Cucafera 263

La revista per créixer en tots els sentits

Setembre 2018

A partir de

4 anys

CCONTE: ONTE:

El príncep

Nofre

va a l’escola

Núm. 263 - Mensual - 5,75 € roports) (5,90 € a les Canàries i en aeroports)

vva

DESCOBRIR

Com creixen els cabells?

LA FAMÍLIA NOÈ

Ja és aquí la revista d’en Jordi i la Mili!

UN DE

PÒSTER

REGAL!

La tortuga + un exercici de ioga

Sumari

Conte

El príncep Nofre va a l’escola El príncep Nofre no gosa sortir del castell per culpa del terrible monstre Gargaló. Un dia, el príncep decideix que vol anar a l’escola, on els nens aprenen moltes coses i s’ho passen molt bé. Però a l’escola no pot portar les seves armes màgiques per defensar-se del monstre...!

Per sort, el rei i la reina tenen una idea molt bona: li regalen una motxilla, un regle i un estoig amb llapis de colors.

P. 3

Descobrir P. 24

P. 26

Decobrir

La tortuga mediterrània

P. 29

Els petits filòos

Els animals

Com creixen els cabells?

Per què no ho sabem tot?

Les aventures de...

P. 38 En Pol vol llegir un conte

P. 32 P. 36 P. 52

La família Noè

Ja és aquí la revista d’en Jordi i la Mili!

L’os Brunet es vesteix tot sol SamSam A la mestra, ni t’hi acostis!

Jocs P. 42

Els Gossimeu

P. 44

Els jocs

dels laberints del bosc

al supermercat

A més a més...

P. 49

P. 48

Ioga

P. 50

El superheroi 2

P. 50 P. 51

Correu Pares Concurs Subcriu-t’hi

v

UN

PÒSTER P ÒSTER

REGAL! La tortuga + un exercici de ioga DE

El príncep Nofre va a l’escola

Conte

© Bayard Presse-Les Belles Histoires 537-Conte: Jean-Pierre Courivaud; il·lustracions: Bridget Strevens Marzo-septembre 2017.

Text català: Marga G. Borràs.

Hi havia una vegada un petit príncep que es deia Nofre.

Vivia en un castell, al Regne dels Contes.

En aquest regne també hi vivia el terrible Gargaló, un monstre de dents llargues i afilades que es menjava els nens.

En Nofre tenia tanta por que no s’atrevia a sortir.

3

Per tranquil·litzar-lo, els pares li van fer un regal. La mare li va donar un escut màgic i li va dir: —Aquest escut és indestructible.

Si en Gargaló se’t vol menjar, li trencarà les dents.

El pare li va donar una espasa i li va dir: —Aquesta espasa li tallarà la gana!

4

5

Amb les seves armes, el prĂ­ncep Nofre se sentia segur.

No se separava mai del seu escut ni de la seva espasa.

Menjava amb elles, es rentava amb elles i... fins i tot, dormia amb elles! Ja no tenia por.

6

I va passar que un dia, mentre passejava, en Nofre va trobar tres follets: en Tim, en Tom i la Tani.

—On aneu? —va preguntar.

—Anem a l’escola! —van respondre els follets saltant d’alegria. En Nofre es va sorprendre, perquè ell també tenia un mestre que venia al castell, però era molt avorrit.

Va preguntar als follets: —Puc venir amb vosaltres?

La Tani va dir: —Sí, és clar!

La mestra és una fada molt bona, ja ho veuràs!

7

Quan en Nofre va arribar a la reixa de l’escola, va veure molts nens que jugaven al pati.

«Sembla que s’ho estan passant bé», va pensar.

La mestra, que duia un vestit blau molt bonic, el va saludar amb un somriure: —Bon dia, em dic Julieta. I tu, qui ets?

—Em dic Nofre i vull venir a l’escola.

8

—Benvingut, Nofre!

Però aquí no pots entrar amb armes...

Has de venir amb una motxilla i un estoig.

En Nofre va dubtar i va balbucejar: —Sense... sense les armes? No pot ser!

Llavors es va posar nerviós, va fer mitja volta i se’n va anar a casa seva.

