Issuu on Google+

       

     

EL  RIU  TER      

Treball  de  síntesi  de  3r  d’ESO   Dossier  per  a  l’alumnat   INS  ALEXANDRE  DEULOFEU   CURS  2010-­‐2011    


El Ter. Treball de Síntesi de 3r d’ESO  

     

Índex     1.  Presentació  ..............................................................................................................................................  3   2.  Com  crear  el  teu  propi  mapa  amb  Google  Maps?  ...................................................................................  4   2.1.   Enllaços  ........................................................................................................................................  11   3.   Activitats  a  realitzar  sobre  el  mapa  ....................................................................................................  12   4.   Josep  Pla  (1897-­‐1981)  .........................................................................................................................  20   4.1.   1.  El  castell  de  Montgrí:  botó  de  la  roda  de  l’Empordà  ...............................................................  20   4.2.   El  Ter:  amenitats  i  misteris  ..........................................................................................................  20   4.3.   El  cabal  del  Ter  i  la  presa  de  Susqueda  ........................................................................................  21   4.4.   L’aigua  del  Ter  a  Barcelona  ..........................................................................................................  21   4.5.   Desviament  del  curs  del  Ter  ........................................................................................................  21   5.  Jacint  Verdaguer  (1845-­‐1902)  ................................................................................................................  23   5.1.   L’ARPA  .........................................................................................................................................  23   5.2.   El  Ter  i  el  Freser  ...........................................................................................................................  24   5.3.   La  plana  de  Vic  .............................................................................................................................  25   6.   Miquel  Martí  i  Pol  (1929-­‐2003)  ..........................................................................................................  27   L'Elionor  .................................................................................................................................................  27   No  estem  mai  sols  ..................................................................................................................................  27   7.   Text  d’opinió  del  Punt  Diari  ................................................................................................................  28    

        2    


El Ter. Treball de Síntesi de 3r d’ESO  

   

1.  Presentació   Aquest  curs,  el  Treball  de  Síntesi  de  3r  d’ESO  tractarà  sobre  el  riu  Ter.     L’objectiu  primordial  és  que  feu  una  descoberta  del  riu  amb  tots  els  aspectes  que  s’hi  relacionen,  des  de   la   geografia   i   el   paisatge,   fins   a   la   història   i   la   literatura,   passant   pels   aspectes   mediambientals   o   tecnològics.   El   treball   consistirà   a   fer,   en   grups   de   tres   o   quatre   alumnes,   un   mapa   virtual   amb   Google   maps,   on   anireu  col·∙locant  totes  les  preguntes  o  activitats  que  trobareu  més  endavant  en  aquest  dossier.   El  treball  amb  el  mapa  es  completarà  amb  tres  sortides  que  farem  els  dies  26  de  maig  i  16  i  17  de  juny   per  anar  a  veure  els  tres  punts  més  representatius  del  curs  del  Ter.   L’avaluació  del  treball  tindrà  una  part  col·∙lectiva,  per  a  tot  el  grup,  i  una  part  individual.  Així  mateix,  les   activitats  que  fareu  a  les  sortides  també  seran  avaluades.   Us   volem   recordar   que,   en   tractar-­‐se   d’un   treball   en   grup,   és   tan   important   la   capacitat   de   treball   de   cadascú  com  la  capacitat  d’entesa  i  coordinació  amb  els  companys.   Tota   la     informació   que   necessiteu   per   realitzar   el   treball   la   trobareu   per   Internet.   Algunes   coses   les   haureu  de  buscar  lliurement,  pel  vostre  compte,  però  us  donem  aquí  unes  adreces  fonamentals  :   Museu  industrial  del  Ter  Manlleu:  http://www.mitmanlleu.org/   Museu  de  la  Mediterrània  Torroella  de  Montgrí:  http://www.museudelamediterrania.cat/   Ruta  del  Ter:  http://www.rutadelter.cat/   Paisatges  del  Ter:  http://www.paisatgesdelter.com/   Terminis:  el  mapa  ha  de  quedar  tancat  el  dia  2  de  juny,  una  setmana  després  de  l’excursió  a  Manlleu,   perquè  els  professors  el  puguem  avaluar.   Esperem   que   sigui   per   a   vosaltres   una   experiència   tan   engrescadora   com   ho   ha   estat   per   nosaltres   preparar-­‐ho.    

   

3    


El Ter. Treball de Síntesi de 3r d’ESO  

2.  Com  crear  el  teu  propi  mapa  amb  Google  Maps?     1.  Primer  de  tot  cal  tenir  un  compte  de  Google.   2.  Anem  a  l’adreça  de  Google  Maps,  entrem  amb  el  nostre  nom  d’usuari  i  contrasenya  i  cliquem  a  «  Els   meus  llocs  ».  

  3.Cliquem  a  «  Crea  un  mapa  nou  »  o  obrim  el  que  ja  tenim  creat.  

    4    


El Ter. Treball de Síntesi de 3r d’ESO  

  4.  Haurem  de  posar-­‐hi  un  títol  i  una  descripció  i  escollir  si  el  volem  fer  públic  o  no.  

    5.  Les  eines  amb  les  quals  treballarem  són  les  que  veiem  a  dalt  a  l’esquerra  del  mapa:  

        5    


El Ter. Treball de Síntesi de 3r d’ESO  

  6.  Comencem  posant  un  marcador  (la  icona  del  mig)  en  el  punt  d’inici  del  nostre  itinerari.   Automàticament  se’ns  obre  una  bafarada,  que  podrem  editar.    

    7.  Si  cliquem  al  símbol  del  marcador  podrem  escollir  icones  diferents,  fins  i  tot  ens  podem  crear  les   nostres:  

   

 

  8.  Si  cliquem  on  diu  “Text  enriquit”,  veurem  que  a  la   bafarada  ens  apareix  un  menú  editor.   Això  ens  permetrà  donar  format  al  text,  inserir-­‐hi  un   enllaç  o  una  imatge.    

6    


El Ter. Treball de Síntesi de 3r d’ESO  

  9.  Per  inserir-­‐hi  una  imatge,  primer  caldrà  que  la  tinguem  a  Internet.  Si  és  nostra,  la  penjarem  a  un   àlbum  com  ara  Picasa;  si  no,  podem  utilitzar  una  imatge  de  les  que  es  troben  a  la  xarxa.  Ho  farem  clicant   a  la  icona  de  la  foto.    

    10.  Busquem  la  imatge  a  Internet  i,  un  cop  oberta,  cliquem  el  botó  dret  del  ratolí  i  seleccionem  “Copiar   URL  de  la  imatge”  o  “Copiar  adreça  de  la  imatge”.      

      7    


El Ter. Treball de Síntesi de 3r d’ESO  

    11.  Tornem  al  mapa  i  enganxem  això  a  l’editor  de  la  bafarada.    

  12.  Quan  cliquem  a  Acceptar,  veurem  la  foto  dins  la  bafarada:  

  Sempre,  en  acabar  una  acció,  hem  de  fer  “Accepta”.   13.  Amb  la  icona  de  més  a  la  dreta,  podrem  dibuixar  línies  en  el  mapa.  Cada  vegada  que  fem  clic  es   dibuixa  un  segment.  Cal  fer  doble  clic  a  l’últim  punt  per  finalitzar  la  línia:  

   

8  


El Ter. Treball de Síntesi de 3r d’ESO  

  14.  El  color  de  la  línia  es  pot  canviar  clicant  al  requadre  de  dalt  a  la  dreta:    

  15.  Podem  anar-­‐hi  afegint  icones  allà  on  vulguem  i  també  podem  canviar  de  la  vista  mapa  a  vista   satèl·∙lit,  a  dalt  a  la  dreta  de  la  pantalla.  

            16.  Si  ens  interessés,  amb  l’eina  de  dibuixar  línies,  també  podem  dibuixar  una  figura,  un  polígon  que   delimiti  un  àrea  perquè  quedi  ombrejada  d’un  color.   17.  Si  volem  inserir  un  vídeo  a  la  bafarada,  haurem  d’escollir  l’edició  d’HTML  (1),  copiar  el  codi  d’un   vídeo  que  estigui  a  Youtube  (2  i  3),  enganxar-­‐lo,  clicar  a  “Accepta”  (4)  i  tornar  a  “”Text  enriquit”  per   veure’l.      

