2 TOTOSONA Octubre | Novembre
Editorial EL LLIBRE MÉS ANTIC EN CATALÀ
En el segle VII, durant el regne visigòtic, es va crear una compilació de lleis amb l'objectiu de unificar la legislació dels gots i dels hispans. Aquesta obra, coneguda com el "Llibre dels Jutges" o "Liber iudiciorum," va ser iniciada per Recesvint durant el vuitè Concili de Toledo el 653 i probablement es va completar el 654-655. El Llibre dels Jutges es compon de 319 lleis antigues anteriors a Recared i 192 lleis de sobirans posteriors fins a Recesvint. Aquesta compilació abasta àrees com dret polític, civil, penal i processal, i en part també afecta el dret eclesiàstic.
OSONA
LLIBRES
LA RECEPTA
L'ARTICLE
LA CASTANYADA
ARTICLE
Les influències del codi d'Euric i el breviari d'Alaric, així com els usos hispanoromans, van contribuir a la seva lleugera romanització. A Catalunya, després de la conquesta cristiana, el Llibre dels Jutges va coexistir amb altres fonts legals com els capitulars dels francs i el dret canònic. Va ser anomenat de diverses maneres, incloent "Codex legum," "Liber legum," "Liber Gothorum," i "Lex Gothica." A Catalunya, va influir profundament en els Usatges de Barcelona i va ser una font important de dret fins a l'adopció del dret comú. A través dels segles, algunes disposicions del Llibre dels Jutges, com els drets legitimaris i la prescripció al cap de 30 anys, van continuar sent vigents a Catalunya fins a èpoques relativament recents. Encara es poden trobar rastres d'aquest dret en les pràctiques legals i els costums de la regió. Editor i director Xavi Ruiz Maquetació i impressió graficvic.site Administració Marta Anglada Redactors Cristina Comerma Andreu Gomez Miquel S. Molist Badiola Elisabet Jorquera Ariadna Jutglar Dipòsit legal B 18552-2014 Telèfon 655 45 42 33 Mail info@totosona.com www.totosona.com
@revistadevic
@revistadevic
4 TOTOSONA Octubre | Novembre
El més primitiu català escrit i alguns testimonis vigatans
Jesús ALTURO i Tània ALAIX
Conèixer quin ha estat l’origen de la pròpia llengua i les seves primeres manifestacions escrites és una curiositat que atreu a tots els parlants de cada llengua. Aquest interès és segurament molt més viu al nostre país i, singularment, a les contrades osonenques, on la llengua és tractada amb tanta cura com estimació. En una recent investigació nostra, els resultats de la qual han estat exposats al llibre Lletres que parlen: viatge als orígens del català, publicat per La Magrana el mes de març de 2023, donem tots els detalls al respecte, però ara voldríem presentar un brevíssim resum de la nostra recerca. El català, com totes les altres llengües romàniques, és el resultat de l’evolució del llatí arribat al nordest de la península ibèrica arran de la conquesta romana. Però el llatí que ens va arribar, el parlat pels invasors, era una parla col·loquial, plena de dialectalismes i de barbarismes de tota mena, adquirits a la mateixa Roma i en la difusió pels successius territoris per on s’expandiren les legions romanes, formades aquestes per soldats d’origen ben divers. Aquesta llengua, que era la viva, la parlada a casa i al carrer, barrejada amb les parles autòctones del territori de la futura Catalunya, anà configurant una nova modalitat que, amb el temps, donarà origen a una llengua derivada del llatí, però diferent d’aquest idioma i amb personalitat pròpia: serà la nostra llengua catalana. Però quan hom pot dir que té lloc aquest canvi, el pas d’una parla llatina a una altra de nova i distinta? A nosaltres, ens ha semblat trobar indicis fefaents d’aquest moment, pel cap baix, ja al segle iv dC En efecte, enmig dels escrits que ens han pervingut del bisbe de Barcelona sant Pacià, un home de gran cultura i excel·lent coneixedor dels millors autors de textos clàssics de la llengua llatina, deixa escapar algunes paraules, algunes expressions i algunes construccions gramaticals més properes a una llengua romànica que no pas pròpies de la llatina. No era aquesta una situació exclusiva de les futures terres catalanes. També en altres territoris de la Romània es troben exemples d’aquest canvi. Àdhuc en Sèneca, que es referia als temps anteriors a ell “en què parlàvem llatí”, podem veure la consciència d’un canvi lingüístic.
La paraula “subinde” ‘sovint’ en el sermó De paenitentibus de sant Pacià de Barcelona. Ciutat del Vaticà, BAV, Reg. lat. 331, fol. 39v, còpia de vers l’any 950. © Biblioteca Apostolica Vaticana Ara, però, ens importa ressaltar que, en el cas de sant Pacià, la llengua romànica que s’anava manifestant era el nostre català o, si hom vol una major precisió, el protocatalà. Vet ací el moment de la seva evidència en l’estadi més primitiu. Car, en efecte, en els escrits del bisbe de Barcelona, hi trobem usat l’adverbi “subinde” amb el significat de ‘sovint’, l’expressió “si te placet” per ‘si et plau’ o una notable profusió de gerundis en comptes del participi de present, tan característic del llatí acadèmic.
