Tiroliro 263

Page 1

Mensual - 5,75 € (5,90 € a les Canàries i en aeroports)

SETEMBRE 2018-NÚM. 263

7-10 ANYS

MIRO LA NATURA El bambú

A S E R P R SO L A I C A P S E

ELS JOCS Un menjador del futur

EL RACÓ DE LA MÀGIA

REGAL: UN PÒSTER DE L’ÀGUILA REIAL!


Aquest mes, al Tiroliro ... una aventura superespecial !

m no

© OHM

Es cri ua qu í

el t

eu

Participa en el «L’espai»

concurs del mes:

Has somiat mai que ets un astronauta? Deixa volar la teva imaginació, fes un dibuix de l’espai i envia’ns-el, abans del 18 de setembre del 2018, a: tiroliro@bayard-revistas.com. Sortejarem un fantàstic sac d’Anatol Lapífia!

Ha guanyat el concurs «El meu avi/La meva àvia»: »:: Roger Cases Santaeulària, de Lleida. Enhorabona!


Els personatges

Mira! Una llauna d’humans en conserva!

Anem a collir maduixes?

Però si som a la tardor!

Sí, però hi arribarem a la primavera.

Camila

Veus aquell Ferrari vermell?

Sí. Per què?

Tinc un raspall de dents del mateix color!

Hamed

He batut un rècord!

En quinze dies he fet un puzle on posa «a partir de cinc anys»!

Milika © Bayard Presse-J´aime lire 488 i 490-Il·lustracions: OHM-septembre i novembre 2017.


Els acudits d’en Bonamina Per trencar-se de riure! En una festa de zeros, el guarda de seguretat fa fora un vuit... Vaja, no hauria d'haver-me posat cinturó...

SORPRESA ESPACIAL

Quin és el súmmum de la paciència?

Solució: Buidar una piscina amb una forquilla! He provat de posar-m'hi al darrere, però no veia la pantalla!

Encara ets davant de l’ordinador?

AQUEST PUNT DE LLIBRE ÉS PER A TU!

Per separar-lo, retalla’l per la línia blanca.


© Bayard Presse-J’aime lire 494-Conte: Anne Rivière; il·lustracions: François Maumont-mars 2018. Text català: Xavier Basora Rovira.

La Camila i en Hamed han quedat per anar a una fira. Però és massa aviat i tot és tancat... excepte una atracció increïble que sembla una nau espacial.

A S E R P R SO L A I C A P ES

5


6


1

capítol

Enlairament immediat Avui obrirà la fira que ha arribat aquesta setmana a la ciutat. A en Hamed i a la Camila, que són veïns de replà, els han donat permís per anarhi. Però, quan hi arriben, encara és molt aviat... No hi ha ningú ni hi ha cap atracció oberta. Tots dos estan a punt d’anar-se’n quan en Hamed veu una atracció al·lucinant una mica allunyada de les altres: té forma de nau espacial i porta escrites unes lletres ben estranyes en una llengua desconeguda. 7


—Has vist, Camila? Hem de pujar a aquesta atracció! —exclama en Hamed. Mentre els nens caminen al voltant de l’astronau* i l’observen, s’obre una trapa a la part inferior: una rampa baixa fins a terra mentre unes fletxes lluminoses comencen a parpellejar i els conviden a pujar-hi. Com que pensen que l’atracció acaba d’obrirse al públic, tots dos amics pugen per la rampa cap a l’entrada. *Una astronau és una nau espacial.

8


La trapa es tanca rere seu. Els nens es troben en un passadís ple de finestretes. De sobte, un raig blau surt del sostre i els enlluerna durant un moment abans d’apagar-se.

