 19 DE SETEMBRE

A les 20.00 h

Bloc lúdic i popular

Inauguració de l’exposició Abans miràvem la lluna per DIVENDRES 22tot DE SETEMBRE

DISSABTE 7 D’OCTUBRE

DIJOUS 5 D’OCTUBRE

< Sala > ASorginak! les 18.30Lahcaza A les 12 hhi a< les 18Sergi h < Sala Sergi > Mas > A les 19.00 Sala Mas de Sergi brujasMas en NavaXerrada crema del mai i altres ri-amb Parada de llibres a càrrechistórica. de la llibreVisita La teatralitzada a l’exposició rra, del mito a la realidad < > tuals meteorològics, a càrrec de JoaConferència ria La Trenca.a càrrec d’Amaia Nausia A les 19.30 h Barri antic la Sància de Cal Foguetó. quim Valera i Robert Lizarte. Pimoulier. Obertura de la fira esotèrica. A les 18.45 h Bloc lúdic i popular DIMARTS 19 DE SETEMBRE DISSABTE 7 D’OCTUBRE Presentació de les xerrades. DURANT LA SETMANA DEL 9 D’OCTUBR A les 21.30 h A les 18.30 h < Sala Sergi Mas > DIVENDRES 22 DE SETEMBRE A les 12 h i a les 18 h < Sala Sergi Mas > AParada les 19.00 h a càrrec de la llibre- < Casa Comuna i barri antic > de llibres < Sala Visita teatralitzada Sergi Masa >l’exposició amb < Barri > les 19.30 h per la antic vila amb Nit dela Sància de Cal Foguetó. Xerrada i taula rodona amb Joan de APassejada ria La Trenca. Xerrada a càrrec de Júlia Carrera Obertura de la fira esotèrica. Déu A lesPrats, 18.45 hautor del llibre El gran bruixes i llegendes sota la llum de Tort: Bruixes i clima al folklore pirinenc Presentació de les xerrades. llibre de les bruixes catalanes, Daniel Alaleslluna 21.30ah càrrec de l’AssumptaDURANT LA SETMANA DEL 9 D’OCTUBRE i el duo Els Pardals. Casa Comuna i barri antic > Rangil i Brunet A les 19.00 h autor del llibre Mito- <Mercader < Sala Sergi Mas > 21Júlia D’OCTUBRE Xerrada ambi Laia JoanBalde Passejada per la vila amb Nit de Xerrada DISSABTE logia delsi taula Païsosrodona Catalans a càrrec de Carreras bruixes i llegendes sota la llum de Déu Prats, autor del llibre El gran Tort: Bruixes i clima al folklore pirinenc. DISSABTE 23 DE SETEMBRE devey, il·lustradora. llibre de les bruixes catalanes, Daniel la lluna a càrrec de l’Assumpta A les 20.00h < Sala Sergi Mas > Mercader i el duo Els Pardals. Rangil i Brunet autor del llibre MitoA les 20.00 h Cançons i trementina a càrrec de A les 19.30 h < Barri antic > DISSABTE 21 D’OCTUBRE logia dels Països Catalans i Laia BalPausa degustació de productes Obertura grup TRIO DESCONCIERTO. de la23fira DISSABTE DEesotèrica. SETEMBRE devey,amb il·lustradora. A les 20.00h < Sala Sergi Mas > locals. A les 20.00 h Cançons i trementina a càrrec del A les 19.30 h < Barri antic > DURANT LA SETMANA DEL 20 D’OCTUBRE Pausa amb degustació de productes grup TRIO DESCONCIERTO. Obertura de la fira esotèrica. A les 20.30 h locals. Presentació del llibre Llegendes < SalaLASergi > 20 D’OCTUBRE MasDEL DURANT SETMANA A les 20.30 h d’Andorra d’Àlvar Valls i Roser Carol. taller a càrrec de Júlia Carrera Presentació del llibre Llegendes < Sala Sergi Mas > Amb la participació de Carol. Robert d’Andorra d’Àlvar Valls i Roser Tort:a Màgia, climàtica taller càrrec conjuració de Júlia Carreras Lizarte. Amb la par ticipació de R ober t Màgia, conjuració climàtica i etnobotànica. Bloc cinematogràfic Tort: Lizarte.

DIMECRES 20 DE SETEMBRE I FINS DIMECRES 20 DE SETEMBRE I FINS DIJOUS DE NOVEMBRE NOVEMBRE DIJOUS 22 DE

Bloc cinematogràfic

DIMARTS2626DEDESETEMBRE SETEMBRE DIMARTS

etnobotànica.

DIJOUS 2 DE NOVEMBRE

DIJOUS 2 DE NOVEMBRE

< Sala < Sala > > A les 19.00h Sergi A les 19.00h Sergi MasMas > > Xerrada amb Maider Galarza PeñaPeñ Mas Experiència: El Xerrada amb Maider Galarza les21.00 21.00h h< <Sala SalaSergi Sergi Mas Experiència: El retorno retorno de de lalaBruja: Bruja: AAles diario de transformación de l’actriu Cinema amb la pel·lícula Vredens per compartir l’experiència El retorno compartir l’experiència El retorno Cinema amb la pel·lícula Vredensde per diario de transformación de l’actriu Dag la Bruja: diario de transformación. (DIES IRAE). Maider Galarza Peña.

Maider Galarza Peña.