9

L’endemà al matí, en Tim, en Tom i la Tani van fer un altre camí per passar pel castell i van cridar el príncep: —Nofre! Vens a l’escola amb nosaltres?

En Nofre va treure el cap per la finestra fent cara de no trobar-se bé: —No! Tinc molt mal de panxa!

Potser demà...

De fet, tenia moltes ganes d’anar a l’escola amb els seus nous amics, però també tenia molta por de separar-se de les armes màgiques.

10

11

AixĂ­ doncs, per animar-lo, els seus pares li van fer un regal: la mare li va donar una motxilla; el pare, un estoig amb llapis de colors i un regle de fusta molt llarg.

12

En Nofre va sortir del castell sense l’escut i sense l’espasa.

Però estava espantat.

«I si em trobo el monstre Gargaló?», es preguntava tremolant.

13

De lluny, en Nofre va veure en Tim, en Tom i la Tani.

Per desgràcia, no va ser l’únic que els va veure.

Atret per l’olor dels nens, en Gargaló s’havia amagat darrere d’una mata i estava preparat per saltar sobre seu.

Aleshores, en Nofre va arribar tot cridant: —Espereu-me! Vinc amb vosaltres a l’escola!

En Gargaló ja se’n llepava els dits... i decidí seguir-los sense fer soroll.

14

15

Quan els nens van arribar a la classe, la Julieta va saludar en Nofre i li va dir: —Seu al costat d’en Tom. Em sembla que ja us coneixeu.

16

Mentrestant, en Gargaló havia entrat al pati sense que ningú el veiés.

Va mirar per una finestra de la classe i es va posar content: —Una classe plena de nens i nenes! Quin banquet!

Mmmmm!

17

A la classe hi havia molta tranquil·litat.

En Nofre se sentia feliç d’estar a l’escola.

Però, de sobte, la porta es va obrir de cop!

Va aparèixer en Gargaló i llançà un crit terrible: —TINC GANAAA! El príncep Nofre, que era molt a prop seu, es va espantar: no tenia les armes màgiques!

Per això, per defensar-se, va agafar la motxilla com si fos un escut i el regle de fusta tan llarg com si fos una espasa.

En Gargaló va riure: —HA, HA, HA! Et penses que em fas por?

Va agafar la motxilla i se l’empassà sencera!

Li va prendre el regle i el va partir en dos trossos.

I després enxampà en Nofre per menjar-se’l.

18

19

Aleshores, la Julieta va treure la seva vareta màgica i va pronunciar una fórmula: —Abracadabra!

Si tens gana, un bon llibre endrapa!

I, plof!, en Nofre estava assegut sobre la taula i en Gargaló tenia un llibre entre les mans.

Quan el va mossegar, les dents s’hi van clavar amb tanta força que no podia obrir la boca.

Enfurismat, es llançà contra la mestra.

20

Però la Tani i en Tom havien lligat entre les taules una corda de saltar... i en Gargaló va ensopegar-hi i va caure!

Els nens van aprofitar-ho per llançar-se contra l’animal i amb les cordes de saltar i uns rotlles de cinta adhesiva el van lligar de cap a peus com si fos un botifarró.

21

22 22

22

En Nofre i els seus companys van cridar tots alhora: —Visca! Hem guanyat!

Hem vençut en Gargaló!

En Nofre era feliç.

I, des d’aquell dia, no ha tornat a tenir por mai més.

Fi

23

Descobrir ls animals

LA TORTUGA MEDITERRÀNIA Viu en llocs secs, entre matolls i arbustos.

N’hi ha al sud d’Europa, des de Catalunya fins a Grècia i Romania.

Com totes les tortugues de terra, té la closca arrodonida. És de color groc daurat amb taques negres.

Quan arriba el fred, hiberna: s’arrecera en un tronc buit o s’enterra per passar l’hivern amagada a dintre de la closca, sense moure’s ni menjar res.

24

Les urpes li serveixen per excavar forats a terra.

Té un bec, com els ocells.

El fa servir per menjar herbes, fulles i flors.

De tant en tant, també s’alimenta d’insectes i cargols.

La mare excava un niu i hi enterra entre tres i vuit ous.

Quan neixen, les tortuguetes són molt petites: tenen la mida del dit petit de la teva mare!

