Sanidad

Page 1



www.ccoo.cat/sanitat


Aquest document titulat La seguretat i salut laboral en el sector sanitat és un producte elaborat dins del marc de les accions complementàries i d'acompanyament a la formació que promou el Consorci per a la Formació Contínua de Catalunya amb número d'expedient AC20070087. Comissió Paritària de Formació del sector Sanitat: Rosa Bayot - Coordinadora de formació de l’Agrupació Catalana d’Establiments Sanitaris (ACES). Lola Cabrera - Departament de Formació. Associació Catalana de Recursos Assistencials (ACRA). Carles Díeguez - Secretaria Formació Contínua – Federació Sanitat CCOO de Catalunya. Jordi Jaumendreu - Gerent Projecte de Formació. Consorci Associació Patronal Sanitària i Social ( CAPSS) Mariela Marí - Consultora executiva. Secretaria tècnica de recursos humans i formació. Unió Catalana d’Hospitals (UCH). Joaquín Martínez - Federació Serveis Públics – Sector Sanitari UGT de Catalunya. Equip Investigador: Eduard Gaynés - Director Tècnic de l’Associació Mancomunitat Sanitària de Prevenció. Tècnic PRL i Expert Sanitari. Meritxell Herreros - Cap de l’Àrea de PRL de l’Institut Català de la Salut (ICS). Tècnic PRL i Expert Sanitari. Santiago Ordás - Professor Col·laborador de la Universitat Politècnica de Catalunya. Tècnic Investigació. Equip Tècnic: Meritxell Artacho - Delegada de l’oficina de Catalunya i Balears de Criteria Formación, S.L i Directora de Projecte. Carlos Torres - Consultor de Projectes. Coordinador de Projecte i Supervisor de Qualitat. Mònica Sánchez - Responsable del Departament Tècnic de Criteria Formación i Tècnic de Continguts. Cap d’equip gràfic i multimèdia: Miguel Ángel Bada Fotografia: Antonio Rosa


ÍNDEX 1. Introducció

7

2. Objectiu de la guia

9

3. Descripció del sector sanitat

11

4. Recursos didàctics i pedagògics per al formador en PRL al sector sanitat

35

5. Fitxes de riscos

51

6. Consells de salut

123

7. Referències legislatives i normatives

135

8. Calaix de recursos bibliogràfics i audiovisuals

143

9. Agraïments

147

3.1 Introducció 3.2 Sinistralitat del sector sanitat 3.3 El sector sanitat a Catalunya 3.4 Gestió i organització de la prevenció de riscos laborals (PRL) en el sector sanitat 3.5 Organismes relacionats amb la PRL 4.1 Elements que intervenen en el disseny de la formació 4.2 La programació del procés d’ensenyament-aprenentatge 4.3 El procés d’ensenyament-aprenentatge en la formació d’adults en el sector sanitat 4.4 Elements del programa de formació 4.5 La comunicació i el procés d’ensenyament-aprenentatge 4.6 Els medis didàctics 5.1 Riscos osteomusculars 5.2 Riscos psicosocials 5.3 Riscos biològics 5.4 Riscos químics 5.5 Riscos associats a les radiacions no ionitzants 5.6 Riscos associats a les radiacions ionitzants 5.7 Accidents “in itinere” i “in missió” 5.8 Riscos lligats a les condicions de seguretat 5.9 Riscos associats a la manipulació de residus 5.10 Riscos que afecten la situació d’embaràs i lactància 6.1 Nutrició 6.2 Higiene del son 6.3 Higiene i cura de la pell 6.4 Gestió de l’estrès

11 14 23 29 31 35 37 39 40 41 47

53 59 65 75 93 99 105 109 113 117 123 126 128 130

5


6


1. INTRODUCCIÓ

E

n el sector sanitat s’han dut a terme guies i fitxes dels riscos, però es pot constatar que, fins ara, mai s’ha treballat pensant en el formador de formació contínua com a destinatari. Al marge dels continguts específics derivats de l’activitat professional, fonamentalment cal treballar els aspectes metodològics i les circumstàncies associades a l’acte formatiu (quin és el millor horari, lloc d’impartició, tipologia, nivell cultural i origen dels participants, etc). Aquests fets tenen una importància cabdal en l’èxit o fracàs de les accions formatives, ja que, en matèria preventiva, l’actitud dels treballadors formats és clau per a l’aprenentatge i la conscienciació. No val l’exposició purament "teòrica" dels riscos, sinó que cal conèixer, amb caràcter previ, el col·lectiu destinatari. Un altre fet a destacar és la multiplicitat d’agents que intervenen en la formació en matèria preventiva en el sector sanitat. Malgrat això, no existeix un referent que serveixi de guia, de pauta per a la impartició dels continguts mínims. Cada entitat utilitza el material intern o, en el seu defecte, les guies comunes (amb una mínima atenció a les qüestions sectorials). Aquestes raons han estat els fonaments per creure oportú dissenyar i elaborar una guia de suport per al formador de prevenció de riscos laborals (PRL), per tal que pugui actuar com a referent en el sector sanitat.

Aquesta guia és el resultat d’una acció realitzada en el marc de la convocatòria d’ajudes públiques per a accions complementàries i d’acompanyament a la formació 2.007, amb la denominació “LA SEGURETAT I SALUT LABORAL EN EL SECTOR SANITAT: DISSENY I ELABORACIÓ D’UNA GUIA ADREÇADA AL FORMADOR”. El projecte ha comptat amb el suport i assessorament de les entitats representatives del sector: • Unió General de Treballadors (UGT) • Comissions Obreres (CCOO) • Agrupació Catalana d’Establiments Sanitaris (ACES) • Associació Catalana de Recursos Assistencials (ACRA) • Unió Catalana d’Hospitals (UCH) • Consorci Hospitalari de Catalunya (CHC) Aquestes entitats, mitjançant la Comissió Paritària Sectorial de Formació (CSPF) del sector sanitat de Catalunya, han impulsat aquest projecte, que ha estat desenvolupat per: • CRITERIA FORMACIÓN S.L. La “CSPF del sector sanitat de Catalunya” és l’òrgan paritari de gestió, seguiment i control dels diferents plans sectorials de Formació Professional contínua i de les accions complementàries específiques. Tanmateix, coneix i col·labora en el desenvolupament de tots els temes relacionats amb la Formació Professional, tant els inicials com aquells de la formació ocupacional i de la formació contínua que afecten al sector d’activitats sanitàries, veterinàries i dels serveis socials de Catalunya. Per arribar al disseny final de la guia, s’ha entrevistat a diferents experts del sector sanitat, experts en formació i experts en gestió de la prevenció de riscos laborals. A més a més, s’han realitzat dos grups de discussió, on han participat diferents experts dels àmbits abans esmentats, per posar en comú diversos aspectes relacionats amb el producte final d’aquesta acció (veure punt 9. Agraïments).

7


8


2. OBJETIU DE LA GUIA Aquesta guia vol aconseguir una millora qualitativa en les metodologies i els recursos a disposició dels formadors de formació contínua en prevenció de riscos laborals del sector sanitat.

Els objectius de la guia són els següents: ▪ Dotar al formador de seguretat i salut laboral (no vinculat necessàriament al sector) d’un material de suport i d’unes recomanacions dissenyades específicament per al sector sanitat perquè pugui assolir els seus objectius pedagògics. ▪ Identificar els riscos associats a l’activitat professional del sector sanitat i prioritzarlos en atenció als canvis tecnològics i humans existents. ▪ Definir i recopilar les metodologies formatives que facilitin la tasca docent dels formadors en seguretat i salut laboral. ▪ Contribuir a millorar la competitivitat i qualitat en la formació en PRL. ▪ Sensibilitzar els empresaris i treballadors de la conveniència d’incorporar la cultura preventiva en l’activitat diària.

Per assolir aquests objectius, a la guia s’inclouen els següents continguts: ▪ Una descripció del sector sanitat, amb dades i trets diferencials de la sanitat envers altres sectors, així com dades sobre la sinistralitat del sector. ▪ Un apartat dedicat a qüestions pedagògiques i didàctiques per proveir els formadors amb aquest tipus de recursos, ja que els formadors en matèria de seguretat i salut en el treball, en general tècnics superiors en PRL, no han rebut, excepte alguns casos, formació de formadors. ▪ Un apartat amb diferents fitxes de riscos presents a les activitats sanitàries. Els riscos incorporats en aquest apartat han estat consensuats, en primer lloc, en les entrevistes amb els experts, i, després, en els grups de discussió realitzats. Aquestes fitxes s’estructuren amb els següents continguts: 9

- Objectius - Descripció del risc - Mesures preventives i de control

- Recull de material gràfic - Proposta d’exercicis i pràctiques - Referències normatives i bibliogràfiques

L’últim apartat és un recull de totes les referències normatives i bibliogràfiques que apareixen a la guia.


10


3. DESCRIPCIÓ DEL SECTOR SANITAT 3.1 Introducció Atenent un punt de vista estrictament d’activitat econòmica, l’aproximació habitual per definir el sector sanitat és la de recórrer a la Classificació catalana d’activitats econòmiques (CCAE-93), a l’epígraf 85, que es troba dins el sector Serveis i s’anomena:

85 Activitats sanitàries, veterinàries i serveis socials

Aquesta branca es pot desagregar entre:

85 Activitats sanitàries, veterinàries i serveis socials 851 Activitats sanitàries 852 Activitats veterinàries 853 Activitats de serveis socials La primera es pot desagregar en els següents subepígrafs:

851 Activitats sanitàries 85110 Activitats hospitalàries 8512 Activitats mèdiques 8513 Activitats odontològiques 85130 Activitats odontològiques 8514 Altres activitats sanitàries 85141 Activitats sanitàries de professionals independents (llevat dels metges) 85142 Activitats de serveis d’ambulància 85143 Laboratoris d’anàlisis clíniques d’anatomia patològica i similars 85144 Altres activitats sanitàries

11


I la tercera en: 853 Activitats de serveis socials 8531 Activitats de prestació de serveis socials amb allotjament 85311 Acolliment de persones grans amb allotjament 85312 Acolliment de persones amb discapacitat amb allotjament 85313 Acolliment de menors amb allotjament 85314 Acolliment de dones víctimes de violència domèstica 85315 Altre acolliment amb allotjament 8532 Activitats de prestació de serveis socials sense allotjament 85321 Activitats de serveis socials a persones amb discapacitat 85323 Activitats de serveis socials a domicili 85326 Activitats d’atenció social primària 85327 Activitats de serveis socials per a persones grans 85329 Altres activitats de serveis socials sense allotjament

A la taula següent es pot observar el pes de les branques 851, 852 i 853 respecte a la producció, valor afegit brut (el valor afegit brut d’un sector és la diferència entre la producció del mateix sector i els consums intermedis que aquest empra en el seu procés productiu) i llocs de treball de la branca 85.

Codi de la branca

Producció

Valor Afegit Brut

Llocs de treball

851 Activitats sanitàries

85,8%

84,3%

73,3%

852 Activitats veterinàries

0,9%

0,7%

1%

853 Serveis socials

13,3%

15%

25,7%

85 Activitats sanitàries, veterinàries i serveis socials

100%

100%

100%

Font: “L’aportació del sector sanitat a l’economia catalana” (2007), Caixa Catalunya

12

Les principals bases de dades estadístiques només proporcionen informació per al total de la branca 85. Malgrat això, cal dir que les activitats sanitàries (branca 851) tenen un pes clarament majoritari dins el conjunt de la branca 85 d’Activitats sanitàries, veterinàries i serveis socials. Segons l’estudi de Caixa Catalunya “L’aportació del sector sanitat a l’economia catalana” (2.007), el creixement del nombre d’ocupats en el sector sanitat i serveis socials ha estat molt elevat, sobretot entre el 2.001 i el 2.004. Entre el 1.995 i el 2.004, la població ocupada creix d’un 50% (el creixement mitjà en l’economia catalana ha estat del 29%), però és que, entre el 2.001 i el 2.004, l’augment ja ha estat del 27%. Aquest augment, que, a més, ha estat superior al fort augment de població que hi ha hagut els darrers anys, justifica part de l’augment de la despesa sanitària. Cal advertir, però, que, amb claredat, l’augment de les remuneracions d’assalariats ha estat menor al creixement de la població ocupada. Això configura un sector en què la remuneració mitjana dels assalariats ha baixat.


La remuneració mitjana dels treballadors entre el 1.995 i el 2.004 ha disminuït d’un 6,7% en termes reals (mentre que per al conjunt de l’economia catalana el descens ha estat del 3,5%, i el descens en el sector sanitat i serveis socials a Espanya ha estat de l’imperceptible -0,8%). Aquest resultat pot ser degut tant a un menor sou de la nova població incorporada al sector sanitat i serveis socials com a una pèrdua de poder adquisitiu dels treballadors ja existents al sector, davant d’increments salarials menors als de la inflació. Tanmateix, cal destacar que els salaris per lloc de treball equivalent són menors a Catalunya que a Espanya. Aquest resultat es deu al menor sou mitjà pagat en el sector privat que en el públic, i al fet que a Catalunya el sector privat té més pes que al conjunt d’Espanya.

Característiques de l’ocupació en el sector sanitat vers la resta de sectors econòmics (INE 2001) Ocupats

Edad mitjana

Nivell d'estudis mitjà

Nombre d'hores treballades per setmana

CATALUNYA Agricultura Indústria

69,287 (2,5%)

42,26

2,37

42,93

708,921 (25,2%)

38,25

2,68

39,73

Construcció

291,482 (10,4%)

37,77

2,42

40,56

Serveis

1,745,436 (62%)

38,26

2,91

38,47

Total

2,815,126 (100%)

38,31

2,79

39,11

85 activitats sanitàries i veterinàries: serveis socials

166,455 (5,9%)

38,84

3,22

37,43

851. activitats sanitàries

127,226 (4,5%)

39,09

3,32

37,39

ESPANYA

Agricultura

1,034,784 (6,3%)

41,49

2,13

43,22

Indústria

2,998,658 (18.4%)

37,96

2,67

40,07

Construcció

1,916,693 (11,7%)

37,18

2,4

40,82

Serveis

10,329,713 (63,6%)

38,23

2,92

38,69

Total

16,329,713 (100%)

38,22

2,76

39,48

85 activitats sanitàries i veterinàries: serveis socials

970,466(5,9%)

35,5

3,24

37,73

851. activitats sanitàries

752,856(4,6%)

40,01

3,32

38,11

El nivell d’estudis mitjà es calcula a partir de l’escala següent: Analfabets=1; Sense estudis=2; Primer grau=3; ESO, EGB, Batxillerat elemental=4; Batxillerat superior, BUP, Batxiller LOGSE, COU, PREU=5; FP grau mitjà, FPI, Oficial industrial=6; FP grau superior, FPII, Mestratge industrial =7; Diplomatura, Arquitectura o Enginyeria tècnica =8; Enginyeria superior, Llicenciatura=9; Doctorat=10.

Com podem observar a la taula anterior, l’any 2.001 hi havia un total de 127.226 ocupats en activitats sanitàries, xifra que representava un 4,5% del total d’ocupats a Catalunya (i un 76,4% del nombre d’ocupats en la branca Sanitat i Serveis Socials abans considerada). Aquest percentatge és pràcticament idèntic al corresponent a Espanya (4,6%). D’altra banda, l’edat mitjana d’aquests és superior a la de la resta de sectors (llevat el de l’agricultura) i el nivell d’estudis també és superior al de la resta de sectors, i que, de mitjana, treballen menys hores que els ocupats en la resta de sectors (37,8 hores la setmana, davant les 39,1 del total de l’economia). Segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), el volum que suposa l’ocupació femenina en el sector és d’un 70,7% a Catalunya, que contrasta amb el 51,3% del sector serveis i el 41,1% del total dels sectors. A Catalunya, les proporcions d’ocupació femenina són més elevades que a Espanya. També s’aprecia que el nivell d’estudis de les dones ocupades en el sector sanitat és lleugerament inferior al dels homes. Aquesta dada contrasta amb el conjunt dels sectors i, en menor grau, amb el sector serveis, en què les dones presenten un nivell de formació superior al dels homes.

13


3.2 Sinistralitat del sector sanitat Les dades exposades en aquest apartat provenen del Ministeri de Treball i d’Afers Socials (MTAS) i del Departament de Treball. Quant a la sinistralitat laboral del sector sanitat, les dades més rellevants són les que s'exposen a continuació:

Accidents de treball amb baixa (Catalunya)

En termes absoluts, el nombre d’accidents amb baixa del sector (CCAE: 85) s’ha mantingut constant, encara que el darrer any aquest valor ha pujat respecte a anys anteriors. No obstant això, si comparem aquesta dada amb l’índex d’incidència, que representa el nombre d’accidents per cada 100.000 treballadors (el càlcul es fa segons la fórmula: (nombre de sinistres / nombre d’afiliats a la Seguretat Social) * 100.000), s’observa que l’evolució s’ha mantingut durant els darrers tres anys. L’explicació la trobem en el major nombre de treballadors del sector en actiu l’any 2.007.

14


Tal com queda reflectit en les següents gràfiques, aproximadament el 98% dels accidents són de caràcter lleu:

Si comparem l’índex d’incidència entre els diferents sectors d’activitat, ens trobem que el sector sanitat té un índex d’incidència relativament baix en comparació de la resta de sectors.

15


Sinistralitat laboral - Accidents en jornada de treball amb baixa - Índexs d’incidència provincials Període: 2.007 Àmbit territorial: Total Catalunya Activitat econòmica: Totes les activitats Gravetat: Total El càlcul es fa segons la fórmula: (nombre de sinistres / nombre d’afiliats a la Seguretat Social) * 100.000 Els “...” indiquen que no es pot calcular l’índex d’incidència perquè no disposem dels afiliats a la SS.

16

Període

Àmbit territorial

Activitat econòmica

Tipus de gravetat

Índex d’incidència

2.007

Total Catalunya

11 - Petroli brut i gas natural

Total

68.181,82

2.007

Total Catalunya

37 - Reciclatge

Total

31.450,2

2.007

Total Catalunya

13 - Minerals metàl·lics

Total

28.268,55

2.007

Total Catalunya

27 - Metal·lúrgia

Total

27.447,94

2.007

Total Catalunya

02 - Silvicultura i explotació forestal

Total

23.624,7

2.007

Total Catalunya

10 - Antracita, hulla, lignit i torba

Total

20.025,03

2.007

Total Catalunya

16 - Indústria tabac

Total

18.691,59

2.007

Total Catalunya

62 - Transport aeri i espacial

Total

15.493,28

2.007

Total Catalunya

20 - Indústria fusta i suro, llevat mobles

Total

15.372,05

2.007

Total Catalunya

28 - Productes metàl·lics, llevat maquinària

Total

13.890,08

2.007

Total Catalunya

14 - Minerals no metàl·lics ni energètics

Total

13.465,65

2.007

Total Catalunya

45 - Construcció

Total

12.212,78

2.007

Total Catalunya

61 - Transport marítim, cabotatge i vies int.

Total

11.773,68

2.007

Total Catalunya

26 - Ind. altres productes minerals no metàl·lics

Total

11.356,35

2.007

Total Catalunya

35 - Altres materials de transport

Total

11.324,95

2.007

Total Catalunya

05 - Pesca i aqüicultura

Total

11.265,08

2.007

Total Catalunya

36 - Mobles; altres indústries manufactureres

Total

10.266,3

2.007

Total Catalunya

90 - Activitats sanejament públic

Total

10.177,58

2.007

Total Catalunya

29 - Construcció maquinària i equips mecànics

Total

9.332,07

2007

Total Catalunya

25 - Cautxú i matèries plàstiques

Total

8.825,66

2.007

Total Catalunya

15 - Ind. productes alimentaris i begudes

Total

8.130,53

2.007

Total Catalunya

71 - Lloguers de maquinària

Total

7.986,65

2.007

Total Catalunya

21 - Ind. paper

Total

7.624,02


2.007

Total Catalunya

60 - Transport terrestre i per canonades

Total

7.351,87

2.007

Total Catalunya

32 - Mat. electrònic; ràdio, TV i comunicació

Total

6.915,77

2.007

Total Catalunya

50 - Venda i reparació vehicles motor

Total

6.546,43

2.007

Total Catalunya

17 - Ind. tèxtils

Total

6.393,12

2.007

Total Catalunya

63 - Activitats afins transport; ag. viatges

Total

6.270,61

2.007

Total Catalunya

34 - Vehicles motor, remolcs i semiremolcs

Total

6.235,75

2.007

Total Catalunya

40 - Energia elèctrica, gas i aigua calenta

Total

6.031,18

2.007

Total Catalunya

93 - Activitats diverses serv. personals

Total

5.720,38

2.007

Total Catalunya

64 - Correus i telecomunicacions

Total

5.315,71

2.007

Total Catalunya

31 - Maquinària i materials elèctrics

Total

5.187,42

2.007

Total Catalunya

22 - Edició, art gràfica i suports enreg.

Total

5.180,63

2.007

Total Catalunya

19 - Cuir, marroquineria, basteria

Total

5.056,14

2.007

Total Catalunya

24 - Ind. químiques

Total

4.876,08

2.007

Total Catalunya

55 - Hoteleria

Total

4.796,77

2.007

Total Catalunya

30 - Màquines oficina i equips mecànics

Total

4.700,59

2.007

Total Catalunya

74 - Altres activitats empresarials

Total

4.611,05

2.007

Total Catalunya

51 - Comerç a l’engròs i intermediaris

Total

4.340,47

2.007

Total Catalunya

99 - Organismes extraterritorials

Total

4.137,93

2.007

Total Catalunya

01 - Sector agrari i caça

Total

4.063,28

2.007

Total Catalunya

52 - Comerç detall; altres reparacions

Total

3.979,25

2.007

Total Catalunya

41 - Captació, depuració i distribució aigua

Total

3.756,72

2.007

Total Catalunya

75 - Adm. pública, defensa i SS obligatòria

Total

3.604,4

2.007

Total Catalunya

33 - Instruments medicoquirúrgics i precisió

Total

3.115,01

2.007

Total Catalunya

85 - Sanitat i serveis socials

Total

3.017,78

2.007

Total Catalunya

92 - Activitats culturals i esportives

Total

2.846,69

2.007

Total Catalunya

18 - Ind. confecció i pelleteria

Total

1.903,01

2.007

Total Catalunya

95 - Llars que ocupen personal domèstic

Total

1.858,83

2.007

Total Catalunya

91 - Activitats associatives

Total

1.756,65

2.007

Total Catalunya

23 - Refinació petroli i tract. nuclears

Total

1.639,03

2.007

Total Catalunya

70 - Immobiliària

Total

1.459,69

2.007

Total Catalunya

72 - Activitats informàtiques

Total

913,14

2.007

Total Catalunya

73 - Recerca i desenvolupament

Total

876

2.007

Total Catalunya

80 - Educació

Total

856,18

2.007

Total Catalunya

67 - Activitats aux. mediació financera

Total

563,57

2.007

Total Catalunya

66 - Assegurances i plans pensions

Total

510,38

2.007

Total Catalunya

65 - Mediació financera

Total

252,48

17


En canvi, si el que comparem és el número d’accidents totals (valor absolut), el sector sanitat és un dels sectors que apareix en els llocs capdavanters d’aquesta estadística.

18

Període

Àmbit territorial

Activitat econòmica

Tipus de gravetat

Accidents

2.007

Total Catalunya

45 - Construcció

Total

35.515

2.007

Total Catalunya

74 - Altres activitats empresarials

Total

15.286

2.007

Total Catalunya

28 - Productes metàl·lics, llevat maquinària

Total

10.011

2.007

Total Catalunya

52 - Comerç detall; altres reparacions

Total

9.907

2.007

Total Catalunya

51 - Comerç a l’engròs i intermediaris

Total

8.123

2.007

Total Catalunya

55 - Hoteleria

Total

7.839

2.007

Total Catalunya

75 - Adm. pública, defensa i SS obligatòria

Total

6.011

2.007

Total Catalunya

85 - Sanitat i serveis socials

Total

5.868

2.007

Total Catalunya

15 - Ind. productes alimentaris i begudes

Total

5.700

2.007

Total Catalunya

60 - Transport terrestre i per canonades

Total

5.596

2.007

Total Catalunya

50 - Venda i reparació vehicles motor

Total

3.540

2.007

Total Catalunya

29 - Construcció maquinària i equips mecànics

Total

3.520

2.007

Total Catalunya

34 - Vehicles motor, remolcs i semiremolcs

Total

3.050

2.007

Total Catalunya

27 - Metal·lúrgia

Total

2.938

2.007

Total Catalunya

63 - Activitats afins transport; ag. viatges

Total

2.829

2.007

Total Catalunya

25 - Cautxú i matèries plàstiques

Total

2.778

2.007

Total Catalunya

24 - Ind. químiques

Total

2.695

2.007

Total Catalunya

26 - Ind. altres productes minerals no metàl·lics

Total

2.516

2.007

Total Catalunya

17 - Ind. tèxtils

Total

2.188

2.007

Total Catalunya

36 - Mobles; altres ind. manufactureres

Total

2.157

2.007

Total Catalunya

93 - Activitats diverses serveis personals

Total

2.150

2.007

Total Catalunya

01 - Sector agrari i caça

Total

2.087

2.007

Total Catalunya

22 - Edició, art gràfica i suports enreg.

Total

1.919

2.007

Total Catalunya

20 - Ind. fusta i suro, llevat mobles

Total

1.882

2.007

Total Catalunya

90 - Activitats sanejament públic

Total

1.799

2.007

Total Catalunya

92 - Activitats culturals i esportives

Total

1.569

2.007

Total Catalunya

31 - Maquinària i materials elèctrics

Total

1.430

2.007

Total Catalunya

64 - Correus i telecomunicacions

Total

1.202

2.007

Total Catalunya

21 - Ind. paper

Total

1.095

2.007

Total Catalunya

80 - Educació

Total

968

2.007

Total Catalunya

71 - Lloguers de maquinària

Total

689

2.007

Total Catalunya

35 - Altres materials de transport

Total

642


2.007

Total Catalunya

70 - Immobiliària

Total

624

2.007

Total Catalunya

14 - Minerals no metàl·lics ni energètics

Total

517

2.007

Total Catalunya

91 - Activitats associatives

Total

438

2.007

Total Catalunya

37 - Reciclatge

Total

432

2.007

Total Catalunya

05 - Pesca i aqüicultura

Total

365

2.007

Total Catalunya

32 - Mat. comunicació

Total

340

2.007

Total Catalunya

62 - Transport aeri i espacial

Total

340

2.007

Total Catalunya

72 - Activitats informàtiques

Total

322

2.007

Total Catalunya

40 - Energia elèctrica, gas i aigua calenta

Total

313

2.007

Total Catalunya

18 - Ind. confecció i pelleteria

Total

306

2.007

Total Catalunya

02 - Silvicultura i explotació forestal

Total

280

2.007

Total Catalunya

41 - Captació, depuració i distribució aigua

Total

253

2.007

Total Catalunya

33 - Instruments medicoquirúrgics i precisió

Total

229

2.007

Total Catalunya

19 - Cuir, marroquineria, basteria

Total

145

2.007

Total Catalunya

65 - Mediació financera

Total

126

2.007

Total Catalunya

61 - Transport marítim, cabotatge i vies int.

Total

108

2.007

Total Catalunya

95 - Llars que ocupen personal domèstic

Total

108

2.007

Total Catalunya

73 - Recerca i desenvolupament

Total

88

2.007

Total Catalunya

66 - Assegurances i plans pensions

Total

72

2.007

Total Catalunya

67 - Activitats aux. mediació financera

Total

47

2.007

Total Catalunya

11 - Petroli brut i gas natural

Total

36

2.007

Total Catalunya

30 - Màquines oficina i equips mecànics

Total

23

2.007

Total Catalunya

23 - Refinació petroli i tract. nuclears

Total

17

2.007

Total Catalunya

10 - Antracita, hulla, lignit i torba

Total

16

2.007

Total Catalunya

99 - Organismes extraterritorials

Total

12

2.007

Total Catalunya

13 - Minerals metàl·lics

Total

8

2.007

Total Catalunya

16 - Ind. tabac

Total

8

2.007

Total Catalunya

12 - Minerals urani i tori

Total

1

electrònics;

ràdio,

TV

i

Segons les dades del MTAS de l’any 2.006, les causes més comunes d’accident, al global de l’Estat Espanyol, amb aproximadament un 52%, són el sobreesforç físic, el trauma psíquic, les radiacions, el soroll, la llum o la pressió. És clar que, d’entre totes aquestes, el sobreesforç físic és la causa més comuna; encara que els riscos psicosocials (burnout, mobbing, insatisfacció laboral, etc.) són una causa molt comuna de danys en el sector sanitat. També és cert que aquests riscos psicosocials i la seva materialització, en forma de dany per al treballador, no són recollits de la mateixa manera que la resta a les estadístiques oficials de sinistralitat.

19


Com hem vist en l’anterior taula, la causa més comuna d'accident són els sobreesforços físics i les lesions típiques d’aquesta causa, amb un 57% dels casos, són dislocacions, esquinços, etc.

Una dada rellevant és el nombre d’accidents en funció de la mida (en nombre de treballadors) del centre de treball, que, com podem observar en el cas de la sanitat, presenta el seu valor més alt per centres de treball de més de 1.000 treballadors (han de comptar amb un servei propi de prevenció). A la resta de sectors, en termes globals, aquesta situació és a la inversa. Una possible explicació és que sovint trobem centres de treball petits i mitjans; en canvi, en el sector sanitat és al contrari. Però l’explicació també podria venir de l’eficàcia dels sistemes de gestió de prevenció de riscos laborals als grans centres de treball.

20


Una altra dada interessant és el nombre d’accidents, segons l’organització preventiva de l’empresa i l’avaluació de riscos sobre el lloc de treball:

En aquest cas, es destaca que un 47,5% dels accidents es van produir sense l’existència d’una avaluació de riscos del lloc de treball. L’any 2.007, a Catalunya, la sinistralitat en funció del gènere que van patir un accident es distribueix en un 76% de dones contra un 24% d’homes. La xifra es deu a l’alta ocupació femenina del sector sanitat.

Accidents en funció del gènere (Catalunya 2.007) Accidents en funció del gènere (Catalunya 2007) 24%

Dones Homes 76% També l'any 2.007, a Catalunya, la distribució d’accidents en funció del tipus de contracte va ser d’un 67% d’accidentats amb un contracte fix (3.944 treballadors) i un 33% amb contracte eventual (1.922 treballadors).

Accidents en funció del tipus de contracte (Catalunya 2.007) Accidents en funció del tipus de contracte

33%

(Catalunya 2007)

Contracte fix

67%

Contracte eventual

21


Quant a les malalties professionals, l’índex d’incidència a Catalunya els darrers anys, ha estat:

Destaca la dada de l’any 2.006, amb un 95,08% de treballadors que van contraure una malaltia professional per cada 100.000 treballadors afiliats a la Seguretat Social, i que representa una baixada significativa respecte als anys anteriors.