Dag (DIES IRAE).

de la Bruja: diario de transformación. 63



O

rdino és la zona que millor ha sabut conservar i respectar l’entorn natural del Principat d’Andorra. Declarada Reserva de la Biosfera per la Unesco el 2020, sens dubte, representa un exemple d’integració i progrés pel seu desenvolupament econòmic i social en plena natura. La parròquia d’Ordino està formada per vuit poblacions: Ordino, Sornàs, Segudet, Ansalonga, la Cortinada, Llorts, Arans i el Serrat. En tots ells, les tradicions i els costums de la vida rural conviuen amb una oferta turística de qualitat pensada per a tots els públics i edats. L’itinerari Riberamunt permet al visitant descobrir a fons el patrimoni, la història i els llocs d’interès dels pobles que l’integren. El visitant podrà descobrir tota l’oferta turística a la Casa de la Muntanya, on trobarà molt més que una Oficina de Turisme. L’equipament es va crear el 2020 per a difondre el coneixement i la cultura de muntanya. L’edifici, al bell mig del carrer Major, posa al servei del visitant l’última tecnologia per acostar la muntanya, la natura i els ecosistemes de manera experiencial.

Del  patrimoni   cultural que es conserva, destaquen la Casa-Museu d’Areny Plandolit i la Casa Rossell, cases d’origen noble que, gràcies a la seva conservació i al fons llegat a l’Estat, ens han permès conèixer millor la història d’Andorra i gaudir d’un gran patrimoni natural i cultural. Pel que fa a l’art, Ordino conserva d’estil romànic, les pintures murals de l’església Sant Martí de la Cortinada del segle XI. Altres museus i sales d’exposicions conviuen en el poble d’Ordino com el Museu de la miniatura o l’Era del Raser per a exposicions temporals relacionades amb el patrimoni cultural. A la Cortinada, trobareu la serradora i la mola de Cal Pal, que són un clar exemple del passat agrícola de la vall, datades de final del segle XVI i principi del XVII. Per donar a conèixer aquest patrimoni s’ha impulsat l’itinerari de les moles farineres. També podreu visitar Cal Pal, una casa conservada del segle XV reformada i dedicada a la recuperació del patrimoni de la pedra seca. Un altre dels atractius per a tots els públics i interessos es troba al poble de Llorts, amb la visita a la mina i la Ruta del Ferro que es pot descobrir a peu, en bicicleta o a cavall; un itinerari reconegut pel Consell d’Europa que  recupera el passat siderúrgic dels pobles del Pirineu i redescobreix el

paisatge a través de l’experiència artística amb escultura contemporània. El parc natural de la vall de Sorteny ofereix un gran interès des del punt de vista científic, històric i educatiu, però també estètic, paisatgístic i recreatiu. És imprescindible realitzar alguna de les sortides d’ecoturisme que ens ofereixen els seus guies per poder apreciar els valors del primer parc natural que es va crear a Andorra, zona zero de l’actual Reserva de la Biosfera. A l’estiu, la plaça Major i els carrers d’Ordino són l’escenari de concerts, espectacles i trobades artístiques. A l’hivern, a l’extrem nord de la vall, trobem l’estació d’esquí Ordino Arcalís, integrada a Grandvalira Resorts que complementa l’oferta d’activitat de neu i esquí. Paradís per a la pràctica del freeride amb la celebració de proves de ressò mundial com el Freeride World Tour. La visita al mirador solar Tristaina, a Creussans, ha esdevingut un dels principals atractius de l’estació i d’Andorra des de la seva inauguració el 2021, amb unes 70.000 visites anuals

65



RUTES GUIADES I VIES FERRADES del 7 d’octubre a l’1 de novembre

• Les activitats compten amb guies especialitzats i disposen de diferents nivells (fàcil, mitjà i difícil) perquè tothom pugui gaudir d’algun dels recorreguts. • L’aforament és limitat i cal fer inscripció prèvia a les oficines de Turisme. El cost de cada sortida és de 5 euros.

Encamp ampliem l’oferta turística de tardor amb rutes guiades i vies ferrades a diferents espais naturals d’Encamp i del Pas de la Casa. Les activitats comptaran amb guies especialitzats i es podran desenvolupar del 7 d’octubre a l’1 de novembre. En total, el programa compta amb set rutes guiades i tres itineraris de vies ferrades, amb diferents sessions en cadascun d’elles. En concret, es podrà visitar la Portella Blanca, el Tomb de les Neres, Ensagents, el Cap dels Agols, els Orris, l’estany Moreno, l’Alt del Griu, els Clots de l’Aspra, el coll dels Isards i el Bony d’Envalira. Els recorreguts han estat pensats per a diferents nivells, proposant quatre activitats de nivell fàcil (per poder-los fer en família), quatre de nivell mitjà i dos de nivell difícil (aquests darrers ja per a gent més experimentada). El detall dels recorreguts, les especificitats de cada ruta i el material obligatori i opcional que cal portar es poden consultar a encamp.ad https://www.encamp.ad/ca/ agenda. Les activitats compten amb aforament limitat, per aquest motiu, és necessari fer reserva prèvia a les Oficines de Turisme d’Encamp (+376 731 000) o del Pas de la Casa (+376 755 100). El cost de cada sortida és de 5 euros i el punt de trobada per iniciar les rutes o vies ferrades serà davant de les oficines de Turisme 67


TORRONS i XOCOLATES D E S D E 1932

Estrena el Torró Umani Cacao, el Cruixent de Mandarina i el Torró d’Arròs amb Llet irginias ha arrencat la campanya nadalenca a la Fira del Torró i la Xocolata a la Pedra d’Agramunt, que va tenir lloc els dies 7 i 8 d’octubre. Les novetats torronaires d’enguany inclouen nous sabors en les gammes Praliné, 0% sense sucres afegits i Sublime. Dins d’aquesta última es troben el Torró Umami Cacao amb cremós de xocolata, polpa de cacau i cruixent de nibs, amb forma inspirada en el gra de cacau i el Torró Cruixent de Mandarina amb praliné de torró d’avellanes, les estrelles d’aquesta temporada. En la seva ambició per continuar oferint productes de qualitat, nous i capaços de conquerir qualsevol paladar, amplia la fa68

mília en les varietats de torrons 0% sense sucres afegits i praliné, a més de Sublime, la seva gamma prèmium.

