REVISTA DE VIC SETEMBRE 109

Editorial

Observatori Pratdesaba

L'Observatori Pratdesaba de Vic és una joia astronòmica amb una història que s'estén fins a 1916. Després de romandre en obsolescència durant dècades, aquest observatori ha estat restaurat amb passió i determinació. La restauració, que ha durat dos anys, ha implicat un esforç col·lectiu i ha estat supervisada per figures com Juan Francisco Casas Leal, director de l'observatori astronòmic d'Osona, i Ramon Portell i Lagunas, president de l'agrupació astronòmica d'Osona.

Aquest observatori és més que una estructura física; és un lloc on la ciència, la història i la cultura es troben. Les seves 13 representacions simbòliques, així com el zodíac i el sol, recorden la immensitat i la complexitat de l'univers. Ofereix visites educatives per a escoles i grups, fomentant l'interès per l'astronomia.

L'observatori està equipat amb un telescopi restaurat, una eina essencial per explorar els misteris del cosmos. Aquesta renovació no només recupera una part de la història, sinó que també proporciona una finestra a l'univers per a les generacions futures. És un recordatori del compromís de les persones en la recerca de coneixement astronòmic i una joia que brilla amb una nova vida.

Editor i director Xavi Ruiz

Maquetació i impressió graficvic.site

Administració Marta Anglada

Redactors Cristina Comerma Andreu Gomez Miquel S. Molist Badiola Elisabet Jorquera Ariadna Jutglar

Dipòsit legal B 18552-2014

Telèfon 655 45 42 33

Mail info@larevistadevic.cat www.revistadevic.cat

CIUTAT

LLIBRES

ACTUALITAT

@revistadevic

ARTICLE @revistadevic

REALITATS DE VIC

Els Llibres

OMBRES DE COLORS

«Cris… Desperta!». Així comença aquesta aventura d’abandonaments que també són oportunitats, i amistat, i creativitat. Cris no té clar per on tirar, només sap que, quan dibuixa, tot agafa una altra llum. I de sobte aquesta colla d’ombres: d’on venen? Amb el seu tercer còmic, el primer en solitari, Oriol Malet aborda l’abandonament escolar prematur sense carregar-lo d’estigmes. La història de Cris i les seves «ombres de colors» demostra que les raons per abandonar són d’una gran diversitat, i que la vida no s’acaba en aquesta cruïlla.

«És un privilegi poder empatitzar amb tu, Cris» - Cesc Triquell

Pròleg de Cesc Triquell.

Ombres de colors és el setè títol de la col·lecció «Comanegra Còmics»: no-ficció

LA MEDITACIÓN

Aquest llibre és el resultat d'un llarg camí de pràctica en meditació avançada aplicada a una vida professional executiva en entorns d'alt rendiment i d'una intensa experiència en formació com a professor d'aquesta disciplina. Els darrers vuit anys han estat dedicats a ensenyar-la a temps complet. En aquestes pàgines, es reflecteix una gran part del coneixement acumulat al llarg d'aquest temps.

Aquest llibre ofereix una proposta per entendre el veritable potencial de la meditació com una eina quotidiana de transformació i empoderament personal. Esdevindrà la principal eina de desenvolupament personal del segle XXI. Aquí descobriràs una nova perspectiva de la meditació com a tecnologia de potenciació personal i com un camí cap a la transformació individual i social.

És un viatge des del moment present, els reptes del nostre món, la crisi del

i temes d'actualitat en còmics de gran qualitat.

***

Aquest còmic forma part de la iniciativa Zero Abandonament impulsada per la Fundació Bofill per conscienciar sobre l’abandonament escolar prematur, un dels reptes educatius i socials més urgents, i situar la lluita contra l’abandonament com una missió de país i una prioritat política.

