Page 1

El periòdic universitari de Catalunya

LO CAMPUS Abril . Maig 2016 Vuitena època Número 30

2€

La nostra solidaritat i la gran vergonya de l’Europa oficial


2 LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

Abril · Maig 2016

EDITORIALS

La gran vergonya de l’Europa oficial

execrables accions Llesesterroristes de Brussel· no poden amargar les polítiques vergonyoses i miserables que quasi tots els Estats de la Unió Europea estant fent amb l’onada de migració arri· bada a Europa. Migració que escapa de la guerra i de la misèria econòmica. Precisament escapen de la barbàrie bèl·lica que provoquen les milícies que fan esclatar el terro· risme a Europa.

Sobretot el que ara és indecent: és l’ACORD UE-TURQUIA sobre els re· fugiats, que ja ara s’està portant a la pràctica. És un Acord de deporta· ció dels nous refugiats que arribin a Grècia cap a Turquia, com a suposat país segur d’acollida. A canvi el govern turc re· brà de la UE una quanti·

tat econòmica per aten· dre aquests immigrats i també facilitats perquè els turcs viatgin a l’Eu· ropa comunitària mentre que s’intensificaran les converses per a la seva possible integració a la UE. La Unió Europea està di· namitant els seus valors, per molt que ho ensucrin amb campanyes de co· municació. Amb l’Acord el dret d’asil deixa de ser uni· versal a la Unió Europea. S’oficialitza la discrimi· nació per motiu del país d’origen. I es vulnera el principi de no devolució. Però a més Turquia no és un país segur, com diuen. És una dictadura blanca amb un govern autoritari i l’Acord no· més beneficia les polí·

tiques governamentals. Ara la UE mirarà cap una alta banda en les violaci· ons dels drets humans de Turquia, especialment sobre els kurds. Tot és increïble i injust. Poca confiança ens que· da de les polítiques co· munitàries sobre aquesta crisi, perquè la Comissió Europea no va ser capaç de reubicar 160.000 per· sones a l’octubre i ningú es creu que ho faci ara. I cap resposta a la vista, als 46.207 refugiats que estan atrapats a Grècia. Els refugiats seguiran es· capant de la guerra i amb l’Acord arriscaran la seva vida en rutes encara més perilloses. A nosaltres, com univer· sitaris europeus, ens cau la cara de vergonya.

FIRA dels mini-Suplements de LO CAMPUS questa revista LO A CAMPUS ha anat editant diversos SU·

PLEMENTS sobre dife· rents temàtiques, que per la seva llargada en pàgines, els hem qua· lificat de mini-SUPLE· MENTS. Han estat unes peces de periodisme artesanal molt senzi· lles de presentació, però de vegades amb potents articles d’in· formació i divulgació. Sis han estat els mi· ni-SUPLEMENTS: el LO CAMPUS 2.0 (mini-pu· blicació d’opinió espe· cial per a la Universitat de Lleida), el LO CAM· PUS MÈDIC (divulgació mèdica i de salut), el CLÀSSICA (per a gent gran que es recicla), el LO CAMPUS BARRIS (periodisme de proxi· mitat a Lleida), l’ER

ESTUDIANT (en aranès) i el “Goodbye Institut” (per a instituts i esco· les). En alguna ocasió, en la versió en paper prem· sa de LO CAMPUS, el mini-Suplement venia compaginat d’una al· tra manera, quedant com a portada de la revista el Suplement. D’aquesta manera es fa una distribució més especialitzada, a cada sector de lectors que arribem. També s’han fet separates en digital dels mini-Suplements. Doncs amb tota aques· ta creació d’àmbits i de periodisme especialit· zat, en aquest número en fem un FIRA. És a dir, n’editem conjun· tament totes les cap· çaleres i en publiquem

Coeditors: Associació universitària

LO CAMPUS Redacció:

Director:

AMICS de LO CAMPUS / UdL i

Carrer Pere de Cabrera 12, 2º 9ª

Joan-Ramon Colomines-Companys

LO CAMPUS número 30

Associació VIVÈNCIA ARANESA, -“As-

25001 Lleida • Telèfons: 973204907

Disseny i maquetació:

Abril / Maig 2016

sociacion Culturau e Civica Vivéncia

redaccio@locampus.cat

Alicia Parellada

Versions de paper i digital.

Aranesa: Aula Euròpa des Pirenèus”-.

http://www.locampus.cat

Revisió final de qualitat del disseny:

Dipòsit Legal: L-658-08

Patricia Sala

nous articles originals. Volem que el lector es faci càrrec de mane· ra conjunta, de tota la mobilització intel·lec· tual ben variada que acull la revista LO CAM· PUS. I per l’ocasió estrena· rem un nou mini-Suple· ment denominat ACCIÓ SOLIDÀRIA on conviu· ran temes de drets humans, solidaritat, cooperació i desenvo· lupament, emergència humanitària, cultura de la pau i moviments socials. La premsa università· ria artesanal és ben va· riada i pot ser útil per a tota mena de lectors amb ganes d’informa· ció i reflexió.

PORTADA: Camp d’Idomeni de refugiats (Grècia) fotògraf Robert Astorgano © Col·lectiu Fotomovimiento.


EDITORIAL

A

Comencem

rrenca aquest mini-Suplement ACCIÓ SOLIDÀRIA, encapçalant-lo amb una fotografia històrica de la caiguda del mur de Berlín de l’any 1989, i ho fem com un clam a la llibertat i a la justícia social, que és el que volem transmetre com a premsa università· ria, que informa i opina, des d’aquesta senzilla però contundent publicació. Segurament, com hem reproduït una i una altra ve· gada a LO CAMPUS i a LO CAMPUS DIARI, hagués cal· gut mostrar una fotografia de l’actual drama de la migració dels refugiats a Europa provinents de guer· ra i de la misèria econòmica. Veuríem les víctimes i també copsaríem la vergonya del comportament insolidari europeu. D’una Europa oficial enfangada. Però mostrem una fotografia en positiu, carregada d’esperança, perquè com universitaris, com a lec· tors, ens cal rearmar-nos èticament i cívicament, per transmetre a la comunitat universitària la di· agnosi dels diferents problemes humanitaris i com canalitzar-hi solidaritat. Un mini-Suplement com ACCIÓ SOLIDÀRIA, és “un pot petit”, on hi canalitzarem la reflexió de mol· ta gent generosa amb una gran animà, que són la “bona confitura”. Esperem no defraudar-vos.

L’aprenentatge a partir de la cooperació al desenvolupament: reformulació de conceptes o recorde el nombre de ma· N tèries estudiades i exercicis realitzats al llarg de la meua formació acadèmica i, havent finalitzat aquesta etapa en cur· sar un màster en Gestió de Sòls i Aigües a la Universitat de Llei· da, em semblava haver assolit i definit finalment el concepte de “sòl”.

Per aquest motiu, en pregun· tar-li al Senyor Olorio Ortíz, agricultor mexicà de la plana al·luvial de Texcoco (Mèxic), al respecte de quins tipus de sòls identificava a la seua parcel·la, em va sorprendre la resposta: “Srta. Llicenciada, solo hay una, ¿no lo ve?”. En primer lloc, em

vaig quedar impactada pel trac· te que estava rebent (quasi de reverència) pel fet de ser una persona europea amb estudis universitaris....(jo? que em con· sidero una eterna aprenenta, que quasi no ha xafat el camp!) I no podia veure a que s’estava referint aquest home. En segon lloc, després de dema· nar-li que em tutegés i en analit· zar la resposta, em vaig adonar que es tractava d’una confusió dialèctica i cultural, ja que Olo· rio anomenava “sòl” a la super· fície que trepitjava (“el piso”) i “terra” al sòl que es podia tre· ballar. Així doncs vaig reformular la qüestió,


4 LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

aquesta vegada tute· jant-lo jo també (pel fet que ho considero una forma verbal que, si és benvingu· da, aproxima als interlocu· tors i elimina la jerarquia): “¿Cuántas clases de tierra distingues en tu parcela?”. A partir d’aquest moment, poguérem establir una con· versa que no solament ens proporcionà un gran inter· canvi de coneixements, sinó que ens va portar al desco· briment d’una nova inter· pretació lingüística de mots com “producció”, “desen· volupament”, “aptitud de terres d’ús agrícola”...etc. Doncs sí, era un fet que Olo· rio i jo veníem de contexts socials, econòmics i cultu· rals molt diferents. Aquesta reformulació de conceptes em va paralitzar la ment a la paraula “desen· volupament”, arrel etimolò· gica de la qual és sviluppo, que significa exactament “desenvolupar”, descobrir, llevar l’embolcall. I d’allò tractava el treball! De des· cobrir una nova realitat i cooperar amb els coneixe· dors del territori per a po· der crear-ne una altra, més pròxima a la visió de ben· estar d’Olorio. Pot ser no era l’objectiu principal de la conversa però a mi em va fe lligar conceptes, reflexi· onar i entendre la raó per la qual estàvem parlant d’allò. Els programes de la Univer· sitat de Lleida, destinats a

la mobilitat solidària en paï· sos en vies de desenvolupa· ment, estableixen un marc real per a la trobada del coneixement científic-aca· dèmic i el coneixement lo· cal, moltes vegades oblidat o, en el pitjor dels casos, perdut. I, tots dos tipus de coneixement persegueixen el mateix propòsit, com són la millora de la qualitat de vida o el desenvolupament sostenible en el temps d'una determinada activitat. El que canvia poden ser les eines i mètodes d'estudi. Jo sent haver assolit els meus coneixements sota els preceptes de la ciència moderna, influenciats per programes educatius orien· tats en bona part a generar alumnes competitius en un món neoliberal estandardit· zat. Dintre d’aquest sistema la teoria actua com a base necessària per a la com· prensió, tot i que no deixa de ser una mostra reducci· onista de les realitats com· plexes i diverses que exis· teixen al món. El coneixement local a Mè· xic és de tipus empíric, mantingut a través dels se· gles mitjançant la transmis· sió oral inter-generacional, influenciada per les creen· ces pròpies de cada cultura. Ells són els usuaris de la ter· ra i depenen d'ella, doncs poden ser beneficiaris o víc· times directes de les conse· qüències de la gestió dels recursos naturals. Aquest

Abril · Maig 2016

sistema d'aprenentatge en· foca el coneixement en aquelles àrees d'utilitat di· recta per a la seua supervi· vència, limita la comprensió multidisciplinària o mul· ti-espacial de l'ecosistema, i per tant, redueix la capa· citat de predicció i de pro· ducció d'alternatives. Són precisament aquestes diferències les que perme· ten crear un “caldo de cul· tiu” per a la transferència de coneixements i el desen· volupament de nous para· digmes, així com per a la generació d’alternatives de manera cooperativa, espon· tània i participativa. És a dir, l’usuari de la terra com a observador i gestor d’ella és un recurs imprescindible per a la ciència, de igual forma que el coneixement científic és fonamental per al progrés d’aquestes comu· nitats. Però la participació cooperativa no sols permet aprendre a través de l’ex· periència o, sinó que també és una forma nova d’olorar, d’adaptar el paladar, de sa· ludar, de passejar pels car· rers, de mirar des d’altra perspectiva i d’escoltar un nou vocabulari i registre. Així doncs, trobo que tot açò ens ajuda a eliminar prejudicis, a reconstruir els esquemes mentals de certs conceptes i, per descomp· tat, a fomentar la creativi· tat. He de dir que, després d'uns dies recorrent el terreny

d'estudi amb Olorio, enca· ra hi ha adjectius que no aconsegueixo desxifrar i ca· tegoritzar com a trets edà· fics, com quan amb afecte diu “esta tierra apapacha”. Suposo que la inevitable conclusió a la qual arribo és que, tal com assenyalés Al· bert Einstein "No tot el que compta pot ser quantificat, i no tot el que pot ser quan· tificat compta”. En definitiva i, en qualse· vol cas, penso que seran necessaris nous projectes i experiències a l'àmbit de la cooperació al coneixement per poder generar fórmules de progrés en aquells llocs on els mitjans econòmics i tècnics representen verta· ders límits per aconseguir un benestar social.

Maya Real Straccia

Estudiant de Màster en Gestió de Sòls i Aigües Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrària (ETSEA) Universitat de Lleida


Abril · Maig 2016

LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

5

El Consell de govern de la UdL contra l'acord entre la UE i Turquia sobre refugiats

l Consell de govern de la Eaprovat Universitat de Lleida ha (30/03/2016) per

assentiment un manifest de rebuig contra l'acord ano· menat Declaració UE-Tur· quia, de 18 de març de 2016, a proposta de l'Oficina de Desenvolupament i Coo· peració i la comissionada de la UdL per les persones re· fugiades, Núria Camps.

EL MANIFEST: Ens adrecem al Consell de Govern per tal de dema· nar-li que: D’acord amb els principis rectors de la Universitat de Lleida, plasmats en els seus Estatuts, particular· ment: “la promoció dels drets humans, de la pau..”, la voluntat de reforçar “els principis democràtics, la so· lidaritat i l’equitat” i l’as· sumpció com a finalitat prò· pia de “la consecució d’una societat més justa i el res· pecte als drets humans i a la pau”: Mostri un ferm rebuig a l’acord anomenat “Declara· ció UE - Turquia”, de 18 de març de 2016 pels motius següents: Primer.- Consolida una “Eu· ropa-fortalesa” que es mos· tra insensible davant el pa· timent de les persones que arrisquen les seues vides fugint dels horrors de la guerra. La UE s’allunya dels valors fundacionals i contra· vé els principis basals enun· ciats en els propis Tractats constitutius. La Unió Europea és fona· mentalment una comunitat de dret, una construcció sustentada en uns principis i normes que plasmen els valors que li donen raó de ser, contravenir-los de for· ma flagrant fa que s s’obrin grans esquerdes en l’edifici comunitari. Segon.- És el resultat d’una

gestió ineficaç per part de la Unió Europea dels fluxos migratoris derivats d’una crisi humanitària de gran magnitud que no ha sabut afrontar de forma eficient dedicant-hi els recursos hu· mans i econòmics necessaris per a la recepció, admissió i posterior reallotjament de les persones refugiades dins del seu territori. Per contra, hem assistit a un tancament unilateral de fronteres i a un incompliment del deure d’acollida i dels compromi· sos de reubicació adquirits, jurídicament vinculants, sense que es posés en mar· xa cap intent de “sanció” als Estats membres incom· plidors, tal com ho permet l’article 7 del Tractat de la Unió Europea (TUE). La inacció política i en el ter· reny pràctic ha contribuït a fer més gran l’emergència i ara es pretén solucionar mitjançant un ”negoci mer· cantil”: diners i prerrogati· ves polítiques (punts 5, 6 i 7 de la Declaració) a canvi d’externalitzar el control de les fronteres exteriors de la Unió Europea, un gest que equival a una abdicació de responsabilitats. Tercer.- Representa un frau de llei. Si bé és cert que a partir del Consell Europeu, celebrat els dies 17 i 18 de març, s’han introduït dues millores substantives res· pecte al preacord –que vi· olava la pròpia normativa europea i la legalitat inter· nacional- com són: la pro· hibició de les “devolucions massives” i el tractament individualitzat de cada de· manda d’asil, no obstant, l’esperit del preacord que ocultava la voluntat de de· portacions massives, resta gairebé incòlume. La Declaració adoptada és el resultat d’un exercici de recargolament del dret fins a acomodar-lo a la intenci· onalitat política subjacent. Parteix d’un axioma: con· siderar Turquia un país se· gur amb la finalitat d’evitar

