Issuu on Google+

SUMARI

Nova beca Orator

Pàgs. Entrevista a Cathy Casanovas

2

Premis Sant Jordi

3

Viatge a itàlia 2n BAT

4i5

Viatge de 4t d’ESO

6

Diversos

7

Adéu al Deulofeu

8i9

Concursos i premis

10

Adreces d’Internet

11

Intercanvi amb Maó

12

Anem al teatre!

13

Llibres recomanats

14

TINTÍN: any Hergé

15

Encreuats i Què fareu a l’estiu?

16

Un any més el nostre institut ha obtingut una beca ORATOR per fer una estada de quinze dies a Anglaterra gràcies a un projecte dirigit per les professores Caterina Casanovas, Xon Coll i Lourdes Godoy. El dia 18 de maig es va fer l’acte de presentació del nou projecte a les famílies i també el llirament de diplomes als alumnes que hi van participar l’any passat. A la fotografia s’hi van aplegar tots.

Premis Sant Jordi 2007 El passat 23 d’abril, va tenir lloc, al gimnàs del nostre institut, l’acte de lliurament de diversos premis a la creativitat dels alumnes, en dibuix, fotografia i creació literària. A la pàgina 3 teniu informació detallada de qui van ser els guardonats. Al costat, la pintura de Tura Sanz, de 3r d’ESO, que va obtenir un 1r premi.

Viatge de 4t d’ESO a Cantàbria i de 2n de BAT a Itàlia Amplis reportages a l’interior


Pàg. 2

ENTREVISTA

ADN 2006-07

Entrevista a Caterina Casanovas Hem entrevistat a la professora d’anglès Caterina Casanovas perquè ens expliqui què són els projectes ORATOR i en què consisteix el projecte d’aquest any, gràcies al qual 40 alumnes del centre han estat becats amb 1200 euros cadascun per anar a Anglaterra. Què són els projectes ORATOR? Són projectes finançats amb diners de la Comunitat Europea que la Generalitat distribueix per ajudar els alumnes en l’aprenentatge d’idiomes. Hi ha diferents modalitats: - beques individuals per anar a Anglaterra, França, Alemanya, però sols, en un viatge organitzat des d’aquí. - borses d’estudis: per un treball en grup fet des de l’institut. Donen entre 600 i 1200 € per alumne per estar durant 15 dies a Anglaterra, França o Alemanya, en un viatge organitzat per l’institut.

Durant aquest curs els alumnes han fet una investigació sobre el Yorkshire, mitjançant una webquest, és a dir, els alumnes van fer una recerca per temes orientada per la nostra pàgina web. A Anglaterra, al matí aniran a classe d’anglès i les tardes les dedicarem a fer visites i excursions i a recollir informació per als diversos reportatges de la revista. Quan tornem, a partir del mes de setembre treballarem per fer la revista i acabar el projecte. Si al proper mes de març no l’haguéssim presentat, hauríem de tornar tots els diners de la beca.

Quants anys fa que es fan? El dia 29 de març va fer 20 anys; però el nostre institut hi ha participat 7 anys, 6 dels quals hem obtingut les beques.

Hi participen molts alumnes? De quins cursos? 40 alumnes, de primer de batxillerat i alguns de 4t d’ESO. Quins professors hi han participat? Les tres professores responsables del projecte i que viatjarem almb els alumnes a Anglaterra som la Xon Coll, la Lourdes Godoy i jo mateixa, però també ens han ajudat altres companys, com l’Àngel Rodríguez, l’Empar Rodon, en Marçel Llobet o en Juanjo Valeros.

Els tres professors que van acompanyar els alumnes l’any passat a Anglaterra, en l’acte de lliurament de diplomes el passat 18 de maig: Lourdes Godoy, Caterina Casanovas i Marcel Llobet.

Hi ha molts centres que hi participen? Molt pocs, 20 instituts més o menys en tot Catalunya. Ens pots explicar en què consisteix el projecte d’aquest any? La idea és fer una revista, que es dirà ADNews from Yorkshire, amb informació cultural, històrica, gastronòmica, turística de la zona que visitarem.

Quines són les principals dificultats per fer un treball d’aquestes característiques? Que, sorprenentment, alguns alumnes estan poc motivats i costa bastant fer-los treballar i que és una feina que s’ha de fer fora d’hores de classe.

Què fareu durant el viatge i quins llocs visitareu? Anirem a York, que és on farem les classes i ens allotjarem amb famílies. Durant el cap de setmana visitarem la zona del Lake District i de tornada passarem dos dies a Londres. Anna Martín


ADN 2006-07

PREMIS SANT JORDI

Pàg. 3

LLIURAMENT DELS PREMIS DE SANT JORDI El 23 d’abril es va fer el lliurament dels premis de Sant Jordi. N’ hi havia de literaris, de creació artística i de fotografia matemàtica. El guanyador de la categoria A va ser Radu Adrian Puiu amb “Bona nit” i la guanyadora de la categoria B va ser Tura Sanz Sangles amb “Mirant per la finestra”.

Els alumnes guanyadors dels premis Sant Jordi, amb alguns professors.

El passat 23 d’abril, coincidit amb la diada de Sant Jordi, es va fer el lliurament dels premis de creació artística, de fotografia matemàtica i de literatura, corresponents a aquest any. A la modalitat artística hi havia quatre categories: A, per als alumnes de primer i segon d’ESO;B, per als de tercer i quart; C, per als de primer de Batxillerat i cicle formatiu i D per als de segon de Batxillerat. En canvi en les altres modalitats, la categoria C englobava tots els cursos de batxillerat i cicle formatiu. A la modalitat de literatura Catalana, la categoria C va quedar deserta, a la categoria B hi va haver dos empats en prosa: “La victòria és nostra”, d’Azucena Moya, va compartir el premi amb “Una espurna d’esperança”, de Judit Jofre Joan i, en poesia, es va repartir el premi entre Irina Manzano i Carla Solà. A la categoria A hi va haver dos guanyadors: un de prosa, Arnau Illa Casals, que va quedar guanyador ex aequo amb Jordi Vila, el qual també va guanyar el premi de poesia. En la modalitat de literatura Castellana, els guanyadors de la categoria A van ser Loubna Jabli, amb el

