Memòria explicativa
MEMÒRIA EXPLICATIVA
0.1 ENCÀRREC
0.2 ESTUDI PREVI DEL CLIENT I DE L’ENTORN 1/ CLIENT---------------------------------------------------------------------------------------- 11 2/ QUE ÉS UN CENTRE AUTOGESTIONAT?--------------------------------------------------- 13 3/ HISTÒRIA DE LA TABACALERA------------------------------------------------------------ 15 4/ CONTEXT GEOGRÀFIC I COMUNICACIÓ DE L’ESPAI------------------------------------- 19 5/ ESTIL DE L’ESPAI---------------------------------------------------------------------------- 21 6/ FUNCIÓ DE L’ESPAI------------------------------------------------------------------------- 23 7/ ESTUDI D’ESPAIS CULTURALS A TARRAGONA------------------------------------------ 25
0.3 ACOTACIÓ DEL PROJECTE 1/ PÚBLIC OBJECTIU--------------------------------------------------------------------------- 31 2/ CONCEPTE----------------------------------------------------------------------------------- 31 3/ NAMING-------------------------------------------------------------------------------------- 31 4/ OBJECTIUS----------------------------------------------------------------------------------- 33 5/ DECISIONS GRÀFIQUES-------------------------------------------------------------------- 35
0.4 ACOTACIÓ DELS ELEMENTS D’IDENTITAT 1/ SUPORTS DE COMUNICACIÓ GRÀFICA--------------------------------------------------- 47 2/ PAPERERIA BÀSICA------------------------------------------------------------------------- 49 3/ DISSENY EDITORIAL------------------------------------------------------------------------ 53 4/ DISSENY DE COMUNICACIÓ EN MITJANS NO CONVENCIONALS---------------------- 57 5/ WEB------------------------------------------------------------------------------------------- 61 6/ SENYALÍSTICA------------------------------------------------------------------------------- 63
0.1 ENCÀRREC
Actualment a Tarragona existeix un espai semi abandonat anomenat La Tabacalera, una antiga fàbrica de tabacs que després del seu tancament el 2007 va cedir les infraestructures a l’Ajuntament de Tarragona i aquest només ha aprofitat un mòdul de l’edifici, la plataforma Oppida reclama una part d’aquest espai per cobrir necessitats de la ciutadania de Tarragona, creant un centre social autogestionat.
0.2 ESTUDI PREVI DEL CLIENT I DE L’ENTORN
1/ CLIENT
Plataforma Oppida És un grup obert d’entitats i particulars de Tarragona, d’orígens diversos i amb inquietuds i necessitats comunes, que es reuneix per crear debat i reflexió de temes que incumbeixen la ciutat i la ciutadania. Tot això amb l’objectiu de crear consciència, debat, compromís, espais i contingut social i cultural per la ciutat.
l’Autogestió, el respecte, el compromís, la cooperació, l’horitzontalitat, l’empoderament, la inclusió i l’evolució.
Denuncien l’associacionisme fragmentat que existeix a Tarragona i una no col·laboració directa entre tots els col·lectius i entitats, no hi ha projectes comuns per les mateixes necessitats. Denuncien el conformisme davant la manca d’espais físics i temporals de gestió independent on les decisions depenguin dels mateixos col·lectius i persones.
La seva organització interna es compon de:
També denuncien la manca de cessió d’espais perquè associacions, entitats i particulars desenvolupin les seves propostes. Tarragona disposa de molts espais de propietat municipal que estan sent abandonats fins a degradar-se. Per solucionar-ho proposen l’organització d’entitats i particulars amb voluntat de generar alternatives i contingut social i cultural buscant més persones i col·lectius amb les mateixes inquietuds i una participació activa i solidària per la creació de noves idees. Tot això generant debat, reflexió i propostes concretes i així poder controlar la situació actual fent així que es compleixin les iniciatives populars. I per últim que es posin a servei de tothom els espais públics, que es faciliti el seu accés i es permeti el desenvolupament d’activitats que associacions, entitats i persones ofereixen a la ciutadania.
La plataforma Oppida pretén ser oberta i vol dinamisme, noves idees i projectes segons les necessitats de la ciutat.
Assemblea; integrada per totes les persones que col·laboren en el projecte. És l’òrgan decisori màxim. Comissions: inclouen comunicació, redacció i actes i accions, tot i que se’n crearan de noves o desapareixeran segons necessitats. Equip coordinador rotatiu: equip que dinamitza les assemblees, integrada per un dels membres de cada comissió durant un període de dos mesos. Les seves tasques són convocar les assemblees i redactar l’ordre del dia pertinent. Equips de treball efímers: equips generats per feines puntuals, compost per persones voluntàries creats per defecte a les assemblees generals.
Volen potenciar una societat amb capacitat d’aprendre, crear i cooperar. En aquest cas demanen la cessió d’una part de l’espai a la Tabacalera que disposa de bones comunicacions amb el barri i el centre, i simbolitza un canvi a Tarragona tal com el va simbolitzar al seu dia. Volen crear un centre que funcioni com a social, artístic, cívic... Un lloc on crear cultura. L’objectiu és la col·laboració de tots els veïns interessats en el projecte o les activitats i accions que es realitzaran i l’augment de l’oferta artística i cultural de Tarragona a través de
0.2 - Kune - Memòria explicativa
11
2/ QUE ÉS UN CENTRE AUTOGESTIONAT?
Un centre autogestionat és un espai físic de gestió col·lectiva, que es sol utilitzar com centre social per l’organització d’activitats. En tots els casos és una gestió col·lectiva i és fonamental la participació dels col·lectius i organitzacions que l’integren i la seva implicació per la presa de decisions. El fenomen dels Centres Socials Autogestionats va produir-se sobretot a partir de la globalització dels anys 90 del segle XX. El moviment dels Centri Sociali nascut a la Itàlia dels 90 contrasta amb les cultures punk i provo amb les que està relacionada en el fet que ressitua el territori on intervenir, deixant el centre de la ciutat (espai de provocació durant els 70 i 80) per situar-se en el barri on l’espai social està ubicat com a primer lloc on actuar i arrelar-se en la comunitat local. Com més col·lectius utilitzen l’espai més social és la seva funció i més importància pren l’espai. Per una altra part hi ha d’haver un grup organitzat de persones amb necessitats identificades que puguin ser satisfetes a partir de l’espai així com la voluntat de ser actius i col·lectivament amb iniciativa. La gent que integra l’espai són els que l’han de donar vida, cuidar-lo i construir-lo dia a dia. Prendre decisions i realitzar-les, tot això des de l’horitzontalitat en el funcionament i decisions. Per dur a terme aquest sistema normalment es compta amb assemblees on es reuneixen els col·lectius que ocupen l’espai, les assemblees són obertes i poden acudir les persones que participin en l’espai. En les assemblees es poden tractar temes com la gestió de l’espai, el manteniment, el desenvolupament d’activitats, horaris, organització interna, campanyes de comunicació, problematiques, etc. El seu bon
0.2 - Kune - Memòria explicativa
funcionament depèn de què totes les persones que l’integren siguin responsables del seu ús. L’autogestió és una forma en què els membres o persones que estan a l’espai són partícips de l’autonomia en la gestió dels recursos. L’autogestió es realitza a través de l’establiment de metes, planificació, programació, seguiment de tasques, autoavaluació, auto intervenció i auto desenvolupament. L’autogestió pretén l’empoderament dels individus perquè compleixin objectius per si sols per exemple és utilitzat també en departaments d’empreses però en aquest cas és tractaria d’un espai per a tothom sense ànim de lucre. L’autogestió prové originàriament de la idiologia anarquista la qual utilitza el concepte com un dels seus pilars bàsics. Actualment és utilitzat en administració d’empreses, educació i psicologia és un concepte altament utilitzat als moviments socials. En aquest cas el que es pretén és el desenvolupament d’un centre social autogestionat. Caracteritzat per cobrir necessitats del poble d’una forma autosuficient. «Actualment trobem 315 centres autogestionats dels quals 222 són ocupats i 11 cedits, 9 d’ells están pendents de desallotjament i n’hi hauría molts més de no ser que de 105 han sigut ja desallotjats » (15mpedia.org/wiki/Lista_ de_centros_sociales. [Extracte d’informació]) Per tant els centres socials autogestionats sorgeixen de necessitats de la població, i aquest acte o model d’espai es repeteix i es troba arreu del món.
