TOTOSONA FEBRER 49 - SANT SEBASTIÀ

Berta Camprubí

Editorial

SANT SEBASTIÀ

La devoció a Sant Sebastià, un dels patrons de Taradell, ha enraïzat profundament en la història i la cultura del nostre poble al llarg dels segles. La celebració de la Festa Major d’hivern en honor seu cada 20 de gener no només recorda la seva figura venerada, sinó també la profunda gratitud dels taradellencs envers el sant per la seva protecció durant èpoques difícils.

Els orígens d'aquesta veneració es remunten al segle XVI, quan Catalunya era assolada per temudes epidèmies de pesta. En resposta a aquestes adversitats, la comunitat de Taradell va decidir encomanar-se a Sant Sebastià, considerant-lo un protector contra aquestes malalties devastadores. La construcció d'un altar i la formació d'una confraria van ser els primers passos en el que es va conèixer com el Vot del Poble, un compromís de veneració anual a Sant Sebastià a canvi de la seva protecció.

No només va ser un protector contra la pesta, sinó que també es va convertir en patró dels paraires i teixidors, reflectint la importància de la indústria tèxtil en la història local. La construcció de la capella a l'església parroquial, tot i la destrucció del retaule el 1936, és un testimoni de la devoció persistent del poble cap al seu patró.

Editor i director Xavi Ruiz

Maquetació i impressió graficvic.site

Administració Marta Anglada

Redactors Cristina Comerma Andreu Gomez Miquel S. Molist Badiola Elisabet Jorquera Ariadna Jutglar

Dipòsit legal B 18552-2014

Telèfon 655 45 42 33

Mail info@totosona.com www.totosona.com

Descobrim Osona

Tot i que Barcelona ciutat acapara l'atenció de molts viatgers, la província que l'envolta amaga autèntics tresors per descobrir. En aquesta ocasió, ens aventurarem a explorar Osona, una comarca situada prop del parc natural del Montseny i que ofereix una experiència de turisme sostenible excepcional.

Recorrent El Brull, Seva i Viladrau durant un cap de setmana complet, ens vam submergir en un entorn natural i històric que ens va fascinar. Aquestes tres localitats, estretament lligades a la natura i la història, treballen incansablement per oferir als visitants una experiència turística de qualitat, lluny de les aglomeracions turístiques que solen caracteritzar altres destinacions de la província de Barcelona. Preparat per descobrir què veure a Osona? Aquí t'ho expliquem!

Què Veure a Osona: El Brull

El nostre primer destí va ser l'encisador poble d'El Brull, un lloc peculiar amb només 200 o 300 habitants, dispersos majoritàriament. El cor del poble és l'Església de Sant Martí, al costat de la qual es troben l'Ajuntament, els restes del castell i l'oficina d'informació turística.

Una de les joies d'El Brull és el Turó del Montgròs, una fortificació ibèrica excepcionalment conservada. Per preservar aquest tresor històric, les visites s'organitzen en horaris específics, i per això és necessari reservar amb antelació. Durant la nostra visita, el nostre guia, Marc, un arqueòleg apassionat, ens va revelar els secrets que amaguen les antigues muralles, revelant detalls fascinants sobre la seva funció

defensiva i la seva importància històrica.

Per allotjar-nos durant la nostra estada a El Brull, vam optar per la Casa Rural la Morera, un remei de pau situat en plena natura. L'experiència va ser inoblidable, amb amfitrions amables i atents que ens van donar una càlida benvinguda i ens van delectar amb delicioses menjades elaborades amb productes locals.

Què Veure a Osona: Seva

A la tarda, ens vam dirigir a Seva, un encantador poble on vam passejar per les seves pintoresques carreretes empedrades. L'imponent campanar de l'església de Santa Maria de Seva domina la silueta urbana del poble, mentre que les antigues cases de pedra narren segles d'història.

Una visita obligada a Seva és La Bauxa, una botiga que aposta per productes locals i de proximitat. Aquí, vam tenir l'oportunitat de participar en un tast a cegues de productes del Montseny, una experiència deliciosa que ens va permetre degustar una selecció de pans, formatges, embotits i cerveses locals.