poema titulat “Lo que pienso de ti” i, en prosa, hi va haver dos guanyadors, els quals van empatar. Jordi Vila Pérez amb “Carta a casa” i Cristina Rovirola Metcalfe amb “El diario de Aunjai”. A la categoria B, el premi de poesia va ser atorgat a Íria Giménez, la qual havia presentat tres poemes i va guanyar amb el titulat “Hoy soñé”. En prosa, va guanyar Laia Vendrell Leal amb el text estranyament anomenat “7/04/07”; i es van atorgar tres accèssits, un a Irina Manzano Gracia per “Irwing” i els altres dos a Azucena Moya Morcillo per “Nao” i a Rosó Monrós Sánchez per “Más allá de la apariencia”. A la categoria C només van ser premiats dos treballs: un accèssit per la poesia “Lucero del alba” de Marc Caixàs Marín i el de prosa, un primer premi per “Veinte años” d’Andrea Fernández. Els caps del Departament de creació artística van decidir deixar les categories C i D desertes i van atorgar tres accèssits, dos a la categoria A, “Noia entre lletres” de Berta Pradell i Garcia i “Sardana al sol”, d’Eric Rodriguez Ramos, i un a la categoria B, “Dia de festa” de Maria Alzamora.

“Dia de festa” de Maria Alzamora, guanyadora de l’ accèssit.

A la modalitat de fotografia Matemàtica, van guanyar dues fotos, una de la categoria A, de Jordi Vila Pérez, anomenada “Diana líquida” i una de la categoria B, titulada, “Homotècies de la mar” d’Alba Monistrol Arcas. També van premiar dues fotos més, atorgant-los un accèssit, totes dues de la categoria A, “mmm...Deliciosa corona circular!” de Carla Mallol Güell i “Simetria-airtemiS” de Carla Torruella Felip.

Tura Sanz

“Homotècies de la mar” d’ Alba Monistrol, guanyadora del premi de fotografía.


Pàg. 4

ADN 2006-07

VIATGE A ITÀLIA

Els alumnes de 2n de batxillerat van recollir en uns quaderns les seves impressions del viatge. Aquí en teniu una mostra, que recorre els diferents llocs que varen visitar. Dissabte 24 de març, MILÀ Tan bon punt hem arribat a Milà encara mig adormits, a les 9 del matí, després de tota la nit a l’ autocar, hem anat a visitar el Duomo. Gràcies a la seva façana, tan anomenada, d’estil Gòtic i les vistes des de les seves terrasses, he pogut entendre perquè és reconeguda com a una de les Catedrals més importants del món.

Lorelei Ortega

Mentre els companys d’artístic dibuixaven, a mi m’han vingut ganes d’escriure com em sentia. Potser hauria d’haver escrit sobre els turistes, sobre la llum clara, però de sobte naixien núvols i es tornava trista i fins i tot feia una mica de fred, o sobre la vida al carrer, o sobre la gran quantitat d’immigrants que es guanyen la vida pels carrers de Milà o sobre l’aparença de la gent, simpàtica i humil, que corre d’un lloc a l’altre, o sobre la importància de la moda i el disseny...

Laia Vehí

Diumenge 25 de març, VENÈCIA

Llum, foscor, aigua, dolça arquitectura, singularitat atmosfèrica, i bellesa, molta bellesa

Per fi estem a Venècia! Es respira un aire especial. És com si t’encomanessin el somriure. A les 10h del matí hem anat al Palau Ducal. Simplement impressionant. Quines pintures tan minucioses i d’unes dimensions espectaculars. He sortit tan parada que els companys m’han preguntat si tenia la síndrome d’Stendhal! He, he! Després hem visitat el Duomo, que han il•luminat mentre estàvem dins i hem pogut veure la piazza de Sant Marco des de la perspectiva del balcó del Duomo. El fet que plovia una mica s’ha barrejat amb el color vell que tenen els edificis de la plaça, i l’olor de mar i d’excrement de colom; el resultat ha estat peculiar però fantàstic. La primera pinzellada de Venècia sorprenent i molt especial.

Laia Vehi

Hem anat a dinar a una pizzeria i després ens hem deixat perdre pels canals petits i secrets de la gran Venècia. Simplement no he dit res en tota la tarda. Estava paralitzada i el cor se m’exaltava a cada cantonada. No es tracta només dels canals, de les cases mig podrides per l’aigua, l’ambient místic i romàntic...sinó que un simple carreró tenia una màgia singular. He quedat enamorada d’aquests secrets. I és que m’han fet traslladar a un segle anterior, i veia la gent vestida amb aquells vestits minuciosos, la música al carrer, els coloms, els colors peculiars, les gòndoles, l’art popular... Per finalitzar l’estada a Venècia què millor que anar amb gòndola! Ha estat una experiència única.

Laia Vehi

A través del palau Ducal accedim al pont dels sospirs, que es deia així perquè el travessaven els condemnats i es lamentaven de la seva mort tot sospirant.. Jordi Laball Fotos Francesc Roig

A l'hora de dinar hem pogut comprovar que el Mc Donald’s és igual arreu del món, però els gelats artesans italians no es poden trobar enlloc més. La tarda a Venècia ha estat inoblidable. El tomb pel pont de Rialto i el seu mercat fan de Venècia una ciutat peculiar! Per relaxar la tarda hem anat amb en Jordi a prendre un cappuccino al cafè més famós del món, anomenat Florian, on el luxe i la majestuositat del local són tan inexplicables com el preu...he, he!

Lorelei Ortega


ADN 2006-07

Pàg. 5

VIATGE A ITÀLIA

27, 28, 29 de març, Florència Florència m’ha semblat familiar. De dimensions assequibles anant a peu. És bonica i té moltes coses al carrer per quedar-t’hi enLaia Vehi cantat.

Tan bon punt arribar a Florència hem anat al Duomo. He pujat fins a la llanterna de la cúpula de Brunelleschi des d’on hem pogut observar unes vistes magnifiques, però ja les hem suat. Escales i més escales, pujar per després Jordi Laball baixar.

Avui ha sigut un dia dur! Estic molt cansada.A les nou ja estàvem mirant l’Acadèmia i més tard el Bargello. Hem presenciat el Pont Vecchio i m’ha semblat realment molt bonic. Després de dinar hem anat als Uffizzi i només amb la infrastructura ja m’he quedat al•lucinada.