El canonge Adanagell de Vic el 27 de gener de 889 utilitza per primera vegada el mot català ‘estel’ en masculí. Vic, ABEV, cal. 9., episc. I, núm. 18. © Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic Ara bé, si el català, com altres llengües romàniques, ja estava format, ni que sigui en la seva forma més primirenca, al segle iv, com és que no el trobem escrit fins al segle ix en alguns mots o fins al segle x en alguna frase, i hem d’esperar fins al segle xi per a trobar textos majoritàriament o completament escrits en la nostra llengua? Fig. 2. Ramon de Caldes escrivà i degà de la catedral de Barcelona (1162-1199). © Arxiu de la Corona d’Aragó
L’explicació està, al nostre albir, en la notable escassetat de fonts escrites d’origen català entre el segle iv i el ix, d’una banda, i en la manca de necessitat de recórrer a l’escriptura per a la majoria de la societat. I és que, a partir del segle iv, el conjunt de la societat serà analfabet, i la instrucció literària quedarà a mans gairebé exclusives dels eclesiàstics. De fet, només els clergues tindràn necessitat de ser educats en el camp de les lletres. I ho seran sempre en llatí, perquè aquesta llengua, encara que ja no fos la del poble, era la que transmitia el text de les Sagrades Escriptures, traduïdes a aquella llengua en diverses versions i en la canònica de sant Jeroni per encàrrec del papa sant Damas.
AMB EL SUPORT DE:
aicat 3531
ESTÀS PENSANT EN COMPRAR, VENDRE O LLOGAR PEL TEU COMPTE?
GUILLEM M’AGRADARIA VENDRE EL MEU PIS PEL MEU COMPTE, PERÒ VOLDRIA QUE M’AJUDÉSSIU AMB ELS TRÀMITS, COM HO PUC FER?
618 583 980 ESCULL ELS SERVEIS QUE MILLOR S'AJUSTIN A LES TEVES NECESSITATS I CREA EL TEU PROPI PAQUET PERSONALITZAT!
Amb només un clic, des de gestoriaimmobiliària.cat et proposem la forma més segura per fer-ho!
INFO@GESTORIAIMMOBILIARIA.COM
618 583 980
WWW.GESTORIAIMMOBILIARIA.CAT
Alba Guibert de Vic, l’únic exemple conegut d’una escrivana professional catalana a l’alta edat mitjana. Vic, ABEV, AC, cal. 6, núm. 973b. © Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic Tanmateix, el poble fidel, majoritàriament, com hem dit, sense educació escolar, era incapaç de llegir la Bíblia en llatí i en qualsevol altra llengua, ni que fos la de comunicació habitual en la seva vida quotidiana. El contingut de la Bíblia els arribava només a través de la predicació i de l’eventual catequesi, que, lògicament, s’havien de fer en una llengua comprensible pel poble. Però d’aquesta predicació en vulgar no en tenim restes escrites abans del segle xii, per al francès, i el català haurà d’esperar encara l’arribada de la centúria subsegüent. Tot amb tot, sí que hi havia un moment en què la població laica tenia necessitat de recórrer a l’escriptura. Era en aquells casos en què hom venia i comprava una propietat o es feia una permuta, o es procedia a una donació o es dictava un testament, si hom disposava d’algun bé a transferir. Aleshores, en aquelles o altres semblants activitats jurídiques, calia formalitzar l’operació per escrit. Així ho prescrivia la llei dels gots, recollida en l’anomenat Liber iudicum, en vigència al nostre terrer des de l’establiment dels visigots fins a entrat el segle xiii, per bé que amb concurrència dels Usatges des del segle ix. I el poble illetrat, llavors, no tenia altre mitjà de fer-ho, si no era acudint a la mediació del rector de la pròpia parròquia o d’algun altre eclesiàstic conegut perquè posés per escrit el tracte acordat o la transacció decidida.