22


3.3 El sector sanitat a Catalunya Segons dades del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, el model sanitari català pren forma el 1.990 amb la publicació de la Llei d’ordenació sanitària de Catalunya (LOSC), que creava el Servei Català de la Salut i consolidava un sistema sanitari mixt, propi de Catalunya, amb l’extensió d’aquest model a totes les línies de serveis sanitaris i sociosanitaris. Aquest model d’integració es va iniciar amb la xarxa hospitalària d’utilització pública (XHUP). Des de la XHUP, el model es va estendre a altres línies (primària, sociosanitària, salut mental) i a altres serveis sanitaris (emergències, transport sanitari). El Servei Català de la Salut (CatSalut) neix al gener de 1.991 i es constitueix en l’ens planificador, finançador, avaluador i comprador dels serveis sanitaris. El CatSalut compra els serveis sanitaris en funció de les necessitats de salut de la població, definides pel Departament de Salut, i avalua la satisfacció de la ciutadania amb els serveis prestats. El CatSalut compra aquests serveis als seus diversos proveïdors mitjançant els contractes, en els quals es recullen els objectius de salut i de satisfacció i els serveis que es contracten.

Cronologia del model sanitari català

1.981. La Generalitat va rebre les transferències en matèria sanitària. • Centres i serveis sanitaris (Insalud) i socials (Inserso).

1.981-1.983. Inici de la gestió. • Desplegament del mapa sanitari de Catalunya, una proposta que recollia la voluntat d’aprofitar tots els recursos existents. • Acreditació de centres. • Primera ordre de concerts.

1.983-1.989. S’estableixen bases del model. • Creació de l’Institut Català de la Salut (ICS), entitat gestora de les prestacions i els serveis sanitaris de la Seguretat Social. • Creació de la xarxa hospitalària d’utilització pública (XHUP). • Inici de la reforma de l’atenció primària (RAP). • Pla de reordenació hospitalària. • Descentralització i control de la gestió.

1.989-1.990. Transició. • Inici de la separació de finançament i provisió amb la creació de la Direcció General de Recursos Econòmics de la Seguretat Social (DGRESS). • Nou paper de l’ICS: productor de serveis. • Inici d’una nova cultura organitzativa.

23


1.990. Aprovació de la Llei d’ordenació sanitària de Catalunya (LOSC); es formalitza el model sanitari català. • Separació de la funció de finançament i compra de serveis de la provisió. • Diversificació de proveïdors. • Mercat mixt de competència planificada i regulada. • Diversitat de fórmules de gestió. • Descentralització de serveis. • Desconcentració de l’organització: regions sanitàries i sectors sanitaris. • Participació comunitària: consells de direcció, consells de salut, participació dels òrgans de govern de les institucions sanitàries. • Gener de 1.991. Es crea el Servei Català de la Salut, que comença el seu camí per transformar-se en una asseguradora pública.

1.995-1.999. Modificació de la LOSC del 1.995. • Aprofundiment en la diversificació de proveïdors en l’àmbit de l’atenció primària. • Pla de serveis sanitaris i sociosanitaris de Catalunya. • Nou model de finançament sanitari 1.998-2.001.

2.001. 10 anys després de la seva creació, el Servei Català de la Salut assoleix de manera efectiva la separació de funcions entre el finançament i la provisió i canvia la seva forma abreujada, fins llavors SCS, per la de CatSalut.

El CatSalut potencia la funció asseguradora, que inclou la compra de serveis, però també d’altres funcions. La funció de finançament queda fora del seu àmbit i es situa en l’àmbit de l’autoritat sanitària, i en definitiva en l’àmbit del Parlament.

2.002. Inici de la fase operativa per a l’elaboració del projecte de cartera de serveis entesa com a l’instrument que ha de permetre respondre a les necessitats de la ciutadania. 2.003. Revisió del model sanitari per integrar i prioritzar tres grans eixos: la salut pública, l’atenció sanitària i els serveis socials i l’atenció a la dependència. • Lliure elecció de metge de capçalera i pediatre. • Definició del nou sistema català de la salut. 24

• 2.004. Orientació explícita a una política integral de salut. • Revisió de l’organització i del finançament del nou model sanitari amb mesures de descentralització en el marc de la nova organització territorial de Catalunya en vegueries. • La funció de planificació se situa en el Departament de Salut. • Mesura de la satisfacció de la ciutadania. • Constitució de la Mesa Social per a un Acord marc de recursos humans del sistema sanitari.


• Projecte de decret de descentralització. • Revisió del sistema de finançament.

2.005. Tramitació legislativa del Decret de creació dels governs territorials de salut (GTS).

• Signatura dels primers pactes per a la salut amb els ajuntaments

Juliol 2.007. LLEI 8/2007, de 30 de juliol, de l’Institut Català de la Salut. Amb aquesta llei de l’Institut Català de la Salut es fa un acte de normalització institucional, que permet que aquest Institut deixi d’ésser exclusivament un ens gestor de la Seguretat Social i es converteixi en un instrument de referència de la política sanitària de la Generalitat. Febrer 2.008. Aprovació del DECRET 37/2008, de 12 de febrer, pel qual es regula el Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública.

Mapa dels 80

Nou Mapa

Enfocament

En base a ràtios. Estàtic.

A partir de processos i demanda. Prospectiu i dinàmic.

Contingut (propostes)

Ordenació territorial. Propostes d’equipaments (centres de salut i hospitals).

Ordenació territorial. Línies estratègiques d’orientació. Criteris de planificació. Escenaris per territoris.

Abast

Assistència primària i hospitalària, i actuacions sobre el medi ambient.

Tipologia diversificada de serveis sanitaris, sociosanitaris i de salut pública.

Metodologia

En base a estàndards de recursos per habitants.

Projeccions demogràfiques, hipòtesis i objectius de demanda i cobertura. Estimacions de demanda esperada i de necessitats de capacitat assistencial per territoris i per al conjunt de Catalunya. Incorpora visió ciutadans, professionals i gestors.

Participació

Consultes a ajuntaments, institucions i organitzacions de professionals.

A través d’espais de debat i grups de treball. Discussió en òrgans estables de participació i de direcció del sistema. Audiència i informació pública.

25

Aprovació

Font: Departament de Salut

Decret del Govern.

Decret del Govern regula planificació. Mapa. Acords de Govern aproven contingut i actualitzacions.


Juny 2.008. Aprovació del projecte de llei de salut pública de Catalunya. • La norma donarà resposta als nous reptes plantejats per la globalització, com el canvi climàtic, les pandèmies o l’obesitat. • La llei permetrà treballar contra les desigualtats en salut per raó de gènere, classe social i grup ètnic. • Es tracta de la primera llei de salut pública de l’Estat que incorpora les tendències internacionals més innovadores. • Es crea l’Agència de Salut Pública de Catalunya.

Avui dia, el territori està organitzat amb 365 ABS; 37 GTS (inclou BCN organitzada amb 10 districtes i 4 àrees funcionals); 7 regions sanitàries (vegueries).

Regions sanitàries (Font: Departament de Salut http://www.gencat.net/salut/)

26

Governs Territorials de Salut (Font: Departament de Salut http://www.gencat.net/salut/)


El paper del sector sanitat en el desenvolupament econòmic

El sector sanitat a Catalunya es configura com un sector important de l’economia catalana, amb un creixement superior al de la mitjana de l’economia, amb no gaires relacions intersectorials amb altres sectors i amb peculiaritats respecte al seu homòleg espanyol (bàsicament associades al major pes del sector privat al nivell de producció i de finançament de la sanitat). Segons les dades de l’estudi de Caixa Catalunya “L’aportació del sector sanitat a l’economia catalana” (2.007), el sector sanitat, com a sector econòmic, va generar un 3,8% del PIB de Catalunya i un 2,7% de la producció total l’any 2.001. El sector sanitat té una importància cabdal en la generació de llocs de treball directes, però també indirectes (serveis alimentaris, serveis de seguretat privada, fabricació de productes farmacèutics, etc.). A continuació es presenten una sèrie de dades que posen de manifest aquesta afirmació:

6,20% 6,00% 5,80% 5,60% 5,40% Espanya

5,20%

Catalunya

5,00% 4,80% 4,60% 4,40% 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004

Contribució del sector Sanitat i Serveis Socials als llocs de treball totals. (Font: “L’aportació del sector sanitat a l’economia catalana”. Caixa Catalunya, 2.007).

L’any 2.004, la branca d’Activitats sanitàries, veterinàries i serveis socials va ocupar 206,3 mil persones, el 6,0% del total de llocs de treball a Catalunya. Això implica que, en termes relatius, el percentatge d’ocupats en l’àmbit sanitari a Catalunya és superior (per primera vegada en la sèrie considerada) al d’Espanya aquell mateix any (5,9% del total, més d’1.147 mil ocupats). El creixement dels llocs de treball a la Sanitat i Serveis Socials a Catalunya entre el 1.995 i el 2.004 (50%) ha estat superior al creixement experimentat per la població al mateix període (12,4%). Això ha fet incrementar la ràtio llocs de treball en Sanitat i Serveis Socials per habitant de 22,7 l’any 1.995 fins a 30,3 el 2.004, i aquest valor ha quedat per sobre de la relació que s’observa a Espanya (26,6). El sector sanitat (branca 851) a Catalunya, tant el públic com el concertat i el privat, en totes les seves línies d’activitat (hospitals d’aguts, atenció primària, sociosanitari, salut mental i sector privat), té uns 75.000 professionals aproximadament. D’altra banda, el sector de la Dependència a Catalunya representa uns 25.000 treballadors i treballadores. Segons l’estudi realitzat per La Unió Catalana d’Hospitals, "La provisió de serveis sanitaris com a sector econòmic creador de riquesa”, conjuntament amb Foment del Treball Nacional i la Cambra de Comerç de Barcelona, l’any 2.005, el sector hospitalari és el segon en nivell d’ocupació, amb 56.815 persones (1,30% de la població activa), i el vuitè per nivell de facturació, amb 3.018.151 milers d’euros. Aquest estudi fet per La Unió posa de manifest que quatre de les 20 primeres empreses catalanes són hospitals de la xarxa d’utilització pública (titularitat pública i centres concertats).

27


Al llarg dels anys 1.995-2.004, els llocs de treball a la Sanitat i Serveis Socials han crescut a Catalunya d’un 50%, creixement superior a l’enregistrat tant en el nombre total de llocs de treball a Catalunya (29%) com en el nombre de llocs de treball a la Sanitat i Serveis Socials a Espanya (43%). L’any 2.007, el 5,4% del total d’afiliats a Catalunya en la branca de Sanitat i Serveis Socials era estranger (3,5% a Espanya). Aquestes proporcions són inferiors a les del conjunt de l’economia (12,5% a Catalunya i 9,4% a Espanya). El 2.006, un de cada cinc nous afiliats a Sanitat i Serveis Socials va ser estranger. La promulgació de la Ley de promoción de la autonomía personal y atención a personas en situación de dependencia, aprovada pel Congreso de los Diputados el 30 de novembre de 2.006, comportarà un increment notable en el volum de contractació en l’àmbit dels serveis socials durant els propers anys. Segons dades de l’Enquesta sobre discapacitats, deficiències i estat de salut, el 9% de la població espanyola, aproximadament 3,5 milions de persones, pateix alguna incapacitat. La Memòria Econòmica de Catalunya de l’any 2.002, coordinada per la Cambra de Comerç, incloïa un capítol sobre la Sanitat a Catalunya elaborat pel Consorci Hospitalari de Catalunya, en el que s’afirmava que l’atenció a la dependència afronta un problema de prevalença elevada amb un volum escàs de recursos públics i privats. Altres aspectes que s’han de remarcar del sector sanitat com a motor econòmic són: ▪ La integració de l’assistència, la docència i la investigació. 28

▪ Al sector sanitat trobem tota l’escala de qualificacions i això és un valor afegit perquè facilita la integració social. ▪ L’expectativa d’ocupació al sector és i serà creixent. ▪ A Catalunya conviuen tres models sanitaris (públic, concertat i privat), i tots tres tenen un pes específic molt important en el desenvolupament econòmic i humà de Catalunya. ▪ La col•laboració entre el sector públic i privat és un exemple per als altres sectors. ▪ La sanitat té una doble funció, com a medi (sector d’activitat) i com a fi (produir benestar i salut), i la productivitat del sector s’ha de mesurar en termes del “fi” i no del “medi”.


3.4 Gestió i organització de la prevenció de riscos laborals (PRL) en el sector sanitat Donades les característiques (número de treballadors) de les empreses del sector sanitat, els models organitzatius de gestió de la prevenció implementats majoritàriament al sector són: • Serveis de Prevenció Propis (SPP) • Serveis de Prevenció Aliens (SPA) • Serveis de Prevenció Mancomunats (SPM) El Reglament dels serveis de prevenció, aprovat pel Reial decret 39/1997, de 17 de gener, permet que les empreses que desenvolupin simultàniament activitats en el mateix centre de treball, edifici o centre comercial constitueixin un SPM (article 21.1, primer paràgraf). Igualment estableix que, per negociació col·lectiva o mitjançant els acords sobre matèries concretes als quals fa referència l’article 83.3 de l’Estatut dels Treballadors o, en el seu defecte, per decisió de les empreses que pertanyin a un mateix sector productiu o grup empresarial, o que desenvolupin les seves activitats en un polígon industrial o àrea geogràfica limitada, es pugui constituir un SPM (article 21.1, segon paràgraf). Cal tenir en compte que el SPM, tingui o no personalitat jurídica diferenciada, té la consideració de servei propi de les empreses que el constitueixin i haurà de comptar amb els mitjans exigits per a aquests, essent-li d’aplicació, així mateix, els requisits restants dels serveis propis (article 21.3). Per tant, quan l’àmbit d’actuació del servei de prevenció mancomunat s’estengui a més d’un centre de treball s’haurà d’atendre a la situació dels diversos centres en relació amb la ubicació del servei, a fi d’assegurar l’adequació dels mitjans d’aquest servei als riscos existents, (article 15.3 en relació als serveis de prevenció propis). Partint d’aquesta base, i d’acord amb la regulació establerta a l’article 21 del Reglament dels serveis de prevenció, es considera contingut mínim indispensable del necessari acord o acta de constitució del SPM el següent:

▪ Especificació de la base legal per constituir-se com a SPM (condicions de l’article 21 del Reglament dels serveis de prevenció: empreses que desenvolupen alhora activitats en el mateix centre de treball, edifici o centre comercial; que pertanyen a un mateix sector productiu o grup empresarial, o que desenvolupen les seves activitats en un polígon industrial o àrea geogràfica limitada). ▪ Declaració conforme s’ha efectuat la preceptiva consulta prèvia als representants dels treballadors de cadascuna de les empreses afectades en els termes de l’article 33 de la Llei de prevenció de riscos laborals i documentació acreditativa al respecte. ▪ Identificació de cadascuna de les empreses que han decidit constituir el SPM. ▪ Dades del servei de prevenció (condicions de desenvolupament de l’activitat preventiva) ▫ Especialitats o disciplines preventives assumides (mínim dues). ▫ Mitjans personals i capacitació d’aquests. ▫ Mitjans materials propis. ▫ Grau de participació de cadascuna de les empreses (aportació de recursos humans i/o materials; participació econòmica…). ▫ Activitats preventives que es prestaran a cada empresa.

29


Així mateix, el SPM, per a cadascuna de les empreses, haurà de tenir informació relativa a: ▪ Activitats i/o disciplines preventives concertades amb un o més Serveis de Prevenció Aliens, (SPA) ▪ Identificació dels SPA concertats Per últim, esmentar que els integrants del SPM han de dedicar de forma exclusiva la seva activitat a la finalitat d’aquest servei de prevenció. Per tant, no en formen part, el/s treballador/s de cadascuna de les empreses que hagi constituït el SPM i que únicament rebin i transmetin, en el seu cas, les directrius d’actuació preventiva que cal implantar a l’empresa, establertes pel SPM (que és el que dóna una resposta íntegra a les necessitats preventives de cada empresa).

30


3.5 Organismes relacionats amb la PRL En Seguretat i Salut Laboral són d’especial importància alguns organismes internacionals, les normes dels quals s’han introduït al dret espanyol. D’una banda, l’Estat té potestat, mitjançant l’activitat legislativa, per fixar les mesures de seguretat i salut mínimes, que hauran de respectar empresaris i treballadors, i, de l’altra, per exigir responsabilitats en cas d’incompliment. Els organismes públics intervenen amb les següents funcions: ▪ Funció reguladora i de desenvolupament normatiu (reglamentació: Reial decret i Ordre Ministerial). ▪ Funció controladora (Inspecció i sanció). ▪ Funció de promoció i foment de les activitats preventives.

Institucions i Organismes Internacionals Dins el dret del treball i sobretot en l’àmbit de la seguretat i salut en el treball, adquireixen especial importància els Convenis elaborats per l’Organització Internacional del Treball (OIT) i els Tractats i Directives europees assumides per Espanya al formar part, com membre de ple dret, de la Unió Europea. Organització Internacional del Treball (OIT) Entre les funcions que desenvolupa aquesta institució és necessari destacar: ▪ Assistència tècnica sobre determinades matèries (ocupació, condicions de treball, Seguretat Social, etc.). ▪ Organització de reunions internacionals d’administradors o experts. ▪ Recopilació i difusió d’informació. ▪ Elaboració i aprovació de Convenis i Recomanacions Internacionals. Hi ha una diferència entre Conveni, Recomanació i Resolució: Conveni: Una vegada ratificat per un Estat membre, és un instrument destinat a la creació d’obligacions de caràcter internacional. Recomanació: No genera cap tipus d’obligació internacional, únicament està orientada a l’establiment de pautes o directrius per al posterior desenvolupament de la legislació laboral dels estats membres. Resolució: Són instruments a través dels quals la Conferència expressa la seva opinió o criteri sobre determinades matèries. No són obligatòries i sovint són bestretes de futures Recomanacions i Convenis. Les activitats de l'OIT sobre seguretat i higiene en el treball tenen dues facetes principals: ▪ Millora de les condicions de vida i treball. ▪ Prevenció d’accidents de treball i malalties professionals.

31


Agència Europea per a la seguretat i salut en el treball Té la seu a Bilbao i es va crear per recollir tota la informació tècnica, científica i econòmica sobre la investigació relacionada amb la seguretat i salut en el treball, examinar i validar aquesta informació i difondre-la mitjançant una xarxa. Per desenvolupar les seves funcions, l’Agència té la col·laboració dels centres nacionals de referència. A Espanya, el centre de referència és l’Institut Nacional Seguretat i Higiene en el Treball.

Organismes Nacionals La Llei de Prevenció de Riscos Laborals, en el Capítol II, estableix la política en matèria de prevenció de riscos per protegir la seguretat i salut dels treballadors. En aquest Capítol, trobarem tots els organismes nacionals amb funcions i competències en Prevenció de Riscos Laborals. Institut Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball (art. 8 LPRL) L’Institut Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball és l’òrgan científic tècnic especialitzat de l’Administració General de l’Estat que té com a missió: ▪ L’anàlisi i estudi de les condicions de seguretat i salut en el treball. ▪ La promoció i suport a la millora de les mateixes. Quant a les Institucions de la Unió Europea, l’Institut Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball actua com a centre de referència nacional, garantint la coordinació i transmissió de la informació que ha de facilitar a escala nacional, en particular respecte a l’Agència Europea per a la Seguretat i la Salut en el Treball i la seva Xarxa. L’Institut Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball exerceix la Secretaria General de la Comissió Nacional de Seguretat i Salut en el Treball, prestant-li l’assistència tècnica i científica necessària per al desenvolupament de les seves competències. Inspecció de Treball i Seguretat Social (art. 9 LPRL) La funció de la vigilància i control de la normativa sobre prevenció de riscos laborals correspon a la Inspecció de Treball i Seguretat Social. Administracions Públiques en matèria sanitària (art. 10 LPRL). Les actuacions de les administracions públiques competents en matèria sanitària, referents a la salut laboral, es porten a terme mitjançant les accions i en relació amb els aspectes indicats al Capítol IV del Títol I de la Llei 14/1986, de 25 d’abril, General de Sanitat, i disposicions dictades per al seu desenvolupament. A Catalunya, depenent del Departament de Treball, la Direcció General de Relacions Laborals té, entre d’altres, les següents funcions: 32

▪ La promoció de les polítiques i programes de seguretat i condicions de salut en el treball. ▪ La coordinació i l’impuls de les activitats de prevenció de riscos laborals de les mútues d’accidents de treball i malalties professionals de la Seguretat Social. ▪ L’organització, la planificació, la coordinació i l’execució de les funcions pròpies del sistema de la inspecció de treball i seguretat social en matèria de relacions laborals, prevenció de riscos laborals, Seguretat Social en el marc de les competències de la Generalitat de Catalunya, ocupació i treball d’estrangers, relatius a empreses o centres de treball radicats a Catalunya. ▪ La vigilància i l’exigència del compliment de les normes de l’ordre social relatives a


la prevenció de riscos laborals i Seguretat Social en el marc de les competències de la Generalitat de Catalunya, ocupació i treball d’estrangers. ▪ La vigilància i el control de l’aplicació de les mesures, de l’avaluació i del desenvolupament de les activitats necessàries per a la prevenció de riscos derivats del treball relatius a empreses i centres de treball radicats a Catalunya. ▪ La comprovació i el control de les condicions de treball materials i tècniques de seguretat i salut a les empreses i centres de treball radicats a Catalunya. ▪ Col·laborar amb el ministeri competent respecte a l’aplicació de les normes de l’ordre social, la vigilància i el control en matèria de prevenció de riscos derivats del treball i de les actuacions en matèria de comprovació i de control de les condicions de treball material i tècniques.

33


34


4. RECURSOS DIDÀCTICS I PEDAGÒGICS PER AL FORMADOR EN PRL AL SECTOR SANITAT 4.1 Elements que intervenen en el disseny de la formació El disseny de la formació comprèn quatre nivells diferenciats de planificació. Aquests posseeixen algunes diferències en relació a les etapes i/o als elements que la composen. Abans de passar a descriure quins són aquests elements que intervenen en el procés de la planificació, convindria fer una correlació entre els distints nivells esmentats anteriorment i el nom que sovint s’utilitza per referir-nos al document o disseny de planificació corresponent a cada nivell, en el que es troben desenvolupades les distintes fases. Així, tindríem:

• nivell estratègic → pla de formació • nivell de gestió

→ programes de formació

• nivell tècnic

→ accions de formació

• nivell formatiu

→ sessions formatives

A continuació descriurem breument aquests elements i⁄o fases mínimes que ha de tenir tota planificació:

Anàlisi de necessitats de formació: aquesta anàlisi és prèvia a la planificació i ajuda a determinar quins són els objectius del pla de formació, dotant al mateix de significat. Allò que es pretén amb aquesta anàlisi de necessitats de formació és adaptar la mateixa a les noves exigències del mercat (determinades pels canvis de l'entorn) i a les pròpies necessitats de les persones quant al seu progrés i les possibilitats que tenen al seu abast. Objectius de formació: determinar quins són els objectius o metes que pretenem cobrir o arribar amb els programes i accions de formació que es volen portar a terme. Programes de formació: o estructura bàsica dels plans de formació. Són les diferents parcel·les d'aprenentatge, compostes per diverses accions de formació. Per exemple: un programa de seguretat pot incloure distintes accions de formació com, per exemple, la seguretat i higiene, la higiene industrial i ergonomia, la lluita contra el foc, etc. Cadascun dels programes de formació contemplen els següents punts: ▪ Objectiu genèric del programa. ▪ Accions de formació contingudes en el programa. ▪ Dades de gestió: núm. d'alumnes, núm. de cursos, núm. d'hores de formació i pressupost desglossat per accions formatives.

Accions de formació: podem definir-les com cadascun dels cursos que conforma el programa de formació i consten dels següents elements: ▪ Títol ▪ Objectiu a aconseguir ▪ Contingut de l'acció

35


▪ Tipus de metodologia ▪ Programació modular ▪ Dades de gestió ▪ Posats destinats o formació requerida

Recursos per a la formació: és necessari estimar o preveure quins seran els recursos humans i materials que necessitaran per portar a terme els diferents programes i⁄o accions de formació. Pressupost de formació: en qualsevol planificació d’una activitat, cal destacar el pressupost amb el qual es compta per portar-la a terme. En el cas de la formació, és convenient que aquest estigui desglossat per programes o accions de formació. Calendari d'actuació: o temporalització de cadascuna de les accions de formació. Execució del pla: en aquest punt parlaríem de l'engegada dels programes i accions formatives i el seu corresponent seguiment. Sistema d'avaluació de formació: que s'estableixen per avaluar els resultats del pla formatiu i el propi procés de formació.

36


4.2 La programació del procés d’ensenyament-aprenentatge Què és i per a què serveix la programació didàctica? La programació és un procés que estableix les pautes d'actuació d'un projecte d'ensenyament-aprenentatge (ja sigui un mòdul, un curs o una sessió de classe). Suposa un conjunt d'operacions que el formador, individualment o en equip, porta a terme per organitzar, executar i regular una activitat, situada en un determinat context educatiu. Programar, doncs, consisteix en donar unitat i sentit a cadascuna de les variables que es contemplen en la labor educativa (continguts, objectius, recursos, temporalització...). Quan el formador s'enfronta a la tasca de programar una acció docent de la seva especialitat, és imprescindible que es qüestioni una sèrie de preguntes com: ▪ Què considero imprescindible que aprenguin els meus alumnes? ▪ Què interessa o pot interessar als meus alumnes? ▪ Com vull que ho aprenguin? ▪ Quin temps i materials necessito per portar a terme el meu programa? ▪ Com avaluaré els resultats, etc.?

La necessitat de programar està àmpliament justificada perquè: ▪ Evitarà pèrdues de temps. ▪ Sistematitzarà i ordenarà el procés d'ensenyament-aprenentatge. ▪ Permetrà adaptar l'acció formativa a les característiques culturals i ambientals del context. La programació ha de comptar amb la suficient flexibilitat i obertura per deixar possibilitats a la creativitat, a la revisió i a la reforma dels seus elements.

Utilitat de la programació didàctica La programació didàctica és una eina útil per al formador, ja que li serveix per: ▪ Planificar el procés d'ensenyament-aprenentatge que es desenvolupa en l'aula, per tal d'evitar actuacions improvisades i poc coherents. ▪ Proporcionar elements per a l'anàlisi, la revisió i l'avaluació del procés d'ensenyamentaprenentatge. ▪ Promoure la reflexió sobre la pròpia pràctica docent. ▪ Facilitar la progressiva implicació dels alumnes en el seu propi procés d'aprenentatge. La programació didàctica, sempre a disposició de l'alumnat, afavoreix la implicació d'aquests en el procés educacional, ja que els permet saber per endavant què aprendran, com treballaran i de quina manera seran avaluats. ▪ Atendre a la diversitat d'interessos, motivacions i característiques de l'alumnat.

37


Raons que justifiquen el procés de programació docent Programar les accions formatives és necessari perquè: ▪ L'acció docent té la suficient importància per no deixar-la a l'atzar. ▪ Delimita els objectius que pretenem arribar a assolir. ▪ Contempla tots els aspectes formatius, tant els que fan referència als coneixements com els que fan referència a les habilitats i actituds. ▪ Ofereix dades concretes de l'acció docent que es desenvoluparà. ▪ Possibilita l'adaptació a les necessitats i als interessos personals de l'alumnat. ▪ Possibilita la distribució de les activitats formatives en un temps donat, evitant el risc del desenvolupament de programes incomplets que mai arriben a la seva fi. ▪ Permet l’aprofitament de les activitats i els recursos disponibles. ▪ Proporciona a l'alumnat informació suficient per conèixer el procés en el qual s'han compromès o es comprometran. Encara que es considerin totes aquestes raons prou importants per realitzar una programació, no es garanteix necessàriament l'èxit de l'acció formativa. Aquest èxit ve donat per les respostes que se sàpiguen donar a les necessitats, als interessos i a les expectatives de l'alumnat i als requeriments de l'ocupació per a la qual es formen.

38


4.3 El procés d’ensenyament-aprenentatge en la formació d’adults en el sector sanitat Una de les variables que, en el context de la formació en PRL en el sector sanitat, hem de tenir en compte a l'hora de planificar accions de formació és el grup de persones al que van dirigides aquestes accions; és a dir, parlem d'un col·lectiu amb edats que poden estar compreses entre els 16 i els 65 anys i amb un ventall de formació inicial molt divers (des d'estudis de primària fins a estudis de tercer cicle universitari o doctorat). En aquest ampli interval d'edat que constitueix l'etapa adulta, existeixen una sèrie de diferències que s'han de tenir en compte a l'hora d'impartir un curs de formació. És a dir, hem de tenir unes mínimes nocions de les actituds i/o trets, positius i negatius, que formen part de l'especial psicologia de l'alumne procedent del sector sanitat i que influiran, de manera determinant, en el seu procés d'aprenentatge i, per tant, en la prèvia planificació de les accions que es portin a terme amb els mateixos. Tenir en compte aquestes diferències i adaptar el nostre estil educatiu a elles serà un dels principals reptes del formador.

Actituds respecte a l’aprenentatge: El personal de la sanitat (i de la resta de sectors laborals) es caracteritza per una sèrie d'actituds respecte a l'aprenentatge, les quals podríem resumir en: Resistència: tendeix a oposar resistència al canvi de personalitat que suposa l'educació o formació. Sovint, de manera inconscient, veu la novetat com una amenaça. El formador haurà de tractar de superar aquesta resistència, fent veure els beneficis que reporta el canvi. Interès: en el cas de la formació en PRL, de caràcter voluntari, el personal de la sanitat pot tendir a abandonar l'aprenentatge si no veu clar la fi o si creu que el seu esforç no respon a les seves necessitats. Per tant, el formador haurà de definir clarament els objectius que persegueix, conèixer les necessitats concretes dels seus alumnes i articular les seves accions de forma molt clara. Curiositat limitada: la intel·ligència de l'adult, al contrari que la d'un nen o d'un adolescent, no està en fase d'expansió. Recorre a la formació en la mesura que aquesta respon a una necessitat i per això exigeix conèixer la connexió entre les tasques que realitza i l'objectiu. Requereix economia d'esforç. Impaciència: com a conseqüència del seu sentit de l'economia del temps i l'esforç, el personal de la sanitat tendeix a ser més impacient. Els diferents estils d'aprenentatge exigiran un esforç d'adaptació del formador i dels programes a fi de satisfer en tant que sigui possible a tot el grup. Responsabilitat: el personal de la sanitat es resisteix a ser un element passiu en la seva formació, ja que està habituat a assumir la responsabilitat de les seves accions; però no oblidem que rebutjarà l'estil autoritari. El formador haurà de presentar-li amb claredat l'objectiu, donant-li l'oportunitat de discutir-lo i de valorar i avaluar el procés i els resultats. Emotivitat: les emocions juguen un paper fonamental en la formació del personal de la sanitat. La por a la frustració i al ridícul són grans i s'accentuen en aquells alumnes amb menor nivell de formació. Mai haurà de fomentar-se un sistema competitiu en grups amb nivells dispars, ni fer crítiques negatives en públic, ni permetre que transcendeixi fora de l'aula el nivell d'aprenentatge d'un alumne. Motivació: podríem definir-la com la tensió que mou a l'individu cap a una meta. Estaria integrada per tres components: l'expectativa (sóc capaç de fer-ho?), el valor (per què ho faig?) i l'afectiu (com em sento al fer-ho?). El poder motivador d'una activitat formativa serà major com més connecti amb les necessitats del personal de la sanitat. Verificació o avaluació: l'esforç realitzat per l'alumne ha de verificar la seva eficàcia de forma continuada. Per això hem d'estructurar els nostres continguts en etapes breus i escalonades, l'assimilació de les quals es verifiqui de manera gairebé immediata. Això és també fonamental a l'hora del reforç a l'alumne.