—És fantàstic! —crida en Hamed, admirat pel decorat—. Sembla que som en una nau espacial de debò! La Camila, més desconfiada, comenta: —No he vist cap taquilla a l’entrada... No diries que és estrany que ningú ens hagi cobrat per pujar-hi? 9


Aleshores, el terra comença a tremolar com si, de sobte, sota els peus dels nens s’haguessin posat en marxa uns reactors. —Fixa-t’hi, sembla que ens enlairem de veritat! —exclama en Hamed entusiasmat—. Quin efecte tan aconseguit! 10


Però la Camila s’apropa a una finestreta i, molt pàl·lida, crida el seu amic: —Hamed, vine: això no és una atracció, és… una nau espacial autèntica! I ens estem allunyant de la Terra! Ens hem enlairat de debò! Mentre en Hamed mira bocabadat com s’allunya la Terra, la Camila s’adona que una criatura estranya els observa... 11


L’atracció és, en realitat, una nau espacial! En Hamed veu com s’allunyen de la Terra i la Camila descobreix una criatura estranya…

capítol

2

Una extraterrestre La criatura és petita, té unes orelles de guineu i té el cos recobert per un pelatge blau. Però el més estrany és que té... quatre braços i tres tentacles! —U… una marciana! —balbuceja la Camila amb veu tremolosa—. Som a bord d’una nau extraterrestre! 12


Sense adonar-se que els nens estan molt espantats, la criatura aclareix: —No soc cap marciana, soc vinulina! Em dic Milika i tinc cinc anys. En Hamed està sorprès: —És increïble, Camila! Entenc tot el que diu! —Doncs clar —explica la petita extraterrestre—. El raig blau que us ha enlluernat fa un moment és un raig d’aprenentatge immediat: ha ensenyat als vostres cervells la llengua intergalàctica. Ara, veniu amb mi: us presentaré en Xar i la Voka. —En Xar i la Voka? —repeteix en Hamed.

13


En Hamed pregunta a la Camila: —I ara què fem? La seguim? —No tenim elecció, crec... —respon la nena, amoïnada—. Espero que aquests vinulins no ens mengin per esmorzar!

La Milika porta la Camila i en Hamed fins a una habitació rodona on dos extraterrestres s’estan menjant uns cubs verds i greixosos ben estranys. Per sort, els vinulins no s’alimenten d’humans! 14


En veure els dos nens, la vinulina gairebé s’ennuega: —Diantres espacials! —exclama—. Què fan aquests dos terrícoles a la nostra nau?

La petita extraterrestre abaixa les orelles i confessa una mica avergonyida: —No deixaven de mirar l’astronau i he tingut por que, per culpa seva, algú es fixés en nosaltres... així que els he fet pujar a bord. 15


La vinulina s’empipa: —Milika, t’havíem prohibit obrir la trapa! Hem aterrat a la fira per amagar-nos dels nostres enemics globulins que ens estan empaitant, no per establir contacte amb els habitants de la Terra! I, de sobte, es gira cap a en Hamed i la Camila per saludar-los: —Em dic Voka. I aquest és el meu marit, en Xar. Som botànics espacials: estudiem les plantes dels diferents planetes.

16


La Camila, que veu desfilar les estrelles per la finestreta, pregunta amb veu suplicant: —Podeu portar-nos a la Terra, si us plau? Els nostres pares s’amoïnaran… En Xar sospira abans de respondre: —Ara com ara, és impossible. Uns globulins han detectat les ones dels nostres motors a prop de la Terra... La nostra única oportunitat d’escapar-nos és allunyar-nos-en tan de pressa com sigui possible. 17


—I qui són els globulins? —pregunta en Hamed. —Són enemics del nostre planeta —respon en Xar—. Teniu gana? Encara queden alguns cubs nutritius... en voleu un? —No, gràcies —contesta la Camila, que, per la por, té un nus a la panxa. —Aleshores, la Milika us ensenyarà la nau mentre nosaltres acabem de menjar.

18


—La Milika no menja amb vosaltres? —pregunta estranyat en Hamed. —No, ella no necessita aliments —respon en Xar. En Hamed vol preguntar per què no, però la Milika l’agafa pel braç i se l’endú pels passadissos de la nau amb una força increïble.

19


Els dos petits terrícoles segueixen la Milika per tota la nau. L’extraterrestre els ensenya un dormitori amb una moqueta que sembla herba i que té llits en forma de bolets.