Novetats per a tots els gustos Virginias amplia la seva gamma de 0% sense sucres afegits, un segment en què té la gamma més extensa del mercat, amb la presentació del Torró d’Arròs amb Llet, que també tindrà la seva versió en l’elaboració tradicional de la gamma de pralinés. En aquesta mateixa família de pralinés, a la Fira del Torró i la Xocolata a la Pedra d’Agramunt es va donar a conèixer el nou Torró Trufat de Xocolata Negra a la Taronja.

amb més de 80 anys al mercat, és marca pionera en la producció de torrons i xocolates i en el seu recorregut ha esdevingut líder sense sucres afegits


Però, aquest any, El Taller de Virginias, la gamma més artesanal de la firma, arriba més enllà dels torrons i les xocolates i presenta la seva aposta per la varietat de productes de qualitat. Les novetats en la gamma Especialitats són enguany la del Licor Crema de Torró El Taller de Virginias i altres capritxos com les virtanies envasats en pots de vidre.

Tast i maridatges A més de les novetats, Virginias va estar present en diferents activitats per celebrar el tret de sortida de la temporada torronera. Així, el dissabte, 7 d’octubre, va participar amb Elixirs de Ponent en una sessió amb degustació a l’Aula del Tast, on es van donar a tastar els torrons Torró Sublim Umami Cacau, Torró Sublim Cruixent de Mandarina amb praliné de torró d’Agramunt, Torró de Panettone, Torró de Pa amb Tomàquet, Oli Verd i Flor de Sal. Diumenge a la tarda Virginias va ser el protagonista en dos actes. El primer, a l’Aula del Gust, amb un showcooking amb Jordi Farrés i Joan Santacreu. La sessió va consistir a elaborar unes originals postres de Nadal tenint com a

ingredients principals els torrons Virginias i la xocolata a la pedra.

gamma de productes que encara conserva i fomenta.

Al vespre, la firma va tancar la seva participació en aquesta edició de la Fira del Torró i la Xocolata d’Agramunt amb una sessió de maridatge de vins acompanyats del Torró Trufat de xocolata negra a la Taronja i el Trufat de xocolata amb Flor de Sal i Xocolata a la Pedra Cacau 70%.

Tot va començar l’any 1932, quan Virginias repartia galetes, torrons i xocolates amb un camió a la zona de Tarragona. De mica en mica van anar creixent, i els seus productes van arribar a tot Espanya.

Igual que a l’edició anterior, Virginias va comptar enguany amb la visita i el suport d’alguns dels seus ambaixadors del Compromís Virginias, la iniciativa per la qual dona suport al talent local, com són els motociclistes agramuntins Sergi Sangrà i Max Serra.

El seu centre de producció se situava a Reus, a la fàbrica que, encara avui, trobem al cor de la ciutat. Vuitanta -set anys més tard, la tradició els va dur a inaugurar el seu obrador d’Agramunt, situat al bressol del torró.

Sobre Virginias

El 2019, la companyia es va reinventar de la mà d’Acrimont Foods per portar al consumidor dolços que combinen tradició i alta cuina. Aquest mateix any, va crear El Taller de Virginias, el primer obrador que obre la marca a Agramunt. En aquest espai es pot trobar, degustar, descobrir els productes Virginias, així com conèixer la tradició torronera d’Agramunt.

Virginias, amb més de 80 anys al mercat, és marca pionera en la producció de torrons i xocolates. Durant el seu recorregut ha esdevingut líder sense sucres afegits,

A part de la botiga de Reus i el Taller d’Agramunt, Virginias disposa de botigues a Cambrils, Barcelona i Madrid, a més de la tenda online virginias.es

Amb l’inici de la temporada, el director de Virginias, Àngel Jubete, va assegurar que, de cara a la nova campanya, tenen certesa de mantenir la tendència de creixement marcada els anys anteriors.

Per a més informació:

TORRONS i XOCOLATES D E S D E 1932

Avinguda Agustí Ros,2-B AGRAMUNT (Lleida) virginias@virginias.net​ Tel. 977 90 01 81

www.virginias.es


• RUTA DE LES COSIDORES AL MUSEU DEL CIMENT

• FIRA DE LES BRUIXES

• LA CUINA DEL BOLET DEL BERGUEDÀ

• FIRA DEL DISC DE RIPOLL

del 27 d'agost al 29 d'octubre a Castellar de n'Hug (Berguedà) del 15 de setembre al 15 de novembre a localitats del Berguedà

del 20 al 22 d'octubre a Martorell (Baix Llobregat) el 21 d'octubre a Ripoll (Ripollès)

• 2es JORNADES DE BRUIXERIA D'ANDORRA del 18 de setembre al 4 de novembre a Sant Julià de Lòria (Andorra)

• FIRA DE SANTA TERESA A ESTERRI D'ÀNEU

del 21 al 22 d'octubre a Esterri d'Àneu (Pallars Sobirà)