El prevere Traver Radolf d’Organyà el 30 de gener de 1080, probable autor de la còpia més antiga del Llibre dels jutges. Barcelona, BC, reg. 3660, perg. 241. © Biblioteca de Catalunya Atès que els testimonis també solien ésser analfabets, l’escivà del document, l’eclesiàstic sol·licitat, havia de tornar a explicar o a llegir en presència de tots la redacció final del que havia escrit. Si tothom manifestava el seu acord, firmaven, ni que fos amb un simple puntet els qui no sabien de lletra, i el document adquiria la condició de text original, autèntic i legal. Com que ja veiem que una de les tasques fonamental dels escrivans era l’explicació o traducció del text que recollia l’operació desitjada, a poc a poc, els escrivans anaren deixant mig preparada la traducció de la part no merament formulària del document, per avançar feina. De la part formulària, no era tan necessari, perquè aquesta era una mena de plantilla estereotipada, que podia deixar-se inicialment en llatí. A més, uns mots en llatí fins i tot devien contribuir a donar un caràcter més solemne a l’acte. I, de fet, en aquells anys, el poble, sense entendre’l, també estava avesat a escoltar mots en llatí, car assistia a les celebracions eucarístiques, on tot es recitava o cantava en la llengua culta, excepte, naturalment, l’homilia. Però seran, com diem, les parts substancials del document, les primeres a ser escrites de forma arromançada o plenament catalanitzada. De primer, es presentaran arromançats només alguns topònims menors o els mots més usuals de les eines de la casa o del camp; també, a partir del segle xi, els noms de les persones apareixeran en la forma romànica. I també, en aquesta centúria, quan es faran habituals les convinences i els juraments de fidelitat feudals, sovint (però no sempre), s’escriuran en vulgar les parts textuals que el senyor i el vassall havien de pronunicar en públic amb el compromís ferm de complir-les. Ja es veu, doncs, que la catalanització no serà deguda a la ignorància dels eclesiàstics que actuaven d’escrivans, ni, certament, a la incapacitat de la vigorosa llengua llatina a expressar els conceptes de la nova societat feudal. La catalanització serà el resultat d’un notable esforç d’uns escrivans habituats a escriure sols en llatí i que començaren a fer-ho en la llengua del poble, no perquè aquests els poguessin llegir, incapaços com eren d’aquesta activitat, sinó perquè els escoltessin i entenguessin en català, preparant ja així el text per poder-ho explicar o llegir de manera més àgil i ràpida. I aquesta manera de fer, la trobem també a les contrades osonenques des del mateixos dies de la restauració del bisbat a final del segle ix. Així, quan, el 27 de gener de l’any 889, el canonge de Vic Adanagell (que mai dels mais no fou conegut per Adanagild, excepte en la llatinització escrita del seu nom com Addanagildus), posà per escrit una compra del bisbe Gotmar, esmentà un cavall “cum stelo albo in fronte”, és a dir, ‘amb un estel blanc al front’, on apareix per primera vegada el terme ‘estel’ en català. I fixem-nos que s’usa en masculí, nova prova, si és que encara en calia més, que Adanagell no era d’origen narbonès, sinó ben autòcton. El mot ‘estel’, derivat del llatí “stella”, només és masculí en català; en totes les altres llengües romàniques és paraula femenina. La rica documentació de Vic compta també amb l’únic exemple català d’una dona cultíssima que exercí com a escrivana professional posant per escrit un document el 16 d’abril de l’any 1044 en excel·lent cal·ligrafia i bon llatí. I malgrat la seva boníssima formació escolar, no deixa d’emprar mots en català; no pas, tampoc, per ignorància, sinó per seguir la moda del seu temps. I així escriu catalanismes com ‘coma’, ‘era’, ‘casals’, ‘puio’. Ni cal dir que ens referim a Alba de Vic, filla del gramàtic Guibert, arribat de Lieja, segons ens explica Ramon Ordeig. I, dins el mateix segle xi, que prou podríem considerar el de la primera normalització lingüística del català, també hom procedí a traduir a la nostra llengua una versió abreujada de l’esmentat Liber iudicum. D’aquesta traducció n’han quedat dos fulls corresponents a dos llibres distints. El primer fou descobert per Anscari. M. Mundó al monestir de Montserrat l’any 1960. Aquest gran paleògraf considerà que aquest foli era la resta d’un manuscrit copiat el darrer decenni del segle xii. L’any 2000, Mn. Benigne Marquès i el P. Cebrià Baraut identificaren a l’Arxiu Capitular d’Urgell un altre foli, que el P. Cebrià cregué copiat vers l’any 1150. Fins ara s’ha cregut que aquests dos folis transmeten dues traduccions distintes de la mateixa obra, unes traduccions que s’haurien fet al segle xii.
Fragment de la versió catalana del Liber iudicum o ‘Llibre dels jutges’, 1060-1080. El primer llibre escrit totalment en català. La Seu d’Urgell, Arxius del Bisbat d’Urgell, ACU, ms. 185. © Arxius del Bisbat d’Urgell I com hom procedia en tals circumstàncies, de les quals al nostre país només en tenim documentació escrita conservada des del segle ix? De primer, la persona o persones interessades a formalitzar un acte de naturalesa jurídica anava a veure un eclesiàstic per demanar-li’n l’escripturització. (Fig. 2) Si acceptava, aquest prenia nota en unes tauletes encerades de les dades essencials. Tot seguit. redactava, en les mateixes tauletes, un esborrany del document, i explicava el contingut a l’interessat. Si aquest donava la seva aprovació, quedaven amb l’eclesiàstic per a un altre dia, en el qual el clergue ja hauria passat el text a net damunt un pergamí, que havia de ser signat, ni que fos heterògrafament, per tres testimonis. Car fins a inicis del segle xiii no apareix la figura del notari amb capacitat de donar fe pública d’un acte amb la seva sola signatura.