39


4.4 Elements del programa de formació El programa de formació abasta tots aquells objectius, continguts i activitats que es volen portar a terme amb la impartició d'un mòdul formatiu i/o curs.

Els objectius En termes generals, els objectius didàctics són enunciats que descriuen el tipus de conducta que l'alumnat serà capaç de portar a terme al final d'un període de formació. Els objectius representen les fites que volem assolir, i ens donaran criteris per a la selecció i seqüenciació dels continguts de formació, recursos i materials formatius, metodologia i per a l'avaluació de l'aprenentatge. Classificació dels objectius Els objectius didàctics es classifiquen: Segons el grau d’especificitat: Objectius generals: es formulen de forma àmplia i fan referència a les fites finals que volem aconseguir amb una determinada acció formativa. Exemple: Ensenyar els coneixements, les habilitats i les actituds que ha de posseir el personal de la sanitat en matèria de PRL. Objectius específics: són una concreció dels objectius generals i es formulen deixant clar els assoliments parcials que hem d'aconseguir per arribar finalment a l'objectiu general. Es basa en resultats concrets a curt termini de, per exemple, mòduls, sessions o unitats de l'acció formativa. Exemple: Saber utilitzar els equips de protecció individual (EPIs)

40


Verbs observables per formular objectius:

Coneixement

Comprensió

Aplicació

Organitzar Definir Duplicar Retolar Enumerar Apariar Memoritzar Nomenar Ordenar Reconèixer Relacionar Recordar Repetir Reproduir

Classificar Descriure Discutir Explicar Expressar Identificar Indicar Situar Reconèixer Reportar Re-enunciar Revisar Seleccionar Ordenar Dir

Aplicar Escollir Demostrar Dramatitzar Emprar Il·lustrar Interpretar Operar Preparar Practicar Programar Esbossar Solucionar Utilitzar

Anàlisi

Síntesi

Avaluació

Analitzar Valorar Calcular Categoritzar Comparar Contrastar Criticar Diagramar Diferenciar Discriminar Distingir Examinar Experimentar Inventariar Qüestionar Examinar

Organitzar Acoblar Recopilar Compondre Construir Crear Dissenyar Formular Administrar Organitzar Planejar Preparar Proposar Traçar Sintetitzar Redactar

Argumentar Avaluar Atacar Triar Comparar Defensar Estimar Avaluar Jutjar Predir Qualificar Atorgar valoració Seleccionar Donar suport Valorar

D'aquestes etapes, les dues primeres i en alguns casos la tercera, és a dir, coneixement, comprensió i aplicació, seran les que es duran a terme en els cursos de formació de PRL al sector sanitat.

41


Els continguts Una vegada formulats els objectius, hem d'establir quins coneixements es requereixen per assolir-los. Quan parlem de continguts didàctics ens referim al conjunt de coneixements que ha d'arribar a l'alumnat per a l'acompliment de la seva activitat professional. Els continguts en la seva totalitat estan formats per: ▪ Conceptes, principis, teories, fets, etc.; són continguts teòrics que conformen un saber. ▪ Procediments, o continguts referits a la utilització organitzada del coneixement, conformen el "saber fer"; són els continguts pràctics. ▪ Actituds, normes i valors, que proporcionen el "saber ser" i el "saber estar", tenen incidència en el comportament laboral; o continguts de professionalitat.

Determinació dels continguts del curs Per determinar els continguts del curs que es portaran a terme, tindrem en compte: ▪ El perfil professional de l'ocupació, que és el referent formatiu de l'ocupació. ▪ El nivell de partida del nostre alumnat, per poder adaptar els continguts a les seves necessitats i interessos. ▪ La pròpia matèria, seleccionant continguts actuals i que afavoreixin l'autoaprenentatge. ▪ Continguts relacionats amb la professionalitat. ▪ L'objectivitat dels continguts, procurant que hi hagi una concordança entre la matèria que s'ensenya i la realitat. Hem de tenir en compte, a l'hora de redactar els continguts, que no es tracta només de seleccionar-los, sinó que hem d'organitzar-los de manera lògica i adaptar-los sempre al nivell del grup-classe. Els continguts han de ser molt directes, funcionals i eminentment pràctics.

Seqüenciació de continguts Una vegada seleccionats els continguts, la labor consisteix en ordenar-los seqüencialment. Es tracta d'integrar els continguts que estiguin relacionats entre si de manera que siguin més fàcils d'aprendre (formant una unitat de coneixements) i col·locar les unitats en una seqüència lògica que augmenti l'eficàcia de l'aprenentatge. Una vegada hem seqüenciat els continguts, hem de comprovar si s'adeqüen als objectius que havíem proposat. 42

Criteris de selecció i seqüenciació de continguts Per seleccionar i seqüenciar els continguts, s'ha de tenir en compte: ▪ Que els continguts estiguin d'acord amb els objectius proposats i amb la temporalització prevista per assolir-los. ▪ Començar pels continguts més pròxims i significatius per a l'alumne per arribar de mica en mica a allò desconegut; és a dir, partir de les idees prèvies de l'alumnat. D'aquesta forma, ens resultarà més fàcil introduir els nous continguts.


▪ Partir del concret per anar a l’abstracte. ▪ Començar amb el més fàcil per acabar amb el més difícil, a fi de motivar a l'alumnat permetent-li la consecució de fites fàcils i ràpides.

Les activitats Una vegada s'hagin definit quins seran els objectius i continguts de la Programació Didàctica del curs, mòdul o sessió formativa, seria convenient dissenyar una sèrie d'activitats o accions a proposar a l'alumnat, la realització de les quals impliqués l'aprenentatge d'un determinat contingut. Les activitats poden ser de diversos tipus (anàlisis de documents, debats, dinàmiques de grup, visites...); a més, el formador ha de tenir en compte, si pot ser, les característiques pròpies del grup-classe a qui van dirigides abans de proposar una determinada activitat. D'això dependrà, en gran mesura, l'èxit o fracàs de la mateixa. En el cas que ens ocupa, segons l'opinió dels experts entrevistats, s'han de programar activitats pràctiques i que, a ser possible, es desenvolupin en el mateix lloc de treball. Si es plantegen debats, s'ha de tenir present que a l'aula podem trobar-nos amb diferents nivells professionals; per tant, segons el tipus de qüestió plantejada (com ara drets i obligacions dels treballadors, EPIs), podem generar un conflicte. Així doncs, hem de tenir cura amb aquests aspectes o tenir recursos per resoldre el conflicte.

La metodologia En una programació, a més d'indicar i planificar els continguts que impartirem, també és important plantejar com els ensenyarem; és a dir, fer-ho de forma que als nostres alumnes els resulti millor i més fàcil aprendre aquests continguts. La metodologia fa referència a les vies per les quals l'alumnat accedeix al coneixement i domini dels continguts d'aprenentatge. En altres paraules, consisteix en una forma d'ordenar i/o presentar l'activitat docent per aconseguir els objectius que s'han definit. És important saber que no hi ha metodologies ni bones ni dolentes, ni millors ni pitjors; sinó que depèn de com sigui d'adequada, segons la situació concreta d'ensenyamentaprenentatge. La selecció d'una metodologia o una altra dependrà de les característiques del grup, dels recursos disponibles, de les característiques professionals i personals del docent, del temps del que es disposi i de la matèria a ensenyar.

Metodologies d’ensenyament L’alumne pot portar a terme el seu aprenentatge de diferents formes (o metodologies d’ensenyament):

• Presencial • Semipresencial • A distància Donades les característiques del sector sanitat, la metodologia emprada en gairebé tots els casos és presencial i és considera la més adient per als formadors del sector. No s'han de descartar models de formació semipresencials, amb una part teòrica que es pot fer sense requerir l'assistència dels alumnes (on-line, e-learning, a distància), i una part pràctica presencial.

43


4.5 La comunicació i el procés d’ensenyament-aprenentatge Recursos i tècniques utilitzats en la comunicació L'acte formatiu és un complex procés d'intercanvis entre el docent i els alumnes. Quan ens interrelacionem, la comunicació és una pràctica quotidiana i gran part del treball del docent s'ha d'orientar a propiciar-la al màxim. La transmissió de coneixements entre les persones es realitza a través del nostre principal instrument de comunicació: el llenguatge. Per portar a cap una correcta i efectiva comunicació, els formadors es recolzen en una sèrie de recursos que faciliten aquesta labor i que els ajudaran a mantenir l'atenció de l'auditori. D'aquests recursos, podem diferenciar: ▪ Recursos expressius: l’estil. ▪ Recursos fonètics: la dicció, l'elocució. ▪ Recursos visuals: la presència, els gestos.

Recursos expressius: l’estil L'estil el podem definir com la forma personal de realitzar els nostres actes. A l'hora de transmetre els coneixements al grup-classe, l'estil passa a ser una peça fonamental per atreure l'atenció dels alumnes. A continuació, exposem una sèrie de característiques d'estil que ha de prendre en consideració el docent en qualsevol auditori i que facilitaran la seva labor: ▪ En qualsevol conferència o diàleg, la brevetat per exposar idees és una virtut; és a dir, quan exposi una idea ha de fer-ho amb la major brevetat possible i evitar caure en parrafades que dificultin la comprensió del missatge emès. ▪ La brevetat es completa amb la claredat, atès que de poc serviria que fos breu en un discurs sense ser clar i senzill a l'hora d'exposar les idees, donant lloc a la incomprensió dels oïdors. Per això, el docent haurà d'evitar l'ús d'una terminologia massa especialitzada que estigui en desacord amb el públic al que es dirigeix. Ha d'adaptar el seu llenguatge al públic a què es dirigeix. ▪ D’altra banda, ha d’evitar utilitzar el mateix ritme al llarg de la seva exposició; és a dir, ser monòton. Per aconseguir-ho, haurà d'utilitzar degudament les pauses, evitar els mots de vici i controlar la respiració per no tallar el ritme de les paraules. ▪ Utilitzar les frases directes per dirigir-se a l'alumnat, com si es parlés de tu a tu. 44

▪ Un altre recurs molt utilitzat pels diferents docents és l'ús de l'humor, la ironia i l'exageració; si bé és cert, no convé abusar d'ells. ▪ Finalment, assenyalarem que tot el que hem dit anteriorment quedaria en un pou sense fons si el docent no sentís ni cregués el que exposa: sentiment i credibilitat. Identificar-se amb el discurs és una peça fonamental per donar veracitat al contingut del discurs i assolir l'atenció de l'oïdor i la comprensió sobre el contingut exposat.


Recursos fonètics: locució i dicció El terme locució fa referència a la manera de parlar per expressar els conceptes. Cal distingir tres elements clau en aquest terme: to, intensitat i timbre. ▪ El to és una qualitat dels sons que permet ordenar-los de greus a aguts i fa referència a la manera de contar les coses. En una intervenció en públic és fonamental el canvi de to, evitant caure en la monotonia i, per tant, captar l'atenció del client. ▪ La intensitat la definim com el grau d'energia de l'expressió; és a dir, la força d'emissió de la veu al parlar. En una ponència en públic cal saber jugar amb la intensitat de la veu, pujar-la o baixar-la per recalcar alguna cosa, captar l'atenció perduda d'alguns oïdors, etc. ▪ El timbre és la característica pròpia d'una persona de fer sonar la seva veu. D'altra banda, el terme dicció es defineix com la manera de pronunciar una paraula. Es distingeixen dues parts: articulació i vocalització. ▪ L'articulació es refereix a la pronunciació de les consonants. ▪ La vocalització es refereix a la pronunciació de les vocals. Podem comprovar que la dicció està estretament lligada amb les peculiaritats de la parla depenent de la regió. Evidentment, aquestes peculiaritats les hem de mantenir sempre que no siguin molt exagerades i dificultin la comprensió del contingut.

Recursos visuals: la presència i els gestos En aquest apartat fem referència a la comunicació no verbal, que és un llenguatge tant o més important que la comunicació verbal. El formador ha de tenir en compte, però, els següents elements: ▪ La postura del cos: són moltes les hipòtesis que s'han creat entorn de les postures més adequades a l'hora d'emetre un discurs. Uns pensen que és assegut, altres que donant passejades, etc. La posició asseguda afavoreix la calma, permetent un diàleg més pausat i més familiar. Per contra, una posició dempeus permet missatges més dinàmics perquè facilita els moviments de qui parla. No obstant això, hem de tenir en compte que la manera d'impartir la classe anirà en funció del desenvolupament de la mateixa. ▪ Gesticulació dels braços: l'ús dels braços i de les mans ha d'acompanyar i reforçar el discurs, i sempre tenint en compte evitar les exageracions. ▪ Contacte visual: el docent ha d'esforçar-se a mirar els alumnes. D'aquesta manera es crearà un ambient afavoridor per al feedback. ▪ Gestos facials: un dels recursos expressius era sentir i creure el que es diu. El rostre serà un dels elements que delati el sentiment que el docent té sobre discurs. A més del comentat anteriorment, existeixen altres elements que també poden afavorir el procés de comunicació: ▪ L'ús de l'espai: la proximitat espacial en l'aula entre el formador i els alumnes influeix en la qualitat i el tipus d'interacció que s'estableix entre ells. No hem de mantenir-nos molt distants de l'alumnat, però tampoc envair el seu espai aproximant-nos massa. ▪ L'aspecte físic: és fonamental que la imatge que transmeti el formador sigui positiva per a l'alumnat. Tenint en compte que no podem influir molt sobre els nostres trets físics, ens centrarem en aquells que sí podem manipular: els adornaments i les peces de vestir. La manera com vestim quan impartim un curs dependrà de la situació i sempre haurà d'estar d'acord amb el col·lectiu d'alumnes al que ens enfrontem.

45


Amb la finalitat d'aconseguir una bona comunicació, hem de buscar sempre en el nostre comportament com a formadors una coherència entre el que diem (la comunicació verbal) i com ho expressem (la comunicació no verbal), perquè la interpretació dels missatges, per part de l'alumnat, sigui correcta i no generi desconfiança o incertesa. Com a resum de les qüestions referides a la comunicació podem dir:

Sabem que, per exemple, al principi de l’exposició tendim a parlar massa de pressa a causa de la tensió, la qual cosa cal tenir en compte per corregir-ho. Quan el que s’exposa és massa complex, convé parlar més a poc a poc, ja que sempre cal procurar, com és lògic, que l’alumne ens segueixi (l’objectiu és que ell aprengui una mica, no que nosaltres ho expliquem). Són més eficaces una vocalització i una pronunciació clares que la potència de la veu. És millor realçar el discurs amb els nostres gestos que fer-ho alçant massa el to de veu. Quan parlem, convé col·locar silencis que ens permetin ordenar les nostres idees i que l’alumne assimili el que se li diu, a part d’atreure la seva atenció cap al que se li dirà. Recordem que és fonamental adaptar el nostre vocabulari al de l’alumne, amb un llenguatge senzill, però variat i precís en tot moment, i amb frases ben construïdes. Hem de parlar per al grup, no per a nosaltres mateixos, improvisant i sent creatius en funció de l’ambient…, hem de fugir del monòleg preparat o perllongat més enllà de cinc minuts seguits, i tractarem de parlar buscant resposta per comprovar que l’alumne ens segueix i ens comprèn. La característica del llenguatge parlat ha de ser la senzillesa i la concreció: no podem parlar amb exageració o amb excés d’adorns…; l’alumne ens escoltarà millor com menys esforç hagi de fer per entendre’ns. Amb naturalitat i espontaneïtat es guanya un auditori. Hem d’intentar posar-nos en el lloc del que ens escolta (empatia), per no considerar que el que està clar per a nosaltres també ho ha d’estar per a l’alumne. Hem de mantenir-nos serens davant l’auditori, mirant als ulls de tots amb tranquil·litat; no començar a parlar fins que no hagi desaparegut qualsevol soroll i deixar de fer-ho si torna a aparèixer. La nostra mirada i el nostre silenci pot fer molt pel correcte funcionament de la classe. Quan haguem de llegir en veu alta no ho farem ni massa de pressa ni massa a poc a poc, pronunciant correctament i respectant les pauses que indiquin els signes de puntuació; també hem de donar l’entonació emocional que es dedueixi del text i procurar gesticular per donar major expressivitat al que es llegeix (i per evitar que l’alumne perdi l’atenció).

46


4.6 Els medis didàctics D'una forma o d'una altra, en la tasca docent es tracta que els alumnes arribin a adquirir determinats coneixements i competències i que els retinguin d'alguna manera; parlem del paper de la memòria. Diferents experiments han arribat a demostrar que, quant al tema de la memòria, les persones retenen més o menys dades en funció del sentit o òrgan sensorial pel qual els reben:

Gust - 1% Tacte - 1,5% Olfacte - 3,5% Oïda - 11% Vista - 83%

En altres estudis realitzats sobre el que les persones poden aprendre, s’ha vist que retenim:

Està clar, llavors, que quants més sentits (vista, oïda, tacte...) intervenen en el procés d'aprenentatge, major és el nivell de retenció de la informació. Per tant, perquè l'esforç que fem s'aprofiti al màxim, tractarem d'emprar mitjans audiovisuals com a suport a les classes (transparències, vídeo, etc.) i de dur a la pràctica allò que s'imparteixi. Els mitjans audiovisuals no admeten la improvisació. No hi ha res més lamentable, tant per al docent com per a l'alumne, comprovar a classe que aquell no troba les transparències, que el retroprojector té les dues bombetes foses, que no arriba el cable a l'endoll, que les diapositives estan desordenades, que tot just no hi ha guix, etc. Val la pena ocupar-se de la preparació prèvia dels materials que usarem. S'ha demostrat que la combinació entre la comunicació oral (explicacions) i la visual (transparències, per exemple) és el medi que assegura majors percentatges de retenció a llarg termini.

Metodologia

Després de 3 hores

Després de 3 dies

Oral Visual Oral-Visual

70% 72% 85%

10% 20% 65%

47


5 consells per crear transparències: 1. Homogeneïtat: totes les transparències han de respectar el mateix format, colors i aparença general. 2. Una idea per transparència: un concepte és més fàcil de recordar si es presenta aïllat que si es fa amb altres idees. 3. Senzillesa: resumir la informació en pocs punts fàcils de recordar (no usar més de sis paraules per frase ni més de sis frases per transparència). La transparència s’ha de poder entendre a primera vista, no ha de semblar confusa. 4. Llegibilitat: Intentar que el text es pugui llegir sense dificultat, per això cal usar lletra gran, emprar majúscules i minúscules, i evitar l’ús de massa fonts tipogràfiques alhora. 5. Imatge: les transparències són més impactants si presenten algun gràfic o il·lustració, però s’ha d’evitar l’ús simultani de més de sis colors. El videoprojector té molts avantatges: és fàcil d’usar, permet mantenir el contacte amb els alumnes, la seva lluminositat crida l’atenció, i tant el formador com els formats poden enriquir el contingut de la transparència.

La pissarra Sovint és el recurs didàctic més emprat pel formador perquè li permet escriure en ella d'una forma ràpida els elements més importants de la seva explicació. Igual que els altres mitjans didàctics, el seu bon ús permet que la sessió que s'imparteix guanyi en eficàcia. En general, pot representar el guió de l'explicació i el detall dels apartats que precisin gràfics, esquemes, etc. Per a la utilització de la pissarra hem de tenir en compte certs conceptes sobre la seva estructuració, la seva comprensibilitat, normes sobre l'esborrat i sobre la posició del formador en relació amb l'encerat. Quant a l'estructuració de la pissarra, si aquesta és gran, podem dividir-la en dues o tres àrees: ▪ En la primera s'escriuen els passos a seguir en la sessió, els objectius específics previstos per aquell dia, amb la qual cosa s'afavoreix l'ordre en l'exposició del formador i el seguiment de l'exposició per part dels alumnes. Si la pissarra no és tan gran, aquest guió es pot posar en un portapapers o esborrar-lo de la pissarra una vegada l'hagin copiat. ▪ En una segona àrea, més àmplia, es desenvolupen els conceptes, continguts i demostracions.

48

▪ En una tercera àrea s'anoten els resultats, les conclusions, etc., que nosaltres vulguem que romanguin a la vista dels alumnes. Quant a la claredat en l'ús de la pissarra, hem de procurar: ▪ Usar una grandària i tipus de lletra que sigui visible i llegible per a tota la classe. ▪ Escriure en lletres majúscules, evitant l'ocupació d'abreviatures. ▪ Deixar espais que ajudin a diferenciar els blocs d'informació. ▪ Emprar guixos de colors per dirigir l'atenció i ressaltar l'escrit.


Pel que fa a l'esborrat, la tendència general és la d'esborrar la pissarra quan ja no hi ha més remei, quan està completament plena. No obstant això, així només aprofitem els buits i acabem entremesclant tot tipus de conceptes, fórmules, etc. Només cal esborrar tot el que no pertanyi al concepte que s'explica en aquell moment, donant temps a l'alumne per visualitzar l'escrit. Un bon ús d'aquesta senzilla tasca contribueix a centrar i mantenir l'atenció de l'alumne. Finalment, la posició del formador també és important: ha d'estar el menor temps possible d'esquena ja que desmotiva als alumnes, i també evitar parlar mentre escriu, tant per no cometre errors com perquè se l'entengui millor i també perquè no sembli que s'explica la lliçó a si mateix. Quan el que anem a escriure a la pissarra ens exigeixi molt de temps, serà millor considerar altres mitjans didàctics (transparències, repartiment de fotocòpies, etc.).

Altres mitjans audiovisuals A més dels descrits, existeixen altres recursos del formador. Per exemple, el cinema i el vídeo són els mitjans audiovisuals per excel·lència, ja que combinen de forma natural estímuls visuals i auditius. És important fer servir aquest tipus de material en el sector sanitat, ja que les classes expositives sense aquest tipus de recurs poden fer-se massa feixugues pel seu seguiment.

49

5.


50


5. FITXES DE RISCOS

En aquest apartat de la guia s'han inclòs els riscos més característics del sector sanitat, que han estat consensuats pels experts participants en el projecte. Aquests riscos es presenten en forma de fitxa; aquestes fitxes s'estructuren amb els següents continguts: ▪ Objectius. ▪ Descripció del Risc. ▪ Mesures Preventives i de Control. ▪ Material Gràfic. ▪ Exercicis i Pràctiques. ▪ Referències Normatives i Bibliogràfiques. L'objectiu d'aquest apartat és que el formador disposi d'un material que li permeti elaborar els seus propis continguts de les accions formatives i preparar la impartició de les mateixes.

51


52


5.1 RISCOS OSTEOMUSCULARS Objetius • Sensibilitzar i conscienciar als treballadors d’aquest risc, donant-los eines per poder analitzar els seus moviments, el disseny del lloc de treball, i les diferents causes que poden provocar trastorns musculoesquelètics. • Fer-los conèixer les postures o els gestos professionals que afavoreixen l’aparició de trastorns musculoesquelètics per poder prevenir-los, controlar-los i, en cas que no sigui possible, evitarlos, realitzar les tasques que impliquin aquestes postures o gestos professionals amb una actitud d’alerta.

Descripció del risc El sistema osteomuscular engloba totes aquelles estructures que participen en el moviment del cos humà; farem referència als ossos, als músculs, als tendons, als lligaments, a les bosses seroses, i a altres estructures de les articulacions. Quan parlem de riscos osteomusculars observarem aquelles tasques que realitzem a la nostra feina i que, tenint en compte diferents factors, ens podrien provocar un trastorn musculoesquelètic. Cal tenir en compte que el risc de patir un trastorn musculoesquelètic ve donat per la confluència d’una sèrie de factors intrínsecs i extrínsecs. Considerem els factors intrínsecs aquells que venen amb el nostre patrimoni genètic i els antecedents mèdics de cadascú, i ens referirem als factors extrínsecs als lligats a l’entorn. Aquests darrers els podem agrupar en tres grans grups: les activitats de lleure (esports, tocar instruments…), els hàbits domèstics (neteja, costura…) i l’exposició professional. Des de prevenció dirigirem les nostres actuacions a l’exposició professional. Observarem els llocs de treball, partint dels factors de risc: ▪ ▪ ▪ ▪

Adopció de postures forçades. Manipulació manual de càrregues. Moviments repetitius. Postures estàtiques mantingudes.

En el sector sanitat existeixen ítems afegits que influenciaran en les postures que adoptem i la manera en què realitzarem els gestos professionals, donat que es treballa amb persones que senten dolor, que tenen un viscut, que poden tenir pors, etc. i que interaccionen amb el treballador. Per fer front al risc osteomuscular cal tenir en compte: ▪ El disseny ergonòmic del lloc de treball i de les eines de treball. En la realització d’algunes tècniques existeixen limitacions en el disseny ergonòmic de l’eina de treball, tasques que requereixen un control visual i l’ús de les extremitats superiors, generalment en posició perllongada de sedestació com mirar al microscopi, fer talls al micròtom, i preparació de citostàtics, taula d’inclusió, etc. ▪ L’organització del treball, que pot intervenir al risc osteomuscular pur del moviment, ha de tenir en compte el tema de les pauses pel descans de la sol·licitació dels grups musculars i la possibilitat d’alternar tasques per alternar l’activació de diferents grups musculars, així com la intensitat de contracció muscular dels mateixos. És important

53


tenir en compte que les situacions de tensió, estrès, conflictes a la feina, etc. intervenen sobre el nostre sistema musculoesquelètic que, combinat amb altres factors, pot afavorir l’aparició d’algun trastorn musculoesquelètic. ▪ El treballador. Cal tenir en compte, a nivell del risc osteomuscular, que hem de ser capaços de fer-los prendre consciència del seu cos, tenir la capacitat i la sensibilització d’integrar el cos (els moviments que realitzen, la postura que adopten) en el dia a dia de les tasques assignades. Es tracta d’un canvi d’hàbits i una integració que serà favorable per al sistema osteomuscular, tant a la feina com a les activitats de la vida diària (AVD). No és suficient amb saber que estem adoptant una mala postura, sinó que hem de prendre-hi consciència i rectificar-la.

Mesures de control i preventives

▪ Dissenyar els llocs de treball, tenint en compte els criteris ergonòmics per disminuir al màxim l’adopció de postures desfavorables ▪ Adquirir les eines de treball ergonòmiques per afavorir les regulacions pertinents segons el treballador que les utilitzi, reduint al màxim l’adopció de postures desfavorables provocades per l’eina de treball, així com la realització del gest professional en condicions desfavorables provocades pel disseny de les mateixes (aparells com microscopis, micròtom, endoscòpies, ecografies, equips de radiologia i campanes). ▪ Analitzar l’organització del treball per instaurar les pauses necessàries per permetre la recuperació dels grups musculars utilitzats en la realització d’algunes tasques, tècniques, etc., així com l’alternança de tasques i l’anticipació als possibles imprevists. ▪ Adquirir, formar i sensibilitzar als treballadors en l’ús d’ajudes tècniques (grues, llençols lliscants, tranfers estirats, llits regulables d’alçada, banyeres de dutxa, cadires de dutxa adaptades...) i mecàniques (carros, transpalet...). ▪ Realitzar un manteniment preventiu de tot el material per disminuir esforços innecessaris. 54

▪ Formació als treballadors sobre higiene postural i percepció del cos en l’espai, postures d’esquena i extremitats i gest professional, així com en la realització d’estiraments dels grups musculars més utilitzats, segons el gest professional. ▪ Formació als treballadors sobre tècniques segures de mobilització de malalts per utilitzar en casos específics. ▪ Sensibilització als treballadors sobre la importància de mantenir un to muscular òptim per a la realització de les tasques tant a la feina com a les activitats de la vida diària. ▪ Formació sobre nocions d’ergonomia en el disseny del lloc de treball (angles de confort, zones de prensió i treball òptimes, etc.) i disposició del pla de treball de manera que puguin aplicar-ho en la realització de les diferents tasques i tècniques.


Llocs de treball afectats En el sector sanitat observem principalment:

Manipulació Manual de Càrregues

Mobilització de Pacients

Postures forçades

Servei

Categoria Professional

Observacions

Magatzem

Mosso

Farmàcia

Aux. de farmàcia (FA)

Cuina

Of. cuina

Cal tenir en compte, en funció del centre i de l’organització del treball, el temps dedicat a la tasca.

Arxius

Auxiliars d’arxiu

Neteja

Tècniques de superfície

Hospitalització

Aux. infermeria Infermeres Portalliteres

Sociosanitaris Residències

Aux. infermeria Infermeres Portalliteres Aux. geriatria

Radiologia

Tècnics de radiologia Aux. infermeria Portalliteres

Quiròfan

Aux. infermeria Portalliteres Infermeres

Urgències

Aux. infermeria Portalliteres Infermeres

Manteniment

Of. manteniment

Quiròfan

Cirurgians Infermeres

CCEE (endoscòpies, broncoscòpies, ecografies)

Infermeres Aux. infermeria Metges

Sala de parts

Metges Llevadores

Sociosanitaris Residències

Aux. geriatria

Cal tenir en compte, en funció del centre i de l’organització del treball, el temps dedicat a la tasca.

Cal tenir en compte, en funció del centre i de l’organització del treball, el temps dedicat a la tasca.

55


Gest professional on intervé l’EESS (extremitats superiors), realitzant moviments de dinàmica repetida i/o que activen els mateixos grups musculars

Laboratori (treball amb microscopi, sembra, etc.)

Tècnics de laboratori Patòlegs

Anatomia patològica (micròtom, taula inclusió)

Patòlegs Tècnics d’anatomia patològica (AP)

Farmàcia (preparació citostàtics, preparació d’unidosis) Administració

Tècnic de farmàcia Infermeres Administratives

Quiròfan

Infermeres Instrumentistes

Hospitalització (higiene de pacients)

Infermeres Aux. infermeria

Altres tècniques com broncoscòpies, endoscòpies i ecografies

Metges Infermeres

Sociosanitaris Residències

Aux. geriatria

Administració (pantalles de visualització de dades)

Of. administratius

Neteja

Tècniques de superfície

Cal tenir en compte que, en certs casos, es donen alhora factors varis.

56

Cal tenir en compte, en funció del centre i de l’organització del treball, el temps dedicat a la tasca, les pauses, etc.


Material grĂ fic

57


Exercicis – pràctica ▪ Realització d’exercicis de presa de consciència de l’esquena i l’EESS ▪ Exercici pràctic mitjançant l’observació de fotografies i/o vídeos d’activitats del sector per detectar les postures i gestos professionals que es poden considerar desfavorables.

