TURISME CATALUNYA nº105 Setembre 2023

SOLSONA et seduirà

SEVA, tradició boletaire

LA SEU D’URGELL, fira de Sant Ermengol ANDORRA t’espera

info@magazinepublicacions.com www.magazinepublicacions.com

Delegació de Barcelona:

Av. Madrid, 133 baixos · 08028 BARCELONA

Tel. 93 249 71 71

Delegació de Lleida:

C/ Abat Escarré, 6 baixos · 25001 LLEIDA

Tel. 973 071 222

Director

Lluís Gómez: lluis@magazinepublicacions.com

Dept. Comercial

Anna Arrom: anna@magazinepublicacions.com

Dept. Coordinació

Ivan Belilles i Darío Mejón

Dept. Producció i Redacció

Ivan Belilles i Noribel Jacobs produccio@magazinepublicacions.com

Dept. Disseny Gràfic i Maquetació

Darío Mejón i Sergi Terés produccio@magazinepublicacions.com

Dept. Web

Sergi Terés: media@magazinepublicacions.com

Dipòsit legal: L 177-2017

ISSN (Edició impresa): 2604-9627

ISSN (Edició online): 2604-9635

Tempsdetardor,firesibolets

La tardor és una de les quatre estacions de l’any que, astronòmicament, comença amb l’equinocci de tardor (entre el 22 i el 23 de setembre en l’hemisferi nord). L’equinocci és cadascun dels dos moments de l’any en què el Sol, en el seu camí per l’eclíptica, travessa l’equador celeste. Durant els equinoccis, la nit i el dia tenen la mateixa durada en tot el món, llevat en els pols. L’equinocci de tardor es produeix prop del 23 de setembre quan el Sol travessa l’equador celeste passant de l’hemisferi nord al sud. La declinació solar és zero, passant de positiva a negativa. A l’hemisferi nord marca l’arribada de la tardor. Època de precipitacions, en algunes parts del món, i de descens progressiu de la temperatura. Els dies s’escurcen progressivament i les nits s’allarguen. Les plantes caducifòlies perden la clorofil·la i les fulles esdevenen groguenques o vermelloses com a pas previ a la seva caiguda. Molts fruits estan en el seu punt òptim. Pels colors de la natura, és un període molt evocador en l’art. Està associat a l’edat madura. És el començament de la rutina en la majoria de països, fins al punt que en psicologia es parla de “síndrome postvacacional”. Per això antigament s’anomenava l’estació de la malenconia

Però nosaltres no som malenconiosos, ans al contrari; mirem d’adaptar-nos al que ve i afrontar els nous reptes. Setembre marca l’inici d’un nou curs. És un punt de partida. Arrenquem de zero després de les vacances d’estiu i és època de canvis, de novetats, de nous reptes i nous propòsits.

És per això que hem començat el setembre amb les bateries carregades per cercar noves propostes turístiques per les pròximes setmanes, quan entrem en la tardor. Així, hem volgut obrir la present edició parlant-vos de vinyes i vins perquè setembre és mes de verema. A la secció “Catalunya terra de ...”, aquest setembre us parlem dels vins catalans amb denominació d’origen (DO). Sabíeu que a casa nostra gaudim de 12 DO? Us expliquem quines són, on es fan i quines característiques més destacades tenen cadascuna d’elles.

Continuant amb temàtiques de tardor, aquest número de la revista conté un reportatge sobre la tardor lleidatana en la qual trobareu suggeriments per gaudir de la nova estació. D’entre les nombroses activitats a fer, us recomanem especialment un autèntic espectacle de la natura com és la brama del cérvol, una proposta especial que només podreu presenciar entre mitjans de setembre i mitjans d’octubre al Pirineu lleidatà. Seguint en terres lleidatanes, també dediquem espai a les comarques del Solsonès i la Segarra, que igualment compten amb idees interessants per fer-vos gaudir dels mesos de tardor. Gastronomia, rutes senderistes, cicloturisme, visites a castells, monuments i ermites, etc.

I què seria d’una tardor sense bolets? A la mateixa Solsona teniu la fira del bolet i productes ecològics i artesans al mes d’octubre. També a Seva (Osona), municipi amb tradició boletaire, organitzen la seva Festa del Bolet, que enguany celebra els 25 anys i us espera el pròxim 8 d’octubre amb activitats per a tots els públics. Seguint amb fires i festes de tardor, us animem a pujar a la Seu d’Urgell, que un any més organitza la Fira de Sant Ermengol, la més antiga de la península amb gairebé un miler d’anys d’història i prop d’un centenar de parades de productes alimentaris, ecològics, de proximitat, moda i complements. Dins aquesta fira multisectorial us destaquem el certamen de formatges artesans del Pirineu, que ja acumula 29 edicions. A Manresa, també organitzen fires i, aquest octubre, és el torn d’Ecoviure, un referent del sector ecològic de la comarca del Bages

Si encara voleu aprofitar els últims dies de platja i feu cap a la costa us recomanem fer parada a Arenys de Mar on, durant el mes d’octubre, s’hi celebren les jornades gastronòmiques del calamar. Als municipis de Calafell i Altafulla també teniu activitats i propostes per allargar el temps de platja. Andorra també té les seves pròpies propostes de tardor. Així, podeu visitar la parròquia de Sant Julià de Lòria, on en aquestes dates se celebren les jornades sobre bruixeria d’Andorra. Per la seva banda, Encamp i el Pas de la Casa us presenten un programa de tardor d’allò més excursionista amb rutes senderistes i vies ferrades. Ordino us espera amb un paisatge reserva de la biosfera. I, a Escaldes-Engordany, organitzen les jornades arts del vidre. Què us sembla? Teniu prou propostes per encarar l’inici de tardor? Esperem que així sigui. De tota manera, us emplacem a l’edició del mes d’octubre per compartir noves activitats i destinacions per continuar descobrint Catalunya i Andorra pas a pas

arrs rà à

Ando d rra rdannya ya Ce C r

Al A t Ur U gell ll

Al Alt Empo p rddà

Ri Ripoollllèès

Solsonès

Beerg r ue u dà à Osona

Segarrra

Bages

Mo M ianès

Pl P a de l’’Es E taany y

Gi G ro ronnès

Baix

Emmpoordà

d de Al A t

Caamp

An A oi o a

Vallèès Orient n al a

Valllès s Occi c denttal a

Alt t Pene n dès Baix

Ll L ob o reeggat t

Baaix i ès Pe P ne nedè d nedès

rrragon o ès s rragonès

Ga G rraf a

Maaressm esm

Alt Camp (Valls)

Baix Camp (Reus)

Baix Ebre (Tortosa)

Baix Penedès (El Vendrell)

Conca de Barberà (Montblanc)

Montsià (Amposta)

Priorat (Falset)

Ribera d'Ebre (Mora d'Ebre)

Tarragonès (Tarragona)

Terra Alta (Gandesa)

Barcelonès

B Barc

Alta Ribagorça (Pont de Suert)

Alt Urgell (La Seu d'Urgell)

Cerdanya (Bellver de Cerdanya)

Garrigues (Les Borges Blanques)

Noguera (Balaguer)

Pallars Jussà (Tremp)

Pallars Sobirà (Sort)

Pla d'Urgell (Mollerussa)

Segarra (Cervera)

Segrià (Lleida)

Solsonès (Solsona)

Urgell (Tàrrega)

Val d'Aran (Vielha)

Alt Penedès (Vilafranca del Penedès)

Anoia (Igualada)

Bages (Manresa)

Baix Llobregat (St. Feliu de Llobregat)

Barcelonès (Barcelona)

Berguedà (Berga)

Garraf (Vilanova i la Geltrú)

Maresme (Mataró)

Moianès (Moià)

Osona (Vic)

Vallès Occidental (Sabadell i Terrassa)

Vallès Oriental (Granollers)

Andorra (Andorra la Vella)

Alt Empordà (Figueres)

Baix Empordà (La Bisbal de l'Empordà)

Cerdanya (Puigcerdà)

Garrotxa (Olot)

Gironès (Girona)

Pla de l'Estany (Banyoles)

Ripollès (Ripoll)

Selva (Sta. Coloma de Farners)

Gaarrrrot o xa x

Se S lvva

Catalunya, terra de...

1.-ALELLA 2.-CONCA DE BARBERÀ 3.-COSTERS DEL SEGRE

4.-EMPORDÀ 5.-MONTSANT 6.-PENEDÈS 7.-PLA DEL BAGES

8.-PRIORAT 9.-TARRAGONA 10.-TERRA ALTA

El vi forma part de la cultura, la tradició i el paisatge de Catalunya des de fa més de 2.300 anys. Actualment, els vins catalans tenen el reconeixement i la valoració dels grans especialistes i crítics per la seva rotunda expressió dels nous valors del vi. El sector del vi a Catalunya té una estructura molt sòlida i competitiva, amb més de 800 cellers embotelladors i 57.000 hectàrees de vinya. En total, s’exporten 205 milions d’ampolles de vi i cava a 140 països del món. La pràctica totalitat de la producció vitivinícola catalana està emparada per una denominació d’origen (DO), amb el valor afegit que això representa quant a garantia de qualitat. A Catalunya es distingeixen dotze denominacions d’origen.

Coneixem els vins catalans amb DO?

Les vinyes de la DO Alella es troben plantades a banda i banda de la Serralada

Litoral, al Maresme. El caràcter fresc i singular dels vins d’Alella s’aconsegueix amb varietats tradicionals com la pansa blanca, la garnatxa blanca, el moscatell i la garnatxa negra.

Paisatge, història, productors innovadors i un raïm únic, el trepat, conformen una comarca vitivinícola com poques, on el passat ha deixat empremta en el present i marca el camí del futur. La DO Conca de Barberà compta amb una superfície de vinya que ronda les 2.900 ha i engloba 15 termes municipals. La varietat negra dominant és el trepat, autòctona de la zona, el segueixen en menor proporció l’ull de llebre i el cabernet sauvignon. Les varietats blanques dominants són el macabeu i la parellada

La DO Costers del Segre és un mosaic format per set territoris repartits al llarg de tota la conca del riu Segre i del Pirineu lleidatà. Compta amb una superfície de 4.000 ha i engloba un total de 60 municipis de 10 comarques lleidatanes. D’entre la gamma de varietats blanques, les predominants són les tradicionals el macabeu i la parellada i, entre les adaptades, el chardonnay. Produeixen vins de perfil clàssic, lleugers i afruitats. De la carta de varietats negres, les més implantades són l’ull de llebre i el cabernet sauvignon, juntament amb el merlot, la syrah, la pinot noir, la garnatxa o el trepat.

La DO Empordà és una històrica denominació vinícola que elabora vins tocats per la tramuntana, que els aporta personalitat en concentrar els sucres i les aromes dels raïms. La garnatxa i la carinyena són les joies de la DO, amb una gran riquesa varietal, ja que produeix totes les varietats de garnatxes i carinyenes.

Nascuda l’any 2001, la DO Montsant compta amb una superfície de vinya que supera les 1.800 hectàrees i s’estén per 16 municipis, la majoria dels quals pertanyen a la comarca del Priorat i uns pocs a la de la Ribera d’Ebre. D’entre les varietats de raïm autoritzades per la DO Montsant, en destaquen quatre que poden ser considerades les històriques i predominants: la garnatxa blanca i el macabeu, pel que fa a les blanques; i la garnatxa negra i la carinyena, pel que fa a les negres.

La DO Penedès és la zona amb més història i tradició vinícola de Catalunya. És coneguda per l’alta qualitat dels seus vins, tant en blancs, amb la varietat xarel·lo al capdavant, com en negres. La DO Penedès està situada entre les conurbacions de Barcelona i Tarragona, concretament entre les muntanyes de Montserrat i el mar Mediterrani. Engloba un total de 61 municipis distribuïts en les següents comarques: Alt Penedès, Baix Penedès, Garraf, Baix Llobregat, Anoia i Alt Camp. La producció mitjana de la DO és de 18 milions d’ampolles.

Situada als peus de Montserrat, és una de les DO més petites. Inclou 15 cellers, hereus d’una llarga tradició vitivinícola des de l’època romana. De fet, es diu que el nom de la comarca ve de Bacus, el déu pagà del vi. Les varietats autòctones, com el picapoll, donen identitat al territori. La DO Pla de Bages es caracteritza per tenir, en general, les vinyes formant petites parcel·les envoltades de bosc. Agrupa els 35 municipis que conformen la comarca del Bages i cinc del Moianès

La llicorella, una pissarra característica del Priorat històric, i l’orografia fan que el conreu de la vinya sigui complicat i que la producció de vi sigui baixa. Tot i això, la qualitat dels vins és excepcional. La prova és que és l’única DO Qualificada catalana, la màxima menció de qualitat. Els vins negres, blancs i rosats tenen prestigi arreu. La producció mitjana de la DOQ Priorat és de 5 milions d’ampolles anuals, elaborades per un centenar de cellers. Principalment, el Priorat produeix vins negres elaborats amb carinyena i garnatxa negra que presenten una elevada concentració d’aromes molt complexes, carnosos i rotunds, abundants en boca i envoltats de notes elegants.

L’àmfora que hi ha al logotip de la Denominació d’Origen Tarragona sintetitza la presència mil·lenària de la vitivinicultura en aquesta Denominació d’Origen, formada actualment per una trentena de cellers de les comarques de l’Alt Camp, Baix Camp i el Tarragonès, i la zona de la Ribera d’Ebre. El raïm blanc a la DO Tarragona predomina sobre el negre. La superfície plantada de varietats blanques suposa un 83% de la superfície total.

La DO Terra Alta és la zona vinícola catalana més meridional, situada entre el riu Ebre i les terres del Matarranya. Actualment, a la Terra Alta es conrea el 33% de la garnatxa blanca mundial, un percentatge que suposa el 75% de la producció a Espanya i el 90% de la garnatxa blanca a Catalunya. La zona de producció i elaboració de la DO Terra Alta comprèn 12 termes de la comarca. El predomini de les varietats de raïm tradicionals és un dels trets diferenciadors de la viticultura a la DO, i és a través de les garnatxes que es fa més evident. La garnatxa blanca, la negra i la peluda són les varietats predominants.

Sota la menció de D.O. Cava s’emparen els vins escumosos de qualitat elaborats a través del mètode tradicional, fent una segona fermentació en ampolla i amb un mínim de 9 mesos. Dels 159 municipis que componen la DOP Cava, 132, estan situats a Catalunya. Sant Sadurní d’Anoia és coneguda com la capital del cava, i va ser als seus voltants on es va iniciar la indústria del que avui és un dels sectors més representatius i de més èxit de la viticultura catalana.

La superfície inscrita sota la DO Catalunya s’estén per 41.000 ha i 420 termes municipals. Actualment, aquesta DO comercialitza més de 50 milions d’ampolles l’any, representant més del 50% del vi català amb denominació d’origen. La DO Catalunya es va crear l’any 1999 estenent-se per totes les zones on tradicionalment s’havia conreat la vinya: sobreposant-se així a altres denominacions catalanes ja creades i incorporant algunes zones que quedaven excloses de Denominació d’Origen i on s’elaboraven vins de gran qualitat

Esclat de colors, despertar de sabors

Amb l’arribada de la tardor l’aigua fresca torna a brollar pels rierols i les fonts naturals recuperen la seva vida. Els arbres canvien de color i els tons ocres, marrons i vermellosos prenen el protagonisme a les diferents valls del Pirineu i les zones de muntanya de la demarcació en un esclat cromàtic que esdevé per si sol un autèntic espectacle visual. És també en aquest període tardorenc que la gastronomia lleidatana viu un dels seus moments àlgids i els fruits de temporada, amb el bolet a l’epicentre, agafen el protagonisme a les cuines de les nostres contrades. Quan els mesos d’estiu i les altes temperatures van quedant enrere, els paratges naturals del Pirineu s’omplen de contrastos policromàtics i l’olor de sotabosc humit comença a guanyar presència, és un bon moment per tornar a gaudir de la natura, respirar aire pur aprofitant els centenars de rutes senyalitzades per als senderistes o els amants de la BTT que ofereix la demarcació, o prendre un bany de bosc enmig d’un paratge forestal. Les comarques del Pirineu i la Plana de Lleida tenen 13 punts identificats per dur a terme aquesta pràctica que proposa entrar en simbiosi amb la natura i connectar amb els cinc sentits amb tot allò que ens envolta.