conculcar l’article 38 de la Directiva “procediment” 2013/32 segons el qual: “Els Estats membres només podran aplicar el concepte de tercer país segur quan les autoritats competents tinguin la certesa que el sol·licitant de protecció in· ternacional rebrà al tercer país un tracte d'acord amb els següents principis: a) la seva vida o la seva llibertat no estan amenaçades per raó de raça, religió, naci· onalitat, pertinença a un grup social particular o opi· nió política;” Tenint en compte: - la preocupant reserva de Turquia a la Convenció so· bre l’Estatut de Refugiat que fins ara ha impedit a la població assentada a Tur· quia obtenir l’estatut de re· fugiat. - La deriva repressiva del govern de Turquia envers el dret de manifestació i de la llibertat d’expressió. - Així com les estadístiques de l’any 2015 publicades pel Tribunal Europeu de Drets Humans, on s’asse· nyala que Turquia és el se· gon país (després de la Fe· deració Russa) que ha estat objecte de més demandes per vulneració dels drets humans (8.846): es fa difí· cil afirmar amb certesa que una persona demandant d’asil a Turquia no té cap raó per témer pel respecte dels seus drets i llibertats. Quart.- Planteja seriosos interrogants sobre la seva viabilitat: primer, per la immediatesa de l’aplicació la qual palesa dubtes rao· nables sobre l’observació de la garantia ineludible de tracte individualitzat de ca· dascuna de les demandes d’asil. I, segon, pel que fa al pretès efecte “dissuaso· ri” de les màfies mentre no es creïn vies segures i legals d’accés a les persones que fugen de la persecució, la violència i la guerra, conti· nuaran arriscant-se encara més buscant rutes alterna·

tives on els traficants d’és· sers humans ben segur tam· bé hi seran presents. Cinquè.- Incorre en omissi· ons clamoroses. No s’acla· reix com queda la situació dels milers de persones refugiades, arribades amb anterioritat a l’aplicació de l’acord, que es troben atra· pades en camps improvisats a Grècia en condicions ab· solutament precàries. S’ignora com es tractarà als refugiats de la comunitat kurda; la política de Turquia cap al poble kurd forma part del problema ja que ha con· tribuït a avivar el conflicte a Síria. En l’acord no es destina ni una sola línea a enunciar que, en paral·lel, s’esmer· çaran els màxims esforços i recursos en bastir una ini· ciativa de pau que intenti acabar amb el conflicte. Per concloure, proposem que la comunitat universi· tària de la UdL aprovi: - Expressar el nostre més sentit condol per totes les víctimes que han perdut la seva vida buscant refugi. - Oferir la nostra col·labora· ció en favor de l’acolliment de les persones refugiades facilitant l’accés als estudis superiors dels que siguin es· tudiants universitaris mit· jançant la inserció a la nos· tra Universitat. - Exigir a la Unió Europea i als seus Estats membres més solidaritat, més huma· nitat i que actuïn d’acord amb el més estricte res· pecte als Drets Humans per tal d’evitar tant patiment i protegir la vida de les per· sones refugiades.

Oficina de Desenvolupament i Cooperació de la UdL amb el suport de Núria Camps Mirabet, comissionada de la UdL per les persones refugiades.


6

Abril · Maig 2016

LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

PROJECTE DE COOPERACIÓ INTERNACIONAL

Un habitatge EARTHBAG al "Emsimision Training Medical Center" de Ouagadougou, capital de Burkina Faso ot va sorgir al octubre T del 2104 quan havia de fer el meu treball final de

grau d’arquitectura tècnica a la Universitat de Lleida. Va ser la Lídia Rincon, la meva tutora, que hem va oferir de desenvolupar un projec· te de cooperació internaci· onal i voluntariat a l’Àfrica, en concret, a Burkina Faso. En el meu TFG havia de fer el projecte executiu per la construcció d’un habitatge amb el sistema construc· tiu Earthbag o Superadobe (Tècnica constructiva utilit· zant sacs transpirables con· tinus, omplerts amb terra, que posteriorment són com· pactats manualment. Utilit· zant recursos naturals que es poden obtenir de prime· ra mà i en materials de poc impacte ambiental, donant lloc a una construcció eco· lògica i sostenible). El lloc triat per aquesta tas· ca era al Emsimision Trai· ning Medical Center (www. emsimision.org), situat a la capital de Burkina Faso, exactament al districte de Boulmiogou, un dels més pobres de Ouagadougou. La veritat, no vaig tardar gaire en decidir i acceptar dur a terme aquest projecte de cooperació i voluntariat que se m’havia presentat; i es que poder col·laborar de una forma tant directa amb un dels països més pobres del món per construir un centre mèdic a Ouagadou· gou, omplia totes les meves expectatives. Per tant, a finals del 2014, vaig realitzar un taller de formació a la Universitat de Lleida, on vam construir un habitatge Earthbag o Supe· radobe, impartit per Domo· terra (www.domoterra.es). Tot seguit, vaig començar les pràctiques d’empresa a la Fundació Lleida Solidària, ONG del Col·legi d’Aparella· dors i Arquitectes Tècnics de Lleida especialitzada en projectes de Cooperació al Desenvolupament en matè· ria de construcció i recons· trucció. Durant les pràcti· ques a la Fundació, em vaig

documentar plenament so· bre el solar del Training Me· dical Center, ja que aquests darrers anys la FLS han par· ticipat de manera activa en la construcció del mur de tancament del solar. Va ser a l’abril del 2015, quant vaig viatjar per pri· mer cop a la capital de Burkina Faso, Ouagadougou, amb un equip de 5 perso· nes, membres d’Emsimisi· on, la Universitat de Lleida i la Fundació Lleida Solidària. Els objectius d’aquest viat· ge van ser els següents: -Compra de tot el material i eines per construir l’habi· tatge Earthbag. -Obres d’adequació i anive· llament del terreny. -Inici de les gestions prèvies per signar el conveni de col· laboració entre la Universi· tat de Lleida i la Universitat de Ouagadougou. Aquest viatge, a més dels objectius descrits, va ser molt important per acabar el meu treball final de grau, ja que vaig poder conèixer de primera mà el clima, els tipus d’arquitectura tradici· onals, la cultura burkinabé, la ciutat, és a dir, tota una sèrie de coses que em van deixar enamorat del país i que posteriorment em seri· en molt útils per l’execució de l’obra. Al setembre del 2015, vaig entregar el treball final de grau d’arquitectura tècnica, començant una nova etapa a la meva vida com arqui· tecte tècnic. Va ser llavors, que vàrem preparar el viat· ge a Burkina conjuntament amb la Universitat de Lleida i Emsimision. Tots hem sentit algun cop a la nostra vida que quan vas a l’Àfrica per primer cop, sempre acabes tornant...i així ha estat!! És un món tant i tant dife· rent, mancat de recursos que en el nostre país tenim de manera molt fàcil, però a la vegada et trobes com a

Eduard Zafra sobre el domo i el treballador local Patrick. (Les fotografies de l’article són de l'Eduard Zafra i algunes de David Armadà).

casa, i aquest cop amb un valor afegit, com és fer la direcció d’obra d’un petit projecte que jo mateix he dissenyat, i que amb la tas· ca d’Emsimision servirà per afavorir a persones en situ· ació d’extrema pobresa. Així doncs, el 7 de de gener vaig aterrar de nou a Burki· na Faso, aquest cop per una estada un pel més llarga, 3 mesos. Un temps en el que hauria de finalitzar la pri· mera fase de la construcció de l’habitatge. Els primers dies van ser for· ça complicats per mi, ja que no va ser gens fàcil habi· tuar-se a la gran quantitat de pols de l’ambient, terra, el menjar i, sobretot la ca· lor que fa amb aquest país, un factor que s’ha de tenir molt amb compte. El primer que havia de fer era la recerca de persones locals per aquesta feina. Pensava que no seria fàcil trobar un equip per la cons· trucció del domo, però tot al contrari, hi va haver mol· tíssimes persones interessa· des amb aquesta obra i amb

moltíssimes ganes d’apren· dre com, solament omplint sacs de terra, es podia fer una edificació d’aquestes característiques. Per tant, un grup de 9 perso· nes de diferents edats i jo, començàvem la construcció del primer mòdul amb la tècnica del Superadobe al Training Medical Center. No ha estat fàcil treballar durant aquests tres mesos a Burkina. Un dels grans errors al treballar amb co· operació internacional es intentar canviar la manera de treballar de les persones locals. Aquesta és una de les coses que vaig aprendre en el meu primer viatge a Burkina, saber adaptar-me amb els recursos i materials que es troben aquí. Un altre dels handicaps de treballar aquí va ser l’idio· ma. Al no tenir un complert coneixement del francès, la comunicació amb els tre· balladors i proveïdors, en moltes ocasions m’ha creat molts problemes, confusi· ons i pèrdues de temps, tot i que amb el pas


Abril · Maig 2016

del temps, he aconseguit millorar aquest aspecte i he assolit un bon nivell de co· municació amb les persones d’aquest país. Arribats en aquest punt, m’agradaria poder continu· ar amb la construcció dels propers mòduls, a través de les pròximes subvencions de la UDL, edificacions que es van repetint d’una forma ordenada i repetitiva do· nant lloc a una petita aldea de “domos” que formarà part de l’àrea d’habitatge

LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

del TMC. I perquè no, dotar aquest solar amb construc· cions innovadores, ecològi· ques i sostenibles que pu· guin ser referents en tot el país. Treballar en el món de la cooperació a Burkina Faso ha estat una experiència in· creïble per a mi, una adap· tació costosa amb tots els aspectes, però al mateix temps atractiva. Treballar amb els recursos que dispo· sa la població burkinabé, no és fàcil, tant a nivell d’exe·

cució com a planificació, tot un repte amb el qual estic més que satisfet. Burkina Faso, “La terra dels homes honrats”. El desor· dre tant caòtic, ordenat al mateix temps, el color ver· mellós dels camins de Burki· na, el somriure afable dels seus habitants, i sentir-te alguns cops com un ésser estrany pel color de la pell, fan d’ella un país que ena· mora, i ens fa reflexionar sobre el benestar de la vida occidental.

7

Per tant, totes aquelles persones que tinguin una oportunitat per fer un vo· luntariat en el món de la cooperació internacional, en un d’aquests països tant singulars i especials, que no s’ho pensin dues vegades, ja que és una experiència enriquidora tant a nivell personal com professional.

Eduard Zafra Bosch

Arquitecte Tècnic Escola Politècnica Superior Universitat de Lleida


8 LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

Abril · Maig 2016

LA POBRESA: conseqüència del model econòmic i les noves relacions laborals

o fa gaires setmanes que N Oxfam internacional co· municava que “62 perso· nes posseeixen la mateixa fortuna que la meitat de la població mundial, 1,76 bilions de dòlars”. Un terç de totes les morts huma· nes estan provocades per causes relacionades amb la pobresa, uns 18 milions de persones a l’any (entre les que hi ha 12 milions de me· nors de cinc anys). En l’al· tre extrem trobem el 15% de la població mundial més benestant (1.080 milions de persones) posseeix el 80% de la renda global. Però la pobresa no sola· ment està en els països po· bres perquè cada vegada més s’està instal·lant, com un hoste no desitjat, en les societats desenvolupades. A Espanya les persones en situació de risc de pobresa i exclusió social represen· ten el 28,2% de la població, destacant els menors de 16 anys amb una taxa del 29,9%. També és important remarcar que, com a conse· qüència del procés de pre· carització de les condicions de treball, un 14,7% de les persones que treballen són pobres perquè no guanyen suficient per cobrir les se· ves necessitats més bàsi· ques. La societat lleidatana no escapa d’aquesta proble· màtica que afecta, malau· radament, a un bon nombre de persones que, en la seva gran majoria, han estat ex· pulsades del mercat laboral i dels beneficis que el con· junt de la societat produ· eix. La societat lleidatana registra una taxa mitjana de risc de pobresa i exclusió social del 28% essent en les

persones aturades del 42% i en les ocupades del 14%. La principal causa que ha portat a moltes famílies a una situació de pobresa ha estat la pèrdua del lloc de treball (d’un o dels dos membres de la unitat famili· ar), acompanyada, en molts casos, amb elevats nivells d’endeutament amb alguna entitat financera, ja sigui per la hipoteca de l’habitat· ge o per crèdits de consum. Com a conseqüència de que el nostre sistema no accep· ta la dació en pagament, moltes famílies s’han trobat en la situació de perdre la seva llar (i tot el diner que ja havien abonat) i quedar endeutades amb l’entitat fi· nancera. També es dóna el cas de persones emprene· dores que havien muntat la seva pròpia empresa (en la majoria dels casos relacio· nada amb la construcció) i ara es troben que, a més de l’endeutament amb l’enti· tat financera, estan endeu· tades amb la Seguretat Soci· al i amb la Hisenda pública, la qual cosa porta a una si· tuació molt dramàtica. En general, aquestes cir· cumstàncies i altres han portat a un augment impor· tant de la pobresa que s’ha estès a col·lectius de pobla· ció que fins fa poc -abans de la crisi- mai haguessin pensat que es trobarien en la situació actual de dificul· tat. Per aquest motiu s’han intensificat situacions de pobresa ja existents i n’han sorgit de noves que, de no prendre les mesures adi· ents, poden convertir-se en estructurals, com són la po· bresa energètica (i de sub· ministres en general), la de salut i la laboral, per posar

uns exemples. Si les dinàmiques econò· miques del moment fossin capaces de generar ocupa· ció per a totes les persones que ho volen i si es pagues· sin salaris dignes per poder viure, la pobresa al món i a les terres de Lleida es re· duiria a la mínima expres· sió. El problema sorgeix quan davant d’aquesta crisi econòmica -que ha destruït els llocs de treball i ha redu· ït els salaris que reben les persones ocupades-, les po· lítiques econòmiques apli· cades han estat d’austeritat (reduint la despesa pública, per tant, les prestacions so· cials), agreujant encara més les situacions de vulnerabi· litat en lloc d’ajudar a dis· tribuir millor la renda de la societat i a donar suport a les famílies més necessita· des. Creiem que és important fer notar que la societat, de mica en mica, ha entrat en un procés d’acceptació i resignació front el rebrot de pobresa que estem vi· vint. En general, els mitjans de comunicació i els discur· sos dels dirigents polítics segueixen un mateix fil con· ductor presentant aquesta problemàtica com si fos una catàstrofe natural, no pre· vista i inevitable, de la que el conjunt de la societat té bona part de culpa, amb la qual cosa solament queda la resignació i esperar a veure si hi ha sort i es pot capejar el temporal de la millor ma· nera possible. Les entitats socials estan denunciant de forma continuada que no s’estan prenen mesures eficaces contra la pobresa i que es necessari signar i aplicar un Pacte per lluitar

contra la pobresa, amb el què s’han de prendre mesu· res contra la pobresa infan· til i adolescent i s’ha de ga· rantir que la població pobra tingui accés als béns bàsics i gaudeixi del dret a un ha· bitatge digne, entre altres. Per ajudar a sortir de la po· bresa a les famílies s’han de garantir treball i salaris dig· nes. Però també hem de ser capa· ços de trencar amb aquesta actitud resignada i asse· nyalar insistentment que el problema ve de la deficient distribució de la renda, que cada vegada s’està concen· trant més en menys perso· nes. Per tant cal introduir millors mecanismes de dis· tribució i de redistribució de les rendes que el conjunt de la societat genera.