13
3 / HISTÒRIA DE LA TABACALERA
La Tabacalera Tarragona va ser una fàbrica de tabacs situada al costat del riu Francolí, la construcció de la qual va començar el 1923, i la seva producció el 1932. Demogràficament la Tabacalera va influir molt i va haver uns canvis que conformen la ciutat com és avui en dia, en el moment que es va publicar la construcció d’aquesta fàbrica, Tarragona era una ciutat en la qual hi havia 27.800 habitants i cop va començar el creixement de la producció, durant els anys 60, va passar a tenir-ne 43.000 i fins i tot es va triplicar durant els 80 amb 110.000 habitants. L’arribada d’obrers procedents en gran majoria del centre i sud d’Espanya va implicar que als anys 70 la majoria de tarragonins no haguessin nascut a la ciutat, també degut a la indústria petroquímica. L’època en la qual comença la producció és una molt marcada per la crisi econòmica, anomenada la Gran Depressió provocada pel crac del 29 i que va tindre repercussió a escala mundial. Aquest fet va provocar tensions socials i polítiques que van permetre l’aparició de dictadures com la de Franco. El 1936 esclata la guerra civil Espanyola; un conflicte social, polític i bèl·lic que es va desencadenar a Espanya després del fracàs parcial del cop d’estat del 17 i 18 de juliol de 1936 desenvolupat per una part de l’exercit contra el govern de la segona república. Amb la col·laboració de l’Alemanya Nazi i l’Itàlia feixista, el 3 i 4 de juny va començar la guerra civil que va concloure l’abril del 1939 on Franco declarava la seva victòria i establia una dictadura que va perdurar fins a la seva mort el 20 de novembre del 1975. L’1 de setembre del 1939 també va començar la segona guerra mundial fins al dos de setembre del 1945.
0.2 - Kune - Memòria explicativa
15
Durant la Guerra Civil Espanyola, la fàbrica va patir un bombardeig que va provocar que molta de la seva maquinària i treballadors s’haguessin de traslladar. El franquisme va detenir la gran transformació social que s’estava produint al país des d’inicis del segle XX. La societat de l’època estava reprimida, regimentada i oprimida també per la religió. No va ser fins al 1960 amb l’arribada de l’anomenat “miracle econòmic”; amb l’aprovació de Franco es van iniciar unes reformes impulsades pels tecnòcrates que van establir polítiques per impulsar el desenvolupament a Espanya sota la direcció del Fons Monetari Internacional. L’aplicació d’aquestes polítiques va ser un gran èxit en la majoria i Espanya va gaudir de la seva major taxa de creixement al món, i es va convertir en la novena economia més gran del món. Espanya es va unir als països industrialitzats deixant arrere la pobresa i el subdesenvolupament que havia experimentat. El 1964 la Tabacalera es va convertir en la primera productora de tabacs a Espanya i així, simbolitzà el canvi, progrés i industrialització de Tarragona, on fins al moment la principal activitat econòmica provenia de l’agricultura i la pesca. És més, l’espai on es va construir eren unes terres de conreu comprades als agricultors de la zona, ja que en aquell moment la zona encara no estava urbanitzada. A més a més de la fàbrica de Tarragona, Tabacalera S.A. comptava amb fàbriques a Sevilla, Cadis, Madrid, La Corunya, València, Santander, Gijón i Oviedo, Bilbao i San Sebastià, Logronyo i Málaga. Més enllà de la vida laboral, la Tabacalera a través del grup d’Empresa Tabaquer també va generar una xarxa de relacions i vida social entre tots els seus membres, els quals es van unir per a organitzar tot tipus d’activitats socials i culturals per a tothom, que tenien a veure amb actes tradicionals, artístics, escènics, musicals o esportius de molta varietat. Gràcies a la creació de nous llocs de treball van aparèixer nous barris obrers, com la Canonja o Bonavista. La gent d’aquests barris provenia d’altres llocs d’Espanya, els quals no van acabar d’integrar-se a Tarragona i van acabar convertint-se en una mena de guetos. En els inicis, la fàbrica era propietat de Tabacalera S.A., tot i que amb el temps va passar a mans de Altadis -companyia de tabac- que va decidir tancar-la i finalment es va produir el seu tancament el 2007, la companyia va cedir l’espai a l’Ajuntament de Tarragona.
16
0.2 - Kune - Memòria explicativa
3.1/ LES DONES A LA TABACALERA
Les dones van tenir un paper molt important dins l’àmbit laboral, ja que la majoria eres treballadores, en molts casos van arribar a tindre salaris més alts que els de l’home, la qual cosa va aconseguir que les dones tinguessin molta més llibertat i independència que fins al moment no existia. Tot i així la política del règim franquista va suposar un enorme retrocés, ja que es va imposar el model de família catòlica tradicional basat en la total subordinació de la dona al marit i va tornar a reduir-les a l’àmbit domèstic tal com s’havia proclamat el 1938: «liberar a la mujer casada del taller y de la fábrica». Així es va dificultar el seu accés a l’ensenyament i a la vida professional i laboral. Es van posar nombrosos obstacles al treball de les dones, especialment les casades, necessitaven autorització dels marits per ser contractades i en nombroses ordenances laborals s’estipulava que la dona quan es casava havia de deixar el seu treball sent compensada amb una “dote”. La seva situació no va començar a millorar fins als anys 50 i sobretot els 60 com a conseqüència de les transformacions econòmiques i socials que es van produir durant aquells anys. Les dones van lluitar juntes pels seus drets i en algunes ocasions van arribar a encadenar-se a les portes de la tabacalera. Van lluitar pel seu dret de continuar treballant quan demanaven una excedència per cuidar els fills o per continuar treballant un cop estaven casades la qual cosa en certes èpoques no era permès. Per tant va provocar molts canvis en la societat de l’època que és reflecteixen en la societat actual.
