Octubre | Novembre Revista de Vic amb ofici i donant la mida de la capacitat tècnica de la colla. Amb els dos castells al sarró, encaraven el veritable repte de la diada: el quatre de vuit. Tot i que, en puresa, té menys dificultat que el tres de vuit, el quatre se’ls ha resistit als Sagals tota aquesta temporada. De fet, va ser el primer dia que el portaven a plaça. Els canvis obligats al pom, al tronc i a la pinya d’anys anteriors han comportat una feina llarga i feixuga als assajos. Amb la confiança i la motivació que donaven els dos castells descarregats es van posar de manifest quan van començar a sonar les gralles: amb bon ritme i amb decisió, van
descarregar el quatre de vuit sense que en cap moment es notés que era el primer d’aquesta temporada. Així doncs, en tres rondes i sense desmuntar cap peu, sense cap intent desmuntat, els Sagals van assolir el seu objectiu, i van acabar en setena posició del dissabte, dinovens en el còmput general (divuitens si no comptem els de Hangzhou, absents el 2014), millorant la seva última participació. Aquest article ha estat escrit amb els accents diacrítics corresponents. #salvemelsdiacritics
11