El Faller de La Traca

El Faller de La Traca 2017 Nova època. Año VII. número 25. 3 març 2017

EXEMPLAR GRATUÏT

2017

Les Falles més universals

Foto: Cipriano Fornas©

2

3, 4 i 5

El Faller

de març

2017

editorial

Fulanito de tal, nosequé de La Traca

Lo que se da se puede quitar S

–Eso que dices es grave. Será el fin de la fiesta, y entonces de Patrimonio de la Humanidad pasaremos a Patrimonio del Futuro.

–Incierto futuro.

–Si –Desde hace mucho tiempo que el afán conservador de lo bueno o antiguo que tenemos lo envuelve todo –añade, malcarado y escéptico– y espeta a su amigo respondiendo a la mirada de sorpresa– tal vez no ha llegado el momento, pero llegará, que toda, toda, nuestra forma de vivir y hacer hora será patrimo-

elmirón

Las Fallas 2017 van a vivir su primer año de matrimonio con la Unesco. Quienes piensan que con recoger la medalla, allá arriba en lo alto del podio de reconocimiento basta, se equivocan. Y mucho.

Las Fallas siguen siendo las mismas, las de siempre, las que han ido evolucionando, las que han obligado a muchos políticos, que en la semana fallera hacían corretera y manta, a cambiar de rumbo.

Ha llegado el momento en que las Fallas no nos separen sino que nos enorgullezcan, como solo enorgullecen las raíces, lo profundo, el alma de los ciudadanos, amando lo suyo.

Todavía hay quien al nombrar con ilusión las Fallas enarca las cejas, suspira con la fuerza de quien las está catalogando como algo del pasado, que huele a naftalina, y te cuenta rápidamente hacia dónde va a emprender la huída en cuanto lleguen esos días. No hay crítica, cada uno es libre de ocupar su tiempo, y es bueno que así sea.

Pero ser feliz tiene sus riesgos. Y el nuestro es no saber comprender que la responsabilidad nos obliga a mantener la manera de hacer Fallas que enamoró a la U NESCO. Una organización que un día te da y el otro te lo quita, porque lo que hay ya no es aquello que había cuando te lo dio.

Fotos: Cipriano Fornas

La Traca© marca registrada ®Publicacions Valencianes La Traca SL Director: Juan de Dios Leal

deimpacto

Lo mejor se lo dedicamos a las fuerzas de seguridad, policia, bomberos, sanitarios, etc.

·

–La revolución tecnológica que todo lo cambia porque todo lo arrasa es el mayor riesgo que las Fallas tienen. Hasta que, incluso, se hagan virtuales, con robots y materiales nuevos que sustituyan, como ya sucede, las viejas formas de hacer falla... Efectivamente, como dice Espuig –peroraba el más joven– el presidente del Gremio sin la manos de un artista los nuevos procedimientos técnicos apenas sirven... el ingenio y la destreza –creo– seguirán siendo importantes pero quienes a costa de obreros, artistas y carpinteros, sustituidos por impresoras 3D, informáticos y materiales sintéticos. Las nuevas manos

nio de la Humanidad. Así escuché esta conversación que no es inventada sino real. Aquellos dos valencianos al sol incipiente de la mañana hablaban al socaire de la determinación de la U NESCO.

Director de Arte y fotografía: Cipriano Fornas Redactores Jefe: Ivana Villar y Guillem Nicolás Redactores y colaboradores: César Jara, Josep Lluis Galiana, Rubén Tapias, Irene Benet, Virgilio Leal, Ricard Catalá, Toni Colomina, Alexis Moya, Josep Vicent Frechina, Pedro Rodríguez, Toni Aliaga, Xavier Rius, Jaime Torres.

Edita: Editorial Gules, S.L. Pura Moret, Carmen Oliver, Enric Fernández Apartado de Correos,22; 46182 mail: administracion@editorialgules.com telf: 606 016 371 Publicidad y marketing CAS21 Calle Cervantes, 21,Valencia 46007 963 250 627 Depósito Legal:V743-2014 ISSN: IMPRESO EN VALENCIA

·

obre el sol tibio de la mañana en un ángulo todavía oscuro de la Plaza del Ayuntamiento, tras las despertà oficial que el programa de actos de la JCF nos ofrece todos los años,. dos hombres comentan lo difícil que será mantener las Fallas en las coordenadas técnicas que les han conferido ser destacadas como patrimonio de la humanidad.

Y lo peor para las batucadas que aterrrorizan con sus presencias callejeras, incapaces de vincularse que la sana tradición de la mejor percusión de Banda. Un desastre.

3, 4 i 5

de març

2017

El Faller

3

Les Falles vibren amb la Humanitat La decisió de la UNESCO el passat 30 de novembre posava fi a un procés de més de cinc anys en què han participat diversos agents La societat valenciana en general, i el col·lectiu faller en particular, estan d’enhorabona. I no només perquè amb els primers dies de març la proximitat de les festes josepines és un fet que no passa desapercebut, sinó perquè enguany, de motius per a gaudir de les Falles n’hi ha, si cap, més que mai.

I és que, a pesar que l’esperit de la festa no ha canviat respecte a d’anys anteriors, és ben cert que el reconeixement de la UNESCO com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat ha contribuït de forma definitiva a que molts valencians tornen a prendre els carrers, orgullosos de la seua tradició. Les primeres mostres d’esta devoció ja s’han vist al carrer i ara queda demostrar, durant la setmana gran, que les Falles són, efectivament, un «patrimoni en comú»-

Text: Guillem Nicolàs Fotografia: CIPRIANO FORNAS

ren els últims dies del passat mes de novembre quan va saltar una notícia esperada des de feia temps. La UNESCO, la organització de les Nacions Unides per a la defensa de la cultura, havia decidit donar llum verda a la candidatura de les Falles a Patrimoni Immaterial de la Humanitat, després d’un procés que va arrancar en 2012. A pesar que els informes previs del comitè eren favorables, i que la campanya posada en marxa per la festa josepina complia amb totes les garanties, la confirmació del reconeixement va despertar les mostres d’emoció més sinceres de molts valencians, que veien com una festa tan arrelada a la societat, arribava un pas més enllà per a convertir-se en un element que passava a ser propietat de tot el món.

E

* Una Crida internacional i una falla a la manera tradicional van servir per a celebrar l’esperada notícia

Les celebracions no es van fer esperar, i el mateix regidor de Cultura Festiva de l’Ajuntament de València, Pere Fuset, que encapçalava la comitiva desplaçada a Addis Abeba, es va convertir en un enviat especial de luxe per a donar compte del sentir del poble valencià, que no va dubtar a eixir al carrer, orgullós de l’èxit aconseguit.

valencians ja defensaven, la necessitat de preservar la festa fallera i tots els elements que en formen part, com un fet distintiu propi; com un legat que ja no quedarà únicament per a les següents generacions de valencians, sinó que ha de servir com a exemple a tot el món d’una forma de sentir la festa que fa dels valencians un poble únic.

El moment històric bé ho mereixia, ja que el reconeixement com a Patrimoni de la Huamanitat no fa més que confirmar un fet que molts

I és que, tal i com la candidatura presentada buscava posar de relleu, al darrere de les Falles s’amaguen tot un conjunt de valors, costums i tradi-

4

El Faller

dicions que han de servir per a deixar un món millor als nostres fills, una mostra de creativitat única arrelada als barris i que és capaç d’ autoorganitzar-se per a posar un marxa una celebració en què participen cada any centenars de milers de persones i que s’estén per diferents ciutats.

Així al menys ho ha entés la UNESCO, que en la seua resolució reconeixia el caràcter satíric dels “nintos”, entesos com elements que faciliten “la comunicació i el diàleg entre els ciutadans”, així com la “necessitat social” de conservar la labor artesanals dels artistes fallers, autèntics promotors d'este costum propi. Les actuacions de les bandes de música, els espectacles pirotècnics, o la importància de la indumentària, entre d’altres, són alguns dels elements que la UNESCO també va tindre en compte en el seu veredicte, en entendre que representen una sèrie de valors que es transmeten de generació en generació, reforçant la cohesió social, afavorint la creativitat col·lectiva i, fins i tot, contribuint a la preservació del valencià com a llengua pròpia.

Compromís a mantenir Però el reconeixement atorgat per la UNESCO no és un xec en blanc per a les Falles, sinó que suposa, al mateix temps, el compromís per a mantenir i preservar tots estos aspectes que fan de la festa fallera una celebració única. De moment, no serà fins a d’ací cinc anys que un comitè avaluarà l’evolució de la festa, amb l’objectiu tal de comprovar que els acords establerts es compleixen.

Des de l’Ajuntament de valència, per la seua part, lluny d’esperar amb els braços creuats, ja han posat en marxa un grup de treball que inclou a tots els agents que tenen alguna a cosa a veure amb les falles per tal de buscar punts en comú que permetran arribar a l’excel·lència, un objectiu compartit per tots i cap al qual ja s’estan donant els primers passos, com els que aposten per potenciar les actuacions musicals, els espectacles pirotècnics o les qüestions relacionades amb la indumentària.

No obstant aixó, cal tenir en compte que la de les Falles és una festa que naix del poble i per al poble, i que per tant hauran de ser els propis fallers els qui decidisquen sobre el futur d’una celebració que té al seu darrere una llarga tradició.

Celebració amb foc i música De moment, a falta de dos setmanes per als dies grans de les Falles de 2017, els valencians ja han eixit al carrer per a celebrar la notícia com millor saben fer-ho, amb foc i música que aquesta vegada ha sonat en honor a la Humanitat. Les principals autoritats de la festa i de les institucions valencianes van celebrar una Crida especial, dedicada a tot el món en la qual van voler mostrar, en tots els idiomes, la seua gratitud i la intenció ferma de defensar una tradició que ara cal fer visible. De moment, la primera falla de 2017, plantada en la forma tradicional, ja es va cremar el passat 11 de desembre, en unes celebracions que van servir per a fer un primer tast d’allò que està per vindre els propers dies.

3, 4 i 5

de març

2017

6

3, 4 i 5

El Faller

Patrimoni valencià amb rel·levància mundial i bé la ciutat de València s’ha erigit com a la principal capital fallera de tota la Comunitat, el reconeixement de la UNESCO no es limita a les festes que se celebren Cap i Casal, sinó que altres ciutats de la província i de tota la Comunitat han contribuït també a fer de les Falles la festa total que hui s’estén per diferents comarques i localitats. De fet, en la Crida a la Humanitat realitzada per a celebrar la decisió del comitè, no van faltar representants de les principals ciutats falleres de la Comunitat, que no van voler perdre l’ocasió de participar en una cita històrica.

S

L’ocasió ho mereixia, i si bé els intercanvis constants entre les diferents juntes falleres han sigut la tònica dominant en els últims anys, el recent reconeixement aconseguit no pot fer més que contribuir a estretir els llaços que creixen al voltant de les tradicions festives valencianes, i que ja s’han provat capaços de trencar barreres.

Nogensmenys, la de les Falles no és la primera expressió cultural valenciana en ser inclosa al llistat del Patrimoni Immaterial de la UNESCO, i la experiència diu que les conseqüències han de ser positives. D’exemples n’hi ha a casa nostra, doncs ja són quatre les manifestacions culturals valencianes amb este guardó.

La primera en aconseguir-ho va ser la del Misteri d’Elx en 2001, i uns anys després va ser el Tribunal de les Aigües de l’Horta de València que entrava a formar part del selecte grup. La Festa de la Mare de Déu de la Salut d’Algemesí, amb la seua inconfusible Muixeranga no va tardar a sumar-se a una llista que ara veu ampliada la representació valenciana amb les Falles, que han aconseguit també el reconeixement anhelat.

El patrimoni valencià, això no obstant, no es limita a les tradicions intangibles, sinó que el Palmeral d’Elx, la Llotja de la Seda de Valèn-

* Ciutats com Alzira, Gandia o Burriana han celebren també un reconeixement que arriba a totes les comarques

cia, les mostres d’art rupestre que encara es conserven al nostre territori, o la mateixa dieta mediterrània, completen un catàleg que cal reivindicar.

Amb tot, si alguna lliçó es pot extraure d’aquesta rica experiència, és que qualsevol esforç és poc quan es tracta de posar en valor una tradició pròpia que defineix una forma particular d’entendre el món i la vida; una forma de ser única que cal preservar en un món cada vegada més global.

de març

2017

8

3, 4 i 5

El Faller

de març

2017

Raquel Alario Bernabé, Fallera Mayor de Valencia

L

a vida de Raquel Alario Bernabé, de 24 años, perteneciente a la falla Fernando El Católico-Ángel Guimerá del sector La RoquetaArrancapins, dio un giro de 180 grados tras recibir la llamada del alcalde de Valencia Joan Ribó, para nombrarla oficialmente como Fallera Mayor de Valencia 2017.

Desde aquel momento, todo han sido alegrías para una mujer que señala que para ser Fallera Mayor de Valencia, hay que tener “una ilusión muy grande para entregarse en cuerpo y alma a la fiesta y no perder en ningún momento esa ilusión”.

«Todos los pilares de nuestra fiesta son una expresión del arte fallero» Texto: Ivana Villar Fotografia: CIPRIANO FORNAS

Esfuerzo, trabajo, entrega... son palabras que se le ha escuchado repetidamente como pliego de deberes de una Fallera Mayor. ¿A usted como quiere que se le recuerde cuando acabe su reinado?

Como una Fallera Mayor sencilla, cercana, con una sonrisa permanente, entregada totalmente a las Fallas y a los falleros, pero sobre todo, una fallera de a pie. ¿Cómo espera vivir las Fallas 2017?

* «La indumentaria valenciana tiene una riqueza impresionante y gracias a las Fallas puede mantenerse viva»

Siempre he vivido las Fallas de manera muy intensa y este año no va a ser menos. Quiero disfrutar al máximo cada acto y cada experiencia que viva, porque sé que este año es único y es un regalo. ¿Cómo vivió el momento que supo que finalmente las Fallas eran declaradas Patrimonio de la Humanidad por la Unesco?

Fue un momento de mucha alegría y desahogo por saber que tantos años de esfuerzo recibían su recompensa. Por una parte tenía la seguridad de que conseguiríamos la declaración, pero siempre está esa pequeña incertidumbre, así que en el momento que conocimos la noticia, la alegría se desbordó. ¿Qué le viene a la cabeza cuando escucha que es “la Fallera Mayor de la Unesco”?

* «El día de la Crida siempre ha sido uno de los más destacados para mí»

Pues ante todo mucho orgullo, porque si ser Fallera Mayor ya es todo un privilegio, serlo en un año tan importante para la historia de nuestra fiesta lo es todavía más. Estoy viviendo un año muy especial y lleno de momentos únicos e históricos que nunca olvidaré.

3, 4 i 5

de març

2017

El Faller

* «Quiero que en el futuro se me recuerde como una fallera de a pie»

Dicen que a todo aquel que le gustan mucho las Fallas tiene un día importante que le marca. ¿Usted lo tiene también?

El día de la Crida siempre ha sido uno de los más destacados para mí en el calendario fallero. Es el día en que el ambiente festivo comienza a inundar las calles y la ciudad empieza a transformarse.Y este año sin duda, puedo afirmar que de todo lo vivido hasta ahora, el momento de subir a las Torres, aunque fuera por segunda vez, ha sido uno de los más emocionantes.

Arte, una palabra corta que engloba un significado extenso…. ¿Para usted que es el arte fallero?

Todos y cada uno de los pilares de nuestra fiesta son de una manera u otra, una forma de expresar el arte fallero, ya sea a través de la pirotecnia, la música, la indumentaria, literatura o el trabajo del propio artista fallero.

Es una forma de expresarnos, nuestra forma de hacer sátira, la base y pilar fundamental de nuestra fiesta Ha hecho alusión a la indumentaria valenciana. ¿Qué significa para usted?

Para mí la indumentaria es una pasión y una afición. Creo que la indumentaria valenciana tiene una riqueza impresionante y es todo un orgullo que gracias a la fiesta de las Fallas pueda mantenerse tan viva y permitir la conservación de oficios tradicionales muy vinculados a nuestra historia.

Fue comentado de forma muy positiva su traje rojo toscana de la Exaltación…

Fue un color escogido con mucho cariño ya que al fin y al cabo es el traje más significativo para una Fallera Mayor de Valencia. Ante todo busqué una combinación que tuviera fuerza pero que a la vez fuera elegante, por ello escogí un tono rojo con una combinación de flores más sobria. ¿Cómo entiende las fiestas josefinas? ¿Hay algo que le gustaría mejorar de cara a los próximos años?

Las fiestas josefinas son el reflejo de nuestra cultura y nuestra identidad. Son una expresión de nuestra forma de ser y de sentir. Es una fiesta rica y llena de valores, en especial la transmisión intergeneracional de nuestras tradiciones. Como todo en la vida, siempre tiene opción a mejora pero creo que se está trabajando correctamente para hacer que nuestra fiesta sea cada día mejor.

Raquel Alario, entrega y pasión por las Fallas La máxima representante de las fiestas josefinas es ingeniera industrial. Como una chica sencilla, alegre y trabajadora. Así se define.

Dice luchar por alcanzar sus sueños. Por el momento uno de ellos ya lo ha conseguido. Lo ha hecho en un año muy especial, cuando las Fallas se convierten en Patrimonio Inmaterial de la Humanidad. “Es una fiesta solidaria e integradora que tiene la capacidad de unir a la sociedad con un mismo fin, hacer que las Fallas sean cada día mejores”, indica Alario. Con un sentimiento de pasión por la fiesta difícil de definir, la joven indica que “se ha trabajado mucho para lograr que las Fallas sean conocidas a nivel internacional”.

Se confiesa una absoluta apasionada de la indumentaria fallera.

Tanto es así que entre ella y sus dos hermanas, una de ellas melliza, tienen una decena de trajes.

Amante de las Fallas, recuerda que no se las quería perder ni siquiera cuando estaba estudiando en Bruselas, “acudí a la Ofrenda incluso ese año que estaba fuera del país”.

Ahora en su ciudad, pisa la tierra que tanto ama para disfrutar y saborear de cada momento de la fiesta. Con una sonrisa en la cara no duda en afirmar que el 2017 siempre lo recordará: “Sencillamente espero que sea un año lleno de momentos inolvidables, poder vivir todos y cada uno de ellos de la manera más intensa posible junto a mi Corte de Honor y poder compartirlos con todo el mundo fallero”.

9

10

El Faller

3, 4 i 5

de marรง

2017

12

3, 4 i 5

El Faller

de març

2017

Clara Mº Parejo, Fallera Mayor Infantil de Valencia “Una fiesta muy bonita que disfrutan todos los valencianos". Eso es lo que respondió Clara Mª Parejo, a la pregunta del alcalde de Valencia Joan Ribó sobre que eran las Fallas para ella.

Emocionada, no podía creer lo que estaba escuchando, la llamaban para comunicarle que era la elegida como Fallera Mayor Infantil de Valencia 2017. El jurado destacaba de ella su tranquilidad y elegancia.

Clara Mª Parejo Pérez, de 11 años de edad, pertenece a la comisión fallera de Zapadores-Vicente Lleó, del sector Quatre Carreres. En la familia, el sentimiento fallero corre por las venas. Su abuelo Francisco Pérez Lluch fue uno de los fundadores de Zapadores-Vicente Lleó; su abuela Isabel fue fallera mayor de esta comisión y su madre, Mabel, atesora los cargos de infantil y mayor además de reina en el altar vicentino de Ruzafa.