0.2 - Kune - Memòria explicativa
17
3 5
2
1
MAPA DE TARRAGONA 1 2 3 4 5
Tabacalera Parc Central Plaรงa Imperial Tarraco Tarraco Arena Plaรงa Casc Antic
4
4/ CONTEXT GEÒGRAFIC I COMUNICACIÓ DE L’ESPAI
La Tabacalera es troba al sud-oest de la ciutat de Tarragona, al costat del riu Francolí. Compta amb un accés proper a les carreteres que connecten Tarragona amb València i Barcelona. Està en un lloc ben comunicat, enmig dels barris de ponent i la zona industrial de Tarragona. Està situat al carrer Vidal i Barraquer, a prop del barri del Serrallo i a tocar de la Necròpolis Paleocristiana. Es tracta d’una zona en creixement amb molts blocs d’habitatges i baixos comercials però amb pocs espais de reunió. En aquesta zona hi ha aparcament gratuït i zona taronja als voltants, de forma que arribar-hi amb vehicle propi i aparcar resulta fàcil. Tot i això, si s’hi vol arribar amb transport públic, també hi ha parades d’autobús als voltants, tot i que la més propera a l’accés a l’espai és la parada Vidal i Barraquer 25, a la qual té parada la línia 22 i la 23.
8
5 6
2 3
7 4
1
9
BARRIS TARRAGONA 1 2 3 4 5 6 7 8
La Canonja Bonavista Camp Clar Torreforta La Floresta La Granja Riu Clar Sant Pere i Sant Pau
9 Tabacalera
0.2 - Kune - Memòria explicativa
19
5/ ESTIL I PERSONALITAT DE L’ESPAI
La Tabacalera conforma un conjunt de dimensions grans en els quals s’hi troba una façana principal decorada amb motius clàssics, fets per l’arquitecte Quesada. Es podria considerar un edifici d’arquitectura industrial amb característiques i una clara inspiració de l’arquitectura neoclàssica. L’entrada principal compta amb escultures a la part superior. S’hi alternen finestres alineades i arcades de mig punt. A més, s’hi alternen pilastres amb una funció purament decorativa. Tot el conjunt, juntament amb els jardins, té un aspecte més semblant al d’una gran casa senyorial que no pas a una fàbrica. El terra té rajoles rectangulars grises, que conformen un mosaic bastant característic. Tot el conjunt interior compta amb llum natural, tot i que on s’aprecia millor és al hall, on n’hi trobem molta, gràcies a les seves finestres àmplies. Des de les finestres es pot veure l’exterior el carrer Vidal i Barraquer i l’interior i els carrers de la Tabacalera. A les parets del hall trobem unes pedres rectangulars de tons marrons. Gran part del conjunt interior té un to ocre molt característic. L’espai és ampli amb bastants columnes en la seva estructura. Les parets de l’interior están arrebossades, són molt convencionals. Es combina la pedra, més clàssica amb el metall més industrials. Les escales també són de ciment, la barana és metàl·lica. L’edifici està dotat de finestres molt amplies que poden aportar una il·luminació natural càlida a l’interior. Les portes d’accés i divisió d’espai són realment persianes industrials per tant amb dimensions grans.
0.2 - Kune - Memòria explicativa
21
4
6
1
5
2
3
14
7
11
8
10 11
9 12
13
13
13
13
13
13
FUNCIONS ANTERIORS 1 2 3 4 5
Entrada principal Serveis i administraci贸 Despatx, planta baixa; habitatge Habitatge Sala de motors
6 Habitatge 7 Sala de motors 8 Tallers. Magatzem 9 Edifici central entre tallers i naus. Bar 10 Magatzem. Sala de preparaci贸
11 12 13 14
Magatzem barriques Cripta Magatzem rames Estaci贸 de regulaci贸 i gas natural
6/ FUNCIO DE L’ESPAI
Antigament la funció de l’espai era majoritàriament de fabricació i distribució de tabac. Les naus eren utilitzades per desbrossar la planta del tabac i convertir-los en cigarrets, puros, etc. La tabacalera era un complex no només format per espais per la producció sinó que comptava també amb un bar restaurant i els habitatges dels amos. També disposava d’infermeria, una sala museu que obria un cop l’any, feien competicions amb altres tabacaleres i tenien una sala dedicada als trofeus del grup de l’empresa. També tenien dins de la fàbrica una fusteria.
La Biblioteca està especialitzada en autors i temes locals. A l’hemeroteca es conserven més de quatre-cents títols de publicacions periòdiques aparegudes a la ciutat des de 1808, any en què surt el primer Diari de Tarragona, fins a l’actualitat.
Al soterrani hi ha uns túnels que comuniquen amb la necròpolis.
/ Centre d’Imatges de Tarragona / Arxiu Històric de la Ciutat de Tarragona / Arxiu Administratiu i Gestió Documental / Unitat de Digitalització i Reprografia
Actualment l’espai està semi ocupat, A la primera planta de l’edifici M1 es troba la capsa de música, una sala de concerts amb aforament de 500 persones i una superfície de 241,44m2. Està equipada amb camerinos, magatzem, lavabos i un despatx, 3 bucs d’assaig i estudi de gravació, sala de control, arxiu i sala de videocreació. Tot això gestionat per l’Associació de músics de Tarragona. També al M1 es troba Tarragona Impulsa, ubicat al primer segon i tercer pis. La primera planta és dedica al lloguer d’espais per emprenedors amb un espai Coworking. La segona planta està dedicada a la recerca de feina i compta amb una borsa de treball, l’usuari pot utilitzar els materials que es posen a la seva disposició i rebre suport de tècnics d’orientació. En aquesta mateixa planta una part de l’espai és dedicada a l’empresa i s’assessora l’emprenedor i a l’empresa i es gestionen projectes. La resta d’espais de la segona planta són utilitzats pel personal de Tarragona Impulsa. A la tercera planta està instal·lada l’oficina dels Jocs Mediterranis de Tarragona des del 2013. Treballen l’organització de l’esdeveniment i la captació i formació de voluntaris entre altres.
En aquest edifici també es troba l’Arxiu de l’Ajuntament de Tarragona, destinat a conservar, preservar, gestionar, informar, estudiar i divulgar el patrimoni documental de la ciutat. Està integrat per:
La proposta actual és ocupar també l’M6 que compta amb 4 plantes, perquè és situï un centre autogestionat per l’organització Oppida. A la planta baixa de l’M6 es trobarà el punt d’informació on els usuaris podran informar-se sobre l’espai i les activitats que ofereix. Aquest mateix punt d’informació serà utilitzat com a barra de bar. Aquesta planta baixa també comptarà amb un magatzem de gestió interna, una sala polivalent, un espai de trobada i una biblioteca. A la primera planta es gestionaran 4 tallers o aules on és podrien dur a terme cursos, tallers i xerrades. La segona planta estarà destinada a agrupaments escoltes i estarà formada per vuit caus o aules i una secretaria. Els agrupaments només serien utilitzats els caps de setmana, entre setmana passarien a ser aules d’estudi. La tercera i última planta de l’M6 estarà destinada a la creació i divulgació artística. Formada per 2 o 4 tallers i un gran espai d’intercanvi organitzat pel conjunt d’artistes en funció de les seves necessitats.