Nosaltres, però, discrepem d’aquestes interpretacions. Per a nosaltres, només hi hagué una sola traducció. Aquesta s’hauria dut a terme de manera col·legiada per diversos jutges sota la direcció del gran jutge i canonge de la Catedral de Barcelona Ponç Bonfill Marc, i s’hauria realitzat dins el primer terç del segle xi, un poc abans de la compilació del primitiu nucli dels Usatges. D’altra banda, pensem que el full montserratí correspon a un còdex copiat a Barcelona cap als anys 1230-1240. Pel contrari, el foli urgellenc hauria estat copiat entre els anys 1060-1080, possiblement pel prevere Traver Radolf, capellà de Santa Maria d’Organyà. Per tant, aquest darrer full seria la resta del més antic llibre escrit totalment en català, i Organyà mantindria la condició de bressol d’aquesta primera còpia i d’altres documents de gran mèrit, precursors dels inicis de la nostra literatura, els primers autors de la qual donem en el nostre llibre. Les cèlebres Homilies d’Organyà, per una altra part, les reputem copiades a Organyà mateix entre els anys 1220-1230 i, al nostre entendre, serien la resta d’un quadern, no d’un llibre, i d’un quadern no pas destinat a un ús litúrgic, sinó més aviat de finalitat escolar, amb la intenció d’ensenyar, als futurs canonges de Santa Maria d’Organyà, a predicar en català al poble fidel, tal com els corresponia per llur condició de canonges regulars de sant Agustí.
8 TOTOSONA Octubre | Novembre
Els Llibres L'armari dels TRESORS ALBA CASTELLVI
El llibre idoni perquè els més petits desenvolupin l'empatia i la intel·ligència emocional. La Llum sembla una nena com qualsevol altra però té un superpoder: el superpoder de trobar la solució als problemes més difícils! Què es pot fer quan dos germans estan sempre barallant-se, quan tens un amic que ningú tria a l'hora de fer jocs, o quan un company de classe culpa a un altre del que ell mateix ha fet? A la gent li costa molt resoldre bé aquests petits conflictes quotidians però la Llum sempre sap com fer-ho! Com ella mateixa diu: «Un problema, ja se sap és una oportunitat per fer anar el cap!» Amb el seu enginy viu, les seves idees aconsegueixen ajudar la gent que s'estima i trobar sortida a tota mena de malentesos i situacions complicades. Potser tu t'assembles una mica a la Llum?
Alba Castellvi (1976) és educadora, sociòloga i mediadora de conflictes. Ha treballat en l'àmbit de l'educació i actualment, a més de fer tallers i conferències, es dedica a orientar les famílies i assessorar els docents que busquen eines per donar respostes a les necessitats dels infants i els adolescents. A més d'escriure articles i col·laborar en emissores de ràdio, és autora dels títols Educar sin cridar (Quadrilàter de llibres, 2016) i Adolescents (Urano, 2022), i els llibres infantils Una cistella de cireres (Timun Mas, 2017), Tots els colors de l'amor (Bindi Books, 2020) i L'armari dels tresors. Les superidees de Luz Zanjaproblemas (Inuk, 2023).
MARIA CLIMENT
A CASA TENÍEM UN HIMNE La Remei té més de quaranta anys, està casada i té un fill, treballa moltes hores a l’hospital i està absorbida per la vida domèstica i professional. La seva germana Marga, una mica més jove, és tot el contrari: soltera i sense cap projecte vital ni professional que la lligui, té la sensació que li ha passat la joventut sense adonarse’n i encara busca el seu lloc al món. I la mare de totes dues, l’Erne, ja fa més de quinze anys que va instal·lar-se a Itàlia i ha construït una vida nova allà, deixant enrere la vida al poble i les seves dues filles, que no l’hi perdonen. Però quan la Remei arrossega la Marga fins al cor de la Toscana perquè necessita un refugi, i unes quantes solucions, aquestes tres dones distanciades i diferents, amb aspiracions i experiències tan dispars, hauran d’aprendre a entendre’s i a comunicar-se, i lluitaran per retrobar-se després que es desveli un secret familiar que va marcar definitivament la vida de totes tres. Amb la delicadesa narrativa i el sentit de l’humor agredolç de Gina, que va seduir milers de lectors, A casa teníem un himne explora
els secrets familiars, les tries vitals i les oportunitats perdudes. No era fàcil per a la jove escriptora Maria Climent (Amposta, 1985) ocupar un nou espai a la taula de les novetats literàries. Amb el seu debut 'Gina', fa tres anys, aquesta autora de les Terres de l'Ebre, traductora de formació, va aconseguir un gran èxit de públic i crítica. Entre les nombroses bondats, la protagonista de 'Gina' —alter ego de Climent— patia una malaltia greu, qüestió que es tractava amb humor i relativisme sa. "Té una veu pròpia, aquesta autora: tendra, divertida, atrevida, contundent", Eva Piquer Una veu absolutament fresca. Sílvia Soler "Maria Climent enganxa més que Telegram", Natza Farré "Climent sap que cada frase s'ha d'alliberar de les paraules de més, li agrada escriure perquè en sap i, evidentment, al lector li agrada que li agradi", Ponç Puigdevall, El País.