Rafael Allepuz i Joan Pere Enciso Professors dels Departament d’Economia Aplicada Cecilio Lapresta i Xavier Pelegrí professors del Departament de Geografia i Sociologia Universitat de Lleida


Abril · Maig 2016

LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

9

El mini-Digital Independent d’Opinió sobre la Universitat de Lleida El text més llegit i retuitat de LO CAMPUS 2.0:

Trencar-se la cara per la UdL la Universitat de Lleida (UdL) últi· A mament funciona com una jungla ultra-liberal on tothom va a la seva:

defensant la seva parcel·la, que mol· tes vegades acaba sent la defensa d’un lloc de treball com a professor, com a investigador, com a gestor o com a membre del PAS o per l’altra banda uns estudiants super-individualitzats de· fensant a la desesperada i de manera insolidària, crèdits, assignatures o tota mena de titulacions. I tant els que cobren pel seu treball, com els que paguen pels seus estudis viuen en torres de bori o en búnquers super-agressius incapaços de crear col· laboracions, ni sinergies, ni molt menys creant UNIVERSITAT en majúscules, com un lloc d’aprenentatge superior carregat de creativitat intel·lectual, carregat de d’aprenentatge i carregat d’emprenedoria que es dota amb un model universitari propi, capaç d’in· serir amb les necessitats dels nostres professionals i del territori en el seu conjunt. Diem-ho clar i sense embuts: a la UdL a ningú l’importa l’altre, sinó és que se’n treu un cert benefici propi - o professional o acadèmic. Òbviament no només passa a la nostra Universitat, hauríeu de veure com s’actua en algu· na universitat situada a la gran capital, on com institució queda difuminada per les dinàmiques ciutadanes. Llibertat per a tothom i que cadascú pensi i actuï segons els seus valors i si hi ha sectors que els seus valors són l’individualisme malaltís, és el seu pro· blema. Però resulta que tots els que es· tem a la UdL, se sàpiga o no, estem en· trelligats. I com a vasos comunicants, si qui exerceix la governança univer· sitària és negligent, o qui dona classe a l’aula és mediocre o si l’estudiant és un passota tant de l’aprenentatge, -perquè no compleix-, com passa de la seva universitat com a institució; te· nim un enorme problema. I si a més de l’individualisme mal en· tès, si a més de la falta de sinergies, hi afegim el ningunejar la nostra pròpia universitat o sigui la UdL, encara tenim un problema més gran. S’ha de ser carallot integral disparar a boca de canó contra la UdL, si n’ets treballador o estudiant. El planteja· ment negatiu de no defensar la UdL

com institució i sentir-nos-se’n orgu· llosos dels nostres centres, és una ac· titud enquistada des de fa anys i que va corroint el nostre prestigi. Es pot criticar tot, però la UdL és la nostra i per tant la “millor”, almenys per a nosaltres. No serem tant burros de “liquidar” el prestigi de la UdL i després amb un currículum on direm d’on és el nostre grau, màster o docto· rat, pretendrem buscar feina o com a persones que ja treballem a la univer· sitat, pretendrem que se’ns valori com a professionals. És que no només és no fer res contra el prestigi intel·lectual de la nostra uni· versitat –que no vol dir no criticar el que calgui-, sinó que cal trencar-se la cara per la UdL. És el nostre equip, són els nostres colors. I això vol dir “anar a mort” per la UdL. La Universitat, la Universitat de Cata· lunya i la UdL en concret, té un conjunt humà i un conjunt d’actituds i pràc· tiques igual que la societat en gene· ral: és un conjunt plural. Precisament d’aquest pluralitat n’hem de construir un pacte intern de consens en defensa de la institució. NI els barons ni les baronesses de les escoles, facultats, departaments, cen· tres, aules, secretaries, equip rectoral poden pretendre que hi hagi un sentit de pertinença dels estudiants a la UdL, si actuen com a “amos” d’un suposat jardí propi. I a l’inrevés, cap estudiant pot pretendre que se l’inclogui, de ve· ritat, en el debat i la participació, si la UdL com institució, li rellisca i només veu la UdL com una fabrica ocasional de titulitis. La UdL és una entitat comuna, que des de la diversitat, hem de saber defen· sar-la, no només per valors, per ètica, per qualitat acadèmica i de recerca, sinó també per estètica. Els estudiants som més de deu mil i som una veritable multitud que de ma· nera pro-activa hem de promocionar la nostra universitat. És el nostre prestigi individual i col·lectiu. I tu que fas per la UdL? COMENTARI EDITORIAL LO CAMPUS 2.0 Extra 01/02/2016

A Anglaterra la Cranfield University té aeroport propi La UdL podria tenir aeroport i estudis relacionats?

Com ho veus?

aeroport@locampus.cat

Col·lectiu la UdL amb l’Aeroport Lleida-Alguaire


10 LO CAMPUS 路 El peri貌dic universitari de Catalunya

Abril 路 Maig 2016


Abril · Maig 2016

LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

11

El reconeixement de la nostra comunitat universitària a un professor compromès de l’Escola Politècnica Superior de la Universitat de Lleida En record d’en Josep Maria Ribó (1967-2015) aig conèixer al Josep V Maria Ribó a l’Estudi Ge· neral, quan tot just s’ha·

vien endegat els estudis universitaris d’Informàtica a Lleida. Ell era un recent llicenciat de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) que s’incorpora· va com a professor d’uns incipients ensenyaments d’Informàtica. Era el curs 90-91. Formàvem part de la divisió VI de la Uni· versitat de Barcelona (UB). Encara no hi havia estruc· tura departamental i ocu· pàvem una petita part de la 3era planta del que ara és l’edifici de Rectorat de la UdL. Eren temps d’inici en què es respirava un gran entusiasme i el Josep Maria arribava carregat d’il·lusi· ons i noves idees. Allí es va teixir una relació no només de treball, sinó tam· bé d’amistat que va perdu· rar en el temps. El Josep Maria era enginyós i brillant. De tarannà agut i afilat. Tenia una gran capa· citat dialèctica i moltes in· quietuds intel·lectuals. De seguida es va endinsar en diferents temes de recer· ca, on al llarg dels anys hi ha fet valuoses aportacions: sobre Enginyeria del Pro· gramari col·laborant amb companys de la UPC, on hi va fer la tesi doctoral titula· da “PROMENADE: a UML-ba· sed approach to software process modelling” i diri· gida pel Dr. Xavier Franch; amb companys del grup de recerca d’Interacció Perso· na-Ordinador de la UdL im· pulsat i coordinat aleshores pel professor Jesús Lorés; i més recentment en anàlisis de sistemes de recomanació en xarxes socials amb com· panys del grup de recerca de Criptografia i Grafs de la UdL. Però sobretot al Josep Maria Ribó li apassionava la docèn· cia. Des d’un bon principi va mostrar una qualitat innata per motivar als estudiants i transmetre amb les seves estimulants classes, plenes

d’energia i dinamisme, la passió que sentia per l’en· senyament de la Informà· tica. Li agradava introduir els conceptes amb rigor i despertar l’esperit crític. I si calia era tot un showman per aconseguir que els con· ceptes difícils esdevingues· sin fàcils. Dels molts cursos que va impartir a l’Escola voldria fer esment del de Programació Metòdica i del d’Estructures de Dades, que va anar perfilant al llarg dels anys i que van assentar les bases de la formació en Informàtica de molts futurs Enginyers. Amb la seva capacitat de treball i el gust que sentia per l’escriptura va elaborar molt material docent. És co· autor dels llibres: “Intro· duction to Object Oriented Programing in C++” junta· ment amb I. Maksumic´ i S. Cehacik´, de la Universitat de Mòstar, i “Apropament a la teoria de grafs i als seus algorismes” juntament amb J. Gimbert, R. Moreno i M. Valls, que és el manual de referència de l’assignatura Matemàtica Discreta. L’any 2012 va ser guardonat amb el premi Enric Freixa i Pe· drals que atorga l’AGAUR a la qualitat lingüística de materials docents virtuals. I l’any 2014 va rebre el premi “Torrens Ibern” de l’Institut d’Estudis Catalans a la tasca docent per l’obra “Apropa· ment a les estructures de dades des del programari lliure”. A l’Escola Politècnica Supe· rior, en Josep Maria es va implicar en tots els proces· sos per transformar i millo· rar les nostres titulacions. Va ésser l’artífex del que ara és el doble grau en Enginyeria Informàtica i Ad· ministració i Direcció d’Em· preses, dissenyant-ne el seu pla d’estudis juntament amb la Silvia Miquel. Pel que fa a col·laboracions externes, es va involucrar molt intensa· ment en els projectes TEM· PUS que tenen per objectiu impulsar la docència i la re·

cerca en les Universitats de Bòsnia-Herzegovina després de la guerra dels Balcans, participant fins i tot en l’elaboració dels seus nous plans d’estudis. En el decurs d’aquests anys ha ocupat diferents càrrecs de gestió: des de secretari del departament d’Informàtica i Enginyeria Industrial al de coordinador del màster en Enginyeria Informàtica. I sempre amb una ingent dedicació i gene· rositat. A més, ha estat des dels inicis el coordinador del programa Sòcrates/Eras· mus a l’EPS, on ha fet una tasca encomiable per en· grescar als nostres estudi· ants a fer estades fora i per impulsar dobles titulacions amb d’altres centres. El Josep Maria tenia tam· bé moltes altres inquie· tuds que mostraven la seva gran dimensió humana. Ha estat un lluitador infatiga· ble en defensa dels drets humans i de causes socials. Al costat sempre del més fe· ble i fidel als seus principis, no es resignava davant la indiferència i les injustícies i s’implicava per aconseguir un món més just. El proppassat 11 de febrer amics i companys del Josep Maria de l’Escola Politècnica Superior i de la Facultat de Dret, Economia i Turisme de la UdL li vam retre un sentit acte d’homenatge a la seva memòria. El professorat, el PAS i l’estudiantat vam re· cordar la seva vessant més entranyable, humana i pro· pera a tothom. Un acte on es van explicar anècdotes i vivències entorn a la seva persona, i en el que es va entregar a la seva compa· nya Silvia Miquel un llibre amb el recull de totes les mostres de condol que ha· víem rebut en motiu de la seva pèrdua. També vam comptar amb la participació de companys d’altres facul· tats de la UdL i de la UPC, així com de la Universitat de Mostar i la de Paderborn

(Alemanya), que ens van presentar dos vídeos molt emotius. Es va fer lliura· ment dels premis del “Con· curs de programació Josep Maria Ribó” instaurat per l’EPS i organitzat pels com· panys J.M. Gimeno, T. Gra· nollers i M. Oliva. L’acte es va tancar amb una sessió so· bre pel·lícules compartides amb el Josepma presentada per J. Giné i R. Moreno. Al llarg d’aquests anys hem tingut la sort de compartir amb el Josepma il·lusions i maldecaps sobre la do· cència i sobre la recerca. També la seva passió per la natura que et feia despertar l’estima que sentia. Sempre estava a punt per organitzar amb el Joan Gimbert una excursió de cap de setma· na a la muntanya: a la vall Fosca, a Montrebei, a Tui· xent-La Vansa... Com diu el poeta Joan Ma· ragall: Se’n va anar amb aquell ponent dolcíssim... Ens queda però el llegat i la petjada que ha deixat en els seus alumnes i en tots nosal· tres. El Josep Maria Ribó ha estat i seguirà sent un gran referent de l’EPS.

Josep M. Miret

Escola Politècnica Superior (EPS) Universitat de Lleida


12 LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

Abril · Maig 2016

Vivència Aranesa Associació cultural i cívica d’Aran

DIFONENT EL PENSAMENT CONTEMPORANI ● Entitat co-editora de la revista universitària LO CAMPUS i del diari digital LO CAMPUS DIARI ● Plataforma de difusió de tota mena d’esdeveniments occitans a les 21 universitats de parla catalana

DELEGACIÓ a LLEIDA: Carrer Pere de Cabrera 12, 2on 9a 25001 Lleida Telèfon: 973204907 vivenciaaranesa@locampus.cat


Abril · Maig 2016

LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

13

La Universitat de Lleida davant de la reforma de l’estructura de títols universitaris

a passat ja un any des del H mes de gener de 2015 quan el Govern espanyol, a proposta del Ministre d’Edu· cació, va aprovar el reial de· cret que significava el canvi de la normativa vigent a l’Estat Espanyol sobre orde· nament dels ensenyaments universitaris, permeten que sigui possible en el nostre país articular graus de 180 crèdits i, per tant, de tres anys de durada.