A l’M2 dos trobem la biblioteca hemeroteca municipal que compta amb una sala de consulta amb 12 punts de lectura, un ordinador amb accés a internet, zona wi-fi i fotocopiadora.
0.2 - Kune - Memòria explicativa
23
7/ ESTUDI D’ESPAIS CULTURALS A TARRAGONA
Com a “competència” més directa a Tarragona en quant a organització d’activitats i cessió d’espais trobem l’espai Kese; és un espai pensat per a joves entre 12 i 35 anys tot i que està obert a tots els públics. Es desenvolupen activitats i iniciatives, està situat a l’antiga Facultat de Químiques i LLetres de la Universitat Rovira Virgili, la seva entrada principal es pel carrer Sant Antoni Maria Claret, 12-14, disposa de 800 m2 distribuïts en quatre plantes destinades a dur a terme les activitats que s’organitzen pel Servei Municipal de Joventut de l’Ajuntament de Tarragona, per les entitats i col·lectius joves de la ciutat, i pels i les joves. Va ser inaugurat l’abril del 2011 amb l’objectiu d’oferir eines que potencien l’autonomia personal i fomentin la participació dels i les joves en la vida del municipi, per tant s’identifiquen alguns punts en comú amb el projecte espai Oppida tot i que la seva organització és municipal. Les activitats que s’organitzen són molt diverses com esports, arts escèniques, arts plàstiques, informàtica, música i dansa, creació literària i llengües, salut, treball i emprenedoria...
També trobem Espai Jove La Palmera, un espai creat per transformar i recuperar els espais per a l’acció cultural i educació no formal, on usualment la seva programació és durant els mesos d’estiu i on s’estableix un punt de trobada per la creació artística juvenil. La seva activitat es centra en espais d’assaig de música, dansa, teatre, creació visual... L’espai disposa d’un escenari, també d’un magatzem i un lavabo adaptat per a minusvàlids. També disposa de xarxa WIFI. Per tant es duen a terme actes de petit format com lectures, presentacions, concerts, trobades artístiques com workshops, performance... Però també activitats formatives, tallers dinàmics, activitats lúdiques, espectacles al carrer... El centre es troba a la Plaça Imperial Tarraco, 1 a Tarragona.
0.2 - Kune - Memòria explicativa
A C/Fortuny 30. 43001 Tarragona trobem la Biblioteca Pública de Tarragona és una biblioteca de l’estat gestionada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, forma part del Sistema de Lectura públic de Catalunya, contribueix a la implementació de projectes i programes comuns a través dels seus serveis com préstec de llibres, servei d’informació, formació en TIC, diaris i revistes, Ordinadors amb accés a Internet i ofimàtica, wifi, préstec de portàtils i servei de fotocòpies, projeccions de cinema en català, sala infantil i juvenil, activitats de difusió de la història, la literatura i el patrimoni cultural, consulta de fons patrimonial. Per tant aquests són els espais que més s’aproximen a les activitats programades al projecte d’Oppida dins de la ciutat de Tarragona. Però a diferència d’aquest espai, la resta pertanyen a l’Ajuntament i les activitats que es programen solen estar aprovades o programades directament sense que sigui la gent qui decideix que i com es fa o s’organitza. Econòmicament els fons i la inversió per realitzar els actes vénen donats en canvi a l’espai autogestionat s’haurien de buscar formes de forma comuna per poder dur a terme o els tallers els faria algú sense cap ànim de lucre ni de treure un profit més que el de ensenyar o transmetre coneixements a altres persones.
25
7.1/ DAFO
Debilitats internes
Oportunitats externes
L’associació no disposa de fons econòmic el qual dependria de la venda de productes que es fabriquin als tallers o de quotes dels socis, aquest fet pot crear inestabilitat a l’hora de la programació d’activitats o el pagament de rebuts com la llum i l’aigua.
Creació d’esdeveniments en altres ciutats; un cop la marca i l’espai siguin coneguts, es poden realitzar esdeveniments en altes poblacions per donar a conèixer les activitats que es realitzen i captar nous voluntaris o usuaris.
Els voluntaris com a tals no són persones fixes que disposen de temps il·limitat per dedicar-se a l’espai i la feina que aquest comporta per tant la recaptació de voluntaris suficients amb horaris combinables és molt important, també pot ser que alguns membres del voluntariat es donin de baixa per motius personals.
La situació geogràfica de l’edifici brinda l’oportunitat d’organitzar activitats a l’aire lliure a espais com el riu Francolí o el port de Tarragona. El seu fàcil accés amb transport públic és un punt a favor. Possibilitat d’ampliar l’espai amb altres edificis abandonats de la Tabacalera on es podria ampliar l’oferta d’espais i activitats.
Totes les activitats i manteniment de l’espai depenen dels recursos que s’aportin entre tota la població i entitats col·laboradores. Fortaleses internes Es disposa d’un espai ampli on es poden realitzar gran varietat d’activitats, i es disposa d’aules per estudi, reunions, la seva localització és molt bona i comunica bé amb Tarragona i els seus barris, és un espai molt adaptable. Ofereix activitats gratuïtes que poden atraure a una gran quantitat de persones de totes les edats. Els voluntaris actuals disposen de gran varietat de coneixements per oferir tallers i les tasques com la senyalística de l’espai es fan a través de tallers de forma que les persones que ocuparan l’espai podran ser partícips de la construcció d’aquest. Amenaçes externes Possible negativa de l’Ajuntament a cedir l’espai; ja que aquest edifici és cedit per una entitat pública podria donar-se el cas que neguessin el seu accés, i en el cas que s’ocupes això podria repercutir en el possible desallotjament o que l’Ajuntament no es faci càrrec de la total rehabilitació d’aquest. La població es pot sentir amb certa desconfiança per la imatge que a vegades s’assigna als centres autogestionats.
26
0.2 - Kune - Memòria explicativa
INTERNES
F
• Ubicació urbanística
• Activitats gratuïtes
• Inclusiu
• Espai ampli
• Voluntaris amb varietat de coneixements per oferir tallers
EXTERNES
O
OPORTUNITATS
FORTALESES
A
EXTERNES
• Depenen dels recursos que els usuaris aporten
• Voluntaris no fixes
• Pocs fons econòmic
AMENAÇES
INTERNES
D
DEBILITATS
• Creació d’esdeveniments en altres ciutats
• Possible desconfiança d'alguna part de la població
• Possible negativa de l’ajuntament a cedir l’espai
0.3 ACOTACIÓ DEL PROJECTE
1/ PÚBLIC OBJECTIU
El públic objectiu d’aquest projecte és molt ampli, ja que el client vol un espai per a tothom. És un projecte molt inclusiu per tant l’objectiu és arribar al màxim de públic possible. Totes les edats, gustos, procedències. El que sí que probablement el target que en serà més usuari i per tant en qui ens centrarem és la classe treballadora (Classes B i C).