***

Aquest llibre s’ha fet seguint criteris d’ecoedició. L’objectiu de l’Institut de l’Ecoedició és reduir l’impacte ambiental de la producció i assegurar l’aplicació de pràctiques de respecte al medi ambient. Per a més informació, visita: institutecoedicio.cat

lideratge, l'esperança de la renovació i el camí cap a l'èxit. Aborda la meditació com la metodologia clau per conduir-nos cap a la transformació, la superació, el compliment dels nostres propòsits i la conquesta final de la teva llibertat. T'endinsa en la intersecció entre la ciència, la filosofia i la meditació com a camí cap a la realitat. Desvela el domini de la meditació per connectar-nos amb el poder de la naturalesa dins nostre i descriu la seva visió neurocientífica. Explora la metamorfosi que la meditació produeix en les persones. Pronostica que els meditadors esdevindran una nova elite a la societat. Lideraran una societat més justa i sostenible des de la llum interior de la connexió amb la consciència, el camp unificat de la Llei Natural.

Al final d'aquest viatge, experimentaràs la meditació profunda i el teu punt d'inflexió. Serà un viatge irreversible cap a la teva font de poder. Aconsegueix la teva veritable i ansiada llibertat definitiva.

Josep Pratdesaba, llaminer de la saviesa cristiana i de la ciència

Carles Costa i Muntadas

Difícilment trobaríem un títol més encertat per parlar de la figura de Josep Pratdesaba. Val a dir que no és de collita pròpia, sinó que és del bisbe Ramon Masnou i Boixeda (1956-1983). Les paraules són recuperades d'una dedicatòria a l'àlbum de firmes de l'observatori. Les escriví, segurament, sintetitzant tots i cadascun dels vessants de l'il·lustre vigatà.

Josep Pratdesaba és probable que sigui conegut per astrònom, però el cert és que fou un vigatà molt polifacètic. Un altre vigatà que cultivà amb èxit diverses disciplines fou Eusebi Molera, retrat del qual llueix a la Galeria de Vigatans Il·lustres. Efectivament, Pratdesaba fou astrònom, tingué un observatori propi, i portà el seu cognom a la Lluna: durant anys hi tingué un cràter dedicat. Pratdesaba, també, portà la bicicleta a Vic i fundà del Veloz Club Vicense, l'embrió de l'actual Unió Ciclista de Vic. També és curiós trobar-lo entre la primera Junta Directiva de la Ràdio Associació de Catalunya (RAC), Societat Cooperativa. Emissora, anys més tard, que en col·laboració amb el Grupo Godó es convertiria en emissora d'èxit. Pratdesaba també tingué un paper fonamental en l'àmbit de la pagesia i ramaderia. Només direm que durant anys fou el director de la Revista de la Cambra Agricola Ausetana. En la publicació mensual hi destil·lava els seus coneixements a fi de contribuir a la millora i optimització de la producció i vida dels pagesos.

També cal destacar de la figura de Josep Pratdesaba altres vessants del tot transcendentals. En primer lloc, la seva generositat i humilitat. Essent simplistes, Pratdesaba va democratitzar la ciència, és a dir, procurà fer-la arribar a tothom. La quantitat d'articles a la premsa local és ingent. Més enllà dels aspectes siderals,

hem trobat articles sobre noves teories sobre la matèria; sobre si hi ha altres planetes habitats; sobre el Sol; eclipsis de Lluna; sobre l'origen etimològic dels dies i dels mesos; conferències sobre geologia... Aquesta generositat va més enllà de les paraules, hi podem assegurar-ho fent un cop d'ull a d'altres figures de l'època. Cal destacà que introduí a la ciència a la seva germana, Pilar Pratdesaba, i a Antònia Bardolet. D'alguna manera, dinamità les fronteres dels seus quefers imposats per la societat de l'època i pogueren realitzar-se.

Pratdesaba també fou fundador i primer president del Patronat d'Estudis Osonencs, entitat que enguany ha celebrat el seu 70è aniversari i que «se centra en la promoció d'estudis, publicacions i altres activitats culturals, i en la valorització del patrimoni cultural i natural de la comarca d'Osona i el seu entorn». També fou dels que emprengueren el Vika Esperantistaro per promoure l'esperanto. Per acabar, direm que també formà part del Círcol Literari, possiblement l'entitat cultural més important que mai Vic ha vist néixer i créixer, i que fins i tot tingué destresa en el terreny literari i rebé algun premi. Com apuntava més amunt, una figura del tot polifacètica.