Esclat de colors, despertar de sabors

En els majestuosos paratges naturals del Pirineu on es pot descobrir un dels grans espectacles que ens brinda la natura en aquesta època, la brama del cérvol, del qual es pot gaudir cada any des de mitjans de setembre fins a mitjans d’octubre en diferents punts dels boscos lleidatans. Els Parcs Naturals de l’Alt Pirineu i del Cadí-Moixeró, el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i la Reserva Nacional de Caça de Boumort són els escenaris on té lloc el ritual d’aparellament d’aquests grans ungulats i és en aquesta època quan és més fàcil observar-los pel bosc o travessant camins. A primera hora del matí o al capvespre són els moments idonis per sentir bramar els mascles, que intenten atreure les femelles emetent un so peculiar i singular que s’ha convertit en tot un atractiu turístic en els darrers anys. I per tal de no destorbar els animals en aquest moment vital, des del territori i des dels mateixos parcs s’ofereixen paquets turístics i sortides guiades en companyia de guies especialitzats i autoritzats que garanteixen que es pugui contemplar aquest fenomen de la natura sense interferir en el procés.

Els sabors de la terra

Els espais naturals del Pirineu continuen essent durant la tardor un destí perfecte per gaudir de la natura amb família, parella o amics. Els senderistes que aprofiten encara el bon temps, que cada cop s’allarga més, es troben amb els primers boletaires que s’acosten al Pirineu de Lleida a la recerca de rovellons, ceps, rossinyols, fredolics, trompetes de la mort, cama-secs, moixernons i moltes altres varietats comestibles que poden trobar-se

<< Bosc de tardor a Canejan, a la Val d’Aran Imatge de © DEFOTO

Imatge de © Iolanda Sebé

als boscos de muntanya durant aquests mesos. Octubre i novembre ofereixen unes condicions ideals, amb l’augment de la humitat i una climatologia més suau, perquè els fongs neixin als nostres boscos. El bolet, tot i que n’hi ha en altres èpoques de l’any, s’ha convertit en un dels productes de tardor per excel·lència i al seu voltant s’articulen propostes gastronòmiques variades coincidint també en uns mesos en què els sabors de la terra es desperten amb força a les comarques de Lleida i adquireixen un protagonisme important amb productes de temporada com, per exemple, l’oli d’oliva verge extra Malgrat ser un producte amb presència tot l’any, l’elixir daurat que s’elabora a les Terres de Lleida té a partir del mes d’octubre i fins al desembre el seu moment més àlgid amb l’inici de la producció i amb l’oli del primer raig, que dona el tret de sortida a l’elaboració del nou producte de la temporada. Els productors que treballen sota la Denominació d’Origen Protegida (DOP) de les Garrigues són el màxim exponent a les comarques de Lleida del sector oleícola i és durant aquests mesos el millor moment per visitar els molins i les cooperatives d’aquests pobles elaboradors d’oli on, a més de poder comprar un producte de màxima qualitat, el visitant podrà dur a terme altres activitats complementàries que s’articulen al voltant de la cultura de l’oli com tastos, visites guiades a espais museïtzats de les cooperatives, rutes a peu o en bicicleta, entre d’altres.

També durant la temporada de tardor, al voltant d’aquest i altres productes gastronòmics prenen especial protagonisme arreu del terri-

tori fires i festes on els productes i els sabors de la terra són l’eix central de les activitats. En són només alguns exemples la Fira de la Figa d’Alguaire; la Fira de l’Ametlla de Vilagrassa; la Fira del Torró i la Xocolata a la Pedra d’Agramunt; la Fira de Sant Ermengol i del Formatge del Pirineu a la Seu d’Urgell; la Fira de la Girella del Pont de Suert; la Fira de la Poma de Barbens; la Fira del bolet i del boletaire de Solsona; la Fira del codony de Tremp; la primera Premsada, oli, art i gastronomia de la Granadella; la Festa de l’Oli i Productes Artesans de Juncosa; la Festa de l’Oli Nou de Castelldans; la Festa de l’Oli i de les Orelletes de la Pobla de Cérvoles, el 12 de desembre, i la Festa de l’Oli dels Torms.

És temps d’enoturisme

I si parlem de gastronomia a les comarques del Pirineu i les Terres de Lleida és obligat també fer menció de les propostes enològiques de la demarcació que, sota el paraigua de la Denominació d’Origen Costers del Segre, dividida en 7 subzones diferents (Artesa de Segre, Garrigues, Pallars, Raimat, Segrià, Urgell i Valls del riu Corb), ofereix vins de qua-

litat que han guanyat pes i s’han obert pas al mercat durant els darrers anys.

Quan arriba la tardor és temps també de verema i la creixent oferta enoturística de les comarques lleidatanes s’ha organitzat al voltant de la Ruta del Vi, una iniciativa que vol englobar i donar forma a l’experiència turística i que alhora convida a compaginar la visita als cellers i altres activitats de lleure i culturals amb degustacions gastronòmiques en diversos restaurants de Lleida i pernoctacions en allotjaments (hotels i cases rurals) de la demarcació. Per això, l’enoturisme és una experiència que enriqueix les terres del vi i els qui les visita. A més els mateixos cellers ofereixen les seves pròpies propostes per complementar les visites guiades i els tastos. En l’àmbit enològic cal destacar també la Festa de la Verema i el Vi que se celebra a Verdú, a la comarca de l’Urgell, al setembre. En conjunt, doncs, les comarques de Lleida posen sobre la taula durant els mesos de tardor un seguit de propostes gastronòmiques i enoturístiques interessants i que faran les delícies dels turistes més foodies als quals agrada gaudir de bones experiències gastronòmiques, de productes de proximitat i de qualitat i de vins de primer nivell per acompanyar.

Brama del cérvol a Boumort >> Imatge d’ © Oriol Clavera

Imatge de © Iolanda Sebé

Imatge de © TUS DESTINOS

Tardor en família

Les comarques del Pirineu i les Terres de Lleida han esdevingut un destí de referència per al turisme de proximitat i familiar i això és gràcies, evidentment, a la suma de molts factors com ara, per esmentar-ne alguns, la xarxa d’allotjaments de primer nivell, els grans professionals que hi ha al capdavant de les empreses del sector, com també dels tècnics de turisme que atenen la seixantena d’Oficines de Turisme de la demarcació i que ofereixen una informació personalitzada als visitants i un ampli i variat ventall de propostes per fer i pensades per a tots els gustos i totes les edats. El Tren dels Llacs n’és un dels millors exemples, ja que proposa recórrer el traçat entre Lleida i la Pobla de Segur amb un tren històric que disposa de les locomotores dièsel 10817 i 10820 estirant quatre cotxes d’època o bé amb la versió del tren panoràmic, més modern i amb més confort, que permet igualment gaudir d’un trajecte de somni que creua els camps de fruiters de la Plana, travessa la serra del Montsec i voreja les grans esplanades d’aigua dels embassaments de Sant Llorenç de Montgai, Camarasa, Terradets i Sant Antoni. Els boscos i paisatges que ens mostra la tardor al llarg del recorregut complementen una experiència perfecta per gaudir-ne amb la família.

L’altre gran espectacle visual que ofereix la demarcació de Lleida a la tardor es pot observar aixecant la vista cap al cel en lloc de mirar cap a terra. Concretament, el cel del Montsec, entre la Noguera i el Pallars Jussà, considerat un dels millors del món per fer-hi observació astronòmica i lluny de la contaminació lumínica de les grans ciutats. Aquest indret privilegiat ostenta el certificat de reserva i destinació turística

Starlight, un reconeixement de la UNESCO que avala la qualitat del cel nocturn i que també distingeix el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. En aquest sentit, el Parc Astronòmic Montsec, ubicat al municipi d’Àger (la Noguera), és l’espai de recerca i divulgatiu de referència en matèria d’astronomia i un lloc per visitar en família per acostar-se a l’univers. A més, durant aquests mesos se celebra la 13a edició de Música sota les Estrelles, un cicle que entre els mesos de setembre i desembre combina espectacles musicals amb la descoberta de les estrelles i visites guiades al centre.

Patrimoni

La demarcació atresora també un potent patrimoni cultural i històric, idoni per visitar en família. Des de la Seu Vella de la ciutat de Lleida als castells de frontera

de la Segarra o Castell de Mur al Pallars Jussà, passant pel romànic que trobem a diferents indrets de les comarques del Pirineu i Terres de Lleida, i que té el seu màxim exponent en el conjunt de la Vall de Boí, a l’Alta Ribagorça, format per 8 esglésies i una ermita, el qual ostenta des de l’any 2000 la declaració de Patrimoni de la Humanitat que atorga la UNESCO. La Val d’Aran, per la seva banda, disposa de la Ruta del Romànic, formada per un total de quinze esglésies, com també ofereix el Pallars Sobirà, terra d’esglésies, ermites i monestirs, una ruta vinculada al romànic. L’Alt Urgell, també té un important patrimoni romànic i unes arrels culturals de l’edat mitjana que es troben a cada poble del territori, entre els quals destaca la catedral de Santa Maria de la Seu d’Urgell, única catedral romànica que es conserva a Catalunya.

“El Tren dels Llacs permet gaudir d’un trajecte de somni que travessa la serra del Montsec i voreja les grans esplanades d’aigua dels embassaments de Sant

Llorenç de Montgai, Camarasa, Terradets i Sant Antoni”

Tren dels Llacs >> Imatge d’ © Òscar Urgelés / FGC

Tardor a la Serra dels Canals, al Pallars Sobirà >> Imatge de © Pepa Cecilia Gallart

Altres visites recomanades al patrimoni són la fortalesa ibera dels Vilars d’Arbeca i l’art rupestre de la Cova dels Moros del Cogul, a les Garrigues; el santuari del Miracle de Solsona, al Solsonès; el castell templer de Gardeny de Lleida; el call jueu de Tàrrega, a l’Urgell; el castell de Montsonís al municipi de Foradada, a la Noguera; l’Espai dels Canals d’Urgell de Mollerussa, al Pla d’Urgell, o el Museu Hidroelèctric de la Torre de Capdella, al Pallars Jussà, entre d’altres.

Per tant, la tardor lleidatana és natura en estat pur, paisatges que canvien de color, sabors de la terra que prenen tot el protagonisme i propostes per viure en família o amics, a més d’un patrimoni

cultural, històric, paisatgístic i, sobretot, humà, que garanteixen que visitar Lleida aquesta tardor serà sinònim de viure una experiència única i singular. Com sempre

Més informació: aralleida.cat

Església romànica de Santa Eulàlia a Erill la Vall >> Imatge d’ © Oriol Clavera

<< Congost de Mur Imatge d’ © Oriol Clavera

Viu i sent la tardor al Pirineu amb

Fins a l’arribada de l’hivern, la muntanya ens ofereix ser testimonis d’un trànsit meravellós. Sentir com el paisatge es transforma, escoltar els animals, veure com la llum canvia sota el mateix sol. Les escapades aquesta tardor, enmig de la natura, les trobaràs a qualsevol dels 47 càmpings i ressorts de Càmpings de Lleida. T’esperen una gran quantitat de propostes d’oci i benestar allotjant-te amb la teva autocaravana, acampant amb la teva tenda o en un rústic i equipat bungalou. A més, la tardor és un molt bon moment per gaudir del glàmping a les cabanes suite, tendes de luxe, bengalins entre altres extres, que li donen un toc de glamur a la teva escapada.

Si el que et ve de gust és llançar-te a l’aventura, al voltant dels Càmpings de Lleida en trobaràs una bona varietat. Parapent,

ràfting, salt de pont, escalada, quads… a la teva disposició per saciar la teva adrenalina i viure emocions extremes. Però, encara hi ha més. Al Prepirineu ens espera el cel més espectacular de Catalunya. En concret, al Montsec, destinació turística Starlight, et trobaràs sota un paisatge d’estrelles des de l’interior de l’Observatori Astronòmic

Per on començar a descobrir aquestes i moltes més opcions per a aquesta tardor? A la pàgina web de Càmpings de Lleida, www. campingsdelleida.com, i al seu bloc així com a les seves xarxes socials ho tens fàcil i explicat amb detall. Accediràs a totes les ofertes que estan preparades per aquesta tardor-hivern. No trobaràs un millor pla per sortir amb els amics o amb la família; i no deixis la teva mascota a casa, que molts dels Càmpings de Lleida accepten animals

“Escapa’t a qualsevol dels 47 càmpings i ressorts lleidatans enmig de la natura”

Els quinze CÀMPINGS BIKE&RUN ofereixen més de 75 rutes per descobrir-les i gaudir-les d’una manera lúdica o esportiva, practicant senderisme, corrent o en bicicleta de muntanya (BTT), a través dels paratges singulars, espais naturals, vies històriques o senders de bestiar; només cal seguir “el camí verd” dels CB&R Una iniciativa pionera i inèdita, ja que totes les rutes tenen la sortida i l’arribada des de cadascun dels càmpings participants i estan perfectament senyalitzades.

Han estat els mateixos establiments els que han prescrit les rutes o senders atorgant un valor afegit únic als CÀMPINGS BIKE&RUN, atès que són els especialistes, els que millor coneixen el seu entorn i totes les seves possibilitats allunyant-se dels formats clàssics i tancats de les guies turístiques

CÀMPINGS BIKE&RUN és un estil de vida. És una invitació a descobrir l’entorn que ens envolta practicant senderisme o posant a prova la nostra resistència corrent o pujats a la BTT mentre interactuem amb el medi natural i cultural. Cada càmping ha dissenyat una sèrie d’itineraris que només ells coneixen a la perfecció i a partir d’ara comparteixen a CB&R. Un autèntic quadern de viatge que mostra on, quan i com gaudir cada ruta en funció de la seva dificultat i dels objectius de cada viatger-turista: zones boscoses, baixades pronunciades, pujades dures, etc. O obtenir la millor panoràmica, o aturar-se a fer un pícnic…

Tota la informació la trobaràs a: www.bikeandrun.campingsdelleida.com

Emoció i aventura. Desconnexió i refugi. Gastronomia, romànic, cultura, senderisme, turisme actiu, descans, aturar el temps, diversió… Càmpings de Lleida et convida a descobrir aquesta tardor els tresors del Pirineu lleidatà enfonsant-te en un bosc, travessant prats o muntat en una mountainbike… Surt de ruta i recorre quilòmetres i quilòmetres de verdor i de frescor.

A Càmpings de Lleida s’hi va per primera vegada i sempre s’hi torna!

El terme municipal forma part d’una conurbació amb centre a Mollerussa i els municipis del Palau d’Anglesola, Golmés i Fondarella. Ubicat en un lloc privilegiat, sobre el turó de la Serra, des del poble es poden admirar les vistes de bona part de la plana de l’Urgell

La història de Miralcamp comença amb la reconquesta de Lleida per mans de Ramon Berenguer IV el 1149 que va annexar la franja i la plana de l’Urgell al comtat català. Igual que passa amb altres pobles del voltant, Miralcamp va quedar lligat a la casa d’Anglesola des del 1775. En mans dels Anglesola, Miralcamp comparteix història amb Mollerussa, Fondarella, Alcoletge i Sidamon.

A dalt de tot del poble hi ha l’església de Sant Miquel, d’origen gòtic, que es creu que era l’església del castell de Miralcamp. El castell de Miralcamp el trobem citat per primera vegada l’any 1179, però no s’ha conservat. Hi havia també dues esglésies: santa Maria i Sant Miquel. Només queda aquesta darrera. D’origen gòtic, també se la coneix com la catedral del Pla d’Urgell per ser la més gran i monumental de la comarca.

Dins el nucli, tenen interès per la construcció dels seus edificis el Molí d’Oli, que fou propietat dels ducs de Medi-

naceli al segle XIX, i que es caracteritza per la seva xemeneia, única a la comarca. Fins al 2007 s’hi elaborà oli d’oliva extra verge de forma artesanal. La xemeneia del molí abans de la restauració tenia una forma molt especial i, aquesta caracterís tica, està reflectida en els fanals de la plaça Sant Jaume, on hi ha l’Ajun tament. Durant tot l’any es poden fer visites al molí amb reserva al telèfon 973 710 968.

Al municipi també destaca l’edifici de lo Sindicat Agrícola que fou bastit el 1919-20 per Cèsar Martinell. La façana d’aquesta antiga cooperativa, actualment en desús, però que va tenir un paper important a principis del segle XX, presenta un traçat on l’estil noucentista s’imposa al modernista. Situada al carrer de la Creu, molt a prop de la plaça Sant Jaume on hi ha l’Ajuntament, es troba l’Agrària de Miralcamp, fundada l’any 1954 i on es reflecteix l’esperit agrícola del municipi. S’hi poden comprar tota classe de productes autòctons de la zona com ara vins, vinagres, ametlles, oli, etc. amb denominació d’origen.

Continuant amb el patrimoni de Miralcamp no podem passar per alt l’edifici conegut com a Cal Jan, que és un casal

del segle XVIII, en aquell moment propietat de Domènec de Duran i Muxiga.

L’edifici té una planta quadrangular i està or ganitzat en planta baixa i dos pisos. En conjunt, l’edifici mostra grans carreus de pedra per

als brancals, llindes i lloses per a portes, finestres i balcons. Al final del carrer es troba el ja esmentat molí de l’oli, també anomenat de Cal Jan.