2/ CONCEPTE
El concepte que s’ha desenvolupat es tracta de la creació de camins. De com a partir d’una mateixa forma bàsica que podria ser la metàfora de l’edifici, es poden crear moltes formes (camins o recorreguts). Per tant cada persona és única i amb uns mateixos elements es poden crear milions de coses diferents. Amb aquest concepte es treballa la diversitat i l’aspecte que cadascú és únic. Per tant les persones poden tenir la mateixa peça a les mans i crear coses molt diferents totes elles vàlides. A través d’aquest concepte s’han creat els motius gràfics.
3/ NAMING
Actualment el nom de l’espai és Tabacalera, els principals problemes que es troben en aquest naming són les seves connotacions que suposa la producció de Tabac, una substància addictiva, de la qual la població cada dia n’és més conscient gràcies a campanyes en contra del tabac, la prohibició del consum d’aquesta en llocs públic o tancats i el coneixement de les repercussions que la substància crea en l’organisme. Per això tot i que tothom coneguí l’espai en general com la Tabacalera, s’ha de buscar un nom que no associï a aquesta substància, l’espai ara té una nova vida que no deixa enrere la història i personalitat però ha de ser un nom pregnant, ja que l’anterior està molt arrelat dins de la ment de la gent que ja coneix l’espai. Un nom amb connotacions positives, fàcil de pronunciar, fàcil d’escriure i sobretot fàcil de recordar.
0.3 - Kune - Memòria explicativa
El nom ha de transmetre el que passa a l’espai es comparteix i compartint es creen coses noves. L’usuari és partícip del que passa a l’espai. La proposta de nom és: Kune Kune significa junts amb esperanto. L’esperanto és un idioma ideat per utilitzar-se com llengua auxiliar internacional, va ser creada el 1887 de forma artificial per Zamenhof amb la idea que servis com un sistema de comunicació universal. El naming prové d’aquesta llengua que és pronunciable fàcilment per gent de moltes regions, ja que la seva escriptura és totalment fonètica, no té gènere gramatical i és una llengua de fusió. El concepte d’aquest llenguatge lliga molt bé amb el concepte d’un centre social.
31
4/ OBJECTIUS
4.1/ OBJECTIUS GRÀFICS Crear una imatge corporativa dinàmica i inclusiva. Per tal de desenvolupar aquesta idea com a concepte principal es basa amb la creació de camins, que transmeten l’autogestió de l’espai i la diversitat. Per tant les peces gràfiques es formen a partir d’una mateixa forma bàsica però tenen infinitat de possibilitats i combinacions. El disseny ha de ser funcional i adaptable a tota classe de suports tenint en compte la seva capacitat de reproducció, reducció, llegibilitat i comprensió. Ha de ser auto gestionable; que els dissenys o impressions es puguin realitzar a escala domèstica. Tot això creant plantilles a programes ofimàtics dels quals puguin disposar a l’espai i seguint les pautes del manual de marca. Ha de ser una marca viva, és a dir que sempre canviï, la qual cosa s’aconseguirà a través de la variació d’aquests motius, el fragment que s’utilitza, la seva escala, creació de nous motius a partir de la retícula...
4.2/ OBJECTIUS COMUNICATIUS / Transmetre credibilitat. / Ser conegut a tot el territori, no només a Tarragona. / Que tothom s’hi pugui sentir identificat.
4.3/ OBJECTIUS FUNCIONALS Funcionalment els seus elements gràfics són econòmics de representar i fàcilment reproduïbles en cas de no tindré recursos, amb qualsevol impressora domèstica o ordinadors no molt potents o de persones sense coneixements expressos d’alguns programes a través de plantilles. Que el centre i els usuaris ho puguin autogestionar dins d’una sèrie de normes definides per no perjudicar a la imatge de l’espai ni crear una discordança entre elements. Ha de ser inclusiu i adaptar-se amb persones amb minusvalideses. Adaptable a tot tipus de suports.
0.3 - Kune - Memòria explicativa
33
34
0.3 - Kune - Memòria explicativa
5/ DECISIONS GRÀFIQUES
5.1/ MARCA GRÀFICA La marca gràfica és tipogràfica, el nom “kune” està creat a partir de la barreja de caràcters pal sec i serifs egípcies. És una tipografia creada especialment per la marca per dotar-la de caràcter i distinció. La marca principal (A), va acompanyada d’un text descriptiu que ajuda a identificar millor el tipus de servei que ofereix. En les versions secundàries (B i C) no s’utilitza descripció, ja que estan pensades per peces que no ho requereixin o per aconseguir una major reducció. La retícula en tots els casos, està basada en l’alçada del serif de la lletra “k”.
A
B
C
0.3 - Kune - Memòria explicativa
35
5.2/ FORMATS Els formats utilitzats en aquest projecte són majoritàriament formats estàndard per facilitar la seva reproducció i estalviar costos d’impressió i manipulats.
A3
A5
36
El format predominant és el vertical tot i que es troba el format horitzontal en targetes, desplegat un cop obert i a la revista en el cas de les composicions a doble plana.
A4
148x105
220x110
85x55
0.3 - Kune - Memòria explicativa
5.3/ COMPOSICIONS Marges: generosos, entre 10 i 25 pt depenent del format del document. Columnes: entre 7 i 9 per així donar dinamisme a les peces editorials. Imatges i els motius: sempre es troben a sang per tal de poder fer coincidir unes peces amb altres. Quadrícula: comença al marge, espaiat de 12 pt coincidint amb l’interlineat del text a 10 pt.
A3
A5
A4
148x105
0.3 - Kune - Memòria explicativa
220x110
85x55
37
5.4/ CRITERIS TIPOGRÀFICS
5.4.1/ Tipografia La tipografia principal (A) és la utilitzada en la major part dels casos. La tipografia secundària (B) està pensada per l’edició de llibres o peces amb gran extensió de textos. La tipografia especial (C) només s’utilitza per a la web o per la composició de paraules o frases curtes per a la web o xarxes socials.
A
Yantramanav Regular
ABCDEFGHIJKLMNÑOPQRSTUVWXYZ abcdefghijklmnñopqrstuvwxyz 01234567890 @?!#
Yantramanav Medium
ABCDEFGHIJKLMNÑOPQRSTUVWXYZ abcdefghijklmnñopqrstuvwxyz 01234567890 @?!#
Yantramanav Bold
ABCDEFGHIJKLMNÑOPQRSTUVWXYZ abcdefghijklmnñopqrstuvwxyz 01234567890 @?!#
38
0.3 - Kune - Memòria explicativa
B
Adobe Caslon Pro Regular
ABCDEFGHIJKLMNÑOPQRSTUVWXYZ abcdefghijklmnñopqrstuvwxyz 01234567890 @?!#
Adobe Caslon Pro Italic
ABCDEFGHIJKLMNÑOPQRSTUVWXYZ abcdefghijklmnñopqrstuvwxyz 01234567890 @?!#
Adobe Caslon Pro Bold
ABCDEFGHIJKLMNÑOPQRSTUVWXYZ abcdefghijklmnñopqrstuvwxyz 01234567890 @?!#
C
Kune regular
0.3 - Kune - Memòria explicativa
39
5.4.2/ Paràgraf En primer lloc s’utilitzarà el paràgraf justificat esquerra (A) i com a segona opció, sempre tenint en compte les característiques de cada suport gràfic, l’alineat a l’esquerra (B).