Això, és clar, suposa el can· vi del model d’organització de l’oferta docent actual on tots els graus, indistin· tament de la seva temàtica i objectius formatius i pro· fessionals, tenen la matei· xa durada, que és de 240 crèdits -excepte aquells que per la seva especifi· citat depenen de normes europees i que tenen una durada superior, com per exemple medicina, arqui· tectura o veterinària-. Ara, si finalment s’aplica aquest reial decret, anirem cap a un model mixt, on cada universitat, si té l’aprova· ció del seu respectiu govern autonòmic i de les agènci· es de qualitat, podrà optar perquè un determinat títol de grau tingui una estructu· ra basada en 180 crèdits o en 240 crèdits. Òbviament, aquest fet té implicacions en els màster. D’aquesta forma, ens podrem trobar amb diverses situacions: en primer lloc, hi haurà graus molt finalistes professional· ment i acadèmicament que la reducció a 180 crèdits (o 3 anys) no tindrà implica· cions a la docència poste· rior -com igualment passarà amb alguns dels graus de

quatre anys-; en segon lloc, tindrem graus que mantin· dran un lligam amb màsters de 60 crèdits o de 120 crè· dits que ja existeixen; i, en tercer lloc, però hi haurà d’altres circumstàncies que comportaran que màsters actuals de 60 crèdits passin a ser de 90 ó 120 crèdits de· rivats de la disminució de la càrrega docent de determi· nats graus, i que, per tant, l’estudiant necessitarà fer per assolir determinada ha· bilitació professional o per arribar a cursar un doctorat. Davant d’aquest context, es van produir moviments dispars. En efecte, la confe· rència de rectors espanyols (CRUE) va aprovar una mo· ratòria en l’aplicació del re· ial decret que finalitza en el curs 2017-2018. Contrària· ment, alguns governs auto· nòmics -no tots- van optar, d’una banda, per promoure el desplegament ja de graus de 180 crèdits -tot i que inicialment van ser aprovats molt pocs graus i a més te· nien que ser propostes aca· dèmiques no existents fins ara-; i, d’una altra banda, impulsant ara un canvi més ampli de l’oferta docent aprofitant la propera finalit· zació de la moratòria de la CRUE, que pot afectar tant a títols de graus nous com a títols de graus actualment actius i que compten amb una considerable significan· ça social -aquest està sent el cas català avui en dia, per exemple-. Aquest és, breument, l’es· cenari sobre el qual es de· senvolupa el debat sobre l’arquitectura de la docèn·

cia universitària, el que col· loquialment, tot i que equí· vocament de vegades, s’ha anomenat “la reforma del 3+2”. La Universitat de Lleida considera que una reforma de l’estructura de l’oferta de graus i de màsters és pro· bablement necessària, però en cap cas és pot iniciar d’aquesta forma, sense con· sens amb les universitats ni acords polítics i socials am· plis i ferms, ni es pot pro· piciar sense tenir molt clar quin és el model de docència universitària que volem pel nostre país i que, per tant, demanda la nostra societat. Aquest model, creiem, s’ha de construir des del punt de vista de les funcions socials que la universitat compleix a les societats contempo· rànies, d’entre les quals volem destacar: el formar òptimament professionals de les diverses branques del coneixement; produir i transferir coneixement ci· entífic, tecnològic i cultural que contribueixi al progrés socioeconòmic i territorial; formar ciutadanes i ciuta· dans; i ser un espai de ge· neració de pensament crític que faci avançar la societat. És cert, que a la majoria de països europeus els graus te· nen una càrrega docent de 180 crèdits (de 3 anys) i que desprès compten amb màs· ters de 90 i de 120 crèdits, aquest seria, per exemple, el cas de França, Finlàndia o Itàlia. Mentre que aquests tipus de graus són àmplia· ment majoritaris però no únics a llocs com Alemanya, el Regne Unit o Suècia. Fi·

nalment, hi ha països com Holanda o Escòcia on l’es· tructura de graus mostra un equilibri entre títols de 180 i de 240 crèdits. Però, tam· bé és cert, que als EEUU, a Canadà o al Japó els graus són majoritàriament de 240 crèdits. En altres paraules, si te· nim en compte la qualitat contrastada dels sistemes universitaris que acabem d’enumerar, podem con· cloure que una estructura de graus de 180 ó de 240 crèdits i la corresponent estructura de màster, no és el factor clau que explica la qualitat i la potència de l’educació universitària en aquests països. Hi ha altres factors que incideixen de forma notable en la matei· xa, com són la rigorositat del projecte acadèmic i el seu lligam amb les deman· des de la societat, una bona dotació de recursos i equi· paments, i la disponibilitat, formació i qualitat del pro· fessorat, per citar-ne les fo· namentals. D’aquí que la UdL, com al· tres universitats, consideri que el debat sobretot s’ha de centrar en el model do· cent universitari en la seva globalitat i en el seu paper en una societat en conti· nu canvi. Per això, primer, hem d’avaluar com s’han desenvolupat els graus i els màsters fins a l’actualitat; i, segon, hem de conèixer com la formació rebuda ha contribuït a la inserció labo· ral dels titulats universitaris que han produïts aquests graus i màsters. Aquest procés d’anàlisi s’ha


14 LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

Abril · Maig 2016

La UdL davant de la reforma de l’estructura de títols universitaris (CONTINUACIÓ) de fer bé, i, lògicament, abans de decidir quina es· tructura d’oferta docent volem o necessitem. En aquest sentit, més en· llà d’aquesta consideració, aquesta “nova” estructu· ra docent, conformada per l’oferta de graus i de màs· ters, per suposat haurà de construir-se des de plante· jaments de flexibilitat or· ganitzativa i d’innovació docent, però també han d’establir-se uns mínims acadèmics i d’organització, comuns a tot el sistema uni· versitari, que garanteixin que qualsevol estudiant que estudiï qualsevol títol rebi una formació adequada i de qualitat, socialment com· prensible. Per tot plegat, la UdL de· mana que s’abordi primer el model docent de forma global i que, a partir d’aquí, es valori acadèmicament

quina és la millor estructura de graus i de màster en re· lació a aconseguir la millor formació possible de l’estu· diantat. Això, requereix la participació de tota la co· munitat universitària, i un ampli acord entre les uni· versitats, partits i governs, que fixi i estabilitzi les pri· oritats d’aquest model i ga· ranteixi un finançament co· herent i adequat comprable al dels països europeus més avançats.

nificativa dels preus dels es· tudis universitaris públics, especialment dels màsters, tota vegada que hem de te· nir molt present la difícil si· tuació socioeconòmica que visquem i els elevats preus actuals de les matrícules.

a aquests estudis a la ciuta· dania.

A l’igual que cal que ens dotem un potent sistema de beques que asseguri l’accés

Francisco Garcia Pascual Vicerector de Docència Universitat de Lleida

En definitiva, ens hi juguem la capacitat de la universi· tat de contribuir al progrés i a la cohesió de la nostra so· cietat.

És des d’aquest òptica que, en darrer lloc, considerem que el model universitari ha de garantir que l’educació superior compleixi amb la funció de facilitar a través de l’accés als estudis uni· versitaris la promoció social individual en el si de la soci· etat. Per això mateix, pen· sem que qualsevol reforma de l’estructura docent ha d’anar aparellada indefecti· blement d’una reducció sig·

Nous i vells lideratges a la UdL

otografia panoràmica del dia de la presa F de possessió dels nous Degans i Deganes, Directors i Caps de Departament de la Uni· versitat de Lleida (29/02/2016). (Fotografia de Xavier Goñi).


El “BURNOUT”, o la síndrome d’estar cremat a la feina a síndrome d’estar cre· Lpatologia mat a la feina és una producte de la

interacció del treballador amb determinades condici· ons psicosocials del treball, no d’una deficiència en la personalitat de l’individu. I aquesta síndrome no només té conseqüències negatives per al treballador; també pot afectar seriosament a la pròpia organització. Per prevenir i evitar l’aparició del BURNOUT és fonamen· tal identificar i avaluar els riscos d’origen psicosocial, i adoptar les corresponent mesures preventives, tant organitzatives com indivi· duals. QUÈ ÉS EL BURNOUT?

El BURNOUT, o síndrome d’estar cremat a la feina pot definir-se com una do· ble resposta a l’estrès labo· ral crònic que consisteix en:

-Experimentar actituds i sentiments negatius cap a les persones amb les que es treballa i cap al propi rol professional.

nir efectes positius en ex· posicions moderades.

-Sensació de trobar-se emo· cionalment esgotat.

-BURNOUT: falta d’implica· ció, embotiment emocio· nal, danys emocionals, es· gotament psíquic, només té efectes negatius.

Aquesta resposta passa amb més freqüència en:

FASES DE BURNOUT

-Professionals que treballen en contacte directe amb usuaris, pacients o clients. -Professions que suposen gran implicació emocional. -Professions de gran respon· sabilitat. DIFERÈNCIES ENTRE ESTRÈS LABORAL I BURNOUT: -Estrès:sobre-implicació de l’individu, hiperactivitat emocional, esgotament fí· sic, danys fisiològics, pot te-

Aquesta resposta a l’estrès laboral crònic veu normal· ment unes fases que, si no diagnosticar-se a temps, po· den desembocar en la sín· drome d’estar cremat a la feina. Fase d’entusiasme: -Davant el nou lloc de tre· ball, en moltes ocasions vocacional, s’experimenta una fase inicial d’entusias· me, gran energia i expecta· tives positives. -No importa allargar la jor· nada laboral o realitzar tas· ques que no corresponen al treballador. Fase d’estancament: -L’individu percep que no es compleixen les expecta· tives professionals inicials; la relació entre l’esforç i la recompensa no és equilibra· da. -Es produeix un desequilibri entre les demandes, els re· queriments físics i psíquics de la feina i els recursos individuals per afrontar-los amb èxit (estrès). -El professional se sent in·

capaç de donar una respos· ta eficaç a aquests requeri· ments. Aquesta manca de recursos provoca desperso· nalització i una baixa auto· realització. Fase de frustració: -Frustració, desil·lusió o desmoralització de l’indivi· du. -El treball no té sentit; són freqüents els canvis d’hu· mor, irritabilitat, augmen· ten els conflictes en el grup de treball afectant el clima laboral. -La salut de l’individu es veu afectada i apareixen problemes emocionals, fisi· ològics i conductuals. Fase d’apatia: -Se succeeixen una sèrie de canvis d’actitud davant les tasques a realitzar i com· portaments de tipus defen· siu. -Tendència a tractar els clients de forma distanciada i mecànica, fugir o evitar les tasques estressants i retira· da personal de l’individu. Fase de cremat: -Col·lapse emocional, amb importants conseqüències per a la salut. -A més, pot obligar el tre· ballador a deixar la feina i conduir-lo a una vida pro· fessional de frustració i in· satisfacció.


16 LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

Abril · Maig 2016

ASSAIG CIENTÍFIC

El paper dels peons en els escacs de la neurociència E

l peó gaudeix d’una altra virtut respecte a les al· tres peces, la de ser un de· fensor nat [...]. Qui prote· geix les nostres peces d’una manera més segura? El peó. I qui treballa per una retri· bució més baixa?. De nou el peó, pel fet que les al· tres peces no tenen la seva capacitat de treball . Aron Nimzowitsch (Del llibre: “Mein System”)

iversos estudis neuroa· D natòmics han demostrat que entre els components

dels sistemes cerebrals, molt superiors -encara que no diferents- als que regei· xen els moviments de les peces dels escacs, es produ· eix un nombre astronòmic de interaccions. Es tracta de milers i milers de milions de moviments executats en funció d'un sistema d'es· tructura jeràrquica. El joc dels escacs es remun· ta, a jutjar per unes restes arqueològiques trobades en 1977 en el desert de l'Iran, a fa almenys quatre mil anys, a una època en què les capacitats intel·lectuals dels membres del gènere Homo sapiens no diferien substancialment de les dels seus descendents actuals. A diferència d'altres jocs, en

els escacs l'important con· sistia, i consisteix, en que els jugadors duguin a terme sofisticades elaboracions mentals destinades a pre· veure i aplicar estratègies a llarg termini. Només en data recent s'ha descobert com de diver· sos poden ser els possibles desenvolupaments d'una partida d'escacs. El mate· màtic Edwin Anthony va cal· cular que les combinacions possibles durant els primers deu moviments d'una parti· da són de l'ordre de 10 ele· vat a 29, dada que ha estat confirmat amb l'ajuda dels ordenadors. Aquesta xifra tan formidable posa en re· lleu l'immens nombre de funcions cerebrals implica· des en aquest joc. Ni els ju· gadors d'època arcaica ni els dels segles posteriors podi· en saber, per grans que fos· sin les seves habilitats, que l'èxit o el fracàs depenien de capacitats intel·lectuals de les que s'ignoraven tant l'origen com els mecanismes funcionals. En els escacs de la neuroci· ència, fins fa poc no s'havia definit la localització ni el paper exercit pels «peons» (linfocinas, endorfines, factors hormonals, factors de creixement, etcètera). Avui, a mig segle del seu descobriment, aquests fac· tors no només han estat ubi·

cats, sinó que han portat a identificar el paper d'altres factors classificables dins de la classe dels «peons»: ele· ments considerats de segon ordre que fins fa poc no ha· vien cridat l'atenció i que poden ser elements tant in· trínsecs com extrínsecs de l'esmentat "escacs". En els escacs cerebral, el rei i la reina s'identifiquen amb la neuroescorça i el com· plex límbic. Tots dos són responsables de les funcions cerebrals més elevades. Les altres peces, equiparables als alfils, cavalls i torres, s'identifiquen amb els siste· mes subcorticals (el cos es· triat, el tàlem, l'hipotàlem, el cerebel i el bulb raquidi) que completen l'acció de les peces dominants i al seu torn estan sotmeses a elles. El descobriment del Fac· tor de Creixement Nervi· ós (FCN) i del paper que aquesta molècula proteica exerceix en el sistema ner· viós va llançar un raig de llum sobre la multiplicitat dels factors que intervenen en la diferenciació i funcio· nalitat d'aquest formidable sistema que és el cervell del Homo sapiens. Va sorgir així la definició de la neurocièn· cia com escacs, formulada en 1975: «El factor de crei· xement nerviós, des que va sortir a la llum, ha conduït als

El “BURNOUT”, o la síndrome d’estar cremat a la feina (Continuació) SÍMPTOMES Els símptomes més habitu· als són: -Psicosomàtics: Cansament fins l’esgota· ment, malestar general, de· teriorament de la qualitat de vida, fatiga crònica i altera· cions funcionals en gairebé tots els sistemes de l’orga· nisme (cardiorespiratòria,· digestiu, reproductor, ner· viós, etc.) amb símptomes com mals de cap, problemes de son, úlceres i altres de· sordres gastrointestinals, pèrdua de pes, molèsties i

dolors musculars, hiperten· sió, crisis d’asma, etc. -Conductuals: Conducta despersonalitzada en la relació amb el client, absentisme laboral, desen· volupament de conductes d’excés com abús de barbi· túrics, estimulants i altres tipus de substàncies (cafè, tabac, alcohol, etc.), can· vis bruscos d’humor, inca· pacitat per viure de forma relaxada, incapacitat de concentració, superficiali· tat en el contacte amb els altres, comportaments de risc, augment de conductes hiperactives i agressives.

-Emocionals: Predomina l’esgotament emocional, distanciament afectiu com a forma d’au· toprotecció, ansietat, sen· timents de culpabilitat, impaciència i irritabilitat, baixa tolerància a la frus· tració, sentiment de sole· dat, sentiment d’alienació, sentiments d’impotència, desorientació, avorriment, vivències de baixa realitza· ció personal, sentiments de· pressius. -Actitudinals: Actituds de desconfiança, apatia, cinisme i ironia cap

als clients de l’organització, hostilitat, suspicàcia i poca verbalització en les interac· cions. -Socials i de relacions inter· personals: Actituds negatives cap a la vida en general, disminueix la qualitat de vida personal, augment dels problemes de parella, familiars i a la xarxa social extralaboral del sub· jecte (pel fet que les inte· raccions són hostils, la co· municació és deficient, no es verbalitza, es tendeix a l’aïllament, etc.).