9    


El Ter. Treball de Síntesi de 3r d’ESO  

                Si  us  trobéssiu  que  fent  totes  aquestes  accions  el  vídeo  no  es  veu,  proveu-­‐ho  escollint  al  Youtube   l’opció  “Utilitza  el  codi  d’inserció  anterior”,  que  veureu  més  avall.  

  18.  Quan  acabem  les  accions  d’edició  sempre  hem  de  clicar  a  “Fet”.  Un  cop  fet  això,  veurem  el  vídeo   així:  

  Per  reprendre  les  accions  d’edició  haurem  de  clicar  a  “Edita”.       10    


El Ter. Treball de Síntesi de 3r d’ESO  

19.  Si  volem  inserir    un  enllaç  a  dins  de  la  bafarada,  escrivim  una  paraula  o  un  text,  el  seleccionem  i   cliquem  a  la  icona  de  la  cadena;  aleshores  ens  demanarà  que  hi  copiem  la  URL  de  la  web  que  volem   enllaçar,  copiem  l’adreça  de  la  pàgina  i  la  hi  enganxem.  

  Per  tornar  al  mapa  que  hem  creat,  primer  hem  d’anar  a  l’adreça  de  Google  maps:   www.maps.google.com    ,  anar  a  “Els  meus  mapes”,  entrar  el  nom  d’usuari  i  la  contrasenya  si  no  ho   havíem  fet  abans  i  seleccionar  d’entre  els  nostres  mapes  el  que  ens  interessi.  

2.1. Enllaços   També  teniu  l’explicació  sobre  com  es  fan  els  mapes  en  aquest  vídeo  en  anglès:   http://maps.google.com/help/maps/mymaps/create.html   i  en  aquest  tutorial:   http://www.scribd.com/Tutorial-­‐de-­‐Google-­‐Maps/d/31192707  

11    


El Ter. Treball de Síntesi de 3r d’ESO  

 

3. Activitats  a  realitzar  sobre  el  mapa   La  informació  per  fer  totes  les  activitats  d’aquest  treball  l’heu  de  buscar  a  Internet,  principalment  a  la   pàgina  www.rutadelter.cat.       Primer  creeu  un  mapa  amb  Google  maps  seguint  les  instruccions  que  teniu  més  endavant  i  compartiu-­‐lo   amb  tots  els  membres  del  grup.     Resseguiu,  amb  l’eina  de  línia,  tot  el  recorregut  del  riu.     Marqueu  amb  la  línia  els  afluents  del  Ter  i  a  la  confluència  poseu-­‐hi  una  marca  amb  el  nom  de  l’afluent.     A  continuació,  aneu  col·∙locant  en  el  mapa  les  icones  per  inserir-­‐hi  les  informacions  que  es  demanen  a   continuació.     1. Poseu   la   primera   marca   a   la   capçalera   del   riu.   Poseu-­‐hi   una   foto   del   naixement   i   també   la   informació  següent:   a. Nom  del  riu:   b. Lloc  de  naixement:   c. Lloc  on  desemboca:   d. Km  del  seu  recorregut  :   e. Comarques  que  travessa  :     2. A   Ulldeter   hi   ha   un   famós   refugi   de   muntanya.   Busqueu-­‐ne   la   pàgina   web.   Localitzeu-­‐lo   en   el   vostre  mapa  i  poseu  a  la  bafarada  la  informació  següent:   a. Quin  any  es  va  construir   b. Quina  entitat  el  va  construir   c. De  quan  és  l’edifici  actual   d. Una  fotografia  de  l’edifici  antic  i  de  l’actual   e. L’enllaç  a  la  pàgina  web  del  refugi.     3. Quina   estació   d’esquí   trobem   a   la   capçalera   del   riu   Ter?   Dins   de   quin   terme   municipal   es   troba?   Localitzeu  l’estació  en  el  mapa,  poseu-­‐hi  una  foto  i  l’enllaç  a  la  seva  pàgina  web.     4. A  Ulldeter  comença  la  ruta  d’una  clàssica  travessa  de  muntanya  fins  a  un  conegut  santuari  que   hi  ha  al  cor  del  Pirineu.  A  més  d’un  Santuari  dedicat  a  la  Mare  de  Déu,  hi  ha  una  estació  d’esquí.   En  aquest  lloc  no  s’hi  pot  arribar  amb  cotxe;  només  a  peu  o  amb  un  tren  cremallera  des  de  Ribes   de  Freser.   a. Quin  és  el  nom  d’aquest  lloc?   b. Localitzeu-­‐lo  en  el  vostre  mapa.   c. Poseu-­‐hi  una  imatge  i  l’enllaç  a  la  pàgina  web.     12    


El Ter. Treball de Síntesi de 3r d’ESO  

5. El  Ter  travessa  la  població  de  Camprodon,  que  aquí  s’ajunta  amb  un  afluent.  Quin?   a. Just   a   la   confluència   dels   dos   rius   hi   ha   un   famós   pont   que   travessa   el   riu.   Com   s’anomena  aquest  pont?   b. Quan  va  ser  construït?  Poseu  aquesta  informació  i  una  foto  del  pont  a  la  bafarada  en  el   seu  lloc  precís.   c. El  carrer  València  d’aquesta  població  es  va  veure  molt  afectat  per  alguns  aiguats.  Quan   va  ser  l’últim?  Poseu-­‐hi  una  marca.  

6.

7.

8.

9.

    A   Sant   Pau   de   Segúries   hi   ha   una   important   masia   que   s’anomena   «  El   mariner  ».   Busqueu   la   rondalla   de   Jacint   Verdaguer   que   explica   per   què   s’anomena   així.   Col·∙loqueu   una   marca   en   el   mapa,   poseu-­‐hi   una   foto   d’aquest   mas   i   un   enllaç   que   ens   porti   al   text   de   la   rondalla   de   Verdaguer.       A  Sant  Joan  de  les  Abadesses  hi  ha  un  bonic  pont  que  s’anomena  Pont  Vell.  Situeu-­‐lo  en  el  mapa.   Poseu-­‐hi  una  foto  i  expliqueu  quan  va  ser  construït  per  primer  cop  i  quan  va  ser  reconstruït.       Amb   la   població   de   Sant   Joan   de   les   Abadesses   està   relacionada   la   figura   mítica   d’un   famós   comte,  sobre  el  qual  hi  ha  una  llegenda  molt  antiga.  Busqueu  informació  d’aquest  personatge.   Col·∙loqueu  una  marca  en  el  monestir  de  Sant  Joan  de  les  Abadesses  i,  a  dins,  hi  poseu  qui  era   aquest  comte  i  un  parell  de  versos  de  la  seva  cançó.       El   Freser  és  un  dels  principals  afluents  del  Ter.  En  quina  població  conflueixen?  Col·∙loqueu-­‐hi   una   marca.   a. En   aquesta   població   hi   ha   un   important   monestir.   El   primer   comte   de   Barcelona   en   va   ser  el  seu  fundador  i  hi  està  enterrat.  A  quin  any  es  va  fundar  el  monestir?  Com  es  deia   aquest  comte?     b. Sota   quin   important   abat   va   viure   aquest   monestir   els   seus   anys   de   més   esplendor?   Quan  va  ser?   c. Poseu   en   el   mapa   una   imatge   del   monestir   en   què   es   vegi   algun   dels   seus   elements   més   destacats:  la  façana,  portalada  o  el  claustre.  De  quin  estil  arquitectònic  és?     d. Per  quin  motiu  l’any  1835  els  monjos  van  ser  exclaustrats  i  el  monestir  abandonat  per   estar   quasi   enderrocat?   Quan   es   van   iniciar   les   obres   de   restauració?   Poseu   totes   aquestes  informacions  en  el  vostre  mapa.    