Però si per alguna cosa destaca Mi ralcamp és per comptar amb l’arbre més longeu del Pla d’Urgell: l’alzina de Quelàs. Ubicada dins la partida Coma Aragonesa, vora la font del Tord i just damunt del pantà de la Bòbila, a dos quilòmetres del poble. Amb 4,60 metres de circumferència del tronc, a uns 50 cm de terra el tronc principal es divideix en tres branques de 2,35 m de perímetre cada una. La capçada aconsegueix els 24 m, mentre que l’al çada assoleix els 16 m i tot el voltant de l’arbre fa aproximadament uns 120 m. L’alzina de Quelàs passa per ser l’arbre més longeu del Pla d’Urgell i es considera que té més de 600 anys. Just al seu costat passa la carrerada, antiga via de comunicació pels vianants de ferradura que feien la ruta Barcelona-Saragossa-Madrid, i on la tradició popular diu que pels volts del 1800 sota el seu recer hi reposà l’heroïna Agustina d’Aragó en un dels seus viatges des de Fulleda (població natal dels seus pares) a Saragossa.

També s’ha explicat que Pere el Cerimoniós hi va fer parada en un dels seus trajectes a Poblet, monestir que també connecta amb aquest camí. En els seus millors anys, l’alzina de Quelàs havia fet ombra a fins a tres ramats de bestiar. A més, aquest arbre ha sobreviscut a moltes situacions de perill, el darrer fa ben poc. Va ser l’any 2015 quan va estar a punt de morir, però la mobilització dels veïns i de l’Ajuntament de Miralcamp va fer que se li donés el tractament fitosanitari necessari per recuperar-la Paral·lelament, l’any 2016 va ser declarada arbre d’interès local i actualment està en procés de ser catalogat dins la llista d’arbres monumentals de Catalunya

L’alzinera és un arbre important per a tot Miralcamp i per a molts pobles del voltant. S’hi han fet aplecs de sardanes, els ciclistes hi passen en les seves excursions de cap de setmana i, encara avui, hi ha persones que hi van a esmorzar o a berenar, tan sols per passar una estona sota la seva immensa capçada. També s’hi han fet cerimònies com comunions i casaments.

Des de l’alzina s’albira tot la plana de l’Urgell: Linyola, Bellcaire, Sant Martí de Maldà, Torregrossa, Golmés ...

Així que, si aneu a Miralcamp, no podeu marxar sense haver fet una visita a aquest arbre amb segles d’història

L’alzina de Quelàs, de més de 600 anys, es considera l’arbre més longeu de la comarca i des del seu turó s’albira tota la plana de l’Urgell

Un poblet encantador al nord del Segrià

A15 km de Lleida i tocant amb la comarca de la Noguera, de la qual formà part fins a l’any 1989, la Portella neix a 259 m d’altitud, en un entorn de calma a la ribera del riu Noguera Ribagorçana. El nucli urbà del poble s’estén sobre una plana inclinada vers el riu i s’erigeix sobre una terra de barrancs i paisatges abruptes

L’origen d’aquesta població sembla ser conseqüència de la batalla d’Albesa del 1003, gràcies a la qual esdevingué un lloc estratègic contra els musulmans. El 1173, Ermengol VII, donà a la comarca d’Alguaire la meitat del terme i l’altra a Pere de Bellvís, que més tard vengué als residents del municipi. La plena jurisdicció de la Portella no fou adquirida per la priora Blanca de Villalonga fins al 1424. A partir d’aleshores, Alguaire posseí tot el terme de la Portella, fet que ajudà a fer que s’acabessin les disputes amb el senyor d’Albesa

La població, que fou vila closa, situa el nucli antic entorn l’església de Sant Pere, reformada durant el segle XVI i amb una façana on es pot contemplar un magnífic ull de bou gòtic i un portal plateresc Fins a la primeria de segle, la major part dels edificis del poble eren fets de toves o de tàpia. Posteriorment, molts es construïren de nou amb rajola o totxo

D’importància a la vila també és el Casal dels Teixidor, conegut també com a Casa Gran, construït el segle passat, d’estil neoclàssic i situat al centre del poble, i la Necròpolis d’Escalç, situada a la partida d’Escalç, a 3 km del poble. La necròpolis presenta un total de 56 tombes excavades a la roca. De forma rectangular, trapezoidal i amb els extrems arrodonits, totes elles es troben orientades a l’est o l’oest. Del conjunt de tombes, un 30% són infantils, segons s’ha pogut documentar. Proper a aquesta necròpolis, al mateix terme, la necròpolis de Corregó presenta unes característiques molt similars.

L’economia de la Portella és bàsicament agrària i la terra conreada representa més de la meitat de l’extensió total del terme. La gran majoria dels conreus són de regadiu (s’aprofita el canal de Pinyana) i a l’horta hi ha sobretot pereres, pomeres i presseguers, com en la majoria de terrenys del nord del Segrià

La Portella s’erigeixen un entorn de calma a la vora del riu Noguera Ribagorçana. El nucli urbà del poble s’estén sobre una plana inclinada on abunden els barrancs i els paisatges abruptes

La població, que fou vila closa, ofereix al visitant diferents punts d’interès: l’església de Sant Pere, el Casal dels Teixidor, conegut també com Casa Gran i la Necròpolis d’Escalç, a 3 km del poble

La festa major se celebra per Sant Pere Màrtir (29 d’abril), el patró del poble, i el primer divendres de març és la festa del Sant Crist, on es fa un tradicional àpat popular (la típica cassola del poble)

Església de Sant Pere

Necròpolis d’Escalç

Les Borges Blanques, capital administrativa de la comarca, amb 6.195 habitants, se situa entre la plana regada pel canal d’Urgell i els plans de la depressió central. Com a capital catalana de l’oli, l’any 1918 ja hi havia 62 molins i 90 premses hidràuliques. A la població es pot visitar l’Espai Macià, on s’explica la trajectòria del president Macià i se n’exposen objectes personals. Ofereix la possibilitat de presenciar els moments més importants de la vida del president en realitat virtual.

A la ciutat també hi ha l’antic molí d’oli de Cal Gineret, que és un centre d’interpretació de la Guerra Civil i la indústria de l’oli. Compta amb tretze cups monumentals i un antic refugi que s’utilitzava per salvaguardar la població civil dels bombardejos.

Així mateix, s’hi pot visitar la capelleta barroca de 1743, que era la capelleta de l’antic hospital medieval, i la plaça de l’U d’Octubre, amb àmplies porxades i elements renaixentistes. L’Església Parroquial de l’Assumpció, d’estil barroc-neoclàssic, fou decorada amb pintures monumentals del Nou Testament a principis dels anys noranta i des del seu campanar es pot veure gran part del Pirineu, l’Urgell i el Segrià.

Els Jardins del Terrall són l’autèntic pulmó verd de la ciutat, amb dues basses d’origen natural i una gran diversitat de fauna i flora. Acull una antiga premsa d’oli del segle XVII, el monument a la sardana, obra de Víctor Pérez Pallarés, i el monument a les víctimes garriguenques de Mauthausen.

La Festa Major s’hi celebra el primer cap de setmana de setembre, en la qual destaca la Trobada de Gegants i Correfocs, reconeguda com a Festa Popular d’Interès Cultural. La Fira de l’Oli de Qualitat Verge Extra i les Garrigues s’hi celebra durant el mes de gener i és el principal referent del sector en l’àmbit de Catalunya

L’Espai Macià

acull l’exposició permanent “El viatge de Macià”: que pretén generar un vincle afectiu amb l’època i transcendència del que fou president de la Generalitat de Catalunya i situar el visitant en aquell moment històric del país, però també en els anys posteriors fins a arribar a avui en dia, on el somni de llibertat i de progrés de Macià encara té vigència.

L’equipament cultural fa difusió del llegat de la figura, la trajectòria i la manera d’entendre el món de Francesc Macià i, a més a més, neix amb una clara vocació d’esdevenir un punt d’aturada imprescindible del turisme que visiti les Borges Blanques o les Terres de Lleida, i de ser el punt de partida des d’on iniciar la descoberta turística de la zona.

Veniu i escolteu la veu d’un home que ens va ensenyar a ser dignes de la llibertat.

Pl. de Ramon Arqués, 5 · Tel. 973 140 874 www.espaimacia.cat

Per a més informació:

L’antic molí d’oli de Cal Gineret era un dels seixanta molins que existien a les Borges Blanques durant el segle XIX, quan la indústria de l’oli estava en la seva esplendor. Els cups d’emmagatzematge de l’oli s’han museïtzat -deixant al descobert les voltes de canó que els contenen- i són accessibles als visitants.

L’equipament és també Espai de Memòria de la Xarxa del Memorial Democràtic, ja que va ser utilitzat com a refugi antiaeri durant la Guerra Civil Espanyola per amagar-se dels bombardejos. En aquesta estança s’ha incorporat un audiovisual permanent que permet viure una experiència immersiva, a través de les noves tecnologies mapping, blending i warping, que recrea la història d’una parella que vivia a les Borges durant el bombardeig del Nadal de l’any 1938.

C. de la Font Tel. 973 142 850 (Ajuntament)

Museu de Cal Pauet

Museu que recrea el paisatge de la infantesa i fa reviure la vida col·legial dels anys cinquanta i seixanta, els jocs de carrer, els llibres d’estudi, el cinema, els tebeos, els estris de les cases, les joguines ...

C. Vila de Carlet (passatge entre el carrer Nou i el carrer Marquès d’Olivart)

Tel. 619 972 250

www.museulesborges.com

AJUNTAMENT DE LES BORGES BLANQUES

Telèfon 973 14 28 50

ajuntament@ lesborgesblanques.cat

Al setembre canviem d’estació, entrem a la tardor. L’esclat dels tons marrons, grocs, ocres i vermells ens il·lumina la vista i ens fa voler estar més en contacte amb la natura. A la Segarra cada estació de l’any és una nova etapa on viure experiències diferents, tenir noves sensacions, gaudir de les bones vibracions de la natura i de la gent que ens espera, sempre, amb els braços oberts.

Us presentem cinc propostes que us deixaran el millor dels records i seran el motiu perfecte per repetir, una vegada i una altra.

Ruta de les dues Valls

Us proposem conèixer i gaudir de la Segarra al ritme que marquen les vostres cames. És així, amb calma, com arriben les descobertes i les emocions com les que trobareu si us endinseu per la Ruta de les Dues Valls que s’inicia en els pendents de les estivacions del Tossal Magre a Sant Guim de Freixenet i encaminen al ciclista o caminant a la vall de Freixenet i, al nord de la ruta, recorre els planells elevats que separen les valls del Sió i de l’Ondara a través d’un paisatge genuïnament segarrenc on abunden l’ordi el blat i els ametllers. Al llarg dels 23 quilòmetres de recorregut trobem elements destacables

del patrimoni de la Segarra com el celler cooperatiu de Sant Guim de Freixenet i Montfalcó Murallat. El obra de l’arquitecte modernista Cèsar Martinell, mostra elements d’arrel gaudiniana i està relacionat amb el programa de desenvolupament agrari endegat per la Mancomunitat de Catalunya (1920).

Després de passar prop de l’església barroca de Sant Guim de la Rabassa casa senyorial d’Estaràs i de Sant Julià amb les parets romàniques i les sepultures amb les armes dels Vilallonga ens trobem amb Montfalcó Murallat.

Experiències entre vinyes

A la vall del Cercavins, al sud de la Segarra, hi trobareu la ruta del mateix nom. Es tracta d’un sender de 13 quilòmetres de recorregut que passa per un territori planer en què s’alternen clapes de bosc amb conreus de cereal, ametllers, oliveres i vinya.

A l’Ametlla de Segarra, just a la meitat del recorregut, el Celler Comalats elabora vins ecològics amb DO Costers del Segre, subzona Vall del Corb, i ofereix experiències adaptades als qui els visiten com passejades entre vinyes, visita al celler, degustació de vins i esmorzars i dinars entre vinyes.

Concurs de carabasses i Mostra de la Terra a Sedó

El primer diumenge d’octubre se celebra el Concurs de Carabasses de Sedó i la fira artesanal que porta per nom Mostra de la Terra de productes gastronòmics i artesanals de Km0.

En aquest petit poble del municipi de Torrefeta i Florejacs, el dia de la fira, s’hi pot trobar tota mena d’activitats lúdiques, culturals, gastronòmiques, tallers... i activitats pels més petits!

Pícnic tranquil a la vora d’una riera

Al nord de la comarca de la Segarra, al terme de Sanaüja, trobem una petita àrea de lleure on podrem dinar de pícnic. És l’anomenada Font de Ferro, al costat de la riera de Sanaüja.

El conjunt és molt acollidor i ben ombrejat; el formen la font, un salt d’aigua amb el seu petit gorg i la zona d’esbarjo amb taules, bancs i gronxadors per la mainada.

El seu nom li ve donat pel sulfat ferrós que dona el peculiar gust de ferro a l’aigua que brolla de la font.

Guissona és anomenada el Doll de la Segarra, un territori on el subsol té les capes freàtiques d’aigua molt a prop, per aquest motiu, un dels llocs més agradables per fer un pícnic són les Fonts de l’Estany, existents ja en època romana per donar aigua a l’antiga ciutat de Iesso, tant a les cases com als horts.

En aquests dos indrets de la Segarra podrem gaudir d’arbres, colors, fulles, olor d’humitat... gaudir de la tardor, palpar-la, sentir-la.

Festival de música del Castell de Concabella

El castell de Concabella, en aquesta població de la Segarra, al municipi de Plans de Sió, cada tardor acull tres concerts de música de cambra que satisfan els oients més exigents.

Una programació atractiva i de qualitat, amb gran nom de l’escena catalana on es conjumina veterania, joventut i passió per la música.

Músics de renom internacional es donen cita els mesos d’octubre i novembre en el marc incomparable d’aquest castell

Reportatge realitzat per MGZ PUBLICACIONS

Per a més informació:

CONSELL COMARCAL DE LA SEGARRA

Tel. 973 531 300

comunicacio@segarra.cat

www.ccsegarra.cat

Gaudeix de la comarca de la Segarra amb cinc propostes que combinen esport, música, gastronomia i patrimoni

Viu la tardor a

La tardor ja és a tocar i Solsona us ofereix una gran varietat de propostes de cultura i oci perquè viviu aquesta estació de l’any de la millor manera.

D’una banda, Solsona Experience us brinda una sèrie de visites culturals guiades per la ciutat ideals per fer durant la tardor.

I, per als que preferiu més activitat, també és bona època per descobrir Solsona i rodalies a peu o en bicicleta amb alguna de les nombroses rutes existents.

Una darrera proposta per aquests mesos tindrà lloc el cap de setmana del 21 i 22 d’octubre amb la Fira de la Terra Solsoterra, ideal per als amants dels bolets i els gurmets, que es complementa amb les Jornades Gastronòmiques de Tardor.

olsona és una ciutat moderna i medieval alhora. Acollidora, tranquil·la, ancestral i plena de meravelles per descobrir. Qui hi posa els peus queda seduït per la pau dels seus carrers sinuosos i pels edificis solemnes que han vist passar els segles, pels plaers d’una gastronomia lligada a la terra i per un entorn natural que va des de les serres imponents del nord fins al paisatge suau del sud.

La ciutat conserva l’entramat dels carrers medievals, de formes arrodonides que semblen sorgides de l’erosió del temps. Pujant pel portal del Pont, l’entrada principal, trobem de seguida la catedral de Santa Maria, síntesi del romànic, gòtic i barroc; la plaça Major porxada, on ballen els gegants seriosos de Festa Major i els grotescos del Carnaval; edificis renaixentistes com l’actual Casa de la Vila, o barrocs, com cal Morató. És com si els segles s’haguessin aplanat i convisquessin tots alhora amb la vida d’avui, amb el moviment de les botigues, les converses animades dels bars i, si és dimarts o divendres, el rebombori del mercat.

Foto d’ Òscar Rodbag

Per descobrir tots aquests encants, Solsona Experience ofereix visites guiades diverses, com la titulada “Solsona monumental”, que proposa una ruta pels punts més rellevants del nucli antic medieval: carrers i places Major, de Sant Joan, de Sant Isidre, amb les fonts i cases senyorials, la catedral amb el claustre i també el Quarto dels Gegants de la Festa Major.

No es pot marxar de Solsona sense visitar el seu principal espai museístic, el Museu Diocesà i Comarcal, amb un fons que abraça des de la prehistòria fins a l’època moderna, i que aixopluga joies com les pintures murals de Sant Quirze de Pedret. A més, recentment se n’ha modernitzat part de la museografia.

Fora de Solsona, la comarca també us brinda una rica oferta de propostes, com la que porta per títol “Olius monumental”, que us transportarà des del temps dels ibers fins a principis del segle XIX, recorrent el camp de sitges ibers, l’església romànica, la cripta preromànica i el cementiri modernista, dissenyat per Bernardí Martorell.

