Editorial La història ens acompanya
És un plaer compartir amb tots vosaltres la fascinant història de la nostra estimada ciutat de Vic. Vic, situada a la regió de Catalunya, Espanya, és una ciutat amb un passat ric i profundes arrels que han contribuït a la seva identitat i herència cultural inconfusibles. A continuació, us presentaré un breu resum de la història de Vic a través dels segles: Època romana: La ciutat, anomenada "Ausona" durant l'època romana, va veure la seva fundació cap al segle I aC per part dels romans. En aquests anys antics, es va convertir en un encreuament de rutes comercials i en un centre de gran importància dins de la província romana de la Tarraconense. Aquesta època va marcar els fonaments del que avui és la nostra estimada ciutat. Època medieval: Amb l'arribada dels visigots, la ciutat va canviar el seu nom a "Vicus" i va continuar sent un nucli vital de la regió. Al segle IX, durant l'època carolíngia, Vic va esdevenir un episcopat, amb la creació de la Seu de Vic com a seu episcopal. Això va marcar el naixement de la influència eclesiàstica que encara podem veure avui dia. Edat Mitjana: Durant l'Edat Mitjana, Vic va experimentar un creixent desenvolupament i es va convertir en un centre econòmic, polític i religiós dins de Catalunya. Va ser testimoni d'importants esdeveniments històrics i va ser l'escenari de corts i celebracions significatives. La construcció de la Catedral de Sant Pere, un extraordinari exemple d'arquitectura romànica, va ser una fita destacada d'aquesta època. Segles XVI i XVII: Els segles XVI i XVII van portar canvis a la ciutat, amb un període de decadència econòmica i un augment de la influència religiosa, conegut com la Contrareforma. Aquests anys van ser testims de l'auge de l'activitat religiosa i la construcció de diversos monestirs i esglésies. Segle XIX: El segle XIX va portar desafiaments importants a Vic, incloent-hi les conseqüències de les guerres napoleòniques i les guerres carlines, que van deixar la ciutat en un estat de caos i destrucció. Aquest període va ser marcat per canvis socials i polítics rellevants. Segle XX: El segle XX va presenciar un ressorgiment econòmic i cultural a Vic. La ciutat va ser un centre destacat de la Renaixença catalana, i va veure un augment de l'activitat industrial i comercial. Vic va tenir un paper actiu durant la Segona República i la Guerra Civil Espanyola. Avui en dia, Vic és una ciutat moderna i vibrant que conserva amb amor els testimonis del seu ric passat. Amb la seva bellesa arquitectònica, que inclou la majestuosa Catedral de Sant Pere i altres edificis històrics, aquesta ciutat atreu visitants de tot el món. La seva economia diversificada i la seva importància com a centre cultural i educatiu la converteixen en un lloc captivador per explorar i descobrir. Us convido a continuar explorant i estimant la nostra estimada ciutat de Vic, que ens ha vist créixer i evolucionar al llarg dels segles. Editor i director Xavi Ruiz Maquetació i impressió graficvic.site Administració Marta Anglada Redactors Andreu Gomez Miquel S. Molist Badiola Elisabet Jorquera Ariadna Jutglar i varis Dipòsit legal B 18552-2014 Telèfon 655 45 42 33 Mail info@larevistadevic.cat www.revistadevic.cat
@revistadevic
25N
LLIBRES
LA RECEPTA
ACTUALITAT
REALITATS DE VIC
ARTICLE
@revistadevic
Bitllet_Verd_CapdAny.pdf
1
28/6/23
11:29
4 Revista de Vic Novembre | Desembre
Dia Internacional contra les Violències Masclistes S’oferiran activitats durant tot el mes
L’Ajuntament de Vic, a través de l’Oficina Tècnica d’Igualtat de Gènere i LGTBI+, organitza per aquest mes de novembre, i en coordinació amb entitats i recursos de la ciutat i comarca, la campanya entorn el 25 de novembre, Dia internacional per a l’erradicació de la violència vers les dones. Les violències masclistes, exercides contra les dones pel fet de ser dones, són una violació dels drets humans. Aquestes violències segons la Llei 17/2020, del dret de les dones a erradicar la violència masclista, poden ser produïdes per mitjans físics, econòmics o psicològics ( incloses les amenaces, les intimidacions i les coaccions), i tenen lloc tant en l’àmbit privat com públic. Aquestes violències responen a manifestacions de discriminació i desigualtats que produeixen danys i patiment psicològic, físic i sexual. La campanya del 25 N, a banda de les activitats, recull també recursos especialitzats, ja que les dones que han patit o pateixen una situació de violència, disposen en el territori català d’una xarxa integral i