Travessen un gimnàs on es pot córrer per les parets i pel sostre; i un laboratori ple de plantes ben estranyes. Per fi, la visita acaba a la cabina de vol, farcida de comandaments, botons i llums. 20


A la Camila l’interessen totes aquestes coses tan curioses, però està amoïnada i diu en veu baixa al seu amic: —És terrible! Què ens passarà? En Hamed intenta calmar-la: —Tranquil·la. Segur que en Xar i la Voka trobaran la manera de portar-nos a casa. No semblen dolents, només són dos científics que estudien les plantes. —Doncs, aleshores, em pregunto per què els globulins volen capturar-los... —li respon la nena. 21


22


Uns globulins empaiten la Milika, en Xar i la Voka. L’astronau s’ha d’escapar abans de portar la Camila i en Hamed a la Terra.

3

capítol

Alarma: intrusos! Quan la Milika, en Hamed i la Camila tornen al menjador, la taula es neteja tota sola. Un cop neta, s’enfonsa a terra i desapareix. De sobte, una sacsejada forta els tira a tots a terra. Les parets del menjador es tornen de color vermell i comencen a encendre’s i apagar-se sense parar. L’ordinador de l’astronau repeteix una vegada i una altra: —Alarma: intrusos! Alarma: intrusos! 23


En Xar posa la mà en una paret i en surt una pantalla de control. L’extraterrestre exclama: —Pel gran Univers! Els globulins han destruït el motor principal i estan a punt de pujar a bord! La Voka crida: —De pressa, hem d’amagar-nos! Mentre el petit grup corre pels passadissos de la nau, veuen un raig. En Xar exclama: —Els globulins guanyen terreny! 24


Ràpidament, obre una trapa dissimulada a la paret i ordena a la Milika i als nens: —Entreu! Per desgràcia, la Voka i jo som massa grans per amagar-nos aquí amb vosaltres. Camila i Hamed, protegiu la Milika! No pot caure mai a les mans dels globulins!

La trapa dona pas a un espai de dimensions tan petites que tots tres han d’atapeir-se per poder tancar-la. 25


De seguida arriben els globulins. La Camila els observa per les escletxes de la trapa. Semblen trossos de gelatina brillant amb antenes i braços. El cap apunta la Voka amb una pistola làser i gruny: —Si no vols acabar els teus dies en un calabós, digue’ns on són les llavors de Vorch.

26


La Voka respon amb calma: —Les hem lliurat al nostre planeta. El cap ordena a la seva tropa: —Escorcolleu tota la nau. De seguida comprovarem si la vinulina diu la veritat. Els globulins s’allunyen i deixen en Xar i la Voka sota la vigilància d’un soldat.

27


La Camila xiuxiueja: —Què són aquestes llavors de Vorch que busquen els globulins? La Milika contesta amb una veu sorprenentment tranquil·la: —Són unes llavors que curen al moment totes les ferides. Els globulins ens les volen robar per tornar-se invencibles.

—I què tenen a veure en Xar i la Voka en tot això? —pregunta en Hamed. —Són els que conreen les llavors de Vorch. Ho fan en un planeta secret; allà hi ha la base on vivim. 28


Els globulins no triguen a tornar. El cap diu satisfet: —La bodega* és buida, en efecte. Però això no té la més mínima importància, perquè hem trobat a l’ordinador de la nau la localització del planeta secret on conreeu les llavors. I ordena als seus soldats: —Porteu aquests dos a la nostra nau i poseu rumb cap al planeta secret. Remolcarem l’astronau vinulina: és possible que necessitem el seu material. *Als vaixells, avions i naus, la bodega és el magatzem de les coses que es transporten.

29


Els globulins han capturat en Xar i la Voka, però no saben que la Camila, en Hamed i la Milika estan amagats a la nau…

capítol

4

El planeta secret En Hamed, la Camila i la Milika viatgen una bona estona remolcats per la nau dels globulins mitjançant un raig de tracció. Tots tres veuen passar les estrelles per la finestreta. —Com tornarem a la Terra si el motor de la nau no funciona? —diu en Hamed gairebé plorant. 30


Amb veu tranquil·la, la Milika el consola: —No t’amoïnis! Quan trobem la manera de vèncer els globulins, farem servir la seva nau.