Què Veure a Osona: Viladrau

En el nostre segon dia d'exploració, ens vam endinsar en el pintoresc poble de Viladrau, on vam descobrir un paisatge de somni i una rica tradició històrica. El nostre recorregut ens va portar al Centre de Recuperació de la Castanya de Viladrau, on vam aprendre sobre els esforços per preservar els castanyers de la zona i vam degustar una varietat de productes derivats d'aquest noble arbre.

Viladrau és també terra de llegendes, amb històries fascinants sobre bruixes i bandolers que habiten en els seus carrers i boscos. A l'Espai Montseny, un centre de visitants local, ens vam submergir en aquestes narracions a través de poesies i audiovisuals que ens van transportar a èpoques passades.

Per concloure la nostra visita a Viladrau, vam explorar els voltants del poble en companyia d'un guia local, descobrint paisatges d'una bellesa indescriptible i escoltant històries sobre la flora i fauna autòctones.

Com Moure's per Osona

Tot i que Osona ofereix una experiència turística enriquidora i sostenible, és important tenir en compte que l'accés a alguns llocs pot ser limitat sense transport privat. Malgrat i que s'estan implementant mesures per promoure un transport més sostenible, com estacions de càrrega per a cotxes elèctrics, encara queda feina per fer en aquest sentit.

En resum, Osona és un destí que combina a la perfecció natura, història i gastronomia, oferint als viatgers una experiència autèntica i memorable. Des de Barcelona, una escapada a aquesta encantadora comarca és una excel·lent manera de desconnectar i gaudir de la tranquil·litat del camp. T'assegurem que no et penediràs d'explorar aquest racó amagat de Catalunya!

Vida en ordre

La cuina feliç.

per Carla Arguimbau

La cuina és un dels espais que més feina donen de la casa, pràcticament es cuina cada dia, fem esquitxades, embrutem plats-i-olles... pot ser un forat negre de desordre i constant manteniment.

O pots dedicar-li un dia a posar-la en ordre, adquirir certs hàbits i planificar-te millor per no sentir que t'absorbeix les hores. Hi ha uns punts bàsics per fer un "reset" com cal a la cuina:

Desfer-te de tot allò que no utilitzes mai, que sí, que la crepera feia molta il·lusió la primera setmana, però l'has fet servir tres cops en cinc anys, així que, donació o Wallapop. Sempre pots fer la crep a la paella.

Revisa bé la bateria de cuina i pensa en quantes olles i paelles necessites de veritat, si tens màxim 4 fogons, calen 9 olles? Oi que no? Doncs fora! I aquella paella que cada cop que fas servir enganxa tot i has de posar en remull per fer-la neta, cal que ho digui? Va, ho dic: fora també!

Val més tenir poc i de qualitat, posa dels nervis treballar a la cuina amb olles que enganxen més que un ninot al velcro o ganivets que no tallen. Analitza bé quantes coses fas servir i recorda que la resta et treu espai i et dona feina a l'hora de netejar, no compensa guardar coses "per si de cas" En unes hores pots aconseguir un canvi del teu espai que et permetrà treballar-hi més còmodament i a gust, i si no aconsegueixes el resultat que esperes, demana ajuda. Per això estem els organitzadors professionals, podem optimitzar el teu espai i el teu temps.

Vinga ara que ja tenim la cuina neta i endreçada, seguim. És vital que abans de començar a cuinar la cuina estigui neta, no podem treballar sobre marbres bruts o plens de coses i si ho fem ens entorpirà tot el procés a banda de ser poc higiènic.

Una de les coses que més ajuda a la cuina és elaborar un menú setmanal. No cal que et fixis uns objectius molt elevats si no és ho teu, simplement cuina de supervivència.