A
B
Tel.: 977 907 238 kune@gmail.com www.kune.com Edifici M6, Tabacalera C/ Vidal i Barraquer, s/n. 43005 Tarragona
40
0.3 - Kune - Memòria explicativa
5.5/ CRITERIS CROMÀTICS
S’han escollit dos tons, pensats perquè tota la gràfica pugui funcionar a una tinta o dues tintes i així reduir costos i crear una imatge més clara. El to principal (A) s’utilitza per a la marca, les direccions, titulars. El to secundari (B) s’utilitza per masses de text, algunes numeracions de pàgina, elements que requereixin una llegibilitat més alta com per exemple un directori.
A
C M Y K
0 60 87 0
R 240 G 126 B 45
P 30-7U
El taronja és un color càlid, és un color enèrgic. Es relaciona amb la comunicació, l’equilibri, la seguretat i la confiança. Crida l’atenció i per tant fa més fàcil destacar a l’hora de comunicar.
B
C 0 M 0 Y 0 K 78
R 92 G 92 B 91
P 179-12U
El gris és un color molt neutral. En aquest cas el to escollit és un gris fosc amb un 78% de negre que facilita la seva llegibilitat i dóna un to distintiu del típic negre.
0.3 - Kune - Memòria explicativa
41
5.6/ TRACTAMENT DE LES IMATGES
Per les imatges s’utilitza el blanc i negre. Les fotografies es converteixen en escala de grisos baixant els blancs i els negres perquè quedi una imatge més plana i homogènia i puguin tenir més concordança entre elles.
42
Amb aquest tractament s’aconsegueix reforçar el conjunt, ja que encara que s’utilitzi imatge se segueixen utilitzant dues tintes. I això permet que el to corporatiu taronja continuí destacant als elements.
0.3 - Kune - Memòria explicativa
5.7/ ELEMENTS GRÀFICS
Els elements gràfics s’han creat a partir del concepte de crear nous recorreguts, de forma que els 4 models presentats són diferents i mostren la diversitat sorgint d’una mateixa retícula de la qual se’n podran derivar més motius si es desitja. És un element format a partir de la unió de rectangles sobre una quadrícula quadrada. Aquest motiu permet la unió de diverses peces gràfiques entre elles i acompanya molt bé a la marca que vol dir junts.
0.3 - Kune - Memòria explicativa
43
0.4 APLICACIÓ DELS ELEMENTS D’IDENTITAT
1/ SUPORTS DE COMUNICACIÓ GRÀFICA
Els suports de comunicació gràfica escollits són a més a més de la papereria bàsica, dues peces editorials, cartells, postals i retallables adhesius. En tots els suports s’utilitza el paper òfset reciclat que li aporta senzilles i suavitza el to taronja, a més a més d’aportar uns valors afegits.
0.4 - Kune - Memòria explicativa
47
48
0.4 - Kune - Memòria explicativa
2/ PAPERERIA BÀSICA
La papereria bàsica utilitza majoritàriament un to per estalviar costos d’impressió. Es juga amb els motius de forma que és fàcilment identificable.
0.4 - Kune - Memòria explicativa
49
2.1/ TARJETA La targeta és bàsica i clara a l’anvers, al revers es troba el motiu. Per la impressió el motiu anirà al revers del full a pàgina completa i el muntatge de l’anvers es farà a l’altra banda del paper. De forma que quan es talli, cada targeta aleatòriament tindrà un fragment del motiu.
Paper: Òfset reciclat 350 g/m2 Format: 55 × 85 mm Sistema d’impressió: Digital / Òfset
Tel.: 977 907 238 kune@gmail.com www.kune.com Edifici M6, Tabacalera C/ Vidal i Barraquer, s/n. 43005 Tarragona
50
0.4 - Kune - Memòria explicativa
2.2/ SOBRE El sobre es imprès únicament a una cara, per facilitar la seva impressió. Només s’aplica la marca i la direcció de forma que la informació sigui clara i senzilla.
Paper: Òfset reciclat 140 g/m2 Format: 220 x 110 mm Sistema d’impressió: Digital
2.3/ PAPER DE CARTA El paper de carta utilitza dues tintes, el text principal té una justificació a l’esquerra. El revers li aporta dinamisme i continuïtat. Quan hagi rebut diverses cartes podrà formar un nou motiu unint els reversos. Paper: Òfset reciclat 90g/m2 Format: 210 x 297 mm Sistema d’impressió: Digital.
0.4 - Kune - Memòria explicativa
51
2.4/ CARPETA La carpeta està pensada per fer tirades llargues, cada cop amb diversos motius. Actualment se’n proposen dos. Únicament apareix la marca, la informació de contacte i direcció. Tot això utilitzant només una tinta.
52
Paper: Òfset reciclat 350 g/m2 Format tancat: 220 × 310 mm Sistema d’impressió: Digital / Òfset
0.4 - Kune - Memòria explicativa
2.5/ IDENTIFICADORS
2.5.1/ Soci Paper: Òfset reciclat 350 g/m2 Format: 55 × 85 mm Sistema d’impressió: Digital Els identificadors de soci són diferents per cada usuari, variant el motiu i la forma de col·localo per aixi donar un toc més personal i únic.
2.5.2/ Voluntari/a Paper: Òfset reciclat 140 g/m2 Format: 53 × 88 mm Sistema d’impressió: Digital / Òfset Aquest identificador anirà dins d’una funda de plàstic dur lligada a una corda.
0.4 - Kune - Memòria explicativa
53
3/ DISSENY EDITORIAL
Les peces editorials estan pensades per funcionar de forma divertida, sense gran quantitat de textos i amb molts elements gràfics. Per tal d’innovar i aportar un aire fresc.
54
0.4 - Kune - Memòria explicativa
3.1/ REVISTA La revista està pensada per ser una publicació anual o cada sis mesos. En la primera edició s’explica que és l’espai i per qui està format. En les properes s’explicarien activitats que s’han fet o coses que s’han aconseguit de forma que faria partícips als socis de tot el que passa a l’espai.
Paper: Òfset reciclat 140 g/m2 Format tancat: 148 × 210 mm Sistema d’impressió: Digital / Òfset
Tot això d’una forma divertida i sense grans quantitats de text, de forma que les revistes siguin col·leccionables i interessants pel seu disseny.