Les tortugues mediterrànies poden viure tant com una persona; n’hi ha que arriben als cent anys!

Però no en queden gaires, per això hem de protegir-les perquè no desapareguin.

Text: Pilar Garí per a Caracola 327 de setembre 2018. Fotos: Shutterstock; il·lustracions: L. Molina i Shutterstock (abella).

olant! v g i a Me’n v

25

Descobrir om…

COM CREIXEN ELS CABELLS?

La pregunta amb cap de l’Esther, 5 anys 26

cabell

arrel

vasos sanguinis

1. A la pell del cap hi ha uns foradets molt petits: els porus.

A dintre de cada porus, hi ha un cabell.

Per créixer, el cabell necessita aliment. L’encarregada de «donar-li el menjar» és la sang que passa pels vasos sanguinis, a sota de la pell.

Ho sabies?

Els cabells ja et creixien quan eres a la panxeta de la mare.

2. Els teus cabells creixen un centímetre cada mes, si fa no fa la llargària de l’ungla del teu polze.

Quan tens els cabells massa llargs, per exemple, quan et tapen els ulls, te’ls tallen.

Però no fa mal!

3. A l’estiu, els cabells et protegeixen el cap del sol; a l’hivern, els cabells et protegeixen el cap del fred.

Però a vegades això no és suficient i has de posar-te un barret o una gorra ben calenta.

------

Envia la teva pregunta a Cucafera

cucafera@bayard-revistas.com

© Bayard Presse-Pomme d’Api 619-Text: Pascale d’Ippolito; il·lustracions: Nathalie Choux-septembre 2017.

Foto: Shutterstock.

pell porus

27

A BAYARD TENIM

A EDAT D A C A R E P A T IS V E R A N U 1-3 ANYS

4-6 ANYS

7-9 ANYS 7-

9-11 ANYS

Castellà là

Català

Aprenentatge de l’anglès NIVELL ELEMENTAL

NIVELL BÀSIC

NIVELL INTERMEDI

M O .C S A T IS V E R D R A Y A .B  WWW  93 218 24 76

NIVELL AVANÇAT BILINGÜE ANGLÈS/FRANCÈS

Descobrir MINA

RAÜL

GARRÍ

amb els petits filòos

PIU

PER QUÈ NO HO SABEM TOT?

Es poden comptar els estels?

On es deu acabar el cel?

Deu haver-hi algú com jo en un altre planeta de l’Univers?

29

MINA

RAÜL

GARRÍ

PIU

Quan siguem grans, ho sabrem tot, TOT, TOT?

Igual que el pare?

Igual que la mestra?

Igual que els savis?

Garrí, de debò creus que ho saben tot?

1

Ei! Veniu a veure el dinosaure!

És un triceratop.

Uep! En saps molt, Raül!

2

3

30

Sí. Però no ho sap tot.

Perquè hi ha MISTERIS...

Crec que és una pregunta sense resposta.

Oi que sí, triceratop?

4

I els misteris són misteris sempre, tota la vida?

A veure, vosaltres coneixeu el misteriós garrisaure?

Jo sí que el conec!

5

Sí. Tenim tota la vida per pensar en els misteris.

Potser per això la vida és apassionant.

------

HI, I, H HI! 6

Envia la teva pregunta als petits filòsofs cucafera@bayard-revistas.com

; assessor filosòfic: Jean-Charles Pettier-septembre 2017.

I què és un misteri?

© Bayard Presse-Pomme d’Api 619-Guió i text: Sophie Furlaud; il·lustracions:

I tu, Piu, saps per què no ho sabem tot?

31

La família

Noè

Pa r e

M ar

e

Mili

J o r di

Leo

sempre a bé s’ho pass

Ja és aquí la revita d’en ordi i la Mili!

Aquest matí, el carter ha passat per casa dels Noè. Ui! Una cosa de molts colors sobresurt de la bústia. La Mili crida: —És la meva Cucafera! En Jordi fa: —Viscaaa!

32

Els nens es barallen. En Jordi fa: —Dona-me-la, és meva! La Mili no la deixa: —No! És meva!

En Leo s’escapa escales amunt.

En Jordi i la Mili criden: —Torna’ns la Cucafera!