Tot amb tot, tenim la sort de poder-ho palpar i viure insitu a la casa Pratdesaba. La casa i tot el seu contingut s'aturà fa anys, però avui dia té més vida que mai. Allí, un dia apareixen els estatuts fundacionals de la RAC; un altre una carta amb el Molt Honorable Heribert Barrera; un altre un document del pare de sant Miquel dels Sants... Aparentment, semblaria normal, però m'atreviria a dir que no ho és tant, fora que Pratdesaba fos una persona realment excepcional. Personalment, penso que arribà a la conclusió que tot el que havia conegut, après i creat havia deixat de ser seu i que havia de cedirho. Ho feu amb els seus coneixements, i

també ho feu amb el seu observatori, del que mostrà la voluntat testamentària de «facilitar la visita del mismo a las entidades culturales, colegios e agrupaciones de caracter cultural que soliciten la visita [...]».

En vida rebé diversos reconeixements. L'Ajuntament de Vic, el juny de l'any 1948, li va imposar la medalla de la ciutat. Medalla que un dia també va aparèixer en un calaix. L'any 1980, el ple de l'Ajuntament va aprovar dedicar-li un carrer de la ciutat que està situat al barri de l'Horta Vermella. Per acabar-ho de reblar, i a jutjar pels «actes o actuacions memorables en el temps o que per mèrits propis ben definits, tinguin una incidència clara i manifesta en pro de la ciutat», seria mereixedor d'esdevenir Vigatà Il·lustre.

Article publicat a El 9 Nou el divendres 30/12/2022

L'Observatori Pratdesaba de Vic: Una Mirada al cel

L'Observatori Pratdesaba de Vic, és una joia astronòmica que ha estat recentment restaurada per mantenir viva la passió per l'astronomia. Aquest observatori té una rica història i alhora mira cap al futur, proporcionant un espai únic de la ciutat ple d'història i de coneixement. En aquest article, explorarem la història de l'observatori, les persones clau que han jugat un paper en la seva renovació i les seves característiques distintives.

Història i Renovació

L'Observatori Pratdesaba té una història que es remunta a 1916. Aquesta venerable institució va quedar obsoleta el 1967 després de servir amb dedicació a la comunitat científica i als aficionats a l'astronomia durant 96 anys. Amb un passat ric i una estructura amb 96 escales, va romandre com un testimoni silenciós de l'interès de la gent per comprendre els misteris de l'univers.

el telescopi restaurat.

Una altra característica notable de l'observatori és el seu centre punt geodèsic que es troba sota el telescopi. Aquest punt geodèsic té un paper important en la cartografia i la geodèsia, proporcionant un marc de referència per a les mesures de posició a la Terra.

Una Mirada al cel

L'Observatori Pratdesaba és més que una simple estructura física; és un lloc on la ciència es troba amb la història i la cultura. Amb els seus 13 símbols, el zodíac i el sol, l'observatori ens recorda la bellesa i la complexitat de l'univers que ens envolta.

Les visites programades a l'observatori, per a grups, particulars i escoles, ofereixen una oportunitat educativa única per als joves i adults interessats en la ciència i l'astronomia. Per a més informació sobre les visites programades, podeu contactar amb visites@forumvicus.cat.

En definitiva, l'Observatori Pratdesaba de Vic és un lloc que celebrem com una joia de la cultura científica i una finestra a l'univers. Gràcies als esforços de moltes persones compromeses, aquest observatori ha tornat a la vida i continuarà inspirant generacions futures a explorar els cels i aprofundir en la figura del gran Josep Pratdesaba i de l'espai.

La restauració d'aquest observatori ha sigut un esforç col·lectiu, i moltes persones han jugat un paper fonamental en aquesta tasca. Entre elles es troben Juan Francisco Casas Leal, el director de l'observatori astronòmic d'Osona, Ramon Portell i Lagunas, el president de l'agrupació astronòmica d'Osona, Anna Alsina Viver, besneta de Josep Pratdesaba i propietària de la casa, Josep Orri Delgado, responsable de l'astrofotografia de l'agrupació astronòmica d'Osona, i Toni Ylla-Català Duran, coordinador del projecte Casa Pratdesaba.

