TEMPS DE BOLETS
A Catalunya, la temporada de bolets no és només una activitat d’esbarjo o una tradició arrelada; és un ritual que connecta les persones amb el cicle de la natura. Cada any, amb l’arribada de la tardor, centenars de boletaires s’endinsen als boscos amb l’esperança d’omplir els cistells amb les meravelles que la terra els ofereix. Però aquesta connexió tan íntima amb l’entorn natural és cada cop més complexa i incerta.
Aquest any es preveia una de les millors temporades de bolets dels darrers temps, especialment després de la llarga sequera que ha afectat el país els darrers tres anys. Les pluges a finals d’estiu semblaven augurar una collita excel·lent. No obstant això, el setembre ens ha recordat que depenem completament dels capricis del clima. Les pluges irregulars, les glaçades prematures i els vents inesperats han frenat l’esperança d’una arrencada forta de la temporada.
La imprevisibilitat del temps ens obliga a una reflexió. Estem preparats per afrontar les conseqüències del canvi climàtic? Els bolets, com moltes altres espècies, són molt sensibles a les variacions climàtiques, i aquest fet ha trasbalsat el calendari tradicional dels boletaires. Les regles d’abans, quan cada bolet apareixia en el seu moment i lloc habituals, estan canviant. Ara, la natura ens demana més atenció i coneixement.
Editor i director Xavi Ruiz
Maquetació i impressió graficvic.site
Administració Marta Anglada
Redactors Cristina Comerma Andreu Gomez Miquel S. Molist Badiola Elisabet Jorquera Ariadna Jutglar
Dipòsit legal B 18552-2014
Telèfon 655 45 42 33
Mail info@totosona.com www.totosona.com
RECEPTA
LA PORTADA
LA CASTANYADA: ORIGEN I CURIOSITATS D’UNA TRADICIÓ CENTENÀRIA
La CastanyadaLa Castanyada és una festa tradicional amb més de tres segles d’història que se celebra la vigília de Tots Sants, a la nit. És un dels esdeveniments de tardor més carismàtics de Catalunya, l’Aragó, les Balears i València. Vols saberne més?
La Castanyada: així és
El seu origen procedeix d’una antiga festa funerària vinculada als cultes pagans. A la fi de segle XVIII, certs banquets funeraris van evolucionar cap a aquesta celebració. És un dinar de tardor amb un sentit metafòric de comunió amb els difunts, en la qual les castanyes i els panellets són els protagonistes principals.
L’origen simbòlic de la Castanyada Es considera l’acte de rostir les castanyes com un acte de connexió amb les ànimes difuntes. De fet, de vegades es rostien mentre es resaven les tres parts del rosari. També incloïa el toc de campanes en homenatge als morts, una tasca manual i molt cansada que requeria moltíssima energia. Aquest sopar els permetia aguantar el ritme durant tota la Nit de Difunts.
La castanyera, una figura incuestionable
La CastanyadaMés enllà del seu valor simbòlic, aquesta festa s’identifica sempre amb la imatge imprescindible de la castanyera. Solia ser una dona anciana vestida amb robes humils. En l’actualitat, es comercialitzen disfresses d’aquest personatge i molts petits el llueixen el 31 d’octubre i l’1 de novembre, així com en altres festes assenyalades.
El vestit típic de castanyera inclou:
Faldilla àmplia
Davantal de color negre Mocador al cap Caputxa blanca de llana, lligada a el coll i als muscles
Alternativament, hi ha la figura del castanyero, que vesteix pantalons, camisa, davantal i boina. La imatge tradicional els situa rostint les castanyes en un forn de fang. Antigament, aquest tenia forma de copa i, de fet, a Girona se segueixen dient així, copes. Després les lliuraven en una paperina de paper de diari, per mantenir la caloreta. Les castanyes acabades de fer són boníssimes!
Com celebrar la Castanyada a l’actualitat
Aquesta celebració s’ha convertit en una trobada alegre i familiar. També s’associa als típics panellets panellets de Catalunya, petites boles de massapà amb pinyons, encara que avui dia s’hi poden trobar de diferents sabors. Quins en prefereixes: els d’ametlla, xocolata, coco o carabassa?