De sobte, flap, flap!, apareix en Leo volant i agafa la revista amb el bec.

En Leo es fica a les golfes. Els nens hi pugen amb compte. En Jordi tremola: —La meva Cucaaa...

33

En Jordi i la Mili ja són a les golfes. Ufff! En Jordi diu en veu baixa: —És tot fosc, tinc por...

Però la Mili l’abraça: —Soc aquí, Jordi. Tranquil, no passa res.

Llavors arriba la mare i, clic!, encén el llum.

—Què fa en Leo amb la vostra Cucafera?

34

—I què fa a sobre del MEU bagul dels tresors?

La Mili i en Jordi fan: —El TEU bagul dels tresors?

La Mili i en Jordi pregunten: —Ja hi havia Cucafera?

La mare somriu: —Oh! La Carolina Tremolina!

I aleshores la mare, en Jordi, la Mili i en Leo s’estan tot el matí a les golfes, llegint la seva estimada Cucafera nova de trinca i acabada d’arribar. I també les estimades Cucafera antigues de quan la mare era petita!

© Bayard Presse-Pomme d’Api 601-Guió: Sophie Furlaud; il·lustracions: Anne Wilsdorf-mars 2016.

I, abracadabra!, la mare treu del bagul totes les Cucafera de quan era petita.

35

L’oß Brunet es vesteix tot sol

1. L’os Brunet té tota la roba a punt. És que es vol vestir ell tot sol, avui.

2. Com es posen bé els calçotets?

Ah, sí! Al davant hi ha el dibuixet.

36

3. I què fa per no caure per terra?

Fàcil! En Brunet s’asseu sobre el darrere.

5. L’os Brunet passa una cama i després l’altra.

I es posa dret per cordar-se.

6. Però el cap se li encalla a la samarreta.

En Brunet crida: —Mama! I de seguida s’arregla.

7. En Brunet s’ha vestit tot sol i n’està cofoi.

La mare li diu: —Ho has fet molt bé, noi!

© Bayard Presse-Pomme d’Api 619-Guió i text: Marie Aubinais; il·lustracions: Danièle Bour-septembre 2017. Adaptació: M.G.B./Cucafera.

4. Es pot posar els pantalons si para atenció.

Sap que el davant és el costat amb un botó.

37

Una història sense paraule perquè tu l’expliqui amb le teve © Bayard Presse–Les Belles Histoires 537–Creació i il·lustració: Régis Faller–septembre 2017.

Un vespre, en Pol va voler llegir un conte...

38

39

40

41

Jocs

Pa, peix, fruita, congelats, verdura...

Al supermercat hi ha de tot!

Busca tots aquests objectes a la imatge.

42

Una llonganissa

Uns carbassons

Unes ulleres

Una sĂ­ndria

Un barret

Un formatge

© Bayard Presse-Pomme d’Api 620-Text: Pascale d’Ippolito; il·lustracions: Tor Freeman-octobre 2017.

Un patinet

Una pizza

Un croissant

Una galleda

43

Jocs

ELS LABERINTS DEL BOSC

El cargol vol arribar fins a la formiga.

Marca-li el camĂ­ sense passar pels forats.

44

Dibuixa el camí que ha de fer el cargol per pujar al capdamunt del bolet sense tocar les ratlles marrons.

Dibuixa, també, el camí perquè la formiga pugui baixar al peu del bolet.

45

Per arribar fins al seu amic eriçó, el conill ha de passar per tots els bolets.

Encercla’ls i després marca el camí.

46

© Bayard Presse-Pomme d’Api 620-Idea i text: Marie-Pascale Nicolas-Cocagne; il·lustracions: Sophie Ledesma-octobre 2017.

Pinta de color el camí que ha de fer l’eriçó per arribar fins als seus amics, el cargol i la formiga... i descobriràs qui s’ha menjat totes les avellanes!

47

Ioga

EL SUPERHEROI Quina potència!

Aquesta sèrie de moviments que es fan dempeus enforteixen tot el cos i impulsen la ment.

Desplaça el pes del cos cap endavant, flexiona una mica el genoll i obre completament els braços com si fossin les ales d’un ocell.

Abaixa els braços i posa la cama enrere a poc a poc.