«Espero vivir las Fallas de este año con intensidad» Texto: Ivana Villar Fotografia: CIPRIANO FORNAS

* «El trabajo del artista fallero es muy sacrificado, pero muy bonito a la vez»

¿Cómo se define Clara para aquellos que no la conocen?

Como una niña responsable, perfeccionista y muy amiga de sus amigos. ¿Qué sintió al saber que las Fallas eran declaradas Patrimonio de la Humanidad?

Muy orgullosa, porque es el reconocimiento al esfuerzo y trabajo de muchas generaciones. ¿Cómo espera vivir las Fallas 2017?

Con intensidad, disfrutando de cada momento junto con mis compañeras de la Corte. Y a los falleros les pido que disfruten conmigo de un año muy especial y que todos nos llevemos muy bien.

En alguna ocasión ha manifestado ser una fallera de casal. De la comisión Zapadores Vicente Lleó, a la que pertenece desde que nació. A sus 11 años, ahora se convierte en la Fallera Mayor Infantil de Valencia, ¿es un sueño hecho realidad?

Sí, es algo que siempre ves que le sucede a una niña fallera, pero es algo muy lejano que crees que nunca te puede llegar a pasar. ¿Cómo es Clara en casa?

Me encanta hacer manualidades, dibujar y pasar tiempo con mis hermanos.

Le espera un año lleno de alegrías y con muchos actos por celebrar. ¿Cómo compaginarlo con los estudios?

Trabajo todo lo que puedo en casa, espero ponerme al día en la tercera evaluación. ¿Con cuál de los actos de las fiestas josefinas se queda?

La verdad es que me gustan todos, no podría elegir ninguno puesto que todos son especiales. ¿Qué le parece el trabajo de los artistas falleros?

Me parece un trabajo muy sacrificado, pero muy bonito a la vez, porque hacen grandes obras de arte. ¿En un futuro a qué le gustaría dedicarse?

Aunque el tema de las artes me gusta mucho, me veo como pediatra.

Sobre música, el piano es un instrumento que conoce bien….

Comenzaba a conocerlo, pero he tenido que dejarlo, para dedicarme por completo a este año inolvidable.

* «Estoy orgullosa del reconocimiento al esfuerzo y trabajo de generaciones»

Un color…

El azul, sin duda.

¿Cuál cree que es la mejor melodía de las fiestas josefinas?

A mi me gusta la de “Una estoreta velleta”

Para la indumentaria valenciana, ¿alguna preferencia?

No, me gusta toda la indumentaria valenciana.

Un estilo musical que le guste…

Me gusta mucho el POP

En una palabra. Las Fallas son…

Tradición

Sentimiento fallero en las venas Clara estudia quinto de Primaria en el colegio Salesiano-San Juan Bosco de Valencia. Afirma que le encanta dibujar, y se decanta por todo lo que tenga que ver con la vertiente artística.

De la fiesta indica que entre sus actos favoritos están las ‘mascletaes’ y la Crida. De hecho, según confiesa, uno de los lugares que más le gusta de Valencia son las Torres de Serranos.

De las Fallas de 2017 señala: “Espero disfrutar un montón con mis compañeras de la Corte. Y a

los falleros les pido que disfruten conmigo de un año muy especial y que todos nos llevemos muy bien”

14

3, 4 i 5

L’Agenda

de març

2017

València encén les primeres Falles de la Humanitat Text: Guillem Nicolàs Fotografia: CIPRIANO FORNAS

Les Falles de 2017, les primeres després que la UNESCO declarara esta festa com a Patrimoni de la Humanitat ja han començat.

La música sona al carrer, les mascletades retronen cada dia a la plaça de l’Ajuntament i a poc a poc els envelats, les ‘paradetes’ i els monuments aniran prenent els carrers del Cap i Casal per a recordar a veïns i visitants que els dies grans de la festa grossa de la ciutat ja estan a la vora. La d’enguany serà, sense cap dubte, una celebració especial, que busca reunir a tota la societat valenciana en torn a una tradició que ja és un ‘Patrimoni en Comú’.

es de 2017 seran, sense cap dubte, unes Falles per al record. I no només pel fet de ser les primeres celebracions després del reconeixement de la festa com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat, sinó perquè la declaració sembla que ha aconseguit sumar esforços en una mateixa direcció, la de fer de la festa grossa en honor a Sant Josep, una celebració on tothom se senta reconegut.

L

De moment, la festa ja està al carrer amb l’alegria tradicional, i actes com el de la Crida i l’Entrada de Bandes, celebrats la setmana passada, han servit per obrir un calendari que es presenta carregat d’activitats en què els fallers, els veïns de la ciutat, i els milers de visitants i turistes que cada any arriben a València, podran participar de forma plena.

De motius no en faltaran i, tot i que els dies grossos tindran lloc a partir del proper 15 de març, l’ambient festiu ja es respira al centre de la ciutat i als seus barris, en una demostració de la passió amb què es viu esta festa.

De fet, al llarg dels passats mesos no han faltat les presentacions de càrrecs, els sopars i les reunions celebrades als casals fallers per tal d’ultimar tots els detalls d’una celebració que aglutina al seu entorn diferents elements, des de la músi-

* Tot i que els dies grans de la festa començaran a partir del 15 de març, l’ambient de Falles ja es viu als carrers

3, 4 i 5

de març

2017

L’Agenda

15

* La Crida del passat 25 de febrer va donar el tret de sortida a unes celebracions que reuniran a milers de persones en els pròxims dies

ca i la pirotècnia, fins a la indumentària i la gastronomia, en una demostració de la llarga cultura festiva dels valencians.

Per això, des de fa unes setmanes no és estrany trobar, pels carrers de la ciutat, a grups de falleres amb els seus trages i pentinats tradicionals que marquen la proximitat de la festa; ni escoltar com les bandes de música i grups de tabals i dolçaines preparen els seus repertoris, de cara a uns dies en què la música no deixarà de sonar; també es deixen sentir els primers petards i trons de bac, que en alguns casos han estat guardats durant mesos per a l’ocasió, i en d’altres els més intrèpids han volgut adquirir amb antelació per tal d’estar preparats per a l’arribada de la festa.

Una Crida a la festa Però si hi ha un moment que els fallers i les falleres esperen amb especial interès, eixe és el de la Crida, una cita que se celebra cada any l’últim diumenge de febrer i que dóna el tret de sortida oficial a unes celebracions que continuaran durant prop de tres setmanes.

Enguany, la Crida va tenir lloc el 26 de febrer, i va servir per a posar de manifest la gran il·lusió amb què els valencians esperen estes falles de 2017. I és que, de manera excepcional, la del passat dissabte no va ser la primera Crida de l’any, ja que les Torres de Quart ja s’havien vestit de gala amb anterioritat per a celebrar la declaració de la UNESCO que reconeix les Falles com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat, un fet que ara ja ha passat a la història.

Quinze dies de llum, música i soroll marquen l’agenda festiva La ‘Nit de la Plantà’, l’entrega de premis, el Ninot Indultat, o tradicions com la del ‘Cant de l’Estoreta’ seran alguns dels moments més esperats dels propers dies l programa complet de les Falles de 2017 ofereix una bona mostra de la riquessa d’unes celebracions que s’estenen a diversos àmbits. I és que, ja durant el mes de febrer, l’agenda fallera incloïa des de diverses mascletades i despertades, passant per cites musicals com la de l’entrada de bandes, així com la Gala Fallera, competicions esportives o debats i taules redones.

E

falles grans, la plantà arrancarà també dimecres 15 a partir de les 24.00 hores, i la visita del jurat està prevista per al matí següent.

Precisament la nit del 15 serà una de les més mogudes, ja que tindrà lloc una altra de les cites més esperades, la de l’Albà de les Falles, quan les diferents comissions celebraran l’arribada de la festa amb material pirotècnic que també es dispararà des del Micalet.

Exposició del Ninot Però si hi ha un moment que marca la proximitat de la festa, eixa és la inauguració de la Exposició del Ninot, que de des de fa dos anys se celebra al Museu de les Ciències i que permet visitar les millors figures de l’any. L’exposició està oberta de dilluns a diumenge, i al seu voltant s’organitzen diferents xerrades, debats i visites guiades en què s’expliquen diferents projectes i iniciatives relacionades amb les Falles.

Abans però, el primer monument en alçar-se a la ciutat serà el de la falla municipal, dissenyat per Manolo Garcia i que representa la torre de telecomunicacions que l’arquitecte Calatrava va dissenyar.

Es tracta d’una estructura de 40 metres d’alçada que es plantarà “al tomb”, és a dir, a la manera tradicional i elevant-se des de terra, el dia 11 de març a les 17.30 hores.

Falleres majors Però si la festa fallera es caracteritza per arribar fins a tots els racons de la ciutat, cal també remarcar la figura de les dos Falleres Majors de València, dos joves que durant tot l’any es converteixen, junt a les seues respectives Corts d’Honor, en les ambaixadores de luxe d’una celebració que és capaç de viure entre la modernitat i la tradició.

Les figures infantils estaran exposades fins el 14 de març, quan el premi s’atorga per votació popular i les comissions arrepleguen els seus ninots. Les figures grans, en canvi, es podran visitar fins l’endemà, ja que la lectura del resultat de la votació tindrà lloc el dia 15.

En 2017, les escollides han estat la jove Raquel Alario Bernabé, de la falla Gran Via Ferran el Catòli–Àngel Guimera; i la xiqueta Clara María Parejo Pérez, de la comissió Sapadores-Vicente Lleó, que tindran la sort de ser recordades com a la Fallera Major i la Fallera Major Infantil de València en un exercici que serà recordat durant anys.

Plantà de les falles Precisament, eixos ninots seran els que s’utilitzaran en la nit de la plantà, quan els monuments acabaran de prendre la seua forma definitiva als carrers de la ciutat de la mà dels artistes i dels propis fallers. En el cas de les falles infantils, els monuments hauran d’estar llestos a les 8.00 hores del dia 15, quan jurat iniciarà la seua visita. En el cas de les

L’agenda dels dies grans de Falles segueix amb la lectura dels premis, que tindrà lloc els dies 15 i 16 respectivament per als monuments infantils i grans, abans de provocar les habituals mostres d’alegria a les comissions vencedores.

Cites marcades El programa de les Falles al llarg dels propers dies inclou algunes de les cites més multitudinàries, com les mascletades de la plaça de l’Ajuntament que tindran lloc fins al dia 19, l’Ofrena dels dies 17 i 18, o la Nit del Foc que es dispara des de l’antic llit del riu Túria també el dia 18; però més enllà d’estes cites marcades que tenen lloc els dies grans de la festa, el programa inclou altres actes que cal recomanar.

Un d’ells per exemple és la Cavalcada del Ninot, una cita en què les comissions de la ciutat desfilen pels carrers de València a ritme de música i amb unes vistoses disfresses que no estan exemptes d’una àcida crítica. Es tracta d’una mostra més de la creativitat que hi ha en el món de les falles i que es mostra a tot el públic en un passa-carrer previst per al dia 4 de març.

Una altra de les cites més emotives és la del ‘Cant de l’Estoreta’, un esdeveniment que té lloc a la plaça de l’Arbre organitzat per esta comissió i que té als xiquets com a

protagonistes. En esta cita, que està prevista per al dia 5 a les 10.00 hores, els més menuts interpreten el conegut himne de les falles, en una posada en escena plena de color.

En definitiva, esta és només una mostra de les moltes i diverses activitats que tindran lloc a València a part dels propers dies i que, més enllà de les revetlles i les visites als principals monuments, converteixen a les Falles en una festa única, on la pirotècnia i la música suposen un complement ideal amb què celebrar l’arribada de la primavera.

16

3, 4 i 5

L’Agenda

de març

2017

Pólvora i masclets per a fer retronar tota la ciutat Més de vint mascletades i cinc castells de focs artificials marquen l’agenda pirotècnica d’unes Falles que reuneix a algunes de les millors empreses pirotècnies i professionals de tot el món La pirotècnia és, sense cap dubte, un dels elements fonamentals de la festa fallera tal i com la coneixem hui dia. I no només per tot allò que suposa respecte a l’ús que fa del foc, sinó perquè, en els últims anys, les mascletaes de la plaça de l’Ajuntament o la Nit del Foc s’han convertit en uns dels principals reclams per a veïns i visitants, que tenen en estes cites els seus rituals més fidels. Eixa pràctica, lligada a la llarga tradició en l’ús de la pólvora que hi ha a la Comunitat, on treballen algunes de les empreses més prestigioses de tot el món, fa que els espectacles pirotècnics s’hagen convertit en un element principal de l’agenda fallera, un fet que, amb la declaració de la UNESCO, ha acabat per cobrar, si cap, major importància.

Text: Guillem Nicolàs Fotografia: CIPRIANO FORNAS

n total de vint-i-quatre mascletaes, altres cinc espectacles de focs artificials i fins i tot una ‘despertà’ amb terratrèmol inclòs. Eixe serà el balanç pirotècnic d’unes Falles, les de 2017, que arriben carregades de pólvora i d’una bona dosi de novetats que tindran als diferents professionals valencians com als màxims protagonistes de la festa. I no és per a menys, ja que la passió pel soroll i la pirotècnia no només ve de lluny en tota la Comunitat, sinó que a més, la seua gran acceptació queda patent en cadascuna de les actuacions que se celebren cada any.

U

Alguns dels esdeveniments previstos ja han començat, i entre els exemples més recents hi ha els de les mascletades especials que l’Ajuntament havia programat per als últims dies de febrer, com la nova

Mascletà Vertical que Ricardo Caballer va disparar el passat 25 de febrer des del llit del Túria; o la tradicional mascletà de la Crida, del passat 26 de febrer, de la mà de Pirotecnia Valenciana. Una altra de les novetats que ja ha tingut lloc va ser va ser l’anomenada ‘Mascletà Composer’, una iniciativa nocturna i amb colors que va tindre lloc el passat 28 de febrer a càrrec de Pirotecnia Mediterráneo, i que va servir per apropar la pirotècnia als aficionats a este ofici.

No obstant, les cites més esperades, les que tenen lloc des del passat dia 1 de març a les 14.00, hores a la plaça de l’Ajuntament segueixen sent un dels majors aparadors del saber fer de les empreses valencianes. Fins ara, les pirotècnies Peñarroja i Nadal-Martí han sigut les dos primeres en disparar els seus masclets; i els dies tres, quatre i cinc és el torn de AccitaniaM. Angustia, de la Pirotecnia Alpujarreña i de Ricasa, que si bé perd el seu lloc als dies grans de la festa, a canvi va ser l’escollida per a disparar la Mascletà Vertical.

A partir de dilluns i fins el dia 15, els encarregats d’esta tradicional cita, per a la qual ja s’han sortejat entre les comissions les places disponibles al balcó de l’Ajuntament,

* Hermanos Caballer protagonitzarà la Nit del Foc, i les dos mascletaes del dia 19. * El dia 15 hi haurà focs artificials des del Micalet

seran l’Alicantina Focs d'Artifici, la Pirotecnia Mediterráneo, Caballer FX-Global Foc, Pirotecnia Gironina, Hermanos Ferrándes, la Pirotecnia Tomás, la Pirotecnia Valenciana, Crespo, Vulcano i Zarzoso, respectivament.

Per la seua part, els escollits per als dies grans han sigut la Pirotecnia Aitana, que estarà disparant el dia 16; la Pirotecnia Turís, que ho farà el 17; i Reyes Martí, que ha sigut la triada per al dia 18, ocupant així un dels torns privilegiats.

El seu lloc simbòlic, el del 8 del març, quan se celebra el Dia de la Dona, l’ocuparà un altre nom en femení, María José Lora, gerent de Caballer FX. El premi gros, el

dia 19, ha sigut per a Hermanos Caballer, que no solament protagonitzarà la mascletà del migdia, sinó que també donarà la cara per la nit, quan tancarà les festes de 2017 junt als focs de la ‘cremà’.

Castells i l’Albà Però hi ha vida més enllà de les mascletades, i els focs artificials dels dies grans de Falles són també un bon moment per a les empreses pirotècniques. Així, l’antic llit del riu Túria serà l’espai des d’on es dispararan els tradicionals castells, que aniran a càrrec dels mateixos responsables de les mascletades del dia: la Pirotècnia Aitana, la nit del 15 a les 00.30 hores; Turís, la matinada del 16 a les 24.00 hores; i Martí el dia següent a la 1.00 de la

matinada. Hermanos Caballer per la seua part, completarà la seua participació amb la Nit del Foc, la matinada del 18 a la 1.30.

L’altra cita a destacar pel que fa als focs artificials tindrà lloc la nit de la plantà, el dia 15, quan els artistes donaran els últims retocs als monuments. En eixe moment, i a partir de les 00.00 hores, tindrà lloc l’anomenada Albà de les Falles, quan es dispararan focs d’artifici des de les diferents comissions de la ciutat.

L’espectacle tindrà el seu punt neuràlgic al Micalet, des d’on també, i com a novetat d’engany, es dispararan efectes pirotècnics que es veuran des de diferents llocs de València, recuperant, de forma simbòlica, la funció original d’avís de la torre.

3, 4 i 5

de març

2017

L’Agenda

17

Les llums i les ombres anuncien una festa que es viu als carrers L’encesa de la iluminació s’ha convertit en una cita que atrau fins a Russafa a milers de persones a festa de les Falles suposa una expressió de creativitat única al món i que es tradueix en diferents disciplines artístiques, des del disseny i la construcció dels monuments, fins a la composició de peces musicals que serveixen per donar vida a la festa.

Però en els últims anys, la il·luminació dels carrers ha anat guanyant força fins a convertir-se en un espectacle de primer ordre que atrau cada dia a milers de visitants als carrers del barri de Russafa, on hi ha algunes de les instal·lacions més espectaculars.

L

Centenars de milers de bombetes de colors i pressupostos que en ocasions superen els 100.000 euros, s’alineen creant passadissos de llum, a través dels quals, rius de persones es desplacen descobrint les perspectives més espectaculars.

Precisament per això, el dels carrers il·luminats suposa un dels premis més valorats, i la seua encesa s’ha convertit ja en una de les cites que poques persones volen perdre’s en tota la ciutat i que anuncia, de forma inequívoca, l’a-

rribada dels dies grans de les Falles.

De fet, tot i que encara queden alguns dies per a la seua posada en marxa, les primeres instal·lacions ja es poden veure en alguns carrers, donada la seua complexitat.

L’encesa de les llums està prevista per al proper dia 10 de març a partir de les 20 hores, i l’Ajuntament ja ha pres mesures per tal de facilitar el trànsit de les persones en aquelles zones on tradicionalment hi ha una major afluència. El barri de Russafa sol ser un dels punts preferits pel públic, ja l’any passat, per exemple, els dos primers premis van anar a pocs metres de distància.

La comissió de Cuba-Literato Azorín es va endur el primer premi per la il·luminació, mentre que SuecaLiterato Azorín es va haver de conformar amb la segona posició després d’haver guanyat el premi els dos anys anteriors. A poc a poc altres comissions de diferents barris han decidit apostar també per esta competició, i la falla Malvarrosa va aconseguir donar la sorpresa amb un tercer premi que bé val una visita a d’altres zones de la ciutat.

De mercats i paradetes Una altra de les mostres evidents de la proximitat de Sant Josep és l’aparició, als carrers de Valencia dels habituals llocs de menjar i mercadets. Bunyols, creïlles fregides o hamburgueses han sigut els més habituals els últims anys,

però cada vegada més l’oferta busca acontentar a tot tipus de públic.

Els llocs d’artesania i de productes de tot tipus també han sigut una de les estampes habituals durant els dies de les Falles tot i que des de

l’Ajuntament ja fa uns anys que s’està tractant d’organitzar la seua instal·lació per tal d’evitar problemes en cas d’aglomeracions. Estes instal·lacions està previst que obriran a partir del dia 11, i funcionaran durant tota la setmana fins el dia 19 de març.