10 TOTOSONA Octubre | Novembre
LA CASTANYADA:
ORIGEN I CURIOSITATS D’UNA TRADICIÓ CENTENÀRIA
La CastanyadaLa Castanyada és una festa tradicional amb més de tres segles d’història que se celebra la vigília de Tots Sants, a la nit. És un dels esdeveniments de tardor més carismàtics de Catalunya, l’Aragó, les Balears i València. Vols saberne més? La Castanyada: així és El seu origen procedeix d’una antiga festa funerària vinculada als cultes pagans. A la fi de segle XVIII, certs banquets funeraris van evolucionar cap a aquesta celebració. És un dinar de tardor amb un sentit metafòric de comunió amb els difunts, en la qual les castanyes i els panellets són els protagonistes principals. L’origen simbòlic de la Castanyada Es considera l’acte de rostir les castanyes com un acte de connexió amb les ànimes difuntes. De fet, de vegades es rostien mentre es resaven les tres parts del rosari. També incloïa el toc de campanes en homenatge als morts, una tasca manual i molt cansada que requeria moltíssima energia. Aquest sopar els permetia aguantar el ritme durant tota la Nit de Difunts. La castanyera, una figura incuestionable La CastanyadaMés enllà del seu valor simbòlic, aquesta festa s’identifica sempre amb la imatge imprescindible de la castanyera. Solia ser una dona anciana vestida amb robes humils. En l’actualitat, es comercialitzen disfresses d’aquest personatge i molts petits el llueixen el 31 d’octubre i l’1 de novembre, així com en altres festes assenyalades. El vestit típic de castanyera inclou: Faldilla àmplia
Davantal de color negre Mocador al cap Caputxa blanca de llana, lligada a el coll i als muscles Alternativament, hi ha la figura del castanyero, que vesteix pantalons, camisa, davantal i boina. La imatge tradicional els situa rostint les castanyes en un forn de fang. Antigament, aquest tenia forma de copa i, de fet, a Girona se segueixen dient així, copes. Després les lliuraven en una paperina de paper de diari, per mantenir la caloreta. Les castanyes acabades de fer són boníssimes! Com celebrar la Castanyada a l’actualitat Aquesta celebració s’ha convertit en una trobada alegre i familiar. També s’associa als típics panellets panellets de Catalunya, petites boles de massapà amb pinyons, encara que avui dia s’hi poden trobar de diferents sabors. Quins en prefereixes: els d’ametlla, xocolata, coco o carabassa? En l’actualitat, aquesta festa coincideix amb el Halloween nord-americà que ja hem importat. Els seus orígens són compatibles i poden reforçar-se. La Castanyada és una tradició nostra que no hauríem d’abandonar. No et sembla una pena consentir que es perdi? La clau per evitar-ho està en els més petits. Si aconseguim que els nens i les nenes sentin aquesta festa amb il·lusió, s’encarregaran de perpetuar-la en el futur. 5 fantàstics llibres sobre la Castanyada per a nens i nenes Una magnífica idea per apropar els infants a aquesta celebració popular és la lectura. Els contes infantils combinen imaginació, impacte visual i històries addictives amb aquestes tradicions.
Per això, volem recomanar-te 5 llibres infantils sobre la tardor relacionats amb aquesta festa castanyera. Dedica temps de qualitat als petits de la casa i llegeix aquests llibres amb ells i elles! Comença a celebrar aquesta efemèride diversos dies abans de la data. La CastanyeraLa Castanyera, de Marta Montañà Editat per Barcanova i brillantment il·lustrat per la Marta Montañà, aquest llibre descriu amb precisió aquesta tradició. És un llibre visual i molt bonic camb pàgines de cartró, ideal per llegir amb els nostres nadons de 0 a 3 anys. Per les seves pàgines desfilen les castanyes, els moniatos i els panellets tradicionals, així com una encantadora castanyera. Coneixes la cançó d’aquest personatge? Descobreixla en aquest llibre. Troba aquest llibre a la nostra botiga online! La Castanyera FelipaLa Castanyera Felipa, de Bel Olid L’editorial Combel i la Bel Olid realitzen en aquest conte una imaginativa renovació del mite de la castanyera. Els seus dibuixos, moderns i seductors, acompanyen el lector durant tan atractiu i original recorregut. El relat tradicional es deconstrueix i es reinventa amb un aire actualitzat. La llegenda original no perd la seva essència, però s’actualitza de manera extraordinària. A més, aquest llibre inclou un simpàtic regal: una paperina per castanyes que tots els nens i nenes lectors poden emprar quan desitgin. Troba aquest llibre a la nostra botiga online! La CastanyadaLa Castanyada, de Noemí Fernàndez i Roser Argemí Sota el segell editorial d’Estrella Polar, la Noemí Fernàndez Selva i la Roser Argemí ens presenten una història dolça i