Després de molts anys d'esforç i dedicació, l'observatori ha sigut finalment obert al públic aquest 2023. Aquest és un gran èxit per a la comunitat d'astrònoms aficionats i per a tots els amants de l'astronomia a Catalunya.

Característiques de l'Observatori

Una de les característiques més impressionants de l'observatori és el seu telescopi, que ha estat restaurat amb cura i dedicació. Tot i que el telescopi ha estat sotmès a un procés de restauració que ha durat aproximadament uns 2 anys, encara estan pendents algunes proves per assegurar el seu funcionament òptim. Aquest telescopi es considerava una eina essencial per explorar els misteris de l'univers i permetia realitzar observacions astronòmiques molt detallades a la seva època.

L'Observatori Pratdesaba està obert al públic per promoure la divulgació científica i l'interès per l'astronomia. Les persones que visitin l'observatori tindran l'oportunitat de conèixer més sobre el nostre univers i, potser més endavant, d'observar els cels nocturns amb

Villa Carmen: La Casa Misteriosa que deixa bocabadats a tothom

La torre de Villa Carmen, situada a la carretera que uneix Vic i Santa Eugènia de Berga, és una estructura que no passa desapercebuda pels viandants. Sovint, aquells que la contemplen per primera vegada es queden captivats per la seva aparença fantasmagòrica, reminiscent d'una escena d'una pel·lícula d'horror. No és estrany que molts habitants locals s'hi refereixin de manera popular com a "la casa de la por", però la història que amaga aquesta imponent torre va més enllà de les aparences.

Segons consta en el catàleg de patrimoni arquitectònic de la Generalitat de Catalunya, la torre de Villa Carmen és l'evolució de l'antic Mas El Gener de la Plana. Va ser construïda a finals del segle XIX i principis del XX per la família Carbó, que va adquirir la finca l'any 1837. Un dels residents més destacats de la casa va ser Mercedes Carbó, que va guanyar popularitat als anys seixanta com a guanyadora del popular concurs televisiu "Un millón para el mejor".

Des d'un punt de vista artístic, Villa Carmen és una autèntica joia per la seva singularitat i peculiaritat. Amb un estil

arquitectònic acadèmic francès, és una de les escasses representants d'aquest estil a Catalunya. Entre les seves característiques es destaca la simetria en la seva construcció, amb una barreja d'elements com ferro forjat, pedra i vidre que s'inspiren en altres corrents historicistes. L'edifici també compta amb majestuoses escalinates que condueixen a la seva àrea noble. En el seu entorn, ara en estat degradat a causa del pas del temps i l'abandó, es podia trobar un ampli jardí i fins i tot un estany artificial on es podia passejar en barca.

Tot i la seva grandesa i l'atractiu que exerceix, Villa Carmen ha patit una llarga decadència des que va deixar de ser una residència particular. Ni llogaters ni compradors han mostrat interès en aquesta impressionant propietat, i les autoritats locals no han estat capaces de trobar-hi una utilitat adient per a una finca d'aquestes dimensions. L'Ajuntament de Santa Eugènia de Berga va adquirir l'edifici l'any 1997 amb la intenció inicial de preservar-lo i convertir-lo en un atractiu centre dins d'un nou barri residencial. No obstant això, la manca d'inversors interessats i la crisi econòmica van frustrar aquest projecte.

Durant aquests anys, s'han plantejat

diverses propostes per revitalitzar Villa Carmen a través de serveis promoguts per les institucions públiques. Una de les idees més sòlides va ser la de convertir-la en l'emplaçament de l'Escola d'Hostaleria d'Osona, tot i que finalment es va optar per ubicar-la a Tona.