18

3, 4 i 5

L’Agenda

de març

2017

Quinze dies de música en una ciutat que no descansa Les bandes de música, les colles de tabals i dolçaines, les revetlles o els concerts de falles marquen una agenda carregada d’esdeveniments per a tots els gustos * Beatriz Fernández va ser la primera dona en dirigir la interpretació conjunta de “El Fallero” en la passada Entrada de Bandes

cions on cadascú pot trobar el seu estil. Des de les orquestres més conegudes com La Tribu,Vértigo, Scream o tantes altres, que repetiran actuacions en diversos espais al llarg dels cinc dies grans de festa; fins a alguns dels noms més reconeguts de la música electrònica, que també tindran una presència destacada en estes Falles de 2017.

De propostes n’hi ha per a tots els gustos, des del festival Xequebo de la Falla La Bicicleta, que ofereix tres dies d’actuacions de pop i rock amb amb alguns artistes valencians com Saï Saï o la Trocamba Matanusca; fins al Fireball Valencia Fallas Festival, que reunirà a la Ciutat de les Arts als amants del house i del techno. També hi ha propostes amb música Remember i d’altres més alternatives com el Plan B festival de la Falla Borrull Socors.

La música és, sense cap dubte, una de les manifestacions cultural més arrelades a la Comunitat Valenciana des de fa segles. Una eina que, tal i com també passa amb les associacions festives, ha contribuït de forma decisiva a teixir un entramat social que s’estén des dels petits pobles fins a les grans ciutats i que arriba a totes les comarques valencianes.

Potser eixe és el motiu que fa pràcticament impossible trobar una celebració que no tinga aparellada una banda sonora pròpia, que funciona com a catalitzador col·lectiu d’unes emocions que es viuen a flor de pell.

Les Falles no són una excepció, i les bandes de música i les tradicionals colles de tabal i dolçaina són part imprescindible d’unes festes que es poden veure i sentir, però també escoltar per tots els racons de la ciutat.

Text: Guillem Nicolàs Fotografia: CIPRIANO FORNAS

a de les Falles és una festa que es viu al carrer, una mostra de creativitat col·lectiva i oberta que es tradueix en diferents disciplines artístiques. Una de les més importants, sense cap dubte, és la musical, que cada any acompanya als fallers en els seus dies i actes més assenyalats, quan centenars de bandes de música i colles de tabals i dolçaina fan hores extra per tal que les melodies i els pas-dobles més coneguts no deixen de sonar durant les festes.

L

Melodies com la de “Valencia” de José Padilla; “Amparito Roca”, de Jaume Texidor;“El Fallero”, de José Serrano; “La Flor del Taronger”, deMiguel Asins Carbó; o la tradicional “Valencia en Fallas” del compositor del Palmar Vicente Ramírez, s’han convertit en una banda sonora única que pot sorprendre a veïns a visitants en qualsevol

moment del dia. I és que, durant, les Falles, la música comença amb les primeres llums de l’alba amb les moltes despertades que recorren la ciutat. El tradicional esmorzar amb xocolata i bunyols també es fa al ritme de la música fallera, que continua fins a ben entrada la vesprada i durant els actes principals.

De fet, la música no només una de les encarregades d’anunciar el començament d’un nou dia en la festa fallera, sinó que des de fa uns anys, és la tradicional Entrada de Bandes de València la que dóna el tret de sortida a les activitats del dia de la Crida, quan els festejos arranquen oficialment.

Enguany, fins a 14 formacions van participar en una cita en què els músics vesteixen les seues millors gales, i que acaba amb la interpretació conjunta de l’obra “El Fallero”, elevada a la categoria d’himne de la festa.A més, el passat 26 de febrer, va ser una dona, la directora Beatriz Fernández, la que es va posar per primera vegada al capdavant dels prop de 300 músics que participen en este acte final, en una mostra més del treball per la igualtat que s’està portant a terme.

Concerts, revetles i discomòbils Però no tota la música a les Falles va a càrrec de les tradicionals bandes, sinó que, durant les nits, les orquestres i les

revetles omplin les places i carrers de la ciutat fins a ben entrada la matinada. Així, si durant el dia l’activitat es centra als casals fallers, els envelats són els llocs destinats a la música, que enguany podrà sonar els dies 10 i 11 de març i des del 15 fins al 19, en horari des de les 23.00 hores fins a les 4.00 de la matinada. Les actuacions, no obstant això, també tindran lloc a l’aire lliure amb multitud de grups i discjòqueis que, això sí, hauran de complir el mateix horari.

A tota esta infinitat de propostes, que ompliran la ciutat de música del 15 al 19, cal sumar una altra cita habitual, la del Concert de Falles, que se celebrarà al Jardí de Vivers el proper 11 de març. En esta ocasió, una de les cites musicals més multitudinàries de la ciutat tindrà com a protagonistes als valencians de L’Empereador i El Viaje de Eliot, i tancarà la nit el cantant David de María. L’entrada és gratuïta, però caldrà aconseguir una invitació per accedir al recinte.

En tots els barris de la ciutat, els espectacles musicals prenen el carrer per a conformar una gegantina sala d’actua-

Es tracta en definitiva, d’una proposta musical per a tots els gustos que, segur, no deixarà a ningú indiferent.

3, 4 i 5

de març

2017

L’Agenda

19

80.000 euros per a contractar les millors bandes de música Fer que la música siga, encara més, un element distintiu de les Falles de València. Eixe és l´objectiu que s´ha marcat l´Ajuntament per a este any, el primer després del reconeixement de la UNESCO com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Per a aconseguir-ho, el consistori ha posat en marxa una sèrie d´ajudes a les comissions falleres que facilitaran que estes puguen contractar a les millors bandes de música i colles de tabals i dolçaina, garantint així que la música tradicional no deixe d´escoltar-se als carrers. Estes subvencions, que ja es van posar en marxa l´any passat, arribaran enguany a un total de 80.000 euros, una quantitat que suposa un increment del 166 per cent.

Des del Govern consideren “fonamental” el paper que la música té en la festa gran de la ciutat, i el regidor Pere Fuset va explicar que enguany, una vegada aconseguida la inclusió de la festa en el llistat, la intenció és “buscar l’excel·lència”.

Totes les comissions falleres han tingut accés a esta línia de subvenció i les quantitats a què optaven depennia de diversos criteris, com la quantitat dels músics contractats o el número d´actuacions previstes.

Esta aposta pel foment de la música de qualitat posada en marxa per l´Ajuntament va ser molt ben rebuda pels festers i l´any passat, fins a 90 comissions falleres es van beneficiar d´estes ajudes amb una mitjana de 340 euros cadascuna.

La iniciativa de l´Ajuntament, que va arrancar en 2016, arribava en un moment en què, degut a la crisi, la música de banda en la festa de les Falles semblava anar perdent pes en favor d´altres mostres artístiques i propostes musicals. Fins i tot, algunes veus del món de la música van criticar obertament la reducció de membres en les bandes i l´aparició de formacions ´low cost´ que perjudicaven greument el pes de la música tradicional en la festa fallera. Ara, estes ajudes contribuiran no només a que les comissions puguen contractar una banda de música en condicions, sinó que també busquen garantir un mínim de qualitat, amb colles de tabals i dolçaines formades per un mínim de quatre integrants, i amb bandes de música d´entre 10 i 14 instruments.

Sense cuota a l’SGAE Però esta no és l'unica ajuda de l’Ajuntament a les comissions en matèria musical, ja que la Junta Central Fallera assumirà, al menys fins a 2019, la quota que l’SGAE reclama en concepte de drets d’autor per les cançons que s’nterpreten en les verbenes i en les entrades de les bandes.

La mesura suposarà un desembolsament de 20.000 euros, però assegura que la música seguisca sonant als carrers de la ciutat durant els dies de Falles.

Flors per a la Geperudeta na de les cites més assenyalades de la festa de les Falles és, sense cap dubte, la de l’Ofrena de flors a la Mare de Déu dels Desamparats, un esdeveniment en què participen fallers i falleres de totes les comissions de la ciutat al llarg de dos dies, durant els quals les mostres de passió cap a la ‘Geperudeta’, són continues.

U

La tradició marca que cada una de les comissions participants peregrinen fins a la plaça de la Verge amb les seues millors gales i acompanyades de les bandes de música, per a portar en persona els rams de clavells que serviran per a donar forma a un tapís floral que presideix una rèplica de la imatge. En total, són milers els festers que participen en una cita que, si bé té un marcat caràcter religiós, en els últims anys s’ha consolidat com un acte en què els fallers busquen donar a conéixer la seua llarga tradició davant dels milers d’espectadors.

La popularitat de l’Ofrena, que transcorre al llarg dels dies 17 i 18 de març és tal que la Junta Central Fallera ha d’organitzar els horaris de participació de les comissions per tal de garantir un correcte funcionament de l’acte, i que l’arribada de falleres a la plaça es produïsca de forma constant al llarg dels dos recorreguts previstos, l’un pel carrer la Pau, i l’altre per Sant Vicent. Així, cada sector faller té assignat una hora prevista de començament, en una cita que sol allargar-se fins a ben entrada la nit i que acaba amb l’arribada de la Fallera Majors Infantil i la Fallera Majora la plaça de la Verge, acompanyades pels membres de la seua pròpia Falla, els dies 17 i 18 respectivament Esta necessària organització de l’acte permet també assignar a cada Falla un color determinat en els seus clavells, que serviran per a donar forma a un disseny exclusiu,

Els trons de bac que desperten València Durant les Falles de València, la festa grossa de la ciutat, les jornades es viuen al límit, sobretot en la seua setmana gran. Les activitats omplin una atapeïda agenda amb actes de tot tipus, i de vegades sembla que el rellotge no té prou hores per tal d’acudir a totes les cites previstes. Per això, en un dia de falles, l’activitat comença prompte i acaba ben entrada la matinada, en una autèntica cursa de resistència que posa a prova fins i tot als més entrenats. Però si en alguna ocasió les forces fallen i la falta d’hores de son fa inútils els esforços d’arrancar el dia amb energia, el fort soroll dels petards i trons de bac i la música de banda acabaran per fer

desaparèixer les ganes de dormir en un segon.

I és que cada matí, l’activitat fallera comença amb les primeres llums, en la tradicional ‘diana’, que anuncia l’hora de l’esmorzar. Enguany, la ‘despertà’ oficial va tindre lloc el passat diumenge, el dia de la Crida, quan fins i tot les Falleres Majors van participar en un acte singular en què no van faltar la música i la pólvora. No obstant, les diferents comissions falleres seran les encarregades d’anunciar, als seus respectius barris que la festa de les falles ja està en marxa en una de les tradicions més sorolloses i que més agrada, sobretot als més menuts.

* Centenars de milers de clavells blancs i rojos serviran per a donar forma a un majestuós tapís floral durant els dies 17 i 18

que canvia cada any i que es manté en secret fins a l’últim moment.

Este 2017, allò que ja s’ha donat a conéixer és el color assignat a cada comissió, que haurà de portar rams rojos o blancs segons el moment d’arribada. A més, els ‘vestidors de la

Verge’, demanen a les falleres un tall determinat de les flors per tal de facilitar la seua feina, que quedarà exposada al públic durant uns dies.

L’Ofrena de Flors de València és una de les més espectaculars de totes les que se celebren a la Comunitat, no només per la passió amb què la viuen els seus participants, sinó també perquè el trajecte de les falleres transcorre per alguns dels carrers amb més bellesa de la ciutat, que es transformen en un riu continu de gent i d’aplaudiments. Precisament, per tal d’evitar els problemes de mobilitat que esta cita en majúscules provoca als veïns i turistes, l’Ajuntament ja s’ha plantejat la possibilitat d’instal·lar unes passarel·les en estos dos carrers principals, una decisió que facilitaria també el treball de la policia local.

20

3, 4 i 5

L’Agenda

El foc de Sant Josep tancarà unes festes històriques La nit de la cremà tenyirà el cel de roig en un dels moments més emotius de les Falles i que marca l’inici dels treballs per al proper exercici

Text: Guillem Nicolàs Fotografia: CIPRIANO FORNAS

a setmana gran de la festa fallera, on la música, la creativitat i la pirotècnia són els vertaders protagonistes, arriba cada any al seu clímax el 19 de març, el

L

dia del patró dels fusters i quan antigament el foc purificador servia per a celebrar l’arribada de la primavera, en un ritual estès per bona part de la mediterrània. Hui, sense dubte, el foc és encara el veritable protagonista d’unes festes que s’apropen de forma inexorable al seu destí final, el d’unes flames que acabarn per convertir en fum i cendra uns monuments que apunten a la Humanitat, i que provoquen no poques llàgrimes carregades de sentiment.

A pesar del cansament acumulat, els fallers viuen amb intensitat el seu dia gran en una jornada en què l’agenda d’actes arranca amb una

* Prop de 700 monuments es cremaran en una nit màgica que es viurà a tots els barris de la ciutat

ofrena a la imatge del Patriarca i una missa solemne en honor al Sant que oficiarà l’arquebisbe de València, Antonio Cañizares. El quart element, no obstant, començarà a prendre protagonisme amb l’última mascletà de l’any, la que dispararà a la plaça de l’Ajuntament la pirotècnia Hermanos Caballer, i amb l’anomenada Cavalcada del Foc, en la qual una comitiva recorrerà, a partir de les 19.00 hores, els carrers del centre, des de Russafa fins a la Porta de la Mar, en un espectacle de correfoc que servirà com a prèvia de la Cremà.

Precisament, els primers monuments en ser consumits per les fla-

de març

2017

mes seran els infantils, que està previst que comencen a cremar a partir de les 22.00 hores. Un poc més tard, a partir de les 22.30 hores, serà el torn de la falla premiada en la Secció Especial, i a partir de les 23.00 serà el moment de la falla municipal infantil, que enguany firmen Anna Ruiz Sospedra i Giovanni Nardín, en una composició que ret homenatge a la lectura i la fantasia.

A partir de la mitjanit serà quan les falles de tota València es convertiran en brases en un espectacle que es deixa sentir a tota la ciutat i bona part de les localitats veïnes. En acabar, cap a les 00.30 hores, serà el torn de la falla guanyadora de la Secció Especial, mentre que a la 1.00 de la matinada està previst que un espectacle pirotècnic i el foc del monument oficial de la plaça de l’Ajuntament posen fi a una Cremà històrica.

En total seran prop de 700 els monuments que es cremaran en una nit màgica i que, per a alguns, encara serà llarga, ja que una brigada municipal es posarà mans a l’obra per tal que el dia següent no quede ni rastre de les falles i els fallers puguen començar a preparar les que seran les festes de 2018.

3, 4 i 5

de març

2017

El Faller

23

Joan Ribó, alcalde de València Joan Ribó porta al front de l’Ajuntament de València des de juny de 2015; i malgrat ser l’alcalde de la tercera capital més gran de tota Espanya, continua sent un home senzill en la seua vida quotidiana i molt accessible per a la

gent al carrer. En esta entrevista en exclusiva per a LA TRACA, es sincera al voltant de la seua visió i el seu sentiment respecte a les Falles i parla del present i del futur de la ciutat més enllà de la festa.

«València sempre rep els visitants amb els braços oberts» CÉSAR JARA Fotografía: CIPRIANO FORNAS

Alcalde, cóm es presenten les Falles de 2017, després de la decisió de la UNESCO de declarar-les patrimoni de la humanitat?

Amb molta il·lusió i ganes de viure-les, com sempre, i amb molta responsabilitat alhora perquè per fi podem parlar de la nostra festa gran com a patrimoni immaterial de la humanitat i això són paraules majors. Estem preparats per viure eixa transformació impressionant que ocorre a València cada mes de març i que inunda els nostres carrers i places amb festa i molta il·lusió. Esta festa és possible gràcies al treball, la col·laboració i les ganes de milers i milers de fallers i falleres, artistes, músics, pirotècnics, indumentaristes i moltíssimes persones més que dia a dia fiquen el seu granet d’arena perquè ara tota la ciutat puga gaudir d’una festa sensacional.

Què sent quan arriba este moment i la ciutat comença a viure la festa a tope?

Moltes ganes de viure cada una de les celebracions. L’arribada de les Falles es viu des de mesos abans que siguen una realitat als nostres carrers. Des d’eixe moment il·lusionant de les telefonades a les noves falleres majors de València de cada any i després les seues exaltacions ja vas preparant-te per a unes festes que es viuen amb molta intensitat. Amb la Crida i les primeres mascletaes entrem plenament en un ritme diferent a la nostra ciutat, totalment vertiginós i molt agradable perquè es respira festa i hi ha un comboi molt especial al voltant de les diverses celebracions.

Què ha de dir als milers de visitants que vénen a València amb motiu de les Falles enguany?

Que València sempre els rebrà amb els braços oberts perquè som una

* La innovació i la tradició estan intrínsecament lligades a l’evolució de la festa de les Falles

ciutat alegre i amable. De fet, el primer que fem abans de començar el mes de març és fer una crida al món sencer perquè des de qualsevol racó del món vinguen a viure les Falles amb nosaltres. Dels casals als carrers la festa s’obri a tota la societat, més enllà dels agents fallers i, a banda dels veïns i veïnes de la ciutat, les persones que ens visiten també en són un component fonamental. De fet, sempre destaquem que les Falles són una festa que actua com a gran dinamitzadora cultural, que cohesiona la nostra societat i que és com un gran motor econòmic. L’arribada

de centenars de milers de visitants és molt important per a la nostra ciutat.

Personalment, què és el que més li agrada de la festa? És complicat triar només un acte, un element o una celebració d’una festa que abasta tant perquè cada un d’ells té una motivació, una raó de ser, una història i el treball de moltes persones per a fer-los realitat. Ara bé, hi ha alguns elements de la festa que són únics, difícilment repetibles en unes altres esdeveniments. Qualsevol persona que ens haja visitat en Falles i haja viscut per primera vegada el terratrèmol final d’una mascletà sabrà perfectament del que parle. Les mascletaes m’agraden molt. El treball que fan les empreses pirotècniques és impressionant per aconseguir els resultats que qualsevol pot comprovar i gaudir en ple centre de la nostra ciutat.

Com ha d’evolucionar la festa d’ara en avant amb la responsabilitat de ser ja patrimoni de la humanitat?

En parlar de l’evolució de la festa sempre ho fem alhora de dos conceptes que en el món de les Falles van intrínsecament lligats: la innovació i la tradició. I també parlem amb la inclusió de la nostra festa en la llista de patrimonis de la humanitat d’un tercer concepte fonamental, l’excel·lència. Les Falles han de mirar cap al futur, han d’anar adaptant-se a una societat canviant, a l’evolució en les tècniques de tots els treballs que fan possible la festa, i alhora han de preservar la seua essència, allò genuí, tradicional. I eixa combinació entre innovació i tradició amb l’una es preserva l’altra- l’hem d’acompanyar d’excel·lència en tots els àmbits possibles. Hem de fer un esforç per a buscar l’excel·lència en tots els elements que han permés que les Falles siguen més universals que mai.

Pot fer una crida com alcalde a la ciutadania davant la festa?

