Les carasses d'alacant

Page 1

Les carasses s’estenen per

Alacant

Una antiga tradició ara cada vegada més i millor recuperada


MAR TRAVER Redacció

CIPRIANO FORNAS Fotos

En la zona d'Alacant, trobem una original manifestació tradicional que uneix la disfressa i la dansa que es realitza en diferentes dates, moments i localitats, però amb un gran nombre d'elements en comú i que compta amb les mateixes arrels. Es tracta de “Les danses de Carasses de Petrer”, “Les Carasses” de Castalla, “Els Tapats” d'Ibi, “Les Mucarasses” de Tibi i Onil i també apareixen en “Les Danses del Rei Moro” d'Agost i de manera mes llunyana al Carnaval d’Orihuela.


P

ossiblement és una tradició pagana que es remunta a l'Edat Mitjana, que ha evolucionat de manera diferent en cadascú d'aquests municipis, però que sol unir dos aspectes, el ball tradicional al són de la música de dolçaina i tabalet i la disfressa amb la cara tapada per a no ser reconegut. La unió dels espectacles tradicionals de música i dansa que es recreen any rere any en les festivitats dels pobles de la zona, es veu en ocasions amenitzada, en altres interrompuda i en altres protegida per aquests personatges vestits de manera variada, però amb la cara tapada amb una tela blanca en la qual es retallen els ulls per a permetre'ls veure i es dibuixen elements facials com a nas, celles, bigoti o boca. La intenció primitiva d'impedir que es reconega la identitat de qui es6

tà darrere d'aqueixa disfressa, fa que molts homes es disfressen de dones i al revés o arriben a ocultar la seua edat amb vestimenta pròpia de persones majors. Les diferències entre les tradicions segons el municipi són moltes a causa de l'evolució d'aquest costum al llarg dels segles, però també es conserva l'essència del personatge que demostra la mateixa procedència. La vestimenta ha de ser colorida, excessivament gran i feta de manera artesanal, al mateix temps les carrasses són necessàriament de tela, mai de materials sintètics i han de fabricar-se també de manera rudimentària. Per a conservar la tradició, alguns ajuntaments han realitzat llistats de normes i recomanacions en les quals destaca la prohibició de qualsevol tipus d'innovació que faça perdre

principals per a la dansa, de tabalet i dolçaina que va compondre el dolçainer Luis el Tibero. L'estructura de la dansa amb els seus moviments i passades està completament en desús ja que els balls que realitzen els participants no es corresponen amb els originals.

l'essència d'aquests personatges. PETRER Vicent Navarro i Tomás en el seu estudi “Les danses de Carasses de Petrer: origen, evolució i perspectives de futur” es va encarregar de recopilar les dades fonamentals d'aquesta dansa. Assegura que “des del segle XVII aquestes van ser portades a Petrer per les famílies de la Foia de Castalla, de Biar i d'alguns pobles de la comarca de l'Alacantí que van repoblar la zona després de l'expulsió dels moriscs”. Els primers documents escrits de “Les Danses de Carasses” a Petrer es remunten a 1830 i demostren la seua relació amb els esdeveniments religiosos més importants de la localitat, ja que se celebraven coincidint amb la dates litúrgiques. En la dècada dels 50 es van establir sis temes

*Les diferències entre les tradicions segons el municipi són moltes a causa de l'evolució d'aquest costum al llarg dels segles, però també es conserva l'essència del personatge que demostra la mateixa procedència

En 1962 “Les Carasses” es van prohibir en el municipi i no van ser recuperades fins a l'arribada de la democràcia i en 1979 es van autoritzar mitjançant la publicació d'un decret. I hui dia són una espècie de carnestoltes en paral·lel a les festivitats religioses, més solemnes i religioses. Se celebren els caps de setmana posteriors al dia 7 d'octubre, festivitat de la Verge del Remei, patrona de Petrer i s'emmarquen dins de les Festes Patronals de la Verge del Remei. L'Ajuntament de Petrer anuncia “La Dansa de


*En la localitat d'Ibi, trobem la presència de “Els Tapats” als dies de Nadal

*En Agost, les Màscares, són persones disfressades de manera grotesca, amb robes velles i amb la cara coberta per una màscara les Carasses”, dies abans a través d'un bàndol i el mateix dia de la festa, al migdia, els dolçainers la anuncien en una cercavila per la zona antiga partint de la Plaça de Baix”, conegut com a “volta de Carasses”. A les cinc de la vesprada, la festa comença amb una altra cercavila que manté sempre el mateix itinerari i serveix per a anar arreplegant als participants.

veus per a no ser reconeguts.

treva en la lluita, per a menjar.

Arribat el moment, els músics anuncien el final de la festa i es realitza l'última cercavila amb les poques “Les Carasses” que solen quedar, doncs les altres s'han anat retirant per a unir-se als espectadors i mantenir així el seu anonimat.

Els personatges estan representats per persones disfressades habitualment amb roba antiga i grotesca, que utilitzen farciments d'escuma per a amagar la seua figura i dissimular si són homes o dones i que sempre apareixen amb la cara tapada per una careta de tela ajustada al coll i amb una cara dibuixada.

Finalment, arriben a la Plaça de l'Ajuntament els músics que se senten enfront de l'Església de Sant Bartolomé on no pararan d'interpretar durant dues hores, els sons que faran ballar a “Les Carasses”.