A la primavera de l'any passat, l'Ajuntament de Santa Eugènia de Berga va realitzar una intervenció d'urgència per valor d'uns 100.000 euros, centrada en la restauració dels sostres de l'edifici, que mostraven signes de filtració d'aigua i humitat que podrien afectar l'estructura. Tot i això, cal tenir en compte que la restauració total de Villa Carmen requeriria una inversió propera al milió d'euros, una xifra que resulta fora de l'abast per a Santa Eugènia. La distància de l'edifici respecte al nucli urbà i les seves grans dimensions fan difícil trobarli una utilitat exclusiva per a un municipi de més de 2.000 habitants. La solució ideal podria passar per la iniciativa privada o l'ús de serveis supramunicipals. De moment, Villa Carmen roman tancada i buida, tot i que, qui sap, potser amaga més històries i misteris que estan per descobrir-se mentre perdura com un monument al costat de la carretera entre Vic i Santa Eugènia de Berga.

Realitats de Vic 1896 - 6ª part (II)

Per Miquel dels Sants Molist Badiola

El mes passat, vam veure l’estructura econòmicacultural del Vic de l’any 1896 i la importància cabdal de les llonganisses i les empreses d’embotits. Ara especificarem què deia la premsa local d’aleshores. A El Norte Catalán tenim exactament cinc referències. L’article més detallat és el primer, que descriu la fàbrica de llonganisses dels “Sres. Juan Ricart é hijo”. A més, dit article s’insereix a la portada del 30 de maig. Tot i això, l’empresa era de Balenyà i, segons Salarich i la seva teoria, no eren de tanta qualitat.

Però, abans donar més informació sobre aquesta fàbrica, definiré el terme llonganissa per a que quedi clar l’objecte del que parlaré. És ben curiós el fet que, el mateix embotit, s’anomeni de manera totalment diferent en català respecte del castellà (llonganissa = salchichón). Si ens guiem pel diccionari de la Real Academia Española de la Lengua: “Salchichón: Embutido de jamón, tocino y pimienta en grano, prensado y curado, que se come crudo”. El diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans, defineix el terme llonganissa com a “(t)ros de budell llarg i prim ple de carn de porc picada i adobada.” Aquesta última definició està clarament influïda per la conferència donada per Joaquim Salarich en la memòria del Círcol Literari de Vic de 7 de maig de 1870 titulada “El salchichón de Vich”. Les seves paraules són: “(p)edazo largo y grueso de tripa rellena de carne magra de cerdo picada y adobada”

Com veiem, la definició no és exactament la mateixa en tots tres casos ja que, en cada un d’ells, s’incideix en vàries virtuts de la pròpia llonganissa. Llàstima que encara no s’hagi escrit un diccionari on es pogués degustar i olorar virtualment diferents productes culinaris ja que asseguro que és exquisit pel paladar i té un “perfum” suculent.

Tornant al Norte Catalán de 30 de maig de 1896, es nota l’experiència de l’articulista en el món de la carn ja que compara dites llonganisses amb el “saucisson” d’Arlés i el de Lyon, i dona dades precises de la seva producció anual (652.000 Kg.) i el seu preu total (3.250.000 pessetes). No apareix el seu nom propi i cognoms però, per sort, tenim el del medi de comunicació d’on van copiar la ressenya: la prestigiosa Revue Universelle Internationale Ilustrée

Es prova de sobres la internacionalitat del producte, ja que una part de les tripes que servien per revestir la carn provenien dels Estats Units i de França. No eren suficients les de tots els porcs que es mataven a Catalunya per a satisfer les necessitats d’aquesta empresa. Apart, seguia unes estrictes normes sanitàries tal i com certificava el veterinari D. Félix Sala i Pratjussá que era una eminència en aquells temps. El descriu com a professor veterinari de primera classe, vocal nat de la Junta local de Sanitat, soci corresponsal de la Real Academia de Medicina y Cirugía de Barcelona i subdelegat de Sanitat veterinària del partit de Vic. Ell els va fer un certificat, conforme les carns de porc que comprava aquesta empresa les havia trobat sempre en l’estat de més complerta salubritat i bona qualitat i, a més, sense triquina que es detectaria amb el microscopi mitjançant els augments que marcava la llei.