Avança la cama dreta, ben recta i amb el peu a terra. Digues per dins: «Començo el dia amb bon peu!».

Amb els braços amunt, et fas cada cop més alt i més fort...

Sembles un gegant!

Ets el superheroi més valent de tots!

Ara et sents fort i orgullós, preparat per a tot!

Torna a començar, ara amb l’altra cama.

© Bayard Presse-Pomme d’Api 595-Idea i text: Élisabeth Jouanne; il·lustracions: Ilya Green-septembre 2015.

Posa’t dret, amb l’esquena i les cames rectes, i els peus ben plantats a terra.

49

Pares

LA RELACIÓ ENTRE FAMÍLIES I MESTRES: CLAU DE L’ÈXIT EDUCATIU

Com més sòlids són els vincles entre la família i el centre educatiu, més probable serà l’èxit escolar dels infants. Ens ho diuen els sociòlegs de l’educació, els pedagogs i els psicòlegs sistèmics: l’escola és un sistema i cal que entre tots els agents hi hagi una bona connexió perquè tingui èxit. Com es pot fer possible?

Encara que sabem que aprendre a alts nivells és més factible si hi ha una relació de complicitat entre pares i mestres, això no és sempre fàcil. Els uns i els altres tenim poc temps per fer una bona connexió i de vegades sentim que escola i família són mons diferenciats: identifiquem l’escola amb docents i alumnat, les famílies s’hi relacionen «des de fora», com un agent més aviat extern. Però, de fet, les famílies són la raó de ser de l’escola: gràcies a elles, l’escola existeix. I com més pròxima és la relació amb el professorat, els fills-alumnes ho aprendran tot millor.

Com podem fer una bona relació pares-mestres que aporti l’èxit educatiu dels nens i nenes?

El concurs del mes «ibuixo el bsc»

Anima el teu fill o la teva filla a participar-hi i envia’ns el dibuix que faci amb el seu NOM, COGNOMS i ADREÇA, abans del 20 de setembre de 2018, a: cucafera@bayard-revistas.com.

SORTEJAREM UNA MALETETA D' EN SAMSAM!

Ha guanyat el concurs: «La meva mestra, el meu mestre» 50

Edu Jariod Garí, de Barcelona.

En primer lloc, cal que les famílies i els docents ens considerem un equip: treballem junts pel mateix objectiu i ens calen dues coses: la confiança i la coordinació.

Aquests dos elements requereixen comunicació.

Per tant, del tipus de comunicació que establim depèn el fet que el nostre equip educatiu funcioni al màxim rendiment. Per això us ofereixo alguns consells sobre la manera de comunicar-nos pares i mestres.

1 Assistir a les reunions d’inici de curs.

Més enllà de conèixer l’escola i els mestres dels fills, hi anem a renovar un pacte. Ens diem els uns als altres: «Sóc aquí, compta amb mi, quan em crides hi vaig perquè l’educació és important». Que acudim a totes les reunions també és important per als fills: han de saber que estem al corrent de tot el que passa a l’escola, que ens importa i que no hi faltem. El fet de mostrar-los que pares i mestres som solidaris i còmplices, que puguin constatar que treballem junts per a ells i que som capaços de posar-nos d’acord ja és en si mateix una acció educativa.

nitat del nostre fill (hàbits...). La informació que donem al mestre li permetrà treballar millor per al seu alumne. Pel que fa a l’escolta, interessemnos per les relacions dels nostre fill amb els altres, la seva actitud davant les dificultats, els seus interessos...

Demanem ajuda al professorat. Els mestres ens volen i ens poden ajudar, ens aconsellaran si els ho demanem. I, de la mateixa manera, també cal que oferim ajuda: preguntem què podem fer des de casa per contribuir a la feina de l’escola.

4 Tenir una actitud respectuosa i constructiva, fins i tot quan el mestre no ens fa el pes. Malauradament, pot passar alguna vegada.

Generalment, els mestres fan la feina tan bé com poden i estimen els alumnes. Però a l’aula són molts i no sempre el que rep el nostre fill és el que aquell mateix mestre li oferiria si fos ell sol: femnos càrrec d’aquesta situació. Si, un cop ens n’hem fet càrrec, encara tenim raons de pes per qüestionar el mestre, cal explicar-li bé què pensem que necessita el nostre fill i per què. També podem parlar-ne amb la direcció de l’escola.