coordinada de recursos per a l’abordatge de les violències masclistes, Per accedir a la xarxa de recursos Violències masclistes. Departament d'Igualtat i Feminismes (gencat.cat) Destacar i recordar per una banda, d’aquesta xarxa de recursos la línia 900 900 120, un servei gratuït i confidencial, les 24 hores del dia i durant tot l’any. Un servei adreçat a les dones en una situació de violència masclista, les persones del seu entorn, les persones professionals que realitzen atenció a les dones en situació de violència masclista o qualsevol persona que tingui alguna demanda relacionada amb les violències masclistes. Les persones que accedeixen al servei , de la línia 900 900 120, poden expressar-se en 124 llengües, entre les quals hi ha el català, el castellà, l’anglès, l’àrab i el xinès. També es pot contactar amb el servei a través de correu electrònic 900900120@gencat.cat Per altra banda, els serveis i oficines d’informació i atenció a les dones,
funcionen coordinadament arreu del territori. En aquesta xarxa hi ha els Serveis d’informació i atenció a les dones (SIAD), de titularitat municipal o comarcal, informen sobre qualsevol matèria, com ara salut, treball, habitatge, serveis i recursos per a les dones, i, si s'escau deriven cap a les entitats i organismes que en són responsables. A la comarca tenim el SIAD de Manlleu i el SIAD Vic-Osona. Els recursos de la xarxa com a tal, no faríem una adequada atenció, sinó ens coordinéssim i establíssim un treball en xarxa, per abordar els casos de les situacions de violència masclista. És per això que aquesta coordinació s’emmarca en els circuits i protocols, que assenten les seves bases en el Protocol marc per una intervenció amb diligència deguda en situacions de violència masclista. Des de l’Ajuntament de Vic, aquest 2023, hem treballat per l’elaboració del protocol local, emmarcat i coordinat també amb el circuit comarcal.
6 Revista de Vic Novembre | Desembre
CARLOTA GURT
Els Llibres Biografia del foc La vida, sovint, és un enigma. Les decisions que prenem, les relacions que establim i els camins que seguim poden conduir-nos a llocs inesperats, plens de misteri i sorpreses. És aquesta incertesa de la vida la que Carlota Gurt explora i exposa amb gran habilitat a través de les seves pàgines en "Biografia del foc", una obra literària que planteja interrogants incòmodes i reflexiona sobre les complexitats de les relacions humanes. Gurt, nascuda a Barcelona el 1976, no és només una escriptora, sinó també una autora amb una vida diversa i rica en experiències. Amb més de deu anys dedicats a la traducció i una carrera anterior com a productora en el món de l'art i la cultura, la seva visió de la vida i les relacions està enriquida per una varietat d'interaccions i experiències humanes. Aquesta riquesa es reflecteix de manera vívida a les seves obres, incloent "Biografia del foc". L'obra, publicada per l'Editorial Proa a l'agost del 2023, presenta un retrat complex de la condició humana. A través de les seves pàgines, els lectors es veuran immersos en un món d'angoixa i amor, d'herois i personatges esclaus del seu propi cor. Gurt trenca amb les narratives tradicionals i abraça la complexitat dels sentiments humans, oferint una mirada
SANTIAGO POSTERGUUILLO
Maleïda Roma Cap escriptor podia imaginar una vida com la de Juli Cèsar. Només Santiago Posteguillo pot escriure-la. «Posteguillo aporta ritme i rigorositat al mite de Juli Cèsar». El País «El gran escriptor espanyol de novel·la històrica aborda el més genial dels homes». El Mundo Més de 300.000 exemplars venuts de Roma soc jo a l'Estat espanyol. Més de 4.500.000 exemplars venuts de l'obra de Santiago Posteguillo.