0.4 - Kune - Memòria explicativa
55
3.2/ DESPLEGABLE Al desplegable es busca un format diferent, partint d’un format bàsic. S’intenta aprofitar el màxim de paper per incloure activitats tot i que també s’afegeix un petit incentiu per crear intriga abans de poder veure el contingut.
Paper: Òfset reciclat 140 g/m2 Format obert: 420 × 279 mm Sistema d’impressió: Digital
Les formes creen una continuïtat, entre els diferents plegats que té.
56
0.4 - Kune - Memòria explicativa
4/ DISSENY DE COMUNICACIÓ EN SUPORTS NO CONVENCIONALS Com a peces promocionals, es consideren aquells suports que no són considerats suports de mitjans de masses però que promocionen un esdeveniment a l’espai. En aquest apartat trobem el cartell i les postals. Tots dos tenen com a objectiu cridar l’atenció i un cop fet informar sobre un esdeveniment. Per tant hi ha poca informació, només la més rellevant.
0.4 - Kune - Memòria explicativa
57
4.1/ CARTELLS El cartell utilitza la fotografia com a element base. A sobre de la fotografia s’apliquen els motius de la marca que s’aprofiten per ficar la informació sobre l’esdeveniment.
Paper: Òfset reciclat 140 g/m2 Format: 420 × 279 mm Sistema d’impressió: Digital
Com a la resta dels elements, la sèrie de cartells també encaixa entre si.
58
0.4 - Kune - Memòria explicativa
0.4 - Kune - Memòria explicativa
59
4.2/ POSTALS Les postals utilitzen la fotografia com a element base. A sobre de la fotografia s’apliquen els motius de la marca que s’aprofiten per ficar la informació sobre l’esdeveniment.
Paper: Òfset reciclat 350 g/m2 Format: 105 × 148 mm Sistema d’impressió: Digital
A l’anvers la informació és clara i senzilla composta a l’esquerra.
60
0.4 - Kune - Memòria explicativa
5/ WEB
La web utilitza una composició senzilla, per tal de donar una informació clara i directa. El menú és molt clar i se segueix l’estètica general de la marca utilitzant dos tons. El color principal (taronja) en elements generals i el secundari (gris) per la redacció de textos i els desplegats dels menús.
Història
L’espai
Agenda
Participa
Un espai per a tots, que respira gràcies a tots
Història
L’espai
Agenda
Participa
La tabacalera Oppida Els inicis Kune
Un espai per a tots, que respira gràcies a tots
0.4 - Kune - Memòria explicativa
61
6/ SENYALÍSTICA 6.1/ DETECCIÓ DE PROBLEMES Com a problemes d’infraestructura trobem la poca accessibilitat que té per desplaçar-se per dins de l’edifici, molt punts perillosos per a nens i altres desperfectes que poden no adaptar-se a la idea de que sigui un espai per tothom. A més, l’accés per a minusvàlids o gent de la tercera edat no seria possible, ja que no disposa d’ascensor ni rampes.
0.4 - Kune - Memòria explicativa
63
6.2/ CONDICIONANTS AMBIENTALS Tarragona és una ciutat que es troba a la Costa Daurada, al Mar Mediterrani, de forma que gaudeix d’un clima mediterrani clàssic en el qual els hiverns són molt suaus i els estius, calorosos. La seva temperatura mitjana anual és de 16. Les seves temperatures suaus i les precipitacions escasses -excepte a la tardor, que hi plou- fa que els dies acostumin a ser molt lluminosos i agradables. El seu clima influeix molt en la llum de l’espai de La Tabacalera, la qual és natural i, gràcies a les finestres grans de cada sala, pot entrar-hi perfectament. Un problema ambiental que s’hi pot observar és que sembla un espai amb molta humitat, en el que la pintura hi salta ràpidament degut a la seva proximitat al mar.
Si les finestres del hall estan obertes, es pot veure que hi ha molt corrent d’aire i que és un espai que si s’obre, es pot ventilar, de manera que, obrirles pot ser una solució per a combatre la humitat.
6.3/ CONDICOINANTS ARQUITECTÒNICS L’edifici té quatre plantes. Les quatre plantes es connecten mitjançant una única escala que ens marca el recorregut, es troba conflicte a la zona del hall on a cada banda hi ha unes portes i només es pot accedir a les portes que es trobarien a l’esquerra just en pujar les escales. Però els recorreguts són molt senzills i sense cap complicació, només hi ha un recorregut per pujar que és el mateix que el de baixar. Sí que és veritat que a l’interior de l’edifici hi trobem un forat que pertanyia a un munta carregues i actualment es troba tancat, però es podria aprofitar per afegir un ascensor que et portaria directament a l’interior de cada planta, sense passar pel hall.
Evidentment a més de la il·luminació natural serà necessària il·luminació artificial pels dies que no faci sol o comenci a enfosquir. Un factor a tenir en compte és que el hall de la 3a i última planta, té més alçada que la resta. Els espais interiors disposen de moltes columnes en la seva estructura.
L’edifici disposa d’una bona il·luminació, ja que a l’interior hi ha nombroses finestres a cada planta i el hall té una vidriera de dalt a baix que deixa passar molta llum.
64
0.4 - Kune - Memòria explicativa
6.4/ DECISIÓ DE SENYALS La decisió de senyals s’ha realitzat a través d’un estudi de zones, recorreguts i punts conflictius de l’espai.
Directori Direccional Situacional 8 9
6 7
5 4
2 10
3 1
PLANTA BAIXA M6 1 2 3 4 5 6 7 8 9
Entrada 10 Planta 0 Directori Recorregut podotàctil entrada/sortida WC Magatzem Recepció Café Espai Trobada Biblioteca / Espai d’aprentatge Espai polivalent
0.4 - Kune - Memòria explicativa
65
Directori Direccional Situacional
6 5 2
4
7
1
3
PRIMERA PLANTA M6 1 2 3 4 5 6 7
Planta 1 Espai de cooperació F1 F2 F3 F4 Directori
Recorregut podotàctil entrada/sortida
Directori Direccional
8
7
Situacional
6 9
1
5 4
11 3
2
SEGONA PLANTA M6 1 2 3 4 5 6 7 8 9
66
Directori E1 Secretaria E2 E3 E4 E5 E6 E7
11 Planta 2 Recorregut podotàctil entrada/sortida
0.4 - Kune - Memòria explicativa
3
Directori Direccional Situacional
5
4
2 1
TERCERA PLANTA M6 1 2 3 4 5
Planta 3 Directori Espai de creació C1 C2
0.4 - Kune - Memòria explicativa
Recorregut podotàctil entrada/sortida
67
6.5/ DELIMITACIÓ I OBJECTIUS Es tractarà d’un projecte en que els aspectes més importants són la inclusivitat i la segona vida dels productes, adaptades a un pressupost baix. És per aquest motiu que com a material principal s’utilitza la fusta, que és fàcil de reciclar, ja que qualsevol fusteria o empresa que en gasti en pot posar a l’abast. En aquest cas s’utilitzarà la fusta d’una empresa de Constantí, Originals de la Fusta SL (Costa). També s’utilitzarà fusta a l’exterior, per crear continuïtat amb els senyals ja existents. Aquesta, s’haurà de tractar perquè pugui mantenir-se. Tot i que els costos de producció i manteniment de les peces tenen un cert cost, aquest es veu compensat en la seva durabilitat. Utilitzar la fusta significarà aportar un punt més càlid i acollidor a la fàbrica. A més, també s’utilitzaran unes peces metàliques -planxes òfset-, per a no deixar totalment apartat l’aspecte industrial de l’espai. D’aquesta manera el material principal serà la fusta, però també tindrà un aspecte més industrial en segon pla. A més, aquestes permetran incloure el sistema braille al projecte, ja que mitjançant cop sec s’hi podrà escriure i donar relleu i forma al text.