En l’actualitat, aquesta festa coincideix amb el Halloween nord-americà que ja hem importat. Els seus orígens són compatibles i poden reforçar-se. La Castanyada és una tradició nostra que no hauríem d’abandonar. No et sembla una pena consentir que es perdi? La clau per evitar-ho està en els més petits. Si aconseguim que els nens i les nenes sentin aquesta festa amb il·lusió, s’encarregaran de perpetuar-la en el futur.
5 fantàstics llibres sobre la Castanyada per a nens i nenes
Una magnífica idea per apropar els infants a aquesta celebració popular és la lectura. Els contes infantils combinen imaginació, impacte visual i històries addictives amb aquestes tradicions.
Per això, volem recomanar-te 5 llibres infantils sobre la tardor relacionats amb aquesta festa castanyera. Dedica temps de qualitat als petits de la casa i llegeix aquests llibres amb ells i elles! Comença a celebrar aquesta efemèride diversos dies abans de la data.
La CastanyeraLa Castanyera, de Marta Montañà
Editat per Barcanova i brillantment il·lustrat per la Marta Montañà, aquest llibre descriu amb precisió aquesta tradició. És un llibre visual i molt bonic camb pàgines de cartró, ideal per llegir amb els nostres nadons de 0 a 3 anys. Per les seves pàgines desfilen les castanyes, els moniatos i els panellets tradicionals, així com una encantadora castanyera. Coneixes la cançó d’aquest personatge? Descobreixla en aquest llibre. Troba aquest llibre a la nostra botiga online!
La Castanyera FelipaLa Castanyera Felipa, de Bel Olid
L’editorial Combel i la Bel Olid realitzen en aquest conte una imaginativa renovació del mite de la castanyera. Els seus dibuixos, moderns i seductors, acompanyen el lector durant tan atractiu i original recorregut. El relat tradicional es deconstrueix i es reinventa amb un aire actualitzat. La llegenda original no perd la seva essència, però s’actualitza de manera extraordinària. A més, aquest llibre inclou un simpàtic regal: una paperina per castanyes que tots els nens i nenes lectors poden emprar quan desitgin. Troba aquest llibre a la nostra botiga online!
La CastanyadaLa Castanyada, de Noemí Fernàndez i Roser Argemí
Sota el segell editorial d’Estrella Polar, la Noemí Fernàndez Selva i la Roser Argemí ens presenten una història dolça i
natural. En un ambient bucòlic, propi de la tardor, s’humanitza l’activitat quotidiana de les castanyeres. I per això coneixeràs a l’àvia de Pau, castanyera de professió. En les dates de tardor, es vesteix amb el seu abillament característic: armilla, faldilla ampla i calçat còmode. Camina fins a la muntanya i, un cop allà, recull les castanyes que necessita per després vendre-les. Troba aquest llibre a la nostra botiga online!
La CastanyadaLa Castanyada, de Pilarín Bayés
Repetim títol, però no llibre. En aquest cas et recomanem aquesta obra amb les mítiques il·lustracions de la Pilarín Bayés, publicada per Edicions 62. El text presenta amb naturalitat l’arribada de la tardor, el canvi en la naturalesa i els seus efectes. Al costat de la caiguda de les fulles en els arbres, l’arribada del fred i la pèrdua de llum diària, arriba el dia de Tots Sants. El conte ensenya que és un dia de recolliment, de record i trobada emocional amb els difunts. Les castanyes, per descomptat, ajuden a gaudir-ho molt més. Troba aquest llibre a la nostra botiga online!
HalloweenHalloween, de Anna Canyelles
No podem negar que aquesta festa nordamericana els encanta als nostres fills i filles. Ho té tot per emocionar-los, sobretot la possibilitat de disfressar-se i coquetejar amb la foscor. En aquest llibre d’Anna Canyelles, editat per La Galera, el teu fill trobarà més de 20 pàgines amb disfresses, llaminadures, trucs i molta diversió amb la qual aprendre l’origen d’aquesta festa. A més, els textos estan en rima i lletra manuscrita, ideal per als que aprenen a llegir. Troba aquest llibre a la nostra botiga online
Infants segurs a l'escola digital i a casa digital
La tornada a escola és sempre un motiu d'estrès a les famílies: llibres, uniformes, horaris..., i ara també dispositius digitals. Van arribar a les aules fa temps, es van consolidar amb la covid i ja formen part indissoluble dels deures escolars, amb els riscos de ciberseguretat que això comporta. Teams, Kahoot, Google Classroom, ClassDojo... qualsevol escolar d'avui dia està familiaritzat amb aquestes aplicacions, a classe o des de casa. Si durant la pandèmia van haver d'acostumar-se a les classes en línia, ara la tornada al col·legi és més digital que mai.