Em puc remetre a les paraules amb què les nostres millors ambaixadores de la festa, les nostres falleres majors, Raquel i Clara, van dirigir

* Les Falles són una festa que actua com a gran dinamitzadora cultural, cohesiona la nostra societat i és un gran motor econòmic

als milers de persones que es varen congregar durant la Crida junt a les torres de Serrans. Volem viure totes i tots junts esta festa tan important. La ciutat es transforma per complet, sobretot durant la setmana gran, però les veïnes i els veïns de València som experts en viure eixa transformació conscients de la importància de la bona convivència entre totes i tots, i amb la il·lusió de participar activament en unes celebracions úniques al món. Faig una crida, per descomptat, perquè tot el món disfrutem al màxim d’estes Falles, les primeres Patrimoni de la Humanitat.

24

3, 4 i 5

El Faller

Las emociones Las fallas son una fiesta universal, que nos hace vivirlas con especial intensidad. Son las emociones que circulan por la sangre de los protagonistas. El monumento es el elemento principal, pero las gentes son las protagonistas.

En la fiesta afloran risas y también llantos, entre gritos colectivos y lágrimas personales. Ser parte activa de la fiesta es una manera muy especial de ser valenciano. Nadie olvida sus experiencias vividas en el seno de una comisión, aportando su trabajo y su dinero, esperando quedar bien en los premios, pero sobre todo, sitiéndose protagonista al compartir fiesta.

La comisión es la extensión de la familia, de la propia y de la ajena, la manera también de vivir el barrio, allí donde vives, donde haces amigos, donde se habla de fallas y de todo... Porque ser fallera o fallero es la manera de ser ciudadano. Una forma de vivir la ciudad.

Además las fallas han acuñado una forma muy especial de ser mujer, de protagonizar una competición solo consigo misma. Las caras de las Fallas casi siempre son de mujeres. Nuestra grandeza.

de març

2017

3, 4 i 5

de març

2017

El Faller

25

Reportatge gràfico de

CipRiano FoRnas

26

El Faller

3, 4 i 5

de marรง

2017

3, 4 i 5

de març

2017

I ara què?

27

Pere Fuset, regidor de Cultura Festiva i president de la JCF El regidor de Cultura Festiva de l’Ajuntament de València, Pere Fuset, s’ha convertit en poc temps en la cara visible d’una tendència que busca recuperar la festa de les Falles per a tota la societat.

En este treball no està sol, sinó que bona part d’intel·lectuals, universitaris i fallers i falleres de tota classe s’han sumat a una tasca que, de moment,

ja ha aconseguit convéncer fins i tot a la UNESCO. Ara, després de l’esperat reconeixement, Fuset encara les primeres Falles Patrimoni de la Humanitat amb la seguretat del treball ben fet, però amb la responsabilitat de mantenir els compromisos adquirits. Potser, com ell afirma, «res canvia», però al mateix temps, tot està per fer.

«La petjada que deixen les Falles és visible durant tot l’any» Text: Guillem Nicolàs Fotografia: CIPRIANO FORNAS

Les de 2017 seran les primeres Falles després de la declaració de la UNESCO que reconeix a les Falles com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat.

Què ha canviat això respecte a d’anys anteriors?

La festa és exactament la mateixa, res canvia. El que sí que crec que ha de variar és la concepció que tenim d’ella, i això suposa cuidar i mimar cada un dels elements que formen part de la declaració. Ho hem aconseguit, sí, però ara toca preservar-los i buscar l’excel·lència, potenciant la música, la literatura, la professió de l’artista faller, la pirotècnia… Els canvis, si han d’arribar, seran a mitjà o llarg termini.

El reconeixement no fa més que augmentar la importància d'unes festes que s'han consolidat com la festa gran de la ciutat.

Pensa que esta declaració contribuirà a donar més prestigi a una celebració que és encara una gran desconeguda per a molta gent?

Si València ha d’estar al mapa, preferim que siga per allò que pot oferir al món i que la fa única. La festa de les Falles està ja reconeguda com a Patrimoni de la Humanitat i això ve a completar altres elements de primer ordre que tenim per oferir, com la Llotja, el Tribunal de les Aigües, o la dieta Mediterrànea. Per això s’ha de treballar molt en una estratègia de turisme cultural, i no només durant el mes de març i la setmana fallera, sinó també durant tot l’any, perquè la petjada de les Falles és visible durant tot l’any, no només amb els seus actes sinó també en la manera de viure dels valencians i valencianes.

Durant anys, una part de la societat valenciana sembla que havia donat l'esquena a al festa de les falles. Creu que, cada vegada més, els valencians poden sentir com a seua una celebració que arriba fins i tot a

* «La festa és exactament la mateixa.

El que sí que crec que ha de canviar és la concepció que tenim d’ella»

superar les fronteres de la província?

De qui són les Falles? Hui podem dir que són de la humanitat, però molt especialment han de ser sentides com un patrimoni comú de tots els valencians i valencianes. Això implica entendre que ningú en pot fer un ús exclusiu, sinó que hem de compartir-les entre tots i totes, per damunt de les diferències ideològiques, o del rol que en la pròpia festa puguem desenvolupar. És fonamental que tots sentim les Falles com a pròpies, i que també les persones que no paguen quota en un casal puguen sentir-se partícips, així com també altres col·lectius com el dels músics o el de la indumentària o la pirotècnia que formen part de la festa. Cal també, per descomptat, que el propi món faller entenga esta pluralitat, i que cap tendència ideològica, com ha ocorregut en el passat, vulga utilitzar-la com a ferrament de destrucció.

Durant dècades hem assistit a una identificació absurda entre les Falles i una determinada ideologia, i això no ho podem permetre, perquè les Falles o no tenen color o estan en roig.

La festa de les Falles implica diferents elements, des de la pirotècnia fins a la música, passant per la indumentària o la feina dels artesans. Quines mesures s’han pres per tal de potenciar-los i incloure’ls dins de la festa?

Hem constituït un comitè tècnic, que puga fer propostes per a millorar.

Això no afectarà a la organització de la festa, que correspon estrictament a les comissions falleres, però sí ha de

* «Les universitats han d’entendre que cal prestar atenció a un fenomen social, cultural i econòmic de primer ordre»

servir per a per a protegir el patrimoni que suposen les Falles, tal com ens hem compromès. Ací estan representats els integrants de la indumentària, els músics, els pirotècnics, els artistes fallers i també els fallers i falleres a través de la JCF i la Interagrupació. Ja hem fet algunes coses: el Museu Faller ja és un museu de forma oficial, estem treballant per tal que la Ciutat de l’Artista Faller siga

un espai útil per als artistes i atractiu per als visitants, estem impulsant impulsant i protegint el paper de les bandes de música en la festa, estem donant passos valents en aspectes com la indumentària i estem retribuint millor l’aspecte pirotècnic perquè estos professionals puguen ser profetes en la seua terra. Les opcions de millora són infinites, però és una reflexió que hem de fer de forma col·lectiva.

En els últims temps també sembla que s’ha apostat per aportar una visió més intel·lectual de les Falles, i en això han participat des de professors universitaris fins als membres de l’Associació d’Estudis Fallers. Què suposa això per al conjunt de la festa?

Des de fa un any i mig, una de les nostres obsessions ha sigut que les Falles foren sentides com un patrimoni en comú, i eliminar divisions absurdes que fan mal a la festa i a la societat valenciana. En els últims temps he vist amb satisfacció com des les universitats valencianes s’han implicat en molts projectes, com el de la Falla Immaterial, la investigació

* «Les opcions de millora per a la festa de les Falles són infinites, però és una reflexió que hem de fer de forma col·lectiva»

per a nous materials, o en treballs sobre l’impacte econòmic i sociocultural de les Falles… Estic convençut que la festa ha d’aprofitar els coneixements, el pensament, i les dades que es poden aportar des del món acadèmic, i també les universitats han d’entendre que cal prestar especial atenció a un fenomen social, cultural i econòmic de primer ordre com és la festa de les Falles. Crec que anem en la bona direcció.

28

3, 4 i 5

I ara què?

de març

2017

Sandra Gómez, regidora de Turismo del Ayuntamiento de Valencia

S

andra Gómez es Primera Teniente de Alcalde y la máxima responsable de la estrategia del turismo de la ciudad y de Fundación Turismo València, así como de Desarrollo Sostenible. Esta joven socialista, que se siente orgullosa de ser del barrio popular del Cabanyal, nos

explica en esta entrevista cómo vive las fallas como valenciana y cuál es su visión de la fiesta, de su presente y de su futuro, así como el potencial que supone para València, a nivel de promoción turística, que este año las fallas ya sean Patrimonio de la Humanidad.

«Trabajamos para convertir Valencia en un destino de referencia» TEXTO: CÉSAR JARA Fotografía: CIPRIANO FORNAS

¿Es usted muy fallera concejala? ¿cómo vive la fiesta a nivel personal?

Siempre he disfrutado nuestra fiesta como valenciana y también como fallera; hasta hace apenas unos años he sido de mi falla de toda la vida, Progreso- Teatro de la Marina del Cabanyal, mi barrio, al que estoy muy vinculada. Ahora tengo la oportunidad de compartirlas con toda la humanidad como responsable principal de la imagen de la ciudad en el exterior. Es verdaderamente maravilloso lo que somos capaces de hacer en Valencia. Es indescriptible cómo la ciudad entera es capaz de transformarse y volcarse en sus fiestas.

Como concejala responsable del turismo en Valencia, ¿qué opina de estas Fallas que ya son, por primer año, patrimonio de la humanidad?

El reconocimiento como Patrimonio Cultural Inmaterial de la Humanidad a las Fallas ha sido otorgado, en mi opinión, por pleno derecho a una fiesta clave para su ciudad tanto a nivel económico, social y cultural. Las Fallas son la máxima expresión del carácter, la tradición y la cultura valenciana, fiesta que nos identifica y que refuerza la autenticidad de nuestra ciudad. Es un reconocimiento más que merecido a todos los valencianos, a los falleros de “fer falla” y a los colectivos profesionales vinculados a la fiesta (indumentaristas, artistas falleros, pirotécnicos…). En definitiva, a todos aque-

* «Me siento muy fallera desde siempre y muy comprometida con la fiesta»

llos que contribuyen con su tiempo y dedicación a hacer realidad una fiesta que nace de los propios valencianos, de su esfuerzo y su constancia.

Valencia es algo más que Fallas y una ciudad importante a visitar todo el año, ¿qué le diría al turista que llega?

A nuestros visitantes les animo a vivir Valencia y a descubrir la ciudad en cada paso. Valencia ofrece una gran cantidad de alternativas que permite al turista experimentar nuestro estilo de vida mediterráneo, nuestro carácter, nuestras costumbres y tradiciones. Por ello, hemos puesto en marcha productos turísticos experienciales que permiten al visitante formar parte e integrarse en la realidad de la ciudad, disfrutando de nuestro valioso y extenso patrimonio cultural y natural. A nivel gastronómico, Valencia cuenta con uno de los platos más reconocidos a nivel internacional, la paella, además de las muchas alternativas que ofrece nuestra exquisita dieta mediterránea, basada en los productos frescos de la huerta y el mar que envuelven Valencia. La calidad de la oferta gastronómica ha impulsado nuestra ciudad como destino gastronómico referente también en la fusión de tendencias y productos de primera calidad.

Díganos por favor qué esfuerzos lleva a cabo su concejalía y la Fundación Turismo Valencia para potenciar la ciudad como destino turístico privilegiado.

Estamos trabajando por convertir Valencia en un destino turístico reconocido internacionalmente, por nuestro estilo de vida mediterráneo, nuestra historia, sus tradiciones y sus vanguardias, poniendo en valor la amplia oferta turística con la que cuenta la ciudad. Bajo esta premisa hemos lanzamos el Plan Estratégico 2020, en el que ha colaborado el sector empresarial de la ciudad y que apuesta por un modelo turístico colaborativo, sostenible y rentable. En este sentido, las Fallas son también son un recurso para la promoción de Valencia, y en torno a ellas hemos organizado viajes de prensa internacional, campañas de comarketing con operadores turísticos,

acciones de promoción en nuestras redes sociales – en 8 idiomas y con más de 300.000 seguidores-, difusión a través de guías anuales y agendas trimestrales, la campaña anual con RENFE para que más personas puedan visitar la ciudad en Fallas…

Supongo que es necesaria una coordinación entre las distintas administraciones públicas a la hora de planear la estrategia turística en Valencia…

El Plan Estratégico 2020 de Turismo Valencia que hemos planteado recoge nuestro compromiso de fomentar la coordinación entre administraciones y la participación de los actores implicados en el sector. Entendemos que la gestión turística eficiente pasa necesariamente por la colaboración. Por ello firmamos un convenio con la Generalitat Valenciana y otro con la Diputación de Valencia para

* «Estamos trabajando en coordinación con otras administraciones para promocionar València»

intensificar el trabajo entre entidades y reforzar así la promoción conjunta del destino turístico. Esta colaboración entre instituciones, conjuntamente con el buen momento del turismo en Valencia, nos permite ser optimistas en las previsiones para 2017 y apostar por un sector turístico competitivo y en crecimiento, que genera beneficio económico y bienestar para las empresas y los ciudadanos.

30

3, 4 i 5

I ara què?

de març

2017

Gil Manuel Hernández, director del Museu Faller de València

L

a de les Falles és una festa que, al llarg dels seus molts anys d’existència, ha anat posant en marxa tot un teixit associatiu, cultural i de creativitat que abraça un bon nombre d’elements i d’aspectes que van molt més enllà dels dies de festa grossa, que omplin cada any els carrers de la ciutat de València. La seua és una realitat complexa i molt rica que cal donar a conèixer a veïns i visitants, per tal que éstos puguen arribar a valorar les celebracions en tota la seua magnitud.

La tasca no és senzilla, i tota l’ajuda rebuda és poca en una labor molt important que contribuirà de forma decisiva a

marcar la relació dels ciutadans del futur amb unes festes que ja han estat declarades Patrimoni de la Humanitat.

Ara, tota esta feina didàctica i pedagògica compta amb un nou aliat, el Museu Faller de València, un espai que després d’anys en l’ostracisme, busca convertir-se en un referent dins del món faller; en un element dinamitzador, que permeta connectar tant amb les comissions i els artistes fallers de la ciutat, com amb els ciutadans i turistes que la visiten. Així ho explica el seu director, Gil Manuel Hernández, que aposta per fer del museu un element viu que ajude a fer de les Falles una festa cada vegada més oberta.

«Les Falles són una eina de creativitat de primer ordre» Text: Guillem Nicolàs Fotografia: CIPRIANO FORNAS

El Museu Faller és ara una realitat que veu la llum després d’anys de moltes ombres. Què significa, per a les Falles, disposar d’un museu on mostrar les característiques d’esta festa tan singular?

Significa molt. Perquè és un espai que fins ara estava molt abandonat i que ni tan sols tenia la consideració de museu. Això ara ja està solucionat i reuneix uns mínims de dignitat que faran possible que siga un nou actiu per a la difusió d'una festa que ja està reconeguda com a Patrimoni de la Humanitat. El Museu serà també un agent dinamitzador de les Falles, i en això estem treballant, perquè no solament volem que siga un lloc de visita, sinó que també volem que es moga, que connecte amb les comissions falleres, que connecte amb la gent i amb

* «El de les Falles ha de ser un museu viu.

Volem que es moga i que connecte amb les comissions falleres i amb la gent»

les xarxes socials, on abans no tenia presència. Tot això farà que el Museu es convertisca en un dels principals agents que contribuiran a fer més gran tot allò que hi ha al voltant de la festa de les Falles.

Per què val la pena visitar este espai? Què pensa que pot aportar a les Falles més enllà de ser un espai d’exposició i de reunió?

El de les Falles ha de ser un museu viu. Ara per exemple hem obert un espai d'exposicions temporals, que és la sala Josep Alarte, on cada sis mesos s'exposarà l'obra d'un artista faller que treballe més enllà dels propis monuments; la idea és plan-

tejar als artesans fallers com uns artistes totals, que són capaços de fer qualsevol cosa. També hem posat marxa diferents activitats, i este passat quadrimestre hem tingut tota una sèrie de xerrades i

tallers amb el projecte “Els Tresors del Museu Faller”, que en el seu primer cicle ha estat dedicat als temps de la República, i que ara dedicarem als anys de Postguerra.

L'objectiu és portar també el propi

Museu als casals, ja que totes estes activitats es duen a terme en els casals de falla, amb la intenció que estos espais es convertisquen en sub-seus del propi Museu Faller en un futur.

3, 4 i 5

de març

2017

I ara què?

31

Creu que les Falles s’haurien pogut vendre, per exemple, com un fet cultural? Com un fet propi i distintiu dels valencians?

Jo pense que no s'ha fomentat com calia. Hem pensat que les falles eren molt conegudes fora de València i inclús fora de l'Estat Espanyol, i no és així. Les Falles són poc conegudes, molt poc conegudes diria jo; i ara, amb el reconeixement com a Patrimoni de la Humanitat, tenen l'oportunitat perfecta de demostrar a la resta del món allò que ja han demostrat ací: que són una enorme xarxa associativa, un enorme espai de sociabilitat pública, una enorme manifestació d'art popular al carrer, i una eina de creativitat de primer ordre a tots els nivells.

Creu que faria falta, aleshores, una major labor pedagògica que permeta donar a conèixer la riquesa i la pluralitat que fan de les Falles una feseta única?

Sí. I, a més, la vessant didàctica de les Falles és un camp que encara està per explorar. És cert que hi ha falles escolars, i que alguns col·lectius han treballat en esta qüestió, però fa falta abordar-la de manera sistemàtica, ordenada i planificada.

Al cap i a la fi, no només estem formant als fallers del futur, que això també passa a dins de les comissions, sinó que també estem definint l'actitud que els ciutadans del futur van a tindre davant les falles.

Clar, si ells perceben la festa com a una entitat tancada i que no va amb ells, doncs és una cosa; i si la perceben com a una festa oberta, és una altra. Nosaltres volem plantejar les falles com una oportunitat.

La festa de les falles sembla que ha estat, durant molts anys, reservada solament a una part de la societat valenciana, mentre que una altra part en quedava desvinculada. Què pensa que caldria fer per tal que arribara al global de la societat valenciana?

De vegades les Falles s'han vist com una espècie de cos estrany dins de la ciutat, i fins i tot molta gent se n'anava de la ciutat durant les festes i van arribar a haver campanyes en contra; això passava perquè hi havia gent que pensava que les Falles estaven sobrepassant un límit i que danyava la convivència. En això també s'està treballant últimament i s'ha aconseguit assentar a la mateixa taula a veïns i a fallers per tal de tractar l'assumpte. Primer, perquè als veïns també els agraden les Falles, i els fallers, doncs també són veïns. Cal desterrar prejudicis, llimar aspreses i tancar les ferides que puga haver per a fer bandera del lema que ha valgut el reconeixement de Patrimoni de la Humanitat, que les falles són un “patrimoni

en comú” de tots els valencians i valencianes. És cert que hi ha conflictes, però allò comú és el que ha de prima a l'hora de tancar-los.

* «Allò que fa de les Falles una festa molt atractiva és la varietat i la diversitat. La idea és fer de les Falles una festa per a tots»

Les falles han sigut tradicionalment unes festes populars, del poble i per al poble. Creu que eixe esperit encara es manté en l'actual model de festa?

Pense que sí, tot i que hi ha alguns elements, com els envelats, les “carpes”, que han jugat a la contra.

D'alguna manera han generat una certa sensació, entre alguns veïns de la ciutat, de privatització de l'espai públic i de tancament. Crec que eixe aspecte s'hauria de racionalit-

zar i flexibilitzar, ja que potser no fa falta que tantes falles planten la seua carpa. Les revetles al carrer i obertes al públic suposen una pràctica oberta i inclusiva, mentre que l'altre és un model que privatitza i gira l'esquena a la festa.