Abril · Maig 2016

LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

17

Fotografia: Rita Levi-Montalcini, Milà 1994. Fotògraf Vincenzo Cottinelli ©

seus perseguidors a nous terrenys. A diferència del passat, i en línia amb les ten· dències avui dominants, els nous ambients no són espais d'un món inexplorat, sinó una àrea restringida que malgrat haver estat ja ob· jecte d'exploració exhausti· va no ha revelat encara més que una porció mínima dels seus tresors ocults [...). La laboriosa investigació per identificar el FCN, inici· ada sota el sol de Rio de Ja· neiro el 1953, va concloure quan el factor de creixe· ment nerviós va posar or· gullós davant fotògrafs i ad· miradors amb el seu paquet d'aminoàcids formant un dens garbuix. Amb tot, els èxits obtinguts no van posar fi a aquesta llarga aventura científica”. [Nerve growthfactor: R. Levi-Montalcini, “NGF: An Unearthed Route”, a The

Neurosciences: Paths of Dis· covery, F. G. Worden, J. P. Swazey, G. Adelman, eds., MIT Press, Cambridge, Mas· sachusetts, 1975]. La manca de regulació del paper dels «peons» en els escacs cerebral pot ser pe· rillosa. La seva funció pot variar i ser defensiva o ofensiva no per raons to· pogràfiques, és a dir, d'ubi· cació, sinó en funció de les condicions ambientals i del conjunt de factors que in· tervenen en els processos en què es troben implicats. Si la seva activació és ex· cessiva, poden tenir efectes perjudicials en les «peces» a les quals regeixen o obe· eixen. Una altra diferència fonamental respecte als seus equivalents en els es· cacs resideix en el fet que els "peons" es distingeixen els uns dels altres per l'ac· tivitat desenvolupada i en que la seva força de treball depèn d'una contínua inte·

Rita Levi-Montalcini (Torí,1909 – Roma, 2012). Fou una neuròloga compromesa que descobrí el Factor de Creixement, l'ordre que necessita una cèl·lula per ini· ciar la seva reproducció. En col·laboració amb Stanley Cohen, van demostrar que el factor de creixement esta· va compost per una cadena proteica i aïllà el Factor del Creixement del Nervi (NGF). L'any 1986 fou guardonada amb el Premi Nobel de Medicina / Fisiologia, juntament

racció entre uns i altres. La seva activitat exerceix un fort efecte modulador en l'activitat de totes les «pe· ces» dels escacs, i, especi· alment, en els components nerviosos que regeixen les funcions de naturalesa cog· nitiva i emotiva. Correspon als «peons» el mèrit d'haver reintegrat el sistema nervi· ós en el conjunt de l'orga· nisme, del qual havia estat exclòs, així com d'haver introduït una definició més correcta de les tasques que tenen assignades. En els escacs, el paper dels peons ha estat definit així pels mestres: “En el joc dels escacs, els peons, tot i ser les figures més febles i de menor valor de totes les ocupen el tauler, tenen una gran importància en to· tes les fases de la partida, i col·locar-los malament pot significar la derrota [...). Des d'un punt de vista de·

fensiu, els peons són més forts quan es troben pro· pers al punt de partida. Des del punt de vista ofensiu, el seu perill augmenta quan ocupen posicions avança· des”. [F. Corrarello, “A. Phildor. Una vita fra scacchi e música”, Torre & Cavallo, n.8 (1988)]. De manera semblant, en· cara que substancialment diferent, en els escacs de la neurociència el desco· briment de la capacitat au· toreguladora dels «peons» ha inaugurat un nou capí· tol en el coneixement dels mecanismes que intervenen no només en la coordinació de les funcions homeodinà· miques, sinó també en els processos que impliquen a l'immens univers neuronal.

Rita Levi-Montalcini “Abbi il coraggio di conosce· re”. Bur Biblioteca Univer· sale Rizzoli. Milano, 2005.

amb Cohen. Levi-Montalcini per ser jueva va abandonar Itàlia durant la Segona Guerra Mundial, traslladant-se als Estats Units. Treballà al Laboratori Victor Hambue· ger de l'Institut de Zoologia de la Universitat Washington de Saint Louis. L'any 1962 retornà a Itàlia creant i diri· gint el Centre de Recerca Neurobiològica de Roma, des· prés fou directora del Laboratori de Biologia Cel·lular. Fou nomenada Senadora vitalícia. Va morir als 103 anys.


Per a gent gran que es recicla

L’edat, de veritat, només és mental humans no podem ni Eni lsaturar el pas del temps modificar objectivament

el seu decurs. A priori, tam· poc som com les partícules subatòmiques. Segons la físi· ca quàntica, aquestes tenen la propietat de poder estar en dos llocs diferents en el mateix moment. O sí. Sí que hi ha gent que ho pot fer. Hi ha persones que viuen men· talment en el passat, arros· segant pesades càrregues d’un moment anterior que sembla més present que la realitat que viuen ara ma· teix. Hi ha d’altres que vi· uen mentalment en el fu· tur, esclavitzades per un jo que encara no està format, en una vida que encara no és real. Però tampoc és bo viure radicalment en el pre· sent. Hi ha persones que ma· ximitzen tant el carpe diem que obliden les errades del passat i no veuen més enllà del minut posterior a gaudir d’aquest moment. Mirat així, sembla que les partícules subatòmiques són més simples que els éssers humans. La naturalesa hu· mana no és perfecta, no és

objectiva. Definitivament, l’evolució ens ha portat a tenir un cervell poc prepa· rat per al món actual en el qual vivim. El nostre cervell encara ens serveix més per escapar d’un depredador imminent que per fer la de· claració de la renda. És per això, que el cervell humà no és objectiu. Tampoc amb la percepció de l'edat i del temps. L’explicació de la subjecti· vitat amb la qual tractem el pas del temps radica en dos processos psicològics bà· sics, com són la percepció i la memòria. Començant pel primer, la percepció de la realitat es divideix en dues grans categories de reacci· ons davant als estímuls. Per una banda estan els estímuls que amb una petita quanti· tat d’intensitat real ja es poden percebre. Un exem· ple clàssic seria el de les descàrregues elèctriques. Necessitem poca diferèn· cia d’intensitat entre dues descàrregues per saber que una és més potent que una altra. Aquestes percepcions les tenim, principalment,

davant d’estímuls potenci· alment perillosos per a no· saltres. Per una altra banda, estan els estímuls que tan sols amb grans intensitats són percebuts. Per diferen· ciar uns colors d’uns altres necessitem una gran quanti· tat de nanòmetres, que és la unitat de mesura cromàtica. Aquest tipus de percepció la tenim per poder gaudir d’aquells estímuls que po· den ser potencialment be· neficiosos per nosaltres. En quina de les dues categories se situa la percepció del pas del temps? El temps no és un efecte de la natura mortal a curt termini. Per contra, en general, tothom desitja viu· re la suficient quantitat de temps per a poder gaudir de la resta de la vida després d’anys de dur treball. Dig· nament, esperem. El temps, per se, és un fet positiu de l'existència. Per tant la nos· tra capacitat perceptiva del temps entra dins de la sego· na categoria. A més, el nos· tre cervell tracta el temps de forma relativa, no abso· luta. Nosaltres no percebem cada milisegon que passa. El nostre cervell compara in·

conscientment el milisegon que estem vivint ara mateix amb la quantitat de milise· gons acumulats que portem viscuts. Un any de vida no significa igual per a un nen de 10 anys que per a un adult de 70. Havent viscut 70 anys, l’últim any d’exis· tència és insignificant. No, decididament el cervell humà no està preparat per tractar objectivament el pas del temps. Ans al contrari, ha evolucionat per tractar de manera més o menys objectiva el pas de les ex· periències. Aquí és on entra de ple la memòria. Després de l’exercici automàtic de percepció del pas del temps que a tots i totes els que som ja una mica grans ens fa dir la típica frase “Que ràpid que passa el temps”, podem fer una altra cosa. Podem aturar-nos i pregun· tar-nos, “Però què he fet jo durant aquest temps?” I si fem un repàs vital, veurem que hem viscut molt, que el temps ha valgut la pena viure’l. Aquest ha de ser el nostre gran objectiu a la vida. Per això,


20 LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

Abril · Maig 2016

Neu local, esport i cultura global? neu té un significat es· Lla apiritual i cultural per a Val. És l’ànima efímera de la muntanya. És emble· ma cultural de patrimoni i identitat. Sens dubte la neu és l’element de referència d’una Val que va despertar amb l’obertura d’una es· tació d’esquí. Pocs devien imaginar el canvi que s’es· devindria en pocs anys. Es traspassava la barrera d’una muntanya empobrida, mis· teriosa, fosca i poc atractiva tot cercant la lluminositat que la neu ha aportat a la muntanya moderna. L’ima· ginari de la muntanya havia canviat i és la neu qui va fer la feina permetent un camp per a l’esport i el lleure. Tanmateix, actualment, ja s’ha donat un pas més i s’ha creuat el límit de l’estació d’esquí.

Avui en dia, en el temps de la globalització, no podem parlar de fronteres sòlides entre allò que és local o glo· bal. El món s’ha fet petit i les xarxes han contribuït a la desaparició dels límits. Això ha debilitat la sensació de viure dins una geografia local per trobar-nos en un espai cultural universal. I, expressió de la cultura, és l’esport, dins el temps en el que és pensat, practicat o disfrutat. L’actual pràctica esportiva revaloritza la bona forma física i psicològica i ve defi·

nida per una tendència a la individualització, a la per· sonalització i a la manifes· tació de l’auto-expressió. Cal emoció corporal; el pla· er ha de ser aquí i ara, vo· lem diversió, hi ha escenifi· cació de l’aventura i el risc en contacte amb la natura i l’aire lliure. Parlem també de pràctiques flexibles i fu· gaces en què l’espectacle i la plasticitat formen part de la condició de l’esport en un món que viu d’imatges. Tots ells, són trets dels va· lors societaris actuals que, ni més ni menys, també trobem en el territori des· dibuixat de la neu i la mun· tanya; però la concreció en les seves manifestacions ens donarà probablement, un tret identitari. Anem doncs a parlar de cultura de la neu a través de l’esport i anem a descobrir els seus artistes. Parlar de neu. Imaginar un floc. Visualitzar la nevada i acabar veient la superfície de tota la Val coberta del blanc més pur. Flocs i més flocs que teixeixen una ca· tifa blanca, una superfície viva, que es mou, llisca i permet dibuixar a sobre, les línees més fines que trenca· ran l’ uniformitat blanca. Els artistes es diuen freeri· ders. Esquien lliurement a la muntanya salvatge, a la neu verge. Són potser, avui en dia, uns dels millors am· baixadors de la cultura de la neu. Enamorats de la neu,

la muntanya i la natura, han adaptat la seva vida, i així ho confessen, a descendre per la tova superfície blan· ca de la muntanya hivernal. Darrera de la seva aparent bogeria reposa un personat· ge apassionat, observador de la muntanya, de la neu i el seu entorn. La seva mi· rada, atenta als detalls de la roca, el permetrà imagi· nar la línea que després di· buixarà amb els esquís als peus, com un camí suau, dúctil, i fins i tot aeri; sen· se entrebancs. Allà deixarà l’empremta del seu pas com un artista amb pinzell a les cames, pintant la seva obra meditada i no eterna, sinó ben bé efímera. Un dibuix a la neu que serà completat pel pas d’un altre, desdibui· xat per la neu nova o esbor· rat per una sobtada allau. Viure per descobrir amb la mirada, per gaudir del “ar· ribar a dalt” i començar a baixar sentint el batec del cor, l’escalfor de les cames i la frescor de la neu que descomposta es trenca a la cara. El món audiovisual ha que· dat també enganxat a aquesta aventura i s’empor· ta petites obres filmades amb espontaneïtat, o des· prés de dies i dies de feina cercant la imatge desitjada. Són fàcils de trobar a les xarxes, i aconsegueixen fernos còmplices del grup de

L’edat, de veritat, només és mental

bojos que pugen i caminen per les carenes blanques en contrast amb el blau del cel. Tot un món d’imatges plàs· tiques de beresa salvatge, conjugades amb recursos artístics que fan de l’activi· tat i del moviment un camp d’atracció per a aquells que desitgen però no gosen, que ho voldrien viure, però no hi són a temps. Representen, potser, a aquells intrèpids, que en el segle XIX van començar a atrevir-se a calcular com era d’alta una muntanya i van viure per explorar el Pi· rineu des de la vessant més científica sense saber que la seva aventura acabaria pro· vocant un canvi en la rutina, la cultura i el dia a dia dels habitants de la muntanya. Reemplacen a aquells visi· onaris de la primera meitat del segle XX que van veure en la neu un camp per a l’oci i l’economia i van canviar la cultura. Són, sens dubte, el fruit i el reflex d’una socie· tat, la del segle XXI, que vol expressar-se en llibertat, viure el risc i el moment, sense veure cap mena de frontera. Una nova cultura.

Núria Perramon Palacios

Directora de l’Escòla de Tecnics Esportius dera Val d'Aran (ETEVA)

[Versió en aranès a la pàgina 24 d’aquest LO CAMPUS]

(CONTINUACIÓ)

les emocions són fonamentals. Tan sols recordem allò que ha dei· xat una petjada emocional, positiva o negativa, important. Hem de viure la vida en plenitud, buscant allò que ens faci gaudir, prenent les nostres decisions pensant en el nostre benes· tar. L’autorealització arriba més fàcil· ment quan li donem benzina al nostre cervell, informació, i res més sa que tenir una vida rica culturalment. Se· gons molts estudis, gaudir de forma activa de l’art, de la cultura, és una de les millors formes de tenir un en· velliment saludable. El pas del temps és més lleuger si excitem els sentits culturalment. En resum, hem de focalitzar-nos en les experiències, que són la unitat de mesura del nostre cervell. Decidida· ment, la humanitat és més comple· xa que les partícules subatòmiques. L’edat, de veritat, només és mental.

Jorge Moya Higueras

Professor de Psicologia.Vicedegà / Cap d’Estudis de Psicologia i de Màsters Oficials de la Facultat d’Educació, Psicologia i Treball Social. Universitat de Lleida


El Call de Lleida: la Cuirassa L

a Cuirassa, on vivien els jueus lleidatans, fou un dels barris més emblemà· tics de la Lleida medieval. Tot i que ara el topònim de Cuirassa ens sembli llu· nyà, gairebé arcaic, enca· ra perdurava dins la xarxa urbanística lleidatana l'any 1716, 224 anys després que els jueus fossin expulsats pels reis catòlics! Aquesta zona específica dels jueus existia ja des d'època musulmana, tal com ho ma· nifesta el seu nom Cuirassa que podem relacionar amb les Corachas del territo· ri hispànic. A més a més, aquesta influència arabit· zant fou intrínseca en la pròpia tradició onomàstica jueva de Lleida que perdurà com a mínim fins a la meitat del segle XIV.