• FIRA SOLSOTERRA

del 21 al 22 d'octubre a Solsona (Solsonès)

• JORNADES ARTS DEL VIDRE 2023 • CALAMARENYS 2023

del 21 al 22 d'octubre a Escaldes-Engordany (Andorra)

del 12 d'octubre al 12 de novembre a Arenys de Mar (Maresme)

• FIRA DE LES GUILLERIES

del 14 al 15 d'octubre a Sant Hilari de Sacalm (Selva)

• JORNADES DE LLETRES EBRENQUES

del 16 al 22 d'octubre a Amposta (Montsià)

• FIRES DE SANT NARCÍS

del 27 d'octubre al 5 de novembre a Girona (Gironès)

• ECOVIURE MANRESA

del 16 al 22 d'octubre a Manresa (Bages)

• TRANSVERSALS 2023

del 19 d'octubre al 13 de novembre a Escaldes-Engordany (Andorra) 70

Segueix a la pàg.72


www.visitordino.com

71


FASINA BALANYÀ

Museu de l’aiguardent

MUSEU DE LA VIDA RURAL

MUSEU DE LA VIDA RURAL

COVES DE L’ESPLUGA Pujada de la Catedral, 12 · 17004 GIRONA

Tel. 972 203 834

RUTA TEMPLERA I HOSTELERA

www.esplugaturisme.cat T. 977 871 220

www.museucoloniavidal.org Av. Palfuriana 67 · Platja de Sant Salvador ·info@fcrestaurant.cat 43880 El Vendrell www.paucasals.org Tel. 977 684 276 museu@paucasals.org www.fcrestaurant.cat

72

Carretera C-16, km.78 Pl. Puríssima, s/n info@fcrestaurant.cat 08692 PUIG-REIG

Tel. 93 829 04 58

museu@museucoloniavidal.org www.fcrestaurant.cat


Ve de la pàg.70 • FESTIVAL IN-SOMNI

• FIRA DE LES BRUIXES

• FIRA DEL CODONY

• FIRA DE LES BRUIXES DE SANT FELIU SASSERRA

el 27 d'octubre a Girona (Gironès) del 27 al 29 d'octubre a Tremp (Pallars Jussà)

del 31 d'octubre a l'1 de novembre a Cardona (Bages) l’ 1 de novembre a Sant Feli de Sasserra (Bages)

• CONCURS MORFOLÒGIC DE CAVALLS

El 4 de novembre a Puigcerdà (Baixa Cerdanya)

• OKTOBERFEST SOLSONA

28 d'octubre a Solsona (Solsonès)

• FIRA DE LA CASTANYA DE VILADRAU

del 28 al 29 d'octubre a Viladrau (Osona)

• FIRA DE LA TARDOR AL MONTSENY FESTA DEL FLABIOL A ARBÚCIES del 4 al 5 de novembre a Arbúcies (Selva) • FIRA MEDIEVAL D'OFICIS A SÚRIA

de l’11 al 12 de novembre a Súria (Bages)

• CALELLA FILM FESTIVAL

del 28 d'octubre al 4 de novembre a Calella (Maresme)

• FIRA DE MOSTRES DE GIRONA

del 28 d'octubre a l'1 de novembre a Girona (Gironès)

• FIRA DE LA LLENEGA

el 29 d'octubre a Cardona (Bages)

• FESTIVAL CÀNTUT

del 17 al 19 de novembre a Cassà de la Selva (Gironès)

73


CIRCUIT 55-84 JULIOL

Un mar

ibilitats

de poss

CASA MACIÀ

CAL GABARRA Berguedà

2023 / 103

a

MP, ALT CA moni natura

i patri

, e BREDA ssair e terri

GIRON RT DE a D’ACost a Brav la MUSEU obreix

pobl

A

et desc

, ORieval OSmed vila

Revist

a turístic

a amb

ució mensu distrib

al en

quiosc

os, bibliot

eques

i Oficine

s de Turism

e de Catalu

nya

la Noguera

el Pallars Jussà

el Berguedà

Vols sentir la velocitat en un autèntic circuit on entrenen els millors pilots del món? Al circuit de motos i karts de Menàrguens (Lleida) viu l’experiència i emprèn un autèntic repte. Aprofita i gaudeix d’un dia en família en un entorn incomparable, amb servei de bar restaurant per poder carregar les piles!

Al bell mig de Roní, un petit poble de l’Alt Pirineu, s’hi troba Casa Macià: una casa familiar de turisme rural on descansar, recarregar-se d’energia i gaudir de la muntanya en tota la seva essència. Hi ha possibilitat de lloguer íntegre de la casa, disposa de piscina climatitzada i s'accepten animals de companyia. Regala’t uns dies de felicitat!

Un complex situat al centre del Berguedà format per tres cases rurals connectades per un espai enjardinat. Totalment reformades, es caracteritzen pel seu luxe integrat al bell mig de la natura. Vine a relaxar-te i a gaudir de la tranquil·litat!