natural. En un ambient bucòlic, propi de la tardor, s’humanitza l’activitat quotidiana de les castanyeres. I per això coneixeràs a l’àvia de Pau, castanyera de professió. En les dates de tardor, es vesteix amb el seu abillament característic: armilla, faldilla ampla i calçat còmode. Camina fins a la muntanya i, un cop allà, recull les castanyes que necessita per després vendre-les. Troba aquest llibre a la nostra botiga online! La CastanyadaLa Castanyada, de Pilarín Bayés Repetim títol, però no llibre. En aquest cas et recomanem aquesta obra amb les mítiques il·lustracions de la Pilarín Bayés, publicada per Edicions 62. El text presenta amb naturalitat l’arribada de la tardor, el canvi en la naturalesa i els seus efectes. Al costat de la caiguda de les fulles en els arbres, l’arribada del fred i la pèrdua de llum diària, arriba el dia de Tots Sants. El conte ensenya que és un dia de recolliment, de record i trobada emocional amb els difunts. Les castanyes, per descomptat, ajuden a gaudir-ho molt més. Troba aquest llibre a la nostra botiga online! HalloweenHalloween, de Anna Canyelles No podem negar que aquesta festa nordamericana els encanta als nostres fills i filles. Ho té tot per emocionar-los, sobretot la possibilitat de disfressar-se i coquetejar amb la foscor. En aquest llibre d’Anna Canyelles, editat per La Galera, el teu fill trobarà més de 20 pàgines amb disfresses, llaminadures, trucs i molta diversió amb la qual aprendre l’origen d’aquesta festa. A més, els textos estan en rima i lletra manuscrita, ideal per als que aprenen a llegir. Troba aquest llibre a la nostra botiga online
KUGA HÍBRID ENDOLLABLE AMB 4 ANYS DE MANTENIMENT I GARANTIA* €/mes
299
Entrada: 12.565€ Quota Final: 22.782€
Carrer Eix 11 de setembre, 26 08500 Vic (Barcelona) 938 83 24 11 www.garatgecentral.com Gamma Ford Kuga sense opcions: Consum WLTP cicle mixt d'1 a 6,8 l/100km. Emissions de CO2 WLTP de 22 a 153 g/km, mesures conforme a la normativa vigent. Les emissions de CO2 poden variar en funció de l'equipament seleccionat. Kuga ST-LINE X 2.5 PHEV 165kW (225cv). L'oferta inclou IVA, IEDMT (Impost Especial sobre Determinats Mitjans de Transport, que varia per comunitat Autònoma, per la qual cosa es recomana revisar-ho en cada cas), transp., dtos. promocionals, aport. Concessió i dte. per finançar amb FCE Bank plc S.E., ajornat mín. 12.000€ i permanència mín. 25 mesos. Oferta de multiopció de FCE Bank plc S.E. a 49 mesos i 15.000 km/any. Preu Final Finançant 40.290,81€. Import total del crèdit 27.725,81€. Import dels interessos i Cost Total del Crèdit 9.408,19€. Comissió d'obertura 0€. TIN 9,1%. TAE 9,49%. Import total degut 37.134€. Preu total a terminis 49.699€. Preu d'adquisició al comptat 42.208,45€. Sistema d'amortització francès. * L'oferta inclou Ford Protect i Ford Protect Manteniment a 4 anys o 60.000 km (el que abans succeeixi), amb garantia comercial addicional estesa i d' les revisions oficials segons els intervals de manteniment pautats per Ford, subjecte als termes i condicions aplicables al contracte ofert per Ford España, S.L. Operació subjecta a valoració creditícia. Oferta aplicable a unitats demanades en el mes. La versió visualitzada del vehicle pot no coincidir amb l'oferta. Vàlid en Pen. i Bal. fins al 31/10/23. No compatible amb uns altres dtos. En els termes i condicions assenyalats en ford.es.
12 TOTOSONA Octubre | Novembre
Infants segurs a l'escola digital i a casa digital
L
a tornada a escola és sempre un motiu d'estrès a les famílies: llibres, uniformes, horaris..., i ara també dispositius digitals. Van arribar a les aules fa temps, es van consolidar amb la covid i ja formen part indissoluble dels deures escolars, amb els riscos de ciberseguretat que això comporta. Teams, Kahoot, Google Classroom, ClassDojo... qualsevol escolar d'avui dia està familiaritzat amb aquestes aplicacions, a classe o des de casa. Si durant la pandèmia van haver d'acostumar-se a les classes en línia, ara la tornada al col·legi és més digital que mai.
dimensió de ser fàcilment ocultat i anonimitzat (els assetjadors poden ocultar-se sota pseudònims o comptes falsos) i al mateix temps multiplicar el seu abast fins a dimensions mundials. Segons l'enquesta de Panda Security, al voltant d'un 7,5% dels enquestats amb fills afirma que els seus fills han patit alguna vegada ciberassetjament, però a Espanya, en bastant major mesura que en altres països d'Europa, un de cada cinc afirma 'no estar segur' de si això ha succeït. Una vegada més, una vigilància més estreta, tan personal com mitjançant l'ús d'eines digitals, pot ser determinant per a almenys detectar aquest tipus d'atacs.
Perquè aquesta connexió escolar, encara que es pressuposa segura, és un afegit més al temps de pantalla que, en molts casos, es dona des de ben petits. Sí, perquè encara que l'OMS recomana que els infants menors d'un any no utilitzin pantalles, i fins i tot en el cas dels més grans, que es restringeixi i limiti el seu temps d'ús, la realitat és que una gran majoria dels menors ha tingut una pantalla davant des de molt petit.