El Santuari del Miracle també compta amb visita pròpia en la qual us endinsareu en un recorregut pels diferents episodis de la història tot visitant la Bassadòria, l’església amb el retaule barroc, la capella del Santíssim, la sagristia, el claustre del monestir i els espais exteriors d’aquest centre religiós ubicat a Riner. Altres visites guiades que us suggereix Solsona Experience són la del Pou de Gel, el Museu Diocesà Comarcal de Solsona, el Castell d’Enfesta i la torre d’Ardèvol.

Senderisme i cicloturisme

L’Oficina de Turisme de Solsona proposa un conjunt de rutes per descobrir els principals racons del municipi, paratges singulars i el seu entorn. Sortint a peu des de la plaça Major, el rovell de l’ou de Solsona, s’arriba en pocs minuts a la natura més solitària. Als entorns de la ciutat hi ha un bon nombre de rutes ben senyalitzades per fer tant a peu com amb bicicleta

L’entorn de Solsona, anomenat el Vinyet, conserva el mosaic antic de boscos, camps, cases de pagès i parets de pedra. El conjunt d’itineraris proposat, de baixa dificultat tant per fer a peu com en bicicleta i aptes per a tota la família, són rutes saludables que ens permetran descobrir racons i paratges singulars. Cada ruta té una fitxa amb les dades bàsiques de dificultat i de salut.

L’itinerari estrella de Solsona és la ruta de la Mare de la Font Aquesta ens transporta des de l’ufanós bosc de ribera fins a les vistes panoràmiques de la talaia del Castellvell, un paisatge de contrastos entre solanes i obagues. Durant el transcurs de la caminada, anirem descobrint indrets on afloren els valors patrimonials del territori, com la flora en l’itinerari botànic a la font de la Mina o la roureda centenària enfilant-se al turó del Castellvell; el lleure en l’espai del parc de la Mare de la Font, o la història en el nucli del Castellvell i l’antic poblat ibèric pròxim. La ruta, de menys de 90 minuts de durada i apta per a tots els públics, és la més recomanable de totes.

Altres rutes per fer a peu són la Volta al Vinyet, el Torrent Ribalta, Sant Bartomeu, Sant Esteve d’Olius, Basses de BricsAlsina-Miracle, Pont de l’Afrau i Torre Riner.

Des de l’Oficina de Turisme de Solsona també es proporciona un ampli ventall de rutes en BTT per la comarca. Descobrireu espais d’interès natural, rius, pantans, monuments megalítics, torres de defensa, castells i parròquies. A més, podeu escollir la ruta segons el nivell de dificultat.

A la pàgina web solsonaturisme.com teniu més de 150 propostes turístiques al vostre abast, només en un clic! Aneuhi i viviu la tardor a Solsona, no us en penedireu!

Solsoterra: bolets i ecologia

El cap de setmana del 21 i 22 d’octubre: arriba la 3a Solsoterra, Fira de la Terra del Solsonès a Solsona, que fusiona les anteriors Fira del Bolet i L’Ecològica. És un cap de setmana en què el Solsonès es reivindica com a comarca de bolets i de productes ecològics i artesans.

Solsona acollirà una cita ineludible per als amants dels bolets i els gurmets que cuiden la seva alimentació. El nucli antic serà l’escenari de la Solsoterra, amb un mercat i un programa paral·lel d’activitats lúdiques, divulgatives i familiars. També es complementa amb tastets i l’inici de les Jornades Gastronòmiques de Tardor. El principal pretext del certamen són el mercat del bolet a la plaça Major, i l’ecològic i artesà, amb parades distribuïdes entre el carrer de Sant Miquel i la plaça de la Catedral. Un altre dels al·licients més destacats de la Solsoterra és el Solsbirra Fest, el festival de cervesa artesana, que arriba a la 5a edició amb la participació de diverses cerveseries catalanes i un espai gastronòmic. S’amenitzarà amb una sèrie d’actuacions musicals en directe

29ªFiradeFormatgesArtesansdelPirineu

Dominada per la Serra del Cadí, a l’Alt Pirineu, la Seu d’Urgell va ser una de les ciutats més importants de l’època medieval. Història, turisme actiu, esports d’aventura i un entorn privilegiat aporten a la Seu trets distintius que la caracteritzen.

La seva localització destaca per ser un important nus de comunicacions, fet que l’ha posicionada al llarg de la història com una vila de referència. Si a aquest factor li sumem l’especialització ramadera al llarg dels anys, no és d’estranyar que hi trobem la fira més antiga de la península Ibèrica: la millenària Fira de Sant Ermengol.

Amb la frase “homines qui venerint ad firam Santae Mare”, que es trobà citada per primera vegada en un document a la Seu d’Urgell, la fira data del 1048, aleshores anomenada fira de Santa Maria, i ha evolucionat amb el pas del temps. Primer era reconeguda per ser una gran fira de bestiar, després, als anys setanta, va passar a ser una fira agrària i l’any 1995 va trobar el seu nínxol de mercat i s’ha convertit en una de les fires catalanes amb més personalitat i futur: la Fira de Formatges Artesans del Pirineu.

Reinventar-se o morir, aquesta és la premissa. Així i tot, la Fira de Sant Ermengol no perd la seva essència i demostra que la seva aposta és encertada. La Seu és la capital del formatge i amb les 29 edicions de la Fira de Formatges Artesans ja es posiciona com una de les fires alimentàries més importants de Catalunya i el món.

Aquest any, els dies 13, 14 i 15 d’octubre la Fira de Sant Ermengol ens oferirà una gran varietat d’espais: en primer lloc, la Fira de Formatges Artesans del Pirineu, amb 55 formatgeries que oferiran més de 150 varietats de formatges elaborats per ells mateixos; la Mostra d’Artesania del Pirineu, amb prop de 100 parades

alimentàries i no alimentàries; la Fira de productes de proximitat i ecològics del Pirineu; la Venda ambulant de Moda i complements, amb més de 200 parades als carrers de l’Eixample amb tota classe de productes, tèxtils i complements. L’Autofira amb la participació dels concessionaris de la ciutat i totes les novetats del món de l’automòbil i, la Gastrofira, amb paradetes de menjar i beure, també hi prendran part. Per últim, no ens podem perdre el programa cultural, amb el Fira&Músic i la VI trobada de Corals de l’Alt Pirineu, entre altres

Trobaràs tota la informació a la pàgina web:

“

Més de 150 varietats de formatges i prop d’un centenar de parades de productes alimentaris, ecològics, de proximitat, de moda i complements ”

RACONS DE CATALUNYA

Interior del Claustre de la Catedral de la Seu d’Urgell

Imagina’t un ventall de colors càlids que configuren un paisatge únic com és la tardor del Pallars Sobirà. Passeja i respira la calma més autèntica, sent els sons d’aparellament dels cérvols, amb la seva característica brama. Segueix endinsant-te en la natura més pura, entre ramats d’animals esperant una nova temporada que omplirà de vida els pobles i les valls de l’Alt Pirineu

No et perdis les fires dels pobles, els tresors que se serveixen a taula com els saborosos bolets, les tradicions més arrelades, els fantàstics paisatges i l’encant de la comarca.

Si visites el Pallars Sobirà podràs descobrir racons extraordinaris, explorar el seu patrimoni, conèixer la seva cultura i, per descomptat, gaudir dels allotjaments i restaurants que ofereixen una càlida acollida i una exquisida gastronomia.

La brama del cérvol és simplement un gran espectacle que ofereix la natura. Des de mitjans del mes de setembre fins a mitjans d’octubre, podràs gaudir de la brama a dues grans zones: a la Reserva de Caça de l’Alt Pallars - situada al parc natural de l’Alt Pirineu - i a la Reserva de Caça de Boumort.

En un entorn únic com és la comarca del Pallars Sobirà, hi pots viure tantes experiències que no te l’acabaràs mai. Acull l’únic parc nacional de Catalunya, el d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i el parc natural més gran de Catalunya, el parc natural de l’Alt Pirineu

Sense oblidar el riu Noguera Pallaresa, un dels millors rius d’Europa per a la pràctica d’aigües braves (ràfting, piragüisme, hidrotrineu…), essent l’eix principal de la comarca i del turisme actiu, que aplega l’aigua dels diferents rius i barrancs que descendeixen per les valls que formen la comarca.

Desperta els cinc sentits en aquest territori, perfecte per a una escapada, on podràs sorprendre el teu paladar a base de cuina pallaresa amb plats com la vianda, l’amanida de xicoies i productes com el tupí o la girella, els bolets i ho pots acompanyar tot amb una copa del vi procedent de les vinyes situades més al nord de Catalunya

Vilaller és una petita vila medieval del Pirineu català amb un encant especial que compta amb una gran riquesa patrimonial, cultural i històrica. Alhora, Vilaller està envoltat d’un espectacular paisatge natural on podreu realitzar excursions, senderisme i cicloturisme en un ampli ventall de rutes adaptades a tots els nivells de dificultat.

Vilaller s’estén al llarg de la vall de Barravés, travessat per la Noguera Ribagorçana. En ple Pirineu, aquest municipi té tot allò que necessita el visitant que busqui tranquil·litat, contacte amb la natura i gaudir del patrimoni. Vilaller, juntament amb el poble de Senet, compta amb paisatges impressionants en la frontera entre Catalunya i Aragó. Aquesta vila pirinenca permet descobrir una celebració ancestral com és la Baixada de Falles, declarada patrimoni de la humanitat per la UNESCO, i que se celebra la segona quinzena de

juny. Uns mesos abans, el Viacrucis de Setmana Santa també forma part d’una de les tradicions destacades.

L’entorn natural del municipi, a tocar del parc nacional d’Aigüestortes, també convida a la pràctica del senderisme, el tresc o l’escalada.

Pel que fa al patrimoni arquitectònic, tant Vilaller com Senet compten amb autèntiques joies del romànic com esglésies i ermites. Al nucli de Vilaller destaca l’església de Sant Climent, un temple neoclàssic amb res naus i un campanar amb forma octogonal. Al seu interior encara conserva algun element de la primitiva església romànica.

El poble presenta altres elements d’interès dins la vila closa medieval com el pont vell del segle XVII, la muralla amb arcs del segle XI i les restes de la presó, la més antiga de les comarques lleidatanes i datada al segle XVII.

El municipi també és ric en ermites. En destaquen les de Riupedrós, Sant

Antoni i Sant Mamés. El poble de Senet mereix seguir cap al nord per fer una visita. Entre els seus edificis més destacats hi ha l’església de Santa Cecília, d’una construcció original dels segles XI i XII. Al terme també s’hi troben altres vestigis d’assentaments medievals, com són les Cabanes de les Escomes, una mena de dòlmens que s’utilitzaven com a habitacles.

L'entorn natural de Vilaller és envejable i ideal per a la pràctica d’activitats a l’aire lliure i el descobriment de la natura. Qui vulgui fer-ho de manera senzilla pot realitzar la ruta de la Fauna, un recorregut amb sortida des de Senet i de dues hores de durada. Tot i tractar-se d’una zona de muntanya, els desnivells no són gaire pronunciats i permet gaudir de la fauna, la flora i els paisatges sobre la vall de Barravés que hi ha a les muntanyes del voltant. També a Senet s’ubica el centre d’informació del parc nacional d’Aigüestortes, que disposa de documentació sobre la zona, a vegades acull exposicions i ofereix la possibilitat de fer itineraris a diferents indrets de l’entorn del poble, com la Cascada dels Salto i la vall de Besiberri. Algunes rutes inclouen camins històrics i formen part d’un tram del Camí de Sant Jaume (via Aran-Pirineus).

El senderisme i el cicloturisme són un bon recurs per les sortides i escapades de cap de setmana durant totes les èpoques de l’any. Veniu a descobrir Vilaller i a gaudir de la natura en estat pur. A més, Vilaller és el primer municipi de Catalunya amb la distinció "Poble Màgic d'Espanya" pel seu entorn cultural, natural i patrimonial. Visiteu Vilaller i deixeu-vos encisar per la seva màgia

Llocs d’interès:

MOLÍ FARINER: situat al prat de Francès, el molí de Blasi ha tingut diverses funcions al llarg de la seva història. El molí Vell està situat al barri d’Aragó i data dels segles XVI-XVII. El molí abastia el poble d’electricitat i per descomptat de pa.

ESGLÉSIA DE SANT

CLIMENT: es tracta d'un temple neoclàssic construït al segle XVIII que consta de tres naus i un campanar de forma octogonal. Al seu interior conserva algun element de l’antiga església romànica que s’aixecava al mateix lloc, però que va ser substituïda per aquesta a causa del seu estat ruïnós.

PONT VELL: data del segle XVII i va quedar destruït per una gran riuada que va afectar el poble l'any 1963.

MURALLA: les restes de la muralla daten del segle XI. Es conserva un petit tram de muralla amb portal. La muralla envoltava tot el Cap de la Vila i estava feta majoritàriament aprofitant les cases, llevat d'aquest tram. Per poder entrar al poble s'havien d'obrir les portes de la muralla. Probablement, hi hagi més restes de muralla integrades en les cases actuals.

ERMITES I CEMENTIRI

COBERT: el municipi és ric en ermites. En destaquen tres: Riupedrós, Sant Antoni i Sant Mamés. A més, com a curiositat, Vilaller té l’únic cementiri cobert de tot l’Estat espanyol.

VILA CLOSA MEDIEVAL: el nucli antic de Vilaller està considerat bé cultural d’interès nacional, i en destaca la muralla del segle XI. Al segle XIII es produeix un agrupament de la població fins aleshores dispers pel territori. És en aquest moment en què Vilaller s'erigeix en capital de la Baronia de Barravés, on el baró centralitzà el seu poder.

CAMÍ DE L’OBAGO: sender botànic d’un quilòmetre de recorregut amb plafons informatius sobre la flora i la fauna autòctones de la zona.

MIRADOR ASTRONÒMIC: Vilaller té el primer mirador astronòmic del Pirineu i està reconegut com a zona Starlight per la Unesco en ser una zona de baixa contaminació lumínica i pel seu espectacular cel estel·lar.

CAMÍ DE SANT JAUME: el municipi de l’Alta Ribagorça expedeix carnets de pelegrí del camí de Sant Jaume en formar part de la ruta Pirineus-Aran.

L'OM DEL TRINQUET:

Arbre monumental i mil·lenari. Al voltant d'aquest arbre es congregava a les autoritats locals per celebrar el Consell General i per jurar homenatge i fidelitat al baró de Barravés fins al segle XVII.

BAIXADA DE FALLES: Cada 23 de juny a la nit Vilaller acull una de les seves festes populars més singulars. Cada participant encén la seva falla al faro i comença el trajecte guiat pel fadrí major amb les falles flamejants fins al poble.

SENET: al nucli de Senet destaca l’església de Santa Cecília i assentaments medievals com les Cabanes de les Escomes. Senet també compta amb el centre d’interpretació del parc nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, a tocar de la vila.

COMPROMÍS AMB LA

SOSTENIBILITAT

Manresa

16-20 octubre jornades professionals

21 octubre mercat de proximitat

21 i 22 octubre

Fira

Més

informació:

ecoviure.cat

ECOVIURE celebrarà la seva 24a edició a Manresa del 16 al 22 d’octubre

Manresa és la capital de la comarca del Bages, a 65 km de Barcelona. Centrada en la indústria, el sector primari també hi segueix sent present amb cultiu de llegums, verdures i fruita. També cereals, blat, blat de moro, patates i farratge pels animals. El comerç i l’intercanvi cultural ha estat viu en la història de la ciutat.

Actualment, és una ciutat dinàmica i conscienciada de la necessitat d’enfrontar els grans reptes que tenim davant, com és la urgència de combatre el canvi climàtic, modificant els paràmetres que hi juguen en contra, i de tenir cura del territori en totes les seves cares, aire, aigua i sòl, promovent la biodiversitat i ajudant a la transició ecològica per poder complir amb els objectius de sostenibilitat

Ecoviure: la gran cita ecologista manresana

La fira Ecoviure celebra la seva 24a edició, i és lloc de trobada i referent del sector ecològic del Bages. Una cita per inspirar i compartir, per aprendre i per créixer. Els primers dies, orientada als professionals, i els dies 21 i 22, dissabte i diumenge, oberta a tots els visitants que s’hi apropin.

Enguany, el programa d’Ecoviure s’estructura sobre tres eixos: Jornades professionals, Mercat de productes ecològics certificats, i Mercat de productors alimentaris de proximitat.

Jornades professionals

Essencials, les jornades professionals mereixen i necessiten el seu temps independent dels dies d’exposició i difusió que Ecoviure ofereix al públic en general. Agents del sector, productors, detallistes, elaboradors i periodistes tindran temps de parlar i debatre sobre l’ac -

tualitat, les tendències i les novetats del sector .