10. Una   farga   és   un   establiment   on   es   treballaven   materials   metal·∙lúrgics,   especialment   era   on   s’obtenia  el  ferro  per  reducció  directa  del  mineral. La  farga  catalana  és  un  mètode  especial  de   reducció  del  mineral  de  ferro  emprat  a  les  fargues  de  Catalunya  entre  els  segles  XVII  i  XIX.  Van   ser  molt  importants  a  la  conca  del  Ter  perquè  s’hi  fabricaven  els  materials  per  a  la  indústria.   a. Una   de   les   més   importants   i   que   actualment   està   més   ben   documentada   és   la   Farga   Palau.   Busqueu-­‐ne   informació   per   Internet,   situeu-­‐la   en   el   mapa   i   poseu-­‐hi   les   informacions  següents:   b. Una  foto  o  el  vídeo  que  hi  ha  a  la  pàgina  web.   c. Quan  es  va  crear  i  fins  quan  va  funcionar?   d. Què  s’hi  produïa?   e. Quines  matèries  primeres  utilitzaven?   f. D’on  treien  l’energia  que  necessitaven.   g. A  què  és  deguda  la  gran  importància  que  van  tenir  les  fargues  durant  els  segles  XIX  i  XX?   13    


El Ter. Treball de Síntesi de 3r d’ESO  

  11. Localitzeu  en  el  mapa  el  coll  de  Terradelles,  poseu-­‐hi  una  marca  i  col·∙loqueu-­‐hi  les  informacions   següents:   a. Quines  espècies  d’arbres  hi  viuen?    Esbrina  els  seus  nom  científics.   b. Quines  d’aquestes  espècies  formen  part  del  que  s’anomena  bosc  galeria  ?     12. A   la   localitat   de   Montesquiu,   al   costat   del   riu   Ter,   hi   ha   un   castell.   Marqueu-­‐lo   en   el   mapa.   Poseu-­‐hi  una  foto  i  expliqueu  quan  es  va  construir  el  primer  edifici  i  qui  n’és  el  propietari  actual.     13. A  partir  de  Sant  Quirze  de  Besora,  podeu  observar  que  el  Ter  fa  moltes  corbes.  Com  s’anomenen   aquestes   corbes   que   fa   el   riu?   Com   s’han   format?   Poseu   un   senyal   en   algun   punt   d’aquestes   corbes   i   poseu-­‐hi   la   resposta   a   les   preguntes   anteriors,   juntament   amb   una   imatge   en   què   es   vegin  bé.     14. Les  colònies  industrials  eren  poblacions  que  estaven  construïdes  entorn  d’una  fàbrica  al  voltant   de   la   qual   girava   tota   la   vida   de   la   colònia.   Aquestes   colònies   van   ser   claus   per   a   la   industrialització   de   Catalunya   i   es   van   situar   principalment   als   rius   Ter   i   Llobregat,   ja   que   aprofitaven   la   força   dels   rius   per   a   produir   l’energia   necessària   per   fer-­‐ne   funcionar   la   maquinària.  Van  ser  particularment  actives  entre  finals  del  segle  XIX  i  els  anys  30  del  segle  XX  i  la   producció  principal  era  el  tèxtil.     a. Una   de   les   més   importants   és   la   colònia   Borgonyà,   situada   a   Sant   Vicenç   de   Torelló.   Situeu-­‐la  en  el  mapa,  poseu-­‐hi  una  foto  i  expliqueu:   b. Quan  es  va  crear.   c. Fins  quan  va  funcionar.   d. Què  s’hi  fabricava.   e. Què  hi  ha  actualment.   f. Per  què  actualment  ja  no  funcionen  les  fàbriques  d’aquestes  colònies?   g. Marqueu  també  les  altres  colònies  del  Ter  en  el  mapa  amb  una  icona  de  color  diferent   de  la  resta.  Poseu-­‐hi  el  nom  de  cada  una  i  una  foto.     15. A  Manlleu  hi  ha  el  Museu  Industrial  del  Ter,  que  visitarem.  Està  ubicat  en  una  antiga  fàbrica,  al   costat  del  riu.  Col·∙loqueu  la  seva  posició  en  el  mapa,  poseu-­‐hi  una  foto  i  feu  que  clicant  a  la  foto   s’obri  l’enllaç  a  la  seva  pàgina  web.     16. A  partir  de  l’activitat  sobre  la  qualitat  de  l’aigua  que  heu  fet  al  Museu  de  Manlleu,  poseu  en  el   mapa   els   resultats   obtinguts   i   poseu-­‐hi   imatges   de   les   espècies   que   hi   heu   trobat   que   determinen  l’estat  de  salut  del  riu.     17. La   comarca   d’Osona,   tot   i   tenir   una   important   producció   agrícola   i   ramadera,   també   està   fortament  industrialitzada.  La  indústria,  en  aquesta  zona,  ha  anat  canviant  amb  el  temps.  S’ha   abandonat   la   producció   tèxtil,   que   havia   estat   molt   important   als   segles   XIX   i   XX,   sobretot   la   filatura,   i   en   canvi   actualment   hi   trobem   algunes   empreses,   d’altres   sectors,   que   són   capdavanteres  a  l’estat  espanyol  i  fins  i  tot  a  nivell  mundial.  Busqueu  informació,  a  Internet,  de   les  empreses  següents  i  feu  per  a  cada  una  d’elles  les  activitats  que  s’enumeren  a  continuació:   14    


El Ter. Treball de Síntesi de 3r d’ESO  

Casa  Tarradellas  (Gurb)  

Fundició  dúctil  Benito  (Manlleu)  

Farga  Lacambra  (Masies  de  Voltregà)  

Llet  Pascual  (Gurb)  

Comforsa  (Campdevànol)  

Girbau  (Vic)  

Sodeca  (Sant  Quirze  de  Besora)  

a. Busqueu   la   seva   pàgina   web   a   Internet,   cerqueu   l’adreça   exacta   i   localitzeu-­‐la   en   el   mapa.   b. Poseu-­‐hi  la  imatge  del  logotip  de  l’empresa.   c. Poseu-­‐hi  l’adreça,  el  telèfon  i  l’enllaç  a  la  pàgina  web.   d. Digueu  el  tipus  d’activitat  i  quins  productes  hi  fan.   e. Poseu-­‐hi  alguna  imatge  dels  seus  productes.   f. Expliqueu  a  qui  van  adreçats  els  seus  productes:  particulars,  empreses,  altres  fàbriques,   hotels,  restaurants,  ajuntaments...     18. A   Roda   de   Ter   hi   va   néixer   un   escriptor,   que   encara   és   viu,   autor   d’una   novel·∙la   que   recentment   ha  estat  portada  al  cinema  i  ha  rebut  molts  premis.   a. Quin  és  el  títol  de  la  novel·∙la  i  de  la  pel·∙lícula?  (és  el  mateix)   b. Quin  és  el  nom  de  l’escriptor?   c. Qui  ha  dirigit  la  pel·∙lícula?   d. Aquesta  obra  està  ambientada  a  la  comarca  d’Osona.  Busqueu  el  tràiler  de  la  pel·∙lícula  i   inseriu-­‐lo  en  una  bafarada  situada  a  Roda  de  Ter.       19. Roda   de   Ter   també   és   el   poble   natal   de   poeta   Miquel   Martí   i   Pol   (1929-­‐2003).   Ell   va   treballar   molts   anys   en   una   fàbrica   del   seu   poble   que   s’anomena   la   Blava.   Busqueu-­‐ne   una   imatge   i   situeu-­‐la   en   el   mapa.   Poseu   a   la   bafarada   les   dates   de   naixement   i   mort   del   poeta   i   un   fragment   d’alguna  poesia  seva  que  faci  referència  al  poble  o  la  fàbrica.       20.  A  les  Masies  de  Roda,  a  la  punta  d’un  meandre  molt  pronunciat  que  fa  el  riu,  hi  ha  el  jaciment   arqueològic   de   l’Esquerda.   Situeu-­‐lo   exactament   en   el   mapa,   poseu-­‐hi   una   foto   i   expliqueu   breument  quina  mena  de  restes  s’hi  troben.  Poseu-­‐hi  també  un  enllaç  a  alguna  adreça  que  en   doni  més  informació.   i.     21. Folgueroles   és   el   poble   natal   d’un   gran   poeta   de   la   Renaixença.   Com   es   deia?   A   quins   anys   va   viure?   A   Folgueroles   hi   ha   la   seva   casa   museu.   Busqueu-­‐ne   l’adreça   i   localitzeu-­‐lo   en   el   mapa.   Poseu-­‐hi   una   breu   informació   sobre   el   poeta   i   el   títol   d’alguna   de   les   seves   obres,   juntament   amb  una  foto.     22. Localitzeu  l’ermita  de  la  Damunt,  a  Folgueroles.  Poseu-­‐hi  una  foto  de  l’ermita  i  un  fragment  del   poema  de  Verdaguer  que  en  parla.     15    