El reconeixement com a Patrimoni de la Humanitat sí que sembla que ha tancat antigues disputes i que ha posat d'acord a tots els estaments de la festa... És molt positiu i en els propers anys s'han de veure els resultats. De fet, ara s'ha convocat una comissió de seguiment de les Falles UNESCO on estan representats tots els estaments que tenen alguna cosa a veure amb les falles: els fallers, pirotècnics, indumentaristes, la Junta Central Fallera, la Interagrupació de Falles, les bandes de música, les colles de tabals i dolçaines... tots.

L'objectiu és controlar que els compromisos adquirits davant la UNESCO es van a complir, i en això hem de ser molt seriosos i molt rigorosos. El compromís adquirit s'avalua cada cinc anys per part de la UNESCO, i per això s'ha creat esta plataforma inter-institucional, promoguda per la regidoria però en la qual participen les associacions, que de forma mancomunada perquè es tracta d'un patrimoni en comú,

puguen resoldre els problemes que es puguen plantejar i suggerir alternatives i projectes que vagen en favor d'este patrimoni en comú.

Les falles experimentals i innovadores sembla que cada vega-

* «Hem de ser molt seriosos i rigorosos amb la UNESCO. El compromís que hem adquirit s’avalua cada cinc anys»

da van guanyant més protagonisme respecte a altres propostes més convencionals que s’han imposat en els últims anys. Pensa que esta tendència pot fer de les falles una festa més atractiva si cap?

Sempre. Allò que fa de les falles una festa molt atractiva és la varietat i la diversitat. Aleshores sempre hem de buscar conjugar identitat i diversitat.

La diversitat implica apostar per diferents estils artístics, temàtiques, propostes creatives, festejos... quan més obrim el ventall, més atractiva serà la festa; quan més ens tanquem en un model canònic o excloent, la festa anirà a pitjor. Per tant hem de buscar un model de festa plural, inclusiu i divers.

Sembla que l'objectiu siga que cada ciutadà puga trobar el seu espai a dins de la festa...

Efectivament. Hi ha ciutadans que se senten més còmodes en les falles innovadores i experimentals, altres en models més alternatius com el de les Falles Populars i Combatives, d'altres en les falles més clàssiques, n'hi ha qui prefereixen estar en comissions d'Especial, d'altres en les comissions de barri... La idea és convertir les Falles en una festa per a tots. És a dir, que no siga una festa d'uns pocs que els altres puguen vore amb recel, sinó una festa de tots i per a tots, on tot el món puga trobar el seu nínxol de creativitat i d'expressivitat, i que puga participar en la mesura en què desitge, però sentint-se sempre part de la festa. Eixe ha de ser l'objectiu i quan més treballem en això, més inclusiva serà la festa per als veïns, i més atractiva també per a la gent de fora.

32

3, 4 i 5

I ara què?

de març

2017

Tan necessàries com la pólvora, la indumentària o les flors JoseP lluís gAliAnA MúsiC

S

egurament algun altre ho haurà dit abans, però les bandes que fiquen música a les Falles són comparables a les agrupacions de blues i dixie que desfilaven i encara ho fan pels carrers de Nova Orleans. Estem parlant de manifestacions amb més d’una semblança musical, social i històrica. Es tracta de formacions instrumentals civils que sorgeixen cap a finals del segle XIX i s’ocupen de compondre les bandes sonores de la vida dels pobles i ciutats, de posar música als esdeveniments socials i religiosos i també d’omplir de sons els calendaris festius. A hores d’ara, ningú no pot dubtar de la grandesa d’aquest fenomen, d’altra banda universal si incloem altres tipus de formacions musicals d’arreu del món.

Confuci ens va comminar a examinar la música vigent si volem saber si un territori està ben governat, si les costums dels seus habitants són bones o roïnes. Per al filòsof xinès, la música ocupa un lloc privilegiat en l’educació i la seua pèrdua o la

La qualitat musical no es pot veure minvada o qüestionada per la manca de músics i quedar convertides en xarangues seua corrupció és el senyal inequívoc de la decadència dels països.

Prenem nota.

Llançar-se a la festa fallera és acompanyar i ser acompanyat per la música de les centenars de bandes i colles de dolçainers i tabalaters que recorren els carrers de València i d’altres poblacions durant una setmana farcida d’actes i cercaviles. Anar darrere d’elles potser, fins i tot, una opció ben divertida pel que fa a introduir-se en l’esperit de la festa, a deixar-se dur per la ciutat com si d’una deriva única i imprevisible es tractara, i, en definitiva, a no parar de ballar, cantar i gaudir de cada moment

d’una festa que no coneix el descans. Com ens advertia Joan Fuster, “desenganyeu-vos, amics assistents als concerts: la música —tota la música, de Palestrina, de Bach o Amstrong o Stravinski— és per a dansar-la o per a cantar-la”.

Prenem nota, mestre.

Sense les bandes de música i les colles de dolçainers i tabaleters, encapçalant o tancant les diverses comitives falleres, no s’entendria el vertader sentit de les Falles.

Sense escoltar a tota hora els pasdobles de tota la vida, les composicions convertides en himnes, les marxes i les cançons populars, les Falles no serien ni de prop el que representen en l’actualitat. Sense elles, les Falles no haurien assolit el reconeixement de la Unesco com a Patrimoni Cultural Imma terial de la Humanitat. Per aquest mateix motiu, no es podria entendre la festa de Moros i Cristians sense els seus universals pasdobles i marxes interpretades per les bandes de música, ni la Setmana Santa en Andalusia sense el flamenc i la saeta o Galícia sense les bandes de gaites, ni tantes altres festes i músiques.

Aquestes són raons més que suficients per recolçar, ara més que mai, la presència de les bandes de música en les Falles amb formacions instrumentals més nombroses. La qualitat musical d’aquestes agrupacions, tal i com han reclamat des del món federatiu de les societats musicals, no es pot veure minvada o qüestionada per la falta de músics i quedar convertides en xarangues de deu o dotze instrumentistes. Les corporacions municipals han de recolçar i possibilitar la contractació de plantilles instrumentals que puguen abordar amb solvència la música per a banda i fins i tot que animen a renovar els repertoris amb la inclusió de noves composicions o la recerca de partitures del passat, ara oblidades. A més a més, cap comissió fallera hauria de quedarse sense banda i/o colla de dolçainers i tabaleters, perquè segurament l’ingredient musical és tant necessari com la pólvora, la indumentària o les flors per celebrar la nostra festa més universal.

Musica y Falles… binomi perfecte TexTo: Toni AliAgA / Pedro rodríguez* FoTo: CiPriAno FornAs

“Sin música la vida sería un error” Friedrich Nietzsche

“Sense música, les Falles serien un error”

L

a Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana (FSMCV) es una associació amb 48 anys d’història que agrupa a 547 societats musicals (SSMM), el 50% de tota Espanya, amb 40.000 músics, 60.000 alumnes d’escoles de música i 200.000 socis.

Les SSMM d’Alacant, Castelló i Valencia conformen un projecte social, cultural i educatiu únic al món i son el principal agent cultural de la Comunitat Valenciana segons un estudi de la Universitat de València.

Inversió.- La FSMCV estima que la inversió mitja que les Comissions falleres dediquen a la música es d’un 1.45% del pressupost total. Molts grups de música dels que actuen a FALLES estan composats per 10 o 12 musics que veuen molt difícil desenvolupar una interpretació digna. Un dels pilars de la festa es resenteix als actes on encara perdura la presencia de la música, perque en altres, directament es prescindeix d’ella per la factura total que suposa aquest capítol.

Repertori.- Des de la Federació volem reobrir el debat en torn al repertori, promoció i creació de música fallera que aportaria un valor afegit a la festa. En aquest sentit, cal recordar el conveni de col·laboració signat amb la Unió Nacional de Entitats Festeres (UNDEF), perque podria ser un bon model a seguir perque ha vingut a potenciar i enriquir la Festa de Moros i Cristians a tota Espanya i dignificar la música, intèrprets i compositors.

També hi ha que recordar, per eixample, que les filaes de Moros i Cristians de l’Associació de Sant Jordi d’Alcoi dediquen entre un 15 i un 20 % del seu pressupost a la música.

UNESCO.- Els experts aconsellen remarcar el “sentit d’identitat” de la festa i a tot i tots els que han fet, fan i la faran possible. Cite també a Joan Seguí, director del Museu d’Etnologia de València que creu que “les FALLES no poden ser enteses sense la música o sense els artistes fallers”, recalcant que des de el punt

de vista patrimonial i cultural formen part del mateix cos. Aconseguir el reconeixement com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat no ha sigut fàcil ni senzill. Encara que als ulls inexperts de molts, la Falla pot semblar monument i poc més, els que estem dins sabem del paper dels diferents actors que intervenen per al normal desenvolupament de la mateixa.

La confluència d’acords i que cadascú de nosaltres hagi expressat el seu suport particular a la iniciativa comuna, ha estat un factor fonamental per portar un projecte ben armat i que resultarà mereixedor del reconeixement internacional de l’ UNESCO. Les SSMM formen part de l’entramat faller com un actor poc valorat pel mateix però imprescindible perquè la festa ho sigui. Recordar la suor freda que ens recorre el cos tan sols de pensar en unes FALLES sense música de banda no ha de ser un escenari a contemplar. La FSMCV va recolzar aquest projecte que avui es una realitat pel be de la festa i de tots els que estem al voltant.

Competència deslleial.- En una taula redona que portava com a títol “El binomi Música i Festa” organitzada per la FSMCV i la UNDEF es con-

Els experts aconsellen remarcar el “sentit d’identitat” de la festa i a tot i tots els que han fet, fan i la faran possible cloïa que deuria de ser objectiu i responsabilitat de tots, (festers i musics) el treballar per a poder frenar la competència deslleial de grups musicals que no pertanyien a ninguna SSMM membre de la FSMCV, que amb la seua manera d’actuar desvirtuen i perjudiquen sèriament l’important i tradicional treball artístic, educatiu i social de les SSMM. Aquest ”mercenariat musical” sobre el que el col·lectiu ve alertant, actua sense cobertura legal i sense contractes que garantien la serietat i fidelitat dels compromisos pactats. El document aboga per un exercici de responsabilitat i de que prevaleixca el sentit comú i la bona voluntat de les parts.

Cal recordar que les SSMM han segut declarades Bé de Rellevància Local

(BRL) per el Consell. També, des de ja, apel·lem al compliment de la legalitat fiscal i laboral en la contractació de musics.

Sinergia.- Des de la FSMCV creguem que una bona sinergia entre les FALLES i les SSMM potenciaria el valor patrimonial i cultural de la festa. Encara que planeja sobre les SSMM l’ imatge del carro de compres amb un radiocasset que no dignificaria l’ imatge de la Festa Fallera, la majoria de Comissions falleres opten per bandes de música amb una participació total estimada de 10.000 músics. Creguem que el binomi costqualitat i el desenvolupament d’iniciatives conjuntes deurien donar un millor resultat musical per a les FALLES i conferir-les mes prestigi si cal. Gestionar amb criteri els recursos faria que s’obtingueren resultats eficaços i de qualitat, perquè la matèria prima la tinguem. Aquestes iniciatives farien que s’arbitraren mesures assumibles per a les Comissions i la festa en el seu conjunt i d’aquesta manera gaudiríem de la professionalitat i la valia dels musics de la Comunitat Valenciana i farien millors i mes atractives les FALLES. Accions.- Insistim en que es deu desenvolupar una col·laboració mes estreta que podria aportar accions i iniciatives molt fructíferes i eficaces per a les dues parts. Particularment creguem que millorar la relació entre Falles i Societats Musicals potenciarà el valor patrimonial i cultural de la festa. La JCF, amb l’incrementà de les ajudes convocades enguany per a contractacions amb bandes de música, advoca i aposta por una presencia musical de cada vegada major qualitat. La entitat reguladora te també d’amunt de la taula una proposta de conveni FSMCV-JCF que no acaba de collar i que resulta imprescindible perquè les decisions de futur que tinguin a veure amb la música es prenguem de manera consensuada entre les parts.

Aquestes iniciatives farien que s’arbitraren mesures assumibles per a les Comissions i la festa en el seu conjunt.

Gestionar amb criteri farà que s’obtingué un resultat eficient i de qualitat, gaudint així de la professionalitat i la valia dels nostres musics, fent, si cal, encara mes atractives les FALLES. * Toni Aliaga és responsable del projecte “Música i Falles” de la FSMCV. Pedro Rodríguez és president de la FSMCV.

3, 4 i 5

de març

2017

I ara què?

33

riCArd CATAlá gorgues MeMbre de l’AdeF. Autor del blog: “De la festa, la vespra…”

C

om ja sabem, el passat desembre, la festa de les Falles va quedar inscrita en la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, a través de la UNESCO, organisme internacional que, entre les seues competències i accions, promou la salvaguarda i protecció del patrimoni cultural.

El caràcter de “patrimoni cultural immaterial” s’entén a partir dels usos, representacions, expressions, coneixements i tècniques que les comunitats, els grups i també els individus reconeixen com a part integrant del seu patrimoni cultural, tal i com es fa constar en la Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial (2003).

La inscripció de la festa de les Falles en aquesta Llista Representativa suposa el seu reconeixement com un valor universal excepcional, però a partir del propi reconeixement que com a societat valenciana li hem atorgat al llarg del temps.

El projecte de candidatura que es va elaborar i presentar, durant un ardu procés d’uns quants anys, ha complit una sèrie de criteris rellevants, on podem trobar un denominador comú: l’articulació i mobilització col·lectiva en la recreació d’una festa, plena de dinamisme, amb una gran projecció cap a l’entorn i reforçadora dels vincles identitaris i de la cohesió social.

Tot això, que en una primera reacció entusiasta, podria elevar l’autoestima com a poble, reforçant els lligams socials i culturals, pot tindre un efecte contrari, quasi pervers, si no s’avalua de manera exhaustiva, per part de tots els estaments implicats en la festa de les Falles, tot allò que suposa la seua salvaguarda com a bé immaterial de la humanitat i, a més, tots els valors que es deriven i que cal potenciar d’ara endavant.

Perquè la consideració de patrimoni immaterial de la humanitat no reporta cap benefici econòmic, com es podria pensar, ni l’aportació immediata de recursos o subvencions, però tampoc es queda en un simple reconeixement simbòlic, més bé suposa l’assumpció conscient i progressiva d’uns valors universals que estan presents en aquest reconeixement.

Algunes mirades crítiques posaran en qüestió aquest argumentari, sobre tot aquella part de la ciutadania, no minoritària, que mostra les seues reticències, fins i tot un rebuig cap a la festa de les Falles, no només des de posicionaments ideològics o culturals, més bé per sentir-se afectada la seua vida quotidiana davant d’una festa omnipresent i, tal vegada, “sobredimensionada”, que pot afectar l’exercici de tot allò que comporta viure i conviure amb els altres en un medi urbà, siga al cap i casal o en els pobles on es planten falles.

Segurament, el repte més important que cal abordar a partir d’ara, és encetar un treball des de la pedagogia cívica, cap a una “reconciliació” de la festa de les Falles amb els pobles i les ciutats on són celebrades, però també patides, al seu hàbitat natural (barris, places i carrers), adoptant un compromís cívic sustentat en el respecte de la pluralitat i de la diversitat.

En aquest procés, caldria abandonar postures massa vegades bel·ligerants, fins i tot arrogants, per tractar d’impulsar la pràctica de la convivència i de la tol-

El valor de la cohesió social en el món de les Falles erància, en definitiva, el reconeixement de l’alteritat, encara que la festa també compleix una funció transgressora que cal entendre en el cicle ritual del calendari i del ritme de producció, no obstant ajustant-se a les dinàmiques econòmiques i culturals de la societat actual.

No estaria de més, incorporar la cultura de les “bones pràctiques” per part de tots els “actors socials” que conformen

La consideració de patrimoni immaterial suposa l’assumpció conscient i progressiva d’uns valors universals

l’entramat de la festa: des de la Junta Central Fallera i les Juntes Locals, fins les comissions falleres i les seus agrupacions, passant per les corporacions gremials d’artistes fallers, les bandes de música i altres entitats o institucions. I també el món de les empreses i comerços que formen part de les Falles, com els sectors de la pirotècnia o la indumentària, a més del sector de l’hosteleria.

L’aplicació d’un codi de bones pràctiques en l’univers de les Falles hauria d’adoptar com a referents els principis o valors d’igualtat, sostenibilitat, participació i inclusió, entre d’altres, en sintonia amb el que es preconitza des d’organismes com la UNESCO i, com no, des de les societats democràtiques més avançades.

En aquest sentit, l’informe de la UNESCO valora el paper vertebrador

de les comissions falleres, on queden aglutinades diferents classes socials, s’estableixen unes relacions i vincles intergeneracionals, la diversitat de procedència geogràfica o cultural està molt present i el paper de la dona cobra cada vegada més protagonisme en els aspectes organitzatius i de representativitat.

Una valoració que pot entrar en contradicció amb la percepció que, tal vegada, projecten els casals fallers, on es poden reproduir certs comportaments relacionats amb una sociabilitat lúdica i festiva mal interpretada, des de l’excés, com l’apropiació del carrer a través de les carpes, un comensalisme desmesurat, el soroll ambiental (megafonia, masclets i coets, verbenes i disco-mòbils...) o la xicalla descontrolada.

Però, d’altra banda, les comissions falleres aporten a la societat valenciana accions solidàries, pràctiques culturals i artístiques, compromisos socials, reivindicacions ciutadanes, moltes vegades no ben conegudes, ni tampoc valorades. Aquestes contribucions socials i culturals caldria incorporar-les a les “bones pràctiques”, fent un reconeixement més explícit, a més d’un inventari.

I un aspecte molt interessant que ha quedat reflectit en l’informe favorable de la UNESCO, és el de la “transmissió”, no només de les tècniques artesanals i de l’aprenentatge que es deriva, de màxima rellevància, també la transmissió de la vivència festiva de les Falles, a través de les famílies, es a dir, en el cau del casal faller, on els xiquets haurien de trobar majors i millors espais de participació, de creativitat i de sociabilitat.

Per últim, la condició de patrimoni immaterial obligaria a potenciar, encara més, la recerca i investigació de la història sociocultural de les Falles, la seua evolució i projecció, amb la recuperació d’elements patrimonials amagats o quasi perduts en arxius i hemeroteques (documentals, musicals...) i fent divulgació, una contribució a tot el que suposa una festa tan singular i característica, definida per un cineasta francés, com l’únic model europeu d’autogestió de la realitat i del plaer, a través d’un documental que va fer sobre les Falles a principis dels anys vuitanta. Una definició, que a hores d’ara, podem sentir com si fora premonitòria d’allò que s’ha valorat, actualment, com a patrimoni cultural immaterial.

34

3, 4 i 5

I ara què?

de març

2017

Les Falles i l’etiqueta UNESCO, una gran oportunitat TexTo: Toni ColoMinA subielA (AssociAció D’EstuDis FAllErs) FoTos: CiPriAno FornAs

V

a haver-hi un temps, tampoc fa d’açò tants anys, en que parlar del patrimoni cultural en l’àmbit de les Falles estava mal vist. Si ho feies dins d’un casal, de seguida quedaves marcat amb un rètol lluminós amb la paraula extravagància; si, al contrari, intervenies en cercles sofisticats en els que la baixa i l’alta cultura eren termes perfectament identificables i on l’elit acadèmica no deixava espai per al qui s’enorgullia de les representacions bàrbares i primitives, pitjor encara. Parlar de certes coses en segons quins llocs, per antagònics que estos foren, suposava una temerària transgressió. Però a pesar de tanta incomprensió, allí continuava aquell individu delirant o eixe xicotet grup d’excèntrics que es dedicaven a nadar contracorrent, com aquells irreductibles gals que resistien encara i sempre a l’invasor.