Ja aleshores, les empreses llonganissaires de Vic eren monumentals i estaven proveïdes d’una maquinària “que estaría muy lejos de suponer quien no la haya visto” (NC, 30 maig). Ens descriu, amb bastant detall, la fàbrica de llonganisses dels “Sres. Juan Ricart é hijo”. Les peculiaritats eren, per una part, que la seva seu no estava ubicada a Vic, sinó que tenia els despatxos administratius al c/ Comerç, 27 i 29, 1r de Barcelona. I, per l’altra, l’empresa on s’elaborava era a Balenyà, al costat de la línia fèrria. Era un edifici de cinc pisos, rodejat d’un elegant jardí.

El secret de tenir un sabor autèntic – seguia explicant – està en “el aire vivo de las montañas vecinas (que) sopla en el valle, y (…) cuán saludable es este aire para llevar a buen punto los salchichones colgados en los secaderos de la casa” (NC, 30 maig).

Un aspecte interessant i alhora molt conflictiu en l’actualitat, és saber el criteri per a reconèixer la qualitat de la llonganissa amb un segell identificador. Salarich que, pel seu estudi profund datat al 1870, va rebre títol de soci honorari del Círcol Literari, considerava que “(l)os salchichones de Centellas, Vilanova de Sau, poblaciones distantes de Vich dos leguas, no tendrán jamás el aroma de este Llano, aunque serán por esto buenos y agradables, como lo serán también los del Llussanés, Ripoll y demás poblaciones montuosas,

pero carecerán siempre de la fragancia y esquisitividad propia y esclusiva de los de nuestra comarca” (Salarich 1870: 13).

En definitiva, segons ell, la distancia respecte a Vic era el factor clau. El punt central seria la capital osonenca i, en un radi de dues llegües de distància (9’6 km), hi hauria la zona òptima per elaborar una bona llonganissa. “El cielo nos ha concedido ciertamente un beneficio haciendo que los salchichones que se secan dentro de un determinado y bastante circunscrito radio adquieran un aroma y gusto especial que no pueden hallar en otra parte.” Aquesta zona privilegiada l’anomenà “Llano de Vich”. Així doncs, dedueixo que el requisit primordial recau en la distància del punt d’assecament.

Per tant, seguint la teoria de Salarich i suposant que els assecadors eren a la mateixa zona on era la fàbrica, la dels “Sres. Juan Ricart é hijo”, situada a Balenyà, no estaria dins d’aquest radi ja que la distància respecte a Vic és de 11’1 Km. Si aquesta empresa tenia un èxit rotund, no ens podem imaginar el prestigi i els ingressos que devien tenir les fàbriques de la nostra ciutat.

No ens movem de l’any 1896 i altres empreses amb el problema de les distàncies serien: la de Joan Torra ubicada a Centelles que és a 16,8 km de Vic; les de Pere Cabanas i Josep Posa situades a Olost (20 km fins a Vic); les de Josep Andreu, Joan Balart, Joan Juventeny, Carles Prat i Gaspar Viñoles ubicades a Sant Pere de Torelló a 15,3 Km, i les d’en Jaume Vilar i Josep Vilardell de Torelló (a 14 km de la capital osonenca). La única fàbrica que sí adquiriria

el caràcter d’excel·lència (a part de les de Vic ciutat), per la seva situació geogràfica dins d’aquest radi, era la d’en Joan Ranús a Sant Hipòlit de Voltregà que està a 9 km de distància respecte a Vic (Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración 1896).

Segons Salarich, a més de complir amb els kilòmetres reglamentats i d’omplir de carn adobada un tros de tripa, són necessaris altres requisits per tenir una bona llonganissa. És necessària la fabricació seguint una forma concreta. S’ha de trinxar la carn “con el auxilio de cuchillas bien afiladas” o mitjançant una màquina que s’anomenava “gargantúa” que acurtava el treball deixant la carn en l’estat que el fabricant volia i lliure de membranes, nervis, tendons i altres teixits durs, que s’aturaven entre les làmines o fulles tallants de la màquina. Els productes sobrants del porc s’aprofitaven després per a fer d’altres embotits, que són productes menys estimats que la llonganissa. Un cop trinxada la carn i afegida la cansalada que es vulgui, s’hi afegeix la sal i la pebre necessàries per a la seva conservació i es barreja i pressiona amb força fins que quedi com una pedra. Després s’introdueix dins la tripa vigilant que no quedin buits plens d’aire. No se’ls ha de barrejar amb carn de vaca, ovella, cabra, ni d’altres que no siguin carn de porc. Tampoc és recomanable l’auxili del nitrat de potassa per gaudir de millor aspecte i gust (Salarich 1870: 12). I, a “agafar” el aires de la Plana de Vic s’ha dit!