El Ter. Treball de Síntesi de 3r d’ESO  

23. Després   de   la   mort   del   dictador   Franco   (1975)   es   va   restablir   la   democràcia   a   Espanya   i   poc   després   es   va   aprovar   l’Estatut   d’Autonomia   de   Catalunya,   conegut   com   l’Estatut   de   Sau.   A   quin   any  va  ser  aprovat  i  per  què  s’anomena  així?  Col·∙loqueu  aquesta  informació  en  el  lloc  pertinent.     24. El  monestir  de  Sant  Pere  de  Casserres  el  visitareu  durant  la  sortida  del  mes  de  maig.  Situeu-­‐lo  en   el  mapa.  Poseu-­‐hi  un  fotografia  i  el  resum  que  haureu  fet  de  l’audiovisual  que  hi  veureu.     25. Els   cingles   de   Tavertet   estan   esculpits   pel   propi   riu   Ter.   Esbrineu   de   quins   materials   estan   formats  i  a  quina  època  es  van  formar.  Poseu  una  marca  en  el  mapa,  amb  aquesta  informació  i   una  imatge.     26. Quina   és   l’etapa   més   llarga   de   la   ruta   cicloturista   del   Ter?   Quants   quilòmetres   té?   Dibuixeu-­‐la   amb  color  vermell  en  el  vostre  mapa.  Com  s’anomena  aquesta  zona?  Quin  famós  bandoler  s’hi   amagava?   Busqueu-­‐ne   informació   i   poseu-­‐la   en   algun   punt   de   la   ruta,   juntament   amb   alguna   imatge.     27. A   partir   dels   anys   seixanta   del   segle   passat   es   va   començar   la   construcció   de   diversos   embassaments  a  la  conca  del  Ter.   a.  Col·∙loqueu   una   marca   a   l’embassament   de   Sau   i   expliqueu   amb   quina   finalitat   es   van   construir  aquests  embassaments.   b. Busqueu   alguna   fotografia   en   què   es   vegi   el   campanar   de   l’antic   poble   de   Sau,   que   va   quedar  sepultat  sota  les  aigües  amb  la  construcció  de  l’embassament  i  que  actualment   serveix   d’indicador   del   nivell   de   l’aigua.   Poseu-­‐hi   la   data   de   la   construcció   de   l’embassament  i  una  foto  de  la  presa.     28. Poseu  un  senyal  a  la  presa  de  Susqueda.  Quan  es  va  construir?  Quins  usos  es  donen  a  l’aigua  que   emmagatzema?       29. Les   dades   necessàries   per   resoldre   les   següents   activitats   estan   referides   a   la   darrera   actualització  de  l'Agència  Catalana  de  l'Aigua  (ACA)  amb  data  04/03/2011  i  les  podreu  trobar  a   les  adreces  següents:     i. http://aca-

web.gencat.cat/aca/appmanager/aca/aca?_nfpb=true&_pageLabel=P12262 54461208201571719   ii. http://acaweb.gencat.cat/aca/documents/informesdwh/dades_embassaments_ca.pdf Les  haureu  de  posar  en  el  mapa  en  el  senyal  que  col·∙locareu  al  pantà  de  Susqueda.     30. El  Pantà  de  Susqueda,  amb  una  capacitat  màxima  de  233  hm³,  es  trobava  al  93,81%  d'aquesta   capacitat   segons   dades   de   ACA.   Calculeu   quin   era   el   seu   estat   (en   hm³   d'aigua)   en   aquesta   data.   Quin  és  volum  actual  d'aigua  en  litres?     16    


El Ter. Treball de Síntesi de 3r d’ESO  

31. L’aigua   del   Ter   serveix   per   proveir   els   habitants   de   les   ciutats   de   Barcelona   i   Girona.   Si   es   considera  que  cada  persona     necessita  de  125  a  250  L  al  dia,  per  quant  de  temps  tindrien  aigua   els  habitants  de  Barcelona?       32. Busqueu  a  la  web  de  l'ACA  quin  era  l'estat  d'aquest  embassament  ara  fa  un  any  (respecte  a  la   darrera  data  d'actualització  de  dades  )  i  digueu:     a. Quin  percentatge  representava  en  relació  a  la  seva  capacitat  màxima?   b. El  volum  d'aigua  embassada  actualment  respecte  fa  un  any  ha  augmentat  o  disminuït?   c. Quina  ha  estat  la  variació  percentual  (creixement  o  disminució  expressat  en  %)?     33. La  mitjana  de  capacitat  del  Pantà  de  Susqueda  en  els  darrers  5  anys  (respecte  a  la  darrera  data   d'actualització)  ha  estat  de  152,12  hm³.  Amb  aquesta  informació:   a. Què  diríeu  sobre  l'estat  actual  de  l'embassament?   b. Quin  percentatge  de  la  capacitat  màxima  representa  aquesta  mitjana?     c. Com  interpreteu  aquesta  mitjana?           34. L'embassament   del   Pasteral   té   unes   dimensions   de   17   km   de   llargada   i   3   km   d'amplada.   Busqueu  informació  sobre  aquest  embassament,  situeu-­‐lo  en  el  mapa  i  digueu:   a. Quina  és  la  seva  capacitat  màxima?   b. Quantes  vegades  més  gran  és  el  pantà  de  Susqueda  respecte  al  del  Pasteral,  en  termes   de  capacitat  d'embassament?     35. Busqueu   informació   sobre   la   sèquia   Monar,   de   Salt,   a   l’adreça   següent   i   d’altres   http://www.eldimoni.com/article.php?id_article=462   ,   localitzeu-­‐la,   poseu-­‐hi   una   marca   i   inseriu-­‐hi  les  informacions  següents:   a. A  què  anomenem  minicentral  elèctrica?   b. Esmenteu  les  quatre  minicentrals  de  la  sèquia  Monar  que  encara  funcionen.   c. Quina  diferència  de  potència  produeixen  la  central  de  Susqueda  i  la  de  Monar?   d. Per  què  van  instal·∙lar  turbines  Kaplan,  l’any  1952,  al  recinte  de  la  fàbrica  Gasull  de  Salt?       36. Poseu  una  marca  a  les  deveses  de  Salt,  poseu-­‐hi  una  foto  i  expliqueu  quina  de  les  plantes  que  hi   trobem  és  al·∙lòctona  i  invasora.       37. Girona  és  la  ciutat  més  important  de  les  que  travessa  el  Ter,  però  també  la  travessen  3  rius  més.   Quins  són?  marqueu-­‐los  en  el  mapa.       38. Col·∙loqueu   en   el   mapa   el   punt   del   riu   que   passa   al   costat   de   la   devesa   de   Girona,   on   vau   anar   el   dia   de   la   sortida   al   teatre,   i   poseu-­‐hi   una   foto   i   un   fragment   descriptiu   escrit   per   vosaltres   en   castellà.       39. L’edifici  més  destacat  de  Girona  és  la  catedral.  Localitzeu-­‐la  en  el  mapa  i  poseu-­‐hi  les  següents   informacions:   a. Una  imatge  del  tapís  de  la  Creació,  l’obra  més  valuosa  del  Museu  de  la  Catedral.  De  quin   segle  és?   b. Sobre  la  catedral  de  Girona  hi  ha  nombroses  llegendes,  la  més  coneguda  de  les  quals  és   la  de  l’espasa  de  Carlemany.  Què  diu  aquesta  llegenda?   17    


El Ter. Treball de Síntesi de 3r d’ESO  

c. A  dalt  de  tot  del  campanar  hi  ha  una  escultura?  Què  representa?   d. Quina  famosa    novel·∙la  de  l’escriptor  Prudenci  Bertrana  està  ambientada  a  la  catedral  de   Girona?  

40.

41.

42.

43.

44.

    Imagineu-­‐vos  que  voleu  fer  a  peu  el  tram  de  la  ruta  del  Ter  que  va  de  Girona  a  Flaçà.  Podríeu   anar  amb  transport  públic  de  Figueres  a  Girona  i  després  tornar  a  Figueres  des  de  Flaçà?  Amb   quin  transport  ho  faríeu?  Marqueu  aquest  tram  amb  color  verd  en  el  vostre  mapa  i  expliqueu   com   organitzaríeu   l’excursió   amb   sortida   i   arribada   a   Figueres:   horaris,   cost,   material   necessari   i   època  de  l’any  més  recomanable.       Busqueu  algun  lloc  en  el  riu  Ter  on  es  pugui  practicar  caiac.  Assenyaleu-­‐lo  en  el  mapa,  poseu-­‐hi   una  foto  i  un  enllaç.       Què  és  el  cabal  ecològic  d’un  riu?  Sabríeu  explicar  què  vol  dir  l'expressió  “estrés  hídric”?    Com   influeixen   els   diferents   usos   de   l’aigua   i   la   construcció   d’embassaments   en   el   cabal   ecològic?   Expliqueu-­‐ho  en  un  punt  que  situareu  a  la  presa  de  Colomers.       Poseu  una  marca  al  bosc  de  Jafre,  amb  una  imatge,  i  expliqueu:   a. Quines  són  les  plantes  més  representatives  del  bosc  de  Jafre?   b. Quins  usos  fem  les  persones  d’aquestes  plantes?       A   prop   de   la   desembocadura   del   riu   Ter   es   troba   Torroella   de   Montgrí.   El   seu   edifici   més   important  és  el  castell  de  Montgrí.  Busqueu  informació  sobre  el  castell  i  contesteu  les  següents   preguntes.  