2 Parlar amb el professorat tant com calgui. És un dret i una obligació dels pares. Demanem de reunir-nos amb els mestres dels fills sempre que tinguem una inquietud que vulguem compartir. I cal que reivindiquem com a dret laboral la nostra possibilitat d’assistir a les reunions escolars com qui va a una visita al metge.

Tinguem en compte que no cal estar d’acord en tot. El que sí que hem de fer davant els nens és respectar-nos i validar-nos: entre mestres i pares, i pares i mestres. Entre tots podem fer, malgrat les nostres diferències, una bona feina d’acompanyament dels nens i nenes: la necessiten i se la mereixen. ■

3 Comunicar i escoltar a parts iguals. Cal que el mestre conegui les situacions importants de la família (canvis...) i la quotidia-

Text: Alba Castellví per a Cucafera 263, setembre 2018. www.albacastellvi.cat

A partir de

4 anys

Foto: Didier Bizet - Il·lustració: Loes Riphagen

Un univers de descobriments

Rep Cucafera cada mes a casa

 WWW.BAYARD-REVISTAS.COM  93 218 24 76 per només 56,95 € l’any

Regal de benvinguda: dos llibres de la col·lecció Contes Inoblidables de Cucafera Valorats en 36 € Tapa dura 23,5 x 26,5 cm

51

És l’hora d’anar a l’escola. En SamSam i el SamPare s’afanyen.

El més petit dels grans herois

Però quan hi arriben, la porta és tancada.

Corre, que no vull fer tard!

1

2

-Au, tothom a casa! No és just que l’escola sigui NOMÉS per a nens!

De sobte, la porta s’obre i... apareix un piratroç!

També volem aprendre a llegir...

3

Agnès!

Això, això, classe!

5

En SamSam ataca els horribles, terribles i atroços piratroços.

Això, en SamSam no ho pot permetre: adora la mestra Agnès!

No, sisplau!

A l’Agnès, ni us hi acosteu!

Nooo!

6

L’obligarem a fer-nos classe!

I a escriure...

Ia comptar, cap!

4

-Si no, ens l’endurem i muntarem la nostra escola! -crida en Barbaferoç.

-Hem capturat la mestra! -diu en Barbaferoç, que és el cap.

7

-No cal ser tan bèstia, eh? -diu en SamSam. Gràcies,

8

-Lliçó d’avui: «Aprendre a ser amables».

-Voleu aprendre? -diu l’Agnès-.

Doncs seieu a l’última fila.

SamSam!

9

10

11

Col·laboradores: Marga g Gómez Borràs (adaptació p i textos catalans) i Chantal Rabat. Secretària de la redacció: Maximina Mendiola. Directora d’art: Lucía Molina. Director de vendes: José Félix Rodríguez. g Telèfon: 91 405 70 31.

A/e: jfrodriguez@bayard-revistas.com. Directora financera i Atenció al client: Marina Vilaplana. Director de producció: Miguel Ángel del Castillo. Cap de p publicitat: Cristina Cuadrillero. Telèfon: 91 405 70 22. A/e: ccuadrillero@bayard-revistas.com.

ISSN:1133-7222. Dipòsit legal: M-33896-1993. © Les Belles Histoiress i Pomme d’Apii, Bayard Presse. Imprimeix: Rivadeneyra i Litofinter. Imprès a Espanya. TELÈFON D’ATENCIÓ AL SUBSCRIPTOR: 93 218 24 76. Aquesta publicació és membre de l’APPEC. No és permesa la reproducció total o parcial d’aquesta revista, ni el tractament informàtic, ni la transmissió a través de qualsevol mitjà, sigui electrònic, mecànic, per fotocòpia, per enregistrament o per altres mètodes, sense el permís previ i per escrit dels titulars del copyright.

© Bayard Presse-Pomme d’Api 619-Guió: Serge Bloch; il·lustracions: Serge Bloch i Astrid Scaramus-septembre 2017.

A LA MESTRA, NI T’HI ACOSTIS!