Indi Tomàs (Carlitos Miñarro)
En Tomàs era un bon indi, era un indi Arapahoi. Vivia feliç al seu tipi, menjava anxoves i caragols. Però van venir los “pistoleros” i els hi van dir als Arapahois: “aquesta terra ja no és vostra, ara ens pertany als conqueridors” Ai, Tomàs, ets un indi com cal. A en Tomàs li han pres la casa i no pot anar a caçar bisons. Els blancs li diuen “pèl roja, no et moguis d’aquests barracons”. En Tomàs no s’acovarda i decideix lluitar tot sol. Prefereix perdre la guerra que viure sempre de genolls. Ai, Tomàs, ets un indi com cal.
ČEREŠNIČKY Čerešničky, čerešničky, čerešne, vy ste sa ňe rozsypaly na cestě. Kdo vás najde, ten vás posbírá, já som mala večéra večér frajíra. Bol to šohaj malovaný jak růža, teho sem si vyvolila za muža. Ani bych mu robit nedala, enem ako růžu bych ho chovala. Jako růžu, jako růžu červenú, já bych bola jeho ženú milenú. Já bych bola jeho gazděna a on moja růža, růža červená.
********************************** Cirerertes, cireretes, cireretes us vaig perdre l’una darrera l’altra anant pel camí. (BIS)
Qui us trobarà? Qui us recollirà? Jo estava ahir a la nit amb un xicot. (BIS)
Era un noi com un dibuix de rosa i el vaig escollir per casar-me amb ell. (BIS)
No el deixaria ni treballar només tindria cura d’ell com si fos una rosa. (BIS)
Proverbis de Xina Qui vulgui menjar ous, haurà de suportar les gallines El gos no borda per ser valent sinó per ser poruc. Aquells que més parlen, sovint són els que tenen menys coses a dir. Cada dia és el millor de l'any.
L'avi Pelacanyes (F.Plantada-J. Riera)
L'avi Pelacanyes ja se'n va a sarau la camisa blanca i el casacot blau. Virolet Sant Pere Violet Sant Pau la perruca us queia la perruca us cau. Amb les noies maques el dansar li plau però elles riuen perquè gens li escau. La perruca negra s'ha enganxat d'un clau al mirar sa closca quin "xeriu-xerau". Avui pelacanyes molt cremat estau no dugueu perruca per anar a sarau.
La família Fideuà (Maica Meseguer i Espada)
La família Fideuà es va llançar a la piscina. Que calentona que és l'aigua! Quina olor d'api que fa! La família Fideuà sap nedar que és cosa fina.
-Mira, mira, com m'enfilo jo tot sol dalt d'un cigró! (Un trosset de pastanaga li feia de flotador.)
La mare dels Fideuà els avisa: -Ja n'hi ha prou! S'ha acabat nedar dins l'olla! Que avui, per sopar, hi ha brou.
Minuet de los pájaros (Francisco Gabilondo Soler "Cri-cri")
Junto a la fuente al atardecer los pajaritos bailan minué. Un baile antiguo muy viejo que nadie lo baila ya y que tan solo los pajaritos lo saben cómo bailar. Con su peluca francesa estilo Rey Sol, con su casaca de pluma también rococó. Hacen la caravana para terminar y alzan la cola al saludar. Hace dos siglos más o menos fue que lo de moda era minué. En los salones de espejos danzaba la sociedad pero hoy ya solo las avecillas lo saben cómo bailar. las pajaritas preciosas se visten igual con amplias faldas de pluma y una gran miriñal.
BONSAI
El pagès eixerit
(Joaquim Carbó)
En Pau era un pagès pobre i molt treballador, que sempre volia ajudar tothom. I mai no li faltava feina. En saber que l’Arrencapins havia segrestat la filla de rei, es va arromangar i va cavar una galeria fins a la cova del gegant, i no hi va entrar fins que no el va sentir roncar. La princesa, alliberada, es va desmaiar quan va saber que el seu pare havia promès que la casaria amb qui la salvés, perquè en Pau no sabia ballar, no era elegant, menjava amb els dits i feia pudor d’alls. El noi es va treure un pes de sobre perquè tampoc no li feia el pes, aquella princesa del pèsol, i va dir al rei que en tenia prou amb una mica de terra. I es va casar amb una pagesa molt eixerida. Aviat van tenir bones collites, tant de gra com de fills. I, segons diuen, la bleda de la princesa es va quedar per vestir sants.
Passejada de la nina (Isabelle Carrier-Marta Gómez)
Una tarda la nina surt a passejar pel camí ella troba un botó un botó que han perdut els seus pantalons, una ploma que ha perdut el seu ocell. Ella troba un globus que ha perdut el seu nen una (...) que ha perdut el seu avió, un estel que ha perdut la seva nit, un núvol que ha perdut la seva tempesta. De sobte, la nina troba una casa... una casa que ha perdut la seva nina.
BONSAI
Entre gitanos i paios -Conte d'amor-
(Joaquim Carbó)
El gitanet Romeu, que només pensava a anar a escola per aprendre com més coses millor, preocupava els seus pares, que es dedicaven a la venda ambulant. I la Julieta, que no volia estudiar, també feia anar de bòlit els seus, que volien que treballés a l’empresa familiar. Als quinze anys es van jurar fidelitat eterna i els pares de l'un i l'altra van posar el crit al cel. Els d'en Romeu tenien por que el noi acabés treballant a l’empresa de la família de la noia. I els de la Julieta, que la filla acabés venent roba a la porta dels mercats. Va passar el temps, i quan els pares ja no ho van poder impedir, en Romeu i la Julieta es van casar. I ara tothom està content. En Romeu, que és economista, dirigeix el negoci dels seus sogres, i la Julieta, que és perruquera, pentina de franc totes les gitanes el barri.