A poc a poc i de manera gradual, eixa concepció de la festa fallera com a realitat prenyada de valors magnífics, més abundants del que els mateixos valencians havíem imaginat mai, va anar calant entre els garants dels constituents festius més frívols. Però també, el reconeixement de les Falles com una entelèquia completa molt pròxima al concepte d’obra d’art total, de la mateixa manera, va irrompre en la consciència dels que creuen en les jerarquies i s’autoposicionen en el més alt de la piràmide cultural. Tots contents.

Uns més que altres, però en definitiva, tots a una, hem sigut capaços de declamar a la humanitat sobre les nostres excel·lències. I com a resultat d’un procediment més o menys enrevessat hem aconseguit, per fi, el nos-

tre més anhelat reconeixement. La nova situació que es deriva de la inclusió de les Falles en La Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat comportarà conseqüències evidents que es faran notar a curt termini. La més inmediata, probablement, estiga relacionada amb la dinamització econòmica i turística i amb la conscienciació de la ciutadania, sensible ara més que mai pels valors patrimonials que la festa genera.

La declaració suposa la consideració d’una gran varietat de realitats que s’articulen al voltant de la festa i que totalitzen un concepte únic i global que fa referència a l’espai cultural de les Falles. Este territori, que s’estén més enllà de la ciutat de València, és el que acull el seu component immaterial com a patrimoni cultural i el que aglutina valors identitaris, simbòlics i representatius. I en este àmbit és on també es desplega eixe factor associatiu innegable, com a aglutinant social i activador veïnal que fa que l’individu es senta orgullós de pertànyer a un grup amb què compartix determinades formes d’entendre la vida.

Béns immaterials són, així mateix, la música o la cançó popular

vinculada a la festa, la literatura fallera, la indumentària com a concepte abstracte que aglutina unes característiques pròpies, els espectacles pirotècnics i altres manifestacions efímeres com el ritual del foc o els sabers dels oficis tradicionals al servici de la festa.

Però també, materialitzant eixa immaterialitat, han de considerar-se tota una sèrie d’objectes tangibles, físics i palpables que atresoren impor-

Una de les disposicions prioritàries és la catalogació, conservació i difusió del patrimoni material i immaterial vinculat a les Falles tantíssims valors artístics, històrics o documentals i que són fruit de les indústries culturals: el llibret de falla, els instruments tradicionals que fan sonar la música festiva, la sàtira i la crítica en forma de ninot; elements que patixen ara un procés de patrimonialització i queden dignificats al considerar-se com a objectes de museu.

La pertinença al prestigiós catàleg de la UNESCO suposa l’obtenció d’una marca de qualitat que pot adoptar connotacions expansionistes, com la projecció de la imatge cap a l’exterior i, en conseqüència, l’increment del turisme relacionat amb la festa i els seus valors patrimonials. No parlem precisament de major quantitat de visitants, sinó de convidats que s’interessen no sols pels components lúdics i que esperen sorprendre’s amb additaments relacionats amb la cultura popular de tipus festiu.

No obstant el nou camí que s’enceta, esta etiqueta no atorga esta progressió de manera directa i immediata, sinó que simplement, que no és poc, facilita les ferramentes necessàries per a fer açò possible. El primer pas està donat, de manera que eixa sensibilització per la cultura festiva pareix començar a irrompre en la consciència ciutadana. I el faller, disposat a respectar certs elements que fins ara havia arraconat a favor dels aspectes més superficials, no ha de conformar-se simplement amb lluir orgullós en la solapa este segell de qualitat. Hem de ser conscients que l’assumpte comporta certes obligacions, no assignades precisament per

la UNESCO i que han de ser imposades per nosaltres mateixos després d’un exercici seriós d’autocrítica.

L’ombra del meninfotisme valencià, carregada sempre d’un enèrgic escepticisme, plana sobre l’entusiasme i l’efervescent optimisme que ha despertat el tema. Està clar que en l’expedient UNESCO no vam incloure les nostres vergonyes, que també les tenim. Els nostres rebomboris relacionats amb el civisme, la incontrolada ocupació de l’espai públic i el paper de la dona en la festa, entre altres molts aspectes, precisen d’un pla estratègic que atenga qüestions relacionades amb la sostenibilitat, done resposta a noves pretensions i solucione els vells conflictes. És ara, quan ens trobem en plena efervescència, quan hem de començar a prendre consciència o la nova oportunitat de redefinició que se’ns presenta es gelarà i quedarà anquilosada.

Una de les disposicions prioritàries a què hem d’atendre, com a primera mesura de protecció, està relacionada amb la confluència d’esforços per a la catalogació, conservació i difusió del patrimoni material i immaterial vinculat a les Falles.

Com a objectiu bàsic caldria discernir clarament els valors que mereixen mantindre’s i potenciar-se i incidir en la seua salvaguarda i impuls, alhora que es localitzen els elements que han degenerat o han contaminat la quinta essència de la festa. Açò no significa un retorn als seus orígens, sinó la defensa d’una evolució lògica i la seua actualització coherent.

La humanitat s’ha adonat del valor simbòlic de les coses i de la seua potent força com a aglutinant dels pobles. La humanitat vol que les Falles continuen funcionant com a reflex de la identitat cultural i social de València i del món. I per això se’ns encomana el gran repte de conservar, ara amb més vivacitat que mai, el cresol de la nostra diversitat cultural com a garantia de creativitat permanent.

3, 4 i 5

de març

2017

I ara què?

35

Pirotècnia valenciana: quan ser patrimoni no escampa la crisi

uan el passat 30 de novembre de 2016 la UNESCO declarava la festa de les Falles patrimoni immaterial de la humanitat, a més de regalar-nos la satisfacció d’un reconeixement internacional amb tanta repercussió com aquest, ens comprometia a assumir com a propis els objectius establerts en la Convenció del 2003 que donà lloc a la fundació del catàleg patrimonial: treballar per a la seua salvaguarda, assegurar-ne la viabilitat i optimitzar el seu potencial per al desenvolupament sostenible.

Com es traslladen aquestos tres objectius —salvaguarda, viabilitat, sostenibilitat— a un un element tan definitori de la festa fallera —i marcador incontestable d’identitat valenciana— com és la pirotècnia?

La pirotècnia valenciana es

trada massiva de producte xinés ha tingut efectes perversos: paradoxalment, s’importa aquest producte per al consum intern mentre es té com a principal nínxol de negoci l’exportació del producte autòcton.

La crisi de la indústria ha tingut el seu reflex en l’escenari més important de què disposa en la seqüència festiva de les Falles: la mascletà de la Plaça de l’Ajuntament de València. Durant molts dies, des de l’1 de març fins la plantà, la mascletà és ben bé la única protagonista de les festes i després, ja amb les falles al carrer i malgrat la densitat d’actes que inclou aleshores la programació, continua ostentant

participar en les mascletades. Ricardo Caballer, la firma més important del sector en volum de treballadors, no participava des del 2014, encara que enguany ha decidit tornar. I un dels noms emergents els darrers anys, Europlà, consagrada definitivament l’any passat amb la disparada de la Nit de Foc i la mascletà del dia de Sant Josep, enguany ha volgut descansar.

Els motius que al·ludeixen totes les empreses que renuncien a la invitació són ben diversos, però no és agosarat suposar que en l’actual context econòmic una inversió d’aquestes dimensions no acaba de fer el pes atesa la seua escassa rendibilitat, i més tenint en compte que la seua promoció s’ha vist fortament disminuïda en desaparéixer les retransmissions televisives de Canal 9. És cert que l’Ajuntament de València ha fet un important esforç augmentant sensiblement les retribucions —dels 4000 € per mascletà que s’assignaren el 2015 als 5000 € que es pagaran enguany—, però aquestes continuen ben lluny del cost real de l’espectacle. I no parlem de la Nit de Foc que, de disparar-se en un certament internacional, multiplicaria

coneguda arreu del món i ha sigut un important vector econòmic diferencial però ja fa anys que arrossega una crisi a la qual no se li veu una eixida senzilla a curt termini. Algunes de les més importants empreses del sector han hagut d’afrontar la fase terminal del concurs de creditors, altres han hagut de redimensionar-se per a sobreviure i bona part de la resta veuen el futur amb un pessimisme recalcitrant. Vicente Caballer, president de l’Agrupació d’Industrials de la Pirotècnia Valenciana (Piroval), parlava fa uns mesos de “crisi total”.

Les raons d’aquesta conjuntura tan desfavorable són moltes i diverses. Òbviament, la crisi financera mundial ha tingut la seua rèplica interna en un sector molt sensible als retalls en els pressupostos públics -o, en el pitjor dels casos, els impagaments. També les reformes legislatives han tingut ací el seu impacte per l’obligació d’adaptar les infrastructures productives als nous marcs legals amb costoses inversions difícils d’amortizar. I, finalment, l’en-

l’hegemonia pel que fa al govern de l’espai i el temps ciutadà: n’és l’element central, el punt de trobada diari de milers de persones que hi acudeixen convocades per gaudir d’un espectacle sonor incomparable, únic en el seu gènere. És ací on les pirotècnies basteixen part del seu prestigi, on es visibilitza la seua posició jeràrquica en l’escalafó —segons la ubicació de la seua disparada en el calendari, més propera o més allunyada del dia 19—, on es descobren les noves propostes i on es posa tota la carn en la graella per aconseguir una gran aclamació pública que després reproduiran tots els mitjans de comunicació. Per això, no fa ni una dècada que, malgrat les dissuasives condicions econòmiques de la contractació a què es veien sotmeses, molt per davall del preu de mercat, totes les pirotècnies intentaven figurar en l’elenc d’escollits per disparar. Ara, però, ja fa un temps que la llista s’ha de completar amb pirotècnies de fora.

L’any 2015, per exemple, quatre pirotècnies declinaren la invitació a

per quatre o per cinc la seua taxació.

No sé si té molt de sentit que una indústria que podria ser netament beneficiària de la festa acabe esdevenint una de les seues principals fonts de subvenció. Potser caldria explorar més a fons el patrocini privat, buscar altres formes de finançament alternatiu o reduir el nombre de dies per ajustar els costos al seu pressupost real. També caldria fomentar l’ús del producte pirotècnic de fabricació valenciana amb algun tipus de compensació específica. I aprofundir en la línia encetada fa uns anys d’apostar per nous espectacles protagonitzats pel foc i la pólvora —la cavalcada de foc, la recuperada Alba de les Falles, la mascletà vertical d’enguany, etc.

Pensem que tots els esforços seran pocs per, tot seguint el mandat de la UNESCO, assegurar la salvaguarda, viabilitat i sostenibilitat d’un dels elements amb major caràcter patrimonial de la cultura popular festiva valenciana al que tantes alegries i emocions li devem.

TexTo: JoseP ViCenT FreChinA FoTo: CiPriAno Fornás

Fallas y tecnología, pareado impar TexTo: JAiMe Torres FoTo: CiPriAno Fornás

L

os valencianos siempre hemos sido modernos, emprendedores, atrevidos y revolucionarios, es por esto, que algo tan valenciano como nuestras fallas no podían ser de otra manera. Hemos mejorado cada año nuestros monumentos hasta llegar a ser patrimonio cultural de la humanidad y este año la tecnología está provocando la fusión perfecta entre lo moderno y lo tradicional, cóctel digno de la mejor fiesta del mundo.

Se “tuiteará” hasta en TRAPPIST-1.

Los falleros del siglo XXI quedan por whatsapp para ir al casal o a la mascletà, tuitean los eventos y éxitos de su falla, motivan y aglutinan a sus jóvenes a través de su página de facebook y finalmente recopilan sus mejores fotos en su instagram o pinterest. Vemos como la tradición fallera se “tuitea”, se “wasapea”, se “feisea” y hasta se “instagramea”. En definitiva, la Fiesta se hace más social que nunca a través de las redes sociales.

Además, en este 2017 se alinean varios astros tecnológicos más como son: el videojuego, la realidad virtual y aumentada, nuevas técnicas digitales para el diseño de los monumentos y nuevos materiales eco- sostenibles, además de la ya consolidada impresión 3D. El talento tecnológico valenciano se ha puesto al servicio de la Fiesta, ya podemos leer los carteles de las fallas en varios idiomas gracias a las apps de los smartphones; el idioma local ya no limita el entendimiento de los carteles de las escenas y las Fallas se convierten en plurilingües gracias a la tecnología.

Los monumentos son complementados mediante la realidad aumentada, es decir, apunte la cámara de su móvil a su falla favorita y verá elementos extra que los mortales no pueden ver por sus propios ojos sin ayuda de su móvil. La ventaja es que el contenido digital no se quemará, aunque de manera solidaria morirá también al arder el monumento físico que provoca su visualización. Quedamos en paz.

Es una realidad que nuestros jóvenes adolescentes han perdido la motivación de recorrer, como hacíamos antes, todas y cada una de las

fallas. También para esto tiene solución la tecnología. Si aplicamos las mecánicas del videojuego a la Fiesta fallera tenemos pócima perfecta.

Nuestros amigos de NoSpoon nos invitan a recorrer las fallas con su videojuego móvil de realidad aumentada que mediante procedimientos de geolocalización y “jugabilidad” avanzada motivarán con recompensas a nuestros jóvenes para que recorran todos y cada uno de los monumentos y lugares de interés, mostrando explicaciones y contenido extra de los mismos.

Nuestros artistas falleros utilizan cada vez más la tecnología para el diseño de los monumentos, el bloc de papel lo reemplazan por la pantalla del ordenador, el corte tradicional por las cortadoras de CNC, la manufactura de elementos complejos de los monumentos por impresión 3D y la escultura tradicional por la escultura digital.

Nuestros pirotécnicos ya no utilizan los antiguos relés, sino las modernas placas Arduino para generar efectos de sonido y de imagen jamás soñados hace unos años.

Conclusión, por mucho que los

Caldria fomentar l’ús del producte pirotècnic de fabricació valenciana amb algun tipus de compensació específica

Q

No perdamos el paso de la historia y apoyemos cualquier iniciativa que actualice y perpetúe nuestra mayor seña de identidad festiva tradicionalistas se empeñen, la vida sigue y anclarse en el pasado solo lleva al inmovilismo. Afortunadamente, el valenciano siempre ha mirado al futuro, ha quemado su pasado y ha plantado para ver brotar sus frutos tal como ahora hace con la tecnología. Somos vivero de talento, tenemos ecosistema y tenemos la oportunidad, no perdamos el paso de la historia y apoyemos cualquier iniciativa que actualice y perpetúe nuestra mayor seña de identidad festiva, Las Fallas de Valencia. * Jaime Torres es director de la Escuela Superior de Arte y Tecnología (ESAT), miembro permanente del Consejo Rector del Instituto Tecnológico de Informática (ITI), perteneciente a REDIT, Red de Institutos Tecnológicos de la Comunidad Valenciana.

36

3, 4 i 5

El Faller

Sobre el Origen de la Ofrenda TexTo: rubén TAPiAs FoTogrAFíA: CiPriAno Fornás

A

unque el franquismo intentó hegemonizarla, la Ofrenda tiene su origen en las ofrendas florales de las mujeres huertanas María Luisa Aranda, hija del primer Capitán General de Valencia, luego acusado de conspirar contra Franco, fue por dos veces fallera mayor, en 1940 y 1941 Como bien sabrá aquel que lea estas palabras, la Ofrenda fallera es uno de los actos más significativos de las Fallas, siendo sin duda uno de los más esperados de nuestra fiesta ya convertida en Patrimonio Cultural Inmaterial de la Humanidad.

Su significado, en este caso, no es otro que ofrecer, en señal de gratitud, un ramillete floral a la Mare de Déu dels Desamparats, de ahí el nombre.

Para la fallera, vestida de valenciana, su significado va más allá del agradecimiento, pues experimenta lo que en la cultura tradicional valenciana llaman Llumenà, un fenómeno que emociona tanto a devotas como no creyentes.

Sin embargo, este acto de agradecimiento, a la que es patrona de Valencia desde 1667, tiene origen en la fiesta de las Fallas después de la Guerra Civil española, en los primeros años de posguerra.

Precedentes de actos espontáneos En la Falla San Vicente - Periodista Azzati Padilla se atribuyen la autoría de la creación de la Ofrenda desde 1943: “Doña Paquita Pérez, fue la primera fallera que acudió a la Basílica a llevarle un ramo de flores a la Geperudeta acompañada de su Comisión y de la banda de música de Masarrojos en 1943”– dicen.

Francisco Pérez Puche, el que fuera director del diario Las Provincias afirma que la Ofrenda tiene como precedente inmediato la “Festa de les Clavarieses”, organizada por primera vez en 1941, cuando dice: “El 19 de

marzo de 1941, la Ciudad se viste de bullicio. Por la mañana va a celebrarse una fiesta religiosa, precursora remota de la Ofrenda de Flores a la Virgen. En la capilla de la Patrona tiene lugar la Fiesta de la Clavariesa, en la que las muchachas falleras, con “vestido de labradora y mantilla”, asisten a una misa solemne, hacen su ofrenda de ramos y reciben unos panes benditos que después, en caravana de landós, van a ofrecer a las autoridades: arzobispo, prior de la Virgen, capitán general, gobernador civil, alcalde y jefe del Movimiento”.

Incluso un año antes, en 1940, hubo una iniciativa de la Fallera Mayor de Valencia y de muchas comisiones, aunque aquello no era nuevo durante aquellos días, pues tras la guerra que dividió al país, y una vez abierta de nuevo la todavía capilla, eran habituales las “ofrendas” y agradecimientos a la Virgen ofreciendo una flor, ramillete o ramo de flores, principalmente.

En todo caso ese fervor, para los valencianos, tampoco era nuevo. Cabe recordar que en la festividad de la Virgen de los Desamparados, durante el mes de mayo, era ya muy común por entonces ver flores en el interior de la capilla. También recordar que las mujeres huertanas, antiguamente, no encendían velas a la Mare ni pagaban misas acompañando sus rogativas, sino que ofrecían una flor al pie del altar, un gesto que viene de lejos en la cultura tradicional valenciana, aunque muchos eclesiásticos intentaran impedir estos gestos y prefiriesen que la huertana encendiese una vela o hiciese donativo.

En los meses de posguerra acuden a la real capilla personas de todo tipo en procesión individual que, sin motivo aparente alguno, se acercan para dar gracias por diferentes motivos: bien por el fin de la guerra; novias que llevan su ramo al casarse; madres que dan gracias tras un buen parto y que su hijo/a está bien; personas que simplemente agradecen las peticiones que se han cumplido y que habían realizado durante la Guerra Civil; hasta no devo-

tas o, incluso, falleras.

Así ocurrió en 1940: “El 19 de marzo, la entonces Fallera Mayor de Valencia, María Luisa Aranda, acompañada por las bellezas falleras y presidentes de las respectivas Comisiones -Fallera Mayor de cada comisión y su Presidente respectivo-, así como del teniente de alcalde, D. Juan Colominas, y el presidente de la Junta

Aunque el franquismo intentó hegemonizarla, la Ofrenda tiene su origen en las ofrendas florales Central Fallera, Sr. Agramunt, visitaron la real capilla de la Virgen de los Desamparados para dar gracias y una pequeña “ofrenda” en el interior de la misma, todo esto al finalizar el cortejo con carrozas, una misa de campaña y un desfile por las calles de la ciudad, finalizando en el Ayuntamiento después de la visita a la Virgen –allí les esperaba la entrega de los estandartes a las comisiones y un desfile de bandas”. En ABC de 19 de marzo de 1940, donde solo se nombra la visita a la real capilla.