Referències normatives i bibliografia UNE EN 1005-5:2007. Seguridad de las máquinas. Comportamiento físico del ser humano. Parte 5: Evaluación del riesgo por manipulación repetitiva de alta frecuencia. REIAL DECRET 487/1997, de 14 d’abril, sobre disposicions mínimes de seguretat i salut pel que fa a la manipulació manual de càrregues que comportin riscos, sobretot dorsolumbars, per als treballadors. Guía técnica para la evaluación y prevención de los riesgos relativos a la manipulación manual de cargas. Madrid: INSHT, 1998. NTP 447: Actuación frente a un accidente con riesgo biológico. NTP 452: Evaluación de las condiciones de trabajo: carga postural. NTP 232: Pantallas de visualización de datos (P.V.D.): fatiga postural. NTP 602: El diseño ergonómico del puesto de trabajo con pantallas de visualización el equipo de trabajo. UNE EN ISO 13406-1:2000. Requisitos ergonómicos para trabajos con pantallas de visualización de panel plano. Parte 1: Introducción (ISO 13406-1:1999). UNE EN ISO 13407:2000. Procesos de diseño para sistemas interactivos centrados en el operador humano (ISO 13407:1999).

58


5.2 RISCOS PSICOSOCIALS Objetius • Sensibilitzar i conscienciar als treballadors sobre aquest risc i explicar les seves possibilitats d’avaluació i intervenció. • Donar eines per poder minimitzar els seus efectes en la interacció amb l’usuari, els equips i grups de treball i l’organització. • Explicar quina és la contribució i importància de la participació del personal de la sanitat en els processos de detecció, mesura i posteriors intervencions per actuar davant els riscos psicosocials. • Reforçar els circuits, protocols i procediments que existeixen en la seva organització per tractar els riscos psicosocials.

Descripció del risc Els riscos psicosocials fan referència als factors associats a les interaccions de les condicions de treball, relacionades amb la realització de la tasca i l’organització del treball amb les característiques de les persones que hi treballen com, per exemple, les seves actituds, capacitats o necessitats. Aquests factors de risc comprenen aspectes inherents a les tasques com: ▪ L’estructura de l’organització. ▪ El tipus d’exigències psicològiques del treball. ▪ La definició del rol que es desenvolupa. ▪ El tipus de supervisió (l’estil de comandament). ▪ El grau d’autonomia i de control sobre la tasca. ▪ L’interès de l’organització pels treballadors i tipus de compensacions. ▪ El recolzament social. ▪ La qualitat de les relacions personals. ▪ En el cas particular dels centres sanitaris, cal comptar també amb la gestió de les emocions. Els efectes d’aquests factors de risc, tant sobre la salut dels treballadors com sobre l’organització, són de diferents tipus i no influeixen de la mateixa manera sobre tots els individus. Afecten principalment al: ▪ Comportament laboral i social. ▪ Emocions. ▪ Capacitat cognitiva. ▪ Fisiologia. ▪ Un efecte típic en la salut dels nostres treballadors, derivat de la interacció directa amb l’usuari i les seves característiques, és l’esgotament emocional o burnout. Des del marc de la prevenció de riscos laborals dirigirem les nostres actuacions, d’una banda, a sensibilitzar als professionals (de totes les categories) sobre la necessitat de contemplar els riscos psicosocials en la seva organització i contextualitzar-los de manera adequada i, de l’altra, a minimitzar l’exposició dotant a tots els agents de les eines i habilitats necessàries. En el sector sanitat existeixen ítems afegits que influenciaran en la detecció i tractament d’aquests riscos. És interessant separar els que deriven de la interacció amb l’usuari i els que es relacionen amb l’organització del treball, els equips i grups de treball, i els que apareixen per interaccions amb els companys de treball.

59


Per fer front al risc psicosocial cal tenir en compte: • Com s’avalua i es detecta: És important explicar com es poden mesurar aquests riscos (cal fer èmfasi en la necessitat d’assolir la participació directa de tots els agents en el procés). Es parlarà de les tècniques quantitatives i de les qualitatives, dels objectius, dels avantatges i dels inconvenients, com es tractaran les dades i com es garantirà la confidencialitat i l’anonimat i els tipus de resultats que s’aconseguiran. Tècniques quantitatives: Mètode d’avaluació de l’INSHT i mètode CoPsoQ. Tècniques qualitatives: Entrevistes i grups de discussió. Abans de començar amb aquesta part de la sessió, és important conèixer si existeix un circuit d’avaluació i intervenció davant els riscos psicosocials, quines avaluacions s’han fet, quan i amb quines metodologies i tècniques. El formador farà un resum dels resultats i intervencions posteriors. • Com es pot actuar a nivell organitzacional: El responsable de la formació ha de conèixer si s’està fent alguna actuació al respecte i emmarcar-la dins de l’explicació teòrica. Es treballaran els conceptes relacionats amb la tasca, el temps de treball i la manera com està organitzat el treball. És precís donar una breu explicació de què és la càrrega mental, el conflicte de rol i la seva ambigüitat, així com el suport social i tots aquests aspectes que incideixen en la salut del treballador, en els equips de treball i en les interaccions amb l’usuari. Destacar en quins aspectes pot intervenir el treballador de manera directa, com es pot facilitar la comunicació (dins l’organització, dins dels equips i amb l’usuari), participar en la revisió de protocols, circuits i procediments, revisar els circuits d’informació i també el grau d’autonomia que implica l’execució de les diferents funcions i tasques. És important parlar de les percepcions i del conflicte. • Com s’actua a nivell individual: Cal tenir en compte que en una formació s’han de donar eines. Quant a la formació sobre riscos psicosocials, a part d’entendre en què consisteixen, com es valoren i quins són els diferents efectes, és necessari que el treballador modifiqui hàbits i aprengui noves habilitats.

60

S’exercitaran habilitats per evitar possibles conflictes dins de l’equip, amb l’usuari i els seus acompanyants. És a dir, com ens comporten enfront les situacions de conflicte, què fem per prevenir-les i com les evitem (comunicació, habilitats mediadores, autoconeixement i anàlisis de causes). És necessari conèixer els circuits i protocols d’actuació del centre davant situacions de violència. Exemple: centres amb Conveni de la XHUP (art.82) – Conveni Sanitat Privada (art.72).


Mesures de control i preventives ▪ Participació activa en els processos d’avaluació i intervenció psicosocial. ▪ Organització dels llocs de treball tenint en compte els principals factors de risc als que està exposat el personal (a la majoria dels casos, càrrega mental i autonomia temporal, ja que una part important del ritme de treball el marca les expectatives de l’usuari). ▪ Adquisició de les eines psicosocials de treball per afavorir les interaccions dins dels equips o grups de treball i amb els usuaris. Gestió dels conflictes, anàlisis de tasques. ▪ Anàlisi de l’organització del treball per instaurar els espais necessaris per permetre la comunicació i l’intercanvi d’informació amb l’equip (reunions, circuits, etc.) i amb l’usuari i els seus acompanyats (llocs on es mantingui la confidencialitat). ▪ Formació i sensibilització dels treballadors en la necessitat de gestionar el seu propi lloc per adaptar-lo a les seves necessitats i a les del seu equip. ▪ Realització de revisions conjuntes (en equip) dels protocols i procediments de treball que s’utilitzen en el seu lloc de treball. Sensibilitzar sobre la importància de la participació. ▪ Formació als treballadors sobre gestió de conflictes, tècniques d’assertivitat, tècniques de negociació, tècniques de mediació i actuacions davant situacions de percepció de violència (tant física com verbal). L’objectiu és integrar aquestes nocions en el dia a dia. ▪ Formació als treballadors sobre tècniques segures d’interacció amb usuaris conflictius. ▪ Sensibilització als treballadors sobre la importància de mantenir unes correctes relacions tant dins de l’equip o grup de treball com amb l’usuari i els seus acompanyants. ▪ Donar eines per gestionar les emocions i treballar la possibilitat que es pot donar un esgotament emocional. ▪ Formació sobre nocions de psicosociologia en el disseny del lloc de treball (disseny de tasques, programes, circuits, protocols, gestió dels canvis, etc. ) i disposició del pla de treball de manera que puguin aplicar-ho en la realització de les diferents tasques i tècniques

61


Llocs de treball afectats En el sector sanitat observem principalment: Tipus

Serveis

Riscos psicosocials. Tots els serveis

Derivats de conflictes entre professionals i en l’organització del treball.

Derivats de conflictes entre professionals i en l’organització del treball.

Càrrega emocional i conflictes interpersonals. Possible violència en la interacció amb l’usuari.

Serveis centrals no assistencials.

Serveis centrals assistencials.

Serveis assistencials

Observacions

Totes les categories professionals.

Tots els professionals estan exposats i són susceptibles de valoració i intervenció.

Magatzem

Mosso

Cuina

Of. cuina

Arxius

Auxiliars d’arxiu

Els conflictes afecten a la interacció amb altres serveis i altres professionals.

Neteja

Tècniques de superfície

Manteniment

Oficial

Administració

Aux. administrativa Administratiu Llicenciats i diplomats

Quiròfan

Aux. infermeria Portalliteres Infermeres Metges

Farmàcia

Aux. de farmàcia Farmacèutic

Laboratori

Tècnic de laboratori

Radiologia

Tècnics en imatge per al radiodiagnòstic Metges Infermeres

Hospitalització, Aux. infermeria sociosanitaris. Infermeres Residències Portalliteres Metges Urgències

Aux. infermeria Infermeres Portalliteres Metges

Sala de parts

Aux. infermeria Infermeres Llevadora Portalliteres Metges

CCEE

Aux. infermeria Infermeres Llevadora Portalliteres Metges

Admissions

Aux. administratiu

Neteja

Netejadora

62

Sociosanitaris, residències

Categories Professionals

Aux. de geriatria

Els conflictes afecten a la interacció amb altres serveis i altres professionals.

Necessitat de gestió d’emocions. Exposició a situacions violentes causades pels usuaris i els seus acompanyants.


Material gràfic

Exercicis – pràctica ▪ Realització d’exercicis de presa de consciència de com ens comportem davant els riscos psicosocials. ▪ Exercicis pràctics basats en dinàmiques de grup i rol-playing. Utilització de casos pràctics. ▪ Al web de l’INSHT i del INRS trobem DVD’s (nota: no són específics del sector sanitat).

Referències normatives i bibliografia UNE EN ISO 10075-1:2001. Principios ergonómicos relativos a la carga de trabajo mental. Parte 1: Términos y definiciones generales. (ISO 10075:1991) UNE EN ISO 10075-2:2001. Principios ergonómicos relativos a la carga de trabajo mental. Parte 2: Principios de diseño. (ISO 10075-2:1996) NTP 275: Carga mental en el trabajo hospitalario: guía para su valoración. NTP 603: Riesgo psicosocial: el modelo demanda-control-apoyo social (I). NTP 604: Riesgo psicosocial: el modelo demanda-control-apoyo social (II). NTP 388: Ambigüedad y conflicto de rol. NTP 445: Carga mental de trabajo: fatiga. NTP 704: Síndrome de estar quemado por el trabajo o "burnout" (I): definición y proceso de generación. NTP 705: Síndrome de estar quemado por el trabajo o "burnout" (II): consecuencias, evaluación y prevención. NTP 318: El estrés: proceso de generación en el ámbito laboral.

63


NTP 349: Prevención del estrés: intervención sobre el individuo. NTP 438: Prevención del estrés: intervención sobre la organización. NTP 476: El hostigamiento psicológico en el trabajo: mobbing. NTP 489: Violencia en el lugar de trabajo. NTP 507: Acoso sexual en el trabajo. NTP 312: Comunicación interpersonal: el efecto Palo Alto. NTP 423: Programación neurolingüística (PNL): aplicaciones a la mejora de las condiciones de trabajo (I). NTP 424: Programación neurolingüística (PNL): aplicaciones a la mejora de las condiciones de trabajo (II). NTP 453: La negociación en la prevención de riesgos laborales (I): concepto y esquema básico. NTP 454: La negociación en la prevención de riesgos laborales (II): la técnica negociadora. NTP 499: Nuevas formas de organizar el trabajo: la organización que aprende. NTP 504: Cambio de conducta y comunicación (I): introducción y elementos fundamentales del proceso. NTP 505: Cambio de conducta y comunicación (II): metodología de actuación. NTP 685: La comunicación en las organizaciones. NTP 419: Condiciones de trabajo y círculos de calidad.

64


5.3 RISCOS BIOLÒGICS Objetius • La formació, a part de sensibilitzar i conscienciar als treballadors sobre la presència de diversos factors de risc, anirà dirigida a explicar les possibilitats d’avaluació i d’intervenció del personal de la sanitat enfront el risc biològic. Per tant, cal explicar quina és la contribució del personal de la sanitat en els processos de detecció, mesura i posteriors intervencions davant del risc biològic, però també el seu paper en la transmissió de malalties i l’augment en les probabilitats de manifestació del risc . • L’objectiu final és convenir que sovint cal revisar i reforçar els circuits, protocols/procediments, mètodes i instruccions de treball que existeixen en cada organització per controlar el risc biològic.

Descripció del risc Per risc biològic laboral s’entén com la probabilitat que té un treballador de patir una infecció, al·lèrgia o toxicitat per exposició laboral a microorganismes, fins i tot els genèticament modificats, els cultius cel·lulars o els endoparàsits humans. Les exposicions derivades de l’activitat laboral poden comportar la intenció deliberada de manipular o utilitzar un agent biològic (per ex. laboratoris de microbiologia) o bé tractar-se d’un contacte incidental, ja que la manipulació no és l’objectiu principal del treball (per ex. durant l’assistència sanitària). Al llarg d’aquest capítol planeja l’ombra del Reial decret 664/1997 i, per tant, cal anotar que aquesta norma no s’aplica quan l’exposició no es deriva de la pròpia activitat laboral, independentment que un treballador pateixi una infecció transmesa per un company, posem per cas. Tampoc es consideren riscos biològics laborals els àcars, les plantes i altres agents, que serien susceptibles d’atenció preventiva. La literatura sobre agents biològics, mecanismes de transmissió i possibilitats de transmissió interpersonal és molt àmplia i varia en funció dels nous coneixements epidemiològics. L’actualització de les dades sobre transmissió dels agents biològics i les malalties emergents poden ser inserides en els sistemes d’educació sanitària, però la majoria no tenen recomanacions preventives específiques; per tant, és obligat fer una revisió estructurada de les publicacions científiques, sobretot si la formació va dirigida a la implantació de procediments operatius i es vol assolir un grau d’acceptació satisfactori. En general, els agents biològics que es transmeten en els centres sanitaris tenen reservoris humans, sobretot pacients i treballadors, ja sigui perquè tenen una infecció activa, en període d’incubació o bé una colonització transitòria o no; però és precís tenir present que l’ambient també hi té una gran implicació i que alguna vegada pot trobar-se implicada més d’una via. Tots els treballadors poden estar exposats de forma més o menys continuada, segons el lloc de treball i l’agent que es tracti, a bacteris, virus, fongs, endoparàsits (protozous, helmints), prions i toxines (endotoxines, micotoxines). Exposició no és sinònim d’infecció ni aquesta ho és de malaltia, ja que és indispensable l’existència d’un hoste susceptible. Són poc freqüents, i menys encara si s’observen les xifres de declaració oficial, però es detecten algunes malalties infeccioses i també al·lèrgies i efectes tòxics dels que n’existeix alguna descripció general.

65


Els mecanismes implicats en la transmissió d’infeccions són múltiples: ▪ Per contacte: Directe: de persona a persona sense intermediaris. És el cas de la sarna i pediculosi, amb les que cal comptar, sobretot, en els centres d’assistència social, el voltadits herpètic, que sembla feliçment desaparegut des què tot el personal assistencial utilitza guants, el contacte directe de sang infectada amb mucoses o pell no intacte dels cuidadors, etc. Indirecte: l’agent infecciós contamina primer un objecte, superfície o persona intermediària, que en moltes ocasions és difícil de determinar. Les mans del personal de la sanitat són un important vehicle de transmissió. Un exemple actual són les colonitzacions per estafilococs aureus, que han desenvolupat resistències i de les que alguns treballadors n’esdevenen portadors asimptomàtics sense que sembli efectiu el seu tractament ni lògica la ineptitud pel seu treball. ▪ Per gotes: de fet, s’assembla molt a l’anterior ja que la transmissió és pròpia de distàncies curtes vehiculada per la tos, esternuts i, fins i tot, parlant, però també durant una intubació endotraqueal, aspiració o fisioteràpia respiratòria. Des d’un punt de vista preventiu, la diferència és important ja que en aquest cas s’aconsellarà fer servir respiradors, no útils si la transmissió és únicament per contacte. El criteri habitual d’utilitzar la distància al focus infectiu per determinar l’ús de respiradors (1m, 3 feet) com a EPI sol ser inexacte i depèn molt de l’estat del pacient (per ex. capacitat per tossir). Aplicant el principi de precaució i tenint en compte la possibilitat d’emergència o la sospita d’agent biològic virulent o molt virulent, no és agosarat reconvertir el consell preventiu en “utilitzar respiradors en distàncies inferiors als tres metres, emergències o una altra sospita de risc biològic elevat”. Aquesta via és aplicable a la grip, diftèria, tosferina, parotiditis, etc. ▪ Per l’aire: és una forma de transmissió indirecta, la qual partícules respirables infectades i molt petites romanen suspeses a l’aire durant un temps indeterminat i es dispersen mentre són impulsades per corrents d’aire fins que són inhalades per un hoste susceptible i l’infecten. En aquest cas, a més a més de respiradors, necessitem l’ajut de sistemes de ventilació adequats. Els agents que empren aquesta via inclouen micobacteris tuberculosos, varicel·la zòster, xarampió o espores d’aspergillus. La transmissió per l’aire així com l’ambiental són aspectes en evolució. ▪ Per via parenteral: per exposició accidental que provoca un contacte amb sang i altres fluids corporals d’un pacient infectat. Tot i que la incidència és molt baixa, tots els centres d’assistència sanitària i social mantenen procediments per evitar hepatitis B i C i VIH entre els seus treballadors i instruccions de control en cas d’accident. ▪ Per l’ambient: alguns agents infecciosos són presents a l’ambient i no es transmeten des de pacients infectats. La legionel·la o l’aspergillus poden causar una malaltia respiratòria per aquesta via quan afecten pacients immunocompromesos. La legionel·la no es transmet de persona a persona.

66

Malgrat que les dades sobre transmissió de malalties infeccioses adquirides en els hospitals estan prou normalitzades, les xifres corresponents als treballadors de la sanitat o als centres d’assistència social són escasses. Si entreu a l’EODS (recull de malalties professionals a Europa recollides per l’EUROSTAT), veureu que hi ha recollits 388 casos no mortals en la llista obligatòria EODS/SEMP (2005) i això comporta una taxa d’incidència de 0,4/100.000 treballadors i de 2,1 entre els treballadors del sector sanitat i social. 151 dels casos corresponen a tuberculosi, 84 a hepatitis C i 13 a hepatitis B, que es troben majoritàriament, més de ¾ parts dels casos, en el nostre sector. En un ordre més local (1), la distribució d’accidents durant l’any 2007 sobre més de 16.000 treballadors de l’àmbit sanitari i sociosanitari ha permès recollir 1.535 accidents de treball, entre els quals el 45,08 % són biològics en els centres d’aguts, el 41,05 % dels ocorreguts a l’assistència primària i el 21,85 % dels declarats en centres sociosanitaris.


Així doncs, si bé les taxes d’incidència de malaltia tendeixen a ser baixes, el nombre d’exposicions, ara que el nombre de declaracions s’aproxima a la realitat, resulta elevat i, per tant, els controls sobre els procediments de prevenció de riscos han d’extremar-se, ja que una part no menyspreable d’aquestes infeccions arriben a la cronicitat i un petit percentatge es relacionen amb càncer. Entre les persones que necessiten assistència en centres de llarga estada, amb limitacions funcionals i dependència dels seus cuidadors, es fa especialment important el control de les infeccions per estafilococ aureus i klebsiel·les, així com tenir en compte el dèficit immunitari que pot augmentar la susceptibilitat a la tuberculosi.

(1) Resum d'accidents de treball 2007. Associació Mancomunitat Sanitària de Prevenció

Mesures de control i preventives ▪ L’exposició en els centres sanitaris, sobretot d’aguts però també en la resta, és incerta i, per tant, el control del risc s’ha de basar en les bones pràctiques. ▪ Avaluació del risc dels agents biològics que en sospitem la presència: patogenicitat, vies de transmissió, supervivència en l’ambient, etc. ▪ Possibilitats de vacunació, profilaxi o altres intervencions terapèutiques ▪ Vigilància mèdica de la salut, que alhora actua com a control reactiu del pla de prevenció. ▪ Vigilància mèdica sobre les persones especialment sensibles i amb atenció especial sobre l’embaràs i la lactància. Durant la gestació no existeix major susceptibilitat a les infeccions, però algunes poden ser més greus durant l’embaràs (varicel·la), altres s’han associat amb avortament, anomalies congènites o retard mental. Per tant, cal donar tota la informació pertinent sobre el risc d’infecció a través de la placenta dels citomegalovirus, herpes, hepatitis, VIH, rubèola, etc. i permetre la separació del lloc de treball en els casos que es conegui l’origen d’una infecció i sigui perillosa per al fetus. ▪ El risc d’infecció ha estat la base de la classificació dels agents biològics al Reial decret 664/1997 en els coneguts quatre grups:

67


Grups de Risc dels Agents Biològics AB. Grup de Risc

Risc infecciós

Risc de propagació a la col·lectivitat

Profilaxi o tractament eficaç

1

Poc probable que causi malaltia.

No

Innecessari

2

Poden causar una malaltia i constituir un perill per als treballadors.

Poc probable

Possible generalment

3

Pot provocar una malaltia Probable greu i constituir un seriós perill per als treballadors.

Possible generalment

4

Provoquen una malaltia greu i constitueixen un seriós perill per als treballadors.

No conegut actualment

Elevat

▪ Informació i formació sobre els agents biològics involucrats en el treball. ▪ Registre dels incidents amb participació d’agents biològics i investigació participada amb els responsables de l’àrea de treball i els representants dels treballadors. ▪ Declaració dels accidents de treball i malaltia professional de causa infecciosa. ▪ Procediments d’adquisició, ús, termini d’utilitat i rebuig dels equips de protecció individual. ▪ Senyalització de risc biològic quan s’escaigui. ▪ Establir un equip multidisciplinari per avaluar el risc d’infecció i les mesures preventives i de correcció. ▪ En relació al control de les infeccions ambientals associades amb l’aire, l’aigua, o altres elements de les instal·lacions, cal tenir en compte, entre d’altres: - El control sistematitzat dels sistemes de ventilació i conducció d’aigua. - El procediment per controlar la separació de zones, pols, etc. durant la construcció, la reparació i la demolició d’estructures. - La recollida de mostres ambientals i mostreig de superfícies amb el corresponent anàlisi microbiològic. - El control ambiental de les sales d’operacions, sobretot pel que fa a la tuberculosi. - El programa de control i lluita contra la legionel·losi. - El control de la presència d’animals en les instal·lacions.

68

▪ Mesures i Nivells de Contenció: s’aplicaran segons la naturalesa de les activitats, l’avaluació del risc per als treballadors i les característiques de l’agent biològic.


A. Mesures de Contenció

B. Nivells de Contenció 2

3

4

1. El lloc de treball estarà separat de tota l’activitat que es desenvolupi en el mateix edifici.

No

Aconsellable

2. L’aire introduït i extret del lloc de treball es filtrarà mitjançant filtres d’alta eficàcia per a partícules a l’aire (HEPA) o de forma similar.

No

Sí, per a la sortida d’aire.

Sí, per a l’entrada i sortida d’aire.

3. Només es permetrà l’accés al personal designat.

Aconsellable

Sí, amb exclosa d’aire

4. El lloc de treball es podrà precintar per permetre la desinfecció.

No

Aconsellable

5. Procediments de desinfecció específics.

6. El lloc de treball es mantindrà en pressió negativa en relació a l’atmosfèrica.

No

Aconsellable

7. Control eficient de vectors, per exemple, de rosegadors i insectes.

Aconsellable

8. Superfícies impermeables a l’aigua i de fàcil neteja.

Sí, per al banc de proves o taula de treball.

Sí, per al banc de proves o taula de treball i el terra.

Sí, per al banc de proves o taula de treball i el terra, les parets i el sostre.

9. Superfícies resistents a àcids, àlcalis, dissolvents i desinfectants.

Aconsellable

10. Magatzem de seguretat per a agents biològics.

Sí, magatzem segur.

11. S’instal·larà una finestreta d’observació o un dispositiu alternatiu en les zones de manera que es pugui veure els seus ocupants.

Aconsellable

Aconsellable

12. Laboratori amb equip propi.

No

Aconsellable

13. El material infectat, animals inclosos, es manegarà en una cabina de seguretat biològica o en un aïllador o una altra contenció apropiada.

Si s’escau.

Sí, quan la infecció es propagui per l’aire.

14. Incinerador per a la destrucció d’animals morts.

Aconsellable

Sí (disponible)

Sí, en el mateix lloc.

69


▪ Precaucions universals: utilització de guants i equips de protecció individual, rentat de mans, etc., d’acord amb les especificacions que la direcció del centre i les guies acreditades recomanin. ▪ Mesures d’aïllament: la via de transmissió de l’agent infecciós determina el tipus de mesures emprades ja que s’intenta impedir la difusió de la malaltia a altres persones i al personal en contacte. Els centres sanitaris tenen protocols normalitzats i convé conèixer-los abans d’iniciar la formació.

Llocs de treball afectats Fora de les àrees administratives és difícil trobar treballadors no exposats entre el personal hospitalari, encara que el personal de manteniment, neteja, cuines, bugaderia i depenent del tipus de feina atribuïda i la complexitat del centre, com farmàcia, poden tenir una exposició incidental. Evidentment, les tasques assistencials aporten el major risc. L’assistència primària és un focus d’infecció constant, malgrat que les exposicions siguin més curtes que les hospitalàries, ja que representa la porta d’entrada al sistema sanitari. Tuberculosi i darrerament xarampió són objecte de controls, encara que els virus transmissibles per sang segueixen provocant incidents que cal investigar. És possible veure queratoconjuntivitis, però, si les tècniques d’antisèpsia i desinfecció són bones, la incidència és molt baixa. Una de les activitats que pot preveure creixement és les visites a domicili, les quals encara és difícil obtenir dades, però cal pensar que el reservori de patògens és petit, tot i que teòricament possible. Es poden esperar contaminacions per via aèria, gotes o a través de la pell.

Material gràfic

70

Exercicis – pràctica ▪ Utilització correcta dels EPIs. ▪ Exercicis pràctics basats en simulació, rol playing per comprovar, des de diferents angles, com es construeix un procediment enfront Risc Biològic, com es fa difusió del risc concret, com s’explica l’accident perillós. Si és possible, utilització de casos reals.


Referències normatives i bibliografia SIEGEL, J.D.; RHINEHART, E; JACKSON, M; CHIARELLO, L.; Healthcare Infection Control Practices Advisory Comité. Guideline for Isolation Precautions: Preventing Transmisión of Infectious Agents in Healthcare Settings 2007. Atlanta (GA): Centers for Disease Control and Prevention, June 2007. CDC. Guidelines for Environmental Infection Control in Health-Care Facilities. Recommendations of CDC and the Healthcare Infection Control Practices Advisory Committee (HICPAC). MMWR, Vol.52 N.RR-(10):1-42, 2003. CDC. Guidelines for preventing the transmission of Mycobacterium tuberculosis in health-care settings, 2005. MMWR Recommendations and Reports, Vol.54 N.RR-(17):1-141. Dec 30, 2005 BOLYARD, EA; TABLAN, OC; WILLIAMS, WW; PEARSON, ML; SHAPIRO, CN; DEITCHMANN, SD. Guideline for infection control in healthcare personnel, 1998. Hospital Infection Control Practices Advisory Committee. Infect Control Hosp Epidemiol 1998;19(6):407-63. CDC. Immunization of health-care workers: recommendations of the Advisory Committee on Immunization Practices (ACIP) and the Hospital Infection Control Practices Advisory Committee (HICPAC). MMWR, Recommendations and Reports, Vol.46 N.RR-(18):1-42, 1997. CDC. Updated U.S. Public Health Service Guidelines for the Management of Occupational Exposures to HBV, HCV, and HIV. MMWR, Recommendations and Reports, Vol.50 N.RR-(11):1-52, 2001. REIAL DECRET 664/1997, de 12 de maig, sobre la protecció dels treballadors contra els riscos relacionats amb l’exposició a agents biològics durant la feina. Ordre de 25 de març de 1998 per la qual s’adapta en funció del progrés tècnic el RD 664/1997, de 12 de maig, sobre protecció dels treballadors contra els riscos relacionats amb l’exposició a agents biològics durant el treball. Directiva 2000/54/CE del Parlamento Europeo y del Consejo, de 18 de septiembre de 2000, sobre la protección de los trabajadores contra los riesgos relacionados con la exposición a agentes biológicos durante el trabajo (Séptima Directiva específica con arreglo al apartado 1 del artículo 16 de la Directiva 89/391/CEE). REIAL DECRET 865/2003, de 4 de juliol, pel qual s’estableixen els criteris higienicosanitaris per a la prevenció i el control de la legionel·losi. REIAL DECRET 1299/2006, de 10 de novembre, pel qual s’aprova el quadre de malalties professionals en el sistema de la Seguretat Social i s’estableixen criteris per a la seva notificació i registre. Ordre TAS/1/2007, de 2 de enero, per la que s’estableix el model de comunicat de malaltia professional, es dicten normes per elaborar-l’ho i transmetre’l i es crea el corresponent arxiu de dades personals. Guía Técnica para la evaluación y prevención de los riesgos relacionados con la exposición a agentes biológicos. Madrid: INSHT, 2001. NTP 224: Brucelosis: normas preventivas. NTP 233: Cabinas de seguridad biológica. NTP 243: Ambientes cerrados: calidad del aire. NTP 288: Síndrome del edificio enfermo: enfermedades relacionadas y papel de los bioaerosoles. NTP 289: Síndrome del edificio enfermo: factores de riesgo.