franca i crua als desitjos i les ànsies de les persones. Les històries que es desenvolupen a "Biografia del foc" són un testimoni de la imprevisibilitat de la vida i les conseqüències de les decisions que prenem. Aquesta obra no busca proporcionar respostes fàcils, sinó que convida els lectors a explorar les intricades de les relacions humanes amb tota la seva complexitat. A través d'una prosa addictiva i una llengua vibrant, Carlota Gurt captura l'atenció dels lectors i els manté enganxats mentre exploren les profunditats de les emocions i les experiències humanes. Les seves paraules ens conviden a reflexionar sobre el misteri que envolta la nostra existència i sobre com les nostres accions poden conduir-nos a móns inesperats. "Biografia del foc" no només és una obra literària, sinó una invitació a explorar la complexitat de la vida i les relacions. A través de les històries i els personatges que omplen les seves pàgines, Carlota Gurt ens recorda que la realitat és imprevisible i que tots estem subjectes a les forces de l'atzar i les decisions que prenem. Aquest llibre és una obra que ens recorda que, fins i tot en les tenebres de la incertesa, hi ha un món ric en possibilitats i sorpreses que val la pena explorar.
acadèmiques, el 2006 va veure la llum la seva primera novel·la, Africanus: El hijo del cónsul, primera part d'una trilogia que va continuar amb Las legiones malditas i La traición de Roma. També és autor de la «Trilogía de Trajano», composta per Los asesinos del emperador, Circo Máximo i La legión perdida. Posteguillo ha rebut el Premi de la Setmana de Novel·la Històrica de Cartagena, el Premi a les Lletres de la Generalitat Valenciana el 2010 i el Premi Barcino de Novel·la Històrica de Barcelona el 2014, i va ser nomenat Escriptor Valencià de l'Any el 2015. El 2018 va ser guardonat amb el Premi Planeta per la seva novel·la Yo, Julia, a la qual va seguir Y Julia retó a los dioses el 2020. És l'autor més venut de novel·la històrica en llengua castellana amb més de 4.000.000 de lectors.
Després de l'enorme èxit de Roma soc jo, la novel·la més venuda en castellà a l'Estat espanyol el 2022, Santiago Posteguillo reprèn el seu gran projecte literari, narrar la vida de Juli Cèsar, en A més, ha impartit seminaris sobre ficció històrica l'esperadísaim segon lliurament de la seva saga dedicada al gran personatge de la Roma clàssica. en diverses universitats europees i de l'Amèrica Llatina, i el 2018 va ser professor convidat del Sidney Santiago Posteguillo, filòleg, lingüista i doctor Sussex College de la Universitat de Cambridge. europeu per la Universitat de València, és en l'actualitat professor titular a la Universitat Jaume I Amb Roma soc jo arrenca el seu projecte de Castelló. Ha estudiat literatura creativa als Estats Units, i lingüística i traducció en diverses universitats literari més ambiciós: una sèrie de novel·les del Regne Unit. Autor de més de setanta publicacions dedicades a la vida de Juli Cèsar.
Del 10 al 25 de novembre
BLACK FRIDAY Unitats limitades! Smartphone Xiaomi
Rentadora LG
REDMI 12 MEMÒRIA 256 GB RAM 8 GB
168€ 229
F4WV3009S6W 9KG 1400 RPM BAIX CONSUM
371€ 499
Abans
€
Abans
FRACCIONA-HO FINS A 24 MESOS
€
FRACCIONA-HO FINS A 24 MESOS
Promoció vàlida fins a fi d’existències i en les dates establertes, excepte errors d’impremta.
Dyson V8 ASPIRADOR / ESCOMBRA SENSE FILS 40 MÍN. AUTONOMIA APTA MASCOTES
65”
TV TCL 65P631 4K HDR GOOGLE TV
299€ 399
379€ 599
Abans
Abans
€
€
FRACCIONA-HO FINS A 24 MESOS
Apple Watch SE 2023 40-44 MM GPS
Pels més “FRIKIS” de la família…
PREU PER 1 UNITAT - 40 MM
249€ 279 279€ 309
Abans
€
Advanced
DES DE
portàtil amb USB
PREU PER 1 UNITAT - 44 MM
Abans
€
FRACCIONA-HO FINS A 24 MESOS
BOTIGUES A VIC Ctra. de Manlleu, 54-60 Rambla del Carme, 15 Portal de la Rambla, 6
495€ Batedora batuts 85€ Bateria externa 14€ PC
COMPRA ONLINE
isern.net
10.000 mah
… i molts més productes! CANVIS GRATUÏTS FINS AL 31 DE GENER
T’HO PORTEM A CASA
COMPRA AL MATÍ I T’HO PORTEM A LA TARDA!
8 Revista de Vic Novembre | Desembre
Què és NaNoWriMo?