Tindran lloc del 16 al 20 d’octubre al Palau Firal manresà. Els grans temes que es tractaran en les xerrades i taules rodones giraran al voltant de l’ agricultura ecològica , la gestió de l’aigua i les comunitats energètiques . Experts en cada temàtica lideraran les diferents àrees de contingut.

Mercat de productes ecològics certificats

Aquest mercat es desenvoluparà els dies 21 i 22 d’octubre i si trobaran els sectors de la producció ecològica, tèxtil, cosmètica, bioconstrucció i energies renovables i teràpies naturals. Els assistents podran participar en els tallers i activitats diverses, com la construcció d’una cúpula de fusta a càrrec de l’Intercol·legial; aprofundir en el coneixement del cultiu de bolets sobre materials reciclats; o estimular la creativitat amb l’estampació de teixits amb flors i fulles naturals. Entre les xerrades, l’organització destaca la de la llibreria manresana Poques Paraules, que presentarà l’editorial de llibres infantils Akiris amb llibres d’educació ambiental. També hi podrem conèixer els productes i els beneficis dels formatges vegans de la mà d’In-perfecto, la firma elaboradora de Vallirana que produeix formatges basats en fruita seca, activats, fermentats, processats a baixa temperatura i saboritzats amb condiments totalment naturals. Tots ells, lliures d’OMG (organismes genèticament modificats). Els seus formatges contenen probiòtics, per la qual cosa són beneficiosos per la flora intestinal, per reforçar les defenses i prevenir al·lèrgies. Brotasol parlarà de les propietats de l’alga cochayuyo, una alga molt rica en

nutrients que ja coneixien els aborígens de Xile des de temps antics.

Sobre energies renovables, el periodista Marc Martínez Amat presentarà el llibre de l’escriptor Daniel Pérez Rodríguez que tracta aquest tema. Per la seva banda, l’escriptor Andreu Escrivà presentarà el seu nou llibre sobre emergència climàtica. Aquestes dues presentacions les coordina la llibreria manresana Parcir.

Dins del context de la fira Ecoviure, enguany hi ha una interessant novetat com és la col·laboració amb el Festival Internacional de Cinema Social de Catalunya (CLAM), que projectarà noves pel·lícules enfocades a la sensibilització social i ambiental.

En l’àmbit del tèxtil sostenible es podrà participar en les xerrades, tallers i en la passarel·la de moda sostenible que és oberta als expositors del sector.

Mercat de productors

alimentaris de proximitat

Molt esperat, aquest és el mercat de km0. Petits productors amb el segell venda directa-proximitat, poden mostrar i vendre els seus productes el dissabte 21 d’octubre al segon tram del Passeig Pere III. Aquest mercat de proximitat ajuda a valorar la terra, els seus productes i els seus productors, un encert que va més enllà de comprar i vendre, ja que el producte és de temporada, i per això està en el seu moment òptim de consum i, al no viatjar, és més sostenible

Més informació disponible a

Situat a la falda del Montseny, entre la plana de Vic i la vall del Congost, i amb una de les antigues sagreres més ben conservades de Catalunya, Seva (Osona) deu el seu nom a l’entorn natural i, sovint selvàtic, que l’envolta. Les cases conserven elements gòtics i fins i tot alguns romànics que fan del passeig pel nucli antic una delícia. L’esvelt campanar de torre de l’església de Santa Maria (s. XII) fa gairebé 27 metres d’alçada i és, sense dubte, un dels elements més característics del nucli. Seva és un lloc privilegiat enmig de la natura, un municipi estratègicament situat en un lloc especial envoltat de boscos.

Sempre és bon moment per visitar Seva, però si hi ha alguna època especialment lluïda per fer-ho és a principis de tardor, en plena temporada de bolets. I és que el municipi osonenc és d’arrelada tradició boletaire i, per aquestes dates, organitza la reconeguda Festa del Bolet, que aquest any celebra el seu 25è aniversari. Tot un quart de segle promocionant i honorant aquest producte.

La de Seva, és una de les fires de referència del sector boletaire tant a la comarca com a Catalunya i aquest any arriba farcida de propostes amb el bolet i les seves propietats culinàries i els productes de proximitat com a grans protagonistes. Se celebra el segon diumenge d’octubre (dia 8) i compta amb una programació plena d’activitats lúdiques i familiars, exposicions, xerrades, tallers i concursos.

Entre les activitats que es realitzaran durant la Festa del Bolet destaca el concurs de bolets amb quatre categories: millor presentació, major varietat de bolets, micòleg de Seva 2023 (el més original), i el bolet més gran. També interessants són el tastet de bolets o l’exposició a la plaça de l’Església, el concurs de pes de cistell amb bolets i la decoració de la fira. Així mateix, també s’organitzaran sortides guiades pels boscos per buscar bolets Durant la celebració, que té lloc al centre històric de la vila, format per cases tradicionals i carrerons estrets, trobareu una

cinquantena de parades amb productes autòctons i artesanals. Entitats locals i el petit comerç del poble sortiran al carrer per oferir els seus productes als visitants. A més, l’organització reparteix durant el matí més de 2.000 racions en cassoletes de bolets variats

La jornada estarà amenitzada amb música en directe amb Tastet de Swing i l’actuació de la txaranga La Sinforosa. L’agrupació 3 tombs, geganters i clàssics de Balenyà i Seva exposaran els gegants, vehicles clàssics i carruatges. Per als més petits, taller infantil de ceràmica a càrrec de Crisfang; l’espectacle “Les vacances de Madame Roulotte”; iniciació a l’hípica, salt i doma clàssica, i contacontes.

Seva està orgullosa de poder rebre visitants que gaudeixin dels bolets i del seu territori. I és que cada any augmenta el nombre de visitants, el que significa que la Festa del Bolet gaudeix de molt bona salut

Feliços 25 25Feliçosanys! anys!

La Festa del Bolet de Seva, una de les fires de referència del sector a Catalunya, arriba al quart de segle

Centelles ofereix al visitant un comerç actiu i modern amb productes locals i de la terra, així com un patrimoni natural i cultural de tradicions i festes per viure i conviure. Durant l’estiu, la vila celebra esdeveniments tradicionals com la Fira de la Ratafia, que es realitza des de l’any 2009. La ratafia és una beguda tradicional de les terres catalanes amb més de mil anys d’antiguitat. Reconeguda com a Denominació Geogràfica, es prepara a base de nous verdes, aiguardent o alcohol, i es barreja amb diverses herbes aromàtiques i medicinals, seguint un procés de maceració durant un cert temps. El producte resultant és un licor digestiu que s’olora i assaboreix lentament per extreure’n les tradicions i experiències de l’artesà.

La vila ha tingut mercat i fires documentades des dels segles XV i XVI. El mercat, durant els tres darrers segles, es fa el diumenge, si bé antigament s’havia fet entre setmana. Les fires inicialment eren el 25 i 26 de novembre per Santa Caterina i el 2 de febrer la de la Candelera i eren de roba i de bestiar. Al segle XIX, per desestacionalitzar les fires, es va crear una fira el mes de juny per facilitar la comercialització de productes d’estiu

Actualment, cada diumenge, el mercat omple de vida el poble amb les seves parades multicolors i establiments oberts, potenciant el comerç local i el valor dels productes artesans que s’ofereixen.

Centelles també conserva, gestiona i difon un patrimoni cultural ric i divers que inclou elements immobles, mobles, documentals i imma-

Molí de Llavina

Església de Santa Coloma de Centelles

Mas el Cerdà

terials de caràcter històric, artístic i tradicional que han conformat la seva identitat al llarg del temps. El nucli antic de Centelles conserva les traces de la vida emmurallada que fou, a partir del segle XIV, la capital política i econòmica de la baronia i després comtat de Centelles. L’empremta d’aquell període es conserva tant en la forma urbana com en els carrers principals que creuen la vila, els edificis més emblemàtics, els detalls decoratius de portals i les façanes.

El municipi té com a emblema El Portal, declarat bé cultural d’interès nacional i constitueix una mostra d’arquitectura urbana de mitjan segle XVI. El Portal era el punt d’entrada i sortida pel nord de la vila emmurallada i és l’únic vestigi que resta dempeus de l’antic cercle de murs i torres que envoltaven el nucli de la vila.

La vila es mostra amb la marca “Centelles és màgia” per donar a conèixer la diversitat de comerços, les fires, les activitats culturals, les rutes pel patrimoni i l’entorn encantador del municipi. A què esperes doncs?

Vine a Centelles!

Palau Comtal

Actualment,cadadiumenge, elmercatompledevidael pobleamblessevesparades multicolorsiestabliments oberts,potenciantelcomerç localielvalordelsproductes artesansques’ofereixen

de Mar

Arenys de Mar organitza un any més el Calamarenys, les Jornades Gastronòmiques del Calamar.

Serà del 12 d’octubre al 12 de novembre.

Es tracta d’unes jornades amb renom al territori, com ho demostra el fet que arriben a la 28a edició i que tenen l’objectiu de posar en valor un producte de referència a la costa arenyenca com és el calamar i promocionar el municipi com a destinació turística gastronòmica. La tardor, per tant, és la millor època de l’any per a gaudir de la cuina que ofereix la zona d’Arenys de Mar.

Va ser l’any 1995 quan l’Ajuntament d’Arenys i el sector gastronòmic van voler potenciar les virtuts culinàries del poble de cara al mar. Va ser aleshores quan Joan Majó i Joan Piña, dos restauradors reconeguts al municipi, van proposar potenciar el turisme gastronòmic. La primera idea va ser la gamba, però al final el producte escollit va ser el calamar, ja que n’hi ha molt a la zona i, a més, és diferent de la resta. Tot i això, el canvi climàtic també és una evidència. La temperatura del mar ha pujat a Catalunya i això té clares repercussions en el sector de la

pesca i, per tant, també en el calamar, ja que no se’n pesquen tants com altres vegades.

El que està clar és que el calamar que es pesca a la zona d’Arenys, des del Far de Calella fins al Masnou, és d’una gran qualitat i té uns trets característics que el fan únic. És conegut com a “calamar dolç” pel seu gust, fruit de l’alimentació que aquest animal marí troba a la costa maresmenca, rica en algues. El mètode per pescar-lo és la potera, un art de pesca artesanal amb un plom allargat que en una de les seves puntes acaba amb un cercle d’hams corbats. D’aquesta manera, els calamars arriben a la barca vius i amb la seva pell i tinta intactes

Calamarenys són unes jornades per al gaudi de la gent de fora, però també per als arenyencs i arenyenques. Durant un mes, es poden degustar plats elaborats amb el calamar com a protagonista o com a acompanyament a diversos restaurants de la vila. Aquest any es comptarà amb la participació de diversos restauradors que innoven i ofereixen les seves millors receptes, sense oblidar tampoc

les elaboracions més clàssiques que en potencien el sabor. Durant les darreres edicions hem pogut degustar des de calamars farcits fins a tapes, amb caldo asiàtic, amb cremós de moniato o pizzeta de calamar

Les jornades estaran complementades amb activitats, com una mostra gastronòmica al port, un sopar popular, sortides amb barca amenitzades amb músiques de mar, la recreació d’una subhasta tradicional de peix, rutes pel port per conèixer-ne la història, tapes al mercat... i també activitats per als més petits com l’Hora del Conte de la Biblioteca.

El Calamarenys és fruit del treball conjunt entre l’Associació de Restauradors, la Confraria de Pescadors i l’Ajuntament d’Arenys amb la voluntat d’impulsar la gastronomia arenyenca i promocionar les qualitats de la Marca Arenys i del producte de proximitat

Un viatge apassionant a través de l’art gironí!

El Museu d’Art de Girona, fundat el 1976, t’obre les portes a un món fascinant d’art i història. Situat a l’antic Palau Episcopal, al costat de la magnífica catedral de Girona, acull una de les colleccions més importants de Catalunya en art romànic i gòtic. Però el museu no és només art medieval, sinó que ofereix un ampli recorregut per l’art català, majoritàriament procedent de les comarques gironines, des del renaixement fins a l’actualitat, amb obres de pintura, escultura, ceràmica, vidre i art litúrgic. Un viatge al llarg dels segles que t’apropa a les millors obres d’art de les comarques de Girona. Entre les joies que s’amaguen al museu, trobem des d’un ara portàtil romànic del segle XI procedent del monestir de Sant Pere de Rodes fins a un preciós llibre miniat del segle XV, el Martirologi d’Usuard, una veritable joia artística i històrica. També podreu veure-hi impressionants retaules dels segles XV i XVI realitzats pels millors artistes del moment, com el de Cruïlles, obra de Lluís Borrassà, o el retaule de Púbol, de Bernat Martorell. Igualment, et sorprendran les obres d’artistes com Joaquim Vayreda, Santiago Rusiñol, Mela Muter o Modest Urgell, tots ells vinculats íntimament amb Girona i les seves

comarques. I, sorprenentment, podràs veure l’autèntica Lleona de Girona, una escultura tardoromànica que ha esdevingut símbol de la ciutat. El Palau Episcopal és l’escenari d’aquesta experiència inoblidable, un testimoni de la història, un edifici noble que un dia va ser la residència del bisbe, amb espais únics com la presó, on els clergues condemnats complien les seves penes, i un majestuós jardí que s’obre al públic en diverses ocasions al llarg de l’any. L’edifici, amb les seves arrels al segle XII, ha crescut amb l’esplendor dels segles. D’altra banda, durant tot l’any, el museu acull interessants exposicions temporals i moltes i variades activitats culturals i educatives per a tots els públics. Cal estar atents a la seva agenda! A més a més, el museu gestiona i difon els espais patrimonials de l’antic Hospital de Santa Caterina amb una de les farmàcies hospitalàries millor conservades i més antigues d’Europa. L’impressionant edifici avui és la seu de la Generalitat de Catalunya a Girona, però conserva encara nombrosos racons històrics. Tot plegat un conjunt de tresors que no et pots perdre. Vine i descobreix el Museu d’Art de Girona, una joia del patrimoni artístic i cultural de Catalunya que et deixarà un record inesborrable. Deixa’t envoltar per la seva bellesa i la riquesa de la seva història en un entorn privilegiat al cor de la ciutat monumental!

Pintura, escultura, ceràmica, vidre i art litúrgic des del renaixement fins a l’actualitat

Catorze esglésies, dos castells, una infinitat de masies, coves, rius i gorgs en què refrescar-se. Montagut i Oix és una destinació perfecta per als amants del senderisme i la natura.

Al nord de la comarca de la Garrotxa, topem amb l’únic municipi de la comarca que limita amb frontera francesa, el segon més extens i un dels més grans de les comarques gironines. Ens trobem al terme de Montagut i Oix, format per un terreny muntanyós i envoltat de la natura que personalitza la

zona. El terme, localitzat concretament a l’alta vall del Fluvià, a l’Alta Garrotxa, és el municipi que més extensió aporta dins l’espai d’interès nacional de l’Alta Garrotxa i abasta també una petita part del parc natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Així doncs, es tracta d’un indret enmig de la natura, on respirar l’aire més pur de la terra i els arbres i on gaudir relaxat dels dos nuclis de població, Montagut i Oix. El terme municipal presenta nombrosos veïnats, tant Montagut, situat en una gran plana elevada entre el Llierca i el

Fluvià, com Oix, envoltat de muntanyes fins a l’Alta Garrotxa, en una petita plana allargassada proper de la riera d’Oix. El municipi disposa d’equipaments i una situació privilegiada, així com també una agenda activa d’activitats turístiques i festes que li atribueixen la seva pròpia personalitat. És extens i variat, amb un ric patrimoni natural i paisatgístic, el qual dona l’oportunitat de realitzar diverses rutes per tal de descobrir-lo.

Pel que fa a la cultura i l’arquitectura, el municipi compta amb un viu testimoni de la història, amb troballes de peces i

Catorze esglésies,

dos castells, una infinitat de masies, coves, rius i gorgs en què refrescar-se. Montagut i Oix és una destinació perfecta per als amants del senderisme i la natura

elements antics de gran valor. A més, les esglésies romàniques, castells, torres i ponts que hi ha repartits pel municipi, transmeten un llegat excepcional digne d’admirar, tant per visitants com per als mateixos vilatans de la zona. Els diversos masos i masies, a més, denoten la personalitat d’una terra i cultura catalanes, deixant entreveure una història viva, plena de tradició i distinció.

Són remarcables les esglésies romàniques de Sant Pere de Montagut, Sant Llorenç d’Oix, Santa Bàrbara de Pruneres, Sant Martí de Toralles, Sant Miquel d’Hortmoier, i el monestir de Sant Aniol d’Aguja.

Al municipi també hi ha altres construccions tradicionals d’interès, com el pont d’Oix i el pont d’en Valentí

Pels excursionistes, els principals punts d’interès són el Puig de Bassegoda, el Puig de Comanegra, el Puig de Montmajor, la Cova del Bisbe, les Baumes d’Aguja, la Cova del Lladre, les Baumes d’en Caxurma i el Salt del Brull.