Laia Vehi

Comencem el matí amb la pujada a sant Miniato al Monte, un conjunt religiós situat a la part més alta de Florència. Des d’aquí podem contemplar unes vistes meravelloses.

Jordi Laball

Hem fet tres hores de cua pe poder entrar a la Galeria de l’Acadèmia. Hem vist el famós David de Miquel Àngel, que es va fer l’any 1504.

Ester Aguila

Divendres 30 de març, PISA I MÒNACO Avui ens ha acompanyat la pluja, sobretot al matí a Pisa. Una munió de paraigües de diferents colors ens ha rebut i no ens han desemparat en tota la nostra visita. Després de fotos i més fotos, hem agafat el bus una altra vegada en direcció a Mònaco. S’està acabant el viatge i encara no he pogut resoldre una qüestió que tinc des que vaig arribar a Milà i que m’ha acompanyat arreu on hem anat: on està la gent italiana, els italians de veritat que ho acaben tot amb i, i quan parlen, mouen la mà. Si només hi havia xinesos, coloms i estudiants Jordi Laball catalans! Hem arribat a Mònaco i hem visitat el museu oceanogràfic. Després hem anat a la plaça del palau dels Grimaldi i des de allà hem tingut una bona vista de Mònaco i ens hem fet la foto de grup. Ester Aguila


Pàg. 6

VIATGE 4t D’ESO

ADN 2006-07


ADN 2006-07

Pàg. 7

DIVERSOS

Guanyadors del concurs de fotografia i quaderns de viatge ITÀLIA 2007

Els alumnes guanyadors del concurs. A la dreta, imatge dels quaderns de viatge exposats.

Les professores que van organitzar el viatge a Itàlia de 2n de batxillerat van proposar als alumnes que hi anaven de participar en un concurs de fotografia i de quaderns de viatge. Els alumnes de batxillerat artístic van fer uns quaderns de dibuix, mentre que els altres van fer uns quaderns amb textos, fotos i altres elements. Tot ique la decisió del jurat va ser difícil, finalment es van premiar dos quaderns, el d’Ana Misakyan per la qualitat dels seus dibuixos, i el de Jordi Laball per la qualitat literària, i quatre fotografies d’Andrea Nolla, David Chia, Francesc Roig i David Baños. Els premis han estat dues entrades per a cada guanyador per anar a veure l’obra Mòbil, de Sergi Belbel, al teatre jardí de Figueres. Enhorabona a tots ells!

Portes obertes El dijous 10 de maig es va portar a terme una diada de portes obertes. Acabades les classes, els pares, els alumnes que estaven interessats a cursar estudis en el centre i tothom qui va voler van poder passejar pel centre i conèixer què s’hi fa i com és. Mentre els que han de cursar primer d’ESO visitaven amb expectació el que ha de ser el seu futur centre, acompanyats de professorat, els que acaben quart podien assistir a dues sessions explicatives de l’oferta d’estudis postobligatoris al centre: a les sis hi va haver una xerrada explicativa del Cicle formatiu de Cures auxiliars d’infermeria i a les vuit, una altra destinada a l’oferta de Batxillerat del centre. Per a molts va ser la primera vegada que visitaven el centre, per als alumnes de quart de la casa va ser una possibilitat perquè els seus pares coneguessin en què consistiran els estudis que cursaran i per acabar de reafirmar-se en l’opció presa.

Pere Gifre

Fa 70 anys dels Fets de Maig de 1937 Fa 70 anys dels Fets de Maig de 1937 Durant el primer any de la guerra civil, les desavinences entre els partidaris de fer la revolució i els partidaris de centrar-se exclusivament en guanyar la guerra van esclatar el maig de 1937 a Barcelona. Els fets esclataren el dia 3 de maig de 1937, quan el conseller de Seguretat de la Generalitat, va ordenar l’ocupació de l’edifici de la Telefònica a la plaça Catalunya de Barcelona, a mans dels anarquistes (CNT). Els carrers de la ciutat es convertiren en camp de batalla. El balanç fou entre 400 i 500 morts i mil ferits, la fi del somni revolucionari, i la repressió sobre el moviment anarquista i el POUM, amb l’assassinat del seu dirigent Andreu Nin, per ordre d’ Stalin. Per saber-ne més, es poden consultar les publicacions més recents: AISA, F.: Contrarevolució. Els Fets de maig de 1937. Edicions de 1984, Barcelona, 2007. SOLANO, Wilebaldo: “Andreu Nin y la lucha por la verdad histórica”, a EL PAÍS CATALUNYA, Barcelona, 4-IV-2007 GALLEGO, Ferran: Barcelona, mayo de 1937, Debate, 2007 O el documental de Maria Dolors Genovés y Llibert Ferri, Operació Nikolai, TV3, 1992 Andreu Nin


Pàg. 8

RECORDS DE L’INSTITUT

ADN 2006-07

Adéu al Deulofeu

Els alumnes de 2n de batxillerat acaben ara una etapa important de la seva vida. Molts d’ells han passat sis any en aquest institut i abans de marxar, amb un punt de nostàlgia, ens fan una evocació de la seves vivències en aquest centre. Els desitgem a tots molta sort en la nova etapa que comencen. L’ESO la recordo com una etapa d’hores inacabables de classes, entrar de dia i sortir de nit. A mesura que varen anar passant els anys, sobretot a tercer i a quart, vàrem acabar formant un grupet d’amics que ens vam fer el Deulofeu molt nostre; era com casa nostra. La relació amb els professors era cada vegada més familiar. En acabar quart d’ESO, vaig estar molt satisfeta, però tot i així havia de prendre una decisió important. Em vaig decidir pel batxillerat d’art. Aquests dos anys de batxillerat han estat molt intensos, potser massa i tot, però la recompensa que ens espera no té preu. El més important de tot és que ens hem sabut recolzar uns als altres per tirar endavant. Potser el tresor més gran que he tret de l’IES Alexandre Deulofeu ha estat el saber de l’amistat, aprendre a créixer al costat dels companys, uns més iguals, els altres més diferents que jo. Ara, quan miro i veig aquella nena d’onze anys, insegura, entrant per la porta, per la qual he entrat i sortit incomptables vegades, gairebé no m’ho crec. El temps passa molt ràpid, massa. Sé, però, que l’he aprofitat al màxim, i que d’aquí en surten ara ganes volar i començar la seva vida. Això si, a poc a poc.