71


NTP 299: Mรฉtodo para el recuento de bacterias y hongos en el aire. NTP 313: Calidad del aire interior: riesgos microbiolรณgicos en los sistemas de ventilaciรณn/climatizaciรณn. NTP 335: Calidad de aire interior: evaluaciรณn de la presencia de polen y esporas fรบngicas. NTP 351: Micotoxinas (aflatoxinas y tricotecenos) en ambientes laborales. NTP 372: Tratamiento de residuos sanitarios. NTP 376: Exposiciรณn a agentes biolรณgicos: seguridad y buenas prรกcticas de laboratorio. NTP 384: La inmunizaciรณn activa: una herramienta de prevenciรณn. NTP 398: Patรณgenos transmitidos por la sangre: un riesgo laboral. NTP 409: Contaminantes biolรณgicos: criterios de valoraciรณn. NTP 411: Zoonosis de origen laboral. NTP 422: Endotoxinas en ambientes laborales. NTP 429: Desinfectantes: caracterรญsticas y usos mรกs corrientes. NTP 447: Actuaciรณn frente a un accidente con riesgo biolรณgico. NTP 468: Trabajo con animales de experimentaciรณn. NTP 488: Calidad de aire interior: identificaciรณn de hongos. NTP 520: Prevenciรณn del riesgo biolรณgico en el laboratorio: trabajo con virus. NTP 538: Legionelosis: medidas de prevenciรณn y control en instalaciones de suministro de agua. NTP 539: Prevenciรณn del riesgo biolรณgico en el laboratorio: trabajo con hongos. NTP 545: Prevenciรณn del riesgo biolรณgico en el laboratorio: trabajo con parรกsitos. NTP 571: Exposiciรณn a agentes biolรณgicos: equipos de protecciรณn individual. NTP 572: Exposiciรณn a agentes biolรณgicos. La gestiรณn de equipos de protecciรณn individual en centros sanitarios. NTP 585: Prevenciรณn del riesgo biolรณgico en el laboratorio: trabajo con bacterias. NTP 608: Agentes biolรณgicos: planificaciรณn de la mediciรณn. 72

NTP 609: Agentes biolรณgicos: equipos de muestreo (I). NTP 610: Agentes biolรณgicos: equipos de muestreo (II). NTP 611: Agentes biolรณgicos: anรกlisis de las muestras. NTP 613: Encefalopatรญas espongiformes transmisibles: prevenciรณn de riesgos frente a agentes causantes. NTP 616: Riesgos biolรณgicos en la utilizaciรณn, mantenimiento y reparaciรณn de instrumentos de laboratorio.


NTP 636: Ficha de datos de seguridad para agentes biológicos. NTP 652: Sensibilización laboral por exposición a ácaros (I): ácaros en el ambiente laboral. NTP 653: Sensibilización laboral por exposición a ácaros (II): técnicas de muestreo y prevención. NTP 691: Legionelosis: revisión de las normas reglamentarias (I). Aspectos generales. NTP 692: Legionelosis: revisión de las normas reglamentarias (II). Medidas específicas. NTP 700: Precauciones para el control de las infecciones en centros sanitarios. NTP 717: Gestión y tratamiento de residuos urbanos. Riesgos laborales en centros de transferencia. NTP 739: Inspecciones de bioseguridad en los laboratorios. Guies de la Bona Praxi. Direcció General de Recursos Sanitaris. Departament de Sanitat i Seguretat Social (2.1 Agents Biològics). Ministerio de Sanidad y Consumo. Comisión de Salud Pública. Consejo Interterritorial del Sistema Nacional de Salud. Protocolos de Vigilancia Sanitariaa Específica. Agentes Biológicos, 2001. HERNÁNDEZ CALLEJA, A. Et al. Condiciones de trabajo en centros sanitarios. 2a ed Madrid: INSHT, 2001. GARCÍA BENAVIDES, F.; RUIZ-FRUTOS, C.; GARCÍA GARCÍA, A.M. Salud Laboral. Conceptos y Técnicas para la Prevención de Riesgos Laborales. 2a ed. Madrid: Masson, 2000. Cap. 24. Agentes Biológicos. Centre de Seguretat i Condicions de Treball. Departament de Treball. Generalitat de Catalunya. Manual per a la Identificació i Avaluació de Riscos Laborals. Riscos Higiènics. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2006.

73



5.4 RISCOS QUÍMICS (INTRODUCCIÓ)

L’ús de productes químics és habitual a la major part de les activitats, i també al sector sanitat. Començant pels propis medicaments fins a desinfectants i esterilitzants, passant per productes de neteja, gasos anestèsics, metacrilat de metil, reactius i dissolvents de laboratoris, etc., el nombre i la varietat de productes químics és elevat. Els gasos anestèsics, l’òxid d’etilè, els desinfectants, els citostàtics i el làtex seran tractats en fitxes individuals a causa de la seva especificitat d’ús al sector sanitat. Per a les substàncies i preparats que s’empren als diferents tipus de laboratori que es poden trobar a centres hospitalaris d’hematologia, d’histoquímica, de microbiologia, de biologia molecular, de bioquímica, de recerca, els factors de risc associats són els identificats amb caràcter general a la bibliografia existent i no difereixen especialment pel fet de trobar-se a l’entorn sanitari.

75



RISCOS QUÍMICS (GASOS ANESTÈSICS) Objetius • Capacitar al personal exposat a gasos anestèsics per identificar el risc. • Conèixer les mesures preventives i de control que es poden aplicar per minimitzar l’exposició.

Descripció del risc Els agents anestèsics inhalatoris (AAI) són substàncies volàtils utilitzades en alguns procediments quirúrgics amb la finalitat d’augmentar el llindar de sensibilitat al dolor i eliminar l’estat de vigília. Els més utilitzats són el sevofluorà, desfluorà, el isoflourà i l’òxid nitrós (protòxid de nitrogen). La inhalació és l’única via d’exposició rellevant. La toxicitat aguda dels gasos halogenats com el cloroform, l’halotà i l’enfluorà està ben documentada. Exposicions a altes concentracions d’aquests gasos, com ara les requerides per a la inducció de l’anestèsia, causen lesions al fetge i danys al sistema renal. Els gasos que s’utilitzen avui dia són més segurs i rares vegades donen lesions hepàtiques, encara que no es disposa de suficients dades toxicològiques. Fins ara no estan establerts valors com VLA, REL (NIOSH), PEL i TLV (ACGIH) pel sevofluorà, el desfluorà i l’isoflurà. A l’àmbit hospitalari sovint s’utilitzen els criteris establerts per NIOSH (veure NTP-606). S’ha de tenir en compte que la dosi que s’administra al pacient depèn de molts factors com el pes del pacient, el tipus d’intervenció i el procediment de treball de cada anestesista. Malgrat això, les intervencions pediàtriques i les d’otorinolaringologia són les que emeten més agents inhalatoris. Concretament, els factors que afecten a la concentració residual de gasos anestèsics són: • Tipus d’anestèsia: el fet d’intubar o no al pacient o la utilització de diferents tipus de mascareta és determinant. En aquells casos en què no s’intuba el pacient, per exemple en intervencions odontològiques o laringològiques, és habitual l’emissió a l’ambient dels gasos exhalats, tret que s’emprin sistemes específics d’extracció localitzada a l’àrea respiratòria del pacient. • Proximitat al focus d’emissió: els anestesiòlegs i els seus ajudants són les persones més directament afectades per l’emissió de gasos. • Tipus de circuit: en els casos on s’empren circuits tancats hi ha menys emissió. • Concentracions de gasos anestèsics utilitzats: aquest aspecte és especialment important en les intervencions llargues. • Tipus d’intervenció: la durada de les intervencions, el temps transcorregut entre una sèrie d’elles que s’han dut a terme al mateix quiròfan i les característiques pròpies de la intervenció són altres aspectes que s’han de considerar. • Característiques pròpies del quiròfan: el sistema de ventilació general del quiròfan i el seu control és un factor fonamental per a la reducció de la concentració residual de gasos anestèsics. El disseny del sistema de ventilació afecta directament la circulació dels gasos residuals a l’interior del quiròfan i a la seva concentració a diferents punts.

77


• Característiques pròpies de l’aparell d’anestèsia: el fet que tingui un sistema de retorn o una connexió a un sistema de buit o a l’exterior del quiròfan, l’existència de fuites, són aspectes directament relacionats amb la presència de gasos a l’ambient. • Factors propis de l’anestesiòleg: procediment de treball emprat pel professional que asseguri cabals de gas el més baixos possibles.

Mesures de control i preventives ▪ L’exposició en els centres sanitaris, sobretot d’aguts però també en la resta, és incerta i, per tant, el control del risc s’ha de basar en les bones pràctiques. ▪ Garantir una correcta ventilació de la sala. ▪ Emprar sistemes d’eliminació de gasos residuals. La mesura més eficaç és aquella que elimina en origen la presència del contaminant. ▪ Pla de manteniment preventiu del circuit d’anestèsia. Localització de fugues i canvis de filtres. ▪ Manipular correctament el circuit de gasos: - - - -

Activar el sistema de ventilació local de la sala. Assegurar que l’equip de depuració està ben connectat. Connectar la sortida de gas al sistema de depuració central de l’hospital. Iniciar el flux de gas després de la col·locació de la mascareta laríngia o del tub endotraqueal. - Omplir els vaporitzadors sota campana. - Eliminar el màxim possible els gasos residuals a través del sistema de depuració abans de desconnectar el pacient del sistema de respiració. - Interrompre el subministrament de gas abans d’apagar el sistema de respiració. ▪ Realitzar controls ambientals periòdics. ▪ Informació i formació al personal exposat. ▪ Revisar els procediments de treball dels anestesiòlegs per optimitzar l’ús de l’AAI. ▪ Realitzar vigilància de la salut al personal afectat.

Llocs de treball afectats

78

▪ Personal que treballa als quiròfans (anestesiòlegs, cirurgians, altres facultatius i infermeres i auxiliars). ▪ Personal que treballa a les sales de reanimació, on els pacients exhalen restes d’agents inhalatoris. ▪ Personal sanitari de sales d’exploració on es treballa amb anestèsia general amb gasos anestèsics (endoscòpies i determinades exploracions radiològiques). ▪ Personal sanitari que treballa a sales de parts on s’empren AAI. ▪ Personal de neteja i manteniment (manteniment i reparació de la instal·lació dels gasos).


Material gràfic

Exercicis – pràctica ▪ Proposar una lectura i posterior debat del següent article.

Referències normatives i bibliografia REIAL DECRET 374/2001, de 6 d’abril, sobre la protecció de la salut i la seguretat dels treballadors contra els riscos relacionats amb els agents químics durant el treball. GUIA relacionada amb els agents químics (INHST). NTP 606: Exposición laboral a gases anestésicos. Publicación de NIOSH No. 2007-151: Gases anestésicos residuales - Riesgos ocupacionales en los hospitales HERNANDEZ, A. Et al. Condiciones de Trabajo en centros sanitarios. 2a ed. Madrid: INSHT, DL 2000. (vàlid per a tota la guía)

79



RISCOS QUÍMICS (DESINFECTANTS) Objetius • Conèixer quina és la perillositat intrínseca dels productes emprats com a desinfectants. • Capacitar els treballadors per aplicar les mesures preventives que estiguin al seu abast.

Descripció del risc Els desinfectants són agents químics, no aplicables per la seva toxicitat a teixits vius, que destrueixen, parcialment o totalment, els microorganismes existents en objectes inanimats. Alguns d’ells, en concentracions elevades i durant períodes de temps d’exposició perllongats, posseeixen activitat esporicida. La desinfecció és un conjunt d’operacions que es realitzen per eliminar o reduir el nombre d’agents infecciosos en qualsevol instrument, superfície o material. Es poden distingir tres tipus d’operacions que proporcionen diferents graus de desinfecció: 1. La neteja, que consisteix en l’eliminació física de restes de brutícia. 2. La desinfecció, que té per finalitat la reducció, per mètodes físics o químics, de microorganismes potencialment patògens. 3. L’esterilització, amb la que es persegueix la completa destrucció de tots els microorganismes, incloent-hi els que no són eliminats per altres mètodes, com les espores. Els mètodes de desinfecció es poden classificar en quatre categories: - Calor - Radiacions - Gasos - Vapors desinfectants líquids La calor, habitualment humida, és un dels millors mètodes per a la destrucció dels microorganismes. Es tracta d’esterilització mitjançant autoclaus. S’escalfa el material a 121o C amb vapor d’aigua saturat, sota pressió durant uns 15 minuts. La radiació ultraviolada inactiva virus, bacteris i fongs. S’empra per destruir microorganismes a l’aire, per exemple en cabines de seguretat biològica. Els riscos associats estan relacionats amb les cremades (veure radiacions no ionitzants). Existeixen diversos gasos i vapors que tenen propietats germicides, com l’òxid d’etilè i el formaldehid, encara que, cada vegada més, es van substituint per l’àcid peracètic i el peròxid d’hidrogen (plasma). Sovint s’empren en autoclaus secs, en circuits tancats, per esterilitzar material que no es pot esterilitzar mitjançant calor humit.

81


Els desinfectants líquids més utilitzats a l’entorn sanitari són: • Formaldehid: encara que es pot emprar com a esterilitzant en forma gasosa, per locals o cabines, o en fred, per a alguns instruments, aquest desinfectant s’empra sobretot en dissolució com a conservant tissular. És irritant per als ulls, el nas i el tracte respiratori. Les solucions d’ús són tòxiques sobre la pell i poden causar dermatitis i reaccions d’hipersensibilitat en contactes repetits. És, a més, corrosiu i sospitós de ser cancerigen. • Glutaraldehid: s’empra en dilució per a l’esterilització en fred de l’instrumental, la desinfecció d’alt nivell de tubs i equips utilitzats per endoscòpia, la fixació de teixits i com a reactiu de revelat de plaques radiogràfiques. En alguns llocs forma part de solucions netejadores (tant liquides com en forma d’aerosol). Pot penetrar a l’organisme per inhalació, contacte i ingestió. És altament tòxic i irritant per a la pell i les mucoses; és sensibilitzant. Altres símptomes són: dermatitis de contacte, mal de cap i problemes respiratoris com tos o opressió toràcica. • Alcohols: etílic i isopropílic. S’empren com a antisèptic de la pell, preparació quirúrgica dels malalts, neteja de superfícies, etc. Generalment són irritants per als ulls i mucoses i ressequen la pell. Atès que són inflamables, han d’emmagatzemar-se segons la normativa corresponent. • Altres desinfectants utilitzats són: dissolucions de peròxid d’hidrogen, persulfats, amonis quaternaris, clorhexidina, tots ells de menor perillositat donada la baixa concentració en la qual s’empren. • Característiques pròpies de l’aparell d’anestèsia: el fet que tingui un sistema de retorn o una connexió a un sistema de buit o a l’exterior del quiròfan, l’existència de fuites, són aspectes directament relacionats amb la presència de gasos a l’ambient. • Factors propis de l’anestesiòleg: procediment de treball emprat pel professional que asseguri cabals de gas el més baixos possibles.

Mesures de control i preventives Per a la utilització d’aquests productes és necessari conèixer els riscos lligats al seu ús i els consells de prudència, que han d’estar indicats a l’etiqueta i a la fitxa de dades de seguretat. ▪ Seleccionar els desinfectants més adequats basant-se en la seva efectivitat i innocuïtat. ▪ Substituir el gluteraldehid per altres productes amb la mateixa eficàcia i que no siguin sensibilitzants (sobretot en netejadors de superfícies). ▪ Disposar de sistema general de ventilació forçada i d’extracció localitzada dels vapors per a les operacions que ho requereixin. 82

▪ Evitar, minimitzar i controlar l’exposició ambiental. Realitzar controls ambientals periòdics de formaldehid i glutaraldehid i realitzar la vigilància de salut periòdica i adequada als treballadors exposats. ▪ Seguir les instruccions del fabricant per a la manipulació i emmagatzematge del producte. ▪ Seguir bones pràctiques de treball com ara treballar sota campana, ús de recipients amb tapa per als tractaments per immersió, etc. Protocol·litzar les actuacions mitjançant instruccions i procediments de treball que tinguin en compte la gestió del residu generat. ▪ Evitar el contacte emprant els equips de protecció adients, com ara guants de protecció con-


tra agents químics, ulleres de muntura integral o pantalles facials, mascaretes amb filtre de vapor orgànic i roba de treball. ▪ Formar i informar els treballadors exposats dels riscos i els procediments de treball segurs. Llocs de treball afectats Els professionals que sovint es troben en contacte amb aquestes substàncies als hospitals són: personal que treballa als serveis o unitats d’hospitalització, àrees quirúrgiques i d’esterilització, unitats de cures intensives, serveis d’urgència, consultes externes (CCEE), departament d’anatomia patològica, etc. Als centres d’atenció primària estan exposats els treballadors de les unitats d’esterilització, els auxiliars d’infermeria (gairebé sempre a consultes d’odontologia) i el personal de neteja.

Material gràfic

Exercicis – pràctica ▪ Aquest recurs està disponible tant a la pàgina web http://www.criteria.es com a la versió digital del producte "Guia de suport per al formador de Formació contínua en seguretat i salut laboral en el sector sanitat". 83

Referències normatives i bibliografia Fitxes de seguretat: - Formaldehid - Glutaraldehid - Alcohol etílic - Alcohol isopropílic NTP 590: Prevención de la exposición a formaldehído.


84


RISCOS QUÍMICS (ÒXID D’ETILÈ) Objetius • Conèixer quina és la perillositat intrínseca de l’òxid d’etilè. • Capacitar els treballadors per aplicar les mesures preventives que estiguin al seu abast.

Descripció del risc L’òxid d’etilè és un gas utilitzat en alguns centres sanitaris per a l’esterilització del material medicoquirúrgic que és sensible a la calor. L’òxid d’etilè és un gas irritant i altament tòxic, que pot causar càncer i alteracions genètiques hereditàries. És extremadament reactiu i inflamable, pot reaccionar fàcilment amb altres substàncies i produir explosions. (veure FDS)

Mesures de control i preventives La mesura més efectiva és la substitució del risc. Avui dia s’està substituint per l’esterilització amb autoclau de plasma o peròxid d’hidrogen. Les mesures de control que s’han d’aplicar van encaminades a controlar el focus de contaminació, el medi on es dispersa el contaminat i sobre la persona exposada. Control del focus: ▪ Aïllar l’equip d’esterilització en una sala independent. ▪ Disposar d’equips que garanteixin l’estanquitat. ▪ Instal·lar equips d’extracció localitzada en els punts on es generi gas, com la descàrrega de material, la purga, el canvi de bala i la vàlvula de seguretat. ▪ Disposar d’un programa de manteniment preventiu dels esterilitzadors. Control del medi: ▪ Situar l’equip d’una manera convenient respecte al sistema de ventilació instal·lat. ▪ Realitzar ventilació per dilució per reduir emissions de possibles fugues. ▪ Senyalitzar la zona. ▪ Valorar l’exposició ambiental periòdicament. ▪ Instal·lar detectors automàtics. Control sobre el receptor: ▪ Informar els treballadors dels riscos derivats de treballar amb l’òxid d’etilè i les mesures que han d’adoptar per disminuir o eliminar-los. ▪ Programar l’activitat de tal manera que el personal estigui exposat el mínim temps possible. Cal tenir cura en les operacions d’extracció de material i transport a la cambra d’aireació. ▪ Protecció individual mitjançant màscares facials amb filtre de carbó actiu, equips de salvament per situacions d’emergència i guants de tela. ▪ Els treballadors han de sotmetre’s periòdicament a reconeixements mèdics específics obligatoris.

85


Llocs de treball afectats ▪ Infermeres i aux. d’infermeria de les centrals d’esterilització on estan ubicats els autoclaus d’òxid d’etilè i els magatzems de material estèril. ▪ Personal de neteja i manteniment que fa feines esporàdiques a les centrals.

Material gràfic

Exercicis – pràctica ▪ Visionar el vídeo “Óxido de etileno en hospitales”, de l’INSHT. Ref. V027

86

Referències normatives i bibliografia REIAL DECRET 374/2001, de 6 d’abril, sobre la protecció de la salut i seguretat dels treballadors contra els riscos relacionats amb els agents químics durant la feina. HERNÁNDEZ CALLEJA, A Et al. Condiciones de trabajo en centros sanitarios. 2a ed. Madrid: INSHT, 2001. GUIA relacionada amb els agents químics (INHST). FDS òxid etilè


RISCOS QUÍMICS (LÀTEX) Objetius • Donar a conèixer als treballadors els riscos associats a l’ús del làtex i les mesures que cal prendre.

Descripció del risc El làtex de cautxú és un producte fabricat a partir d’un fluid que s’extreu de l’arbre Hevea Brasiliensis. S’utilitza en la fabricació d’una gran gamma de productes gràcies a la seva elasticitat i flexibilitat. L’ús freqüent de guants de làtex com a mesura de protecció general d’agents com la sang, alguns productes químics, etc. ha provocat un augment important dels casos de sensibilització als derivats de la goma. La majoria de les reaccions al·lèrgiques al làtex són principalment causades per algunes proteïnes que el componen. El làtex també passa a l’aire, ja que la proteïna causant de l’al·lèrgia pot adherirse al talc que s’utilitza per lubricar els guants. Així doncs, les vies de penetració a l’organisme són la dèrmica i la inhalatòria. Als centres sanitaris el làtex es troba principalment en guants, sondes i drenatges, tubs (fonendoscopi, braçalets de tensió...), ambú, taps de medicació, mascaretes o ulleres de goma, algun material d’odontologia, entre d’altres.

Mesures de control i preventives ▪ Substitució del làtex (quan sigui possible) per un altre material alternatiu: vinil, silicona, neoprè, nitril, butil, o escollir-ne els de proteïna reduïda i sense pols. ▪ Les persones al·lèrgiques al làtex han d’evitar el contacte directe amb productes que en continguin i les zones on pugui haver-hi pols i no estiguin prou ventilades. ▪ Es tractarà el personal al·lèrgic al làtex com a personal sensible i s’adaptarà el seu lloc de treball per evitar l’exposició. Llocs de treball afectats Principalment els treballadors que manipulen els guants o altres materials que contenen làtex. 87


Material gràfic

Exercicis – pràctica

88

▪ Fer un llistat del material d’un centre de treball que contingui làtex i fer una proposta raonada de substitució. ▪ Visitar el web de l’associació espanyola d’al·lèrgics al làtex i llegir alguna de les referències de l’apartat de notícies i proposar un debat sobre el que s’hagi llegit.

Referències normatives i bibliografia Asociación Española de Alérgicos al Látex: http://www.aeal.cjb.net


RISCOS QUÍMICS (CITOSTÀTICS) Objetius • Conèixer els riscos associats al treball amb fàrmacs citostàtics. • Conèixer les mesures preventives i de control a aplicar per minimitzar el risc.

Descripció del risc Els citostàtics són substàncies citotòxiques dissenyades i emprades per causar disfunció cel·lular, inhibint el creixement de les cèl·lules canceroses mitjançant l’alteració del metabolisme i bloqueig de la divisió i reproducció cel·lular, i, per tant, s’usen preferentment en el tractament farmacològic de malalties neoplàsiques (quimioteràpia). Degut al seu mecanisme d’acció cel·lular, poden provocar efectes mutagènics, carcinogènics o teratogènics. Alguns fàrmacs citostàtics mostren una relativa baixa estabilitat un cop preparats per ser administrats. Per tant, no és possible mantenir estocs de preparats intermedis, que reduiria la càrrega de treball i facilitaria les manipulacions. Juntament amb la diversitat de prescripcions, la inestabilitat del preparat planteja la necessitat de preparar sota demanda la totalitat de les reconstitucions. D’altra banda, la necessària esterilitat del preparat requereix un espai de treball, un equipament i unes tècniques especials. Aquestes tasques es duen a terme a les unitats de farmàcia. Els fàrmacs més emprats són la ciclofosfamida, el fluorouracilo, el cisplatino i el metrotexat (als centres de primària s’administra com a agent reumatoide). Les vies de penetració d’aquests productes poden ser per: • Inhalació d’aerosols i microgotes que es desprenen durant la preparació de les solucions de citostàtics i durant la seva administració, o per trencament d’ampolles al purgar el sistema, etc. • Contacte directe a través de pell i/o mucoses. Contacte amb superfícies contaminades durant la preparació o manipulació d’aquests fàrmacs i durant la recollida i eliminació de residus (materials d’un sol ús i excretes dels pacients). • Via parenteral per introducció directa del medicament a través de punxades o talls produïts per trencament d’ampolles.

Mesures de control i preventives En la manipulació de citostàtics, a l’igual que en altres activitats de l’àmbit sanitari, s’ha de considerar tant els aspectes de protecció del producte (asèpsia) com la minimització dels riscos que afecten tant el personal manipulador, com el malalt i el medi. En el cas de l’exposició laboral, la combinació d’instal·lacions tècniques adequades (protecció col·lectiva) amb equips protectors personals (roba i equips de protecció individual) és la millor forma de protecció en front a diferents possibilitats de contaminació. A més, ha de reduir-se al màxim el número de persones que manegen citostàtics mitjançant mesures organitzatives i el subministrament de solucions ja preparades, llestes per a la seva administració que requereixin una menor manipulació.

89


A banda de seguir les recomanacions generals de seguretat de manipulació de productes químics, a les àrees on hi hagi manipulació de citostàtics cal seguir procediments de treball segurs. La preparació s’ha de realitzar d’acord a les instruccions d’ús del subministrador, exclusivament per personal qualificat i tenint en compte la forma farmacèutica amb la que es presenta el citostàtic. Les infermeres que fan l'administració també han de ser formades en la manipulació de citostàtics i informades dels seus efectes tòxics. Han de dur bata i guants com el personal de preparació. Per evitar el risc d’inhalació: ▪ Treballar amb cabines de flux laminar vertical (CSB Classe II tipus B1 30% aire circulant i 70% aire exterior) a les àrees on es reconstitueixen aquests fàrmacs, serveis de farmàcia hospitalària. Les cabines han de funcionar de manera permanent i han de ser revisades periòdicament per personal qualificat d’acord amb les indicacions del fabricant i les normes establertes. ▪ Evitar la sobrepressió als vials i les xeringues per tal de minimitzar la formació d’aerosols durant la manipulació i/o administració dels fàrmacs citostàtics. ▪ Comprovar, durant l’administració, que no queda líquid a la part superior de les ampolles abans d’obrir-les i col·locar una gasa humida amb alcohol al coll de l’ampolla per evitar la formació d’aerosols. ▪ En la preparació i l’administració de citostàtics cal utilitzar agulles i xeringues amb connexions luer-lock, que ofereixen més seguretat i eviten vessaments accidentals. Per evitar risc de contacte: ▪ Abans d’iniciar el treball amb citostàtics i en acabar els procediments s’efectuarà un rentat de mans. ▪ Emprar guants per a la manipulació dels vials, tant en el transport com en l’emmagatzematge. Recents estudis mostren que existeix contaminació a les superfícies dels vials tancats, fins i tot quan els laboratoris farmacèutics els subministren. ▪ Caldrà dur doble guant de làtex, bata de màniga llarga i, en determinats casos, mascareta autofiltrant, gorra i ulleres. Quant als guants, caldrà canviar-los cada 30 minuts i sempre que es contaminin o es trenquin. ▪ Netejar la superfície de la cabina després de treballar-hi amb una solució inactivant del fàrmac. També cal tenir en compte la possibilitat d’autoinoculació per punxada o tall i seguir el procediment establert per a aquests casos al centre sanitari. Els residus de citostàtics, material d’un sol ús utilitzat i objectes punxants es dipositaran en recipients d’ús exclusiu i s’eliminaran com un residu sanitari del GRUP IV (veure fitxa de residus).

90

Encara que existeix tecnologia i mitjans organitzatius que permeten treballar amb total seguretat, la majoria de recomanacions publicades sobre la manipulació de citostàtics desaconsellen la seva manipulació a dones embarassades, a aquelles que planifiquen el seu embaràs a curt termini, a mares en període de lactància i a mares de fills amb malformacions congènites o amb històric d’avortaments espontanis. Cal dur a terme una vigilància de la salut específica als treballadors que estan exposats a fàrmacs citostàtics. Llocs de treball afectats Tots els treballadors que estiguin en contacte amb aquest tipus de fàrmacs, de forma continuada i en petites quantitats, ja sigui en la preparació, manipulació i transport (personal de farmàcia), l’administració (Infermeres) i l’eliminació de residus (personal de neteja) i excretes de pacients (auxiliars d’infermeria i auxiliars de geriatria).


Material gràfic

Exercicis – pràctica ▪ Una vegada exposat el tema, redactar en grups de 3-4 persones un protocol d’actuació per fer front al risc d’exposició a agents citostàtics. A continuació, posar en comú els resultats. ▪ Visionar el vídeo “Fármacos citostáticos. Manejo seguro en la reconstitución”, de l’INSHT Ref. V032

Referències normatives i bibliografia NTP 740: Exposición laboral a citostáticos en el ámbito sanitario. Protocolos de vigilancia sanitaria específica. Agentes citostáticos (www.msc.es) SOTO ESTEBAN, J.M.; GÓMEZ CÁRCABA, O; LÁZARO DELGADO, R.M. Guía para el manejo seguro de fármacos citostáticos. Madrid: SATSE, Sindicato de Enfermería, 2000. REIAL DECRET 665/1997, de 12 de maig, sobre la protecció dels treballadors contra els riscos relacionats amb l’exposició a agents cancerígens durant la feina. HERAS COBO, C. Manejo de productos citostáticos. Madrid: INSHT, 1995 GESTAL OTERO, J.J. Riesgos laborales del personal de la sanitario. Madrid: Mc.Graw-Hill. Interamericana, 2003. HERNANDEZ, A. Et al. Condiciones de Trabajo en centros sanitarios. 2a ed. Madrid: INSHT, DL 2000. INSHT. Fármacos citostáticos (Manejo Seguro en la Reconstitución). Madrid: INSHT, 1994. (Vídeo)

91



5.5 RISCOS ASSOCIATS A LES RADIACIONS NO IONITZANTS Objetius • Conèixer què són les radiacions no ionitzants i quins equips emprats a l’entorn sanitari les provoquen. • Conèixer les mesures de prevenció.

Descripció del risc La denominació de radiacions no ionitzants (RNI) es correspon amb aquelles que no tenen prou energia per ionitzar la matèria o, dit d’una altra manera, per trencar estructures cel·lulars dels sistemes biològics, però sí poden alterar les seves funcions. Són radiacions no ionitzants la radiació ultraviolada, la radiació infraroja, les radiofreqüències, les microones, els camps de freqüències extremadament baixes i els camps elèctrics i magnètics estàtics, i estan situades a l’espectre electromagnètic a l’interval que va des de 0 Hz a 3x1015 Hz. Camps i ones: 1. Camps estàtics (0 Hz). Aquestes radiacions estan produïdes per espectròmetres de ressonància magnètica nuclear que disposen d’un electroimant que genera un camp magnètic estàtic. 2. Radiacions de freqüència extremadament baixa (ELF) (0 Hz a 30 KHz). Les fonts d’exposició laboral es troben a les línies d’alta tensió i subestacions elèctriques. Dins d’aquest rang es troba la corrent alterna domèstica (50 Hz). Altres fonts són els forns elèctrics, la soldadura elèctrica i la cel·la electrolítica. Aquest tipus de radiacions tenen energia tan petita que no provoquen canvis a nivells electrònics, ni vibracionals ni rotacionals. 3. Radiacions de freqüència baixa (30 KHz a 100 KHz), tenen propietats físiques molt semblants a les ELF. 4. Radiofreqüències (100 KHz a 300 MHz). 5. Microones (300MHz a 300GHz). Les radiofreqüències i microones ja tenen energia suficient per excitar els estats de vibració i rotació dels àtoms i de les molècules i, per tant, es produeix una conversió de l’energia electromagnètica en energia tèrmica. Existeixen diverses fonts de radiació com la diatèrmia clínica, les ràdios, la televisió, el telèfon i la telefonia mòbil, les alarmes, els controls de velocitat, etc. Radiacions òptiques: 1. Radiació infraroja (de 780 nm a 1 mm). 2. Radiació visible (de 400 nm a 780 nm). 3. Radiació ultraviolada (de 180 nm a 400 nm). Els làsers emeten radiació EM a l’espectre de la radiació òptica des de l’infraroig fins a l’ultraviolat.