El calendari d’activitats del municipi també extens i amb actes per a totes les edats, inclou excursions, festes majors, aplecs, i entre les quals destaquen el Combat de Corrandes a Montagut i l’activitat de Trepitja Garrotxa.

Combat de Corrandes a Montagut

El Combat de Corrandes, que té lloc a la primavera, és un dels actes que pren més rellevància dins la comarca de la Garrotxa i està caracteritzat com uns dels més importants i consolidats del territori. Es tracta d’una jornada festiva dedicada al món de les corrandes i on se celebra un combat entre cantadors vinguts d’arreu de Catalunya. Diversos actes culturals, exhibicions, jocs tradicionals o cercaviles són algunes de les activitats que formen l’ordre del dia de la festa, la qual té una gran participació popular.

Una altra de les activitats força reconeguda dins el marc del Combat de Corrandes és la Calçotada popular de la Garrotxa, que ja compta amb 22 edicions Montagut. Es tracta, doncs, d’una de les calçotades amb més participació que s’organitzen a la comarca.

Trepitja Garrotxa

Es tracta d’una Ultra Trail Solidària organitzada pel Centre Excursionista d’Olot a l’octubre. Tots els beneficis es destinen a projectes de recerca

El 1936, als inicis de la Guerra Civil Espanyola, sota el comandament de la CNT-FAI es va dur a terme l’enderrocament de l’església parroquial de Santa Maria. Desmantellada a pic i pala, només en va restar el seu campanar, que avui dia presideix la plaça que porta el nom de l’edifici desaparegut. El conjunt es va començar a construir cap al 1177; per aquesta raó s’hi van integrar certs elements romànics, tot i que es podria considerar, majoritàriament, d’estil gòtic.

L’església tenia tres naus. D’ample ocupava gairebé tota la plaça, deixant, a banda i banda, un carrer estret. Encara avui dia, podem observar, als costats del campanar, l’arrencament d’un dels arcs de creueria que anaven cap a les naus laterals. De llargària, amb la rectoria que hi havia afegida, arribava fins a prop del magnífic plataner que divideix aquesta plaça de la dels Herois.

El campanar, únic vestigi de l’antic complex arquitectònic, destaca per damunt dels llosats de les cases i sempre ha estat un símbol de la vila de Puigcerdà. Actualment, té una alçada de 35 metres fins a damunt de la barana que el culmina, però se sap que a l’antiguitat constava d’un llosat fet de planxes de bronze acabat en punxa i rematat amb una agulla daurada. Observant el

campanar actual, ens adonem, ràpidament, que té dues etapes de construcció. Per un costat, la base quadrada, que arriba fins al primer pis, està formada per quatre ferms pilars revestits de blocs de granit ben caironats. D’aquí en amunt, forma una figura octagonal on les parets de les diverses cares estan ben lligades amb arestes de granit. I, al capdamunt, una terrassa relativament ampla permet gaudir d’una extraordinària panoràmica de la vall ceretana. És molt aconsellable visitar-la, tot i l’esforç de pujar els esglaons circulars del primer tram i els nous, més còmodes, fins a les campanes. És, en un dels pilars de la base, on s’obre una porta que dona pas a una escala de caragol, també de granit, que ens permet l’accés al primer pis. Allí hi trobem els dos ulls de bou, que s’obren cap a la plaça i l’hospital, i les dues arcades laterals. Aquesta escala marca, perfectament, el tram més antic i ens indica, alhora, on hi ha el canvi de construcció, ja que al final –després de pujar uns quants graons més- resta tapiada una antiga làpida funerària que assenyala l’acabament de la part més antiga. I és precisament aquest tall de l’escala el que ens indica que originàriament el campanar s’aixecava quadrat, a semblança d’algunes representacions dibuixades en llibres notarials del segle XIII de Puigcerdà. Segons algun autor, part

d’aquests dibuixos són representatius de l’església de Santa Maria, fet que apunta la possibilitat d’un campanar central i dues torres més baixes a cada una de les naus laterals.

Tanmateix, una descripció de Puigcerdà de 1603 manifesta l’existència d’un sol campanar i corrobora la seva forma i accés. El canvi de construcció cap a la forma octagonal segurament no va ser fruit d’un caprici, sinó que devia respondre a una necessitat arran del mal estat del campanar, ja que al llarg del temps va patir molts tropells com ara llamps o incendis. Sembla que la darrera reforma estructural es va iniciar el 1737 i va finalitzar, per complet, el 1776. A més a més, gràcies a una inscripció situada damunt de la barana que corona el campanar, així com per la documentació existent, podem saber que aquesta part va ser restaurada el 1887. La darrera reforma, la de les escales de ferro interiors i la cúpula superior, és actual. El campanar actuava com a l’atri d’entrada a l’església i el terra estava empedrat amb làpides sepulcrals. S’hi obria una de les portes de l’església, la portalada de la qual encara podem observar. La formen cinc arquivoltes on es combinen les motllures rodones i pentagonals que se sostenen per columnes culminades amb capitells decorats amb motius vegetals, entre els quals podem descobrir pinyes. Tota la portalada està feta de l’anomenat “marbre d’Isòvol”. Al seu costat, destaca un baix relleu que representa un traginer amb el seu animal. Al centre d’aquesta planta baixa, s’hi podia observar una creu on, a més de diversos sants, es representa la Mare de Déu de la Sagristia i un combinat de les armes de Puigcerdà i la Cerdanya, actualment exposada al Museu Cerdà. La dècada del 1940 està dedicada als puigcerdanesos morts durant la Guerra Civil Espanyola.

La portalada donava pas a la nau central de l’església i, per tant, podem interpretar que era la principal. Tot i això, va tenir més ús la lateral, que donava enfront del carrer Major. D’aquesta, també feta de la mateixa pedra que l’anterior, se’n conserva una arquivolta a la porta petita de l’església de Sant Domènec. També hi ha el fris que feia funcions de capitell, on es poden contemplar caps d’animals semblants a gats.

El campanar ha tingut diverses funcions, principalment de caràcter religiós i social. En primer lloc, feia la tasca que li era pròpia de campanar fent els tocs de campana en les diverses funcions religioses, i també per a anunciar la mort del papa, del monarca o dels bisbes. De la mateixa manera, tocava per avisar de foc amb la campana gran, fet que va substituir-se per la sirena i que encara avui està en funcionament. També ha servit, fins fa poc, per a tocar les hores del rellotge antic, ara modernitzat. Cal esmentar que el primer rellotge va ser instal·lat el 1415, i es va canviar, després de molts arranjaments, el 1610. El darrer, avui sense funcionar, data del segle XIX. Una funció més esporàdica, però no menys necessària, va ser la de lloc de vigilància en períodes de guerra; també s’utilitzava com a defensa mitjançant els tiradors situats en el campanar. L’excavació arqueològica de 2013 ha deixat al descobert el mur nord de la nau i tres contraforts de la primera església, romànica, de la fi del s. XII i l’inici del s. XIII. Un altre fet important és la localització del fossat, associat al tancament

defensiu de la vila des del s. XII. A més, a l’interior d’una de les criptes, hi ha l’arcada del pont a través del qual es passava al fossat i s’accedia al portal nord de la muralla, que connectava amb la vila i el call jueu.

Finalment, la darrera funció que realitza és la turística; a la seva base trobem l’oficina de turisme, cal destacar el seu mirador on hi ha unes vistes espectaculars de la comarca i els focs d’artifici que se celebren el dia 8 de setembre amb motiu de la festa dedicada a la Mare de Déu de la Sagristia, patrona de Puigcerdà

Per a més informació: PUIGCERDÀ

Telèfon 972 880 542 www.puigcerdaturisme.cat

©Foto de emili&photographer

Text de Sebastià Bosom i Isern

acollidor indret on fer possible les teves il·lusions

un pas de Barcelona, al cor de la Costa Daurada, podràs submergir-te al llarg dels 5 km de platges, amb cristal·lines aigües que atrapen l’esperit i omplen de goig els sentits; Ibers i romans, àrabs i senyors feudals, tots ells formen part de la història de Calafell, viatjar 2.500 anys enrere, de la mà d’un ric llegat històric; la Ciutadella Ibèrica, el Museu Casa Barral, el Bot Salvavides, l’església de Sant Miquel, la Confraria de Pescadors o el Castell de la Santa Creu són alguns dels testimonis de la història que ens fan de guia a través del temps fins avui. Porta oberta al Mediterrani, Calafell barreja la riquesa del seu patrimoni històric amb el poderós atractiu de cinc quilòmetres de platges de fina sorra daurada, amb el certificat de gestió mediambiental UNE-EN ISO 14001:2004

i el recent certificat EMAS atorgat per la Unió Europea. Practicar el teu esport favorit; tastar alguns dels exquisits secrets cuinats amb passió, als fogons dels seus restaurants; gaudir del seu ambiciós calendari de festes i activitats que tenen lloc, al llarg de

A Calafell gaudim d’una variada oferta d’oci per a tota la família. Al nostre municipi hi trobareu activitats a realitzar tant per a grans com per als més petits: espectacles infantils, balls, festes gastronòmiques, cinemes, golf, minigolf, club infantil, centres esportius, activitats nàutiques i un llarg etcètera

tot l’any i un sense fi d’experiències que transformaran tots els teus moments en oportunitats.

No podem oblidar que Calafell gaudeix del segell de Turisme Familiar (Platja en Família) atorgada per la Generalitat de Catalunya, cosa que significa que disposem d’una oferta d’allotjaments i restauració adaptada a les necessitats de les famílies i d’una gran varietat de propostes d’oci i entreteniment. A Calafell també podràs realitzar diferents esports com el Nordic Walking (amb guies titulats i totalment gratuït), senderisme i BTT.

Calafell disposa d’una variada oferta d’oci per a tota la família. Al nostre municipi hi trobareu activitats a realitzar tant per a grans com per als més petits: espectacles infantils, balls, festes gastronòmiques, cinemes, golf, minigolf, club infantil, centres esportius, activitats nàutiques i un llarg etcètera.

A Calafell també podreu gaudir de la nit més jove i màgica de la Costa Daurada: música, llum, gent agradable, espectacles i una gran varietat de bars musicals i discoteques.

A què esperes per venir? Il·lusiona’t a Calafell. En família, en parella, amb amics o amb qui tu vulguis...

L’Hospitalet de l’Infant i la Vall de Llors

Mar, muntanya i cultura per a tota la família

L’Hospitalet de l’Infant i la Vall de Llors és l’oasi perfecte per als amants de la natura, la història i les platges. Situat a la Costa Daurada, aquesta zona és una meravella poc coneguda que espera ser descoberta.

Amb les seves extenses platges de sorra fina i aigües cristal·lines, l’Hospitalet de l’Infant és un dels llocs més idíl·lics per a aquells que busquen una escapada relaxant. La platja de l’Arenal, amb serveis completament equipats per als visitants i nombroses activitats aquàtiques per a totes les edats; i la del Torn, una platja naturista reconeguda en l’àmbit internacional, són les platges més populars però no les úniques. També destaca la platja de l’Almadrava, ubicada al nucli del mateix nom i que es distingeix per les casetes blanques i la seva disposició, que recorden un poble de pescadors del litoral llevantí i la darrera, la platja de la Punta del Riu a tocar de la zona humida de la desembocadura del riu Llastres.

L’Hospitalet de l’Infant i la Vall de Llors també atresora unes cales, petites i amagades a la part més agresta del litoral del municipi, com la Cala Justell, la platja de la Cova del Llop Marí i la Cala Bea. Un lloc ideal per gaudir de la transparència de les aigües fent submarinisme de superfície per gaudir de la fauna marina que s’amaga rere les praderies de posidònia. A més de les platges, l’Hospitalet de l’Infant i la Vall de Llors també és conegut pel seu entorn natural espectacular. La destinació és un veritable paradís per als amants del senderisme i l’activitat esportiva enmig de la natura, amb rutes que discorren a través de valls i muntanyes impressionants

L’Hospitalet de l’Infant i la Vall de Llors és una destinació turística amb un important patrimoni que es pot descobrir a través de visites guiades. És molt recomanable apropar-se, per exemple, a espais com l’Hospital del Coll de Balaguer, fundat l’any 1344 i declarat bé cultural d’interès nacional; el Petit Museu Escola Àster Antonio Bonet; el Molí de l’oli de Vandellòs; les fortificacions de la Guerra Civil al Coll de Balaguer o veure l’Hospitalet de l’Infant des del mar amb un recorregut en barca

Més detalls a www.culturaalabast.cat

Platja de l’Almadrava

Plaça de la Marina de l’Hospitalet de l’Infant

Senderisme per valls i muntanyes

Platja del Torn

Molí de Vandellòs

Vermut Live Music

En vista de la bona acollida i l’èxit rotund que va tenir els dos últims anys el Vermut Live Music, la regidoria de Turisme de l’Ajuntament de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant organitza el pròxim octubre la tercera edició d’aquest festival que combina música en viu i gastronomia, amb la col·laboració de l’Associació de Restauració i Hoteleria de l’Hospitalet de l’Infant i la Vall de Llors. Aquest esdeveniment se celebrarà del 12 al 15 d’octubre en 21 locals del municipi (bars, restaurants i hotel), on s’oferiran un total de 32 actuacions musicals en directe i diferents aperitius. Tot això, a l’hora del vermut, entre les 11 i les 16.30 hores, una franja horària àmplia perquè els veïns/es del municipi i els i les visitants tinguin temps de fer una ruta pels establiments participants i gaudir d’un bon vermut musical.

I és que durant els quatre dies l’oferta de tapes i de música en directe serà variada i de qualitat. Hi haurà actuacions simultànies per a tots els gustos i per a totes les edats: de funky, pop-rock, bachata, rumba, copla, electrònica, jazz i dixie, entre altres estils musicals, a càrrec de músics d’arreu del món, entre els quals hi haurà artistes locals

L’Altafulla que fomenta l’esport i el triatló

Altafulla és coneguda per moltes singularitats. El nucli antic medieval emmurallat, la Vila Closa i els mil i un racons per explorar que hi ha; la platja, la desembocadura del riu Gaià i els senders que hi condueixen; la monumental vil·la romana dels Munts, que va ser residència del duumvir de Tarraco; les seves multitudinàries fires, com la Nit de Bruixes o la d’Artesans; o la frenètica activitat cultural que no s’atura en tot l’any, en són clars exemples. Però Altafulla també és particular per ser una vila activa esportivament, que fomenta i promou l’activitat física i que per aquest tipus de propostes atrau un públic que cerca quelcom que no es troba enlloc més de la costa del Baix Gaià.

I un dels millors testimonis d’això és el Triatló d’Altafulla. De fet, Altafulla ha

pis veïns d’una subcomarca plena de tresors; i la cursa a peu pels seus pintorescos carrers, amb el Castell dels Montserrat, la plaça del Pou o les antigues eres i pallisses com si fossin postals per emmarcar. Aquesta Altafulla tan mediterrània fa que sigui un lloc atractiu per als esportistes i, especialment, per als triatletes i amants de l’aire lliure. I de fet, aquest octubre celebrarà la 4a edició del seu Triatló Popular. L’organització, a càrrec de Running Solutions amb la col·laboració de l’Ajuntament, enguany contempla novetats, com la competició de triatló infantil destinada a nens i nenes de 6 a 12 anys; o el fet que en la cursa d’adults els participants puguin escollir entre dues modalitats, individual o per relleus, amb un màxim de tres persones. Tot plegat per afavorir la participació de tothom, sigui d’Altafulla o vingui a descobrir-la aprofitant l’avinentesa, per difondre els esports minoritaris i alhora insistir a aferrar-se a un estil de vida actiu i saludable Altafulla és especial, també amb la pràctica esportiva. I l’és, en aquesta època, perquè deixa enrere un juny, juliol i agost de ritme frenètic per embarcar-se al compàs enèrgic de la tardor. Els altafullencs Porto Bello canten “Qui t’ha dit que no pot ser un estiu constant? Qui t’ha dit que no pot ser per sempre? Tot l’agost al carrer i que

Una activitat que combina la natació a mar obert, el ciclisme per les carreteres d’una comarca plena de tresors i la cursa a peu per pintorescos carrers

Aquesta tardor et descobrim Andorra!

Sortides guiades de senderisme Informa-te’n

Aquesta tardor descobreix Encamp i el Pas de la Casa

De la mà de guies titulats t’oferim un ventall de sortides de senderisme a entorns naturals i d’interès turístic per descobrir racons increïbles amb vistes i panoràmiques espectaculars de les muntanyes de la nostra parròquia d’Encamp

T’oferim itineraris per a tots els gustos: fàcils, tècnics, familiars, itineraris de nivells de dificultat, distàncies i temps de marxa diferents.

Si el que t’agrada és més atrevit pots triar fer una via ferrada, et proposem tres opcions segons la dificultat i el nivell.