Conxa Vidal

Sembla com si fos ahir quan vaig travessar per primera vegada la tanca de l’IES Alexandre Deulofeu. Un món totalment desconegut s’obria davant meu, entre la xafogor del mes de setembre, amb l’esperança de fer grans coses junts, i de viure’n moltes d’altres. Els començaments, com se sol dir, sempre són difícils. El quid de la qüestió passava per l’adaptació. Però com? Com integrar-se en un grup d’individus amb els quals era plenament conscient que no tenia res en comú? Calia, doncs, donar el primer pas. Un primer pas, gràcies al qual vaig poder convertir aquelles persones que em semblaven tan diferents en veritables amics, els quals encara avui en dia tinc la sort de tenir al meu costat. Per sort, les aparences fallen. I d’això ja fa sis anys. Sis anys, o més ben dit, sis cursos en els quals hem viscut infinitat de coses amb infinitat de companys i, per què no dir-ho, amb infinitat de professors. D’aquests últims, molts són els que han passat per les nostres mans: el novell, acabat de sortir de la universitat i que no sabia ben bé on es ficava, el gat vell que no li’n passava cap per alt, els substituts i uns quants que ja no hi són, però que han deixat petjada en tots nosaltres. Amb tots, hem rigut amb algun acudit, hem plorat d’emo-

ció quan ens han concedit alguna beca, també de tristesa quan algun fet ens ha commocionat, però sempre amb aquest sentiment de grup i de solidaritat que tant costa de trobar. De tots aquests anys en destacaria, a De tots aquests anys en destacaria, a més dels companys i dels professors, les inoblidables excursions, intercanvis i projectes que hem dut a terme. Són molts els llocs que hem visitat, alguns més divertits que d’altres, però sempre amb voluntat d’aprendre, d’entrar en contacte amb altres cultures, llengües i persones.

més dels companys i dels professors, les inoblidables excursions, intercanvis i projectes que hem dut a terme. Són molts els llocs que hem visitat, alguns més divertits que d’altres, però sempre amb voluntat d’aprendre, d’entrar en contacte amb altres cultures, llengües i persones, etc. I és precisament aquest interès per aprendre el que fomenta aquest tipus de sortides i el que no hauríem de perdre mai. I d’això ja fa sis anys. Sis increïbles anys.

Jordi Laball i Vidal

Una tercera part de la meva vida l’he passada en aquest institut. Era una nena quan hi vaig arribar; ara en surto feta tota una doneta. Cada any ha estat una etapa diferent, noves experiències, nous alumnes, nous professors…que amb la seva combinació han influït en la personalitat que tinc ara. Recordo que el primer any va ser totalment nou. Canviava d’escola amb tot el En aquests sis anys he que comportava, però també canviava de casa i de poble. pogut conèixer gent meravelEn aquests sis anys he pogut conèixer gent meravellosa, amics que mai no losa, amics que mai no podré podré oblidar. També he conegut molts, moltíssims professors, alguns dels oblidar. També he conegut quals podríem qualificar de personatges. molts, moltíssims professors, A més a més, cada any ha anat augmentant la dificultat, a poc a poc. Anar a alguns dels quals podríem classe. Anar-hi i escoltar. Anar-hi, escoltar i fer deures. Anar-hi, escoltar, fer qualificar de personatges. deures i estudiar. Estudiar. Això és el què ha passat al llarg del temps. Ha canviat, i molt. Fins i tot ara estudiant costa aprovar. Sempre es pot fer més, la veritat, però a vegades dónes prioritats a altres coses a la vida. Així, doncs, alguns han deixat aquest camí i han pres una altra direcció; d’altres, com jo, seguim aquí, el darrer any, si tot va bé. La majoria emprendrem el camí de l’esperada vida universitària.

Laia Planas Freixes


ADN 2006-07

RECORDS DE L’INSTITUT

riure plorar discutir viatjar conèixer aprovar suspendre enfadar-me reconciliar-me passar-m’ho bé entendre dibuixar concursar guanyar madurar ... El meu pas per aquest institut ha estat de tres anys. Vaig arribar a aquest institut i em va encantar el tracte d´alumne a professor. El que ens deien els professors de l´escola: “Quan arribeu a l´insitut, per al professor sereu uns absoluts desoneguts.” va ser totalment fals. Recordo que al cap d´un mes d´estar a l´institut tots els professors ja em coneixien i hi mantenia la mateixa confiança o més que amb els professors de les meves dues anteriors escoles. Amb aquest institut és amb el que he conegut més món: he participat en un ORATOR que vam guanyar i gràcies això vam poder viatjar dues setmanes a Anglaterra i em va encantar. En aquest institut he rigut, he plorat, m´he enfadat, he fet amics/gues veritables. El meu pas per aquest centre es pot resumir amb aquestes paraules: riure, plorar, discutir, enfadar-me, reconciliar-me, fer, parlar, viatjar, conèixer, passar-m´ho bé, aprovar, suspendre, recuperar, entendre, dibuixar, concursar, participar, guanyar, disfrutar... Potser no acabaria mai de dir paraules. Ara sento que estic a punt de marxar però sento que aquí he madurat i he crescut, que aquí he passat de ser una adolscent a ser una adulta, que aquí he après a lluitar pel que vull i no conformar-me. El meu pas per la secundària potser es resumiria en aquest institut, tot i només haver-hi fet Batxillerat, ja que aquí és on he madurat i he crescut. També he après valors educatius. Sento que ara s´obre una nova porta davant meu i en tinc veritables ganes però mai no oblidarè els meus anys a secundària i en especial els meus anys de Batxillerat al Deulofeu

Marina Ramió

UN INSTANT, UNA VIDA Un instant d’una vida envoltat de parets verdes. Parets verdes que formen un edifici que primerament se’m va fer rar, però que amb el pas del temps s’ha convertit en una llar. Cada any descobrint noves parts, cada any coneixent nous professors, però sempre conservant i obtenint els bons records. Sis anys, exageradament dos mil dies, entrant, sortint per la mateixa porta i trobant-me la gent amb la qual he viscut i crescut i que tanta energia aporta. Exàmens, viatges, classes que ens han unit cada dia més i que ens han fet treure la part més noble del nostre ser.