93


Es classifiquen en 7 tipus: Classe 1: Productes làsers que són segurs en totes les condicions d’utilització raonablement previsibles, incloent-hi l’ús d’instruments òptics en visió directa. Classe 1M: Làsers que emeten a l’interval de longituds d’ona (lambda) entre 302,5 i 4000 nm. Són segurs en condicions d’utilització raonablement previsibles, però poden ser perillosos si s’empren instruments òptics en visió directa. Classe 2: Làsers que emeten radiació visible a l’interval de longituds d’ona entre 400 i 700 nm. La protecció ocular s’aconsegueix sovint per les respostes d’aversió, incloent-hi el reflex parpebral. Aquesta reacció pot proporcionar l’adequada protecció encara que s’emprin instruments òptics. Classe 2M: Làsers que emeten radiació visible (400 i 700 nm). La protecció ocular s’aconsegueix sovint per les respostes d’aversió, inclòs el reflex parpebral, però la visió del feix pot ser perillosa si s’empren instruments òptics. Classe 3R: Làsers que emeten entre 302,5 i 106 nm, la visió directa del feix és potencialment perillosa, però el seu risc és menor que el dels làsers de classe 3B. Necessiten menys requisits de fabricació i mesures de control de l’usuari que les aplicables a làsers de Classe 3B. Classe 3B: Làsers que la seva visió directa del feix és sempre perillosa, mentre que la reflexió difosa és normalment segura. Classe 4: Làsers que també poden produir reflexions difuses perilloses. Poden causar danys sobre la pell i també poden donar lloc a incendis. La seva utilització requereix extremar les precaucions. La interacció de les RNI sobre l’organisme humà produeix un efecte diferent segons sigui la freqüència de la radiació. Els possibles efectes adversos que pugui produir l’exposició a camps magnètics estàtics i camps electromagnètics de baixa freqüència (de 0 Hz a 100 KHz) sobre les persones no són del tot coneguts. L’energia que tenen aquestes radiacions és insuficient per produir un augment significatiu de la temperatura corporal. Indueixen, però, corrents elèctriques que poden alterar la circulació dels ions o provocar un estímul directe sobre les cèl·lules musculars o nervioses. Les radiofreqüències i microones produeixen un efecte tèrmic, augmentant la temperatura dels òrgans interns, i no només superficialment. Els teixits menys vascularitzats són els de més risc (ulls i testicles). Les radiacions visibles i ultraviolades poden induir reaccions fotoquímiques. Els efectes d’aquestes últimes es produeixen sobretot a la pell (eritema i càncer de pell) i als ulls (conjuntivitis). 94

Els riscos per a la salut de les radiacions làsers depenen de la longitud d’ona de la radiació òptica, de la zona del cos on incideixi (pell, ulls), de la seva potència i del temps d’exposició.


Mesures de control i preventives En relació als CEM i a les radiacions ELF: ▪ Els sistemes d’apantallament basats en les gàbies de Faraday (tancar la zona que es vol aïllar en un recinte de parets metàl·liques amb presa de terra) són eficaces per reduir el camp elèctric, però no el magnètic. ▪ L’augment de distància entre la font i les persones. ▪ Limitació dels temps d’estada en zones de risc. Els CEM de baixa freqüència poden interferir amb el funcionament dels marcapassos; per tant, es recomana senyalitzar les zones on es trobin les fonts. En relació a les microones i baixa freqüència: ▪ Tancament de les fonts. ▪ Augment de la distància entre l’emissor i el receptor. En els equips de diatèrmia, cal que durant el tractament el personal es distanciï 3-4 metres. ▪ Construcció de malles metàl·liques o panells perforats. ▪ Disminució dels temps d’exposició. ▪ Reorientació de les antenes, perquè no irradiïn a zones ocupades. ▪ Senyalització de zones per evitar l’accés. En relació a radiacions visibles i infraroig: ▪ Apantallament de les fonts de llum per evitar visió directa. ▪ Ulleres de protecció. Quant a la radiació ultraviolada: ▪ Tancament de les fonts emissores. ▪ Recobrir antirreflectant de les parets. ▪ Senyalització de la zona, limitació d’accés. ▪ Ventilació adequada. Quant als equips generadors de rajos làsers de gran potència: ▪ Sistema d’enclavament que impedeixi l’ús no autoritzat. ▪ Lloc on estan instal·lats, molt il·luminats per reduir l’obertura de la pupil·la i parets fosques que evitin la reflexió. Senyalització del local. ▪ Senyalització. Els làsers han d’estar etiquetats amb etiquetes visibles i que es puguin llegir sense que sigui necessària l’exposició. ▪ Quan s’emprin equips de classe 3B i 4 convé nombrar un responsable de seguretat làser que implanti controls preventius i vigili el compliment dels requisits de seguretat. ▪ Emprar guants i protectors oculars que compleixin la norma EN-207 o EN-208. En tots els casos cal ensinistrar adequadament al personal i realitzar controls periòdics de la seva salut. Llocs de treball afectats A continuació es presenta una taula amb les aplicacions a l’àmbit sanitari més importants i les radiacions que produeixen:

95


Aplicació

Tipus de radiació

Esterilització (làmpades germicides).

R. ultraviolada (UV-C).

Cirurgia i teràpia en diverses especialitats.

R. làser (UV, infraroja visible).

Aplicacions fotoquimioterapèutiques (dermatologia) i laboratoris.

R. ultraviolada (UV-A, UV-B).

Aplicació superficial de calor.

R. infraroja.

Fisioteràpia i rehabilitació (diatèrmia).

Microones i radiofreqüència.

Fisioteràpia i rehabilitació.

Radiofreqüència i camps elèctrics i magnètics de freqüència extremadament baixa.

Diagnosi (ressonància magnètica d’imatge, escàner, TAC).

Radiofreqüència. Camps magnètics estàtics i gradients de camp magnètic.

Pantalles de visualització de dades.

Radiofreqüència i camps elèctrics i magnètics de freqüència extremadament baixa.

Subestacions de transformació de corrent elèctrica.

Camps elèctrics i magnètics de freqüència extremadament baixa.

Aquest tipus d’aparells generadors de RNI es troben a serveis de rehabilitació i fisioteràpia, serveis de diagnòstic per a la imatge, quiròfans, dermatologia i oftalmologia. Els làsers s’utilitzen principalment a oftalmologia, dermatologia, otorinolaringologia, ginecologia, neurocirurgia, odontologia i urologia. La major part dels làsers emprats als centres sanitaris són d’alta freqüència (classes 3B i 4) i, per consegüent, ha d’haver un alt grau d’exigència en el compliment dels requisits de seguretat (UNE EN 60825).

Material gràfic

96


Exercicis – pràctica ▪ Preparació d’un exercici on s’hagi de relacionar l’aparell amb la radiació que emet i les mesures que s’han d’adoptar per treballar amb aquest.

Referències normatives i bibliografia Directiva 2004/40/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 29 d’abril de 2004, sobre disposicions mínimes de seguretat i salut relatives a l’exposició dels treballadors als riscos derivats d’agents físics (camps electromagnètics). Directiva 2006/25/CE sobre disposicions mínimes de seguretat i salut relativa a l’exposició dels treballadors a riscos dels agents físics (radiacions òptiques artificials). Recomanacions de la Comissió Internacional de Protecció contra Radiació No ionitzant (ICNIRP). NTP 698: Campos electromagnéticos entre 0Hz i 300GHz: criterios CNIRP para valorar exposición laboral. NTP 598: exposición a campos magnéticos estáticos. NTP 654: láseres. UNE-EN 60825-1 “Seguridad de los productos láser. Parte 1: Clasificación del equipo, requisitos y guía de seguridad” 1996. Modificada por: UNE EN 60825-1/Al 1: 1997 y con el complemento UNE EN 60825-1/A2: 2002.

97


98


5.6 RISCOS ASSOCIATS A LES RADIACIONS IONITZANTS Objetius • Conèixer què són les radiacions ionitzants, quins són els seus efectes i quins equips emprats a l’entorn sanitari les provoquen. • Conèixer les mesures de prevenció generals i específiques segons el tipus d’equip i la radiació que emet.

Descripció del risc Les radiacions ionitzants (RI) són aquelles que, quan interaccionen amb la matèria, produeixen la ionització dels àtoms o molècules originant ions. Els efectes biològics produïts per les RI són la resposta de l’organisme per controlar l’energia absorbida per la interacció entre elles. Una RI pot actuar tant sobre l’estructura cel·lular, fent-la malbé o modificant-la, com sobre l’aigua originant H+ i OH- i els corresponents radicals que, quan reaccionen en cadena, produeixen canvis que provoquen lesions. Els danys produïts a l’organisme són inespecífics i no es distingeixen dels produïts per altres causes, i poden tenir tant caràcter somàtic (manifestar-se al propi individu) com genètic (apareixent en posteriors generacions). A més, els efectes sobre l’individu poden ser immediats i diferits. A les instal·lacions sanitàries es poden presentar dos tipus de riscos radiològics: el risc d’irradiació externa i el risc de contaminació radioactiva, que pot ser interna o externa. A continuació es detallen els riscos presents segons el tipus d’instal·lació i la seva font de radiació: 1. Radiodiagnòstic: es produeix el risc d’irradiació externa quan està en funcionament el tub de raig X. Aquesta irradiació pot afectar a tot l’organisme o a una part d’aquest (mans, coll, cap). Els equips de sala de radiodiagnòstic es poden agrupar en els següents tipus: • Radiografia convencional. • Radiografia i radioscòpia. • Radiologia intervencionista. • Mamografia. • Tomografia computeritzada. • Altres (radiografia dental, densitometria òssia, litotrícia localitzada per raigs X, etc.). Normalment els serveis de radiologia bàsica només fan radiografies sense radioscòpia. Els servies de radiologia especialitzada són els que disposen d’equips més sofisticats. 2. Radioteràpia: a les instal·lacions de radioteràpia el risc més habitual és el d’irradiació externa, i en el cas de la radioteràpia metabòlica també el de contaminació. El risc d’irradiació externa és a tot l’organisme, i a la braquiteràpia (col·locació d’una font radioactiva en contacte amb un tumor o introduïda en aquest), a més a més, hi ha risc d’irradiació parcial en la manipulació de les fonts radioactives. Les fonts d’irradiació són: • Equips de teleteràpia (raigs X i raigs gamma). Són equips que permeten la irradiació externa dels tumors. • Equips de raigs X per simulació.

99


• Emissors beta i gamma, que poden ser emprats a la braquiteràpia i poden trobar-se a la gammateca, al radioquiròfan, a les sales de tractament i a l’àrea d’hospitalització de braquiteràpia. 3. Medicina nuclear i laboratoris: si utilitzen fonts radioactives no encapsulades, els riscos presents són tant els d’irradiació externa com els de contaminació interna i externa. Les fonts de radiació són les substàncies radioactives, emissores de radiació beta i gamma, que es troben a: • Cambra calenta. • Sala de preparació de dosis. • Sala d’administració de dosis i àrees d’imatge. • Sala d’espera dels malalts que se’ls ha administrat radiofàrmacs. • Lavabos dels malalts. • Habitacions d’hospitalització de radioteràpia metabòlica. • Magatzem de residus. El radionucleòtid s’introdueix a l’organisme com a traçador per tal d’obtenir informació del comportament de seu isòtop estable, tant pel que fa al seu transport com pel que fa a la seva distribució, metabolisme, formació patològica o la seva eliminació en el cos humà.

Mesures de control i preventives En els llocs de treball amb risc d’exposició a RI, independent de si s’empren fonts radioactives o generadores de RI i del tipus de risc, han de seguir-se unes determinades normes de protecció recollides al Reial decret 783/2001, sobre protecció sanitària contra RI. Les mesures van encaminades a obtenir un nivell d’exposició el més baix possible, el mínim de persones exposades, a proporcionar la informació i formació adequada, i a establir controls mèdics i dosimètrics d’aquestes. Els llocs on es manipulen les fonts radioactives han d’estar perfectament senyalitzats i delimitats. Aquests llocs es classifiquen segons el nivell d’exposició (veure Reial decret 783/32001 o NTP 614). Els principis bàsics de protecció radiològica són els següents: Protecció contra irradiació externa El nivell de dosis de radiació rebuda per un individu depèn de 3 factors: 1. El temps d’exposició. 2. La distància entre la font i l’individu. 3. La matèria que s’interposa entre ambdós.

100

Així doncs, s’ha de limitar el temps d’exposició, augmentar la distància entre la font i l’individu i apantallar els equips i les instal·lacions. Protecció contra la contaminació Les mesures preventives estan enfocades per evitar el contacte. Les mesures específiques de protecció van en funció de la radiotoxicitat i l’activitat de les substàncies radioactives emprades. Aquestes mesures s’estableixen actuant sobre les estructures, instal·lacions i zones de treball i sobre el personal (EPIs). Les superfícies han de ser llises, exemptes de porus i fissures perquè es puguin descontaminar fàcilment.


Han de disposar de sistemes de ventilació adequats, especialment quan es manipulin productes volàtils. És necessari establir controls periòdics de les zones de treball, de la roba emprada i dels materials. La gestió dels residus radioactius ha de ser especifica i diferenciada, i s’ha de disposar d’un pla de gestió dels mateixos. A continuació fem referència a unes mesures preventives específiques que s’han de tenir en consideració depenent del tipus d’instal·lació. 1. Radiodiagnòstic: Equips: han de tenir protecció, com blindatges contra la radiació directa residual i contra la radiació dispersa. El generador ha de disposar de doble temporitzador de seguretat, d’un sistema de presentació de les condicions de funcionament i ha d’impedir la repetició no desitjada de dispars. Instal·lacions: han de disposar de zones protegides (proteccions estructurals), mantenint les distancies necessàries i una distribució adient de les sales. Operacions: s’ha d’establir un control d’accés i el personal d’operació només ha d’estar dins de la sala durant el temps imprescindible. És necessària una informació adequada sobre els equips i el seu funcionament i les proteccions existents, així com realitzar les verificacions periòdiques. Algunes normes bàsiques per al treball en sales de radioscòpia, radiografia i equips mòbils: Sales de radiografia: ▪ Tancar les portes abans d’iniciar l’exploració. ▪ No dirigir el feix directe cap a les finestres, als llocs de control ni a la cambra fosca. ▪ Durant la radiografia, tot el personal ha d’estar a la zona protegida amb blindatge estructural. ▪ S’han d’emprar, sempre que sigui possible, els protectors de gònades. ▪ La distancia dels focus a la pell no ha de ser inferior a 45cm. ▪ Si s’ha de subjectar al pacient, s’ha d’estar fora del feix directe, el més allunyat possible del tub de raigs X i emprar guants i davantal. Sales de radioscòpia: ▪ Només ha d’estar el personal imprescindible. ▪ És recomanable disposar d’intensificador d’imatge i s’haurien d’eliminar les pantalles de radioscòpia directa. ▪ Si no es disposa d’intensificador, l’observador haurà d’acostumar els ulls a la foscor abans d’iniciar l’exploració. ▪ S’ha de tenir en compte que la radiació dispersa s’augmenta col·locant el tub a dalt i l’intensificador a baix. ▪ El personal que estigui a la sala ha de dur davantal plomat, no apropar-se al pacient, i al tub el menys possible. S’ha de palpar amb guants protectors. ▪ Diafragmar el mínim el camp exploratori i, si és possible, emprar protectors de gònades. ▪ La distància entre el focus i la pell ha de ser inferior a 30cm. ▪ Emprar, sempre que sigui possible, la monitorització de la imatge. De la mateixa manera que a les sales de radiografia, s’han de tancar les portes, no dirigir el feix directe a les finestres, ni al lloc de control ni la cambra fosca. Equips mòbils: ▪ No dirigir el feix cap a ningú que no sigui el pacient. ▪ El personal ha de dur davantal protector i mantenir-se allunyat del pacient, un mínim de 2m durant el dispar. ▪ Diafragmar el mínim el camp exploratori i, si és possible, emprar protectors de gònades. ▪ Emprar dispositius de centrat i distanciadors.

101


2. Radioteràpia: Braquiteràpia: ▪ Disposar d’una àrea separada per a la preparació, implant i hospitalització de pacients. ▪ Realitzar un inventari de les fonts radioactives i registrar tots els seus moviments. S’ha d’establir responsables per al seu emmagatzematge i accés a les mateixes. ▪ Les fonts radioactives i els recipients han d’estar senyalitzats. ▪ S’ha de disposar dels accessoris adequats per reduir l’exposició i el personal ha d’estar entrenat. ▪ S’han de controlar les àrees de treball, la roba del pacient i del personal d’operacions, així com l’habitació. És recomanable col·locar coladors als lavabos per evitar la pèrdua de les fonts. Teleteràpia: ▪ Els equips han de disposar de sistemes d’enclavament que impedeixin activar indegudament la irradiació. ▪ La instal·lació ha de tenir porta i interruptors d’emergència i disposar de monitor de radiació ambiental amb alarma. Ha d’estar senyalitzada i ha de ser possible l’observació des de l’interior. ▪ El feix de radiació ha de disposar de doble monitor i temporitzadors. Ha de tenir sistema de limitació de la radiació paràsita de feix directe i bloqueig per desviació de paràmetres. 3. Medicina nuclear: Les mesures generals que s’han de prendre són les explicades abans per evitar el risc de contaminació i irradiació. A continuació es comenten unes actuacions molt concretes a realitzar en el cas de la teràpia metabòlica: ▪ El pacient ha d’estar en una habitació protegida, amb bany propi i senyalitzada. ▪ Les infermeres es consideraran exposades i, per tant, han d'estar entrenades i autoritzades per manipular substàncies radioactives. ▪ Els utensilis emprats durant el dinar, la roba del pacient i del llit es consideraran residus radioactius. ▪ S’han de realitzar medicions ambientals per establir els temps de permanència a la sala, incloses les visites. ▪ Tant l’orina com els vòmits dels primers dies després de la prova s’han de tractar com a residus radioactius. ▪ S’ha d’instruir al pacient i a la família sobre les precaucions que han de prendre en el seu domicili. Llocs de treball afectats Personal que treballa als serveis de diagnòstic per a la imatge, radioteràpia, medicina nuclear, odontologia, laboratoris que treballen amb isòtops radioactius, àrees quirúrgiques i, en general, tots aquells professionals que puguin estar en contacte amb aquestes formes d’energia. 102

El Reial decret 783/2001 classifica els treballadors exposats en 2 categories, segons la dosi que puguin rebre: ▪ Categoria A: persones que, per les condicions en què realitza la tasca, poden rebre una dosi superior a 6mSv per any oficial o una dosi equivalent superior a 3/10 dels límits anuals de dosi equivalent per al cristal·lí, la pell i extremitats. Aquests treballadors, es troben a les zones classificades com a controlades). Han de dur dosímetres individuals. L’examen de salut és obligatori i anual. ▪ Categoria B: persones que, per les condicions en què realitza la tasca, és molt improbable que rebin dosis superiors a 6mSv per any oficial o una dosi equivalent superior a 3/10 dels límits anuals de dosi equivalent per al cristal·lí, la pell i extremitats. Per a aquests treballadors no


és obligatori l’ús de dosímetres ni tampoc han de sotmetre’s a l’examen de salut, malgrat sigui recomanable. El personal que s’incorpora de nou a una instal·lació radioactiva ha de ser sotmesa a un reconeixement previ a l’inici de l’activitat, d’acord amb les especificacions indicades pel Consell de Seguretat Nuclear.

Material gràfic

Exercicis – pràctica ▪ Proposar un llistat de diferents zones afectades per radiacions ionitzants perquè els alumnes triïn les diferents senyalitzacions d’aquestes zones.

Referències normatives i bibliografia REIAL DECRET 783/2001, de 6 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament sobre protecció sanitària contra radiacions ionitzants. REIAL DECRET 413/1997, de 21 de març, sobre protecció operacional dels treballadors externs amb el risc d’exposició a radiacions ionitzants per intervenció en zona controlada. ICRP-33, Comisión Internacional de Protección Radiológica. http://www.csn.es ( consejo de seguridad nuclear) Convenio 115 de la OIT, relativo a protección de los trabajadores contra las radiaciones ionizantes. NTP 614: Radiaciones ionizantes: normas de protección.

103


104


5.7 ACCIDENTS “IN ITINERE” I “IN MISSIÓ” Objetius • Determinar els tipus d’accidents que tenen lloc en el sector sanitat i realitzar la seva investigació tenint en compte les característiques del sector.

Descripció del risc En el sector hospitalari, els llocs d’accidents de treball s’agrupen en: Accidents in itinere: són aquells que tenen lloc tant a l’anada com a la tornada de la feina. En aquests casos, la investigació tindrà en compte els horaris que el treballador realitzava. En el sector sanitat, pot contribuir a què tingui lloc un accident in itinere: • El cansament acumulat pel nombre d’hores de treball. L’expansió del sector sanitat i sociosanitari ha necessitat un increment de la contractació, que ha provocat símptomes d’esgotament en el mercat laboral, l’entrada de personal amb menys qualificació de l’habitual i l’increment del nombre d’hores totals de treball per compensar dèficits de plantilla. • Turnicitat. El torn de nit, que suposa un canvi en els cicles circadians i, a la sortida d’aquest, el risc de patir un accident, també es pot veure alterat així com les guàrdies, que solen ser torns de treball més llargs (superiors a 10h) i enllaçats amb una setmana de feina. Aquests tipus d’accidents solen ser accidents de trànsit (cotxe, moto o bicicleta) i caigudes al mateix nivell (relliscades a les escales del metro, desnivells a les voreres, etc.). Accidents in missió: són aquells que tenen lloc en el desplaçament durant la jornada de treball. En aquests accidents estan especialment implicats els casos dels serveis a domicili, i, en el cas que l’empresa estigui formada per més centres en diferents ubicacions, el personal d’administració. Aquests solen ser accidents de trànsit (desplaçaments amb cotxe propi o de l’empresa, moto, bicicleta) i caigudes al mateix nivell (desnivells a les voreres, escales de les cases on van a visitar en mal estat, relliscades a les escales del metro o al baixar de l’autobús). Els accidents in missió estan en augment donades les aliances estratègiques entre diferents centres, així com la tendència a oferir l’assistència a domicili. Accidents en el lloc de treball: són aquells que tenen lloc en el propi centre de treball. En aquests casos generalment són: • Accidents biològics: punxades, rascades, talls, contacte amb malalties infectocontagioses que requereixen aïllament. • Accidents no biològics: es consideren accidents no biològics els accidents per cops i col·lisions, per sobreesforç, per caigudes al mateix i a diferent nivell, per inhalació de substàncies químiques. Accidents en un altre centre: Els accidents que tenen lloc en un altre centre solen ser de treballadors que realitzen activitats per a la mateixa empresa a diferents llocs físics (els professionals que estan en centres d’atenció primària, hospitals o residències i van a domicilis).

105


Els dos principals tipus d’accidents en el Sector sanitat són les punxades i els sobreesforços; cal tenir en compte els accidents per situacions hostils, que cada vegada són més presents i notificats en el sector sanitat.

Mesures de control i preventives Quant als accidents in itinere i in missió, cal tenir en compte els quatre factors que poden provocar aquest tipus d’accidents: el vehicle, l’entorn, el conductor i tot el que fa referència a l’organització dels desplaçaments. Accidents in itinere: ▪ Recordatoris de formació vial. ▪ Organització del treball de manera que entre torn i torn es disposi d’un temps de repòs i de descans suficient. ▪ Sensibilitzar el treballador sobre la importància de sortir amb el temps suficient per poder atendre els possibles imprevistos que sorgeixin durant la ruta (carrers tallats per obres o per actes organitzats, condicions climàtiques desfavorables, intensitat del tràfic, etc.). ▪ Informar-se del recorregut més adient i segur (si existeixen obres, si la carretera està mal il·luminada, llocs mal senyalitzats, etc.). ▪ Manteniment preventiu del propi mitjà de transport emprat. Motivar l’ús de transports col·lectius. ▪ Informar el treballador sobre les recomanacions a tenir en compte en cas de treballar en el torn de nit (especialment en el consell alimentari d’evitar ingerir greixos i estimulants i en la importància d’evitar els contrastos de llum intensos de nit-dia). Accidents in missió: ▪ Estudiar la possibilitat de realitzar videoconferències. ▪ Dissenyar les visites de manera coherent (per barris…) per evitar llargs trajectes, estudiar la possibilitat d’ús de transports col·lectius, etc. ▪ Realitzar desplaçaments per als casos veritablement necessaris, solucionar per e-mail o telèfon tot el possible. ▪ Realitzar revisions dels mitjans de transport de l’empresa o dels propis utilitzats en aquests serveis. ▪ Comptar amb el temps suficient per al desplaçament, l’assistència i els imprevistos que puguin sorgir. ▪ Formació de conducció preventiva. ▪ Informar-se dels recorreguts més adients i segurs (si existeixen obres, si la carretera està mal il·luminada, etc.). ▪ Manteniment preventiu del propi mitjà de transport emprat. ▪ Recordatoris de formació vial. ▪ Dotar al treballador del calçat adequat per realitzar les visites als domicilis. 106

Llocs de treball afectats ▪ Tots els treballadors. ▪ Treballadors que realitzen assistència a domicilis. ▪ Treballadors que transporten material d’un centre a un altre. ▪ Treballadors que, en el seu horari laboral, assisteixen a reunions a altres entitats.


Material gràfic

Exercicis – pràctica ▪ Aquest recurs està disponible tant a la pàgina web http://www.criteria.es com a la versió digital del producte "Guia de suport per al formador de Formació contínua en seguretat i salut laboral en el sector sanitat".

Referències normatives i bibliografia LLEI 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals. NTP 274: Investigación de accidentes: árbol de causas. NTP 442: Investigación de accidentes-incidentes: procedimientos. NTP 592: La gestión integral de los accidentes de trabajo (I): tratamiento documental e investigación de accidentes. NTP 447: Actuación frente a un accidente con riesgo biológico.

107


108


5.8 RISCOS ASSOCIATS A LES CONDICIONS DE SEGURETAT Objetius • Conèixer els riscos associats a la seguretat. • Conèixer les mesures preventives i de control a aplicar per minimitzar el risc.

Descripció del risc Els factors de risc associats a la seguretat que es troben presents a l’àmbit sanitari són els derivats de l’existència d’instal·lacions, processos i activitats que es desenvolupen en els centres i, en general, són els mateixos que poden associar-se a la majoria d’activitats de serveis. Els factors de risc més generals són: • Distribució d’espais: passadissos, escales, portes, terres. • Emmagatzematge de materials. • L’estat del terra, com terra mullat, acabat de polir, abrillantat o encerat afavoreix les relliscades. • El calçat obert (tipus esclop) afavoreix les torçades de peu. Els centres sanitaris sovint es caracteritzen per una manca d’espai, el que genera una ocupació de passadissos i, en general, un augment dels factors de risc associats a caigudes al mateix nivell, xocs contra objectes immòbils o en moviment i atrapaments. Els riscos de cops, xocs i atrapaments també estan associats a : • Portes batents: quan són obertes per l’altra banda o per manca de visibilitat. • Caigudes d’objectes per un transport i subjecció inadequats (safates, carros, bombones de gasos, etc.). • Trasllat de pacients: es produeixen cops, enganxades de mans i atropellaments a zones estretes i amb manca de visibilitat. Un altre dels riscos habituals és el dels talls a causa del continu maneig de material tallant i molt afilat com: bisturís, tisores, llancetes, material de vidre, ganivets a les cuines, etc. (Els riscos biològics associats a punxades i talls es tracten en un altre capítol més extensament).

Mesures de control i preventives ▪ Mantenir l’ordre i la neteja de l’espai de treball i de les zones de pas. Evitar emprar passadissos i vies d’evacuació com a magatzems. ▪ Per evitar caigudes en alçada, emprar els medis més adequats per accedir a llocs de treball alts. ▪ Emprar un calçat adequat per evitar les caigudes al mateix nivell. Quant als talls: ▪ Rebutjar el material de vidre amb defectes.

109


▪ Evitar emmagatzemar el material de vidre en prestatges de difícil accés o d’insuficient capacitat. ▪ Recollir el vidre trencat amb utensilis i protecció adient i dipositar-lo en recipients rígids i resistents degudament identificats. No llençar-lo mai a papereres i bosses de plàstic. ▪ En relació a les portes, disposar d’espieres d’alçada i dimensió suficients per garantir una visió correcta de la part contraria. ▪ Si es transporten materials apilats s’ha de fer la pila de manera que permeti disposar de visibilitat. ▪ Les bombones de gas han de mantenir-se subjectes a la paret i també durant el seu transport. ▪ Ús dels equips de protecció individual (EPIs) adients. Llocs de treball afectats Tots els llocs de treball, però sobretot els portalliteres, auxiliars d’infermeria i geriatria.

Material gràfic

110


Exercicis – pràctica ▪ Fer una identificació i posterior valoració dels riscos lligats a les condicions de seguretat del centre de treball, amb el mètode de l’INSHT o el mètode FINE. Fer la priorització dels riscos i que els alumnes proposin les mesures preventives. ▪ Fer una valoració del cost dels accidents de treball amb l’ajuda de l’aplicatiu del departament de treball: http://www.gencat.net/treball/ambits/seguretat_salut/estadistiques/costos_accident_treball/ index.html

Referències normatives i bibliografia REIAL DECRET 486/1997, de 14 d’abril, pel qual s’estableixen les disposicions mínimes de seguretat i salut en els llocs de treball.

111


112


5.9 RISCOS ASSOCIATS A LA MANIPULACIÓ DE RESIDUS Objetius • Conèixer la tipologia de residus que es generen en un centre sanitari i els riscos associats a la seva manipulació. • Proposar mesures preventives.