Polígon 505, parcel·la 58 25139 MENÀRGUENS (Lleida) Reserves: 625 244 652 www.circuito55-84.com

74

C / Únic s/n · 25594 RONÍ (Lleida) Reserves: 609 463 966 www.casamacia.com

C / Masoveria, 3 08673 VIVER I SERRATEIX (Barcelona) Reserves: 656 926 412 www.calgabarra.com


75


Oficines de Turisme ALT CAMP OFICINA DE TURISME L'ALT CAMP Pl. Sant Jaume el Just, s/n (Monestir) Santes Creus · Tel. 977 608 560

OFICINA DE TURISME DE L'ALTA ANOIA Pg. Josep Maria Llobet, s/n · Prats de Rei Tel. 93 868 03 66 LA LLACUNA C/ Major, 4 · Tel. 93 897 60 63

NULLES C/ Estació, s/n · Tel. 977 602 622

BAIX CAMP

VALLS C/ de la Cort, 3 · Tel. 977 612 530

ALT EMPORDÀ OFICINA DE TURISME DE L'ALT EMPORDÀ C/ Nou, 48 - 2n · Figueres Tel. 972 514 431 CADAQUÉS C/ Des Cotxe, 2a Tel. 972 258 315 CASTELLÓ D'EMPÚRIES Plaça dels Homes, s/n · Castelló D'Empúries Tel. 972 156 233 EMPURIABRAVA Av. Pompeu Fabra, s/n · Tel. 972 450 802 FIGUERES Pl. de l'Escorxador, 2 · Tel. 972 503 155 L'ESCALA Pl. de les Escoles, 1 · Tel. 972 770 603 LLANÇÀ C/ Camprodon, 16-18 Tel. 972 380 855 MAÇANET DE CABRENYS Pl. de la vila · Tel. 872 202 645 PERALADA Pl. de la Peixateria, 6 · Tel. 972 538 840 EL PORT DE LA SELVA C/ Llançà, 3 · Tel. 972 387 122 ROSES Av. de Rhode, 77-79 Tel. 902 103 636 SANT PERE PESCADOR Ctra. de la platja, s/n · Tel. 972 520 535 VILABERTRAN C/ Josep Reig i Palau, 10 · Tel. 972 505 902

ALT PENEDÈS SANT SADURNÍ D'ANOIA C/ Hospital, 23 · Tel. 93 891 31 88 SUBIRATS Edifici de l'Estació vitivinícola de Renfe de Lavern, s/n · Tel. 93 899 34 99 VILAFRANCA DEL PENEDÈS C/ Hermenegild Clascar, 2 · Tel. 93 817 01 60

ALT URGELL OFICINA DE TURISME DE L'ALT URGELL Pg. de Joan Brudieu, 15 · La Seu d'Urgell Tel. 973 353 112 COLL DE NARGÓ Pl. de l'Ajuntament, 1 · Tel. 973 383 048 LA SEU D'URGELL C/ Major, 8 · Tel. 973 351 511 OLIANA Av. Barcelona, 81 · Tel. 973 470 339 ORGANYÀ Pl. de les Homilies, s/n Tel. 973 382 002 TUIXENT Pl. Serra del Cadí, 1 · Tel. 973 370 030

ALTA RIBAGORÇA OFICINA DE TURISME DE L'ALTA RIBAGORÇA Av. Victoriano Muñoz, 48 El Pont de Suert Tel. 973 690 402 EL PONT DE SUERT Av. Victoriano Muñoz, 22 · Tel. 973 690 640 OFICINA DE LA VALL DE BOÍ Passeig de Sant Feliu, 43 · Barruera Tel. 973 694 000

ANOIA OFICINA DE TURISME DE L'ANOIA Plaça de Sant Miquel, 5 · Igualada Tel. 93 805 15 85

76dels arbres, s/n · Tel. 93 868 08 33 CALAF Pl.

OFICINA DE TURISME DEL BAIX CAMP C/ Dr. Ferran, 8 · Reus · Tel. 977 327 155 OF. DE TURISME - MIAMI PLATJA Plaça de Tarragona s/n · Mont-Roig del Camp · Tel. 977 810 978 CAMBRILS Pg. de les Palmeres, 1 · Tel. 977 792 307 CAPAFONTS C/ Riu Brugent s/n · Tel. 977 86 82 04 LA SELVA DEL CAMP Camí de Tarragona, 10 · Tel. 977 844 630 L'HOSPITALET DE L'INFANT I VANDELLÒS C/Estació, 1 · Tel. 977 823 328 PRADES C/ de la Muralla, 3 · Tel. 977 868 302 REUS plaça del Mercadal, 3 (Gaudí Centre) Tel. 977 010 670

BAGES OFICINA DE TURISME DEL BAGES Muralla de St. Domenèch, 24 Manresa · Tel. 93 693 03 96 CARDONA Av. del Rastrillo, s/n · Tel. 93 869 27 98 MANRESA Pl. Major, 10 · Tel. 93 878 40 90 MONTSERRAT Pl. de la Creu, s/n · Tel. 93 877 77 01 SÚRIA C/ St. Climent, 21 · Tel. 93 869 69 84 RAJADELL Estació, s/n · Tel. 93 836 82 54

BAIX EBRE OFICINA DE TURISME DEL BAIX EBRE C/ Barcelona, 152· Tortosa · Tel. 977 445 308 L'AMETLLA DE MAR Av. Amistat Hispanoitaliana, s/n Tel. 977 456 477 L'AMPOLLA Rda del Mar, 12 · Tel. 977 593 011 BENIFALLET C/ Major, 1 · Tel. 977 462 005 / 977 462 331 OFICINA DE TURISME DEL DELTEBRE - EBRETERRA C/ Sant Miquel, 1 · Tel. 977 480 627 EL PERELLÓ C/Lluís Companys, 2 · Tel. 977 491 021 DELTEBRE - RIUMAR C/ Coll Verd, s/n · Tel. 977 489 309 ROQUETES Av. Diputació, s/n · Tel. 977 501 511 OFICINA DE TURISME TERRES DE L'EBRE Rambla Felip Pedrell, 3 (Museu de Tortosa) · Tortosa · Tel. 977 449 648