Hora rere hora esperant el descans per sortir a fora. Minut rere minut preguntant-te quin serà el teu futur. Segon rere segon recordant aquells moments que sempre estaran presents dins la nostra memòria. Ara, potser, arribarà el moment del comiat a partir del qual tothom emprendrà un nou camí. Estem alegres, contents? Sí, però sempre queda el dubte de si tot serà com aquí.

David Chia Bosch

Pàg. 9

SIS ANYS AL DEULOFEU Sembla que era ahir quan, per primera vegada a la meva vida, vaig travessar la porta d'aquest institut. D'això ja fa gairebé sis anys. En aquell moment pensava que tot canviaria, que la vida que duia fins aleshores acabaria, i que hauria de començar a estudiar de valent. El cert, però, és que no va ser així. Els primers dies, fins i tot el primer any, feia tot el que els professors em manaven. Pensava que si no ho feia em castigarien. Però de mica en mica, no sé molt bé per què, vas deixant de creure els professors i vas començant a fer la teva. Potser és que l'ambient d'hostilitat dels primers dies canvia per una sensació d'estar en un lloc més o menys favorable, potser és que l'adolescència comença a fer el seu efecte i fa que vulguis fer just el contrari del que et diuen els professors... El cas és que passats uns tres anys ja em sentia com a casa, però tenia moltes ganes de fer un canvi: passar al batxillerat. Aquestes ganes van fer que els dos últims anys d' ESO em passessin volant, i vaig arribar al batxillerat sense creure que el que hi era fos jo. En tot cas, aquests dos anys de batxillerat m'han passat encara més ràpid. D'aquí a quatre dies haig de fer la selectivitat i al setembre començaré una nova etapa, la d'universitari. La d'estudiant d'institut ja l'he quasi acabat. Per a mi han estat uns sis anys bons, i serà una experiència que segurament recordaré, amb més o menys detall, sempre. Espero que tant els professors com els alumnes que passin per aquest institut en guardin bon record.

Pol Farell Quintana


Pàg. 10

PREMIS

ADN 2006-07

Concurs de fotografIa hospitalària La fundació Salut Empordà i l’institut Alexandre Deulofeu de Figueres han organitzat enguany la segona edició del concurs de fotografia sanitària. La primera setmana de maig es van lliurar els premis de les fotografies exposades a l’hospital de Figueres. El guanyador d’aquesta edició ha estat Francesc Roig, que ha exposat una fotografia d’una sala d’operacions de l’hospital. El segon classificat ha estat Ruben Gifreu, que ha captat una imatge d’una consulta del servei d’oftalmologia. La tercera classificada ha estat Andrea Nolla. La jove ha reproduït els peus d’una infermera mentre aquesta estava atenent un pacient. Són les tres fotografies que reproduïm en aquesta mateixa pàgina. Aquests tres alumnes guanyadors, que han acabat el segon curs del batxillerat artístic en el nostre centre, han rebut tres càmeres fotogràfiques digitals que ha patrocinat la fundació “La Caixa”.

Bryan Valero i Cati Góngora

Dues alumnes del nostre institut reben accèssits als premis Josep M. Àlvarez Les dues guardonades són Jéssica González i Laura Bech, de 2n de batxillerat científic, que han rebut els premis pels seus respectius treballs de recerca de batxillerat. Les alumnes Jèssica Gonzàlez i Laura Bech han obtingut dos accèssits dels premis als millors treballs de recerca Josep Mª Àlvarez. Jèssica Gonzàlez va presentar el treball Els petits secrets del mar: estudi comparatiu de les conquilles de dues localitats de l'Alt Empordà, i el títol del treball de Laura Bech és Estudi de la contaminació del riu Manol a partir dels paràmetres fisicoquímics i biològics. En el primer estudi, fet a partir de les conquilles que es trobaven a la platja i que eren portades per les ones, es troba que hi ha unes diferències significatives entre les poblacions de mol·luscs d'una costa rocallosa com la de Llançà i una costa arenosa com la de l'Escala. El primer medi és molt estable, mentre que el segon canvia molt freqüentment com a conseqüència dels temporals i els corrents marins.

En el segon estudi s'analitza l'aigua del riu Manol en diverses localitats de l'Alt Empordà: Lladó, Vilafant i Vilasacra. Es determinen diversos paràmetres com el pH, la transparència, la concentració d'oxigen, els nitrats, l'alcalinitat i la conductivitat. Pel que fa als paràmetres biològics s'estudien els macroinvertebrats indicadors de la contaminació i també el bosc de ribera. Els resultats obtinguts indiquen que el riu Manol comença molt bé abans de Lladó i que a mida que passa per diferents poblacions l'aigua va perdent qualitat. Santi Musquera, professor de ciències, ha estat el tutor dels dos treballs, essent cotutora del segon també la professora Lluïsa Valls. Felicitacions a totes dues!

Bryan Valero i Cati Góngora


ADN 2006-07

Pàg. 11

ADRECES D’INTERNET

Nou diccionari normatiu de l’Institut d’Estudis Catalans

El nou diccionari normatiu, que incorpora moltes paraules noves, es pot consultar de manera lliure per internet, amb diverses opcions de recerca avançada. L’IEC (Institut d’Estudis Catalans) es va fundar l’any 1907 amb la finalitat de l’estudi científic de la cultura catalana, gràcies a l’impuls d’Enric Prat de la Riba, llavors president de la Diputació de Barcelona. La pàgina web http://dlc.iec.cat , que es va crear l’any 1995 està dedicada al DIEC ( Diccionari del Institut d’Estudis Catalans), però el motiu que ens porta a escriure aquesta notícia és la renovació del DIEC, una versió renovada i millorada de l’anterior, que s’ha creat aquest mateix any, el 2007, i que coincideix amb el centenari de l’IEC, per tant que la renovació del DIEC es publiqui aquest any, el 2007, no és una casualitat.

Cinema en català a la web

La pàgina web del DIEC és de lliure accés, es fàcil d’utilitzar i la finalitat evident de crear aquesta pàgina web, on la gent pot consultar el diccionari de manera totalment gratuïta i fàcil, és que pugui arribar a tothom. També hi ha una versió impresa del DIEC, que es va publicar per primer cop el 1932 i va ser obra de Pompeu Fabra. Fa deu anys se’n va fer una nova edició però la que ha aparegut aquest any és molt millor i adequa el nostre vocabulari als nous esdeveniments socials, culturals i lingüístics.