Descripció del risc Els residus sanitaris generats per activitats d’atenció i investigació sanitària s’han de seleccionar en origen per tal de facilitar el seu tractament posterior. La classificació dels residus generats pels centres sanitaris es basa, fonamentalment, en la seva naturalesa i en els seus riscos associats. La legislació vigent a Catalunya en matèria de residus els classifica en residus sense risc o inespecífics, o de risc o específics. Residus sanitaris sense risc o inespecífics: són aquells que per les seves característiques i grau de contaminació no requereixen, a l’exterior del centre, un tractament diferent a l’aplicat als residus municipals. • Grup I: assimilables a residus municipals, que no procedeixen directament de les activitats assistencials. Exemple: paper, cartró, plàstics, matèria orgànica, vidre o metall. • Grup II: deriven directament de les pràctiques i activitats sanitàries (material de cures i material d’un sol ús bruts amb sang, cotons, gases, mascaretes i guants, bosses buides d’orina, de sang o d’altres líquids biològics, no inclosos en el grup III, cadàvers d’animals d’experimentació, guixos, etc. S’eliminen com els residus municipals. Residus de risc o específics: són els que per les seves característiques i grau de contaminació biològica o química requereixen d’un tractament específic. • Grup III: són residus especials que requereixen l’adopció de mesures de prevenció, atès que poden generar un risc per a la salut de les persones: residus sanitaris infecciosos, sang i hemoderivats en forma líquida, agulles i material punyent i tallant usat, vacunes vives i atenuades i cultius d’agents infecciosos. • Grup IV: són residus especials no inclosos en el grup III. Dins d’aquest grup s’inclouen residus tipificats en normatives singulars com els medicaments caducats, restes de mercuri de termòmetres trencats, restes de substàncies químiques, residus radioactius i citotòxics (envasos, materials, restes... que hagin estat en contacte amb medicaments per al tractament de malalts amb càncer). Els factors de risc associats a la gestió de residus deriven de la deficient manipulació del residu que pot comportar: Risc d’infecció: associat als residus sanitaris del grup III, fonamentalment per exposició directa, en especial els residus de material punyent i/o tallant. El risc per contacte dels residus sanitaris del grup II és menor, però cal tenir en compte que són una font de reserva de gèrmens oportunistes que poden afectar a treballadors immunodeprimits.

113


• Danys a la salut per exposició a productes químics. Vies de penetració principal: inhalació, i contacte directe a través de la pell i la via parenteral. • Risc associat a radiació ionitzant: associat als residus radioactius (grup IV).

Mesures de control i preventives ▪ Disposar del pla de gestió de residus. ▪ Vacunar als treballadors d’hepatitis B i tètanus. ▪ Manipular utilitzant equips de protecció individual: guants sempre. Si hi ha risc de projecció de partícules o aerosols, emprar mascaretes, ulleres. ▪ En general, prendre les mateixes mesures preventives que es prenen quan es treballa amb el material origen del residu. ▪ Informar i formar tot el personal sobre la classificació dels residus i la seva correcta manipulació. ▪ Tenir protocol·litzada l’actuació amb cada tipus de residu. Llocs de treball afectats Tots els treballadors dels centres sanitaris que generin o manipulin residus en algun moment de la seva activitat professional. Especialment el personal de neteja, medicina nuclear, laboratoris clínics, anatomia patològica i investigació, farmàcia, radiologia, radioteràpia, àrees quirúrgiques, hematologia, urgències, hospitalització, etc.

114


Material gràfic

Exercicis – pràctica ▪ Preparar un exercici de classificació de diferents residus que es generen en un centre i classificar-los.

Referències normatives i bibliografia Decret 27/1999, de 9 de febrer, de la gestió dels residus sanitaris. Decret 92/1999, de 6 d’abril, de modificació del Decret 34/1996, de 9 de gener, pel qual s’aprova el catàleg de Residus de Catalunya. Decret 93/1999, de 6 d’abril, sobre procediments de gestió de residus. Altres referències: consulta pàgina web Agència Catalana de Residus, www.arc-cat.net

115


116


5.10 RISCOS QUE AFECTEN LA SITUACIÓ D’EMBARÀS I LACTÀNCIA Objetius • Proporcionar els coneixements adequats per establir mesures preventives en el cas de les dones embarassades i en període de lactància.

Descripció del risc L’embaràs, així com el període de lactància posterior, és un estat biològic normal i no s’ha associar a una malaltia. Malgrat això, durant aquest període la dona pot ser més sensible a determinats riscos. L’absència total de risc no existeix, ja que sempre existeix la possibilitat que algun factor imprevisible pugui complicar un embaràs en principi normal. Es considera exposició al risc quan l’embarassada treballi en un ambient susceptible de perjudicar la bona evolució de la gestació. Els factors habituals que interfereixen en aquesta bona evolució són: ▪ Risc químic Tots els productes químics que estiguin identificats amb les següents frases de risc han de ser evitats per les dones embarassades i en període de lactància. R60

Pot perjudicar la fertilitat.

R61

Risc durant l’embaràs d’efectes adversos per al fetus.

R62

Possible risc de perjudicar la fertilitat.

R63

Possible risc durant l’embaràs d’efectes adversos per al fetus.

R64

Pot perjudicar als nens alimentats amb llet materna.

117


A l’entorn sanitari, sobretot als laboratoris, ens podem trobar amb els següents productes: NOM

CAS

CATEGORIA

SÍMBOL

FRASES R

Acetat de plom

1335-32-6

1,3

T,N

61-62

Acrilamida

79-06-1

N,N-Dimetilformamida

68-12-2

Dicromat de Potassi

7778-50-9

60-61

Dimetilformamida

68-12-2

61

Formamida

75-12-7

61

n-Hexà

110-54-3

Hidroxiacetat de Plom (II)

51404-69-4

61-62

Nitrat de Plom

10099-74-8

61-62

Òxid de Crom

1333-82-0

62

Plom compostos Vermell Congo

62 2

3

1,3 573-58-0

T

F,Xn,N

T,N

61

62

61-62 63

D’altra banda, existeixen altres productes que s’empren a l’entorn sanitari que si bé no estan identificats com a tòxics per a la reproducció, s’han de tenir presents a l’hora d’adaptar el lloc de treball de la dona embarassada.

Agent

Vies d’exposició

Toxicitat per la reproducció

Halotà Insofluorà Sevofluorà Desfluorà

Fonamentalment inhalatòria.

No s’ha demostrat potencial mutagènic. A l’experimentació animal són teratogènics quan s’administren en concentracions anestèsiques durant moltes hores i varis dies.

Òxid Nitrós

Fonamentalment inhalatòria.

Infertilitat a treballadores de consulta d’odontologia exposades a altes concentracions, no es detecta en treballadores de consultes amb sistemes d’extracció de gasos.

Formaldehid

Inhalatòria i cutània.

No hi ha reducció de la capacitat reproductora a l’experimentació animal.

118

Frases R: 23/23/25-3440-43


Glutaraldehid

Inhalatòria i cutània

Els estudis sobre genotoxicitat, carcinogenicitat i toxicitat reproductiva no han mostrat resultats positius, ni en toxicologia experimental ni en estudis epidemiològics realitzats en treballadores d’hospitals. Mutagenicitat positiva en assaig de cèl·lules de mamífer.

Frases R: 11-37/38-43

Inhalatòria i cutània (quiròfans de traumatologia i odontologia)

Toluè

Inhalatòria i cutània

Toluè: no es coneix si l’exposició a nivells baixos de toluè durant l’embaràs pot produir danys al fetus. No es coneixen propietats criogèniques del toluè.

Frases R: 23/25,34,42/43,50.

Metacrilat de metil

Frases R: 11-38-48/2063-65-67

Benzè

Benzè: carcinogen del grup 1 de la IARC; en dones s’ha observat que pot provocar menstruacions irregulars i una disminució de la mida dels ovaris. No s’ha demostrat que afecti al fetus durant l’embaràs o fertilitat de l’home. Als animals pot provocar malformacions.

Frases R: 11-45-4636/38-48/23/24/25-65

Xilè

Xilè: no se sap si el xilè afecta al fetus quan l’embarassada s’exposa a concentracions baixes. A concentracions altes, en experimentació animal, pot causar retard del creixement i la mort del fetus.

Frases R:10-20/21-38

Drogues citostàtiques

Inhalatòria i cutània

Acció teratògena, citostàtica, carcinògena, mutàgena, nefrotòxics i hemorràgica, les quals varien segons el tipus de citostàtic. A llarg termini, aquests medicaments poden alterar la informació genètica de l’esperma i dels òvuls. S’han descrit manca de producció o disminució del recompte d’espermatozous i amenorrea.

Ribavirina

Inhalatòria i cutània

Els estudis in vivo de l’efecte cancerigen són encara incomplerts. S’han descrit alteracions de la fertilitat i fitotoxicitats

Reactius, colorants i d’altres productes d’utilització en laboratoris

L’acrilamida, certs halogenats, el bromur d’etidi i productes relacionats, tenen propietats mutagèniques

119


▪ Radiacions ionitzants A continuació es mostra una taula amb els efectes sobre la salut de les radiacions ionitzants segons l’etapa de gestació. Radiacions ionitzants Etapa de gestació

Efectes sobre el fetus

Dosis de referència

Observacions

Preimplantacional (1a i 2a setmana)

Avortaments espontanis (incidència 30%).

100-200mSv (en experimentació animal).

Efecte determinista.

Organogènesi ( 3a a 8a setmana)

Malformacions congènites: esquelètiques, oculars, genitals i retard de creixement. En humans es considera dosi llindar 100-200 mSv.

500 mSv (en experimentació animal).

Efecte determinista.

8a-15a setmana

Retard mental (diferents graus).

Retard mental sever: no es dóna amb dosis inferiors a 120mSv.

Efecte determinista.

16a-25a setmana

Retard mental (diferents graus).

Retard mental sever: no es dóna amb dosis inferiors a 500mSv.

Efecte determinista.

3r trimestre

Augment de la incidència de leucèmia en menors de 15 anys i de càncer a l’edat adulta .

Període fetal

Efecte estocàstic (no diferenciable dels efectes produïts per causes naturals o altres factors).

Mesures de control i preventives 120

Risc químic: ▪ Cal evitar l’exposició als productes originaris dels riscos. ▪ Cal seguir els procediments de treball establerts. ▪ Utilitzar els equips de protecció adients. Radiacions ionitzants: Les dones embarassades han de ser protegides, especialment en front de les radiacions ionitzants de manera que s’asseguri que les dosis equivalents pel fetus no superin 1mSv fins a la fi de l’embaràs (és el mateix límit que per al públic). Per aquest motiu caldrà evitar l’exposició mitjançant l’adaptació de les condicions de treball o el canvi de lloc de treball.


Exercicis – pràctica ▪ Aquest recurs està disponible tant a la pàgina web http://www.criteria.es com a la versió digital del producte "Guia de suport per al formador de Formació contínua en seguretat i salut laboral en el sector sanitat".

Referències normatives i bibliografia REIAL DECRET 783/2001, de 6 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament sobre protecció sanitària contra radiacions ionitzants. Directiva 92/85/CEE, de 19 de octubre de 1992, relativa a la aplicación de medidas para promover la mejora de la seguridad y salud en el trabajo de la trabajadora embarazada, que haya dado a luz o en periodo de lactancia. REIAL DECRET 363/95, de 10 de març, pel qual s’aprova el Reglament sobre notificació de substàncies noves i classificació, envasat i etiquetatge de substàncies perilloses. REIAL DECRET 255/2003, de 28 de febrer, pel que s’aprova el Reglament sobre notificació de substàncies noves i classificació, envasat i etiquetatge de substàncies perilloses. Convenio 183 OIT, de 2000, sobre protección de la maternidad (2000). Recomendación 191 OIT, de 2000, sobre la protección a la maternidad. http://www.csn.es/publicaciones/follges.pdf

121


122


6. CONSELLS DE SALUT

La finalitat d'aquest apartat és proporcionar al formador una informació que sovint no forma part dels temaris dels cursos de prevenció de riscos laborals, però que creiem necessari incorporar en la formació dels treballadors per assolir una formació integral en aspectes de salut laboral, que no s'assoleixen només amb els conceptes clàssics de prevenció.

6.1 Nutrició La dieta, l'activitat física i altres pràctiques relacionades amb els estils de vida, com l'abandó del tabac i la reducció de l'estrès, són factors importants en la prevenció de les malalties cròniques. Una nutrició adequada i altres pràctiques saludables ajuden a més a mantenir el benestar individual i la productivitat. El centre de treball és un lloc idoni per ensenyar a les persones hàbits saludables, com alimentarse de forma adequada, controlar el pes i realitzar exercicis. És un fòrum excel·lent per a una eficient difusió de la informació, en el qual és possible controlar i reforçar les modificacions que es realitzin. El consell nutricional hauria de figurar entre les activitats que s'inclouen en els programes de benestar patrocinats per les empreses i els sindicats. A més de les classes i els programes formals, poden oferir-se altres activitats educatives de suport, com l'edició de butlletins, memoràndums, fulles annexes a les nòmines o cartells, la inclusió d'anuncis en els taulons i el correu electrònic. Aquestes mesures ofereixen una informació útil que pot aplicar-se fàcilment tant en el lloc de treball com en altres llocs, ajuden a reforçar la instrucció formal i estimulen els treballadors a participar en els programes o a utilitzar-los de forma raonable i aprofitar al màxim les instal·lacions del lloc de treball (com el menjador). A més, les classes i els materials educatius ben orientats poden tenir un efecte molt significatiu en moltes persones, entre elles els familiars dels propis treballadors i, en particular, els seus fills, que d'aquesta manera aprenen hàbits de menjar correctes que conservaran durant tota la seva vida i seran transmesos a les generacions futures. Perquè els programes d'intervenció en el lloc de treball siguin eficaços, es necessita un entorn de suport que permeti als treballadors seguir els consells relacionats amb la nutrició. En aquest context, és essencial que se'ls ofereixi la possibilitat d'obtenir un tipus de menjar apropiat en els menjadors i en les màquines expenedores. Si guarden el dinar en bosses o en altres tipus de recipients o carmanyoles, hauran d’habilitar-se sistemes per conservar aquestes bosses o recipients; d’aquesta manera, no trobaran obstacles per seguir la dieta recomanada. Així mateix, és important disposar d'instal·lacions perquè els treballadors puguin realitzar una lleugera neteja personal abans de menjar. Aquestes activitats promogudes per l'empresa mostren un compromís clar amb la salut i el benestar dels seus treballadors.

Subministrament intern de menjar, màquines expenedores i pauses per prendre cafè Nombroses empreses subvencionen serveis interns de subministrament de menjar, de forma parcial o total, amb el que els treballadors disposen d'una oferta atractiva i còmoda. Fins i tot, en els centres on només hi ha un torn de treball, molts menjadors serveixen desdejunis i sopars, a més d'esmorzars i refrescos per a les pauses; aquesta varietat resulta especialment útil per a aquells treballadors que viuen sols o en els casos que la preparació del menjar a casa no és l'adequada.

123


La varietat del menjar que s'ofereix en els llocs de treball serveix de suport i d'estímul als hàbits d'alimentació saludables. De fet, les activitats desenvolupades a través del menjador de l'empresa representen un dels programes de nutrició en el lloc de treball més difosos, ja que permeten posar a la disposició dels treballadors els aspectes més rellevants de la informació sobre nutrició. Altres mesures són la inclusió en l'oferta de plats amb baix contingut de greixos i de calories i alt contingut de fibra o la qualificació d'alguns d'ells com "plats saludables per al cor". Així mateix, poden aplicar-se polítiques saludables de subministrament intern de menjars i oferir plats molt nutritius amb baix contingut de greixos, de colesterol i de sodi. També és possible negociar amb els proveïdors el subministrament d'aliments amb baix contingut de greixos, com fruita, en les màquines expenedores. L'oferta d'aperitius molt nutritius en les pauses per al cafè o per al te pot ajudar als treballadors a atendre les seves necessitats dietètiques. En molts casos, l'hora "del dinar" dura aproximadament 30 ó 40 minuts i alguns treballadors no s'asseuen a menjar. Per obtenir un entorn de suport potser calgui perllongar el temps del menjar. També el manteniment d'una higiene adequada en les instal·lacions i el control adequat de la salut i de l'entrenament de tot el personal (encara que les instal·lacions estiguin gestionades sota contracte per un proveïdor extern) demostra el compromís del centre de treball amb la salut dels treballadors, fet que augmentarà l'interès d'aquests a donar suport als establiments de serveis de menjar interns, així com altres programes.

Orientació general sobre nutrició Les recomanacions dietètiques bàsiques establertes pels organismes públics de diferents països fomenten la promoció de la salut i la prevenció de malalties no transmissibles relacionades amb la dieta (Organització de les Nacions Unides per a l'agricultura i l'alimentació (FAO), Organització Mundial de la Salut (OMS) 1992). Aquestes directrius se sustenten en els següents principis:

• Ajustar l’aportament a la despesa energètica per aconseguir i mantenir un pes corporal adequat. • Evitar el consum excessiu de greixos, sobretot de greixos saturats i de colesterol. • Augmentar el consum de carbohidrats complexos i de fibra i reduir el consum de sucre a un nivell moderat. • Reduir el consum de sal a un nivell moderat. • Reduir el consum d’alcohol. • Realitzar menjars variats que incloguin tots els grups d’aliments 124


Treball a torns i nocturn Les alteracions més freqüents que poden donar-se en aquests tipus de treball són:

• Dispèpsia • Gastritis • Colitis • Pirosis (ardor d’estómac) • Digestions pesades • Flatulència • Úlcera d’estómac • Augment de pes/obesitat per modificacions qualitatives dels aliments (més greixos, entrepans, alcohol, etc.) i quantitatives (excés de lípids i falta de glúcids/hidrats de carboni) quan el ritme metabòlic és més baix.

Recomanacions

• Seguint la classificació dels aliments en quatre grups realitzada per la FAO/OMS, per aconseguir una dieta equilibrada s’hauria de menjar diàriament dues racions del grup de la carn (carn, peix, ous, lleguminoses, fruits secs...), dues racions del grup de la llet i derivats (llet, mantega, formatge...), quatre del grup de les hortalisses i fruites i quatre del grup del pa i els cereals. Tot això s’ha de repartir al llarg del dia tenint en compte que cada menjar ha d’incloure aliments d’aquests quatre grups. • Si l’empresa té restaurant, és aconsellable que l’alimentació sigui controlada per l’especialista en nutrició. • Deixar obert, si és possible, el restaurant de l’empresa a fi d’evitar que el treballador s’alimenti a base de menjars freds, entrepans, xarcuteria, etc. • Alleugerir el tipus de menjar, disminuint la quantitat de lípids i reemplaçant els embotits i la carn freda per pollastre fred, formatge i fruita fresca. • Desenvolupar un pla d’educació sanitària a fi d’explicar als interessats els principis d’una alimentació sana i modificar gradualment els hàbits alimentaris. • Efectuar un reconeixement mèdic previ encaminat a detectar antecedents de trastorns digestius greus (colitis ulcerosa, ulcus gastroduodenal), alteracions importants de son i persones amb malalties específiques com l’epilèpsia, que pot desencadenar-se a causa de la fatiga i a la privació de son, i la diabetis, que pot veure’s agreujada per alteracions en els hàbits alimentaris. • Tenir en compte que la inadaptació es detecta en els primers mesos, amb la qual cosa s’haurà de fer un seguiment d’aquests treballadors durant el primer any a fi de prevenir

125


l’aparició de símptomes de no adaptació (dispèpsia, alteracions nervioses i/o de son, etc.). • Evitar l’exposició a aquests tipus de treball en individus menors de 25 anys i majors de 50 anys. • Preveure una pausa prou llarga que permeti prendre almenys un menjar calent durant les hores de feina. • Introducció de pauses molt breus per millorar l’estat funcional de l’organisme, en especial durant el treball nocturn.

6.2 Higiene del son Sense cap dubte, el son i l'acte de dormir són necessaris per a la supervivència. Sembla evident, però en nombroses ocasions no ens adonem que dormir bé és una de les regles d'or per afrontar amb èxit una jornada de treball. Les necessitats individuals de son varien àmpliament en els adults, des de sis hores fins a més de nou diàries, i la seva durada no té un nombre determinat d'hores per si mateix. Els trastorns del son són un problema sociosanitari de gran importància. Cal tenir en compte que poden afectar al caràcter, alterant també les relacions personals; generen una important despesa farmacològica per reduir-los. També ocasionen dificultats de concentració, disminució de la capacitat d'alerta i d'atenció, i deterioració en la precisió amb risc elevat d'accidents. Quins són els principals trastorns del son? Comprenen alteracions de la conciliació i manteniment del son, durant aquest, respecte a la seva durada, o comportaments estranys en el mateix. Es poden classificar en:

• Insomni: amb trastorn per iniciar i mantenir el son. • Somnolència excessiva. • Alteracions del ritme vigília-son. • Parasòmnies: comportaments anormals en el son. 126

Insomni L'insomni inclou dificultat per agafar el son, despertars freqüents, problemes per seguir dormint, despertar precoç i sensació de son no reparador o insuficient, malgrat haver dormit les hores necessàries. No n'hi ha prou que ocorri de forma aïllada, sinó que ha de ser freqüent, unes tres vegades per setmana durant almenys un mes, i produir cansament o somnolència diürna o símptomes relacionats. En general, els joves sovint presenten més problemes per agafar el son i les persones grans per mantenir-lo. Les causes més habituals solen ser mals hàbits de son, factors ambientals, dietètics, dolor o malestar, efectes de fàrmacs, malalties, ansietat, depressió, canvis ambientals, entre d'altres.


Somnolència diürna excessiva (hipersòmnia) Inclou dos símptomes predominants: la quantitat excessiva de son i massa somnolència durant el dia, de forma habitual i perllongada. Les persones sanes també poden presentar alguns dies períodes d'hipersòmnia, de forma esporàdica, relacionats amb períodes de privació de son o esforços físics intensos o perllongats. No obstant això, la hipersomnolència pot ser indicadora d'una malaltia greu. Com a causes principals són de destacar l'ús o l'abús de determinats fàrmacs, malalties psiquiàtriques, com la depressió, o problemes neurològics. La síndrome d'apnea obstructiva del son requereix un esment especial, de major incidència en barons obesos, de coll curt, roncadors, amb pauses respiratòries durant el son que pot arribar a provocar falta d'oxigenació cerebral, trastorns neurològics i cardiovasculars.

Alteracions del ritme vigília-son És quan s'inverteix, solapa o canvia l'horari habitual del ritme del son: vigília durant el dia i son de nit. Les causes més freqüents són el treball en torns, sobrecàrregues laborals amb canvis freqüents d'horaris, la ingesta de determinats fàrmacs, aliments, begudes o drogues, o els viatges de llargues distàncies amb jet-lag.

Parasòmnies Són comportaments anòmals que succeeixen durant el son. Comprenen tant moviments com continguts dels somnis, especialment vívids i intensos. Hi ha freqüents moviments inconscients de forma habitual, com sacsejades breus de tot el cos, sobretot abans de conciliar el son. Altres alteracions menys freqüents són la paràlisi del son, el bruxisme i la síndrome de cames inquietes. Els malsons, terrors nocturns i el somnambulisme són de destacar per la seva freqüència i aparició en edat infantil, encara que en ocasions puguin persistir en adults,

Higiene del son A l'hora de decidir el tractament idoni per a aquests trastorns és fonamental explorar i iniciar mesures higienicodietètiques. Els fàrmacs haurien de reservar-se per a casos puntuals i durant el menor temps possible (també en funció de si existeix patologia associada o no). Amb la higiene del son es corregeix més del 75% dels problemes relacionats amb aquest. Cal insistir que aquestes mesures requereixen constància en el temps. Convé crear hàbits i ser pacients, sobretot al principi.

• Procurar un horari constant, tant per ficar-se al llit com per aixecar-se, faciliten agafar el son. • Establir rutines personals que indueixin el son, sense realitzar activitats estimulants o molt atraients que despertin l’alerta, a l’hora de dormir. • Perdre pes, sobretot en cas de persones obeses i roncadores habituals. • Ficar-se al llit en les millors condicions físiques possibles: tractar el dolor o la febre que es pugui tenir. • Realitzar activitat física moderada, preferentment al matí, o almenys 2-3 hores abans de ficar-se al llit. • Sopar almenys dues hores abans d’anar a dormir. • Ingerir en el sopar aliments poc grassos, en quantitat moderada, rics en proteïnes i de fàcil digestió. • Un got de llet temperada o infusions de til·la o valeriana uns 10 minuts abans de ficar-se al llit poden facilitar el son.

127


• Evitar el cafè, el te, el tabac, les begudes amb cafeïna, les begudes alcohòliques i gasoses abans d'anar a dormir. En algunes persones, l'efecte de la cafeïna pot ser molt perllongat i, per tant, ha d'evitar-se almenys 6 hores abans de ficar-se al llit. • Donar-se una dutxa o bany relaxant abans d’anar a dormir. • Buidar l'intestí i la bufeta abans de ficar-se al llit. • L'ambient de l'habitació ha de ser agradable, confortable, estar fosc i en silenci. La temperatura entre 18 i 22ºC. • Utilitzar roba còmoda, suau i folgada per dormir. • No ha d'haver elements distractors a l'habitació: televisió, ràdio, treball, llibres atractius i que "enganxin", no dur menjar ni beguda: el llit és per dormir. • No pensar en quantes hores es necessiten per dormir, oblidar-se del rellotge. Cada persona precisa les seves. • Evitar les migdiades durant el dia. En cas estrictament necessari, per exemple que s'hagi de conduir, no més d'una i que duri menys de 20 minuts perquè, en cas contrari, contribuirà a trencar el ritme nocturn. • Si no es pot dormir convé no pensar en l'hora ni mirar el rellotge. És preferible aixecar-se, realitzar alguna activitat relaxant (música clàssica, lectures monòtones, avorrides, poc importants) i tornar al llit quan torni el son. • No pensar que s’ha de dormir ni en preocupacions o problemes. • Buscar activitats mentals relaxades, imatges de paisatges. • En cas de tenir problemes que no li deixin dormir, pot escriure'ls i ordenar-los per prioritat, però no intenti planificar ni resoldre'ls en aquell moment. Ajuda a ordenar els pensaments i a relaxar-se. • Realitzar exercicis o activitats de relaxació en el llit. • Malgrat s’hagi dormit poc a la nit, mantenir el despertador a l’hora habitual i aixecar-se quan soni, fins i tot en caps de setmana. • Evidentment, no automedicar-se. Consultar amb un professional sanitari per valorar si és conseqüència d'alguna malaltia o efecte secundari de fàrmacs, o buscar la causa, i tractar-lo adequadament.

6.3 Higiene i cura de la pell

128

Els problemes de la pell en el treball estan causats pel contacte amb determinades substàncies a la feina. Solen afectar a les mans i als avantbraços, zones del cos amb més probabilitat d'entrar en contacte amb aquestes substàncies, però poden estendre's a altres parts del cos. Els primers signes del problema són la sequedat, pell envermellida i la picor d'aquesta. La pell pot inflar-se, esquerdar-se, escatar-se i tornar-se més gruixuda i, fins i tot, poden aparèixer butllofes. La rapidesa amb què es produeix una reacció cutània depèn de la força o la potència de la substància, de la durada i de la freqüència del contacte amb la pell. Aquests canvis cutanis sovint milloren quan el treballador no es troba en el seu lloc de treball, per exemple durant els caps de setmana i les vacances. Els treballadors exposats de manera periòdica a líquids i aigua que poden travessar la barrera natural de defensa de la pell són els que pateixen un risc més elevat. També pot contribuir a això l'exposició de la pell a temperatures extremes, radiació solar i riscos biològics.


En l'àmbit sanitari, els treballadors poden estar exposats a substàncies irritants com:

• Desinfectants • Alcohol • Sabons • Detergents

I a sensibilitzants, com ara:

• Cautxú • Colofònia • Formaldehid • Glutaraldehid • Desinfectants • Antibiòtics • Anestèsics locals • Fenotiazines • Benzodiazepines

Tots aquests productes poden entrar en contacte amb la pell dels treballadors sanitaris i provocar-ne danys, com per exemple dermatitis.

Prevenció És indispensable que els treballadors entenguin amb claredat els factors de risc rellevants per establir els programes de prevenció, que podran ser institucionals o personals, com, per exemple, l'ús d'un equip de protecció personal. L'eficàcia dels programes de prevenció depèn de l'estreta col·laboració entre treballadors i l'empresa durant el seu desenvolupament. L'objectiu principal de les mesures preventives en el lloc de treball és l'eliminació dels perills a l'origen. Sempre que sigui possible, la substitució d'una substància tòxica per una altra no tòxica és la solució ideal. Per exemple, els efectes tòxics d'un dissolvent que s'utilitza de forma incorrecta per netejar la pell poden eliminar-se substituintlo per un detergent sintètic sense efectes sistèmics i menys irritant.

129


Mesures col·lectives

1. Substitució 2. Control ambiental: 1.1 Utilització d'eines per manipular materials 1.2 Ventilació 1.3 Sistemes tancats 1.4 Automatització 3. Informació i programes de formació 4. Mesures de precaució en el treball 5. Seguiment de protecció personal

Mesures de protecció individual

1. Higiene de la pell 2. Agents protectors

6.4 Gestió de l’estrès L'ésser humà, en diferents àmbits de la seva vida, es veu sotmès a múltiples pressions que li generen estrès. Una de les fonts més importants d'aquestes pressions està relacionada amb el desenvolupament del treball. En general, el treball en una empresa està subjecte a unes condicions i a una forma d'organització que no estan determinades per les capacitats, necessitats o expectatives de l'individu, sinó que s'estructura segons uns altres tipus de factors (tecnologia, exigències productives...). No obstant això, el fet que l'organització d'una empresa afavoreixi l'aparició de l'estrès no és degut, la majoria de les vegades, a unes exigències absolutes del procés productiu; sovint la causa es troba en un deficient disseny de l'organització, que menysprea la importància dels recursos humans de l'empresa. 130

Encara que els individus en general tenen una gran capacitat d'adaptació, en algunes ocasions certs requeriments del treball obliguen a realitzar un esforç adaptatiu per al qual el subjecte no està preparat, cosa que li origina una sèrie de problemes d'adaptació o d'ajustament. D'altra banda, algunes vegades ens podem trobar que, en unes mateixes condicions, uns individus desenvolupen uns nivells d'estrès patològic i uns altres no. Això és degut al fet que diferents individus tenen diferent capacitat d'adaptació en funció de múltiples factors personals. Es planteja, per tant, la necessitat d'una intervenció per pal·liar aquesta situació. Aquesta intervenció podria dirigir-se a modificar certs aspectes de l'organització del treball o a fomentar la capacitat d'adaptació de l'individu. Davant una situació estressant, l'individu desenvolupa una sèrie de reaccions fisiològiques i emocionals


inadequades (tensió física i emocional, ansietat, fatiga...). La presència d'aquestes reaccions a més de constituir els primers símptomes d'estrès, interfereixen en altres àmbits de l'individu. Produeixen grans distorsions a nivell cognitiu (la forma de percebre la situació) i comportamental (l'emissió de respostes per controlar la situació). La intervenció a aquest nivell està dirigida cap al control d'aquestes respostes emocionals.