BAIX EMPORDÀ OFICINA DE TURISME DEL BAIX EMPORDÀ C/ Tarongers, 12 · La Bisbal de l'Empordà Tel. 972 642 310 BEGUR Av. Onze de Setembre, 5 · Tel. 972 624 520 CALONGE - SANT ANTONI Av. Catalunya, 26· Sant Antoni de Calonge Tel. 972 661 714 L' ESTARTIT Pg. Marítim, s/n · Tel. 972 751 910 LA BISBAL DE L'EMPORDÀ C/ L'Aigüeta, 17 (edifici Torre Maria) Tel. 972 645 500 PALAFRUGELL Av. de la Generalitat, 33 · Tel. 972 300 228 PALAMÓS Pg. del Mar, s/n · Tel. 972 600 550 PALS C/ Hospital, 22 · Tel. 972 637 380

PLATJA D'ARO Mossèn Cinto Verdaguer, 4 · Tel. 972 817 179 SANT FELIU DE GUÍXOLS Pl. del Monestir, s/n · Tel. 972 820 051 TORROELLA DE MONTGRÍ C/Ullà, 31 · Tel. 972 755 180

BAIX LLOBREGAT OFICINA DE TURISME DEL BAIX LLOBREGAT Ctra. N-340 · Tel. 93 685 24 00 CASTELLDEFELS C/Pintor Serrasanta, 4 · Tel. 93 635 27 27 COLLBATÓ Pl. de l'Era, s/n · Tel. 93 777 90 76 SANTA COLOMA DE CERVELLÓ C/Claudi Güell, 6 · Tel. 93 630 58 07 VALLIRANA C/Major, 612 · Tel. 936 832 262

BAIX PENEDÈS OFICINA DEL BAIX PENEDÈS Pl. Centre, 5 · Tel. 977 157 171 L'ARBOÇ C/Major 37 · Tel. 977 167 725 CALAFELL C/Sant Pere, 29 - 31 · Tel. 977 699 141 COMA-RUGA Av. de Brisamar, 1 · Tel. 977 680 010 CUNIT C/Francesc Macià, 3 · Tel. 977 674 777 VENDRELL Dr. Robert, 33 · Tel. 977 660 292

BARCELONÈS AEROPORT EL PRAT (T1) Prat del Llobregat · Tel. 934 784 704 BADALONA C/Francesc Layret, 78-82 · Tel. 93 483 29 90 BARCELONA - PLAÇA SANT JAUME Pl. de Sant Jaume, C/ Ciutat, 2 · Tel. 93 285 38 34 BARCELONA - PLAÇA CATALUNYA Pl. Catalunya, 17 soterrani · Tel. 93 285 38 34 BARCELONA - AMADEU BAGUES Rbla. de les flors, 88 · Tel. 93 285 38 34 BARCELONA - PALAU MOJA C/Rambla, 118 · Tel. 663 654 994 BARCELONA - PALAU ROBERT Pg. de Gràcia, 107 · Tel. 93 238 80 91 SANT ADRIÀ DE BESÒS C/ Mare de Déu del Carme, 115 · Tel. 973 674 777

BERGUEDÀ OFICINA DE TURISME DEL BERGUEDÀ C/Barcelona, 49 3r · Tel. 93 822 15 00 BAGÀ C/Raval, 18 · Tel. 619 746 099 CASTELLAR DE N'HUG Pl. de l'Ajuntament· Tel. 93 825 70 77 GÓSOL Plaça Major, 1 · Tel. 973 370 055 LA POBLA DE LILLET Edifici estació de tren de la Pobla de Lillet Tel. 687 998 541 EL MASSÍS DEL PEDRAFORCA Pla del Pedraforca, s/n · Saldes Tel. 93 825 80 46

CERDANYA OFICINA DE TURISME DE LA CERDANYA Cruïlla N-152 amb N-260 · Puigcerdà Tel. 972 140 665 ALP C. Nord, s/n · Tel. 972 890 385 LLÍVIA C/ dels Forns, 10-12 · Tel. 972 896 313 PUIGCERDÀ Pl. Santa Maria, s/n · Tel. 972 880 542

SANTA COLOMA DE QUERALT C/ Patí del Castell, s/n · Tel. 977 880 478 VIMBODÍ I POBLET Monestir Poblet centre recepció Passeig Abat Conill, 9 · Poblet · Tel. 977 871 247

GARRAF CUBELLES Plaça del Castell, 1 · Tel. 93 895 25 00 SITGES Pl. Eduard Maristany · Tel. 93 894 42 51 VILANOVA I LA GELTRÚ Pg. del Carme, s/n · Tel. 93 815 45 17 Pl. de la Vila, 11 · Tel. 93 814 00 00

GARRIGUES OFICINA DE TURISME DE LES GARRIGUES Av. Francesc Macià, 54 · Les Borges Blanques Tel. 973 142 658 ARBECA C/Lleida, 32 · Tel. 973 160 182 LA GRANADELLA Pl. de la Independència, 1· Tel. 973 094 101

GARROTXA OFICINA DE TURISME DE LA GARROTXA Av. Onze de Setembre, 22 · Olot Tel. 972 274 900 BESALÚ C/ del Pont, 1 · Tel. 972 591 240 OLOT C/ Dr. Fàbregas, 6 · Tel. 972 260 141 PRESES Antiga estació, s/n · Tel. 972 694 904 SANT JOAN LES FONTS C/ Sant Pere, 2 · Tel. 972 290 507 VALL D'EN BAS Ptge. Can Trona, s/n · Tel. 972 692 177