Per a fer un recorregut complet de baix a dalt per tot l’edifici, s’aplicarà un paviment podotàctil al terra, de manera que podrà ser utilitzat per als cegs com a element direccional i també per a les persones sense deficiències visuals, ja que serà de color. Aquesta ratlla de rajoles podotàctils crearà un recorregut entre les plantes, però només tenint en compte els espais comuns, sense tenir en compte cada aula o espai. Els suports estaran patinats amb pintura blanca, per tal de poder reproduir els elements gràfics de la marca sense perdre llegibilitat. Aquests suports mantindran l’estètica corporativa i alguns elements sortiran a sang, altres simplement s’adaptaran al format de les caixes tenint en compte el format mínim de lectura per cada tipus de senyalització.
S’introduirà un sistema basat amb unes carpetes subjectes als directoris en que, la Plataforma podrà imprimir i posar els papers de les activitats fàcilment. Hi haurà un directori a cada planta, el qual estarà format per un mòdul rectangular de fusta, d’aproximadament 170 cm, que estarà subjecte a la paret mitjançant caragols metàl·lics, els mateixos que s’utilitzaran en tots els elements. Pel que fa als direccionals i situacionals, utilitzaran un sistema semblant, que estarà basat en una estructura de fusta fixada a la paret mitjançant un cargol. En el cas d’elements situacionals variables, el diàmetre del forat de l’element que conté la informació serà més gran que el diàmetre del cargol, perquè es puguin treure i posar. Tot el contingut que es trobarà explicat a la fusta, estarà reproduït amb pintura, material econòmic, fàcil de dur a terme i durable. A més les zones obertes de cada planta estaran senyalitzades a la paret, també mitjançant pintura. La pintura s’aplicarà amb l’ajuda de plantilles fetes amb vinils.
68
0.4 - Kune - Memòria explicativa
6.6/ MATERIALS
Fusta reciclada: material a partir del qual es crearan els suports senyalístics. Claus: fixació, adaptables en mida segons suport (6, 8 i 12 mm). Tacs: fixació de les fustes a la paret. Pintura: per crear els gràfics als suports senyalístics i patinar la fusta (Blanca, taronja i gris). Oli de teca: protecció i manteniment de la fusta d’exterior. Paper de vidre: preparació de la fusta abans de ser pintada. Vernís fusta interior: protecció i manteniment de la fusta d’interior. Carpetes fusta A5: suport per la informació variable. Planxa òfset: suport per al llenguatge braille. Rajoles de poliuretà: direccionals per al terra.
0.4 - Kune - Memòria explicativa
69
6.7/ UBICACIÓ: ACCESIBILITAT A LA INFORMACIÓ La senyalètica té compte les mesures adequades per a la seva correcta lectura, de forma que la tipografia sempre segueix els requisits mínims de lectura que aconsella la Fundació Once, en funció de la distància a la que es trobarà l’usuàri. Per una altra banda, tots els situacionals es col·locaran a un centre de 1,60 m respecte el terra, per a que la seva lectura sigui adequada per a qualsevol usuàri. En el cas dels direccionals, la seva lecturabilitat estarà assegurada per una alçada màxima de 1,70 m. En aquest cas, l’estructura ha d’arrribar al terra, ja que aquesta sobresurt de la columna a la que estarà instal·lada i, en el cas que hi circuli un ceg, ha de saber els seus límits per a que no hi tingui cap accident. L’informació de la planta a la que es troba sempre es situarà a la part superior, per a que tothom pugui accedir-hi i llegir-ho correctament. En el cas de situacionals de planta, el número es trobarà pintat a la paret a un radi de 1,60 m i el seu tamany farà que sigui fàcil de veure. A més, en el cas de persones amb deficiència visual, es podrà accedir a la informació gràcies a l’ús d’una placa metàlica que es situarà a la barana en braile i autorrelleu.
distància
+5 m
1000 mm
SITUACIONAL PLANTA
distància
1m
70
40 mm
1-2 m
SITUACIONAL EXTERIOR
distància
+4 m
DIRECCIONAL EXTERIOR mín. 28 mm
DIRECTÒRIS
distància
màx. 800 mm
+5 m
SITUACIONAL AULES
distància
3-4 m
60 a 110 mm
distància
400 mm
SITUACIONAL ZONA
0.4 - Kune - Memòria explicativa
6.8/ SUPORTS
6.8.1/ Direccional exterior Material: Pintura d’exterior Format: 400 × 300 mm Sistema d’impressió: Plantilla
0.4 - Kune - Memòria explicativa
71
6.8.2/ Situacional planta Material: Pintura Format: 1000 × 650 mm Sistema d’impressió: Plantilla
Les mides s’adapten per tenir una correcta llegibilitat a la distància adequada. No s’afegeixen ornaments, la informació ha de ser la més clara possible.
72
0.4 - Kune - Memòria explicativa
1600 mm
1000 mm
650 mm
0.4 - Kune - Memòria explicativa
73
6.8.3/ Situacional zones Material: Pintura d’exterior Format: 4500 × 800 mm Sistema d’impressió: Plantilla
BIBLIOTECA I ZONA D’APRENENTATGE
74
0.4 - Kune - Memòria explicativa
6.8.4/ Situacional aula Material: Pintura Format: 207 × 86 mm Sistema d’impressió: Plantilla
MIDA CAIXES DE TEXT
Caixa text Braille
0.4 - Kune - Memòria explicativa
75
6.8.5/ Directori Material: Pintura Format: 1700 × 700 mm Sistema d’impressió: Plantilla
0 3 4
2
1
Voste esta aquí
WC
1 Entrada
Magatzem
2 Espai trobada
Café
3 Biblioteca / Espai d’aprenentatge
Recepció
4 Espai polivalent
Escales
1 2 3
76
0.4 - Kune - Memòria explicativa
700 mm
0.4 - Kune - Memòria explicativa
1700 mm
1600 mm
500 mm
77
6.8.6/ Direccional terra
m m
m m
25 mm 298 mm
20
298 mm
273 mm
5 mm
25 mm 5 mm
25 mm
25
12,5 mm
Material: Paviment poliuretà
Límit del mòdul
5.7.7/ Braille barana Material: Planxa òfset Sistema d’impressió: Cop sec
PLANTA 1
78
0.4 - Kune - Memòria explicativa