Adreça Web: http://dlc.iec.cat/ Iria Giménez

World Press Photo Visiteu la web del premi més prestigiós de fotoperiodisme

Si sou aficionats al cinema no us perdeu aquesta molt bona pàgina dedicada al cinema en català, que, com sabeu, no és gaire fàcil de trobar. Està molt ben estructurada i hi trobareu informació de les novetats cinematogràfiques, dels DVD que han aparegut en català, així com també crítiques de pel·lícules i el millor de tot: els tràilers. Val la pena!

Adreça Web: http://www.totcinema.cat

El World Press Photo és un premi internacional de fotografia que es dóna anualment a la millor fotografia publicada a la premsa a tot el món. En aquesta pàgina web podeu veure les fotografies guanyadores d’aquest any en les diferents categories, però el més interessant és fer un repàs a

totes les fotografies que han obtingut aquest premi des que es va crear, al 1955. Totes són imatges colpidores que ens fan un repàs dels fets més punyents de la nostra història recent.

Adreça Web: http://www.worldpressphoto.org


Pàg. 12

INTERCANVI

ADN 2006-07

Alumnes de 2n d’ESO viatgen a Maó en un intercanvi

Foto de grup dels alumnes que van anar a Menorca

Com no, després d’una primera part aquí a l’Empordà, en quedava una altra, la tornada, a Menorca, la qual esperàvem amb entusiasme per retrobar-nos amb els nostres amics illencs. El dia tretze de maig, encara que vam posar rumb a ses illes a les quatre de la matinada, ningú no podia dormir en el viatge, tothom estava suficientment nerviós com perquè els ulls no se li tanquessin. A l’arribada ja teníem els menorquins esperant-nos, amb els braços oberts, per durnos, en aquell diumenge, a fer un primer contacte amb el territori, car teníem el dia lliure amb la família. El primer dels dies lectius ens va rebre, molt cordialment, el director del centre, just abans de partir cap a l’Ajuntament, on teníem visita amb l’alcalde. Ens va atendre molt bé, potser perquè ens acostem en èpoques de campanya electoral, però bé, aquest no és el tema. Seguidament, una guia ens va mostrar la ciutat de Maó, acompanyats per professores de l’IES Pasqual Calbó. Al migdia, junta-

ment amb els amfitrions, vam anar amb barca fins a Cales Fonts, per dinar i agafar forces per, tot seguit, anar a veure el Fort Malborough. El dimarts, tercer dia de l’estada, tocava veure la segona ciutat de Menorca: Ciutadella. Abans d’arribar-hi, ens aturàrem a veure un monument prehistòric, la Naveta des Tudons, i la pedrera de s’Hostal. Després de veure Ciutadella, vam anar a la platja més vista en postals: la Cala Mitjana, on vam dinar i banyarnos. Quan vam deixar-la, vam aturar-nos al “Toro”, la muntanya més alta de l’illa, d’uns 350m, des d’on es podia veure una panoràmica esplèndida. El quart dia vam visitar el far de Favàritx, la Cala Tortuga i Fornells. El dijous, dia 17, vam veure la part més antiga de l’illa: la prehistòrica, visitant la Torre d’en Gaumés i la cova des Coloms. El primer dels llocs era un antic poblat talaiòtic, d’una enorme extensió i, segurament, el més important de l’arxipèlag baleàric. A la tarda vam trobar-nos altre cop a l’institut, on ens esperava un berenar presidit pel director i la cap d’estudis del centre. L’últim dia, com era de suposar, es començava a veure la part melancònica de tot plegat, tot i que l’horari no deixava temps per a estar trist. Vam anar a la Menorquin Yatchts, una fàbrica de vaixells, amb la intenció de després fer vela piragüisme al port de Maó, però el vent ens ho va impedir. Aquest dia vam dinar al restaurant del Club Marítim. Ja al vespre, amb els ulls ofegats de llàgrimes, en la majoria dels casos, va tocar acomiadar-nos, del grup d’amics amb els quals ens ho hem passat tan bé durant tots aqueJordi Vila Pérez sts dies!

L’alumnat del cicle de Cures Auxiliars d’Infermeria visita l’hospital d’Andorra Els dies 19 i 20 d'abril, l'alumnat del cicle de CAI (Cures Auxiliars d'Infermeria) vam anar a Andorra a realitzar unes visites tècniques. El dijous vam anar a Caldea, o¬n després d'escoltar les explicacions referents als beneficis de la hidroteràpia, vam aprofitar per gaudir de les piscines, saunes, hammam, jacuzzi, banys indo-romans, etc. Va ser molt relaxant. Al vespre, estona per passar-ho bé. Vam anar a patinar sobre gel, a la sessió disco: patinatge, música i llums de discoteca; una manera diferent i divertida de passar-ho bé. Divendres vam visitar l'hospital Nostra Senyora de Meritxell. Explicacions del funcionament d'un hospital molt especial, ja que, tot i ser de mida similar al de Figueres, ofereix totes les prestacions d'un gran hospital, com el Clinic o St. Pau de Barcelona. Visita guiada pels serveis sanitaris, visita a les instal•lacions d’emmagatzematge, manteniment, farmàcia, etc. El bon temps ens va acompanyar, llevat del viatge de tornada, que va ploure molt. Sort que estàvem dins l'autocar.

Carme Fernández

Imatge del centre termal Caldea, a Andorra


ADN 2006-07

Pàg. 13

DIVERSOS

Anem a teatre! Aquest últim trimestre, els alumnes d’ESO han anat al teatre

Cyrano de Bergerac El dia 10 de maig, tots els alumnes de 1r i 2n d’ESO vam anar al teatre Jardí a veure la obra Cyrano de Bergerac, d’Edmond Rostand, en la qual es representa una història d’amor lligada amb la poesia, en una versió adaptada per a escolars. Va ser una oportunitat perquè tots nosaltres coneguéssim el famós personatge del nas llarg. Aquesta obra va estar molt bé pel fet que era poesia i és el que estem estudiant , però això també feia que en alguns moments fos una mica difícil d’entendre, perquè els personatges parlaven molt ràpid.