I quina és la reacció en cas afirmatiu? Un 37% dels espanyols diu 'haver deixat que el seu fill es defensés sol', la mateixa proporció dels quals va posar el cas en mans de la policia. Altres maneres d'actuar, com parlar amb els professors, amb els pares de l'assetjador o amb el propi implicat són també relativament comuns. "Depenent de la gravetat del cas, posar-ho en coneixement de les autoritats competents és sempre la via correcta, sigui el centre educatiu o, directament, la Guàrdia Civil. Però el més important és atendre la víctima des de l'inici, des que es detecta el problema, amb acompanyament familiar i psicològic, així com amb les eines tecnològiques necessàries per a detectar i bloquejar nous atacs", explica el ciberexpert.
I sí, a 8 de cada 10 pares i mares amb fills menors de 18 anys els preocupa molt o bastant el que els seus fills puguin estar fent quan es connecten a internet, segons "l'Observatori de la Ciberseguretat a Internet" realitzada per Panda Security. "La vigilància dels menors en el món digital és un més dels fronts oberts per a les famílies i no només en la difícil etapa de l'adolescència sinó també en edats molt més primerenques que, en alguns casos, poden remuntar-se al carret de bebè i que ara compta amb un nou imponderable com és la incorporació del món digital a les aules", explica Hervé Lambert Global Consumer Operations Manager de Panda Security.
Control relatiu als dispositius infantils I encara que una gran majoria - que frega el 90% -, dels pares afirma controlar l'ús que fan els seus fills d'internet 'sempre o gairebé sempre', només el 60% dels pares espanyols (la xifra més baixa d'Europa) té instal·lat algun control parental en l'ordinador o al mòbil. "Les xarxes socials són només una part del problema. A Internet hi ha tant contingut de tota mena i de tan fàcil accés que els nens, ja sigui per casualitat, per recomanacions d'uns altres o buscant pel seu compte ho tenen fàcil per a accedir a llocs no apropiats. I no només parlem de violència, sexe o activitats il·lícites com les apostes, sinó que per desconeixement, també poden víctimes d'estafes més fàcilment", assegura Lambert.
Assetjament digital, un problema creixent L'assetjament o bullying és una de les xacres de la societat on i offline. Quan és cibernètic, a més, compta amb la doble
I quan la vigilància dels menors és el problema? I si la vigilància per part dels progenitors és recomanable i moralment obligatòria, un vessant de l'accés dels menors al món digital que no podem obviar és el rastreig de la seva activitat de manera il·lícita o, almenys, inadvertida. A les aules virtuals o semivirtuals existeix un component de seguretat que passa per sistemes encriptats, xarxes segures, contrasenyes de doble factor i, clar, grans empreses que ofereixen la garantia necessària. No obstant això, en alguns països ja han saltat alarmes arran de softwares de 'de vigilància' com Gaggle que, més enllà de la videotrucada o de repositoris compartits on recollir i lliurar deures de manera digital, els professors poden usar per a controlar les pantalles dels estudiants -siguin a l'aula o a casa seva-, arribant al punt de poder accedir als seus emails o rebre alertes en cas de potencials perills a través de les xarxes socials (com en casos d'assetjament). "Això, si bé té una base de protecció i cura dels menors, té perilloses connotacions que atempten contra la seva privacitat i que, a més, obren la porta al fet que altres persones amb intencions molt menys lícites es colin en els seus ordinadors", explica Hervé Lambert.
Segons un article de Wired, el 44% dels professors nordamericans ha reportat que almenys un estudiant de les seves escoles ha estat contactat per les autoritats com a resultat de comportaments detectats per aquest programari de vigilància que està dins els seus ordinadors. També s'han detectat casos en què el programari ha identificat i revelat que, per exemple, hi havia una intenció d'avortament, o que un estudiant pertanyia al col·lectiu LGBTI obligant-lo a sortir de l'armari, alguna cosa que ni tan sols havien compartit en les seves aplicacions escolars, sinó en sistemes de missatgeria diferents i independents.
Consells per a l'ús d'eines digitals en els menors L'ús de l'ordinador, el mòbil o altres eines digitals és una cosa ja indissoluble no només de la vida d'oci dels nostres fills, sinó també de l'escolar i, d'aquí a una mica, de la laboral. La clau està a ensenyar les bones pràctiques des de l'inici i acompanyar-los, almenys, fins als 12 anys. Segons les recomanacions de la Comunitat de Madrid els menors d'aquesta edat han de ser acompanyats, guiats i supervisats en l'accés a les noves tecnologies per a facilitar un bon ús que afavoreixi el seu desenvolupament i que complementi els coneixements adquirits a l'escola i a la família. A partir de llavors, es pot concedir una certa autonomia, encara que sempre, per descomptat, romanent a la seva disposició per als dubtes i problemes que els puguin sorgir, i establint els
horaris i limitacions pertinents i adequats a la idiosincràsia de cada família. Aquestes són algunes altres recomanacions: - Formació i bon exemple: Si els petits veuen que els seus pares no se separen del mòbil o que el posen al seu costat a la taula a l'hora de menjar, aprendran que aquestes conductes són lícites i les repetiran. - Limitar l'ús en temps: Abans de l'etapa d'institut no es recomana un ús lúdic de les pantalles superior a una hora diària. A partir d'aquesta edat, l'ideal és que el temps de pantalla no superi el temps d'oci offline (esport, sortir amb amics, conversar amb la família, etc.). - I en continguts: Conèixer les eines que utilitzen, per a confirmar que són lícites i segures, i conèixer les seves claus d'accés i la seva activitat és fonamental per a evitar ensurts innecessaris. - Utilitzar controls parentals: Encara que és possible que els nostres fills, sobretot a partir d'una certa edat, tinguin més coneixements i experiència en eines digitals que nosaltres i puguin burlar-los fàcilment, els pares han d'estar atents a aquesta mena d'actuacions i utilitzar eines com les incloses en els serveis de Panda Security.