(continuarà)

TALLERS TARDOR2023

MÚSICA I MÉS DANSA, NATURA I ESPORTS

ALTRES ACTIVITATS

HUMANITATS

CUINA

ARTESANIA I MANUALITATS

L’ATLÀNTIDA ALS CCVIC

_ TARDES JOVES ALS CCVIC

EL VIC CITY LAB ALS CCVIC

TEATRE INCLUSIU AL CCVIC

TEATRE I CULTURA DIGITAL

SALUT I BENESTAR

TALLERS A LA BIBLIOTECA PILARIN BAYÉS

BALLA AMB ELS CCVIC

TALLERS TARDOR 2023 INSCRIPCIONS A PARTIR DEL 12 DE SETEMBRE

Les inscripcions s’obren el dia 12 de setembre de forma esglaonada, tant en línia com de forma presencial, pels diferents Centres Cívics de Vic:

Activitats CCVIC Joan Triadú a partir de les 9 h

Activitats CCVIC Plaça d’Osona a partir de les 10 h

Activitats CCVIC Santa Anna a partir de les 11 h

Activitats CCVIC La Guixa a partir de les 12 h

Activitats CCVIC El Montseny a partir de les 16 h

Activitats CCVIC Can Pau Raba a partir de les 17 h

Activitats CCVIC Serra-de-senferm a partir de les 18 h

Si et vols inscriure en línia a un taller i estàs en espera, t’informem en pantalla de la posició que ocupes a la cua.

En línia a centrescivics.vic.cat, del 12 al 22 de setembre

De forma presencial de 9h a 13h, del 12 al 15 de setembre/ de 16h a 20h, del 12 al 22 de setembre

Al CCVIC Santa Anna no es fan inscripcions presencials Totes les activitats són amb inscripció prèvia

En cas de diversitat funcional, demaneu informació ampliada a cada centre cívic

Més activitats, propostes i especials CCVic a centrescivics.vic.cat

TANCA EL MERCAT MUNICIPAL després de 44 Anys d'Història

La ciutat de Vic està a punt de dir adéu a una part fonamental de la seva història i cultura: el Mercat Municipal de Vic. Després de més de quatre dècades de servei, aquest icònic espai comercial es troba al llindar de la seva cloenda definitiva. La notícia ha sacsejat la comunitat local i ha generat una sèrie de reflexions sobre els canvis en els hàbits de compra, la gestió municipal i el futur de l'edifici.

Una història de glòria i desafiaments

El Mercat Municipal de Vic va obrir les seves portes l'any 1979 amb gairebé 180 parades que oferien una àmplia varietat de productes frescos i locals. Durant dècades, va ser un punt de trobada vital per als habitants de Vic i els seus voltants. Les famílies acudien al mercat per abastir-se de productes de qualitat i compartir converses amb els amics i veïns. El mercat era més que un lloc de compres; era un lloc de comunitat.

Amb el temps, però, els vents del canvi van començar a bufar. La mala gestió i la falta d'inversió van minar la vitalitat del mercat. Les parades van començar a tancar i l'edifici, amb els seus 2.800 metres quadrats distribuïts en tres plantes, va perdre gradualment el seu antiga glòria. El que abans era un lloc vibrant i ple de vida va començar a mostrar signes d'abandonament. Els passadissos buits i les parades tancades es van convertir en la nova imatge

del mercat.

L'Esperança fins l'últim moment

La trista notícia de la imminent clausura del mercat ha generat un profund sentiment de pèrdua entre la comunitat local. Ara només tres parades romanen obertes, i dues d'elles estan a punt de tancar definitivament. No obstant això, hi ha una excepció notable: la parada de Pilar Molist, una veterana amb 27 anys d'experiència, que s'ha compromès a continuar fins a l'últim alè. La seva determinació és un testimoni de l'esperança i la resiliència que han caracteritzat els paradistes durant aquest temps difícil.