Tenir una guia d'àpats treu molta càrrega mental diària, quants cops ens hem quedat

davant la nevera renegant, no sé què cuinar o rumiant que vam dinar ahir per no fer tres dies seguits de llegum. Fes una llista dels plats que saps cuinar i et surten bé i reparteix-los al llarg de la setmana, pots fer la setmana laboral o sencera. Això depèn de les necessitats de cada família. Procura que el menú sigui equilibrat i que estiguis posant plats de valor nutricional i no només pizza i frànkfurts. Un cop fet el menú, fas la llista de la compra, recomano un cop al mes fer el menú invers, això vol dir que revisis a fons que tens a la nevera, congelador i rebost per elaborar un menú a partir del que ja tens a casa, evitem el malbaratament d'aliments, les compres duplicades i suposa un estalvi real a l'hora d'anar a comprar. Amb aquest sistema també és més fàcil compartir la càrrega de la cuina, tothom a la família sap que toca per sopar, així que tots s'hi poden posar, sense excuses de –és que no sabia què cuinar.

Pots cuinar cada dia el que correspongui o dedicar un dia per avançar feina. Si calcules que disposaràs d'unes hores determinat dia, és genial el backcooking. Es tracta de cuinar per molts dies de cop, es pot congelar alguns aliments i d'altres es conserven bé uns quants dies, així aprofitem més el temps i alhora estalviem, ja que aprofitem l'escalfor dels fogons o el forn per fer més d'una cosa.

Hi ha aliments que congelats aguanten força bé i tenir caldo, llegums o salses al congelador facilita molt les coses. L'ideal és congelar en porcions, calcular quina quantitat consumiu en un dia i congelar-ho en carmanyoles o bosses per treure la quantitat justa cada cop. La pasta és ràpida i fàcil de fer, però la salsa ja és una altra història. Per què no cuines la pasta al moment, però la salsa la descongeles la nit abans? Evitaràs saturar-te d'aliments processats i és més econòmic. A casa fem bolonyesa per quatre o cinc vegades i un cop descongelada l'escalfem una mica al foc perquè recuperi la textura. Queda boníssim!

Pots congelar acompanyaments pels segons o un trinxat i quan arriba el dia, el salteges una mica. Tindre tallada la ceba o les verduretes, bullir uns quants ous i mantenir amb la

closca durant uns dies et facilitarà el teu dia a dia. El backcooking pot ser un moment de gaudir en família, amb la parella o els nens. Hi ha moltes tasques petites i senzilles i si es reparteix, la feina no pesa tant.

I pel que fa al manteniment, adquirir hàbits farà que tot funcioni millor. El marbre atapeït de coses i la pica plena de plats crearà soroll visual i és fàcil de solucionar, en molts casos no porta més que uns minuts mantenir-ho bé. Marqueu objectius clar i poseu-los en pràctica tots a casa. Llevar-te al matí i trobar la cuina feta un desastre ja ens fa començar el dia amb estrès i mal humor, dediqueu cinc minuts al vespre a deixar-ho tot recollit, no us dic que us poseu a fer la campana a les onze de la nit, simplement passar una baieta a les superfícies, deixar els plats bruts al rentaplats, el microones practicable i comprovar si cal descongelar alguna cosa per a l'endemà. La planificació és un bon amic de la productivitat.

Quan segueixes aquestes rutines gaudeixes més de la cuina, com que durant la setmana no has estat cuinant sobre la marxa i de males, ve més de gust fer algun plat especial el cap de setmana, no es fa tan feixuc preparar el menjar quan ja saps què has de fer i tens una part preparada d'avançat. Es tracta de guanyar temps de qualitat per nosaltres, per ballar, fer esport, tertúlies amb la parella i sobretaules amb amics, per ser més feliços.

El que jo anomeno, una vida en ordre

Carla Arguimbau vidaenordre.com carla@vidaenordre.com 649814236

Gal Gomila

Els Llibres

Sotto voce

Un prestigiós músic apareix assassinat dins del seu cotxe amb el bocí d'una carta d'amor.

La Clàudia Blanch, investigadora dels Mossos d'Esquadra, mirarà d'esclarir l'horrible homicidi en el si de la Catalunya més rural, i s'hi implicarà més enllà del deure professional. A pocs dies d'un important judici familiar i amb una misteriosa pedra de llamp envoltada de llegendes, la investigadora s'endinsarà en un món d'aparences i rancúnies que daten de temps enllà. Un relat que el lector compaginarà amb el lirisme dels jocs imaginaris d'un nen que intenta fugir de la realitat creant-se'n una a mida, on les normes són simples, i la primera, la més important, és evitar el mal que habita a la Casa dels Llamps. L'obsessió ho farà trontollar tot, allò real i allò imaginari, el deure i la justícia.