  1. 2. 3. 4. 5.

Amb  quin  altre  nom  és  conegut  aquest  castell?   Quin  rei  va  fer-­‐lo  construir?   Durant  quins  anys  es  va  construir?     Quina  funció  tenia  el  castell?   Busqueu-­‐ne   una   fotografia   i   pengeu-­‐la   al   mapa   amb   la   informació   que   heu  obtingut  de  les  preguntes.  

    45. A   Torroella   de   Montgrí   hi   ha   el   Museu   de   la   Mediterrània,   que   visitarem   a   final   de   curs.   Localitzeu-­‐lo  en  el  mapa,  poseu-­‐hi  una  marca  amb  una  foto  i  l’enllaç  a  la  seva  pàgina  web.       46. Després  de  llegir  el  text  número  5  de  Josep  Pla  que  teniu  al  dossier,  col·∙loqueu  una  marca  a  cada   un  dels  punts  on  desembocava  el  Ter  antigament  i  expliqueu-­‐ho.       47. El  riu  Ter,  actualment,  desemboca  a  una  zona  anomenada  la  Gola  del  Ter,  aquest  indret  té  un   gran  interès  per  l’elevada  biodiversitat  que  té.  A  què  és  deguda  aquesta  biodiversitat?  Sabríeu   dir  quina  fauna  i  flora  hi  podem  trobar?      

   

18    


El Ter. Treball de Síntesi de 3r d’ESO  

    Antologia     de    textos  

19    


El Ter. Treball de Síntesi de 3r d’ESO  

4. Josep  Pla  (1897-­‐1981)   Textos  de  Josep  Pla,  Viatge  a  la  Catalunya  Vella  (1967),  Vol.  9  de  l’O.C.   4.1. 1.  El  castell  de  Montgrí:  botó  de  la  roda  de  l’Empordà   Si  es  vol  tenir  una  idea  passablement  panoràmica  de  les  terres  de  l’Empordà  s’ha  de  fer  un  petit  sacrifici:   s’ha   de   pujar   al   castell   situat   al   punt   més   alt   de   les   muntanyes   de   Montgrí.   Aquestes   muntanyes   són   seques,   rocoses,   minerals,   erosionades,   despoblades   de   botànica,   grisenques,   amb   un   parpelleig   colorístic  morat,  malva  i  tórtora,  que  a  vegades  queda  ratllat  pel  vol  de  les  perdius.  El  castell  que  apareix   al  seu  punt  més  elevat  és  el  botó  de  la  roda  de  l’Empordà.   Les  muntanyes  de  Montgrí  fan,  amb  el  seu  mur  petri  que  va  de  llevant  a  ponent,  dos  compartiments.  Del   castell  fins  al  Pirineu  es  produeix  l’estesa  de  l’Alt  Empordà.  Cap  al  sud  es  manifesta  l’Empordà  petit,  que   és   més   ondulat.   Des   d’aquestes   discretes   altures   –   que   en   qualsevol   altre   país   tindrien   una   carretera   potable   per   arribar-­‐hi-­‐   es   domina   un   gran,   prodigiós   panorama   de   mar;   la   línia   de   les   muntanyes   pirinenques   dominades   pel   Canigó   i   les   muntanyes   de   ponent:   la   Garrotxa   i   la   Gavarra.   Aquest   panorama   a   quatre   vents   forma   un   conjunt   que   fa   un   cert   efecte,   perquè   la   conjunció,   a   tan   poca   distància,  de  l’alta  muntanya  –  el  Canigó  té  gairebé  3000  metres-­‐,  les  terres  de  l’arròs  i  dels  fruiterars  i  el   mar  constitueixen  un  considerable  espectacle.   Els  empordanesos,  sigui  quin  sigui  el  nostre  lloc  de  residència,  tenim  el  castell  de  Montgrí  davant  els  ulls   tota  la  vida.  Només  hem  d’obrir  la  finestra  o  fer  quatre  passes  perquè  se’ns  aparegui.  I  el  curiós  és  que   com   més   el   mirem,   més   ens   agrada.   No   ens   cansem   mai   de   mirar-­‐lo.   I   quan   som   fora   del   país   el   portem   en  la  nostra  memòria  més  íntima,  personal  i  callada.    

4.2.  El  Ter:  amenitats  i  misteris   Dins   la   seva   indiscutible   modèstia   –vull   dir   comparant-­‐lo   amb   el   Mississipí,   l’Amazona   o   el   Paranà-­‐   el   riu   Ter  ofereix  un  positiu  interès.  Quan,  sobre  un  mapa,  s’examina  la  totalitat  del  seu  curs,  el  traçat  té  un   aspecte  molt  original,  singularíssim.  Generalment,  els  rius  tenen  un  sentit  i  una  direcció  clars  i  definits.  El   Ter,  no.  El  seu  curs  dibuixa  un  curiosíssim  angle  recte.  En  la  primera  part  del  seu  camí  baixa  de  nord  a   sud;  però  en  un  moment  determinat  s’inflexiona  bruscament  i  agafa  una  direcció  oest-­‐est.  És  la  plana  de   Vic  –a  Manlleu,  exactament-­‐  on  es  produeix  aquest  estranyíssim  viratge.  I  dic  estrany,  perquè  després   d’haver   passat   per   les   terres   septentrionals   d’aquesta   plana   sembla   que   el   més   natural   seria   que   continués  baixant  per  aquelles  terres  i,  pel  congost  format  pel  Montseny  i  els  cingles  del  Bertí,  sempre   cap  al  sud,  penetrés  al  Vallès  i  arribés  al  mar  seguint  la  direcció  normal  i  claríssima.  Doncs,  no  senyor.  En   un  moment  precís,  el  riu  queda  fascinat  per  una  vel·∙leïtat  de  vagabundatge,  abandona  el  sentit  emprès  i   amb  una  perfecta  naturalitat  se’n  va  cap  a  llevant  per  un  altre  congost,  el  format  per  Collsacabra  i  les   Guilleries.  És  curiosíssim...   ¿Per   què   el   Ter   fa   aquest   moviment   tan   sorprenen?   Ho   fa   sens   dubte   per   raons   geogràfiques   i   geològiques.   Els   rius   –com   tantes   coses-­‐   segueixen   el   camí   del   més   petit   esforç.   Però,   si   per   un   moment   entréssim  pel  camí  de  la  fantasia  i  suposéssim  que  els  rius  tenen  una  sensibilitat,  podríem   explicar  el  fet   dient   que   arriba   un   moment   que   el   riu,   fatigat   de   treballar   per   a   la   indústria   i   dels   engavanyaments   que   el  fet  implica,  vol  canviar  d’ofici  i  dedicar-­‐se  a  l’agricultura  i  concretament  al  regadiu.  Sembla,  en  efecte,   que  després  d’haver  passat  la  joventut  treballant  com  un  negre  vol  penetrar  en  un  paisatge  més  bucòlic,   més  saludable  i  tranquil,  i  així  se’n  va  cap  a  Girona  esperant  trobar-­‐hi  una  gent  més  contemplativa.  En   20    


El Ter. Treball de Síntesi de 3r d’ESO  

tot  cas,  el  Ter  és  un  gran  treballador,  un  riu  modèlic  que  els  pares  podrien  presentar  a  les  seves  criatures   perquè  en  prenguessin  exemple.  Com  el  fan  treballar,  Déu  meu!  Si  tots  els  rius  del  món  produïssin  tant   de  rendiment  i  fossin  tan  aprofitats,  el  benestar  econòmic  general  –que  és  el  primer  grau  de  la  felicitat   en   aquest   món   incert-­‐   pujaria   molt   amunt   i   agafaria   molt   d’increment.   El   Ter   produeix   riquesa   en   la   totalitat   del   seu   curs   des   que   neix   a   Ulldeter   (més   amunt   de   Setcases),   fins   que   mor   a   les   daurades   sorres  de  la  platja  de  Pals.  No  para  ni  un  moment.  