Tècniques per a la prevenció de l'estrès sobre l'individu

Les tècniques es poden classificar en:

Generals Tenen l’objectiu d’incrementar en l’individu una sèrie de recursos personals de caràcter genèric per plantar cara a l’estrès. Reorganització cognitiva: ofereix vies i procediments perquè una persona pugui reorganitzar la forma que percep i aprecia la situació. Tècnica dirigida a substituir les interpretacions inadequades per unes altres que semblen respostes emocionals positives. Modificació de pensaments automàtics i de pensaments deformats: s’intenta la identificació i el canvi dels pensaments irracionals. Els pensaments automàtics són espontanis, sense reflexió, tendeixen a ser dramàtics, porten a interpretacions negatives i a emocions desagradables. Els pensaments deformats tendeixen a relacionar tots els objectes i situacions amb un mateix, tendeixen a la generalització. Dessensibilització sistemàtica: s’intenta controlar les reaccions d’ansietat o por davant situacions que resulten amenaçadores per a un individu. Aquesta tècnica es fonamenta en la relaxació progressiva. Inoculació d’estrès: metodologia similar a la dessensibilització sistemàtica. A partir de l’aprenentatge de tècniques de relaxació i respiració per poder relaxar la tensió en situació d’estrès. Detenció del pensament: modificació de pensaments negatius, substituint-los per altres més positius i dirigits al control de la situació.

Fisiològiques Estan encaminades a reduir l’activació fisiològica i el malestar emocional i físic consegüent. Tècniques de relaxació física. Tècniques de control de respiració. Tècniques de relaxació mental.

131


Conductuals La seva finalitat és promoure conductes adaptatives: dotar l’individu d’una sèrie d’estratègies de comportament que l’ajudin a afrontar un problema. Entrenament assertiu: desenvolupament de l’autoestima. Entrenament d’habilitats socials: ensenyament de conductes que tenen més possibilitat d’assolir l’èxit i conduir-se amb seguretat en situacions socials. Tècniques de solució de problemes: s’intenta ajudar a l’individu a decidir quines són les solucions més adequades davant el problema.

Tècniques per a la prevenció de l'estrès sobre l'organització L'estrès és un problema de vital importància per a l'organització del treball perquè té greus repercussions, no només sobre els individus sinó sobre diferents aspectes del funcionament de l'empresa. Els costos són suportats tant pels individus (malaltia, incapacitat) com per l'empresa (absentisme, baix rendiment) i la societat en general (costos de les assegurances de malaltia). Encara que les conseqüències d'aquest problema són importants, no és habitual trobar en les empreses l'atenció i la dedicació necessària per pal·liar aquest problema. En una intervenció sobre l'estrès en l'empresa són més recomanables les mesures de caràcter global, organitzatives i col·lectives que les mesures particulars sobre cada individu. De summa importància és planificar com portar a terme aquestes mesures:

• Compromís de la Direcció. • Identificació, anàlisi i valoració de les causes. • Estudi i proposta de solucions. • Dissenyar la intervenció (com, on, quan, qui, etc.). • Portar a terme la intervenció.

132



134


7. REFERÈNCIES LEGISLATIVES I NORMATIVES LLEI 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals. (BOE núm. 269, de 10 de novembre). REIAL DECRET 39/1997, de 17 de gener, pel qual s'aprova el reglament dels serveis de prevenció. Modificació posterior REIAL DECRET 780/1998, de 30 d'abril, pel qual es modifica el REIAL DECRET 39/1997, de 17 de gener. (BOE núm. 27, de 31.01.1997). REIAL DECRET 486/1997, de 14 d'abril, pel qual s'estableixen les disposicions mínimes de seguretat i salut en els llocs de treball. (BOE núm. 97, de 23.3.1997). REIAL DECRET 485/1997, de 14 d'abril, sobre disposicions mínimes en matèria de senyalització de seguretat i salut en el treball. (BOE núm. 97, de 23.4.1997). REIAL DECRET 487/1997, de 14 d’abril, sobre disposicions mínimes de seguretat i salut pel que fa a la manipulació manual de càrregues que comportin riscos, sobretot dorsolumbars, per als treballadors. (BOE núm. 97, de 23.4.1997). REIAL DECRET 488/1997, de 14 d’abril, sobre disposicions mínimes de seguretat i salut relatives al treball amb equips que inclou pantalles de visualització. (BOE núm. 97, de 23.4.1997). REIAL DECRET 1215/1997, de 18 de juliol, pel que s'estableixen les disposicions mínimes de seguretat i salut per a la utilització per part dels treballadors dels equips de treball. (BOE núm. 188, de 7.7.1997). REIAL DECRET 1407/1992, de 20 de novembre, pel qual es regulen les condicions per a la comercialització i lliure circulació intracomunitària dels equips de protecció individual. (BOE núm. 311, de 28.12.1992). REIAL DECRET 773/1997, de 30 de maig, sobre disposicions mínimes de seguretat i salut relatives a la utilització pels treballadors d’equips de protecció individual. (BOE núm. 140, de 12.5.1997). REIAL DECRET 374/2001, de 6 d'abril, sobre la protecció de la salut i la seguretat dels treballadors contra els riscos relacionats amb els agents químics durant el treball. (BOE núm. 104, de 01.05.2001). REIAL DECRET 665/1997, de 12 de maig, sobre la protecció dels treballadors contra els riscos relacionats amb l'exposició a agents cancerígens durant la feina. (BOE 24 maig 1997, núm. 124). REIAL DECRET 1124/2000, de 16 de juny, pel qual es modifica el Reial decret 665/1997, de 12 de maig, sobre la protecció dels treballadors contra els riscos relacionats amb l'exposició a agents cancerígens durant la feina. (BOE 17 juny 2000, núm. 145). REIAL DECRET 413/1997, de 21 de març, sobre protecció operacional dels treballadors externs amb el risc d'exposició a radiacions ionitzants per intervenció en zona controlada. (BOE núm. 91, de 16.3.1997). REIAL DECRET 783/2001, de 6 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament sobre protecció sanitària contra radiacions ionitzants. (BOE núm. 178, de 26.6.2001). REIAL DECRET 815/2001, de 13 de juliol, sobre justificació de l'ús de les radiacions ionitzants per a la protecció radiològica de les persones en exposicions mèdiques. (BOE núm. 168, de 14.6.2001). REIAL DECRET 664/1997, de 12 de maig, sobre la protecció dels treballadors contra els riscos relacionats amb l'exposició a agents biològics durant la feina. (BOE núm. 124, de 24.4.1997).

135


REIAL DECRET 363/95, de 10 de març, pel qual s'aprova el Reglament sobre notificació de substàncies noves i classificació, envasat i etiquetatge de substàncies perilloses. (BOE núm. 133, de 5.5.1995). REIAL DECRET 255/2003, de 28 de febrer, pel que s'aprova el Reglament sobre classificació, envasat i etiquetat de preparats perillosos. (BOE núm. 133, de 5.5.1995). Decret 27/1999, de 9 de febrer, de la gestió dels residus sanitaris. Decret 92/1999, de 6 d'abril, de modificació del Decret 34/1996, de 9 de gener, pel qual s'aprova el Catàleg de residus de Catalunya. Decret 93/1999, de 6 d'abril, sobre procediments de gestió de residus. Ordre de 25 de març de 1998 per la qual s'adapta en funció del progrés tècnic el RD 664/1997, de 12 de maig, sobre protecció dels treballadors contra els riscos relacionats amb l'exposició a agents biològics durant el treball. (BOE núm. 76, de 30 de març de 1998). Directiva 92/85/CEE del Consejo, de 19 de octubre de 1992, relativa a la aplicación de medidas para promover la mejora de la seguridad y salud en el trabajo de la trabajadora embarazada, que haya dado a luz o en periodo de lactancia (décima Directiva específica con arreglo al apartado 1 del artículo 16 de la Directiva 89/391/CEE). Convenio 183 OIT, de 2000, sobre la protección de la maternidad. Convenio 115 de la OIT, relativo a protección de los trabajadores contra las radiacions ionizantes. Recomendación 191 OIT, de 2000, sobre la protección a la maternidad.

Notes tècniques de prevenció (INSHT) NTP 224: Brucelosis: normas preventivas. NTP 232: Pantallas de visualización de datos (P.V.D.): fatiga postural. NTP 233: Cabinas de seguridad biológica. NTP 243: Ambientes cerrados: calidad del aire. NTP 248: Formaldehído: su control en laboratorios de Anatomía y Anatomía Patológica. NTP 269: Cancerígenos, mutágenos y teratógenos: manipulación en el laboratorio. NTP 274: Investigación de accidentes: árbol de causas. NTP 275: Carga mental en el trabajo hospitalario: Guía para su valoración. 136

NTP 276: Eliminación de residuos en el laboratorio: procedimientos generales. NTP 282: Hospitales: protección contra incendios. NTP 288: Síndrome del edificio enfermo: enfermedades relacionadas y papel de los bioaerosoles. NTP 289: Síndrome del edificio enfermo: factores de riesgo. NTP 299: Método para el recuento de bacterias y hongos en el aire. NTP 312: Comunicación interpersonal: el efecto Palo Alto.


NTP 313: Calidad del aire interior: riesgos microbiológicos en los sistemas de ventilación/climatización. NTP 318: El estrés: proceso de generación en el ámbito laboral. NTP 335: Calidad de aire interior: evaluación de la presencia de polen y esporas fúngicas. NTP 349: Prevención del estrés: intervención sobre el individuo. NTP 351: Micotoxinas (aflatoxinas y tricotecenos) en ambientes laborales. NTP 359: Seguridad en el laboratorio: gestión de residuos tóxicos y peligrosos en pequeñas cantidades. NTP 361: Planes de emergencia en lugares de pública concurrencia. NTP 372: Tratamiento de residuos sanitarios. NTP 376: Exposición a agentes biológicos: seguridad y buenas prácticas de laboratorio. NTP 384: La inmunización activa: una herramienta de prevención. NTP 388: Ambigüedad y conflicto de rol. NTP 398: Patógenos transmitidos por la sangre: un riesgo laboral. NTP 399: Seguridad en el laboratorio: actuación en caso de fugas y vertidos. NTP 409: Contaminantes biológicos: criterios de valoración. NTP 411: Zoonosis de origen laboral. NTP 419: Condiciones de trabajo y círculos de calidad. NTP 422: Endotoxinas en ambientes laborales. NTP 423: Programación neurolingüística (PNL): aplicaciones a la mejora de las condiciones de trabajo (I). NTP 424: Programación neurolingüística (PNL): aplicaciones a la mejora de las condiciones de trabajo (II). NTP 429: Desinfectantes: características y usos más corrientes. NTP 432: Prevención del riesgo en el laboratorio. Organización y recomendaciones generales. NTP 433: Prevención del riesgo en el laboratorio. Instalaciones, material de laboratorio y equipos. NTP 438: Prevención del estrés: intervención sobre la organización. NTP 442: Investigación de accidentes-incidentes: procedimiento. NTP 445: Carga mental de trabajo: fatiga. NTP 447: Actuación frente a un accidente con riesgo biológico. NTP 452: Evaluación de las condiciones de trabajo: carga postural. NTP 453: La negociación en la prevención de riesgos laborales (I): concepto y esquema básico. NTP 454: La negociación en la prevención de riesgos laborales (II): la técnica negociadora. NTP 455: Trabajo a turnos y nocturno: aspectos organizativos.

137


NTP 461: Seguridad en el laboratorio: características de peligrosidad de los productos químicos de uso más corriente. NTP 464: Prevención del riesgo en el laboratorio químico: operaciones básicas. NTP 468: Trabajo con animales de experimentación. NTP 470: Óxido de etileno: prevención de la exposición en hospitales. NTP 476: El hostigamiento psicológico en el trabajo: mobbing. NTP 478: Prevención del riesgo en el laboratorio químico: reactividad de los productos químicos (I). NTP 479: Prevención del riesgo en el laboratorio químico: reactividad de los productos químicos (II). NTP 488: Calidad de aire interior: identificación de hongos. NTP 489: Violencia en el lugar de trabajo. NTP 499: Nuevas formas de organizar el trabajo: la organización que aprende. NTP 500: Prevención del riesgo en el laboratorio: elementos de actuación y protección en casos de emergencia. NTP 502: Trabajo a turnos: criterios para su análisis. NTP 504: Cambio de conducta y comunicación (I): introducción y elementos fundamentales del proceso. NTP 505: Cambio de conducta y comunicación (II): metodología de actuación. NTP 506: Prevención de la exposición a glutaraldehído en hospitales. NTP 507: Acoso sexual en el trabajo. NTP 517: Prevención del riesgo en el laboratorio. Utilización de equipos de protección individual (I): aspectos generales. NTP 518: Prevención del riesgo en el laboratorio. Utilización de equipos protección individual (II): gestión. NTP 519: Exposición ocupacional a medicamentos administrados en forma de aerosol. Ribavirina. NTP 520: Prevención del riesgo biológico en el laboratorio: trabajo con virus. NTP 538: Legionelosis: medidas de prevención y control en instalaciones de suministro de agua. NTP 539: Prevención del riesgo biológico en el laboratorio: trabajo con hongos. NTP 541: Exposición laboral a medicamentos administrados en forma de aerosol: pentamidina. 138

NTP 542: Tóxicos para la reproducción femenina. NTP 545: Prevención del riesgo biológico en el laboratorio: trabajo con parásitos. NTP 550: Prevención de riesgos en el laboratorio: ubicación y distribución. NTP 551: Prevención de riesgos en el laboratorio: la importancia del diseño. NTP 553: Agentes químicos: estrategias de muestreo y valoración (I). NTP 554: Agentes químicos: estrategias de muestreo y valoración (II).


NTP 555: Agentes químicos: estrategias de muestreo y valoración (III). NTP 571: Exposición a agentes biológicos: equipos de protección individual. NTP 572: Exposición a agentes biológicos. La gestión de equipos de protección individual en centros sanitarios. NTP 585: Prevención del riesgo biológico en el laboratorio: trabajo con bacterias. NTP 589: Instalaciones radiactivas: definición y normas para su funcionamiento. NTP 590: Prevención de la exposición a formaldehído. NTP 592: La gestión integral de los accidentes de trabajo (I): tratamiento documental e investigación de accidentes. NTP 598: Exposición a campos magnéticos estáticos. NTP 602: El diseño ergonómico del puesto de trabajo con pantallas de visualización: el equipo de trabajo. NTP 603: Riesgo psicosocial: el modelo demanda-control-apoyo social (I). NTP 604: Riesgo psicosocial: el modelo demanda-control-apoyo social (II). NTP 606: Exposición laboral a gases anestésicos. NTP 608: Agentes biológicos: planificación de la medición. NTP 609: Agentes biológicos: equipos de muestreo (I). NTP 610: Agentes biológicos: equipos de muestreo (II). NTP 611: Agentes biológicos: análisis de las muestras. NTP 613: Encefalopatías espongiformes transmisibles: prevención de riesgos frente a agentes causantes. NTP 614: Radiaciones ionizantes: normas de protección. NTP 616: Riesgos biológicos en la utilización, mantenimiento y reparación de instrumentos de laboratorio. NTP 628: Riesgo biológico en el transporte de muestras y materiales infecciosos. NTP 636: Ficha de datos de seguridad para agentes biológicos. NTP 652: Sensibilización laboral por exposición a ácaros (I): ácaros en el ambiente laboral. NTP 653: Sensibilización laboral por exposición a ácaros (II): técnicas de muestreo y prevención. NTP 654: Láseres: nueva clasificación del riesgo (UNE EN 60825-1/A2: 2002). NTP 685: La comunicación en las organizaciones. NTP 691: Legionelosis: revisión de las normas reglamentarias (I). Aspectos generales. NTP 692: Legionelosis: revisión de las normas reglamentarias (II). Medidas específicas. NTP 698: Campos elctromagneticos entre 0 Hz y 300 GHz: criterios ICNIRP para valorar exposición laboral. NTP 700: Precauciones para el control de las infecciones en centros sanitarios. NTP 704: Síndrome de estar quemado por el trabajo o “burnout” (I): definición y proceso de generación.

139


NTP 705: Síndrome de estar quemado por el trabajo o “burnout” (II): consecuencias, evaluación y prevención. NTP 717: Gestión y tratamiento de residuos urbanos. Riesgos laborales en centros de transferencia. NTP 725: Seguridad en el laboratorio: almacenamiento de productos químicos. NTP 739: Inspecciones de bioseguridad en los laboratorios. NTP 740: Exposición laboral a citostáticos en el ámbito sanitario.

Convenis col·lectius

140

Codi del conveni

Descripció

Àmbit

Vigència des de...

Fins...

9916085

I Convenio Colectivo Marco Estatal de Acción e Intervención Social.

Estatal 85321 - Actividades de servicios sociales a personas con minusvalías. 85323 - Actividades de servicios sociales a domicilio. 85324 - Promoción de la convivencia. 85325 - Otros servicios sociales sin alojamiento.

01.01.2007

31.12.2008

7902575

Acción social con niños, jovenes, famílias y otros en situación de riesgo.

Catalunya 85313 - Acogimiento de menores con alojamiento. 85314 - Acogimiento de mujeres con alojamiento. 85324 - Promoción de la convivencia. 85325 - Otros servicios sociales sin alojamiento.

01.01.2008

31.12.2009

9900305

Transporte de enfermos y accidentados en ambulancia.

Estatal 85142 - Actividades de servicio de ambulancia.

01.01.2005

31.12.2008

7901955

Transporte de enfermos y accidentados en ambulancia (transporte sanitario) de la Comunidad Autónoma de Cataluña).

Catalunya 85142 - Actividades de servicio de ambulancia.

01.08.2006

31.12.2009

7900645

Hospitales de la XHUP y de los centros de atención primaria.

Catalunya 85 - Actividades sanitarias y veterinarias, servicio social.

17.05.2006

31.12.2008

7900815

Establecimientos sanitarios de hospitalización, asistencia, consulta y laboratorios de análisis clínicos.

Catalunya 8511 - Actividades hospitalarias. 8512 - Actividades médicas. 8513 - Actividades odontológicas. 8514 - Otras actividades sanitarias. 8520 - Actividades veterinarias.

29.01.2008

31.12.2010

Document


01.12.2007

31.12.2009

7902585

I Convenio Colectivo para los Servicios de los Centros de Desarrollo infantil y atención precoz en el ámbito territorial de Cataluña.

Catalunya 853 - Actividades de servicios sociales.

7902625

Centros sociosanitarios y/o de Salud mental concertados.

Catalunya 8511 - Actividades hospitalarias. 85110 - Actividades hospitalarias.

7900805

Talleres para disminuídos psíquicos de Cataluña.

Catalunya 85325 - Otros servicios sociales sin alojamiento.

01.01.2005

31.12.2005

7901195

Residencias y centros de día para la atención a personas con discapacidad psíquica severa y profunda.

Catalunya 85312 - Acogimiento de personas con minusvalías con alojamiento.

01.01.2004

31.12.2006

7901525

Trabajadores de atención domiciliaria y familiar de Cataluña.

Catalunya 85323 - Actividades de servicios sociales a domicilio.

01.01.2005

31.12.2008

7901565

Centros especiales de trabajadores disminuídos físicos y/o sensoriales de Cataluña.

Catalunya 85325 - Otros servicios sociales sin alojamiento.

01.01.2006

31.12.2006

7900355

Laboratorios de prótesis dental de Cataluña.

Catalunya 331 - Fabricación de equipo e instrumentos médico quirúrgicos y de aparatos ortopédicos.

01.01.2006

31.12.2008

9910825

Servicios de atención a las personas dependientes y desarrollo de la promoción de la autonomía personal (antes Residencias privadas de la 3ª edad).

Estatal 85311 - Acogimiento de ancianos con alojamiento.

01.01.2008

31.12.2011

7901785

Pacto de residencias privadas de la 3ª edad de iniciativa social.

Catalunya 85311 - Acogimiento de ancianos con alojamiento.

01.01.2004

31.12.2006

0802302

Fundación para la Gestión Sanitaria del Hospital de la Santa Cruz y San Pablo (convenio general).

Catalunya 85 - Actividades sanitarias y veterinarias, servicio social.

21.12.2006

31.12.2009

0802272

Hospital Clínic i Provincial de Barcelona.

Catalunya 85 - Actividades sanitarias y veterinarias, servicio social.

01.01.2007

31.12.2007

0802612

Institut Municipal d'Assistència Sanitària (IMAS) (personal laboral).

Catalunya 85 - Actividades sanitarias y veterinarias, servicio social.

12.01.2005

31.12.2007

18.10.2007

31.12.2008

141


142


8. CALAIX DE RECURSOS BIBLIOGRÀFICS I AUDIOVISUALS GUIES INSHT Guía técnica para la evaluación y prevención de los riesgos sobre señalización de seguridad y salud Guía técnica para la evaluación y prevención de los riesgos relativos a la utilización de lugares de trabajo Guía técnica para la evaluación y prevención de los riesgos relativos a la manipulación manual de cargas Guía técnica para la evaluación y prevención de los riesgos relativos a la utilización de equipos con pantallas de visualización Guía técnica para la evaluación y prevención de los riesgos relacionados con la exposición a agentes biológicos Guía técnica para la evaluación y prevención de los riesgos relacionados con la exposición durante el trabajo a agentes cancerígenos o mutágenos Guía técnica para la evaluación y prevención de los riesgos relativos a la utilización de los equipos de trabajo. Primera parte Guía técnica para la evaluación y prevención de los riesgos para la utilización por los trabajadores en el trabajo de equipos de protección individual Guía técnica para la evaluación y prevención de los riesgos relacionados con agentes químicos Document sobre límits d'exposició professional per a agents químics (TLVs) a Espanya 2008

LLIBRES I ALTRES INSHT. Condiciones de uso y riesgos profesionales en la utilización de óxido de etileno en proceso de esterilización en hospitales. Madrid: INSHT, 1990. ALGHARÍN FIESTAS, Mª I. Condiciones de trabajo de la mujer en el área de enfermería de un hospital. Madrid: INSHT, DL 1995. HERNÁNDEZ CALLEJA, A. Et al. Condiciones de trabajo en centros sanitarios. 2ª ed Madrid: INSHT, 2001. GUASH FARRÁS, J. Et al. Condiciones de trabajo en centros hospitalarios.. Metodología de autoevaluación. Madrid: INSHT, 1992. SEGEHOMME, H. Por un trabajo mejor. Guía de análisis de las condiciones de trabajo en el medio hospitalario. Madrid: INSHT, 1989. INSHT. Riesgos biológicos en personal sanitario. Programas de prevención. Madrid: INSHT, 1999. UGT-FUNDACIÓN PARA LA PREVENCIÓN DE RIESGOS LABORALES. Guía práctica de: Hospitales y la prevención en el trabajo. Barcelona: Senta Work, 2006

143


UGT-FUNDACIÓN PARA LA PREVENCIÓN DE RIESGOS LABORALES. Guía práctica de: Geriátricos y la prevención en el trabajo. Barcelona: Senta Work, 2006 LLORENS SERRANO, C; FERNÁNDEZ CAROU, L. Organización del Trabajo, Salud y Riesgos Psicosociales. Guía para la intervención sindical del delegado y delegada de prevención. Madrid: Instituto Sindical de Trabajo, Ambiente y Salud (ISTAS-CCOO), 2006 SOTO ESTEBAN, J.M.; GÓMEZ CÁRCABA, O; LÁZARO DELGADO, R.M. Guía para el manejo seguro de fármacos citostáticos. Madrid: SATSE, Sindicato de Enfermería, 2000. INSHT. Fármacos citostáticos (Manejo Seguro en la Reconstitución). Madrid: INSHT, 1994. (Vídeo) HERAS COBO, C. Manejo de productos citostáticos. Madrid: INSHT, 1995. GESTAL OTERO, JJ. Riesgos laborales del personal sanitario. 3ª Edición. Madrid: McGraw-Hill. Interamericana, 2003. OIT. Enciclopedia de seguridad y salud en el trabajo. Madrid: Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales, 1999. Publicación de NIOSH No. 2007-151: Gases anestésicos residuales - Riesgos ocupacionales en los hospitales: Septiembre de 2007 Ministerio de Sanidad y Consumo. Comisión de Salud Pública. Consejo Interterritorial del Sistema Nacional de Salud. Protocolos de Vigilancia Sanitaria Específica. Agentes Citostáticos, 2001. La protección de las mujeres gestantes expuestas a radiaciones ionizantes en el ámbito hospitalario Estudio diagnóstico de la formación continua en el transporte sanitario. Acción Complementaria y de acompañamiento a la formación continua. STENTOR - INSTITUTO AGORA. Fundación Tripartita para la formación en el empleo, 2002 Análisis del sector de acogimiento de ancianos y actividades de servicios sociales. Asociación de Jóvenes Empresarios (AJE). Fundación Tripartita para la formación en el empleo, 2002 Detección de necesidades formativas en la atención geriátrica en domicilio y establecimientos. CCOO. Acciones complementarias y de acompañamiento a la formación continua en Castilla y León, 2005 Eixos estratègics i polítiques d'implantació per la formació continua al sector salut: ''4 tòpics. 20 línies. 100 polítiques d'implantació''. Instituto de Salud y Dependencia. Consorci per a la Formació Contínua de Catalunya, 2006 ARTÍS ORTUÑO, M. i SURIÑACH CARALT, J. (Coord.). Col·lecció ''Estudis Caixa Catalunya'', vol. 5. L'aportació del sector sanitari a l'economia catalana. Barcelona: Caixa Catalunya, 2007 La provisió de serveis hospitalaris com a sector econòmic. UCH, Associació d’Entitats Sanitàries i Socials. Promogut per Foment del Treball Nacional i la Cambra de Comerç de Barcelona. Barcelona, agost de 2005. 144

Sostenibilitat financera i equilibri territorial del sistema sanitari espanyol en l'horitzó 2015. El pes de la sanitat privada a Catalunya. ACES. PIMEC. Barcelona, 24 de novembre de 2005. Estadístiques sector sanitat. Departament de Salut, 2007 Salut en xifres. Departament de Salut, 2007 La calidad del empleo del nuevo sistema para la autonomía personal y la atención a la dependencia. Valencia: Germania, 2007 BUENO, J.L; JIMÉNEZ, A. Sea un formador excelente. Madrid: FC Editorial, 2003.


AMAT, O. Aprender a enseñar: Una visión práctica de FORMACIÓN de FORMADORES. Barcelona: Gestión 2000, 1994. BADOS, A. Hablar en público: Guía práctica para lograr habilidad y confianza. Madrid: Ediciones Pirámide, 1991. POZO, P. Formación de Formadores. 2a Ed. Madrid: Ediciones Pirámide, 2007.

145


146


9. AGRAÏMENTS Volem agrair la col·laboració i ajut prestat a les següents entitats, empreses, institucions, professionals i experts col·laboradors en l’execució del projecte: ▪ Membres de la Comissió Paritària Sectorial de Formació del Sector Sanitat de Catalunya: NOM

PERFIL

Bayot, Rosa

Coordinadora de formació de l’Agrupació Catalana d’Establiments Sanitaris (ACES).

Cabrera, Dolors

Departament de Formació. Associació Catalana de Recursos Assistencials (ACRA).

Díeguez, Carles

Secretaria de Formació Contínua – Federació Sanitat CCOO de Catalunya.

Jaumandreu, Jordi

Gerent del Projecte de Formació. Consorci Hospitalari de Catalunya (CHC).

Marí, Mariela

Consultora executiva. Secretaria tècnica de recursos humans i formació. Unió Catalana d’Hospitals (UCH).

Martínez, Joaquim

Federació de Serveis Públics - Sector Sanitari UGT de Catalunya.

▪ Experts que han participat en els grups de discussió i/o en la realització d’entrevistes: NOM

PERFIL

Benaiges, Maria Teresa

Responsable de Prevenció de Riscos Laborals dels Hospitals i l'Atenció Primària de l'ICS per la UGT de Catalunya

Companys, Àngels

Responsable de Salut Laboral i PRL (ICS Regió Metropolitana Sud, Àmbit de Ponent).

Corpas, Pere

Infermer assistencial a l’Institut Guttmann. Docent en diferents especialitats, especialitzat en PRL.

Fernández, Yvonne

Cap de l’Oficina de PRL de la Fundació Puigvert.

Gené, Manel

Metge del Treball (Hospital de Bellvitge). Professor Titular de la UB (Medicina del Treball).

Gil, Luís

Responsable de Salut Laboral UGT.

González, Mónica

Responsable de Servei PRL Grup Aliança.

Murillo, Beatriz

Tècnica de PRL – Experta en Riscos Psicosocials.

Orpella, Xavier

Cap de Serveis de Medicina del Treball i Salut Pública (Badalona Serveis Assistencials).

Plans, Angel

Cap de la Unitat Salut Laboral (ICO).

Prieto, Jesús

Coordinador de PRL i Formació del CLI.

Ros, Xavier

Responsable de Salut Laboral i Medi Ambient. Federació de Sanitat de CCOO de Catalunya

Rosa, Antonio

Expert en didàctica i multimèdia.

Salvadó, Carles

Coordinador de Formació Corporación Fisiogestión.

Sánchez, Consuelo

Tècnica de PRL (Servei de PRL- IMAS).

Solé, Ma Dolors

Instituto Nacional de Seguridad e Higiene en el Trabajo (Àrea de Salut Laboral).

Tàpies, Gemma

Salut Laboral - Servei de Prevenció de l’Hospital de Mataró (Consorci Sanitari del Maresme).

147


▪ Entitats, centres i hospitals que han col·laborat en la producció de les fotografies: NOM

Entitat

Fernández, Yvonne

Fundació Puigvert, responsable de l’Oficina de Prevenció de Riscos Laborals ert.

Murillo, Isabel

Hospital Quirón. Comunicació Corporativa.

Rus, Josep Lluís

Corporació de Salut del Maresme i la Selva. Hospital de Calella. CAP. Desenvolupament dels Recursos Humans.

Arenas, Diana

Corporació de Salut del Maresme i la Selva. Hospital de Calella. Tècnica de Prevenció de Riscos Laborals.

Moreno, Noemí

Hospital de l’Esperança (IMAS). Servei d’Atenció a l’Usuari.

Ginesta, Griselda

Residència Assistida i Centre de Dia Pare Batllori. Sotsdirectora.

Méndez, Maria José

Hospital Clínic.

Hernández, Carles

Institut de Diagnòstic per a la Imatge. Responsable de RRHH.

Gámez, Cristina

Centre Bellvitge - Unitat PET. Responsable de la Unitat PET.

▪ Recursos Humans associats al projecte:

148

NOM

Entitat

Artacho, Meritxell

Delegada de l’oficina de Catalunya i Balears de Criteria Formación, S.L. i Directora de Projecte.

Torres, Carlos

Consultor de Projectes. Coordinador de Projecte i Supervisor de Qualitat.

Sánchez, Mónica

Responsable del Departament Tècnic de Criteria Formación S.L. i Tècnica de Continguts.

Ordás, Santiago

Professor Col·laborador de la Universitat Politècnica de Catalunya. Tècnic d’Investigació.

Gaynés, Eduard

Director Tècnic de lAssociació Mancomunitat Sanitària de Prevenció. Tècnic PRL i Expert Sanitari.

Herreros, Meritxell

Cap de l’Àrea de PRL de l’Institut Català de la Salut (ICS). Tècnica PRL i Experta Sanitària.

Bada, Miquel Àngel

Responsable gràfic i multimèdia.

Balbuena, Leonor

Disseny i maquetació.

Salvador, Anna

Correcció lingüística i d’estil.

Rosa, Antonio

Fotografia.


149


150


151



Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.