Gal Gomila (Òdena, 1976)

és diplomat en Magisteri per la URL Blanquerna i màster en Humanitats, va iniciar-se en la literatura i la música des de ben petit de la mà ferma del seu pare. És president del Grup Humanista Aficción i promotor i editor del Premi Literari Sant Jordi a Instagram. Durant la seva trajectòria docent ha passat per la Facultat URL Blanquerna, l'Escola de Música Joan Llongueres, el Conservatori Superior de Música del Liceu i l'Escola Virolai. Com a escriptor, té diversos articles publicats en l'àmbit de l'assaig educatiu, com també en revistes de divulgació i pedagogia. Ha publicat tres obres: Rebeldía (Entrelíneas Editores, 2020), guardonada amb el Premi Corcel Negro; El concert més petit del món (El Cep i La Nansa Edicions, 2022), i Sotto voce, finalista al Premi Ramon Llull de les Lletres Catalanes.

L'ILLA DEL SILENCI

El 1982 un triple assassinat macabre a Sant Jordà, un petit poble del Pirineu català, marca per sempre la vida dels seus habitants. La policia troba els cossos a l’illa del Silenci, Un indret que sempre havia estat protagonista de llegendes fosques i un reclam per a tots els que visitaven el poble. Després de la detenció de l’assassí, Sant Jordà intenta sobreposar-se i retornar a la normalitat. Però l’illa segueix present, immòbil, recordant-los els terribles fets dels quals va ser testimoni.

Anys més tard, en Nil, el fill del policia que va portar el cas, decideix fer un documental sobre la tragèdia i, a mesura que s’hi endinsa, descobreix que no tots els indicis corroboren que la persona detinguda fos el vertader culpable.

Quan en Nil desapareix de manera sobtada, l’Emma, la seva millor amiga, esta convençuda que li ha passat alguna cosa. Però hauran de passar vint-i-set

anys perquè l’Emma, després de trobar un misteriós sobre sota la porta, tingui per fi l’oportunitat d’esbrinar la veritat

Laia Vilaseca (Barcelona, 1981) apassionada del misteri, el true-crime i la novel·la negra, és escriptora i periodista. L’any 2021 la seva novel·la La noia del vestit blau va arribar a les llibreries amb el segell Rosa dels Vents després d’haver-se convertit en un èxit de vendes durant els tres anys que va estar autopublicada a Amazon. Llavors va atrapar encara molts més lectors i Laia Vilaseca va esdevenir l’autora revelació de la novel·la negra en català. El 2022 va publicar Quan la neu es fon, un thriller trepidant i addictiu en que la natura i el misteri tornaven a ser els protagonistes. La publicació va ser premiada com a millor novel·la del 2022 al festival Lloret Negre. L’illa del Silenci és la quarta novel·la de l’autora, un rural noir trepidant però també emotiu, que submergeix el lector en les vides dels personatges i l’atrapa des de la primera pagina.

LAIA VILASECA

Del Bullying al Blooming (1a part) el llibre per descobrir com parar l'assetjament escolar

En aquest article la Carme Salvans, autora del llibre d'autoajuda sobre l'assetjament escolar "DEL BULLYING AL BLOOMING: Cómo parar el acoso escolar y florecer interiormente". Ens informa del paper essencial de les famílies per a treballar la prevenció des de casa amb eines senzilles i aplicables per a tothom.

La Carme comenta que l'assetjament escolar és una problemàtica social amb conseqüències molt negatives per a les víctimes que pot afectar a totes les àrees de la vida de l'infant o adolescent i aquestes poden ser arrossegades durant el llarg de la seva vida si no són treballades a temps. Les conseqüències que apareixen a curt termini són: la desmotivació i el desinterès per a l'escola, davallada del rendiment escolar, por a anar a l'escola, ansietat, aïllament social, somatització de símptomes com alteracions digestives i migranyes, entre d'altres. A llarg termini, les conseqüències poden ser: problemes d'autoestima, fracàs escolar, tendència a generar relacions tòxiques,

depressió i pensaments suïcides. Per aquest motiu, és indispensable dedicar temps de qualitat per a generar un ambient de confiança a casa per evitar el silenci del menor en els primers indicis d'un possible assetjament. Actuar com més aviat millor conjuntament amb el centre educatiu és clau per evitar la cronificació del problema i les conseqüències mencionades anteriorment.