4.3. El  cabal  del  Ter  i  la  presa  de  Susqueda   El   curs   del   Ter   és   absolutament   sorprenent,   però   encara   són   més   estranyes   les   diferències   que   es   produeixen   en   el   seu   cabal.   És   un   riu   generalment   moix,   precari   i   pobre,   que   pot   agafar,   en   determinades   situacions   meteorològiques,   una   irruència   i   una   fúria   descomunals.   Els   estralls   i   inundacions   que   ha   produït   en   el   curs   dels   anys   són   incomptables   i   d’una   absoluta   gravetat.   Grosso   modo,  la  situació  del  seu  curs  és  –fins  que  no  s’acabi  la  construcció  de  la  presa  de  Susqueda-­‐  com  la  dels   temps  prehistòrics.  Quan  la  situació  meteorològica  és  favorable  al  desvetllament  del  seu  furor,  no  hi  ha   hagut   res   que   l’hagi   pogut   aturar.   Quan   la   presa   de   Susqueda   sigui   acabada,   trobarà   un   obstacle   de   regulació  que  per  primera  vegada  a  la  història  el  civilitzarà.  Si  les  circumstàncies  externes  pressionen  la   totalitat  del  seu  curs,  les  inundacions  que  produeix  poden  ésser  totals.  En  aquest  segle  n’hem  vist  una   de   tan   dramàtica   i   tan   escandalosa,   que   val   més,   potser,   no   recordar-­‐se’n.   Els   seus   estralls   poden   ser   també  locals.  La  presa  de  Susqueda  regularà  el  riu.  A  més  de  produir  una  gran  quantitat  d’energia,  ha   estat  concebuda  per  aquesta  finalitat.  

4.4.  L’aigua  del  Ter  a  Barcelona   I   si   tot   això   no   fos   prou,   si   l’aprofitament   del   riu   no   arribés   a   la   seva   màxima   tensió,   ara   ha   estat   proposat  per  a  resoldre,  en  aquest  moment  d’urgència,  la  precarietat  de  les  aigües  de  Barcelona.  Quan   les  persones  que  més  o  menys  coneixem  el  riu  llegírem  aquesta  notícia  quedàrem  estupefactes.  ¿Què  se   li  pot  demanar  més  al  pobre  Ter?  No  conec  pas  el  límit  de  resistència  dels  cursos  d’aigua  i,  per  tant,  no   sé   pas   quin   doll   d’aigua   se’n   podrà   treure   –sense   fer   mal   als   usuaris   presents-­‐   perquè   els   barcelonins   puguin  prendre  les  seves  dutxes  i  els  seus  banys.  Si  a  muntanya  neva  abundantment,  si  plou  amb  una   certa  regularitat,  si  és  possible  aconseguir  que  les  intermitents  trencadisses  sovintegin  més,  és  gairebé   segur   que   els   barcelonins   tindran   més   aigua.   Però   si   tot   això   no   es   produeix,   ¿No   farem   un   paper   ridícul   important?    

4.5.  Desviament  del  curs  del  Ter   Al   Ter,   a   l’Edat   Mitjana,   se   li   canvià   artificialment   el   curs   final   almenys   dues   vegades.   Hi   ha   en   el   país   un   record  imprecís  d’aquests  fets  però  hi  ha  els  resultats.  Per  a  testimoniar-­‐ho  hi  ha  els  noms  que  encara   avui  utilitzem  per  a  assenyalar-­‐ho.  Quan  a  un  riu  se  li  canvia  dues  vegades  la  posició  i  no  passa  res,  és   que  realment  és  ple  de  bondat.     El   curs   més   antic   del   Ter   anava   a   desembocar   al   golf   de   Roses,   a   l’inici   mateix   de   l’inacabable   platjar   d’aquest   golf,   al   peu   del   pedró   de   l’Escala.   Per   on   passava   ahir,   passen   avui   les   aigües   de   la   presa   de   Colomers,  que  són  aigües  del  Ter,  però  no  són  el  seu  curs  principal.  A  aquestes  aigües  de  Colomers  les   anomenen  encara  avui  el  Ter  vell,  com  tothom  sap.  Així,  doncs,  el  riu,  en  el  seu  últim  curs,  fou  desplaçat   de  la  seva  antiga  desembocadura  en  el  golf  de  Roses  a  la  platja  de  Pals.   Ja   a   la   platja   de   Pals,   degué   convenir   a   algú   que   el   seu   curs   número   dos   fos   desviat,   i   així   es   portà   a   terme.  El  curs  número  dos  passava  molt  a  prop  del  poble  de  l’Estartit.  És  anomenat,  encara  avui,  el  Ter   21    


El Ter. Treball de Síntesi de 3r d’ESO  

vell.   Fou   traslladat   més   al   sud.   Així   hi   ha   dos   Ters   vells:   el   de   l’Escala   i   el   de   l’Estartit.   El   traçat   actual,   conseqüència  de  les  dues  desviacions  anteriors,  és  probablement  el  definitiu:  així  ho  hem  d’esperar.  Per   tots  els  detall  d’aquestes  desviacions  vegeu  la  Història  de  l’Empordà,  del  senyor  Pella  i  Forgas,  que  en   alguns  aspectes  no  ha  estat  encara  superada.  

5.

La  muntanya  de  Montgrí,  amb  el  castell  de  Santa  Caterina  

22    


El Ter. Treball de Síntesi de 3r d’ESO  

  5.  Jacint  Verdaguer  (1845-­‐1902)   5.1. L’ARPA   Damunt  de  mon  poblet  hi  ha  una  capella   d'una  roureda  secular  voltada,   és  son  altar  lo  trono  d'una  verge   d'aquella  rodalia  sobirana   Era  ma  pobra  mare,  que  al  cel  sia,   sa  més  fidel  i  més  humil  vassalla,   i,  sent  jo  petitó,  cada  diumenge   a  dur-­‐li  alguna  toia  me  portava,     a  son  Fill  oferint-­‐me  que  em  somreia,   com  jo,  assegut  en  la  materna  falda.   ...  

1.  Cull  una  fulla  de  roure  dels  que  hi   ha  al  voltant  de  la  capella  i  enganxa-­‐la   al  teu  dossier.   2.  Observa  el  paisatge  i  identifica  els   cims  que  s’esmenten  en  el  poema.   3.  Ausona  és  la  ciutat  de  Vic,  capital   de  la  comarca.  Identifica-­‐la  en  el   paisatge.  

Vegí  el  Montseny  engarlandat  de  boscos,   vegí  el  Puigmal  de  cabellera  blanca     damunt  la  serra  del  Pirene  altívol   com  un  gegant  al  cim  d'una  muralla,   i  entre  ells,  estesa  en  son  conreu,  Ausona   a  prop  del  Gurri  de  lluentes  aigües,   com  gentil  segadora  muntanyesa     que  dorm  al  peu  de  son  falçó  de  plata.   Més  humil  i  més  pròxima,  l'església     vegí  de  mon  poblet,  ramat  de  cases   que  com  pollets  esveradissos  viuen     a  l'aixopluc  de  les  maternes  ales.   Entre  elles  una  n'obirí  més  xica   que  les  seves  veïnes  i  més  blanca;   lo  fum  sortia  de  la  llar  fumosa   plena  per  mi  de  resplendors  de  l'alba.   ...   Vegí  el  camp  de  mon  pare,  ros  de  xeixa   crescuda  amb  sa  suor.  Vegí  l'aubaga,   los  boscos  i  soleis,  nius  de  mos  somnis     d'on  lo  més  primerenc  prengué  volada.   I  vegí  vostres  peus  i  vostres  cingles   i  vostres  fronts,  oh  serres  de  la  pàtria!   i  al  pondre's  damunt  seu  l'astre  del  dia,   corona  d'or  irradiant  de  flama,   engolir-­‐se'l  vegí  l'alt  Pedraforca   fet  un  vesuvi  atapeït  de  lava,   i  entre  el  floreig  d'estrelles  que  naixien     del  vespre  hermós  entre  les  fosques  ales,   com  aurora  divina  que  em  somreia   vegí  en  lo  cel  la  Musa  Catalana!  