GIRONÈS OFICINA DE TURISME DEL GIRONÈS C/ Berenguer Carnisser, 3 · Girona Tel. 972 011 669 LLAGOSTERA Pg. Romeu, 4-b · Tel. 972 832 322 OFICINA DE TURISME CATALUNYA A GIRONA Rambla de la Llibertat, 1 · Girona Tel. 972 010 001

MARESME OFICINA DE TURISME DEL MARESME Pl. Miquel Biada, 1· Mataró Tel. 93 744 16 16 ALELLA C/ Riera Fosca, 2 · Tel. 93 555 46 50 ARENYS DE MAR C/ Riera Bisbe i Pol, 8 · Tel. 93 795 70 39 CALDES D'ESTRAC C/ La Riera, 48 · Tel. 93 791 05 88 CALELLA C/ Sant Jaume, 231 · Tel. 93 769 05 59 CANET DE MAR Casa Domènech i Montaner, xamfrà rieres Buscarons i Gavarra · Tel. 93 794 08 98 MALGRAT DE MAR C/ Bellaire, 2 · Tel. 93 765 56 42 MATARÓ C/ La Riera, 48 · Tel. 93 758 26 98 MASNOU Pg. Prat de la Riba, 16 · Tel. 93 557 18 34 SANT POL DE MAR Pl. de la Vila, 1 · Tel. 93 760 45 47

CONCA DE BARBERÀ

SANTA SUSANNA Av. del Mar · Tel. 93 767 90 08

L'ESPLUGA DE FRANCOLÍ Pl. del Mil·lenari, 1 · Tel. 977 871 220

PINEDA DE MAR Pl. de Catalunya, 1 · Tel. 93 762 50 38

MONTBLANC Muralla Sta. tecla, 54 · Tel. 977 861 733

PALAFOLLS Pl. del Fòrum Palatiolo, s/n · Tel. 93 762 06 11



Oficines de Turisme OFICINA DE TURISME DEL MOIÀ C/ de les joies, 11-13 · Tel. 93 830 14 18

MONTSIÀ OFICINA DE TURISME DEL MONTSIÀ Pl. Lluís Companys, s/n · Amposta Tel. 977 704 371 ALCANAR C/ Lepanto, s/n · Tel. 977 737 639 AMPOSTA Av. Sant Jaume, 42-52 · Tel. 977 703 453 LA GALERA C/ Sant Llorenç, 36 · Tel. 977 718 339 SANT CARLES DE LA RÀPITA Parc de Garbí, s/n · Tel. 977 051 060 LA SÉNIA Pg. de la Clotada, 23 · Tel. 977 713 000 ULLDECONA Pg. de l'Estació, s/n · Tel. 977 573 394

ISONA I LA CONCA DELLÀ C/ Museu, 7 · Isona · Tel. 973 665 062 LA POBLA DE SEGUR Pl. del Ferrocarril s/n, · Tel. 973 680 257

SELVA

URGELL

OFICINA DE TURISME DE LA SELVA Pg. de Sant Salvador, 25-27 Santa Coloma de Farners · Tel. 972 842 161

OFICINA DE TURISME DE L’URGELL C/ Agoders, 16 · Tel. 973 500 707

PALLARS SOBIRÀ

ARBÚCIES C/ Major, 6 · Tel. 972 162 477

OFICINA DE TURISME DEL PALLARS SOBIRÀ Camí de la Cabanera, s/n · Sort Tel. 973 621 002 ESTERRI D’ÀNEU C/Major, 40 bis · Tel. 973 626 345 LLAVORSÍ Ctra. Vall de Cardós, s/n · Tel. 973 622 008

BLANES Pl. de Catalunya · Tel. 972 330 348

PLA DE L’ESTANY BANYOLES Pg. Darder Pesquera, 10 · Tel. 972 583 470

PLA D’URGELL OFICINA DE TURISME DEL PLA D’URGELL Av. Jaume I, 1 · Mollerussa · Tel. 973 603 997

PRIORAT

NOGUERA OFICINA DE TURISME DE LA NOGUERA Pg. Àngel Guimerà 28-30 · Balaguer Tel. 973 448 933 BALAGUER Plaça dels Comtes d’Urgell, 5 · Tel. 973 445 194 LA BARONIA DE RIALB C/ Monestir, 1 · Tel. 973 460 234

OFICINA DE TURISME DEL PRIORAT Pl. La Quartera, 1 · Falset · Tel. 977 831 023 CORNUDELLA DE MONTSANT C/ Comte de Rius, s /n · Tel. 977 821 000 MARGALEF Àrea de Lleure del Pont, s/n · Tel. 668 582 542 ULLDEMOLINS Pl. de l’Església, 2 · Tel. 977 561 546

OSONA OFICINA DE TURISME D'OSONA C/ Historiador Ramón Abadal i de Vinyals, 5 · Vic · Tel. 93 885 17 15 MANLLEU Passeig de Ter, 2 · Tel. 93 851 51 76 PRATS DE LLUÇANÈS Pg. de Lluçanès, s/n · Tel. 93 856 01 00 RUPIT I PRUIT Camí de sant Joan de Fàbregues, 1 Tel. 93 852 20 03 TAVÈRNOLES C/ de l'Església,1 Tel. 93 888 73 08 OFICINA DE TURISME DEL PARC NATURAL DEL MONTSENY A VILADRAU C/ del Migdia, 1 · Viladrau · Tel. 93 884 80 35 VIC Pl. del Pes (edifici de l'Ajuntament), s/n · Tel. 93 886 20 91 SEVA C/ Quiosc de la Plaça de la Creu Tel. 93 812 57 12