IBI En la localitat d'Ibi, trobem la presència de “Els Tapats” als dies de Nadal. Formen part de l'espectacle de “Les Festes d’Hivern” i participen el “Primer i Segón Dia de Dansà” (28 i 30 de desembre) quan a la vesprada “balladors i balladores” efectuen en el carrer “Els Eres”, les danses típiques.

“Les Carasses” es dediquen durant aqueix temps a realitzar algunes passades de ball, a gastar bromes, a criticar i provocar de manera original o fer teatrets o explicar mentides mentre falsegen les seues

Encara que el mateix dia 28, en la batalla “dels Enfarinats”, trobem també la seua intervenció, ja que sol ser un grup ataviat amb màscares i capes integrat per les dones “dels enfarinats” el que proposa una

És costum també afegir un plomall, un matamoscas o un paraigua, que usen per a saludar, molestar i cridar l'atenció, mentre no parlen o ho fan amb veus distorsionades. Per a açò, empren una única frase: "...no em coneixeràs...". Alguns de “Els Tapats” ballen també les Jotes i per a açò es desfan, segons abans, de la seua careta amb el consegüent efecte sorpresa, que açò produeix en els espectadors.

Si no participen en la dansa, se senten en el terra o, el més comú, abandonen el lloc immediatament, evitant ser reconeguts i respectant la seua comesa, reservada per a aqueix moment. ONIL Del 22 d'Abril a l'1 de Maig, se celebren a Onil, les festes dels Moros i Cristians en Honor a la seua Patrona, la Mare de Déu de la Salut. Durant les festivitats, intervenen en els actes les “Mucarasses”. Formen part de les cites ineludibles en les quals les danses populars realitzades per “balladors” es veuen en part interrompudes de manera burlesca per aquests divertits personatges. Es tracta d'una trentena de persones que ocultant el seu rostre amb un llençol per el qual veuen a través de dos forats i vestits amb roba vella i objectes que troben en la seues cases, ballen i diverteixen al públic.

Es coneix la seua existència des de fa segles i la tradició familiar fa que es transmeta de generació en generació la seua participació com “Mucarasses”, però que en la majoria de casos, es desconega públicament de qui es tracta. TIBI Les festivitats que envolten a l'epifania a Tibi, les Danses de Reixos, es realitzen en la Plaça d'Espanya i s'inicien el dia 6 de gener, repetint-se els següents caps de setmana. Entorn estes Festes de Reixos, participen uns personatges, amb la cara tapada i disfresses generalment florejades. Les danses de “dolçaina i tabalet” estan realitzades per “balladors” que en ocasions són interromputs pel públic que s'acosta a l'excés o creua entre els participants. En aquesta localitat, a diferència de la resta, són “Les Mucarasses” les encarregades de pro7


*Els primers documents escrits de “Les Danses de Carasses” a Petrer es remunten a 1830

tegir als ballarins i amb una corda o fuet allunyen als espectadors i mantenen la distància. Es tracta d'una tradició que es remunta segles arrere, però que ha anat perdent una força que sí es mantenia a mitjan segle XX. En l'actualitat hi ha anys en els quals no apareixen i uns altres en els quals alguns joves intenten recuperar el costum, un grup de 5 o 7 “Mucarasses” s'encarrega d'interactuar amb el públic, simulant que vetlen per la seguretat dels participants en “les danses”. AGOST Les “Danses del Rei Moro” comencen a 8

Agost, el 26 de desembre i acaben l'1 de gener. En aquesta festa adquireix protagonisme la música de "dolçaina i tabalet", amb un ritme conegut com la "Taranina" que marca l'inici i la fi del ball.

Poden eixir solos, encara que habitualment ho fan en grup i es dediquen a provocar a la gent tirant farina, banyant a la gent o tirant paperades (boles de paper amb caramels i dolços en el seu interior).

Durant les celebracions es poden trobar Màscares, personatges relacionats amb la disfressa i la dansa.

CASTALLA Els balls tradicionals valencians que se celebren l'últim o penúltim cap de setmana del mes de setembre en la Plaça Major, al són de la "dolçaina i el tabalet" són any rere any una tradició que manté el Grup de Danses i Cansons de Castalla.

Les Màscares, són persones disfressades de manera grotesca, amb robes velles i amb la cara coberta per una màscara feta amb tela, que ixen a ballar tots els dies de la dansa a excepció del dia del Rei Moro i en Any Nou.

Ells són també els encarregats de rescatar als personatges de “Les

Carasses” que en aquest context i disfressats de forma rudimentària i amb la cara tapada, interrompen la dansa i animen al públic. “Les Carasses” circulen sense seguir un guió entre els danseros mentre dificulten i equivoquen els passos de ball. Es tracta d'un grup de 10 o 12 persones que oculten la seua identitat sota vestimentes colorides i desconjuntadas i tapant el seu rostre amb un llençol. ONTINYENT Durant la celebració del Carnestoltes a Ontinyent, a més de les

habituals disfresses espectaculars, còmics o de gran elaboració s'han recuperat els tradicionals "Botargues". Amb aquests personatges amb la cara tapada amb un llençol i disfressats de manera grotesca, algunes comparses de carnestoltes d'aquest municipi de la Vall d'Albaida, reprenen aquest ritu centenari de tota la zona. Les plomes, el color o l'espectacularitat es veuen, en aquest cas superades pel costum, la disfressa artesanal que oculta totalment la identitat i que permet gaudir d'aqueixos dies de diversió i desenfrenament.


Les Carasses de Petrer seg煤n

Cipriano Fornas fot贸grafo

9


10


11


12


13


14


15


16


Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.