Poc després, la nau globulina s’apropa a un gran planeta rosa. Abans d’aturar-s’hi, deixa anar l’astronau vinulina, que es posa una mica més lluny. —És el nostre planeta secret —diu la Milika—. Els globulins volen obligar en Xar i la Voka a donar-los les llavors de Vorch! Correu! Hem de sortir i seguir-los! 31


Tots tres comencen a córrer fora de la nau i s’amaguen darrere dels gruixuts troncs d’uns arbres ben estranys. Aleshores, la Milika xiscla: l’arbre que ha triat per amagar-se intenta atrapar-la amb les branques! En Hamed i la Camila aconsegueixen arrossegar-la fora del bosc mentre l’arbre es neguiteja, furiós per haver perdut la seva presa...

32


—Aquest planeta és ple de plantes i d’animals perillosos —els explica la Milika—. Encara sort que la base d’en Xar i la Voka no és lluny! Veniu amb mi. Mentre segueixen els seus passos, la Camila no pot evitar sorprendre’s que la Milika se senti tan tranquil·la i tan segura.

33


De sobte, la Milika comença a queixar-se: —Em… sento feble… Ajudeu-me a caminar, si us plau… Hem de travessar aquell camp de flors d’allà.

Però la Milika s’ha descuidat de dir als seus amics que les flors… són carnívores! I, de seguida, converteixen la seva roba en parracs.

34


Una flor ataca la Milika i la mossega en un tentacle. La Camila xiscla sorpresa: sota la ferida de la Milika nomÊs hi ha metall i cables elèctrics!

35


La Milika es fa una ferida en travessar les flors carnívores. Aleshores, la Camila i en Hamed descobreixen el seu secret!

capítol

5

La clau —Milika! —diu la Camila bocabadada—. Ets un robot! —Xiiit! —fa la Milika—. Ningú ho ha de saber! La meva bateria està gairebé exhaurida… D’aquí a no res, no podré caminar… Ara, els nens s’amaguen entre unes herbes roses molt altes. Des d’aquí poden veure la base i els globulins, que amenacen en Xar i la Voka. 36


La Milika xiuxiueja: —La base està protegida per un escut d’energia. Els globulins volen obligar en Xar i la Voka a donar-los la clau; però això és impossible, perquè ells no la tenen. —Com ho saps? —pregunta la Camila. La petita extraterrestre murmura: —Perquè la clau soc jo. Per això no puc caure a les mans dels globulins... Però ara mateix és imprescindible que recarregui la meva bateria; si m’apago, ningú podrà entrar a la base.

37


La Camila té una idea: —Potser trobem alguna cosa amb què recarregar-te a la nau globulina… No deuen quedar gaires globulins a bord, gairebé tots són fora! —És molt arriscat! —rondina en Hamed. Amb la Milika a sobre, la Camila i en Hamed aconsegueixen colar-se a la nau i arribar fins a la cabina de vol.

38


La Milika s’aixeca un tros de pell del coll i en treu un cable llarg, que fica en un endoll. Mentre s’està recarregant, arriba un globulí amb una arma a la mà: —Què fan uns terrícoles aquí? —pregunta sorprès—. Sou espies? Doncs provareu el meu raig paralitzant! I el llança a en Hamed, que es queda immòbil com una estàtua. Espantada, la Camila intenta amagar-se, però el globulí l’agafa pel coll, l’aixeca i se’n riu veient-la camejar.

39


El globulí encara no s’ha adonat que la Milika és darrere seu... L’extraterrestre aprofita i el toca: immediatament, el sacseja un fort tremolor i cau a terra desmaiat.

—Tinc el poder de produir descàrregues elèctriques d’autodefensa —diu la Milika mentre es desendolla—. La meva bateria ja és plena. Perfecte! Jo m’encarrego de portar en Hamed. Camila, tu agafa la pistola paralitzant i anem corrent a alliberar en Xar i la Voka. 40


Totes dues giren cua i surten pels passadissos de la nau. A l’exterior, tots els globulins estan reunits al voltant de l’escut d’energia. Busquen desesperadament un quadre de control per desactivar-lo, però no n’hi ha cap. I en Xar i la Voka es neguen a confessar. La Camila no ho dubta i llança rajos a totes les criatures verdes. 41


Els globulins no tenen temps de reaccionar: a l’instant, tots queden paralitzats. La Milika deixa en Hamed a terra i s’apropa a l’escut d’energia: el toca amb la mà, acluca els ulls uns segons i l’escut desapareix com per art de màgia.