La Cuirassa no era un barri gran; les seves cases s'agom· bolaven a l'estreta i empi· nada baixant de terra entre la malaguanyada església de Sant Andreu (arrasada per les bombes de la Guerra de Successió), més o menys on avui en dia hi ha el baluard de la Llengua de Serp, i la capella del Peu del Romeu. Enmig d'aquest terreny cos· terut els carrers s'entor· tolligaven per donar pas a la jueria de Lleida des del carrer cavallers, on hi ha· via el portal principal. Tra· dicionalment s'ha assenya· lat envers la Costa del Jan, un imponent desnivell de vint metres al mig del Car· rer Major, com la principal via d'accés a la Cuirassa; no obstant això, la documenta· ció dels segles XIV i XV ens mostra una altra realitat: un accés molt més progressiu

a la banda del Carrer Cava· llers o Carrer del Romeu, com n'hi deien els nostres avantpassats del XIV. Les prescripcions religioses hebraiques imposaven un seguit de normes de conduc· ta i tradicions que distanci· aven la comunitat jueva de la cristiana: una dieta espe· cífica, unes festivitats i ritu· als concrets i unes normes urbanístiques que afavori· ren, per simple comoditat, la vida dels jueus al voltant d'una zona concreta. Així, protegits de les ingerènci· es cristianes per uns portals que es tancaven de nit, els jueus feien la seva i vivien, en certa mesura, al marge de les autoritats municipals; de fet els jueus eren propi· etat reial i, per tant, que· daven fora de la jurisdicció de la ciutat. Això va propi·

ciar l'aparició d'un mercat negre on diferents objectes robats trobaven compradors entre els murs de la jueria i els lladres acostumaven a freqüentar-ne les portes. Per exemple, tenim cons· tància que al 1483 diver· ses oques foren furtades i, estranyament, retrobades a la Cuirassa i encara hi ha exemples anteriors. És es· pecialment fecunda la do· cumentació municipal dels Llibres de Crims: al 1353, a la matinada, Bernat d'Agre· mont i Pasqualeta van por· tar a empenyorar unes robes robades a la Cuirassa, era tan aviat que el jueu Elies, qui els les havia de comprar, encara dormia. Pasqualeta, en la seva declaració des· criu el camí que feren per arribar-hi: "... anaren per lo Romeu a avall e trobaren la porta

IMATGE: Excavacions i recerca d’un carrer del segle XIV-XV del Call jueu a Lleida. S'hi observen els còdols per cobrir el carrer i les restes del clavegueram així com els arrencaments de les façanes. Aquestes restes es troben a prop de la plaça del Semina· ri, a la zona del carrer Sant Cristòfol, actualment tapiat. Imatge cedida per l'Arxiu Arqueològic de l'Ajuntament de Lleida.


22 LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya El Call de Lleida: la Cuirassa

Abril · Maig 2016

(CONTINUACIÓ) de la Cuyraça huberta com los carnissers de la Cuyraça fossen levats ja. E anaren a casa d'en Helies juheu ..." El tema de l'alimentació era un fet cabdal en la vida dels jueus. En el cas lleidatà són especialment interessants les disposicions sobre la carn. Les lleis talmúdiques obliguen a realitzar un es· corxament diferenciat i una atenta revisió de l'animal un cop mort: si es trobava qual· sevol marca o signe impre· vist la bèstia era rebutjada. Heus ací un dels problemes cabdals de la carn jueva. Per evitar perdre la inversió el carnisser jueu reenviava la carn rebutjada al mercat cristià i, lògicament, aques· ta situació posava al cristià en inferioritat respecte al jueu. Al 1436, enmig d'un seguit de dures disposici· ons contra les minories, es va començar a legislar en contra d'això. En aquestes disposicions s'hi demanava també que els jueus anessin identificats amb una "roda de drap groch e vermell de granaria d'un pa de sal" i, en termes generals, s'impo· saven diverses normes per evitar la convivència dels diferents grups religiosos. La convivència sempre fou tensa, amb períodes de ma· jor relaxació de les costums i d'altres d'acèrrima defensa de les diferències religioses. Podem trobar casos en què se'ns descriu una convivèn· cia pacífica entre persones cristianes i jueves. Així ens

ho relata l'Abraham Ascarell qui al 1483 jugava a cartes amb Jaume Florença i Joan "el cinter". Per altra banda, també podem trobar-nos tot el contrari: el 28 de març de 1483 trobem el cas d'un atac a la jueria per part dels estudiants que llançaven pe· dres als edificis de la Cuiras· sa; el cas de l'avalot que tin· gué lloc al 1391, on a Lleida, segons la documentació, fo· ren assassinats 78 jueus i la resta obligats a convertir-se; o esclats de ràbia antijueva en els moments en què la fe cristiana es palesava més, com podia ésser durant la Pasqua: "Et està en veritat que mols per tot l'ayn e spe· cialment en aquest temps de la Quaresma ab fonas o barcejas se esforçan de ape· dregar e maltractar los dits juheus". Tot i aquest ambient de ten· sió, dins de la Cuirassa hi podíem trobar albergs i ta· llers de cristians, com els de Galceran de Sant Jordi, Francesc Basset o Joan Gar· cia que apareixen, entre al· tres, als Capbreus del segle XV. Aquesta convivència en· tre cristians i jueus dins de la Cuirassa venia fomentada per l'especialització d'aques· ta zona en el tractament de la pell, com ho demostra la toponímia d'alguns carrers de la jueria (carrer Perga· miners o el de la Sabateria), i també la presència de con· versos que devien conservar encara llurs habitatges a la jueria.

Isaac Lampurlanés Farré. Investigador del Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana, àrea de filologia llatina, de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Guillem Roca Cabau. Investigador del Departament d'Història, àrea d'història medieval, de la Universitat de Lleida.

Que eren els “Calls”? calls eren les zones Eperlshabitades antigament jueus als Països Ca· talans. El primer barri específic per als jueus al món va establir-se de for· ma oficial el 1555.

En general, els calls s'ar· ticulaven institucional· ment a l'entorn de l'"alja· ma", que disposava d'una estructura de govern presidida pels secretaris i el seu consell. Molt so· vint una aljama exercia la seva autoritat sobre calls menors i sobre els residents dispersos de la seva àrea d'influència. Entre els principals calls dels Països Catalans hi havia els de Barcelona, Girona, Lleida, Mont· blanc, Tortosa, Alacant, Elx, Oriola i Palma de Mallorca (on persistí un tracte discriminatori du· rant segles, fins i tot els conversos, els denomi· nats xuetes). També n'hi hagué d'altres de menor importància, com ara el de Cardona, el de Valls, el de Tarragona, el de Besalú i el de l'Aleixar. Si bé els jueus estaven sota la protecció del rei, la discriminació a nivell popular era molt activa, els jueus eren objecte de

moltes traves legals com les d'exercir de pagès, de manera que eren em· pesos a fer feines consi· derades impures per als cristians, com de metge i prestador. A partir d'un cert moment històric els jueus del call de Perpinyà estaven obligats a portar cosida a la roba l'estre· lla de David. A Mallorca foren obligats a cosir un tros de roba en forma de roda, mitja groga i mitja roja, anomenada la "ro· della" o la "roda dels ju· eus". Els calls de Barcelona i de Mallorca, entre molts d'altres, van ser assaltats el 5 d'agost de 1391 en el marc d'un pogrom antiju· eu i en el segle següent la inquisició espanyola va forçar la desaparició de tota la comunitat jueva catalana. IMATGE: Del “Hagadà de Barcelona” que és un manuscrit il·luminat que conté el text tradicional Hagadà que acompanya la Péssah o Pasqua jueva. És una de les Hagadà se· fardites que es varen pro· duir a Barcelona al vol· tant de 1350. Conservat a “The British Library” de Londres.


Abril · Maig 2016

LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

23

Consells útils per circular en BICICLETA 1. FES SERVIR SEMPRE CASC El casc absorbeix gran part dels impactes al cap. Convé aguantar amb ell fins i tot en els dies de calor.

2. PROCURA SORTIR EN GRUP Té molts avantatges sortir en grup: La primera és que da· vant de qualsevol accident o avaria us podeu ajudar els uns als altres. La segona és que el conductor sol veure millor i respectar més els grups de ciclistes que a ciclistes solts. I la tercera és que, davant de qualsevol delicte per part d'algun conductor sempre hi haurà testimonis. Si es circula en grup és molt important que qui ho encapçali avisi a la res· ta de possibles obstacles com pedres o vidres. Finalment cal indicar que per molt nombrós que sigui el grup que formem no s'ha de "prendre" la carre· tera aprofitant el suport del grup. S'ha de circular en fila índia o en fila de dos.

3. TRIA CARRETERES AMB POC TRÀNSIT I VORAL AMPLE Disminueix el perill d'atro· pellament. No obstant això, convé matisar que no és molt recomanable circular per car· reteres que estiguin totalment abandonades, ja que si patei· xes en elles algun accident, ningú et podrà auxiliar.

4. CIRCULACIÓ EN PARAL·LEL Aquí hi ha divisió d'opinions. Alguns pensen que és millor anar en fila índia per estar menys exposat al contacte dels vehicles que t’avancen. Altres opinen que, circulant en paral·lel, els ciclistes obli· guen el conductor a frenar i a no avançar fins que no vin· gui ningú pel sentit contrari. En qualsevol cas, circula com a millor et sentis. Si circules en fila índia, vés amb compte en donar els relleus. Abans de donar un relleu, assegurat que no s'apropa cap vehicle per darrere.

5. RESPECTA EL CODI DE LA CIRCULACIÓ Recorda que ets un vehicle més, i que pel teu bé i pel dels altres has de respectar els se· nyals, els semàfors, etc ...

6. NO TE LA JUGUIS EN ELS DESCENSOS

Com més gran sigui la veloci· tat, més gran és la possibilitat d'accident i més fort l'impac· te. És bastant irresponsable el llançar-se per batre algun re· cord o assolir una determinada velocitat màxima. Per molt bé que et coneguis la carretera, pot haver sorra o graveta en el lloc més inesperat. Especi· al perill existeix en les corbes sense visibilitat, en què si en· vaeixes el carril contrari per anar més ràpid et pots trobar amb una desagradable sor· presa en forma de vehicle o fins i tot d'animal. No et deixis guiar per l'oïda! Baixant, l'aire t'impedeix sentir la presència dels vehicles.

7. SENYALITZA BÉ TOTES LES MANIOBRES QUE VAGIS A REALITZAR Convé que senyalitzis amb els braços tots els teus movi· ments, especialment en els girs a l'esquerra i en les roton· des.

8. QUALSEVOL MOVIMENT DELS VEHICLES PROPERS A TU ÉS POSSIBLE Has de tenir en compte algu· nes coses com que no sempre et van a cedir el pas, que en qualsevol vehicle aparcat es pot obrir la porta del conduc· tor o pot arrencar de cop i vol· ta, etc.

9. NO CIRCULIS DARRERE DE CAP VEHICLE LENT L'avantatge seria que t’abri· ga de l'aire, i t’evita l’esforç. Però hi ha el risc que freni de cop i no et doni temps a reac· cionar, o que hi hagi obstacles a terra i no els puguis veure.

10. EVITA LA CLIMATOLOGIA ADVERSA El vent i la pluja són dolents companys i incrementen el pe· rill de caiguda. A més en dies molt ennuvolats pots no ser vist pels conductors.

11. VES DOCUMENTAT És important per si et passa algun accident i perquè els agents de seguretat t'ho po· den demanar. A més convé que juntament amb les teves da· des guardis un paper amb un telèfon al qual trucar i amb el teu grup sanguini.

llançar-se sobre teu. Tampoc et descuidis si et trobes algu· na vaca o cavall, encara que aquests solen ser més inofen· sius i en teoria et tenen por. Mai provoquis, ni persegueixis a cap animal.

13. ASSEGURA'T QUE ELS VIANANTS S'HAN ADONAT DE LA TEVA PRESÈNCIA Qui calla, atorga. I un via· nant que no s'ha adonat que t'acostes és imprevisible, es pot creuar en el moment més inoportú provocant greus con· seqüències tant per a ell com per a tu.

14. EXTREMA LES PRECAU· CIONS QUAN SENTIS UN CAMIÓ DARRERE TEU Un camió és més ample que un automòbil i té menys pos· sibilitats per frenar. Per tant serà més probable que passi a prop teu fins al punt que l'aire et pugui tirar a la cuneta. Les precaucions que has de pren· dre quan sentis que s'acosta un camió són les següents: Mantingues la calma. Tira't a la dreta de la teva voral tot el que puguis. No facis movi· ments bruscos. Agafa't fort al manillar per mantenir la tra· jectòria quan et vagi a donar el cop de vent.

15. VIGILA L'ESTAT DE LA BICICLETA ABANS DE CADA SORTIDA Convé revisar-la periòdica· ment, ja que moltes avaries han estat causa d'accidents.

16. PORTA LES EINES ADEQUADES Portant un kit bàsic d'eines redueixes al mínim el risc de quedar-te tirat al mig de la carretera per una avaria. En· cara portant totes aquestes eines és recomanable portar telèfon mòbil. Apagat, és clar.

17. NO DEIXIS ANAR LES MANS DEL MANILLAR Com a molt es pot deixar anar un cop la mà per agafar menjar o aigua. Però si el que volem agafar està inaccessible amb una mà, és millor aturar-se. I per descomptat, no celebrar la vostra potència aixecant les dues mans.

12. COMPTE AMB ELS ANIMALS

18. NO PRENGUIS LA CARRETERA COM UNA PISTA DE COMPETICIÓ

Especialment amb els gossos, ja que alguns no dubten a creuar-se en el teu camí o en

Cal recordar que els ciclistes que surten a la televisió tenen les carreteres tallades al tràn·

sit, mentre que per on tu cir· cules pot aparèixer un cotxe en qualsevol moment.

19. NO PORTIS WALKMAN T’aïlla de l'exterior i no t'ado· nes que, per exemple, tens un cotxe darrere. A més el anar en bicicleta és prou divertit com per no necessitar música.

20. TRACTA D'EVITAR LA PRIMERA HORA DEL MATÍ I L'ÚLTIMA DE LA TARDA En aquests moments els con· ductors tenen el sol molt de cara, i els dificulta la visió, especialment d'un vehicle tan petit com una bicicleta.

21. IGUALMENT TRACTA D'EVITAR SORTIR A LA NIT Les llums i els reflectors que s'incorporen a les bicicletes no són suficients per a ser vistos amb claredat per als conduc· tors. A més, a la nit, un con· ductor l'últim que s'espera tro· bar és un ciclista.

22. EN CIUTAT, CIRCULA PEL CENTRE DEL CARRIL Encara que en carretera has d'anar enganxat a la dreta, en ciutat convé que circulis pel centre del carril dret per evitar que et avancin pel teu propi carril. Si vas enganxat a la dreta, et avançaran pel carril dret sense deixar-te gai· rebé espai; mentre que si vas pel centre del carril obligaràs als conductors a que et avan· cin per un altre carril, o que, si més no et deixin espai a la teva dreta.

23. SÉ VISIBLE Procura portar roba de colors que es vegin. En general, evi· ta els colors foscos, especial· ment el verd, el gris, el marró i el negre. Els colors que millor es veuen són el groc, el taron· ja, el vermell, i colors fluores· cents. Qualsevol combinació de colors és igualment bona sempre que destaqui sobre el paisatge.

24. SIGUES SOLIDARI AMB LA RESTA DE CICLISTES Si veus a algun ciclista acci· dentat o amb alguna avaria, no dubtis a oferir-la teva ajuda.

25. NO SOBREPASSES ELS LÍMITS DEL TEU COS No intentis imitar els ciclistes professionals, perquè ells te· nen unes qualitats que no les té gairebé ningú.