Con estos precedentes nace la Ofrenda de manera oficial, finalmente, en 1945. El motivo de esta visita “obligada” era, como muchos podrán deducir, un acto de gratitud a la que fuera testigo de la entrada de Aranda en Valencia en la plaza Emilio Castelar: la Virgen de los Desamparados, quien había estado escondida en el Ayuntamiento de Valencia durante la Guerra Civil.

De la “Fiesta de la Clavariesa” a la Ofrenda Aquello, además de la incipiente manifestación natural de los valencianos durante todo el año hacia la Virgen, así como de la oportunidad única de crear un nuevo acto para acercar la fiesta al catolicismo, tras lo que comenzó en 1940 como una iniciativa personal de las falleras de aquel año, fue motivo para crear, al año siguiente, lo que comúnmente se conoce como “Fiesta de la Clavariesa”, donde ya se regula lo que sería precursora de la Ofrenda.

La Fallera Mayor de Valencia, que inició de manera espontánea en 1940 lo que años después se convertiría en la Ofrenda de Flores a la Virgen, fue la única Fallera Mayor de Valencia, en toda la historia, en dos ocasiones: 1940 y 1941. Mª Luisa Aranda.

Seguramente porque su padre había sido nombrado capitán general en junio de 1939, se afincó en Valencia durante los primeros años de la dictadura. El “liberador de Valencia”, Antonio Aranda, que había encabezado el desfile militar del 30 de marzo de 1939 fue determinante para que se nombrara a su hija Mª Luisa Aranda Fallera Mayor. Cabe mencionar que, sin embargo, se había nombrado Fallera Mayor a Carmen Franco y Polo, hija de Francisco Franco, pero esta opción fue declinada desde El Pardo y fue finalmente la hija de Aranda, con sangre valenciana por parte de su abuelo materno, la que tuvo la oportunidad de representar a Valencia durante dos años seguidos en representación de la falla de la Alameda, aunque nunca más, después de aquello, se vestiría de valenciana. Un traje –dicen– que guarda todavía, confeccionado por Amparo Bañuls.

La propia Mª Luisa, en una entrevista hace unos años a la prensa, habla de que el primer año, en 1940, no tuvo banda ni ningún acto de exaltación. Aquellas fiestas fueron, lógicamente, muy austeras. Apenas treinta y cinco fallas se plantaron y la prensa de la época no dudó en llamarlas como “Fallas de la Victoria”, difundiéndolas Aranda, incluso, por toda la provincia con camiones del Ejército, en un momento de la historia con un claro ambiente oligárquico que se imponía tras la derrota de la República.

de març

2017

El alcalde Cano Coloma y la custodia de la Virgen A tener en cuenta que desde el 21 de julio de 1936, por orden expresa del alcalde republicano José Cano Coloma (Radical Socialista, primero, y de Izquierda Republicana, después), un grupo de guardias civiles fieles a la república, ante el incendio desatado en dicha fecha, trasladan la imagen de la Virgen, sus alhajas y su aureola a la sede consistorial, tal y como cuenta Andrés de Sales Ferri, en su libro “El incendio de la Capilla de la Virgen de los Desamparados, la Catedral Metropolitana y el Palacio Arzobispal de Valencia el 21 de julio de 1936”.

La responsabilidad del archivero Boix Vila y del depositario Catalán Moliner y sus colaboradores en la salvaguarda de la imagen de la patrona de Valencia, por orden del alcalde Cano Coloma, se mantuvo tapiada en un pasillo del Ayuntamiento, aunque pudo haber cambiado de lugar durante este tiempo, hasta el 29 de marzo de 1939, fecha en que se da a conocer que la imagen estaba a salvo pero mutilada con tres disparos.

La imagen fue restaurada en dos ocasiones: por el escultor José María Ponsoda tras ser sacada, a hombros, el 31 de mayo de 1939 del Ayuntamiento de Valencia; y años más tarde, en 1947, por Carmelo Vicent Suria junto con Vicente Balaguer Alhambra, quienes nuevamente retocan el rostro, siendo restaurado recientemente hace unos años, por la Fundación Hortensia Herrero.

De esta manera se salvó la Geperudeta, para que fuera testigo del nacimiento de la Ofrenda, oficialmente desde 1945. Aquello ocurrió en la tarde del sábado 17 de marzo, donde antes del comienzo del acto hubo un gran recibimiento de un barco fallero. Poco después, las falleras salían desde el puente de Aragón en desfile hasta el interior de la capilla de la Virgen.

Diversas son las referencias en prensa de la época, como la encontrada en Las Provincias, donde se menciona además la creación del Bunyol d’Or. Sobre la Ofrenda se dice que: “El innovador acto de la Ofrenda se realizó tras la recepción del buque fallero J.J. Sister, fletado por la Casa de Valencia en Barcelona, y que transportó a más de mil pasajeros. Una vez en el Puerto, los falleros fueron hasta la capilla de la Virgen de los Desamparados, para hacer una ofrenda floral a la Patrona de Valencia. Como recompensa a los años de dedicación al mundo fallero, este año se ha creado el Bunyol d’Or”. Las Provincias, 1945.

Mª Luisa Aranda, pocos años después, marcharía a vivir a Madrid, donde en 1952 se casó en “Los Jerónimos”, con un marino de profesión, teniendo cinco hijas.

Y en cuanto a su padre, Antonio Aranda, fue nombrado fallero mayor perpetuo en 1941. No obstante, el Capitán General dejó Valencia y sustituido de su cargo el 7 de octubre de 1940. Los años venideros no fueron afortunados ya que fue puesto en situación de disponible forzoso en 1942 y arrestado en 1943, siendo acusado de conspirar contra Franco. Llegó a estar dos años confinado en Mallorca, pasando finalmente a reserva en 1949.

La Virgen de los Desamparados tras el incendio. Fuente: Archivos Estatales del Ministerio de Educación.

María Luisa Aranda Sala, Fallera Mayor de Valencia en 1940 y 1941.

Fotografía JCF.

Así nació uno de los actos más sentidos en Fallas: la Ofrenda. Una Ofrenda que siempre estuvo desde antes en el corazón de los valencianos y que forma parte de la identidad más arraigada de las falleras y de las Fallas.

3, 4 i 5

de març

2017

El Faller

37

José Ramón Espuig Escrivá, Maestro Mayor del Gremio Artesano de Artistas Falleros

S

i la fiesta e las Fallas está hoy en día considerada como Patrimonio de la Humanidad es, en parte, gracias a la labor del gremio artesano de artistas falleros, un colectivo que con su trabajo, ha convertido los monumentos que se plantan en honor al patrón de los carpinteros, en

una muestra única de creatividad y trabajo colectivo. Sus ‘ninots’ y sus diseños toman las calles en el mes de marzo, pero su trabajo de modelado, pintado y lijado se desarrolla durante todo un año. Ahora, el colectivo trata de reivindicarse entre los nuevos materiales y la tecnología más avanzada

«Sin la mano del artesano fallero, la tecnología no valdría para nada» Texto: Guillem Nicolàs Fotografia: CIPRIANO FORNAS

¿Qué queda, en los monumentos actuales, de las primeras fallas que se plantaron en las calles de Valencia?

Las fallas de hoy en día, muy poco tienen que ver con las de hace años. Las de ahora han evolucionado totalmente en volumen, materiales y calidad, y pienso que son mas espectaculares hoy en día, lo que contribuye a atraer más visitantes a la fiesta.

Los ‘ninots’ y los monumentos son la parte más visible de una fiesta, la de las Fallas, que llega a todos los estratos de la sociedad y que está viva durante todos los meses del año. ¿Qué supone para un artista fallero ser parte central de una fiesta en la que participan centenares de miles de personas?

El artista se siente muy orgulloso por participar en esta fiesta tan grande, y por ser parte principal de la misma. Nuestro trabajo llena las calles de la ciudad cada año, y por eso es necesario cuidar esta labor tradicional que hace posible las celebraciones. ¿Cuáles son actualmente, los principales trabajos de un

artista fallero? ¿Ha cambiado mucho el trabajo de los artesanos con las nuevas tecnologías?

La faena del artesano, no ha cambiado mucho en el transcurso de los años, porque al igual que antes, se modela, se pinta y se lija. Lo único que ha cambiado, y mucho, son los diferentes materiales, que hoy en día son mas moldeables y menos pesados que los de antes, lo que permite dar rienda suelta a la imaginación de cada artista.

* «La faena del artesano no ha cambiado mucho porque como antes, se modela, se pinta y se lija»

Las Fallas son, sin duda, una buena muestra de la creatividad de pueblo valenciano que se traslada a otros ámbitos.

Qué trabajos realizan los artesanos falleros, más allá de los monumentos en honor a Sant Josep?

Los artistas falleros, antes teníamos, además de la confección de los ninots y los monumentos, otras faenas que no estaban relacionadas con el mundo de las fallas. Muchos compañeros, al igual que yo, hacíamos decoraciones para ferias de muestras, tiendas, discotecas, y muchas otras cosas para parques

temáticos, museos de cera y escenografías. Sin embargo, hoy en día, debido a la crisis tan fuerte que estamos padeciendo en el sector, al igual que el resto del país, apenas hacemos nada para fuera.

La Ciudad del Artista Fallero es una vieja reivindicación que parece que ahora, desde el consistorio de la ciudad están dispuestos a apoyar de forma decidida. ¿Piensa que esta iniciativa contribuirá a poner en valor este oficio?

Por supuest. Pienso que la revitalización de la Ciudad del Artista Fallero, es un gran paso hacia delante, y que servirá para dignificar el oficio y darle el lugar que merece por la espectacularidad del mismo. El espacio permitirá además darlo a conocer a todo el mundo que pueda visitarnos. Por eso mismo, hay que esforzarse por crear una ciudad temática espectacular, con la ayuda del Ayuntamiento y de todo aquel que quiera arrimar el hombro.

La construcción de fallas llega a tener, hoy en día, un impacto económico a tener en cuenta, e incluso se han puesto en marcha ciclos formativos relacionados con este trabajo.

Cree que este sector podría crecer más todavía si se dieron las condiciones necesarias?

El impacto económico de lo que son las fallas en sí mismas, es casi el mismo de hace 20 años. Lo que tenemos que hacer es luchar por aumentarlo, ya que, a diferencia de lo que pasa con los monumentos, los ingresos que se reciben del turista que viene a visitarnos los

días de fallas, sí se ha multiplicado por 50 al menos.

La declaración de las Fallas como Patrimonio de la Humanidad recoge entre sus elementos característicos, el trabajo artesano de los artistas. ¿Cree que esta labor de los artistas se ha sabido mostrar suficientemente de cara al gran público?

La declaración de Patrimonio Inmaterial de la Humanidad, ha dado a conocer el oficio del artista fallero, aunque no del todo. Hay todavía muchas cosas por mostrar pues el trabajo artesano está en la base de la construcción de los monumentos. Aunque las últimas tecnologías ayudan bastante al artista, si no estuviese la mano del artesano, la tecnología no valdría para nada.

* «La revitalización de la Ciudad del Artista Fallero, es un gran paso hacia delante que servirá para dignificar el oficio»

¿Qué piensa de las opiniones que afirman que habría que eliminar los materiales más contaminantes de las cons-

trucciones falleras?

Sin duda alguna, hay que buscar más materiales que no sean contaminantes, ese es uno de los retos del futuro. Los artistas tenemos el cartón de siempre, que está en la esencia de las construcciones. Es un proceso que no será fácil, pero poco a poco creo que lo conseguiremos.

En los últimos tiempos, cada vez hay más fallas experimentales e innovadoras e incluso otras plantadas a la manera tradicional. ¿Cree que hay que dar un paso atrás y volver a técnicas de construcción más antiguas como el cartón o incluso la paja de arroz?

Respecto a las fallas innovadoras, es preciso que estén, así como todas las nuevas tendencias que van llegando al mundo de las fallas de la mano de los más jóvenes.

Estoy seguro de que estas propuestas son necesarias y de hecho a mucha gente le gustan. Lo bonito es que haya variedad y propuestas para todos los gustos.

38

3, 4 i 5

El Faller

de març

2017

Maria José Lora Zamorano, propietaria de Caballer FX Como una mujer trabajadora, así se define María José Lora Zamorano, propietaria de Caballer FX, empresa fundada en 2004 pero heredera de una tradición pirotécnica familiar que arranca en 1877 y que va ya por la quinta generación de mujeres y hombres dedicados a la fabricación, manipulación, montaje y disparo de todo

tipo de fuegos artificiales. Es nieta de Josefina Caballer y sobrina de Miguel Zamorano Caballer, que en el año 1940 dispararon en la primera ‘Nit del Foc’ de Valencia. Este año, será la encargada de disparar el próximo 8 de marzo en la plaza del Ayuntamiento de Valencia, la ‘mascletà’ del Día de la Mujer Trabajadora.

«Ser pirotécnico no es un oficio que alguien elija» * «En el sector de la pirotecnia siempre hemos tenido mano de obra femenina»

Texto: IVANA VILLAR Fotografia: CIPRIANO FORNAS

¿Cómo se define María José Lora?

Soy una mujer trabajador, como todas, las que se ven y las que no.

Me gusta mi trabajo, disfruto con lo que hago, aunque es verdad que se trata de un trabajo muy duro y de mucha responsabilitzava

casa Caballer de Moncada. No me gusta decir lo que voy a disparar, prefiero que la gente lo sienta sin saber nada a priori. ¿Cuánto tiempo lleva la elaboración/preparación de dicho disparo?

La elaboración del producto y su preparación es de aproximadamente un mes, pero siempre piensas en lo que harás en la plaza del Ayuntamiento, y te lo vas guardando para el diseño final.

María José, usted es la directora de Caballer FX, la empresa fue fundada en 2004 y se ha convertido en un todo un referente en el sector. ¿Cómo gestiona el trabajo?

Así es, la empresa se fundó en 2004. Yo soy la quinta generación de pirotécnicos. Normalmente el ser pirotécnico es porque lo has vivido en casa, no es un oficio que alguien elija como cualquier otro.

¿En qué se inspira para cada creación?

En muchas cosas; en el lugar del espectáculo, el tipo de espectador, el tipo de evento. Aunque lo cierto es que creo que se trata de algo innato y que se ha ido formando con la práctica.

Cuenta con más de 20 años de experiencia en el sector...

Sí, siempre he estado vinculada al mundo de la pirotecnia. Pero la verdad es que hay una gran tradición familiar, mi bisabualo Antonio Caballer y mi abuela, Josefina Caballer, que fue pionera en el sector, oficio que luego transmitió a sus hijos y que me ha llegado a mí.

Usted disparó el 4 de marzo de 2010 por primera vez en su vida una 'mascletà' en la plaza del Ayuntamiento de Valencia.

Fue en una jornada en la que se daba la circunstancia de que, por primera vez en la historia de las fiestas, los últimos dos disparos los habían realizado mujeres. El Ayuntamiento destacó que la presencia de la mujer en un terreno profesional "tradicionalmente masculino" como es el de la pirotecnia, continuaba aumentando "de forma imparable".

Este año se encarga del disparo el 8 de marzo, un día desta-

* «Disfruto con lo que hago, aunque se trata de un trabajo muy duro y de mucha responsabilidad»

cado para la mujer. ¿Cree que en el sector la mujer está bien valorada?

En el sector siempre hemos tenido mano de obra femenina, aunque si

bien es cierto generalmente en segundo plano. Personalmente no considero que la mujer esté infravalorada, al revés, se le asigna el trabajo por su capacidad, como al hombre.

María Angustias Pérez, Reyes Martí, son mujeres que como usted, han decidido apostar por esta profesión. ¿Cómo es la relación entre ustedes? ¿Observan todavía cierto "machismo"?

La relación es como la de cualquier compañero del sector. No he sentido nunca machismo en el sector. La presencia de la mujer lo

he visto siempre como algo normal, quizás por eso nunca he sentido el sentimiento de “machismo” a mi alrededor.

Para el disparo del próximo 8 de marzo: ¿Qué tiene preparado?

Pues qué decir, una muy buena ‘mascletà’, siguiendo el estilo de la

* «Tradición y modernidad siempre deben ir de la mano»

Ahora se está innovando en el tipo de encendido...¿Cree que la tradición y la modernidad pueden ir de la mano?

Creo y defiendo que deben ir de la mano. No se puede dejar perder toda la sabiduría que se ha ido transmitiendo de generación en generación. Y la modernidad debe estar presente en todos los aspectos; innovación de productos, sistemas de disparo y de forma importante en mejorar la seguridad en el sector. ¿Qué se siente desde las alturas del balcón consistorial cuando todo el mundo le aplaude su trabajo?

Es una mezcla explosiva de sentimientos, pasa muy rápido y casi no te das cuenta. Después, con calma, empiezan a aflorar todas las emociones vividas. Sientes gratitud al reconocimiento que la gente te demuestra con cada aplauso.

40

3, 4 i 5

El Faller

Ruta turística por Valencia en Fallas Aunque el bullicio y las aglomeraciones puedan asustar a algunos visitantes, aprovechar la estancia en Valencia para conocer no sólo la fiesta de las Fallas, sino los monumentos y rincones más especiales, es

siempre una buena idea. Ahí va nuestra propuesta en forma de ruta urbana, con la información necesaria para disfrutarla y conocer mejor la capital del Túria.

CesAr JArA

Estació del Nord Tanto si el viajero llega a Valencia en coche, como si lo hace en avión o barco, y más si usa el tren para su visita, es imprescindible comenzar su ruta turística admirando este singular edificio, joya de la arquitectura ferroviaria, construido entre 1909 y 1917 por el arquitecto Demetrio Ribes, por encargo de la entonces Compañía de los Ferrocarriles del Norte.

Tanto la fachada de la estación, como sus techos y paredes por dentro en el vestíbulo y salas nobles para viajeros son un bello exponente del modernismo valenciano, con multitud de detalles alusivos a la huerta, el mar y la ciudad.

Al salir de la estación, el viajero puede contemplar al lado la plaza de toros, un edificio singular, neoclásico, construido entre 1850 y 1860 por el arquitecto Pascual Monleón; coincidiendo con las Fallas, se celebran corridas con afamados diestros , y desde ahí hay que caminar hasta la cercana plaza del Ayuntamiento.

Ayuntamiento Desde de la casa consistorial, construida en el siglo XVI y sobre la antigua Casa de Enseñanza del arzobispo Mayoral, luego en 1906 se incorporaron elementos como la fachada del arquitecto Carlos Carbonell y posteriormente en 1940 el famoso balcón, al cual se puede acceder libremente y es protagonista de la fiesta fallera antes de comenzar la tradicional “mascletà” cada día, a las 14 horas.

La plaza es el lugar en donde se planta la grandiosa falla municipal cada año y a ella acuden miles y miles de personas para gozar de la gran fiesta popular valenciana.

Mercado Central y Lonja Ningún turista puede estar en Valencia y no sumergirse de lleno en el ambiente mágico de lo que es el Mercado Central cualquier día, y si es sábado ya son palabras mayores: sabores, colores, olores y voces son parte de un gran y popular espectáculo bajo la soberbia carpa de un edificio modernista, inaugurado en el año 1928 y diseñado por el arquitecto Francesc Guardia.

Más de trescientos puestos de todo tipo de productos que satisfacen al cliente más exigente.

Por el edificio y por su contenido, se trata de una visita obligada y con calma y tiempo para disfrutarla por las mañanas.

Enfrente está la Lonja, otro punto obligado para el turista fallero.