Crec que l’escenografia no ajudava a la comprensió de l’obra perquè era molt simple i no ens fèiem a la idea d’on estaven passant els fets. El contingut de l’obra, però, crec que està molt bé i, tot i que nosaltres no estem acostumats a veure i escoltar obres de teatre fetes en vers, vam poder seguir la història i crec que l’argument es va entendre prou bé gràcies a la bona interpretació dels actors. Molts alumnes ens vam quedar amb ganes de tornar al teatre a veure una obra més “professional”.

Jessica Martínez, 2n C

La casa del darrere, una versió teatral del Diari d’Anna Frank El passat dijous, 19 d’abril, l’alumnat de 4t d’ESO assistí, al teatre El Jardí, a la representació de "La casa del darrera", obra teatral basada el Diari d’Anna Frank. L’autora va néixer a Frankfurt del Maine, Alemanya, el 12 de juny de 1929. Els seus pares eren d’origen jueu. Quan Hitler es féu amb el poder a Alemanya l’any 1933, Anna Frank i la seva família van emigrar a Holanda. Aquell any foren més de 60.000 jueus els qui van exiliarse d’Alemanya. L’any 1942, els Frank, que, com a jueus havien perdut els drets ciutadans, van haver d’amagar-se en unes golfes al magatzem de l’empresa del pare d’Anna. Anna anomena aquest amagatall “la Casa del darrere”. Pocs dies abans d’anar a aquesta casa, Anna Frank havia rebut de regal d’aniversari un diari, i hi escriurà les seves vivències personals, però també hi reflec-

tirà les vivències i el sofriment a causa de l’ocupació nazi. El Diari d’Anna Frank no és una novel·la, ni és un conte. És la història real que va escriure una noia jueva entre els tretze i els quinze anys, durant la Segona Guerra Mundial a Holanda. El final de la història no es troba explicat al llibre: Anna va escriure al seu diari per darrera vegada el dia 1 d’agost de 1944. Holanda. Aquell any foren més de 60.000 jueus els qui van exiliar-se d’Alemanya. Podeu saber més coses d’Anna Frank a: http://www.annefrank.org http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/lectures/annafrank/index.htm http://w3.cnice.mec.es/novedades/dossiers/ana_frank/biografia.htm

Antoni Ventura

Projecte de diàleg intergeneracional entre l’IES Alexandre Deulofeu i el Casal de jubilats Sant Jordi de Figueres Un grup d’alumnes de segon d’ESO, coordinats per les professores D.Corcoll i G.Roca, han participat en un projecte intergeneracional, que ha organitzat Unescocat-Centre UNESCO de Catalunya i la Fundació Viure i Conviure de Caixa de Catalunya, amb jubilats del Casal Sant Jordi de Figueres amb la finalitat de compartir coneixements i experiències. Primerament, un grup de jubilats van venir, el 21 de març, a l’ Institut, on catorze alumnes del centre, a l’aula d’informàtica, els van iniciar en l’ús de l’ordinador i en especial de les possibilitats d’internet. Cada jubilat estava acompanyat de dos alumnes i van fer un passeig per internet mostrant-los diferents possibilitats d’aquesta nova eina informàtica. La setmana següent,

els alumnes del centre van assistir a una sessió al Casal Sant Jordi, on els jubilats van ser els que els van explicar la seva joventut. L’experiència ha estat molt enriquidora. Els jubilats han pogut estar en contacte amb adolescents, han conegut el centre per dins, i els alumnes han conegut de primera mà com vivia la joventut fa cinquanta anys i més. Com a cloenda a aquesta activitat organitzada pel Centre UNESCO de Catalunya, el divendres 25 de maig, es farà un acte a les Drassanes de Barcelona, on acudiran joves i jubilats de tot Catalunya que han participat en aquest projecte.

Gemma Roca Pallarès


Pàg. 14

LECTURES

Llibres recomanats

ADN 2006-07

Abans d’acabar el curs i començar les vacances cal que prengueu nota d’algunes recomanacions de llibres per llegir durant l’estiu. Bones i merescudes vacances a tots! Robert L. Stevenson, L’estrany cas del Dr. Jekyll i Mr. Hyde; Ed. Barcanova En ple barri del Soho, enmig d’un Londres quasi fantasmal, el respectable doctor Henry Jekyll amaga al laboratori un beuratge que li permet transformar la seva personalitat en la d’un Edward Hyde demoníac, capaç de cometre els crims més cruels. El problema de la dissociació del bé i el mal es planteja en aquesta novel·la on el terror i la intriga apareixen en dosis paral·leles. És alhora una novel·la de misteri i policíaca. Antoni Ventura

John Boyne, El noi del pijama de ratlles; Ed. Empúries Aquesta novel·la, que és una novetat editorial, ha estat qualificada com “una petita joia” pel diari anglès The Guardian. És apta per a ser llegida tant per adults com per adolescents i joves. L’acció comença a Berlín al 1942 i el protagonista és un nen de nou anys, fill d’un cap militar, que es trasllada amb tota la família a viure en una zona mig deserta i molt depriment. Des de la seva habitació només veu una tanca amb un filat. Quan coneix Schumel, el noi del pijama de ratlles, es va fent conscient que no es troba a Alemanya sinó a Polònia i va descobrint què és el que passa a l’altre costat de la tanca. Una narració diferent i captivadora sobre un dels fets més colpidors de la història del segle XX. Lourdes Godoy .