Per Tecnonews | @ TecnoNewsInfo / AMIC
VIDRE - TANCAMENTS - TANQUES DE JARDÍ - BANY - COMPLEMENTS - PORTES DE GARATGE
14 TOTOSONA Octubre | Novembre
Per molt que publico, no guanyo seguidors a les xarxes! per Mercè Anento
El fet de publicar cada dia, constantment, no significa que comencem a augmentar el nombre de seguidors. Per molt que l'algoritme d'Instagram estigui de part teva i mostri el teu contingut a altres usuaris no aconseguiràs atraure si no tens en compte altres aspectes igual d'importants i necessaris. Avui et faré un repàs que et pot ajudar a analitzar què estàs fent bé i què pots millorar. Ja tens paper i bolígraf en mà? Et dono la benvinguda al món de les xarxes socials! 1. Dona una ullada al teu contingut. Segurament tens tot de publicacions aleatòries com dies internacionals, productes en venda, algun vídeo publicitari d'una de les marques que vens, un altre vídeo de l'aparador amb les novetats, etc. I així podria seguir... Si et fixes, no segueixen una línia temporal sinó les tendències o la idea que ens ha passat pel cap el dia d'avui. a. Comença a reordenar les teves publicacions. Planteja cap a on vols arribar i quins són els passos per aconseguir-ho. b. Planifica amb antelació. No ho deixis pel mateix dia, pensant que tindràs un brot d'inspiració absoluta. És millor que et facis un calendari de publicacions per tenir el control de cada contingut i apunta totes les idees que tinguis per no oblidar-les pel camí! c. No sentis l'obligació de publicar tot allò que t'enviïn. Tu saps com funciona el teu negoci i quins objectius tens. Classifica el contingut pel grau d'importància i si segueixen els teus valors de marca.
2. L'estratègia és la clau. Et faig una comparació ràpida perquè m'entenguis. Quan planifiquem un viatge a Menorca de 15 dies, el nostre principal interès és aprofitar al màxim aquestes vacances. És millor ferri o agafar avió? Voldràs fer una excursió? Tens l'hotel contractat o prefereixes anar a l'aventura? Són moltes coses a pensar que poden condicionar el nostre viatge, per això intentem tenir-ho tot planificat per evitar el màxim de sorpreses. Doncs, si ho sabem, perquè deixem a la seva sort les xarxes socials del nostre negoci o marca? a. Posa't objectius realistes a curt i llarg termini. No és el mateix focalitzar els nostres esforços per arribar a una meta que esforçarnos sense saber a on anirem. b. Els objectius han de ser mesurables i temporals. Per assolir els objectius necessitem analitzar bé els nostres resultats i conèixer de primera mà si ho estem aconseguint o hem d'aplicar correccions. Un exemple seria: Un augment del 15% de leads a través de les xarxes socials en 3 mesos. c. Traça el camí per arribar a la meta. Quines són les accions que hauries de realitzar per arribar a la meta? Com portaràs a terme aquestes accions amb el temps que t'has proposat? Traçar un pla et servirà per posar ordre i crear una línia estratègica adequada. 3. Llegiries el teu contingut?
Aquesta pregunta és la clau per entendre que no tot s'hi val. Recorda que estàs en una xarxa social, ni és un aparador de botiga ni la carpeta de comandes. El teu contingut ha de despertar curiositat, entretenir al teu client, ajudar-lo i demostrar que l'entens per generar confiança. 4. Entendre els diferents formats d'Instagram. Cada format té unes funcions diferents. No és el mateix un Reel que una història per molt que els dos sigui vídeos. a. Els Reels t'ajudaran a augmentar el teu abast cap a usuaris que encara no et segueixen i poden ser afins al teu contingut. b. Els Carrusels actualment t'ajuden també amb l'abast de les publicacions, ja que les dos imatges inicials apareixeran a la pàgina d'inici dels teus seguidors. És molt més probable rebre més interaccions! c. Les històries són la part més personal d'Instagram. Només les veuen els teus seguidors. És aquí on pots guanyar-te la seva confiança. d. La imatge sola et servirà com a impacte ràpid, però amb les noves actualitzacions és la menys recomanada si vols explicar coses importants. A través d'aquests consells podràs començar a treballar certs aspectes que t'ajudaran a millorar a més d'aprendre a dominar les famoses xarxes socials que tants maldecaps ens porten. T'interessa aquest món? Ens veiem aviat! Mercè Anento Anento Design Studio www.anentodesign.com