Perquè aquesta connexió escolar, encara que es pressuposa segura, és un afegit més al temps de pantalla que, en molts casos, es dona des de ben petits. Sí, perquè encara que l'OMS recomana que els infants menors d'un any no utilitzin pantalles, i fins i tot en el cas dels més grans, que es restringeixi i limiti el seu temps d'ús, la realitat és que una gran majoria dels menors ha tingut una pantalla davant des de molt petit.
I sí, a 8 de cada 10 pares i mares amb fills menors de 18 anys els preocupa molt o bastant el que els seus fills puguin estar fent quan es connecten a internet, segons "l'Observatori de la Ciberseguretat a Internet" realitzada per Panda Security. "La vigilància dels menors en el món digital és un més dels fronts oberts per a les famílies i no només en la difícil etapa de l'adolescència sinó també en edats molt més primerenques que, en alguns casos, poden remuntar-se al carret de bebè i que ara compta amb un nou imponderable com és la incorporació del món digital a les aules", explica Hervé Lambert Global Consumer Operations Manager de Panda Security.
Control relatiu als dispositius infantils
I encara que una gran majoria - que frega el 90% -, dels pares afirma controlar l'ús que fan els seus fills d'internet 'sempre o gairebé sempre', només el 60% dels pares espanyols (la xifra més baixa d'Europa) té instal·lat algun control parental en l'ordinador o al mòbil. "Les xarxes socials són només una part del problema. A Internet hi ha tant contingut de tota mena i de tan fàcil accés que els nens, ja sigui per casualitat, per recomanacions d'uns altres o buscant pel seu compte ho tenen fàcil per a accedir a llocs no apropiats. I no només parlem de violència, sexe o activitats il·lícites com les apostes, sinó que per desconeixement, també poden víctimes d'estafes més fàcilment", assegura Lambert.
Assetjament digital, un problema creixent
L'assetjament o bullying és una de les xacres de la societat on i offline. Quan és cibernètic, a més, compta amb la doble
dimensió de ser fàcilment ocultat i anonimitzat (els assetjadors poden ocultar-se sota pseudònims o comptes falsos) i al mateix temps multiplicar el seu abast fins a dimensions mundials. Segons l'enquesta de Panda Security, al voltant d'un 7,5% dels enquestats amb fills afirma que els seus fills han patit alguna vegada ciberassetjament, però a Espanya, en bastant major mesura que en altres països d'Europa, un de cada cinc afirma 'no estar segur' de si això ha succeït. Una vegada més, una vigilància més estreta, tan personal com mitjançant l'ús d'eines digitals, pot ser determinant per a almenys detectar aquest tipus d'atacs.
I quina és la reacció en cas afirmatiu? Un 37% dels espanyols diu 'haver deixat que el seu fill es defensés sol', la mateixa proporció dels quals va posar el cas en mans de la policia. Altres maneres d'actuar, com parlar amb els professors, amb els pares de l'assetjador o amb el propi implicat són també relativament comuns. "Depenent de la gravetat del cas, posar-ho en coneixement de les autoritats competents és sempre la via correcta, sigui el centre educatiu o, directament, la Guàrdia Civil. Però el més important és atendre la víctima des de l'inici, des que es detecta el problema, amb acompanyament familiar i psicològic, així com amb les eines tecnològiques necessàries per a detectar i bloquejar nous atacs", explica el ciberexpert.
I quan la vigilància dels menors és el problema?
I si la vigilància per part dels progenitors és recomanable i moralment obligatòria, un vessant de l'accés dels menors al món digital que no podem obviar és el rastreig de la seva activitat de manera il·lícita o, almenys, inadvertida.