Les sortides tindran lloc tots els dissabtes del mes d’octubre i el punt de sortida, segons el recorregut escollit, serà des de l’oficina de Turisme d’Encamp, a la plaça del Consell, 1 AD200 d’Encamp, o bé des de l’oficina de Turisme del Pas de la Casa, av. del Consell General, s/n del Pas de la Casa

Et proposem les següents rutes:

• Ruta dels Orris.

• Estany Moreno passant pel refugi d’Ensagents.

• Estany d’Ensagents amb la possibilitat de fer la collada d’Entinyola.

• Cap dels Agols.

• Tomb de les Neres.

• Alt del Griu.

• Coll dels Isards i la portella Blanca. (les tres fronteres).

• Via ferrada del Clots de l’Aspra.

• Via ferrada Coll dels Isards.

• Via ferrada Bony de les Neres.

Tel. + 376 755100

WhatsApp: + 376 641000

Correu electrònic: turismepas@encamp.ad

O bé: www.encamp.ad

Dissabte 21 d’octubre

11 h Recepció dels expositors/es i conferenciants. Obertura de l’exposició al CAEE.

De 12 a 14 h Obertura i demostració dels espais interactius a la plaça Coprínceps:

• Ferran Collado, espectacle interactiu de bufat de vidre

• Xavier Asensio, demostracions de vitraller de llum

• Ana Llavador, taller de perles de vidre

12 h Espectacle de dansa i performance Fraccions. Una exploració de la memòria i les sensacions del vidre a càrrec de Vivian Friedrich a la plaça Coprínceps.

De 15 a 19 h Exposició Arts del Vidre al CAEE

De 15 a 16.30 h Taller “El vidre lleig. De l’empremta de la memòria a l’emoció del color” a càrrec de Joaquim Falcó i Meritxell Tembleque al Taller Tèxtil i de vidre.

El Float, el vidre de finestra, sovint se’l considera el menys noble i que s’allunya de l’art. El taller és una aproximació a les tècniques creades per fer d’aquest vidre una matèria artística.

De 17 a 20 h Demostracions dels espais interactius a la plaça Coprínceps.

18 h Espectacle de dansa i performance Fraccions. Una exploració de la memòria i les sensacions del vidre a càrrec de Vivian Friedrich a la plaça Coprínceps.

Diumenge 22 d’octubre

De 10 a 13 h Exposició “Arts del Vidre” al CAEE.

De 10 a 11 h Taula rodona: “Un pont entre vidre i societat. La difusió del vidre al món virtual” amb Ma Eugenia Díaz de Vivar, Eduardo Nieto i Núria Torrente al CAEE.

D’11.30 a 13.30 h Demostracions dels espais interactius a la plaça Coprínceps.

12.30 h Espectacle de dansa i performance Fraccions. Una exploració de la memòria i les sensacions del vidre a càrrec de Vivian Friedrich a la plaça Coprínceps

Exposicions al CAEE

Exposició dels treballs dels alumnes del Taller tèxtil i de vidre – Espai d’art del 12 d’octubre al 18 de novembre del 2023.

Exposició dels artistes vitrallers del 21 d’octubre fins al 18 de novembre del 2023.

Organitza: Comú d’Escaldes-Engordany Per reserves: Tel. (00376) 80 22 55

PARTICIPANTS 2023

Taula Rodona

Ma Eugenia Díaz de Vivar

Formada en tècniques com el vitrall, el fusionat, el lampwork i l’escultura en vidre, ha investigat sobre l’art en vidre arreu del món. Gran recopiladora d’informació, va crear “Objetos con vidrio” del que n’és directora. Aquest blog difon l’obra de creadors contemporanis i reflecteix l’activitat d’artesans, d’artistes, d’arquitectes i de dissenyadors potenciant el sector a través d’esdeveniments.

Genera nous espais per visibilitzar la tasca dels artistes del vidre de tot el món, així com obre el diàleg vers qui vulgui sumar-se per potenciar un art en ple creixement.

Membre de la Junta de l’Associació Catalana de les Arts del Vidre, ha estat seleccionada entre les 4 persones destacades el 2022 pel Glass Art Society Impact Award.

Núria Torrente Piqueras

Va descobrir el vidre l’any 1995. Va començar els estudis de restauració de vidre a la Fundació Centre del Vidre de Barcelona on va aprendre tècniques com la creació i restauració de vitralls, l’ús d’esmalts i grisalles, la pasta de vidre, el treball en fred, el fusing i el termo format. Es va anar decantant pel petit format i formant-se en diversos cursos de joieria en metall. Després de més de 15 anys creant mitjançant el fusing, la pintura, la transferència d’imatge i el termo format, entra en la tècnica del bufador o vidre a la flama incorporant-la com a nova manera d’expressió.

Eduardo Nieto

Artista multidisciplinari, especialitzat en tècniques de fusió, pedagog i gran coneixedor del món artístic vidrier. Fundador de l’Associació catalana de les arts del vidre, és un referent en la didàctica i assessoria en matèria de vidre.

Espectacles al carrer

FRACCIONS a càrrec de Vivian Friedrich

Fraccions és un duo entre la matèria i el cos. Fraccions és un camí amb el vidre.

Fraccions explora la memòria i les empremtes sensorials, les sensacions de la matèria del vidre en una relació horitzontal amb el cos humà. Fraccions són fragments performatius adaptats al context i a l’espai. Són performances que juguen amb objectes de vidre bufat.

L’acció i l’art del moviment és el que defineix a Vivian Friedrich com a actriu especialista, performer i intèrpret.

Concepció, creació escènica i performance: Vivian Friedrich Espais sonors i composició musical: Selu Herraiz, Maider Lasa Santamaría, Nihan Devecioglu.

Tallers interactius

Xavier Asensio

“Als 9 anys vaig començar a treballar el vidre amb la naturalitat amb la qual aprenen els nens, i el que de bon principi em semblava un joc fascinant, va esdevenir la passió de la meva vida. La puresa del vidre, la seva ductilitat i la capacitat d’expressió artística em van captivar i es van despertar en mi somnis de vidre.”

Ferran Collado

Té el seu propi negoci heretat de la tradició familiar al més pur estil català, Vidres Collado es remunta a l’any 1920. Ell n’és la 4a generació.

Artista autodidacta, té una habilitat natural per treballar el vidre amb tècniques molt diferents i això el converteix en algú molt singular.

El 2019 és seleccionat com a representant d’Espanya a la Biennal Internacional d’Artesania i Creació de París.

Llavamar

La seva destresa demostrada ens els seus inicis a Palència en diverses tècniques de vidre en fred i calent l’ha portat a recórrer diversos països arreu del món. En l’actualitat, es dedica plenament a diverses tècniques entre les quals es troben el fusing, el gravat i el vidre bufat.

Ha participat en diverses exposicions, individuals i col·lectives i ha rebut premis i mencions en diversos concursos d’art a Zamora, Madrid, Valladolid i Palència, entre altres.

Expositors Anna Alsina Bardagí

La seva obra explora la manipulació de la llum, la calor i la gravetat a través del vidre òptic combinant la fosa del forn i tècniques amb polit òptic-precisió. Utilitza exclusivament plom i vidre eco-òptic lliure d’arsènic per mantenir la puresa de la seva obra.

El seu art desafia els límits de la gravetat i els espais dimensionals dins del vidre. Connectada amb el món natural i l’univers, l’obra d’Anna Alsina Bardagí reflecteix el delicat equilibri entre força i fragilitat que es troba en els intricats dissenys de la natura.

Atelier Broll (Anna Martínez

Andrades i Ramon Donoso Ros)

A la Vall del Donezan es trobava la Cristalleria Beranek. Un antic edifici on les màquines funcionaven gràcies a un molí hidràulic. Durant trenta-cinc anys es van produir luxosos serveis de taula en cristall tallats.

Actualment, recuperen aquest patrimoni industrial i artesanal oblidat per poder oferir una nova vida a aquest lloc tan singular amb el llançament del seu taller d’artesania en vidre.

Espai del Vidre (Roser Box i Claudio Hoffman)

La Roser Box, fascinada per les infinites textures, els colors, les transparències i les tècniques del vidre artístic,

va emprendre un camí de creació amb la seva naturalesa plena de contrastos: calidesa i fredor, ductilitat i rigidesa, transparència i opacitat.

El Claudio Hoffman ha fet incursions en diverses tècniques tradicionals i contemporànies. La més tradicional es materialitza en obres en vidre pla amb tècnica de vidre emplomat. A més uneix les seves dues passions artístiques: el tango i l’art en vidre.

Junts són l’Espai vidre

Juan Righetti

Treballa transformant ampolles de vidre usades, en objectes d’ús comú, de disseny, decoratius o pràctics. Al seu taller utilitza tècniques com el tall, el poliment, el sorrat i el termo-emmotllat per aprofitar materials descartats per reutilitzar-los, donant-los un major valor del qual tenien a través de l’Upcycling, i l’Eco-Disseny. Amb el projecte Upcycling Bottles busca generar un impacte positiu en el medi ambient i en la societat, transformant residus amb tècniques senzilles.

Forma part de Label Recup (França) i ha col·laborat en el projecte Roca Recicla, del restaurant “El Celler de Can Roca”.

Meritxell Tembleque i Joaquim

Falcó

Representants del moviment New Glass a Espanya, destaquen pel seu treball minuciós i reflexiu, on investiguen a través d’escultures de vidre. Destaquen per la seva creativitat i el seu esforç per explorar noves tècniques i llenguatges alhora que conserven un estil propi. Han participat en esdeveniments internacionals de vidre com la Biennal Internacional del Vidrio en Iberoamérica

BIAVI (2022), Biennal of Glass Bulgaria IBG (2021) o The Coburg Prize for Contemporary Glass (2014).

Vitriòlics

A redós d’un tàndem hi trobem l’equip d’artistes composat per Mayte Estévez i Carlos Fernández, que elaboren per mitjà del vidre conceptes d’art i poètica en format d’instal·lació escultòrica. Referents en l’àmbit nacional en tècniques dels treballs del vidre en fred i calent, exploren les possibilitats plàstiques i simbòliques d’aquest material.

També s’exposaran obres de Ferran Collado, Núria Torrente i Ana Llavador .

2es Jornades de Bruixeria d'Andorra

Del 18 de setembre al 4 de novembre del 2023

A les 19.00 h < Sala Sergi Mas >

La cacera de bruixes a Andorra (segles XV-XVII) conferència a càrrec de Pau Castell Granados, organitzada per l’Arxiu Nacional d’Andorra.

A les 20.00 h

Sorginak! La caza de brujas en Navarra, del mito a la realidad histórica. Conferència a càrrec d’Amaia Nausia Pimoulier.

DIMARTS 19 DE SETEMBRE

A les 18.30 h < Sala Sergi Mas > Parada de llibres a càrrec de la llibreria La Trenca.

A les 18.45 h

Presentació de les xerrades.

A les 19.00 h

Xerrada i taula rodona amb Joan de Déu Prats , autor del llibre El gran llibre de les bruixes catalanes , Daniel Rangil i Brunet autor del llibre Mitologia dels Països Catalans i Laia Baldevey, il·lustradora.

A les 20.00 h

Pausa amb degustació de productes locals.

A les 20.30 h

Presentació del llibre Llegendes d’Andorra d’Àlvar Valls i Roser Carol. Amb la participació de Robert Lizarte.

DIMECRES 20 DE SETEMBRE I FINS

DIJOUS 2 DE NOVEMBRE

Experiència: El retorno de la Bruja: diario de transformación de l’actriu Maider Galarza Peña.

remeis d’ús tradicional a càrrec de Canòlich Álvarez Puig i Joan Vallès Xirau.

DIJOUS 21 DE SETEMBRE

A les 17.00 h < Sala Sergi Mas > Inauguració de l’exposició Abans miràvem la lluna per tot

Bloc lúdic i popular

DIVENDRES 22 DE SETEMBRE

A les 19.30 h < Barri antic > Obertura de la fira esotèrica.

A les 21.30 h < Casa Comuna i barri antic > Passejada per la vila amb Nit de bruixes i llegendes sota la llum de la lluna a càrrec de l’Assumpta Mercader i el duo Els Pardals.

DISSABTE 23 DE SETEMBRE

A les 19.30 h < Barri antic > Obertura de la fira esotèrica.

Bloc cinematogràfic

DIMARTS 26 DE SETEMBRE

A les 21.00 h < Sala Sergi Mas > Cinema amb la pel·lícula Vredens Dag (DIES IRAE).

sienta tan bien.

Altres activitats

DIJOUS 5 D’OCTUBRE

A les 19.00 h < Sala Sergi Mas > Xerrada La crema del mai i altres ri tuals meteorològics, a càrrec de Joa quim Valera i Robert Lizarte.

DISSABTE 7 D’OCTUBRE

A les 12 h i a les 18 h < Sala Sergi Mas > Visita teatralitzada a l’exposició amb la Sància de Cal Foguetó.

DURANT LA SETMANA DEL 9 D’OCTUBRE

< Sala Sergi Mas >

Xerrada a càrrec de Júlia Carreras

Tort: Bruixes i clima al folklore pirinenc

A les 20.00h < Sala Sergi Mas > Cançons i trementina a càrrec del grup TRIO DESCONCIERTO.

DURANT LA SETMANA DEL 20 D’OCTUBRE

DISSABTE 21 D’OCTUBRE < Sala Sergi Mas > taller a càrrec de Júlia Carreras

Tort: Màgia, conjuració climàtica etnobotànica.

DIJOUS 2 DE NOVEMBRE

A les 19.00h < Sala Sergi Mas > Xerrada amb Maider Galarza Peña per compartir l’experiència El retorno de la Bruja: diario de transformación.

RACONS D’ANDORRA

Església de Sant Cerni de Nagol al Comú de Sant Julià de Lòria

Ordino és la zona que millor ha sabut conservar i respectar l’entorn natural del Principat d’Andorra. Declarada Reserva de la Biosfera per la Unesco el 2020, sens dubte, representa un exemple d’integració i progrés pel seu desenvolupament econòmic i social en plena natura.

La parròquia d’Ordino està formada per vuit poblacions: Ordino, Sornàs, Segudet, Ansalonga, la Cortinada, Llorts, Arans i el Serrat. En tots ells, les tradicions i els costums de la vida rural conviuen amb una oferta turística de qualitat pensada per a tots els públics i edats. L’itinerari Riberamunt permet al visitant descobrir a fons el patrimoni, la història i els llocs d’interès dels pobles que l’integren. El visitant podrà descobrir tota l’oferta turística a la Casa de la Muntanya, on trobarà molt més que una  Oficina de Turisme. L’equipament es va crear el 2020 per a difondre el coneixement i la cultura de muntanya. L’edifici, al bell mig del carrer Major, posa al servei del visitant l’última tecnologia per acostar la muntanya, la natura i els ecosistemes de manera experiencial.

Del patrimoni que es conserva, destaquen Casa-Museu d’Areny Plandolit i la Casa Rossell

gràcies a la seva conservació i al fons llegat a l’Estat, ens han permès conèixer millor la història d’Andorra i gaudir d’un gran patrimoni natural i cultural. Pel que fa a l’art, Ordino conserva d’estil romànic, les pintures murals de l’església Sant Martí de la Cortinada del segle XI. Altres museus i sales d’exposicions conviuen en el poble d’Ordino com el Museu de la miniatura o l’Era del Raser per a exposicions temporals relacionades amb el patrimoni cultural.

A la Cortinada, trobareu la serradora i la mola de Cal Pal, que són un clar exemple del passat agrícola de la vall, datades de final del segle XVI i principi del XVII. Per donar a conèixer aquest patrimoni s’ha impulsat l’itinerari de les moles farineres. També podreu visitar Cal Pal, una casa conservada del segle XV reformada i dedicada a la recuperació del patrimoni de la pedra seca. Un altre dels atractius per a tots els públics i interessos es troba al poble de Llorts, amb la visita a la mina i la Ruta del Ferro que es pot descobrir a peu, en bicicleta o a cavall; un itinerari  reconegut pel Consell d’Europa que recupera el passat siderúrgic dels pobles del Pirineu i redescobreix el

paisatge a través  de l’experiència artística amb escultura contemporània.