COM APRENDRE A DETECTAR-HO

I TREBALLAR-HO DES DE CASA

La pregunta genèrica: què tal avui a l'escola? Pot respondre's amb un simple bé, normal, com sempre, etc. I amb aquesta resposta no obtindrem la informació necessària per a detectar què ha succeït en un llarg dia d'escola o institut i tampoc hem d'oblidar les extraescolars, que són entorns on també pot ocórrer l'assetjament. Per tant, és important demanar preguntes més concretes i alhora obertes.

Els següents exemples de preguntes ajudaran a

millorar la comunicació i la detecció precoç:

1. Què és el millor que t'ha passat avui a l'escola? I què és el pitjor o el que menys t'ha agradat?

2. Amb qui has estat avui a l'escola (o amb qui has jugat avui a l'escola)? Com són aquests nens/es?

3. Què has fet avui amb els amics i amigues de l'escola? T'ho has passat bé?

4. Què has estat fent de camí de casa a l'escola i de l'escola a casa? Alguna cosa a destacar? Has vingut sol/a o amb amics i amigues? T'agrada anar-hi caminant o amb l'autobús, etc. (depenent de cada cas)?

Explicar-li que l'únic que volem esbrinar és si ha estat bé el seu dia, i que ens preocupa únicament el seu benestar. Amb un somriure i des de la tranquil·litat. Cal fer d'aquestes preguntes una rutina i no conformar-se amb respostes curtes. Les preguntes anteriors ajuden a

obtenir respostes més llargues i la informació per a detectar possibles problemes a l'escola.

Cal tenir present que les respostes evasives reiteradament, poden ser un indicador de què alguna cosa està succeint. Si és un hàbit nou a construir, s'ha de tenir paciència i insistir. Fer les preguntes d'una forma amorosa sense exigir ajudarà, en el cas de l'adolescent, a obrir-se més. També és molt important aprendre a llegir les respostes entre línies, els gestos, les mirades, el to de veu, és a dir, tota la comunicació no verbal pot dir més que les seves paraules. El temps dedicat diàriament ajudarà els menors a sentir més confiança i a obrir-se per a explicar futurs problemes.

Fomentant la Creativitat Local

El Carrer de la Riera de Vic

En el teixit urbà de Vic, una joia local emergeix com a exemple viu de la ressurrecció de l'artesania enmig de la modernitat: el Carrer de la Riera. Amb una recent visita de la directora de Comerç de la Generalitat, Muntsa Vilalta, i la regidora de Comerç, Bet Piella, aquesta emblemàtica via ha estat recentment declarada com a Punt d’Interès Artesanal.

El reconeixement no és en va. Amb tretze tallers i vint-i-un artesans, el Carrer de la Riera s'erigeix com un oasi de diversitat artística i oficis tradicionals. Des de ceramistes fins a marroquiners, passant per il·lustradors i retaulistes, aquest racó urbà és una mostra viva dels sabers locals que, amb dedicació i passió, donen forma a la història i la cultura de Vic.

La visita de les autoritats ressalta

la importància de l'artesania com a motor de revitalització urbana. En un moment en què la uniformitat domina moltes zones comercials, el Carrer de la Riera es distingeix com un exemple inspirador de com l'emprendedoria local, l'artesania i la cultura es fusionen per crear un espai únic i singular.

Amb set Punts d’Interès Artesanal a Catalunya i més de dos-cents quaranta tallers artesanals, la regió es consolida com un referent de la creativitat local. El Carrer de la Riera, amb la seva amalgama d'oficis i talent, s'insereix amb força en aquest panorama, convertint-se en un pol d'atracció turística i cultural per a la ciutat.

Els tallers artesans del Carrer de la Riera no només són espais de creació, sinó també botigues que conviden a descobrir la riquesa de la producció

local. Des de marroquineria fins a joieria, cada establiment ofereix una mirada única a l'artesania de Vic, captivant visitants i residents per igual.