Considerado como el más emblemático de los edificios del gótico civil valenciano, comenzó a construirse en 1483 por Pere Compte y Joan Ibarra, a iniciativa del municipio.

Consta de tres cuerpos diferenciados: Sala de Contra-

tación, Torreón y Pabellón del Consolat de Mar, articulados en torno al Patio de los Naranjos.

La Sala de Contratación es un magnifico espacio, con ocho esbeltas columnas de fuste helicoidal, que se abren como palmeras para formar quince bóvedas de crucería que cubren todo el espacio interior.

En esta sala, dedicada a las transacciones mercantiles, se instaló la “Taula de Canvis”, primera institución bancaria del municipio, creada en 1407.

El Torreón, con tres plantas, la inferior dedicado a capilla y las superiores utilizados ocasionalmente como cárcel para mercaderes en quiebra. A ellas se accede por una escalera de caracol realizada sin eje central.

El Pabellón del Consulado del Mar, de principios del siglo XVI, denota en la logia y en los medallones de su remate un marcado carácter renacentista. En la planta superior puede contemplarse el hermoso alfarje procedente de la antigua Casa de la Ciudad, del siglo XIV. Plaza de la Virgen y Catedral La plaza de la Virgen es el espacio en donde los días 17 y 18 de marzo desfilan miles de falleros y falleras para participar en la ofrenda a la Virgen de los desamparados, en ese lugar está la Basílica, construida entre los años 1652 y 1667, sobre la base de un antiguo templo romano.

Y a su lado está la Catedral de Valencia, con el singular “Micalet”, la puerta de los Apóstoles en donde se reúne cada jueves, a las 12 horas, desde hace siglos el Tribunal de las Aguas.

El templo fue empezado a construir en el año 1262 sobre la anterior mezquita islámica.

Enfrente se encuentra la sede del Consell de la Generalitat, un palacio del gótico renacentista valenciano del siglo XV. Se situa en la calle Caballers, que reúne un sinfín de palacios y casas señoriales de la antigua nobleza.

Al lado, se puede visitar el espacio subterráneo que alberga las ruinas restauradas de la primitiva Valencia romana, con un buen centro de interpretación.

La plaza de la Virgen es el espacio en donde los días 17 y 18 de marzo desfilan miles de falleras y falleros para participar en la ofrenda Torres de Serranos y Jardines del Real Emblemático lugar, antigua cárcel, en donde se celebra cada año la popular “crida” fallera ante miles de personas, episodio que marca el inicio formal de la fiesta valenciana por antonomasia; están en la calle Blanqueries, en el corazón del barrio del Carmen.

de març

2017

3, 4 i 5

de març

2017

El Faller ocupa alrededor de dos kilómetros del antiguo cauce del río Turia.

No puede irse nadie de Valencia sin visitar L’Oceanogràfic, el mayor acuario de Europa. Con siete ambientes marinos distintos, pueden verse cerca de 45.000 ejemplares de 500 especies diferentes, como delfines, belugas, morsas, leones marinos, focas, pingüinos o tiburones. No perderse tampoco la exhibición que cada día tiene lugar en el delfinario.

El Hemisfèric es un cine digital 3D, con una enorme pantalla cóncava de 900 metros que casi envuelve a los espectadores. Cada día se proyectan varias películas, en su mayoría documentales educativos de no más de 45 minutos aptos para todos los públicos.

El Museo “Príncipe Felipe” es

41

templando plantas típicas mediterráneas o esculturas contemporáneas.

Justo debajo del Umbracle se encuentra el aparcamiento público de la Ciudad de las Artes y las Ciencias.

La Valencia Marítima Pero la capital del Túria es una ciudad hoy más abierta y ligada al mar que nunca; el mar Mediterráneo que da carácter propio a los valencianos.

Por eso, hay que visitar el puerto, con su singular edificio del Reloj, sede de la Autoridad Portuaria, su estación marítima, y sus dársenas con edificios antiguos que fueron almacenes y hoy sirven de locales de esparcimiento nocturno, y su gran marina real, con instalaciones de ocio y de disfrute del deporte náutico.

Luego el viajero seguirá la ruta por la playa de las Arenas, su antiguo balneario reconvertido en lujoso hotel y sus muchos y buenos típicos restaurantes junto a la playa.

Seguirá por el barrio del Cabanyal, con sus típicas construcciones de sabor marinero y popular, un estilo arquitectónico propio que se refleja bien en la calle de la Reina, y debe probar los platos sabrosos en cualquiera de sus tabernas de tapeo y locales de comidas.

Al final está la playa de la Malvarrosa y en ella el chalet que fue erigido por el famoso escritor y político Vicente Blasco Ibáñez, del cual se celebra su año en 2017. Ese edificio modernista es hoy una casa museo municipal.

Y para terminar, un consejo: cerca de la capital hay lugares maravillosos para visitarlos y gozar de una excursión en tierras valencianas.

Ah..., Valencia tiene algunos de los mejores teatros de España, con una programación muy interesante y variada en todos los géneros de espectáculos. Tome nota también.

Información de interés para visitar monumentos y lugares y conocer direcciones y horarios Teléfonos de información general: Ayuntamiento: 0107 Generalitat (Gobierno autónomo): 012.

Es de estilo gótico valenciano del siglo XIV, al igual que las Torres de Quart, aunque éstas no tienen esa característica festiva tradicional.

Desde ese lugar, el viajero puede optar por seguir su ruta hacia el antiguo cauce del río Túria, convertido en largo jardín de la ciudad o caminar por la cercana plaza de la Reina y la calle de la Paz, llena de esplendorosos edificios de estilo señorial del principios del siglo XX, hacia la Glorieta, con sus árboles monumentales, y la bulliciosa y comercial calle Colón, que atraviesa el barrio del Ensanche, con su arquitectura modernista.

Junto a la plaza de la reina hay que ver la pequeña plaza redonda, con un antiguo y tradicional mercadito de bordados y artesanía.

Si se ha seguido por el viejo cauce, se llega enseguida a los Jardines del Real, en donde en el siglo XIX aún estaba un palacio, y de ahí se puede pasear por la Alameda, en donde tiene lugar el mes de julio la tradicional batalla de flores de su popular feria veraniega.

A pocos metros, está el Museo de Bellas Artes San Pio V, con una extraordinaria colección de pintura sacra; después del Prado de Madrid, una gran pinoteca imprescindible.

En el barrio del Ensanche, un buen ejemplo de arquitectura moderna de principios del siglo XX, está el mercado de Colón, diseñado por Gaudí y muestra del más refinado y bello modernismo.

No podemos dejar de recomendar al viajero la visita al palacio del Marqués de Dos Aguas, sede del importante y afamado Museo de Cerámica y Artes Decorativas “Gonzalo Martí”.

Ciudad de las Artes y las Ciencias

La Ciudad de las Artes y las Ciencias es una visita imprescindible si se viene a Valencia. Obra del arquitecto valenciano Santiago Calatrava, tiene varios edificios que se han convertido en iconos de la ciudad. Se trata de un complejo de ocio científico y cultural para disfrutar en familia o con amigos que hoy en día

uno de los más importantes del mundo en divulgación de ciencias y destaca su carácter interactivo.

Para los amantes de la ópera y la buna música sinfónica, está el Palau de les Arts.

Otros edificios singulares son el Agora y el Umbracle, ubicados en un enorme de jardín de más de 17.000 m2 por el que puede pasearse con-

Webs: -Ayuntamiento de València. www.valencia.es -Museo Fallero y toda la información de Fallas. www.fallas.com -Fundación Turismo Valencia. www.visitvalencia.com -Museo San Pio V. www.museobellasartesvalencia.gva.es -RENFE. www.renfe.es -Metro Valencia. www.metrovalencia.es.

-Autobuses urbanos. www.emt.valencia.es.

-Mercado Central. www.mercadocentralvalencia.es -Ciudad de las Artes y Ciencias. www.cac.es.

-Teatros de la Generalitat. www.gva.es -Hostelería de Valencia. www.fhv.es.

-Valencia Bonita (publicación digital especializada). www.valenciabonita.es

3, 4 i 5

de març

2017

El Faller

43

La Traca propone

Y después de la mascletà,

¿dónde comemos?

Las mejores propuestas de LA TRACA para llenar de gozo un día de fallas Una propuesta de ruta gastronómico festiva en Valencia es un afán imposible. Cada valenciano tiene sus preferencias, desde los más jóvenes que se adhieren a propuestas imprevistas y novedosas, hasta los más veteranos cuya ruta cifra, en la tradición y la calidad, su principal capital. Valeneugenio del CAbAnyAl TexTos i FoTos

S

i usted se encuentra en los aledaños de la plaza del Ayuntamiento y se dispone a vivir una mascletà no puede perder el tiempo caminando de un sitio para otro para tomar el aperitivo; cuando regrese apenas podrá acercarse al círculo de los truenos, al infierno de los terremotos; por lo tanto escogerá un lugar donde tomar una cerveza fresca, una típicas tapas de un bar clásico entre los clásicos, con sus bocadillos con nombres exóticos como el “brioche con sepión” o de “una tortillita”, que se hace a la carta; todo ello mientras disfruta de la disparada. Bar Amorós, en la calle En Llop a poco menos de un tiro de piedra de la mascletà es un lugar privilegiado donde la tendrá a mano desde la barra y su terraza.

A espaldas de la Lonja, de pie, en una enjuta barra o en segunda fila, desde hace muchos años la Tasca Ángel es un clásico entre los clásicos. La paciencia abarrotada de los clientes se mezcla con el aroma de una plancha

cia, la pagana, la heterodoxa, la que siempre sorprende. La del culto al fuego y a la Mare de Déu del Desamparats… está llena de cocinas clásicas y nuevas. Sorprendentes todas. Analicemos las propuestas de La Traca, sabiendo que nos dejamos una legión de grandes locales.

donde destacan las sardinas desespinadas, una navajas a punto de cielo, las huevas de sepia el ajo arriero inmenso para acabar con la mejor lleterola (mollejas de cordero ligeras de grasa y suntuosas de sabor) del universo valenciano.

Antes por la mañana en el Bar Royal, al final de la calle Bailén, arriba del túnel de las grandes Vías, Ramón y Cajal, 3, Luis y Lola sirven las que serán sin duda las mejores tortillas de la ciudad para un buen esmorzar, con permiso del Bar Alhambra de Calixto III, 9, reconocido por la crítica por elaborar una de las mejores tortillas de España.

Saciados de pólvora, ruido y humo de la mascletà, cabría escoger dónde comer una paella marinera o una paella valenciana. Para esta última hay varias opciones, pero nunca aquella que surge de la nada, de las cosas mal hechas, porque en Valencia, atención novatos, también es importante elegir dónde comer una buena paella.

Digamos que en Casa Roberto (Maestro Gozalvo), a pesar de sus precios, se come una paella valenciana

fetén, como debe de ser, con la receta valenciana de la huerta, la estricta, la verdadera. Ya se sabe que en cada rincón de esta comunidad se atribuyen la veracidad absoluta, incluso aquellos que le ponen albóndigas de cerdo, o habas en invierno. Soportemos la diversidad pero dejemos claro que la paella valenciana, como la fabada asturiana tiene una receta cerrada. Tampoco debemos olvidarnos del Levante de Benissanó, La Riuà, Rausell, Casa Carmela y una larga retahíla de clásicos.

La mejor paella marinera De la paella valenciana a la paella marinera o el arroz a banda va un trecho, casi un abismo y solo se le parece en que está elaborada en una paella y el arroz sale seco a la mesa. Aunque son igual de valencianos “maridan” con el deseo de comer mirando al mar, cerca de la ciudad, pero dejando para el eco de los oídos diezmados los últimos estertores de la máscletà.

En este caso proponemos la playa de Las Arenas, donde es preciso recalar porque se cocina una paella marinera memorable, L’Estimat, un restaurante que comenzó en 1927 como un barracón, que ahora se llaman chiringuitos, a orilla de la arena, incluso pisándola, y donde, bajo el recuerdo del patriarca don Baltasar Gil, la familia, después de tres generaciones, mantiene una ética del producto y una manera de acabarlo y servirlo que es joya de la gastronomía valenciana.

Paellas marineras las hay, y muy buenas, más si cabe en esa zona, pero la de l’Estimat es manjar de dioses (La Pepica, La Marcelina…), sin desdeñar otros arroces como los melosos, la paella valenciana y un sinfín de entrantes casi todos marineros.

A poco metros sin embargo, con unos precios extraordinarios, el Neptuno restaurante, no confundir con

el hotel, borda su paella marinera y destaca con su aportación novedosa de la paella roja, con carabineros, de receta secreta. Un local más que centenario, con su origen también en un barracón, desde hace años está destacando de entre sus hermanos de la Playa de las Arenas, con Toni al frente, siempre bajo la atenta mirada de Juan, un camarero clásico ya jubilado pero que parece rondar cada mediodía entre las mesas cuidando como lo ha hecho durante décadas por que todo esté bien.

Y si nos queremos alejar y acercarnos al sur de las playas valencianas, en Pinedo, no podemos ignorar un establecimiento que tiene el respeto al arroz su principal atractivo; muy cerca, sí, de la Albufera, donde pasear la digestión. Es Creu de la Conca; buenas paellas y un grandioso arroz con cangrejos y galeras destacan de una larga y atractiva carta.

Les recomendamos que la rematen con el tradicional, mítico y poco habitual en las cartas de la ciudad, el arnadí.

La otra cocina, las nuevas propuestas Pero no sólo de paella vive el valenciano. Hay muchas y novedosas propuestas en la ciudad para todas las horas y todos los gustos. Son jóvenes que viajan en la nave del reconocimiento, algunos de los cuales merecerían al menos una estrella. Citémoslos al menos para que quede constancia. En Russafa, Dos Estaciones, en Pintor S.

Abril, 28, cocina de alto nivel; su menú degustación es de obligado cumplimiento. Sin salir del barrio, El Bouet, de factura similar.

En los alrededores de la Bolsería, cerca del Mercado Central, en cuyo interior se ofrece el Central Bar de Ricard Camarena como otra opción de almuerzo y aperitivos, se concentran propuestas a destacar, Origen Clandestino (calle Cardá, 6), con apenas media docena de mesas con propuestas de cocina fusión sorprende elevado al cubo. Por allí cerca, Lienzo; en la plaza Tetuán, el gastrobar Birlibirloque, cerca, en la calle de La Paz, Blanquerías, con su cocina de mercado. Imperdible en el exterior del mercado de Colón; y no olvidemos desde luego La Salita en la calle Yecla, de cimas logradas por Begoña Rodríguez en Top Chef y, finalmente, entre muchos que se nos olvidan, el inolvidable y excepcional Apicius, de la calle Eolo, 7.

Pero también existe lo sorprendente, lo que surge de la tradición sin máscaras; auténtica cocina de mercado.

Destacamos aquí un local adecuado para mediodía y noche Tapavid, en Historiador Diago, con Miguel Guillot y Chelo a la cabeza, que ha consolidado una carta accesible, de producto fresco elaborado con acierto. Está subiendo como la espuma.

Y aquí os dejamos. Que no hay espacio para más.

44

3, 4 i 5

El Faller

de març

2017

Xavier Rius, Diputat de Cultura. Diputació de València

Llarg camí de futur líquid

H

e estat faller molts anys, i sempre he viscut l’emoció de veure despuntar les primeres flors de l’ametller, un símptoma clar de l’acostament a la primavera i també a la festa. Les falles són una expressió més derivada dels ancestrals rituals de foc. Per ressituar-nos, no hauríem d’oblidar mai el lligam primigeni de la festa amb la mare naturalesa, ja que les falles són una manifestació de les nostres particularitats climàtiques, estacionals i de caràcter; són també un vincle umbilical amb la terra i una crida joiosa i optimista a la fertilitat. Fins ací l’apartat obligat en qualsevol exaltació fallera.

Ara bé, des d’un vessant més antropològic, cal reconéixer l’origen incert de la festa, barreja de conjurs depuratius, màgies benintencionades i rituals innocents que es remuntarien a temps pretèrits. En origen la festa comença el seu camí amb l’amuntegament de trastos vells i en la seua cremació col·lectiva per a celebrar el solstici i el canvi d’estació. Amb el pas del temps la religió s’introdueix en la festa amb la justificació del patró dels fusters i artesans, que semblen ser els promotors de l’invent.

Aviat es canvia el rumb i la figura del seu patró, Sant Josep, queda arraconada davant d’una devota pleitesia a la patrona (des de 1885) de la ciutat, la Verge dels Desemparats amb la impostació d’una ofrena a mitjans del segle passat fins aleshores inexistent. Arribada la postguerra espanyola el món de les falles adquireix encara una sèrie de “tics” de control i de foscor anòmals, que perduren encara en certa mesura. El paper de la dona en eixos temps de tristor queda circumscrit a una figura de lloança i exaltació, molt decorativa, és cert, però poc operativa davant d’estructures que regulen la festa en mans d’uns senyors que fumen puro i beuen conyac Soberano.

Amb el pas del temps la festa tendeix a depurar-se, i perd bona part d’aquella espontaneïtat primigènia. El pensador i crític Zygmunt Bauman emmarca la nostra societat contemporània dins d’una anomenada “modernitat líquida”, és a dir, dins d’una societat gens sòlida i en canvi permanent, on els esforços de l’individu per obtindre

resultats estables no tenen cap garantia de fructificar.

Malgrat eixe dur panorama les falles sobreviuen com a manifestació festiva i cultural, i disposen d’un gran avantatge, doncs esdevenen ja immaterials, ja etèries, amb la capacitat de construir un relat imaginari que s’acobla líquidament al pensament de cadascú.

Eixa peculiar barreja i superposició de capes, costums, tradicions i d’algunes ocurrències, queda ben remenada per l’art, el sentit de l’humor i la història d’aquest poble peculiar, fins al punt de convertir la festa en una singularitat digna de ser considerada patrimoni de l’aldea global.

Amb l’arribada de les falles sempre m’assalten algunes qüestions que mai no acabe de resoldre. Per una part m’impressiona positivament el sentiment faller, del qual insistisc, també en sóc partícip. Un sentiment d’afirmació i autoestima cap a la llengua i cap a la nostra cultura, cap a les manifestacions artístiques tan afamades i voluptuoses que trobem per uns dies al carrer. Els monuments, la música, la pólvora, i sobretot, la gent i la festa a cel obert constitueixen una mixtura d’emocions que brollen de manera espontània en qualsevol visitant o nouvingut. Ara bé, igual que sóc un entusiasta de la festa de les falles també mantinc un cert esperit crític respecte a qüestions que considere que no s’han resolt amb fortuna fins ara.

En primer lloc, i ja ho deia abans, el paper de la dona dins del món faller no acaba de superar del tot eixe paper d’aparador dins l’escenari faller. Amb actituds generoses arribarem a fer una festa més inclusiva i democràtica. Per altra, i sé que s’està treballant en la bona direcció, cal incidir en la reconstrucció d’un millor espai de convivència entre la festa al carrer i la vida quotidiana de la ciutadania, evitant les màximes molèsties possibles als que han de treballar o descansar. La mercantilització de la festa, crec que ja excessiva i contrària a la filosofia d’un Bé Patrimoni Immaterial de la Humanitat.

Ens trobem en un procés de canvi i d’ajustament al signe d’un temps nou, temps on els polítics haurem de tenir en compte les crítiques del món faller a l’igual que els fallers hauran de ser més permeables a les crítiques que els arriben de fora. Per sort, l’aposta per una festa més oberta, inclusiva i participativa va per bon camí.

46

El Faller

La Galería de Cipriano Fornas

3, 4 i 5

de març

2017

3, 4 i 5

de marรง

2017

El Faller

47