42


En Xar i la Voka corren cap a ella i l’abracen, feliços de tornar-la a veure. Després, la Camila, la Voka i en Xar, amb en Hamed a les espatlles, entren a la base i la Milika torna a activar l’escut d’energia.

43


Amb els globulins paralitzats, tots es refugien a la base. La Milika activa l’escut d’energia i es reuneix amb ells.

capítol

6

La base A la base, tot és de color blanc. La Camila observa les parets, que són plenes d’aparells estranys. La Milika fa estirar en Hamed sobre una cosa semblant a un trineu que es fica dins una màquina. —És un desparalitzador —explica a la Camila mentre prem un botó. Al cap de poc temps, se sent una veu dins la màquina. 44


—Qui m’ha ficat aquí dins? —crida la veu—. Ai, m’he donat un cop al cap! Vull sortir! —Sembla que en Hamed ja s’ha despertat! —diu la Milika rient.

Mentrestant, en Xar parla amb l’exèrcit del seu planeta perquè s’ocupi dels globulins… 45


Per calmar els nens, la Voka els diu: —L’efecte del raig paralitzant dura molt. L’exèrcit té prou temps per arribar abans que els globulins es despertin. Nens, crec que és el moment de portar-vos a casa.

I, després d’agafar la nau globulina, en Xar i la Voka porten en Hamed i la Camila de tornada a la Terra. 46


Quan els deixen a davant de casa, ja és més de mitjanit. A en Hamed i a la Camila els fa molta pena acomiadar-se dels seus amics. Mai havien passat tanta por... però mai havien viscut tantes aventures! Per acomiadar-se’n, la Milika els diu: —A reveure! Ja he vist que us agraden les atraccions. La pròxima vegada us vindria de gust visitar Planeta Aventura? Té atraccions que posen les antenes de punta!

47


Ja és hora de pujar a casa. La Camila i en Hamed troben els seus pares al replà parlant amb uns policies. Tots semblen molt nerviosos, però, en veure’ls, xisclen d’alegria i corren per abraçarlos ben fort mentre ploren d’emoció. Un dels policies els diu: —Ens haureu de donar algunes explicacions sobre la vostra desaparició… —D’acord —respon en Hamed—, però no sé si ens creuran…

48


49


© OHM

Admiro la natura El bambú Pot ser tan alt com un arbre! Però és una herba... una herba gegant!

La tija del bambú no augmenta. Sempre manté el mateix gruix.

Encara que sigui verda, la tija del bambú és dura com la fusta. La tija és buida per dins. A més, és resistent i flexible. 50


El nus és la part de la tija d’on surten les branques o les fulles.

© Laurent Bessol/cNature

Les fulles del bambú tenen forma de punta de llança: són fulles lanceolades.

El bambú pot tardar a florir... fins a 120 anys! Saps què passa després? 51


El bambú floreix una vegada en la seva vida. Després, produeix llavors i es mor. Les flors del bambú amb prou feines tenen color. Quan es marceixen, es transformen en fruits que contenen llavors. De les llavors naixeran nous bambús.

© NouN/Bios

photo

El bambú també té tiges subterrànies.

52

La tija subterrània es diu rizoma.

Del rizoma surten diverses tiges, unes a prop de les altres.


© Tao Images / hemis.fr

Els bambús creixen de manera natural a Àsia, Amèrica, Àfrica i Oceania.

Ho sabies?

Les tiges de bambú són molt resistents. En alguns països s’utilitzen per construir bastides.

Algunes espècies de bambú floreixen alhora arreu del món!

© Bayard Presse-Youpi 348-Text: Emmanuel Chanut; il·lustracions: Rémi Saillard-septembre 2017.

Els bambús no són arbres, però, tots junts, formen autèntics boscos!

53


El racó de

S IMATGE ES IOS MISTER

Coses meravelloses per aprendre, temps per llegir i jugar… Prepara la motxilla: l’escola és plena d’alegria i de color!