Conèixer quin ha estat l’origen de la pròpia llengua i les seves primeres manifestacions escrites és una curiositat que atreu a tots els parlants de cada llengua. Aquest interès és segurament molt més viu al nostre país i, singularment, a les contrades osonenques, on la llengua és tractada amb tanta cura com estimació. En una recent investigació nostra, els resultats de la qual han estat exposats al llibre Lletres que parlen: viatge als orígens del català, publicat per La Magrana el mes de març de 2023, donem tots els detalls al respecte, però ara voldríem presentar un brevíssim resum de la nostra recerca. El català, com totes les altres llengües romàniques, és el resultat de l’evolució del llatí arribat al nordest de la península ibèrica arran de la conquesta romana. Però el llatí que ens va arribar, el parlat pels invasors, era una parla col·loquial, plena de dialectalismes i de barbarismes de tota mena, adquirits a la mateixa Roma i en la difusió pels successius territoris per on s’expandiren les legions romanes, formades aquestes per soldats d’origen ben divers. Aquesta llengua, que era la viva, la parlada a casa i al carrer, barrejada amb les parles autòctones del territori de la futura Catalunya, anà configurant una nova modalitat que, amb el temps, donarà origen a una llengua derivada del llatí, però diferent d’aquest idioma i amb personalitat pròpia: serà la nostra llengua catalana. Però quan hom pot dir que té lloc aquest canvi, el pas d’una parla llatina a una altra de nova i distinta? A nosaltres, ens ha semblat trobar indicis fefaents d’aquest moment, pel cap baix, ja al segle iv dC En efecte, enmig dels escrits que ens han pervingut del bisbe de Barcelona sant Pacià, un home de gran cultura i excel·lent coneixedor dels millors autors de textos clàssics de la llengua llatina, deixa escapar algunes paraules, algunes expressions i algunes construccions gramaticals més properes a una llengua romànica que no pas pròpies de la llatina. No era aquesta una situació exclusiva de les futures terres catalanes. També en altres territoris de la Romània es troben exemples d’aquest canvi. Àdhuc en Sèneca, que es referia als temps anteriors a ell “en què parlàvem llatí”, podem veure la consciència d’un canvi lingüístic. I com hom procedia en tals circumstàncies, de les quals al nostre país només en tenim documentació escrita conservada des del segle ix? De primer, la persona o persones interessades a formalitzar un acte de naturalesa jurídica anava a veure un eclesiàstic per demanar-li’n l’escripturització. (Fig. 2) Si acceptava, aquest prenia nota en unes tauletes encerades de les dades essencials. Tot seguit. redactava, en les mateixes tauletes, un esborrany del document, i explicava el contingut a l’interessat. Si aquest donava la seva aprovació, quedaven amb
l’eclesiàstic per a un altre dia, en el qual el clergue ja hauria passat el text a net damunt un pergamí, que havia de ser signat, ni que fos heterògrafament, per tres testimonis. Car fins a inicis del segle xiii no apareix la figura del notari amb capacitat de donar fe pública d’un acte amb la seva sola signatura. Atès que els testimonis també solien ésser analfabets, l’escivà del document, l’eclesiàstic sol·licitat, havia de tornar a explicar o a llegir en presència de tots la redacció final del que havia escrit. Si tothom manifestava el seu acord, firmaven, ni que fos amb un simple puntet els qui no sabien de lletra, i el document adquiria la condició de text original, autèntic i legal. Nosaltres, però, discrepem d’aquestes interpretacions. Per a nosaltres, només hi hagué una sola traducció. Aquesta s’hauria dut a terme de manera col·legiada per diversos jutges sota la direcció del gran jutge i canonge de la Catedral de Barcelona Ponç Bonfill Marc, i s’hauria realitzat dins el primer terç del segle xi, un poc abans de la compilació del primitiu nucli dels Usatges. D’altra banda, pensem que el full montserratí correspon a un còdex copiat a Barcelona cap als anys 1230-1240. Pel contrari, el foli urgellenc hauria estat copiat entre els anys 1060-1080, possiblement pel prevere Traver Radolf, capellà de Santa Maria d’Organyà. Per tant, aquest darrer full seria la resta del més antic llibre escrit totalment en català, i Organyà mantindria la condició de bressol d’aquesta primera còpia i d’altres documents de gran mèrit, precursors dels inicis de la nostra literatura, els primers autors de la qual donem en el nostre llibre. Les cèlebres Homilies d’Organyà, per una altra part, les reputem copiades a Organyà mateix entre els anys 1220-1230 i, al nostre entendre, serien la resta d’un quadern, no d’un llibre, i d’un quadern no pas destinat a un ús litúrgic, sinó més aviat de finalitat escolar, amb la intenció d’ensenyar, als futurs canonges de Santa Maria d’Organyà, a predicar en català al poble fidel, tal com els corresponia per llur condició de canonges regulars de sant Agustí.
