EL POAL: L’ÚLTIMA GRAN ZONA AGRÍCOLA DE MANRESA
Serra durant els anys 70, però també a la zona de Masdenplà i de Masterròs, on nosaltres hi tenim els horts. Alguns propietaris van vendre a trossos les seves terres a petits hortolans. També l’Ajuntament es va fer amb terres que va partir en petits trossos i hi va fer unes barraquetes. Ara ho lloga a gent que vol cultivar la terra fer a fer coses per casa seva.52 Altres factors que han contribuït a degradació de l’espai agrícola són “la introducció d’usos aliens a l’activitat agrària, com ara magatzems o naus ramaderes, la proliferació de casetes i tanques que han convertit algunes zones en àrees de pícnic, amb la consegüent pèrdua de les pràctiques de conreu més autèntiques. La dedicació a l’horta és cada vegada més una activitat marginal o un hobby, i es van perdent les explotacions professionalitzades. Tot i això, algunes dades indiquen que algunes explotacions han iniciat un procés de modernització i que existeix un cert relleu generacional. L’any 1997 es va elaborar un projecte força ambiciós que tenia l’objectiu de marcar les línies estratègiques per revitalitzar el regadiu de Manresa, ja que es considerava que havia entrat en una recessió important que en feia perillar el seu futur. La principal proposta era la creació d’un parc agrari, que havia d’estar gestionat per un consorci, així com altres actuacions encaminades a la sensibilització, comercialització i gestió de l’espai agrícola”. 53 5.2.6 La Sèquia al s. XXI. Funcionament actual i obres de condicionament Avui dia, la zona del Regadiu ve a ser d’unes “600 hectàrees repartides entre uns 1.500 propietaris. La concessió de la Sèquia, que capta les seves aigües al riu Llobregat 26 quilòmetres més amunt de la ciutat de Manresa, és de 1.245 litres/segon, dels quals 1.000 són per al municipi de Manresa i es reparteixen entre 750 per a la ciutat i 250 per al Regadiu. La posada en funcionament del dipòsit del Parc de l’Agulla (1975), des d’on es fa la distribució cap a les sèquies principals posà fi a les disputes històriques per a l’aprofitament de l’aigua entre els diferents usuaris. Ara, els regadiu (cada cop més reduït) s’abasteix durant el dia, mentre per la nit s’acumula l’aigua per al consum de la ciutat”.54
Parc de l’Agulla (Foto Google Maps. Laura Santamaria)
53