Per veure les imatges misterioses, posa-hi la plantilla màgica a sobre (és a la pàgina 5), amb les línies en vertical, i mou-la ben a poc a poc d’esquerra a dreta i de dreta a esquerra.

Mar o cel? Els ocells volen pel cel, els peixos neden al mar; a, però en aquesta il·lusió òptica, no són fàcils de diferenciar! Què hi veus? 54


la màgia Una «ona» de roca

A A Arizona i (E (Estats Est t ts U Units), iit ts)) hi ha aquest paisatge espectacular: una «ona» de roca enmig del desert! Fa 190 milions d’anys, unes dunes de sorra van començar a convertir-se en pedra; l’erosió del vent al llarg del temps, q aquest lloc tan curiós.

Ben poques persones aconsegueixen veure’l: cal travessar diversos quilòmetres a peu pel desert i amb prou feines hi ha indicacions! L’accés difícil protegeix la roca arenosa, que és molt fràgil i es podria malmetre amb l’excés de visitants.

• Enigma

Què és un punt vermell que puja i baixa? Solució:

Solució: Un tomàquet en un ascensor.

Posa la plantilla màgica sobre el text, amb les línies en vertical, i mou-la a poc a poc d’esquerra a dreta: podràs llegir-ne la solució. Comença pel text rosa!

Idea i textos: © Blanca Lara. Fotos: Shutterstock i Fotolia (llapis de colors). Il·lustració d’en Bonamina: : © OHM.

ha anat modelant,

55


Un menjador del futur Som en un menjador escolar de l’any 2199. Uneix els punts de l’1 al 36 per veure’n un cambrer.

56


Què hi ha per dinar?

Segueix els fils que surten de cada nen i escriu a sota les paraules que trobis.

DAUS

PURÉ

IT EG FR DE

ES

SARDIN

SA

LS DE IT XE

S

PERNIL AMB

AMB FORMATGE

AMB L CARAME

DE POLLASTRE

SA

O AS

G

2

3

4

Solució: 1. Boletes de pernil amb gasosa. 2. Puré de maduixa amb formatge. 3. Daus de salsitxes de pollastre. 4. Fregit de sardines amb caramel.

1

DE MADUIXA

S TE LE E O B D

57


Qui és el cuiner?

des, r e v s te El cuiner té dues antenes i dues bombe però no té molles.

Solució: És el robot número set.

58


Quin d’aquests quatre detalls

© Bayard Presse-J´aime lire 320-Idea: Arnaud Alméras; il·lustracions : Laurent Audouin-septembre 2003.

no pertany al dibuix?

59

-

Solució: El primer detall.



Elena Paladí

Jasó Picarol

Olímpia Pitàgores

Noemí Crumble

Salvem l’Olímpia!

Oh, no! La Feliciana substituirà la nostra professora!

CLOP ! CLOP !

CLOP!

CLOP!

No t’hi amoïnis, només seran tres dies!

61


Tres dies ...

Més tard...

Que em prens el pèl?

No sé com ho aguantaré; em té molta mania!

Us sabeu les capitals d’Europa?

A veure, digue’m la capital de Madagascar... Antananarivo!

62

Xxxt !

Sí, professora, em sé les de tots els països del món.

Pots dissimular més quan mires el globus terraqüi?

?!


Creu que faig trampes!

Olímpia, si us plau, deixa de xerrar i de distreure el teu company!

Al pati... Olímpia, el teu problema és que saps molt!

Jo?

Espera... Et faré un test.

PRRT!

Pots cronometrar-la, Jasó?

Capital d’Islàndia?

I?

Reykjavík!

63


Has contestat en menys d’un segon!

M’esteu espantant...

Un alumne normal no se’n sap la resposta! Ni contesta tan de pressa!

Et faré un altre test.

Però, abans de contestar, has de comptar mentalment fins a deu.

Entesos.

Capital de Birmània?

64

El 2005, la dictadura militar va reemplaçar , Rangun per Naipyidó.


Doncs ha encertat fins i tot el detall més petit...

Però la resposta ha estat massa exacta!

Per exemple, podries tenir algunes faltes en el dictat d’aquesta tarda.

