editorial Benvolgut sigues, lector de Les Males Herbes! Aquesta vegada t’he fet esperar més de l’habitual, i te’n demanaria disculpes si no fossis un nyicris i un figaflor. Com si et veiés, arrepapat com deus estar dessota flassades fins el coll, llegint els meus contes al temps que xarrupes del teu poliol amb mel. Ah, el dia que t’enxampi... Bon cop de destral, que t’enduràs! Però la demora d’aquest quart número ha valgut la pena. Els primers en adonar-se’n han estat els tita-fredes encarregats de l’edició d’aquesta revista: quan aquest matí els he entregat la pila de manuscrits que duia sota la faixa, han tornat blancs com el paper. I no només perquè entremig se’n desprenguessin les falanges ensangonades dels escriptors menys puntuals, sinó per l’excel·lència literària i qualitats fantàstiques dels contes que els he dut. El primer dels relats és obra de Joan Ferrús, que ens ha cedit una crònica dels terrorífics fets ocorreguts durant el darrer Congrés d’Espiritistes Hispanistes; a continuació Hèctor Martínez ens contarà les desventures d’un afeccionat al sexe que ha trobat una peculiar manera de pagar els serveis sexuals; Esteve Pancuit ens ha fet arribar un angoixant diari on el protagonista ens narra la seva descomposició progressiva; Ramon Mas ens delita amb una vivència apocalíptica de rerefons filosòfic; Ruy d’Aleixo ens transporta a un futur llunyà i de ciència-ficció, de mercaders interplanetaris de Xanzan; Patrícia Muñiz torna a encertar-la amb un pertorbador relat breu on res és el que semblava de bon començament; Laia Cardona planteja la possibilitat que, de vegades, les coincidències no ho siguin tant; Pere Grament desbarra amb una història fantàstica i costumista on les roques es mouen; i l’imprescindible Roger Palaias debuta a Les Males Herbes amb una predicció sinistra d’un futur que, esperem, sigui més llunyà que proper. Nou contes com nou garrotades, de terror i ciència-ficció, però fantàstics tots ells. Gaudiu-ne que mai se sap quan podré dur-vos-en més!
4