El parc natural de la vall de Sorteny ofereix un gran interès des del punt de vista científic, històric i educatiu, però també estètic, paisatgístic i recreatiu. És imprescindible realitzar alguna de les sortides d’ecoturisme que ens ofereixen els seus guies per poder apreciar els valors del primer parc natural que es va crear a Andorra, zona zero de l’actual Reserva de la Biosfera. A l’estiu, la plaça Major i els carrers d’Ordino són  l’escenari de concerts, espectacles i trobades artístiques. A l’hivern, a l’extrem nord de la vall, trobem  l’estació d’esquí Ordino Arcalís, integrada a Grandvalira Resorts que complementa l’oferta d’activitat de neu i esquí. Paradís per a la pràctica del freeride amb la celebració de proves de ressò mundial com el Freeride World Tour. La visita al mirador solar Tristaina, a Creussans, ha esdevingut un dels principals atractius de l’estació i d’Andorra des de la seva inauguració el 2021, amb unes 70.000 visites anuals

• MERCAT DE MÚSICA VIVA DE VIC

del 13 al 16 de setembre a Vic (Osona)

• FIRA DE CARABASSES GEGANTS A SIDAMON el 17 de setembre a Sidamon (Pla d'Urgell)

• EBREBEER, MOSTRA DE CERVESA ARTESANA

16 de setembre a Tortosa (Baix Ebre)

• FESTA MAJOR LA PETITA D'ALTAFULLA

del 15 al 17 de setembre a Altafulla (Tarragonès)

• VISITES GUIADES "TOSSA AMB ULLS DE DONA"

del 12 d'agost al 30 de setembre a Tossa de Mar (Selva)

• FESTIVAL IN-SOMNI A GIRONA

del 15 al 16 de setembre a Sarrià de Ter (Gironès)

• LA BRAMA DEL CÉRVOL

del 16 de setembre al 8 d'octubre a Llavorsí (Pallars Sobirà)

• FESTA DE LA SAL DE L'ESCALA del 15 al 17 de setembre a l'Escala (Alt Empordà)

• MERCAT MEDIEVAL A L'HOSPITALET DE L'INFANT

del 15 al 17 de setembre a l'Hospitalet de l'Infant (Baix Camp)

• FESTES DE LA MERCÈ

del 22 al 25 de setembre a Barcelona (Barcelonès)

• JORNADES DE BRUIXERIA D'ANDORRA

del 18 de setembre al 4 de novembre a Sant Julià de Lòria

• ENCONTATS, MERCAT DEL CONTE INFANTIL DE BALAGUER del 20 al 24 de setembre a Balaguer (Noguera)

FESTES DE SANTA TECLA

del 15 al 24 de setembre a Tarragona (Tarragonès)

• RUTA DE LES COSIDORES AL MUSEU DEL CIMENT

Del 27 d'agost al 29 d'octubre a Castellar de n'Hug (Berguedà)

• FIRA DE LES GUILLERIES

Del 14 al 15 d'octubre a Sant Hilari de Sacalm (Selva)

• JORNADES GASTRONÒMIQUES DE L'ARRÒS A AMPOSTA

del 15 de setembre al 15 d'octubre a Amposta (Montsià)

• FESTES DE LA TARDOR I FIRA DE SANT MIQUEL

del 27 de setembre a l'1 d'octubre a Lleida (Segrià)

• LA CUINA DEL BOLET DEL BERGUEDÀ

del 15 de setembre al 15 de novembre a localitats del Berguedà

• FIRA DE LES BRUIXES

Del 20 al 22 d'octubre a Martorell (Baix Llobregat)

• FIRA DE SANT ERMENGOL

del 13 al 15 d'octubre a la Seu d'Urgell (Alt Urgell)

• FIRA DEL BOLET DE SEVA

el 8 d'octubre a Seva (Osona)

• TRIATLÓ D'ALTAFULLA

l'1 d'octubre a Altafulla (Tarragonès)

• VISITA "EXPERIÈNCIA BORGES" A MAS DE COLOM del 18 de juliol al 22 de setembre a Tàrrega (Urgell)

• TROBADA DE COTXES CLÀSSICS

l'1 d'octubre a Creixell (Tarragonès)

• FESTIVAL PIRINENC DE LITERATURES INFANTILS el 7 d'octubre a Sort (Pallars Sobirà)

• MONTGAI MÀGIC, FIRA DE MÀGIA AL CARRER del 5 al 8 d'octubre a Montgai (Noguera)

• CAVATAST, MOSTRA DE CAVES I GASTRONOMIA del 6 al 8 d'octubre a Sant Sadurní d'Anoia (Alt Penedès)

radical natura

Viu la cultura, gaudeix de la gastronomia i passeja per un entorn privilegiat. Experimenta l’aventura de la Noguera Pallaresa, un dels rius més poderosos d’Europa.

CIRCUIT 55-84 la Noguera

Vols sentir la velocitat en un autèntic circuit on entrenen els millors pilots del món? Al circuit de motos i karts de Menàrguens (Lleida) viu l’experiència i emprèn un autèntic repte. Aprofita i gaudeix d’un dia en família en un entorn incomparable, amb servei de bar restaurant per poder carregar les piles!

Polígon 505, parcel·la 58 25139 MENÀRGUENS (Lleida)

Reserves: 625 244 652

www.circuito55-84.com

LA FUSTERIA DEL CASAT

CASA FARRÉ

l'Alta Ribagorça

CASA MACIÀ

Al bell mig de Roní, un petit poble de l’Alt Pirineu, s’hi troba Casa Macià: una casa familiar de turisme rural on descansar, recarregar-se d’energia i gaudir de la muntanya en tota la seva essència. Hi ha possibilitat de lloguer íntegre de la casa, disposa de piscina climatitzada i s'accepten animals de companyia. Regala’t uns dies de felicitat!

C / Únic s/n · 25594 RONÍ (Lleida)

Reserves: 609 463 966 www.casamacia.com

EL MOLÍ DE LA LLAVINA

Osona

CAL GABARRA el Berguedà

Un complex situat al centre del Berguedà format per tres cases rurals connectades per un espai enjardinat. Totalment reformades, es caracteritzen pel seu luxe integrat al bell mig de la natura. Vine a relaxar-te i a gaudir de la tranquil·litat!

C / Masoveria, 3 08673 VIVER I SERRATEIX (Barcelona)

Reserves: 656 926 412

www.calgabarra.com

MAS EL GÜELL

Osona

Desconnecta del dia a dia als allotjaments rurals a Sarroca de Bellera, una localitat dels Pirineus a la província de Lleida. Es caracteritza per la tranquil·litat i comoditat que s’hi respira, envoltat de la natura més pura. Disposen de totes les comoditats per realitzar unes vacances ideals, tant en parella com en família i gaudir de les activitats de muntanya. Vine i gaudeix!

C / Sant Miquel, 5 · 25555 SARROCA DE BELLERA (Lleida)

Reserves: 630 894 344 www.lafusteriadelcasat.com

El lloc ideal per allotjar-te durant la teva escapada a la muntanya al municipi de Cardet, a 6 km de la Vall de Boí. Relaxa’t i gaudeix de la llar de foc en un entorn idíl·lic. Tens a disposició tres apartaments totalment equipats amb vistes panoràmiques espectaculars. Aprofita la seva proximitat a les pistes d’esquí de Boí-Taüll i al parc nacional d’Aigüestortes.

C / Únic s/n

25526 CARDET (Lleida)

Reserves: 629 792 476

El Molí de la Llavina és una masia catalana situada en un espai natural incomparable a Centelles. Aquest indret ofereix visites al molí fariner centenari, venda i degustacions de formatge artesà i servei de dedicació i cura dels cavalls, que fan d’aquest indret un espai ideal per visitar en família.

Masia Molí de la Llavina s/n 08540 CENTELLES (Barcelona)

Reserves: 938 811 695 www.molidelallavina.com

Una masia aïllada i confortable al mig del Collsacabra, al costat de la monumental Fageda de La Grevolosa. Permet acollir fins a 10 hostes. Estada de qualitat en un entorn especial de boscos i fauna, que combina la cuina casolana amb una natura espectacular.

Mas El Güell (Sant Andreu de la Vola)

08572 SANT PERE DE TORELLÓ (Barcelona)

Reserves: 937 447 109

www.elguell.com

el Pallars Jussà

el Pallars Jussà

ArtAcció!

artística: EL TEIXIT

Museu d'Art de Girona

www.museuart.cat

Ds 30 de setembre de 2023

D'll a 19 h.

Entrada i activitats gratu"i"tes

md ,A Mus�u d'Art H deG1rona

@museuartgirona •%. Diputació T deGirona

Una jornada per experimentar la creativitat amb el teixit i el fil a través de tallers, exhibicions, xerrades i música.

11CJII�

fflffi Generalitat WW de Catalunya sempre endavant

MOIANÈS

OFICINA DE TURISME DEL MOIÀ

C/ de les joies, 11-13 · Tel. 93 830 14 18

MONTSIÀ

OFICINA DE TURISME DEL MONTSIÀ

Pl. Lluís Companys, s/n · Amposta

Tel. 977 704 371

ALCANAR

C/ Lepanto, s/n · Tel. 977 737 639

AMPOSTA

Av. Sant Jaume, 42-52 · Tel. 977 703 453

LA GALERA

C/ Sant Llorenç, 36 · Tel. 977 718 339

SANT CARLES DE LA RÀPITA

Parc de Garbí, s/n · Tel. 977 051 060

LA SÉNIA

Pg. de la Clotada, 23 · Tel. 977 713 000

ULLDECONA

Pg. de l'Estació, s/n · Tel. 977 573 394

NOGUERA

OFICINA DE TURISME DE LA NOGUERA

Pg. Àngel Guimerà 28-30 · Balaguer

Tel. 973 448 933

BALAGUER

Plaça dels Comtes d’Urgell, 5 · Tel. 973 445 194

LA BARONIA DE RIALB

C/ Monestir, 1 · Tel. 973 460 234

OSONA

OFICINA DE TURISME D'OSONA

C/ Historiador Ramón Abadal i de Vinyals, 5

· Vic · Tel. 93 885 17 15

MANLLEU

Passeig de Ter, 2 · Tel. 93 851 51 76

PRATS DE LLUÇANÈS

Pg. de Lluçanès, s/n · Tel. 93 856 01 00

RUPIT I PRUIT

Camí de sant Joan de Fàbregues, 1 Tel. 93 852 20 03

TAVÈRNOLES

C/ de l'Església,1 Tel. 93 888 73 08

OFICINA DE TURISME DEL PARC

NATURAL DEL MONTSENY A VILADRAU

C/ del Migdia, 1 · Viladrau · Tel. 93 884 80 35

VIC Pl. del Pes (edifici de l'Ajuntament), s/n · Tel. 93 886 20 91

SEVA C/ Quiosc de la Plaça de la Creu Tel. 93 812 57 12

PALLARS JUSSÀ

OFICINA DE TURISME DEL PALLARS JUSSÀ

Passeig del Vall, 13 · Tremp · Tel. 973 653 470

Oficines de Turisme

ISONA I LA CONCA DELLÀ

C/ Museu, 7 · Isona · Tel. 973 665 062

LA POBLA DE SEGUR

Pl. del Ferrocarril s/n, · Tel. 973 680 257

PALLARS SOBIRÀ

OFICINA DE TURISME DEL PALLARS SOBIRÀ

Camí de la Cabanera, s/n · Sort

Tel. 973 621 002

ESTERRI D’ÀNEU

C/Major, 40 bis · Tel. 973 626 345

LLAVORSÍ

Ctra. Vall de Cardós, s/n · Tel. 973 622 008

PLA DE L’ESTANY

BANYOLES

Pg. Darder Pesquera, 10 · Tel. 972 583 470

PLA D’URGELL

OFICINA DE TURISME DEL PLA D’URGELL

Av. Jaume I, 1 · Mollerussa · Tel. 973 603 997

PRIORAT

OFICINA DE TURISME DEL PRIORAT

Pl. La Quartera, 1 · Falset · Tel. 977 831 023

CORNUDELLA DE MONTSANT

C/ Comte de Rius, s /n · Tel. 977 821 000

MARGALEF

Àrea de Lleure del Pont, s/n · Tel. 668 582 542

ULLDEMOLINS

Pl. de l’Església, 2 · Tel. 977 561 546

RIBERA D’EBRE

OFICINA DE TURISME DE RIBERA D’EBRE

Pl. de Sant Roc, 2 · Tel. 977 401 851

ASCÓ

Ctra. de Camposines, 21 · Tel. 977 406 583

SEGARRA

OF. DE TURISME DE LA SEGARRA

Passeig Jaume Balmes, 3 · Cervera Tel. 973 531 300

CERVERA Av. Francesc Macià, 78 · Tel. 973 534 442

GUISSONA C/Del Tint, 2 · Tel. 973 551 414

SEGRIÀ

OFICINA DE TURISME DEL SEGRIÀ

C/ Canyeret, s/n · Lleida · Tel. 973 054 800

OF. DE TURISME DE CATALUNYA A LLEIDA

Pl. Edil Saturnino, 1 · Lleida · Tel. 973 248 840

OFICINA DE TURISME DE LLEIDA

C/ Major, bis · Tel. 973 700 319

OFICINA DE TURISME DE CATALUNYA

- SEU VELLA Turó de la Seu Vella · Lleida ·

Tel. 973 230 653

SELVA

OFICINA DE TURISME DE LA SELVA

Pg. de Sant Salvador, 25-27

Santa Coloma de Farners · Tel. 972 842 161

ARBÚCIES C/ Major, 6 · Tel. 972 162 477

BLANES Pl. de Catalunya · Tel. 972 330 348

CALDES DE MALAVELLA

C/ Vall-llobera · Tel. 972 480 103

HOSTALRIC C/ Raval, 45 · Tel. 972 874 165

LLORET DE MAR

Av. de les Alegries, 3 · Tel. 972 364 735

MAÇANET DE LA SELVA

C/ Salvador Espriu, 1 · Tel. 972 858 005

SANT HILARI DE SACALM

Pl. Dr. Robert, s/n · Tel. 972 869 686

TOSSA DE MAR

Av. Pelegrí, 25 · Tel. 972 340 108

VILOBÍ D’ONYAR

Aeroport de Girona - Costa Brava

Tel. 972 942 955

SOLSONÈS

OFICINA DE TURISME DEL SOLSONÈS

Ctra. de la Bassella, 1 · Tel. 973 482 310

LA VALL DE LORD

Ctra. de Berga s/n · Sant Llorenç de Morunys · Tel. 973 492 181

RIPOLLÈS

CAMPRODON

C/ Sant Roc, 22 · Tel. 972 740 010

SANT JOAN DE LES ABADESSES

Pl. de l’ Abadia, 9 · Tel. 972 720 599

SETCASES Pl. Major, 1 · Tel. 972 136 089

VALL DE RIBES

Ctra. de Bruguera, 2 · Tel. 972 727 728

OFICINA DE TURISME DE RIPOLL

Pl. Abat Oliba, s/n · Tel. 972 702 351

TARRAGONÈS

OFICINA DE TURISME DE CATALUNYA A TARRAGONA

C/ Fortuny, 4 · Tarragona · Tel. 977 233 415

ALTAFULLA

Camí de l'ermita, s/n · Tel. 977 651 426

LA PINEDA - VILA-SECA

Pg. Pau Casals, 67 · Tel. 977 390 362

SALOU Passeig Jaume I, 4 · Tel. 977 350 102

TARRAGONA C/ Major, 39 · Tel. 977 250 795

TERRA ALTA

GANDESA Av. Catalunya · Tel. 977420 910

URGELL

OFICINA DE TURISME DE L’URGELL

C/ Agoders, 16 · Tel. 973 500 707

OFICINA DE TURISME - VILAGRASA

C/ Tàrrega, 12 · Tel. 973 311 162

AGRAMUNT

Pl. del Pou, s/n · Tel. 973 391 089

BELLPUIG

Pl. de Sant Roc, 23 · Tel. 973 320 536

VALLBONA DE LES MONGES

C/ Prat de la Riba, 6 · Tel. 973 982 500

VERDÚ

Pl. del Bisbe Comelles, 13 · Tel. 973 347 216

VALL D’ARAN

OFICINA GENERAU COMARCAL DE TURISME DE LA VALL D’ARAN

Passeig dera Llibertat, 16 · Vielha

Tel. 973 641 801

ARTIES

C/ dera Mòla, s/n · Tel. 608 503 759

BÒSSOST

Pg. Eduard Aunós, 1 · Tel. 973 648 157

LES Av. Sant Jaume, 39 · Tel. 973 647 303

NAUT ARAN - SALARDÚ

Travessa de Balmes, 2· Salardú

Tel. 973 645 197

VIELHA C/ Sarriulera, 10 · Tel. 973 640 110

VALLÈS OCCIDENTAL

OFICINA DE TURISME DEL VALLÈS OCCIDENTAL Ctra. N-150, km.15 · Tel. 93 727 35 34

SANT CUGAT DEL VALLÈS

TERRASSA

Plaça Josep Freixa i Argemí Tel. 93 739 70 19

VALLÈS ORIENTAL GRANOLLERS

C/ Sant Roc, 14 · Tel. 93 879 49 80

CALDES DE MONTBUI

Pl. Font del Lleó, 20 · Tel. 93 863 41 40

LA ROCA VILLAGE

Complex La Roca Village · La Roca del Vallès Tel. 93 842 39 00

SANT CELONI

Plaça de la Vila, 24 · Tel. 93 867 01 71

Catalunya i Andorra pas a pas

45 €

d’enviament incloses en el preu