La decisió amarga de tancar

La decisió de tancar el mercat es va prendre després que l'empresa concessionària no hagués presentat els comptes requerits, forçant l'ajuntament a posar fi a la concessió set anys abans del previst. Tot i que aquesta decisió es considera necessària des d'una perspectiva administrativa, ha creat una gran controvèrsia i descontentament entre els paradistes i la població local. Josefina Prat, una de les paradistes originals, lamenta profundament la pèrdua del seu negoci i la seva incapacitat per deixar una feina per als seus fills.

Un futur incert i moltes preguntes

L'ajuntament ha defensat la seva decisió dient que una sola parada no pot conside -

rar-se un mercat. Així, l'edifici es tancarà, deixant molts ciutadans preocupats pel futur de l'espai. L'ajuntament ha promès estudiar quin tipus de mercat necessita realment la ciutat i on hauria de ser ubicat. Aquesta decisió dóna peu a preguntes sobre el futur ús de l'edifici i quin paper jugarà en la vida de la ciutat.

Un final amb polèmica

El tancament del mercat ha generat una polèmica sobre la gestió de l'ajuntament i les seves intencions per a l'edifici. Algunes veus acusen l'ajuntament d'interessos especulatius darrere del tancament, mentre que l'ajuntament rebutja aquestes acusacions i assegura que el pla urbanístic municipal preveu que l'edifici continuï sent un espai d'ús públic.

Un adéu amarg i un futur per descobrir

El tancament imminent del Mercat Municipal de Vic posa fi a una llarga història d'activitat comercial i de comunitat. Ara, la ciutat ha de decidir quin serà el futur d'aquesta emblemàtica estructura i com s'adaptarà als canvis en els hàbits de compra i les necessitats dels seus ciutadans. Mentre la ciutat pren decisions importants, queda una cosa clara: el mercat de Vic deixarà una empremta profunda en la memòria col·lectiva de la ciutat, i la seva pèrdua serà sentida per molts anys venidors.

Mercat Municipal

M.Martí-N.Escolà/ACN

La recepta Amanida de Salmó Fumat, Mango i Alvocat

Preparació de la Vinagreta:

En un bol, combina 1 cullereta de postres de mel i la mostassa Dijon granulada. Barreja aquesta mescla amb unes varetes fins que quedi ben integrada.

Afegeix el suc de mitja llimona i un raig de vinagre de Mòdena a la mescla i continua barrejant.

A poc a poc, incorpora els 100 ml d'oli d'oliva verge mentre continues remenant per aconseguir una vinagreta ben lligada.

Rectifica la saó amb sal i pebre segons el teu gust. Deixa la vinagreta a un costat fins que la necessitis.

Preparació de l'Amanida:

Renta les fulles d'enciams i escorre-les bé.

Talla l'alvocat per la meitat, extreu la llavor, peça'l i talla'l en rodanxes primes.

Fes el mateix amb el mango madur.

Després de preparar tots els ingredients, ja pots muntar l'amanida.

Comença col·locant una base d'enciams variats al teu gust en el plat de servir.

Decora l'enciam amb les rodanxes d'alvocat, els daus de mango i els trossos de salmó fumat. Distribueix-ho uniformement pel plat.

Afegeix les fulles de menta fresca picades per sobre de l'amanida per donar-li un toc refrescant i aromàtic.

Serveix amb la Vinagreta.

Abans de servir, agita la vinagreta preparada i posa-la sobre l'amanida just abans de portar-la a taula per assegurar una presentació fresca i deliciosa.

Ingredients per a 4 persones:

Per a la vinagreta:

1 cullereta de postres de mel.

1 cullereta de postres de mostassa Dijon (granulada).

Suc de mitja llimona.

100 ml d'oli d'oliva verge.

1 raig de vinagre de Mòdena.

Sal i pebre, al gust.

Per a l'amanida:

Barreja d'enciams al gust.

1 alvocat.

1 mango madur.

125 g de salmó fumat.

2 fulles de menta fresca.

Andreu Gomez Cuiner del Restaurant Ona