Nhèu locau, espòrt e cultura globau?

nhèu a un significat es· Era rapirituau e culturau enta· Val. Ei era anima efemèra

dera montanha. Ei er em· blèma culturau de patrimò· ni e identitat. Sense dobte, era nhèu ei er element de referéncia d’ua Val que des· velhèc damb era dubertura d’ua estacion d’esquí. Non guaires deuien imaginar eth cambi que se produsirie en pogui ans. Se traspassaue era barrèra d’ua montan· ha empraubida, misterio· sa, fosca e pòc atractiva en tot cercar era luminositat qu’era nhèu a aportat ara montanha modèrna. Er ima· ginari dera montanha auie cambiat, e ei era nhèu qui hec eth trabalh permetent un lòc tar espòrt e eth léser. Totun, actuaument, ja s’a dat un pas mès e s’a crotzat eth limit dera estacion d’es· quí. Aué en dia, en temps dera globalizacion, non podem parlar de frontères soli· des entre çò qu’ei locau o globau. Eth mon s’a hèt petit e es hilats an contri· buït ara desaparicion des limits. Aquerò a afeblit era sensacion de víuer laguens d’ua geografia locau per trobar-mos en un espaci culturau universau. E, ex· pression dera cultura, ei er espòrt, laguens deth temps en qué ei pensat, practicat o gaudit. Era actuau practica esporti· va revalorize era bona forma fisica e psicologica e ven de· finida per ua tendéncia ara individualizacion, ara per· sonalizacion e ara manifes· tacion dera autoexpression.

Cau emocion corporau; eth plaser a d’èster aciu e ara, volem diversion, i a scenifi· cacion dera aventura e eth risc en contacte damb era natura e er aire liure. Par· lam tanben de practiques flexibles e fugaces en qué er espectacle e era plastici· tat formen part dera condi· cion der espòrt en un mon que viu d’imatges. Toti eri son trèti des valors societàries actuaus que, ne mès ne mens, tanben tro· bam en territòri desdibois· hat dera nhèu e era mon· tanha; mès era concrecion enes sues manifestacions mos darà probablament, un trèt identitari. Parlem don· ques, de cultura dera nhèu a trauès der espòrt e des· curbim as sòns artistes. Parlar de nhèu. Imaginar un flòc. Visualizar era nheuada e acabar vedent era super· fícia de tota era Val caperada deth blanc mès blos. Flòcs e mès flòcs que tèishen un tapís blanc, ua superfícia viua, que se botge, esguit· le e permet diboishar ath dessús es linhes mès fines que trincaràn era unifor· mitat blanca. Es artistes se diden freeriders. Esquien liurament ena montanha sauvatja, ena nhèu vèrge. Son dilhèu, aué en dia, uns des milhors ambaishadors dera cultura dera nhèu. Enamoradi dera nhèu, era montanha e era natura, an adaptat era sua vida, e atau ac coheissen, a descéner pera trenda superfícia blan· ca dera montanha iuernau. Darrèr dera sua aparenta

lhocaria, trapam un perso· natge apassionat, observa· dor dera montanha, dera nhèu e eth sòn entorn. Era sua guardada, atentiva as detalhs dera ròca, li perme· terà imaginar era linha que despús diboisharà damb es esquís enes pès, coma un camin suau, ductil, e a mès a mès aerian; sense tre· bucs. Aquiu deisharà era peada dera sua tralha coma un artista damb pincèu enes cames, pintant era sua òbra meditada e non etèrna, se· non ben ben efemèra. Un diboish ena nhèu que serà completat peth pas de un aute, desdiboishat pera nhèu naua o esfaçat per un sobte laueg. Víuer entà descurbir damb era guardada, entà gaudir der “arribar naut” e co· mençar a baishar sentint eth batèc deth còr, era ca· lor des cames e era frescor dera nhèu que descomposa· da se trenque ena cara. Eth mon audiovisuau a de· morat tanben enganchat ad aguesta aventura e s’em· pòrte petites òbres filma· des damb espontaneïtat, o despús de dies e dies de trabalh cercant era imatge desirada. Son de bon trobar enes hilats, e artenhen hèrmos complices deth grop de hòls que pugen e caminen pes crestes blanques en contrast damb eth blu deth cèu. Tot un mon d’imatges plastiques de beresa sau· vatja, conjugades damb re· corsi artistics que hèn dera activitat e deth movement un camp d’atraccion entad aqueri que desiren mès non

gòsen, qu’ac volerien víuer, mès non i son a temps. Representen, dilhèu, ad aqueri intrepids, qu’en sè· gle XIX comencèren a go· sar de calcular se com ère de nauta ua montanha e viueren entà explorar eth Pirenèu des deth versant mès scientific sense saber qu’era sua aventura acaba· rie provocant un cambi ena rotina, era cultura e eth dia a dia des poblants dera montanha. Remplacen ad aqueri visionaris dera pru· mèra meitat deth sègle XX que vederen ena nhèu un camp entath léser e era economia e cambièren era cultura. Son, sense dobte, eth frut e eth reflèxe d’ua societat, era deth sègle XXI, que vò expressar-se en li· bertat, víuer eth risc e eth moment, sense veir cap sò· rta de frontèra. Ua naua cultura.

Núria Perramon Palacios Directora dera Escòla de Tecnics Esportius dera Val d'Aran (ETEVA)


Abril · Maig 2016

LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

25

Petit aumenatge a Rosèr Faure, trabalhadora der aranés morit, as 59 ans, Rosèr Faure. Si· A guec ua trabalhadora pera lengua aranesa e des des inicis dera Instituci· on formaue part des servicis lingüistics deth Conselh Generau d’Aran.

Escriuec diuèrses pèces literàries, fi· nalistes enes Prèmis Condò de 1997 e de 2004 e a mès, ère ua constanta mi·

litanta dera lengua que participèc en totes es iniciatives culturaus entà hèr costat ara cultura aranesa e occitana en generau.

vida siguec de servici e per aquerò, se metie ena veirina publica dera litera· tura o de quaussevolh acte reivindica· tiu que signifiquèsse crida de libertat.

Jamès siguec amanta d’aumenatges, prèmis e vantaments e, encara mens auesse volut qu’un còp mòrta, arrés li hèsse cap reconeishement. Mès era sua

Ara seguida, publicam un tèxte deth director d’aguesta revista LO CAMPUS e tanben de LO CAMPUS DIARI.

Pensant en Rosèr, pensant en País Era sua salut empitjoraue e arribèc çò que siguec inevi· table. A jo, en mèn imagina· ri d’Aran, m’a tornat a pas· sar: hè temps siguec Pepita Caubet, ara a estat Rosèr Faure era qu’a morit, e un aute viatge se m’a esquin· çat quauquarren intèrn que va mès enlà des vivéncies personaus. E ei que Rosèr, ath delà de hemna, d’exercir de hem· na e de reivindicar-se coma hemna, a format part der entramat des fondaments deth País. Òbviament, quan digui País, voi díder era Val d’Aran, voi díder Aran. Rosèr ère membre d’agues· ta generosa brigada de tra·

balhadors e trabalhadores pera lengua, per aranés. A estat ua des que, en silenci, ena “codina”, sense granes estridéncies, a contribuït a qu’er aranés hesse camin de forma escrita, de manèra intellectuau, coma airina de cultura. Es que mos dedicam ara co· municacion, es que podem potenciar, a trauès de fòrça nautavotzes, idees e per· sones, èm es qu’avaloram coma un apreciat tresòr eth respècte per aqueres persones que des dera umi· litat, er anonimat public, trebalhen diàriament pera sua cultura. Rosèr a estat ua d’aguestes animes qu’a enfortit er aranés. E qui en·

fortís ua lengua e sustot ua lengua minorizada, ja s’a guanhat un tròç de cèu. Quan se morís quauquarrés estimat pensi: quina ver· gonha, ara veirà en dirèc· te, des d’a on sigue, es mies vergonhes e es mies inti· mitats. Segurament, Rosèr ja ère guarida d’espants pr’amor qu’ère fòrta dauant era adversitat e ère com· prensiva e contemporizado· ra des diuèrsi mons d’Aran. Era cultura a de besonh de transversalitat e dilhèu sen· se era avalorà’c ne dar-li massa transcendéncia, ère un d’aguesti pònts tant ne· cessaris ara ora de bastir lengua, cultura e País. Des

deth progressisme, des deth feminisme, des dera inter· culturalitat, introdusie er aranés de manèra naturau. E per molt que diguen, mo· rir-se òc que non ei “natu· rau”, ei ua mauvestat que mos harà a sénter un gran engüeg per Rosèr e harà que la trobem de mens un pialèr. Encara qu’a bèra persona li còste d’enténer, Rosèr ère eth “rosèr silvèstre”, era englantina vermelha deth Conselh Generau d’Aran. Ua trebalhadora pera lengua que i é, ei agradabla, non se hè a veir, mès ei totaument imprescindibla. Mos veiram Rosèr. Joan-Ramon Colomines-Companys


10 AVANTATGES D'APRENDRE UN IDIOMA egur que molts de voSaprendre saltres ja heu pensat en un nou idioma, o fins i tot més d'un. Tot i que la veritat és que a la majoria ens falta temps o motivació per continuar aprenent una llengua fins a aconseguir un bon nivell. Aquí us vaig a mostrar 10 bones raons per les que definitivament has d'aprendre una llengua.

1. Augmenta la teva confiança Un cop hagis decidit apren· dre una llengua t'adonaràs la rapidesa amb que augmen· tarà la teva confiança. El teu progrés et proporciona· rà la suficient motivació per continuar aprenent. A més

rebràs l'admiració per part dels que no tenen la sufici· ent motivació per aprendre una llengua. Fins i tot els parlants nadius d'aquesta llengua es sentiran impres· sionats per la teva capacitat i sens dubte els agradarà que parlis el seu idioma, o almenys ho intentis. I no et preocupis. Ningú es· pera que el teu ús de la gra· màtica sigui perfecte o que parlis pels colzes des del principi. Veuràs la quantitat de paraules positives que rebràs tan aviat com co· mencis a utilitzar les teves habilitats lingüístiques. Això et donarà valor per fer front a altres projectes als quals no tenies el coratge d'enfrontar-te abans.

2. Entrena el cervell Això pot semblar una mica estrany, però l'aprenentat· ge d'una llengua estrangera ajuda a mantenir-se en for· ma i saludable. En tractar amb el vocabulari i la gra· màtica complicada les teves cèl·lules cerebrals treballen de manera que el teu cer· vell està entrenat i no no· més per augmentar la teva memòria, sinó també per obtenir millors resultats en proves i exàmens. A més, un estudi realitzat per l'Uni· versity College de Londres va descobrir que les perso· nes que parlen dues o més llengües pateixen menys malalties, com l'Alzheimer. I és que no només cal en· trenar el cos sinó també la

ment.

3. Viatjar es fa més divertit Quan aprens un nou idioma les teves vacances canvi· en completament. En lloc d'allotjar-te en hotels o grans resorts turístics, pots trobar el valor per barre· jar-te amb la gent local i viatjar fora dels tours i les rutes més turístiques. Al principi pot ser una mica desconcertant, però et do· naràs compte ràpidament com la gent oberta reac· ciona quan t'acostes a ells i tractes de parlar la seva llengua materna. A més de tenir una impressió diferent de viatge també experimentaràs


Abril · Maig 2016

LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

27

Escultura “Out of Order” (1984) de David Match a un carrer de Kingston (Anglaterra). Emblemàtiques cabines telefòniques del model clàssic K6 típiques de Londres, caient com fitxes de domino.

alguna que altra gran aven· tura. Amb un bon coneixe· ment d'idiomes tornaràs a casa amb molts records emocionants de les teves vacances.

4. Presa de millors decisions Un estudi realitzat per la Universitat de Chicago va mostrar que l'aprenentat· ge d'una llengua estrange· ra ajuda a prendre millors i més ràpides decisions. La gent que ha crescut en un entorn bilingüe té més con· fiança en si mateix i pensa les coses en els dos idiomes abans de prendre una deci· sió final. Una segona llen· gua, per tant, podria aju· dar a simplificar les petites i grans decisions a la vida, ja que s'arriba a ser més oberts de ment i prendre més riscos.

5. Aprendre un idioma et fa semblar sexy Les agències matrimonials britàniques han descobert que tenir accent és sexy. Així que si vols impressionar al noi estranger intenta par· lar el seu idioma sense aver· gonyir-te del teu accent. Per a moltes persones, un accent estranger és atractiu i per tant fa que algú sigui

especial. Si no em creus lle· geix per tu mateix!

6. Troba nous amics En assistir a un curs d'idio· mes es coneix a un munt de gent nova amb la que fins i tot podries acabar forjant una bona amistat. En els cursos d'idiomes a l'estran· ger es reuneixen estudi· ants de tot el món i sovint aquestes amistats es man· tenen fins i tot després de la tornada a casa, es visiten els uns als altres en els seus països d'origen o mantenen el contacte a través de les xarxes socials. Els teus no· ves habilitats lingüístiques també t'ajudaran a comu· nicar-te millor amb la gent d'altres cultures, el que et permetrà establir grans amistats i aprendre molt els uns dels altres.

7. Viure, treballar o estudiar a l'estranger Un nou idioma pot perme· tre't viure, treballar o es· tudiar a altres països. Es· pecialment per als més aventurers, aquesta és l'oportunitat perfecta. Heu somiat alguna vegada en viure en una bella illa entre els mars del sud? O t'agrada· ria ser acceptat en una uni· versitat americana? Apren· dre un idioma pot obrir-te

les portes a aquestes desti· nacions. Potser tinguis sort i trobis el seu treball ideal o la parella de la teva vida mentre viatges per l'estran· ger.

8. Dóna un impuls a la teva carrera Avui dia és gairebé inevita· ble parlar almenys dos idio· mes si vols trobar una bona feina. Els candidats amb amplis coneixements d'idio· mes són demandats en totes les empreses. El nostre món s'està tornant cada vegada més globalitzat i les grans empreses operen a nivell internacional, és per això que esperen que els seus empleats siguin capaços de comunicar-se amb persones de tot el món. Una enquesta entre companyies britàni· ques ha demostrat que els empleats amb molt bon do· mini d'un altre idioma sovint reben un salari més alt que aquells que no tenen aques· tes habilitats. Curiosament, aquesta va ser la mateixa font que afirma que els idi· omes estrangers et fan sexy. Èxit en els negocis i l'amor Què més es pot demanar?

9. Experimenta noves cultures L'aprenentatge d'una llen· gua estrangera no se centra

només en la memorització de vocabulari i el saber-se correctament la gramàtica, sinó que també comporta aprendre sobre la cultura del país en què s'utilitza la llengua. Cal saber sobre la vida quotidiana de la gent del lloc, les seves tradici· ons i la seva forma de pen· sar. Un nou llenguatge pot ampliar els teus horitzons enormement.