En un món cada vegada més globalitzat, val la pena celebrar i preservar espais com el Carrer de la Riera, on la tradició i la modernitat es confonen per crear una experiència autèntica i enriquidora. Aquest carrer és més que una via urbana; és un testimoni vibrant de la creativitat i el talent locals que mereix ser reconegut i admirat.

Bestiario

Un videojoc creat a Barcelona, basat en la mitologia i el folklore espanyol, que està sent un èxit a Kickstarter

"Bestiario", un JRPG (Joc de Rol Japonès) que, inspirat en la rica mitologia i el folklore espanyol, promet portar als jugadors a una experiència immersiva com cap altra.

Inspirat per clàssics com la saga Persona i els JRPG de l'era de la PSX, "Bestiario" ofereix un sistema de combat dinàmic i exigent, que recorda als millors del gènere. Desenvolupat pel reconegut estudi barceloní Wiggin Industries, amb el director d'art Isaac Sánchez, també conegut com a Loulogio, al capdavant, aquest joc promet portar els jugadors a través d'una aventura que barreja amb mestria elements de la cultura popular espanyola amb la mecànica clàssica dels JRPG.

El món de "Bestiario" és un lloc on les llegendes i els mites prenen vida, des de l'asturiana Puerta del Sol fins a les muntanyes de Cantàbria. En aquesta Espanya postpandèmica, els jugadors es trobaran cara a cara amb criatures com el terrible ojáncanu, un cíclop de deu dits en cada mà, o la cocollona, una monja transformada en cocodril amb ales de papallona en cometre pecat. A més de les criatures mítiques, el joc també presenta versions reimaginades de vampirs, llops i altres éssers del folklore espanyol.

El sistema de combat és un dels punts forts del joc, amb una dinàmica que requereix estratègia i utilització intel·ligent de l'entorn. Des de les masmorres fins

als boscos i les batalles a les ciutats, cada decisió tindrà un impacte en el resultat del combat. A més, els jugadors tindran l'oportunitat de desenvolupar les seves relacions amb altres personatges a través d'un sistema programat i de simulació social, oferint una experiència completa d'immersió en el món de "Bestiario".

A escala tècnica, el joc presenta models 3D amb textures de píxels que remeten als clàssics dels videojocs, aportant una estètica única que captura l'essència dels JRPG de generacions passades. A més, la banda sonora original, a càrrec de la guitarra espanyola de Carlos Romero i Enoc Benítez, complementa a la perfecció l'atmosfera del joc.

"Bestiario" no només és un joc, sinó una obra creada amb passió i dedicació per un equip entregat a oferir una experiència única als jugadors. Amb la seva campanya de finançament a través de Kickstarter ja en marxa, és el moment perfecte per unir-se a aquesta aventura que promet capturar els cors dels aficionats als JRPG i a la rica cultura espanyola.

En definitiva, "Bestiario" és més que un joc: és un viatge emocionant a través dels contes i llegendes d'Espanya, que ofereix una experiència de joc inigualable per a tots els amants dels videojocs i la cultura.

Sobre els Creadors:

Antonio Yuste és un popular creador de contingut relacionat amb videojocs en actiu des de fa 9 anys. Creador original de la idea de Bestiario, és també l'encarregat de la narrativa, assistir en disseny i codirigir el projecte.

Isaac Sánchez, conegut com a Loulogio, és un reconegut artista de còmics i director d'art de Bestiario. Reconeix amb orgull que el seu estil està inspirat en l'obra del mestre Alfonso Azpiri. Ha llançat nombrosos còmics, un d'ells amb criatures de la mitologia cántabra, Taxus.

Wiggin Industries, fundat el 2019, és un estudi independent de videojocs amb seu a Barcelona. Va néixer amb l'objectiu d'oferir als jugadors experiències d'alta qualitat creant mons en els quals veure's immersos en increïbles aventures.

Adjuntem l'enllaç del Kickstarter per si algú vol fer la seva aportació i emportar-se el que sens dubte serà el videojoc de l'any.

https://www.kickstarter.com/ projects/robwiggin/bestiarioa-fast-paced-tactical-rpg