A les aules virtuals o semivirtuals existeix un component de seguretat que passa per sistemes encriptats, xarxes segures, contrasenyes de doble factor i, clar, grans empreses que ofereixen la garantia necessària. No obstant això, en alguns països ja han saltat alarmes arran de softwares de 'de vigilància' com Gaggle que, més enllà de la videotrucada o de repositoris compartits on recollir i lliurar deures de manera digital, els professors poden usar per a controlar les pantalles dels estudiants -siguin a l'aula o a casa seva-, arribant al punt de poder accedir als seus emails o rebre alertes en cas de potencials perills a través de les xarxes socials (com en casos d'assetjament).
"Això, si bé té una base de protecció i cura dels menors, té perilloses connotacions que atempten contra la seva privacitat i que, a més, obren la porta al fet que altres persones amb intencions molt menys lícites es colin en els seus ordinadors", explica Hervé Lambert.
Segons un article de Wired, el 44% dels professors nordamericans ha reportat que almenys un estudiant de les seves escoles ha estat contactat per les autoritats com a resultat de comportaments detectats per aquest programari de vigilància que està dins els seus ordinadors. També s'han detectat casos en què el programari ha identificat i revelat que, per exemple, hi havia una intenció d'avortament, o que un estudiant pertanyia al col·lectiu LGBTI obligant-lo a sortir de l'armari, alguna cosa que ni tan sols havien compartit en les seves aplicacions escolars, sinó en sistemes de missatgeria diferents i independents.
Consells per a l'ús d'eines digitals en els menors
L'ús de l'ordinador, el mòbil o altres eines digitals és una cosa ja indissoluble no només de la vida d'oci dels nostres fills, sinó també de l'escolar i, d'aquí a una mica, de la laboral. La clau està a ensenyar les bones pràctiques des de l'inici i acompanyar-los, almenys, fins als 12 anys. Segons les recomanacions de la Comunitat de Madrid els menors d'aquesta edat han de ser acompanyats, guiats i supervisats en l'accés a les noves tecnologies per a facilitar un bon ús que afavoreixi el seu desenvolupament i que complementi els coneixements adquirits a l'escola i a la família. A partir de llavors, es pot concedir una certa autonomia, encara que sempre, per descomptat, romanent a la seva disposició per als dubtes i problemes que els puguin sorgir, i establint els
horaris i limitacions pertinents i adequats a la idiosincràsia de cada família. Aquestes són algunes altres recomanacions:
- Formació i bon exemple: Si els petits veuen que els seus pares no se separen del mòbil o que el posen al seu costat a la taula a l'hora de menjar, aprendran que aquestes conductes són lícites i les repetiran.
- Limitar l'ús en temps: Abans de l'etapa d'institut no es recomana un ús lúdic de les pantalles superior a una hora diària. A partir d'aquesta edat, l'ideal és que el temps de pantalla no superi el temps d'oci offline (esport, sortir amb amics, conversar amb la família, etc.).
- I en continguts: Conèixer les eines que utilitzen, per a confirmar que són lícites i segures, i conèixer les seves claus d'accés i la seva activitat és fonamental per a evitar ensurts innecessaris.
- Utilitzar controls parentals: Encara que és possible que els nostres fills, sobretot a partir d'una certa edat, tinguin més coneixements i experiència en eines digitals que nosaltres i puguin burlar-los fàcilment, els pares han d'estar atents a aquesta mena d'actuacions i utilitzar eines com les incloses en els serveis de Panda Security.
Per Tecnonews | @ TecnoNewsInfo / AMIC
Per molt que publico, no guanyo seguidors a les xarxes! per Mercè Anento
El fet de publicar cada dia, constantment, no significa que comencem a augmentar el nombre de seguidors. Per molt que l'algoritme d'Instagram estigui de part teva i mostri el teu contingut a altres usuaris no aconseguiràs atraure si no tens en compte altres aspectes igual d'importants i necessaris. Avui et faré un repàs que et pot ajudar a analitzar què estàs fent bé i què pots millorar. Ja tens paper i bolígraf en mà? Et dono la benvinguda al món de les xarxes socials!