PALLARS JUSSÀ OFICINA DE TURISME DEL PALLARS JUSSÀ Passeig del Vall, 13 · Tremp · Tel. 973 653 470

RIBERA D’EBRE OFICINA DE TURISME DE RIBERA D’EBRE Pl. de Sant Roc, 2 · Tel. 977 401 851 ASCÓ Ctra. de Camposines, 21 · Tel. 977 406 583

SEGARRA OF. DE TURISME DE LA SEGARRA Passeig Jaume Balmes, 3 · Cervera Tel. 973 531 300 CERVERA Av. Francesc Macià, 78 · Tel. 973 534 442 GUISSONA C/Del Tint, 2 · Tel. 973 551 414

SEGRIÀ OFICINA DE TURISME DEL SEGRIÀ C/ Canyeret, s/n · Lleida · Tel. 973 054 800 OF. DE TURISME DE CATALUNYA A LLEIDA Pl. Edil Saturnino, 1 · Lleida · Tel. 973 248 840 OFICINA DE TURISME DE LLEIDA C/ Major, bis · Tel. 973 700 319 OFICINA DE TURISME DE CATALUNYA - SEU VELLA Turó de la Seu Vella · Lleida · Tel. 973 230 653

Catalunya i Andorra pas a pas

CALDES DE MALAVELLA C/ Vall-llobera · Tel. 972 480 103

OFICINA DE TURISME - VILAGRASA C/ Tàrrega, 12 · Tel. 973 311 162 AGRAMUNT Pl. del Pou, s/n · Tel. 973 391 089

HOSTALRIC C/ Raval, 45 · Tel. 972 874 165

BELLPUIG Pl. de Sant Roc, 23 · Tel. 973 320 536

LLORET DE MAR Av. de les Alegries, 3 · Tel. 972 364 735

VALLBONA DE LES MONGES C/ Prat de la Riba, 6 · Tel. 973 982 500

MAÇANET DE LA SELVA C/ Salvador Espriu, 1 · Tel. 972 858 005

VERDÚ Pl. del Bisbe Comelles, 13 · Tel. 973 347 216

SANT HILARI DE SACALM Pl. Dr. Robert, s/n · Tel. 972 869 686

VALL D’ARAN

TOSSA DE MAR Av. Pelegrí, 25 · Tel. 972 340 108 VILOBÍ D’ONYAR Aeroport de Girona - Costa Brava Tel. 972 942 955

SOLSONÈS OFICINA DE TURISME DEL SOLSONÈS Ctra. de la Bassella, 1 · Tel. 973 482 310 LA VALL DE LORD Ctra. de Berga s/n · Sant Llorenç de Morunys · Tel. 973 492 181

RIPOLLÈS CAMPRODON C/ Sant Roc, 22 · Tel. 972 740 010 SANT JOAN DE LES ABADESSES Pl. de l’ Abadia, 9 · Tel. 972 720 599

OFICINA GENERAU COMARCAL DE TURISME DE LA VALL D’ARAN Passeig dera Llibertat, 16 · Vielha Tel. 973 641 801 ARTIES C/ dera Mòla, s/n · Tel. 608 503 759 BÒSSOST Pg. Eduard Aunós, 1 · Tel. 973 648 157 LES Av. Sant Jaume, 39 · Tel. 973 647 303 NAUT ARAN - SALARDÚ Travessa de Balmes, 2· Salardú Tel. 973 645 197 VIELHA C/ Sarriulera, 10 · Tel. 973 640 110

VALLÈS OCCIDENTAL

SETCASES Pl. Major, 1 · Tel. 972 136 089

OFICINA DE TURISME DEL VALLÈS OCCIDENTAL Ctra. N-150, km.15 · Tel. 93 727 35 34

VALL DE RIBES Ctra. de Bruguera, 2 · Tel. 972 727 728

SANT CUGAT DEL VALLÈS Pl. Octàvia, s/n · Tel. 93 675 99 52

OFICINA DE TURISME DE RIPOLL Pl. Abat Oliba, s/n · Tel. 972 702 351

TERRASSA Plaça Josep Freixa i Argemí Tel. 93 739 70 19

TARRAGONÈS OFICINA DE TURISME DE CATALUNYA A TARRAGONA C/ Fortuny, 4 · Tarragona · Tel. 977 233 415 ALTAFULLA Camí de l'ermita, s/n · Tel. 977 651 426 LA PINEDA - VILA-SECA Pg. Pau Casals, 67 · Tel. 977 390 362 SALOU Passeig Jaume I, 4 · Tel. 977 350 102 TARRAGONA C/ Major, 39 · Tel. 977 250 795

VALLÈS ORIENTAL

TERRA ALTA

SANT CELONI Plaça de la Vila, 24 · Tel. 93 867 01 71

GANDESA Av. Catalunya · Tel. 977420 910

45€

GRANOLLERS C/ Sant Roc, 14 · Tel. 93 879 49 80 CALDES DE MONTBUI Pl. Font del Lleó, 20 · Tel. 93 863 41 40 LA ROCA VILLAGE Complex La Roca Village · La Roca del Vallès Tel. 93 842 39 00

IVA + Despeses d’enviament incloses en el preu

MOIANÈS




Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.