Venècia vista per Brunetti Si us agrada la novel•la negra, us recomano les obres de Donna Leon. Aquesta americana, que viu a Itàlia, va començar a publicar l’any 1992 i des de llavors ha escrit més d’una dotzena de títols. El protagonista de totes les obres és el comissari Brunetti. És un home molt pacient i metòdic, honest, culte i força irònic. Mai no porta armes. Però, sens dubte, el gran atractiu d’aquestes novel•les és l’escenari: la “misteriosa” ciutat de Venècia, on les coses mai no són com semblen a primera vista... Alguns títols interessants són Noblesa obliga (2006) o Un mar de problemes (2003). Les editorials que publiquen les obres de Donna Leon són Edicions 62 (català) i Seix barral (castellà). Ester Robles

Roal Dahl, Sol pel món, Ed. Empúries Segona part de l’autobiografia, iniciada amb El nen, de l’autor d’obres tan conegudes com Matilda o Charlie i la fàbrica de xocolata, en què narra les seves aventures a l’Àfrica, on va arribar per treballar en una companyia petroliera poc abans de començar la segona Guerra Mundial. En esclatar el conflicte s’allista a les forces aèries britàniques (RAF), ha de passar per un període d’entrenament i quan entra en combat pateix un accident molt greu, de resultes del qual ha de passar molts mesos hospitalitzat. Escrit en un estil senzill i amè, malgrat la cruesa d’alguns dels fets que narra, és una obra impregnada d’humor i optimisme. Lourdes Godoy


ADN 2006-07

LLIBRES

Pàg. 15

CENTENARI HERGÉ Aquest any se celebra el naixement de Georges Remi, el creador del còmic Tintín

Aquest any es commemora el naixement, el 22 de maig del 1907, de Georges Remi, creador del mític personatge de còmic Tintín. El pseudònim Hergé, són les seves inicials a l’inrevés (RG) pronunciades en francès. La tintinolatria té tres dates importants: el naixement de Georges Remi (1907), les primeres planes de les aventures de Tintín, publicades el 10 de gener del 1929 i la mort d’Hergé, el 3 de març del 1983. El personatges més destacats són Tintín, Milú, el capità Haddock, el professor Tornassol i els Dupondt. Tintín i Milú són els dos únics personatges presents a tota la sèrie, els vint-i-dos àlbums oficials. Tintín és el protagonista absolut, un periodista del Petit Vingtième que viatja pel món i resol problemes transcendentals. Haddock és un capità de navili que esdevé el company inseparable de Tintín a El cranc de les pinces d’or; i Tornassol és el savi que descobrim a El Tresor de Rackham el Roig. Els Dupont i Dupond representen el costat ridícul dels humans, no són ni bessons ni parents, són ximples i tenen dislèxia. Aquest any hi ha moltíssimes exposicions programades arreu del món

sobre Tintín per commemorar aquest aniversari: a París, a Quebec, de Girona a Barcelona, de Lleida a Figueres, de Vilanova i la Geltrú a Canet de Mar. El més espectacular de tots els homenatges a Hergé el prepara Steven Spielberg, que vol fer un llargmetrage de Tintín, amb Tom Hanks en un paper protagonista. Tintín se’l llegeix tothom perquè és pensat per a la mainada de 7 a 77 anys, tal com deia Hergé. Són moltes les generacions de lectors que s’han divertit i han après coses amb els àlbums de Tintín perquè no hi ha cap escenari del segle XX sense un àlbum d’Hergé. La història del XX, la del començament del XXI i algun desastre del XIX, s’expliquen amb les aventures de Tintín. Hergé hauria volgut ser com Tintín, però no ho va poder ser. Tintín ha voltat per tots els racons de la Terra, i ha estat el primer humà a trepitjar la lluna, en canvi Hergé amb prou feines va viatjar. Des del punt de vista del dibuix, encara hi ha una altra aportació d’Hergé: la línia clara, un estil de dibuix polit, sense ombres pronunciades i contrastos excessius, amb

molt de color. És un dibuix lluminós, precís, elegant, amb detalls, però gens recarregant. Tot per afavorir la lectura del conjunt. Si encara no heu descobert el plaer de llegir les aventures de Tintín, ara és l’ocasió de provar-ho. Que passeu un bon estiu! Si voleu més informació, aquestes adreces us seran útils: http://www.bibgirona.net/salt/herge/in dex.htm

Rubald Barbany

Georges Remi (1907-1983)


Pàg. 16

ADN 2006-07

LA CONTRA

Els nostres encreuats per Marc Centurión 1

2

3

4

5

6

1

7

8

9

10

Horitzontals: 1-Parts en què es divideix el curs. 2-Energia produïda amb la força del vent /Primera vocal/Zero. 3-Tercera lletra de l’abecedari./50 romans/Líquid insoluble/Consonant oclusiva. 4-Del neoclassicisme. 5-Organització no governamental/Mamífer./Circumferència/Primera lletra de l’abecedari. 6-Plat, especialment gran o profund/Cognom de l’exalcalde de Barcelona. 7-Quarta vocal/Capital d’Egipte/Segona i primera vocal 8-G/Nom d’una reina d’Espanya 9-Conjunció copulativa/Carboni/ Telar sense la lletra del mig/Cinc romans. 10-Assenyalar com a culpable/Pare del teu pare.

2 3 4 5 6 7 8 9 10 Verticals

1-Assignatura. 2-Lletra grega/N/Vocal/Mitja circumferència. 3-Que no té logica./Coure. 4-Tercera nota musical/Consonant/Vehicle aquàtic/Essa. 5-Defensor del medi ambient. 6-Salsa barrejada./R barrejada. 7-Temperatura/Afirmació al revés/Hortalissa que fa plorar. 8-Déu Egipci/Astre molt gran/Forma del verb ser. 9-Segona vocal/Arbre/Nom de persona al revés/Volum. 10-Soroll/On tu vius/Beguda alcohòlica obtinguda del raïm.

Que faràs aquest estiu?. Hem volgut saber com tenen pensat passar l’estiu els alumnes del nostre centre

Jesús 2n de batxillerat M’agradaria molt anar de viatge per Europa, França, Alemanya, Holanda... I també si és possible intentaré fer algun concert.

Sonia 2n d’ESO Segurament aniré a fer de premonitora i tinc pensat anar a la platja amb els amics.

Tura 3r d’ESO M’estaré per casa i segurament cap a mitjans de juliol aniré de campaments a la Planassa (a prop de Ripoll).També m’agradaria anar de voluntària a la protectora d’animals, però no sé si m’agafarien.

Fran i Martí 4t d’ESO Treballarem amb els nostres pares. Fran: jo, a part, també aniré a Canàries

Bàrbara 1r de Batxillerat Me’n vaig al País Basc a treballar i després tinc pensat a anar a fer de socorrista a Bèlgica.

Maria 3r d’ESO Els primers dies, durant el primer mes m’estaré per aquí a la piscina amb els amics, i a mitjans de juliol aniré a Anglaterra a un campament amb una amiga.


ADN Alexandre Deulofeu Notícies