1. Dona una ullada al teu contingut. Segurament tens tot de publicacions aleatòries com dies internacionals, productes en venda, algun vídeo publicitari d'una de les marques que vens, un altre vídeo de l'aparador amb les novetats, etc. I així podria seguir... Si et fixes, no segueixen una línia temporal sinó les tendències o la idea que ens ha passat pel cap el dia d'avui.
a. Comença a reordenar les teves publicacions. Planteja cap a on vols arribar i quins són els passos per aconseguir-ho.
b. Planifica amb antelació. No ho deixis pel mateix dia, pensant que tindràs un brot d'inspiració absoluta. És millor que et facis un calendari de publicacions per tenir el control de cada contingut i apunta totes les idees que tinguis per no oblidar-les pel camí!
c. No sentis l'obligació de publicar tot allò que t'enviïn. Tu saps com funciona el teu negoci i quins objectius tens. Classifica el contingut pel grau d'importància i si segueixen els teus valors de marca.
2. L'estratègia és la clau.
Et faig una comparació ràpida perquè m'entenguis. Quan planifiquem un viatge a Menorca de 15 dies, el nostre principal interès és aprofitar al màxim aquestes vacances. És millor ferri o agafar avió? Voldràs fer una excursió? Tens l'hotel contractat o prefereixes anar a l'aventura? Són moltes coses a pensar que poden condicionar el nostre viatge, per això intentem tenir-ho tot planificat per evitar el màxim de sorpreses. Doncs, si ho sabem, perquè deixem a la seva sort les xarxes socials del nostre negoci o marca?
a. Posa't objectius realistes a curt i llarg termini.
No és el mateix focalitzar els nostres esforços per arribar a una meta que esforçarnos sense saber a on anirem.
b. Els objectius han de ser mesurables i temporals
Per assolir els objectius necessitem analitzar bé els nostres resultats i conèixer de primera mà si ho estem aconseguint o hem d'aplicar correccions. Un exemple seria: Un augment del 15% de leads a través de les xarxes socials en 3 mesos.
c. Traça el camí per arribar a la meta. Quines són les accions que hauries de realitzar per arribar a la meta? Com portaràs a terme aquestes accions amb el temps que t'has proposat? Traçar un pla et servirà per posar ordre i crear una línia estratègica adequada.
3. Llegiries el teu contingut?
Aquesta pregunta és la clau per entendre que no tot s'hi val. Recorda que estàs en una xarxa social, ni és un aparador de botiga ni la carpeta de comandes. El teu contingut ha de despertar curiositat, entretenir al teu client, ajudar-lo i demostrar que l'entens per generar confiança.
4. Entendre els diferents formats d'Instagram.
Cada format té unes funcions diferents. No és el mateix un Reel que una història per molt que els dos sigui vídeos.
a. Els Reels t'ajudaran a augmentar el teu abast cap a usuaris que encara no et segueixen i poden ser afins al teu contingut.
b. Els Carrusels actualment t'ajuden també amb l'abast de les publicacions, ja que les dos imatges inicials apareixeran a la pàgina d'inici dels teus seguidors. És molt més probable rebre més interaccions!
c. Les històries són la part més personal d'Instagram. Només les veuen els teus seguidors. És aquí on pots guanyar-te la seva confiança.
d. La imatge sola et servirà com a impacte ràpid, però amb les noves actualitzacions és la menys recomanada si vols explicar coses importants.
A través d'aquests consells podràs començar a treballar certs aspectes que t'ajudaran a millorar a més d'aprendre a dominar les famoses xarxes socials que tants maldecaps ens porten. T'interessa aquest món? Ens veiem aviat!
Mercè Anento
Anento Design Studio www.anentodesign.com
MITJANS DE PROXIMITAT,
EL BATEC DE LA COMUNITAT.
Tota comunitat necessita un cor, un cor per fer-la bategar, per crear vincles, per reforçar la identitat, per arrelar-nos al territori. I en un món de canvis i d'incerteses, oferir informació propera amb un periodisme rigorós i de confiança.
AMIC, 600 mitjans de proximitat, a tots els territoris de parla catalana.