10. T’obrirà la ment Un nou idioma ajuda a en· tendre a altres persones i veure el món amb uns altres ulls. Tots els éssers humans són modelats per la cultura en la qual viuen i es com· porten en conseqüència. Possiblement examinar el teu comportament i compa· rar-lo amb altres podria fer que et preguntis si el pen· sament i les accions al teu país d'origen són realment el millor, així et tornaràs més tolerant i obert cap als altres. Espero haver-te convençut perquè aprenguis un nou idioma. Ja veus que hi ha prou raons per fer-ho.

Isabel Grämer / EF Education First


28 LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

ATENCIÓ

Si ets estudiant i NO ENTENS aquest article: matricula’t URGENTMENT a cursos d’anglès. I si ets professor: recicla’t mestre !!!

10

9

Abril · Maig 2016

The 10 best vampires in comics There’s no denying it: vam· pires are still hot. We thought they’d go away, or at least re· treat into their coffins for a while. But the entertainment consuming public can’t get enough of the evil blood-suck· ers. Like most things, though, comics have been publishing tales forever about vamps, from Tomb of Dracula, to Buffy the Vampire Slayer. Here are ten of the best vampires from comics:

Marco, is a pirate vampire left for dead under the wa· ter, chained to a ship for 500 years. When he emerges, he meets up with a camera crew that’s a pretty blatant parody of James Cameron, but super fat. Marco sets out on a hor· rifying quest for vengeance, with his camera crew in tow, in a tale that’s simultaneously hilarious, and horrifying.

10. Cassidy An Irish Vampire, Cassidy is bitten by a “hag” in the com· ic Preacher, and turned into a blood-sucking monster. Or rather, a mostly hard drinking, kind of a-hole-ish monster who sometimes sucks blood for fun, or if people annoy him. Cassidy learns to be hon· orable over the course of the series, and even settles down to open up a bar; but we like him best when he’s just being a lovable drunk.

There’s been a number of it· erations of cheesecake icon Vampirella, but our favorite is the original. Vampirella lived on a planet called Draculon, which was made of blood. When the blood begins to dry up, Vampirella heads to Earth, and ends up protecting us from the evil blood-suckers from Draculon. That’s like me living on a planet made of cheeseburgers called Human· or, and then… Actually, that’s a great idea. Gotta work on a pitch, BRB you guys.

9. Zechariah

5. Hellcow

When Gary is turned into a superpowered werewolf, he needs guidance. Enter Zecha· riah, a vampire who initially provides mentorship and help to the hairy brute. But Zec was a traitor, killing his fam· ily, and later training his own daughter to fight against him. All because he wanted a little blood. Vamps, am I right? I am.

A vampiric cow with a thirst for blood, Bessie is… The Hellcow! A foil for Howard the Duck, Bessie… Okay, we got nuthin’ else. But vampire cow? That’s comic gold, both meanings intended.

8. D

8

A gigantic mash-up of every· thing from supernatural dra· mas, to sci-fi westerns, Vam· pire Hunter D is at its base a familiar story. D hunts vam· pires, sure; but he’s cursed with vampirism himself, and struggles against his baser instincts. The story of D has been told in movies, Manga, Anime, and even an Ameri· can comics version, making him probably the most famous vampire hunter in the world.

7. Marco

7

One of Rick Remenders less read works, Sea of Red is a vampire pirate book, which should be all you need to know. Except the hero of the book,

6. Vampirella

4. Marlow The Big Bad of Steve Niles and Ben Templesmith’s 30 Days of Night, it’s Marlowe’s brilliant plan to attack the town of Bar· row, Alaska. Cursed with the titular darkness, Marlowe rea· sons this makes it the perfect target for a non-stop vampire bloodfest, and he lays siege to the town. Sadly for him, he ends up being overruled by the vampire council, who would rather keep their iden· tities secret, and ends up get· ting torn to shreds. It was a good idea though, and that’s what counts.

3. Morbius Another Marvel Universe based vampire, Morbius’ con· dition was caused by science. He’s not dead, but rather has the abilities and appearance of a vampire – hence his name,


Abril · Maig 2016

LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

29

“Morbius, The Living Vampire.” Morbi has often tussled with Spider-Man, as well as starring in his own series, and teaming up with the League of Monsters. He’s a brilliant scientist with a ter· rible curse; just like all the great monsters.

2. Blade The world’s second most famous vampire slay· er, Blade is also half vampire himself, able to walk in both day and night.

6

5

A famous loner with a low tolerance for anyone who stands between him and a kill, Blade wields a gigantic arsenal of gadgets, as well as his own super strength to take down the never-ending wave of undead.

1. Skinner Sweet

4

2

1

3

American Vampire’s mostly anti, sort of hero is a Kurt Cobain-esque, candy loving vampire who loves to kill, and seems to be unkillable himself. The first of a new breed of vampires, Skinner is locked in a war with the older, European style vampires (think old-school Dracula). Not much is known about him yet, but that should change with this week’s American Vampire #12, which takes a look back into Skinner’s mysterious past. Alex Zalben


30 LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

Abril · Maig 2016

Les PRESENTACIONS de LO CAMPUS DIARI ada dia de la setmana, de dilluns C a divendres, apareix un nou nú· mero, (una nova interfície), del diari digital LO CAMPUS DIARI. Amb dife· rents versions per a ordinadors, tau· letes i mòbils.

C

om ja deu saber el lector, LO CAM· PUS DIARI és una publicació digital de premsa universitària independent sobre les 21 universitats de parla catalana. Aquests universitats loca· litzades a Catalunya, País Valencià,

Illes Balears, Catalunya Nord, Andor· ra i l’Alguer. redacció de LO CAMPUS DIARI si· Ldeatuada a Lleida, a més d’informar l’actualitat i de vegades opinar,

prepara PRESENTACIONS sobre una amplia diversitat de temes que po· den interessar, tant als universitaris que es preparen, com als professio· nals.

er aquesta revista bimensual que P és LO CAMPUS, la redacció del di· ari ens ha preparat una petita PRE· SENTACIÓ d’un Projecte Europeu de· nominat: HEInnovate.

n Projecte de col·laboració d’ins· U titucions europees i sector privat, que funciona des de l’any 2013 i que ja ha tingut diverses versions poste· riors.

http://locampusdiari.com

HEInnovate: una eina d'autoavaluació sobre la innovació i l'esperit empresarial de les Institucions d'Educació Superior -Mesurament de l'impacte.

H

EInnovate és una eina d'autoavaluació en línia, que el seu objectiu és pro· porcionar als Centres d'En· senyament Superior asses· sorament, idees i inspiració per a una gestió eficaç dels canvis Institucionals i cultu· rals. La idea del HEnnovate va sorgir per primera vegada el març de 2011 en el “Uni· versity-Business Forum” i va néixer de la necessitat de definir el concepte i les ca· racterístiques dels centres d'ensenyament superior empresarial i crear un "marc d'orientació" disponible lliu· rement com a instrument de aprenentatge i inspiració. Cal recordar que el “Univer· sity-Business Forum” des del 2008 es troba almenys una vegada a l’any i esta composat per Institucions d'Educació Superior, empre· ses, associacions empresari· als, intermediaris, i autori· tats públiques. L’eina HEInnovate és una iniciativa de la Direcció Ge· neral d’Educació i Cultura de la Comissió Europea amb partnership del LEED que és el “Local Economic and Em-

ployment Development Pro· gramme” de la OECD o sigui la “Organisation for Econo· mic Co-operation and Deve· lopment”.

Com funciona? HEInnovate permet a cada institució, facultat, depar· tament o sector portar a terme a través d’un Web la seva pròpia autoavaluació independent, mitjançant una sèrie de declaracions sobre àmbits claus per a la realització i el desenvolu· pament d’un centre d'ense· nyament superior empresa· rial i Innovador. L'autoavaluació es divideix en set sectors o dimensions: -Lideratge i governança. -Capacitat organitzativa, re· cursos humans i Incentius. -Desenvolupament de l'es· perit empresarial en l'ense· nyament i l'aprenentatge -Recorreguts per a empre· nedors. -Centres d'ensenyament su· perior - empreses / Relaci· ons exteriors per Intercanvi de coneixements -El centre d'ensenyament superior empresarial en la seva dimensió internacio· nal.

Cada sector consta d'una sèrie de declaracions que l'usuari valora segons el seu grau d'aprovació o desapro· vació. No és necessari com· pletar els set sectors per obtenir resultats, es poden triar només els més relle· vants. Una vegada realitzada l'au· toavaluació, l'eina proporci· ona informació instantània sobre els punts forts i dèbils del centre i genera materi· al didàctic personalitzat en funció dels resultats obtin· guts.

Etapa actual El novembre de 2014, un any després de la seva cre· ació, va sortir una nova ver· sió de HEInnovate que millo· ra les seves funcions i inclou més contingut, a més del nou “HEInnovate Challen· ge”, que permet als Centres d'Ensenyament Superior presentar les seves pròpies experiències d'acord amb les set dimensions. Durant l’any s’han fet diver· sos tallers i actes, les revisi· ons per estats de l'OCDE i la Introducció de una eina de formació a través de la qual els centres podran celebrar els seus propis actes. L'ei· na es seguirà actualitzant i millorant en funció dels co· mentaris i observacions dels usuaris. HEInnovate és també una

comunitat en línia creixent, que ofereix connexió a tra· vés d'altres plataformes i mitjans socials com Linke· dIn.

Lideratge i governança Dels set sectors o dimensi· ons que es divideix l'autoa· valuació, aquesta secció de HEInnovate explora els fac· tors que es relacionen amb el lideratge i la gestió d'una Institució d'Educació Supe· rior. Per tal de desenvolupar una cultura empresarial en una institució, un fort lide· ratge i el bon govern, són crucials. Moltes Institucions d'Edu· cació Superior inclouen les paraules "empresa" i "es· perit empresarial" en les se· ves declaracions de missió i objectius, però això ha de ser quelcom més que una referència. Aquesta secció destaca alguns dels factors importants que una Institu· ció d'Educació Superior pot considerar, per tal d'enfortir la seva agenda empresarial.

Capacitat Organitzacional: finançament, persones i Incentius Les Institucions d'Educació Superior poden estar limi· tades per les seves pròpies estructures i mètodes d'or· ganització, el que fa més di· fícil dur a terme els tipus d'activitats empresarials que


Abril · Maig 2016

donen suport als seus objectius estratègics. En aquesta secció es des· taquen algunes de les àre· es clau que una Institució d'Educació Superior pot mi· rar, si es vol minimitzar les limitacions de l'organització al compliment de la seva agenda empresarial. Això in· clou l'estratègia financera, atreure i retenir les perso· nes adequades i incentivar el comportament empresa· rial en els individus.

Ensenyament i Aprenentatge Empresarial Les Institucions d'Educació Superior estan ampliant la seva capacitat empresari· al i l'oferta d'educació em· presarial a l'organització com un tot, incloent tot el personal i estudiants. Aquesta secció destaca una sèrie d'àmbits en els quals el desenvolupament em· presarial pot tenir lloc, el que reflecteix la necessitat que l'estructura de l'orga· nització per donar suport al desenvolupament empresa· rial, així com proporcionar les eines adequades per oferir oportunitats d'educa· ció i formació, tant a nivell intern com a través de l'en· torn extern.

Preparar i donar suport als empresaris La decisió de comprome· tre’s amb l'esperit empresa· rial no és un acte únic, sinó un procés. Per a les Insti· tucions d'Educació Superi· or, per ésser empresarials i

LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

emprenedores, necessiten les vies per donar suport als futurs empresaris (personal i estudiants) a partir de les idees per al creixement del mercat o al món laboral. Això no és només un procés intern en la institució, sinó un enfocament plural, ne· cessari per facilitar l'accés a les oportunitats i als conei· xements interns i externs. Aquesta secció ofereix ba· ses pels que desitgin donar suport "intra-emprenedors" en el seu desenvolupament de la seva carrera o a indivi· dus emprenedors en el seu camí per convertir-se en empresaris. Intercanvi de coneixements i col·laboració La participació activa d'una àmplia gamma de parts inte· ressades s'ha demostrat que és un factor que contribueix a reeixir Institucions d'Edu· cació Superior empresari· als. Construcció i manteni· ment de relacions amb socis i col·laboradors claus, és essencial per aconseguir el ple potencial d'una Institu· ció d'Educació Superior, en l'esperit empresarial, en la investigació, l'ensenyament i en altres activitats amb tercers. Hi ha diversos components en l'entorn extern, incloent les relacions amb el sector públic, les regions, les em· preses, els alumnes dels col·legis professionals, etc. La motivació per a aquest compromís és la creació de valor per a la Institució

d'Educació Superior i la so· cietat.

La Institució internacionalitzada Una perspectiva internacio· nal a tots els nivells ha estat identificat com una de les característiques d'una Ins· titució d'Educació Superior empresarial. A mesura que la internacionalització s'in· tegra cada vegada més en els processos estratègics, esdevé essencial per a les Institucions d'Educació Su· perior per poder prendre decisions informades sobre la direcció institucional, així com avaluar i millorar el rendiment d'acord amb diferents objectius en una àmplia gamma d'activitats internacionals. No és possible que una Ins· titució d'Educació Superior pugui ser emprenedor sen· se ser internacional, però la Institució d'Educació Su· perior pot ser internacional sense ser emprenedor. Aquesta secció de l'autoa· valuació ofereix una sèrie de punts que reflecteixen la influència de l'entorn internacional sobre els as· pectes empresarials de l'en· senyament, la investigació, el desenvolupament del ta· lent, noves oportunitats i la cultura.

Mesura d'Impacte Subjacent a la unitat per crear una més empresarial Institució d'Educació Supe· rior és la necessitat de com· prendre l'impacte dels can· vis que es fan. Hi ha molts

31

tipus diferents d'impactes que una Institució d'Educa· ció Superior pot buscar, que van del local al global. Els impactes afecten grups d'in· terès interns (estudiants / graduats, personal) i també als col·laboradors externs (empreses locals, organit· zacions i comunitats sence· res). El mesurament de l'impacte de les Institucions d'Educa· ció Superior està poc desen· volupada. La majoria dels mesuraments que es troben a la literatura es refereixen a spin-offs i als resultats de recerca, en lloc de la capa· citat empresarial dels gra· duats, de la retenció de ta· lent, del desenvolupament econòmic local o l'impacte de l'estratègia empresari· al més àmplia. Per tant en aquesta secció s'identifi· quen les àrees en les que una Institució d'Educació Superior pot ser que desitgi mesurar, en lloc del que s'ha de mesurar.

La plataforma anglesa d'autoavaluació HEInnovate té un Web com a eina d'autoavaluació. El Web és en anglès. Potser per alguns serà un incon· venient l’idioma de treball utilitzat, però caldria pre· guntar-se si algú avui pot parlar de “món empresarial emprenedor” sense mou· re’s tranquil·lament en un context estructurat, no no· més amb la llengua anglesa, sinó també amb una cer· ta lògica anglosaxona, que s’ha de conèixer. El Web és

https://heinnovate.eu


Associació universitària AMICS de LO CAMPUS © PROJECTE InUdL 2016-2017 / ACCIÓ “Udelant”: Junts amb la UdL / Col·lecció de Pòsters.

Lo campus número 30  
Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you