 

Ermita  de  la  Damunt.   Folgueroles  

Lo Ter i lo Freser una aspra serra tingueren per bressol, bessons que vegé nàixer de la terra la llum del mateix sol. «—Si vinguesses amb

23  


El Ter. Treball de Síntesi de 3r d’ESO  

5.2. El  Ter  i  el  Freser   Lo  Ter  i  lo  Freser  una  aspra  serra   tingueren  per  bressol,   bessons  que  vegé  nàixer  de  la  terra   la  llum  del  mateix  sol.     «—Si  vinguesses  amb  mi,  com  jugaríem»   —digué  lo  riu  Freser  a  son  germà—   «amb  les  perles  i  flors  que  trobaríem   tot  rossolant  del  Pirineu  al  pla.»     «—Si  anem  plegats  no  en  trobarem  pas   gaires»   —respon  l’altre  dels  rius—;   «anem  cada  u  per  ell,  com  nois  rodaires   que  van  a  cercar  nius.»     I  afegeix,  refiat  de  sa  llestesa,   lo  Freser:  «—Qui  a  Ripoll  arribe  abans   pendrà  a  l’altre  lo  nom  i  la  riquesa;   això  també  s’estila  entre  els  humans.»     Quiscun  per  son  vessant,  los  dos  parteixen   saltant  com  dos  cabrits   que  al  sortir  de  la  pleta  s’esbargeixen   pels  ginestars  florits.     Llarguíssima  pel  Ter  és  la  baixada,   però  per  davallar  un  riu  és  llest;   troba  en  cada  baixant  una  marrada   mes,  si  plau,  lo  camí  s’acaba  prest.     ...     A  l’altra  banda  de  la  serra  brolla,   com  peresós  corser    

que  entre  les  herbes  sa  carrera  amolla,   l’ajogassat  Freser.     ...     Anguileja,  s’estimba,  corre  i  salta   jugant  amb  lo  palet  rodoladís;   rellisca  com  lo  plor  per  una  galta   marges  avall,  com  per  un  cingle  llis.   ...       I  sempre  baixa  amb  gran  murmuri  i  fressa;   mes  troba  ja  a  Ripoll   lo  Ter,  que  hi  davallà  gastant  més  pressa,   més  pressa  i  menys  soroll.     Prenent  son  nom,  féu-­‐li  present  de  sa  ona   que  rodolà  amb  les  seves  cap  a  Vic,   de  Vic  cap  a  les  selves  de  Girona,   i  al  pla  de  Roses  tan  plasent  com  ric.     Quan  hagué  vist  d’Ausona  les  boscúries,   les  flors  de  Sant  Daniel,   la  mar  que  en  perles  torna  avui,  a   Empúries,   les  llàgrimes  del  cel,     digué:  «—Si  jo  hagués  vist  eixes  vorades   quan  ahir  davallava  d’Ulldeter,   s’hi  haurien  adormides  mes  onades,   i  eix  riu  s’hauria  anomenat  Freser.»     Pàtria,  1888,  p.  85-­‐89.  

 

24    


El Ter. Treball de Síntesi de 3r d’ESO  

 

5.3. La  plana  de  Vic   A L'ESBART DE SOS POETES

Niuada  de  calàndries,  poetes  de  ma  terra,     jo  enyoro  vostres  càntics  d'amor,  dintre  la  mar;     avui  que  el  maig  aboca  ses  flors  pel  pla  i  la  serra,     ai!,  qui  us  sentís  a  l'hora  de  l'alba  refilar!       Qui  pogués  amb  vosaltres  volar  per  les  rouredes     que  beuen  les  suades  de  l'aspre  Pirineu,     i  vora  els  banys  de  cignes  d'aqueixes  pollancredes     descabdellar  lo  somni  que  és  vida  del  cor  meu!       Ja  es  deuen  prats  i  ribes  cobrir  de  verds  domassos,     cada  turó  amb  la  vesta  de  flors  que  més  li  escau,     la  santa  primavera  per  rebre  entre  sos  braços     que  amb  nuvials  adreços  hi  baixa  del  cel  blau.       Per  eixos  camps  que  fiten  los  lledoners  i  saules,     lo  fenc  ja  trau  espiga,  les  pomeredes  flor?     Les  Coromines  mostren  a  regadiues  taules     fajols  que  es  tornen  plata,  forments  que  es  tornen  or?       I  el  cànem  que  el  desembre  veurà  de  la  filosa     rajar  al  fus,  fusada  tornant-­‐se  el  fi  moixell?     I  el  pèsol  de  flor  blanca  parenta  de  la  rosa,     i  el  llir  de  flor  vermella  germana  del  clavell?       Vermellegen  per  eixos  restobles  les  roselles?     La  clavellina  enrama  finestres  i  balcons?     La  barretina  encara  floreix  al  costat  d'elles,     com  flor  de  Catalunya  que  esclata  sobre  els  fronts?       Lo  rossinyol  que  canta,  la  tórtora  que  plora,     a  fer-­‐li  ses  albades  són  gaire  matiners?     Tornaren-­‐li  orenetes  al  porxo  que  s'enyora?     Ja  van  engarlandant-­‐se  de  roses  los  rosers?       ...   Les  serres,  que  es  coronen  de  núvols  i  d'estrelles,     de  neu  sa  vesta  a  esqueixos  ja  donaran  al  Ter,     restant-­‐hi  claps  encara,  com  escamot  d'ovelles     que  delma  cada  dia  la  mà  del  carnisser.       Com  deu  alçar  Casserres  sa  bizantina  torra     per  veure  Saladeures  i  el  vell  cloquer  de  Vic!     25    


El Ter. Treball de Síntesi de 3r d’ESO  

Lo  Ter  que  envers  Girona  marradejant  s'escorre     se'n  porta  gaires  pedres  del  seu  mural  antic?       Castells  de  Savassona,  d'Orís  i  de  Centelles,     gegants  d'altres  centúries,  encara  alçau  lo  front?     Podré  tornar  a  veure-­‐us,  masies  i  capelles     d'on  raja  amb  l'amor  patri  la  fe  com  d'una  font?       Sant  Jordi,  guarda  encara  ses  Lloses  gegantines,     sepulcre  de  reis  celtes  o  de  llurs  déus  altar?     Ripoll,  com  altre  fènix,  renaix  de  ses  ruïnes,     o  l'arbre  de  la  pàtria  s'acaba  d'esbrancar?       I  l'arbre  que  us  abriga,  com  deu  ja  fer  bona  ombra,     ornat  de  nou  brancatge  son  tronc  ja  revellit!     Los  raigs  del  sol,  com  deuen  jugar  amb  sa  resombra,     com  vol  de  papallones  per  un  verger  florit!       ...   Què  amargues  són,  què  amargues  d'aquesta  mar  les  ones     per  qui  nasqué  en  la  terra  i  en  un  bressol  florit!     dolç  aire  de  la  pàtria  que  a  tots  la  vida  dónes,     per  què  a  mi  sols  tes  ales  m'allunyen  del  seu  pit?       Niuada  de  calàndries,  poetes  de  ma  terra,     jo  enyoro  vostres  càntics  d'amor,  dintre  la  mar;     avui  que  el  maig  aboca  ses  flors  pel  pla  i  la  serra     cantau,  cantau  vosaltres,  deixau-­‐me  a  mi  plorar!  

 

26    


El Ter. Treball de Síntesi de 3r d’ESO  

6. Miquel  Martí  i  Pol  (1929-­‐2003)    

No  estem  mai  sols  

L'Elionor  

No  estem  mai  sols.  Hi  ha  sempre   quaranta-­‐sis  contínues  que  ens  vetllen   i  metxeres  insignes   de  principis  de  segle.  

L'Elionor  tenia   catorze  anys  i  tres  hores   quan  va  posar-­‐se  a  treballar.   Aquestes  coses  queden     enregistrades  a  la  sang  per  sempre.   Duia  trenes  encara   i  deia:  "sí,  senyor"  i  "bones  tardes".   La  gent  se  l'estimava,   l’Elionor,  tan  tendra,   i  ella  cantava  mentre   feia  córrer  l'escombra.   Els  anys,  però,  a  dins  la  fàbrica   es  dilueixen  en  l'opaca   grisor  de  les  finestres,   i  al  cap  de  poc  l'Elionor  no  hauria     pas  sabut  dir  d'on  li  venien     les  ganes  de  plorar   ni  aquella  irreprimible   sensació  de  solitud.   Les  dones  deien  que  el  que  li  passava   era  que  es  feia  gran  i  que  aquells  mals   es  curaven  casant-­‐se  i  tenint  criatures.   L'Elionor,  d'acord  amb  la  molt  sàvia     predicció  de  les  dones,   va  créixer,  es  va  casar  i  va  tenir  fills.   El  gran,  que  era  una  noia,   feia  tot  just  tres  hores   que  havia  complert  els  catorze  anys   quan  va  posar-­‐se  a  treballar.   Encara  duia  trenes   i  deia:  "sí,  senyor",  i  "bones  tardes".  

