PRÒLEG Doncs llegim (sense exclamació, amb exhortació, amb sense coerció)... Un cors gentil m’ha tant enamorat lo cor e els ulls e mon fin pensament que nit e jorn n’estan en gran debat qui l’amarà d’ells tres primerament. Jordi de Sant Jordi ...imatges i mots, pensaments i emocions. Alhora i entortolligats. Si ens plau. Aïllar el dibuix del color és com pensar sense paraules, va deixar escrit Cézanne1. Mentrestant Jordi de Sant Jordi no ens el resol pas, el gran debat entre tots tres. Ni a la darrera estrofa, ai las! I, doncs, què farem?, què direm? Doncs llegirem. I rumiarem. En silenci. (Com la jove lectora d'aquell poemàs de Mateu2, el rebel, que opina que l'acte més revolucionari no és anar a Tiananmen i pelar-se-lahi al bell mig, sinó agafar un llibre: Quan la veig / llegint-ne un [...]... El món no hi és. N'has creat un / de sol per a tu.) I encara Cézanne dibuixant i nosaltres, tot seguit, acolorint els dibuixos amb sense el seu permís, sense ser sabedors que ens en dona, de permís, perquè també va concloure i va deixar dit que l'obra d'art és oberta a tots els horitzons possibles. Talment els trenta-vuit autors d'aquest recull. Que en construïren el sentit. De les imatges. I nosaltres, els lectors, dels textos. I, al capdavall, de les imatges també. Tal vegada de la manera que més ens plagui en la fuga que es nodreix del tema inicial. Bach s'enlaira entre cabòries anotades. Diré el que em fuig. No diré res de mi, diu Ferrater havent llegit Tom Sawyer. I en acabat n'enraonarem. I giraran els sentits de les nostres hipòtesis, lectors emmirallats en lletres d'altri. Potser fugirem d'estudi, però ens retrobarem al col·loqui infinit. Caminant, passejant pels garbuixos de la ment. I ara obrint i adés fermant el crestall perquè l'aigua flueixi o s'estanqui a l'hort de l'avior i de l'avenir. Una imatge no val més que mil paraules. Tant se val si el proverbi xinès ho sentencia altrament. Hic et nunc mano jo. I
6