No ho aconseguiré mai!

Clar que sí! Amb una mica d’esforç... ,

Faltes?

Però si és un dictat preparat a casa!

!!

I què? Durant l’exercici, et pots quedar en blanc...

Tranquil·la, t’hi ajudarem!

Tu creus?

65


Aquella tarda...

A la copa dels til·lers, coma...

Dictat RAASSS...

RAASSS...

RAASSS...

Posa << m >> en lloc de << p >> a << copa >> .

No puc fer això, es tracta d’un arbre!

RAASSS...

! Doncs per això Entesos...

RAASSS... RAASSS...

...la garsa embolica les branquetes... No t’oblidis de deixar-te la << s >> .

Oh , no ! Això no !

66

Olímpia, has d’esforçar-t’hi! ,

d.

D’acor RAASSS... RIISSS...


...mentre l’oreneta construeix el seu niu de fang...

...i el pardal atrapa brins de palla... Posa una << h >> a << atrapa >> .

I posa una << c >> a << fang >> .

No em trobo gaire bĂŠ...

Dictat

...a la teulada, punt.

??

!! ??

67


Aquell vespre...

Aleshores, què tens, Olímpia?

Una urticària gegant.

Sigui el que sigui, haig de quedar-me a casa tres dies...

Tres dies? T’alliberaràs de la Feliciana!

Crec que tens una al·lèrgia terrible a les faltes d’ortografia!

Quina sort, és com estar de vacances!

Aprofitaré per tornar a llegir alguns toms d’aquesta meravellosa enciclopèdia! ! !

Fi © Bayard Presse-J’aime lire 488-Guió: Anne Didier i Olivier Muller; il·lustracions: Clément Devaux-septembre 2017.

68


© Bayard Presse-J´aime lire 482-Il·lustració: Nicolas Hubesch-mars 2017.

7/10 ANYS

Rep Tiroliro cada mes a casaa

 WWW.BAYARD-REVISTAS.COM  93 218 24 76 per només 56,95 € l’any

Regal de benvinguda: la motxilla amb rodes de l'Anatol!

Tiroliro. Delegació a Barcelona: Bayard Revistas. Apartat de correus 20036 / Codired 0827094. 08024 Barcelona. Atenció al Subscriptor: 93 218 24 76. Conseller delegat: Emmanuel du Boisbaudry. Redactora en cap: Consuelo Cuevas. Redactora: Blanca Lara. Col . laboradors: Xavier Basora Rovira (adaptació i textos catalans) i Chantal Rabat. Secretària de la redacció: Maximina Mendiola. Directora d’art: Lucía Molina. Maquetació: Mar Martín. Director de vendes: José Félix Rodríguez. Telèfon: 91 405 70 31. A/e: jfrodriguez@bayard-revistas.com. Directora financera i Atenció al client: Marina Vilaplana. Director de producció: Miguel Ángel del Castillo. Cap de publicitat: Cristina Cuadrillero. Telèfon: 91 405 70 22. A/e: ccuadrillero@bayard-revistas.com. ISSN: 1133-7230. Dipòsit legal: M-9731-2012. © J’aime lire, Bayard Presse. Redactora en cap: Marie Lallouet. Imprimeix: Rivadeneyra i Reyper. Imprès a Espanya/Printed in Spain. Aquesta publicació és membre de l’APPEC.

ATENCIÓ AL SUBSCRIPTOR: 93 218 24 76.

No és permesa la reproducció total o parcial d’aquesta revista, ni el seu tractament informàtic, ni la seva transmissió a través de qualsevol mitjà, sigui electrònic, mecànic, per fotocòpia, per enregistrament o altres mètodes, sense el permís previ i per escrit dels titulars del copyright.


Sumari

Tiroliro núm. 263 Setembre 2018

P. 5-49

P. 50-53

EL CONTE: Sorpresa espacial

MIRO LA NATURA: El bambú

P. 54-55

EL RACÓ DE LA MÀGIA: Acceptes el repte?

P. 56-59

ELS JOCS: Un menjador del futur

P. 61-68

EL CÒMIC D’ANATOL: Salvem l’Olímpia! UN PÒSTER DE REGAL


Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.