Tenim  la  por  ficada  al  cos;   sovintegen  tan  poc  els  dies  festius!   Tant  treballar  ens  taca  la  pell   d'oli  de  màquines,   de  pols  de  màquines,   de  ferum  de  màquines.   Se'ns  contagia  l'epilèpsia   de  les  pentinadores   i  el  dinamisme  excessiu   dels  dobladors  suïssos   i  la  fressa  monòtona  de  les  cardes.   No  estem  mai  sols.  Hi  ha  sempre   gairebé  vint-­‐i-­‐tres  mil  pues   i  llur  terrible  seqüela;   i  els  horaris  tan  rígids   i  el  plusos  tan  despòtics.   No  estem  mai  sols.  Hi  ha  sempre   la  gent;  però  la  gent  no  compta.   El  que  compta  es  l'espai  que  ocupen   i  el  ritme  sense  treva.   Tothom  accepta  ja  que  la  tendresa   perjudica  el  progrés.   Estigueu-­‐ne  segurs:  s'apropa  el  dia   que  tots  tindrem  una  ànima  metàl·∙lica.

 

  27    


El Ter. Treball de Síntesi de 3r d’ESO  

7. Text  d’opinió  del  Punt  Diari     OPINIÓ

Animals,  persones  i  l'aigua   19/02/11 02:00 - QUIM BRUGUÉ

La política d'aigua no pot acabar atorgant la raó ni als pagesos ni als ecologistes ni als empresaris, sinó reconeixent que cap d'ells té tota la raó

El   2008,   tot   just   fa   dos   anys,   l'aigua   ocupava   el   vèrtex   de   l'agenda   política   i   mediàtica.   Un   intens   episodi   de   sequera   va   fer   saltar   totes   les   alarmes.   Es   proclamava   que   les   guerres   del   segle   XXI   serien   guerres   d'aigua,   apareixien   experts   en   política   hídrica   com   bolets,   s'acusava   el   govern   d'imprevisió   en   la   gestió   d'aquest   recurs   vital   i,   fins   i   tot,   a   les   parades   del   mercat   es   discutia  sobre  si  calia  apostar  per  la  dessalinització  o  per  portar  aigua  del  Roine.  Avui,  després   de  dos  anys  de  pluges  més  o  menys  generoses,  silenci.  Tots  sabem  que  la  sequera  tornarà  i  que   tornarem   a   posar   el   crit   al   cel,   però   ja   ningú   en   parla.   Justament   ara   que   podríem   parlar-­‐ne   sense   la   cridòria   que   comporta   tota   emergència,   ho   hem   aparcat.   I   d'aquesta   manera   hem   aparcat,   també,   la   possibilitat   de   debatre   el   tema   de   l'aigua   amb   la   calma   i   la   distància   que   exigeixen  les  decisions  complexes.   Partint   d'aquest   silenci   actual   i   encara   que   sigui   en   poques   línies,   m'agradaria   fer   aquesta   cosa   –potser   poc   periodística–   que   suposa   parlar   d'un   assumpte   que   no   és   a   les   portades.   Al   seu   moment   vaig   seguir   intensament   el   debat   sobre   l'aigua   a   Catalunya   i   recordo   vivament   una   metàfora   que   usava   Gabriel   Borràs,   un   dels   principals   responsables   de   l'Agència   Catalana   de   l'Aigua.   Segons   explicava,   a   la   selva,   durant   l'època   seca,   els   punts   d'aigua   es   redueixen   dramàticament  i,  per  tant,  les  diferents  espècies  d'animals  es  veuen  obligades  a  coincidir  al  seu   voltant  per  poder  beure.  Es  tracta  d'animals  salvatges  i,  per  tant,  aquesta  semblaria  una  bona   oportunitat   per   parar-­‐se   trampes,   atacar-­‐se   els   uns   als   altres   o,   simplement,   perquè   els   més   forts   impedissin   l'accés   a   l'aigua   als   més   febles.   Doncs   no,   res   d'això.   Segons   sembla,   els   animals   salvatges   s'adonen   de   l'excepcionalitat   del   moment   i   civilitzen   els   seus   comportaments,   acceptant   que   l'aigua   és   un   recurs   escàs   i   que   l'han   de   compartir.   No   aprofiten   el   moment   de   beure,   almenys   de   manera   generalitzada,   per   menjar-­‐se   els   uns   als   altres.    

Una imatge del riu Ter de fa dos anys, quan Catalunya patia una gran sequera i el riu baixava amb poc cabal.Foto: DAVID BRUGUÉ.

28    


El Ter. Treball de Síntesi de 3r d’ESO  

La   sequera   de   2008   va   afectar   persones   civilitzades,   però   va   despertar   els   seus   instints   més   salvatges.  Davant  l'escassetat  del  recurs  no  vàrem  ser  capaços  d'entendre  les  necessitats  dels   altres   sinó   que   ho   vàrem   aprofitar   per   atacar-­‐nos   sense   pietat.   En   lloc   de   buscar   respostes   equilibrades   i   discutir   com   distribuir   l'aigua,   ens   vàrem   dedicar   a   parar-­‐nos   trampes   i   a   mossegar-­‐nos.   Els   de   Barcelona   es   mostraven   indiferents   a   les   necessitats   dels   conreus   vinculats  al  Ter,  mentre  que  des  de  les  comarques  gironines  se'ls  responia  –cita  literal–  que  si   no  tenien  prou  aigua,  que  compressin  Coca-­‐Cola.  Els  empresaris  hidroelèctrics  defensaven  les   seves   concessions   sense   fer,   perdoneu   la   redundància,   concessions,   mentre   que   els   grups   ambientalistes  es  mostraven  inflexibles  a  l'hora  de  parlar  dels  cabals  ecològics.  El  govern  era   incapaç   de   mostrar   un   nord   decidit,   mentre   que   l'oposició   no   va   desaprofitar   l'ocasió   per   clavar-­‐li  els  ullals.  Tots  molt  civilitzats,  però  comportant-­‐nos  com  animals  salvatges.   L'aigua  ens  ofereix  una  excel·∙lent  il·∙lustració  per  discutir  sobre  el  sentit  de  la  política;  de  l'aigua   en  aquest  cas.  La  política  sembla  que  és  una  baralla  que  només  finalitza  quan  hi  ha  vencedors  i   vençuts,  on  els  més  forts  (encara  que  sigui  a  les  urnes)  imposen  la  seva  llei  als  més  febles.  La   política,  en  canvi,  prometia  ser  una  forma  de  resoldre  els  conflictes  sense  arribar  al  camp  de   batalla.   Una   vella   i   bella   idea,   apartada   per   tot   l'arsenal   bèl·∙lic   que   equipa   la   motxilla   de   la   política   actual.   De   fet,   el   llenguatge   ens   delata   quan   parlem,   per   exemple,   de   la   guerra   de   l'aigua.   La   política   no   hauria   d'expressar-­‐se   mai   com   una   confrontació   entre   el   blanc   i   el   negre,   sinó  com  l'espai  dels  grisos,  dels  matisos.  La  política  no  hauria  de  designar  el  guanyador  sinó   buscar   solucions   de   compromís,   negociar,   repartir   els   costos   i   els   beneficis   que   tota   decisió   comporta.   Renunciar   i   concedir   no   és   de   covards,   sinó   de   valents.   La   política   d'aigua,   en   definitiva,   no   pot   acabar   atorgant   la   raó   ni   als   pagesos   ni   als   ecologistes   ni   als   empresaris,   sinó   reconeixent  que  cap  d'ells  té  tota  la  raó.  No  pot  haver-­‐hi  guanyadors.  Aquesta  és  la  grandesa  –i   també   la   tragèdia–   de   la   política.   Ara   que   no   se'ns   emporta   la   salvatge   conjuntura   de   la   sequera,  per  què  no  parlem  civilitzadament  sobre  què  hem  fet  i  què  hem  de  fer  amb  l'aigua?    

  29    


Crèdit de Síntesi sobre el riu Ter