10 Revista de Vic Novembre | Desembre
Es pot gaudir de Netflix, Disney i Spotify amb una rebaixa del 80%? Dos antics estudiants de la Universitat de Vic dirigeixen Sharingful, una eina per compartir subscripcions a plataformes d'entreteniment i serveis.
El passat mes de febrer, Netflix enviava un correu electrònic als seus usuaris per informarlos d’una nova estratègia amb els comptes compartits. Principalment, amb aquesta mesura, la plataforma nord-americana vol evitar que els usuaris comparteixin el servei amb gent que viu fora de la llar. Mesos més tard, altres multinacionals com Disney ja no descarten anar pel mateix camí que Netflix. Més enllà d’accions concretes, veus expertes del sector situen aquest canvi de política en la necessitat de treure més rendiment econòmic als continguts Davant d’aquest escenari, el consumidor es mobilitza i torna a recórrer a eines alternatives per continuar consumint continguts del màxim nombre de plataformes i a un preu reduït. Una d’aquestes iniciatives és Sharingful i té el seu origen en una idea de Gerard Garrote i Guillem Vestit, dos antics estudiants de Multimèdia a la Universitat de Vic. “Quan estudiàvem sempre veiem que molta gent compartia l'accés a determinades plataformes i ens va venir al cap que això es pot convertir en una idea de negoci”, descriu Vestit durant una conversa amb VIA Empresa. Segons un estudi de la consultora Simon-Kucher, el nombre de subscripcions a plataformes d’streaming ha crescut un 3% a Espanya en comparació amb l’any 2022. El treball final de grau com a punt de partida L’any 2019, Gerard Garrote i Guillem Vestit van aprofitar l’obligació del treball final de grau a la Universitat de Vic per presentar l’embrió del qual és l’actual Sharingful. Un cop superada aquesta etapa formativa, els dos emprenedors van iniciar la fase empresarial amb el suport de la Cambra de Sabadell i l’acceleradora Conector. “Ens va servir molt el suport dels mentors de màrqueting i finances, perquè nosaltres no teníem cap mena d’experiència en aquests àmbits”, explica Garrote. En paral·lel, els fundadors de Sharingful també van orientar el seu projecte, mitjançant l'ajuda de Barcelona Tech.
Des del mes de març del 2021, sota els principis de l’economia col·laborativa, els usuaris de Sharingful poden accedir a serveis de música (Spotify, Apple, Amazon i Youtube), cinema (Disney Plus, HBO i Netflix), esports (Dazn, Orange TV, Movistar Plus i Eurosport), lectura (Nextory), educació (Duolingo, Lingo i Master Class), jocs (Nintendo), benestar (Headspace i Gaia) i productivitat (Adobe, Canva i Microsoft). “L’aplicació ofereix més privacitat, no cal donar cap número de telèfon i hi ha flexibilitat de pagament”, apunta Gerard Garrote a l’hora de visibilitzar les diferències de la seva eina en comparació amb iniciatives similars. Sharingful insisteix que la seva aplicació pot arribar a representar una reducció de la despesa d’un 80%. Actualment, a més de la tasca de Vestit i Garrote, dues persones gestionen l’àrea d’atenció al client i altres accions com el posicionament SEO. “Un altre dels nostres punts forts és l’atenció al client, en tot moment som intermediaris de qualsevol necessitat que pugui tenir el client”, puntualitzen els fundadors.
Consolidar el mercat estatal Gran part dels 50.000 usuaris de Sharingful es concentren a l’Estat i Amèrica Llatina. Ara per ara, l’objectiu principal és consolidar el mercat espanyol abans de plantejar una nova expansió. “Hi ha interès dels inversors, però aquests també estan a l’expectativa de com es consolida el nostre ecosistema”, manifesta Vestit. L’horitzó de Sharingful implica incrementar la presència de plataformes no estretament lligades al món de l’entreteniment. Davant les incerteses i la volatilitat d’un negoci estil Netflix, Gerard Garrote i Guillem Vestit reconeixen que el futur de les plataformes passa “per l’ús compartit o bé una gran plataforma que ho tingui tot, fet improbable ara mateix”. De mitjana, els preus de les subscripcions han pujat un 25%. Aleix Ramirez - ViaEmpresa https://www.viaempresa.cat/empresa/ netflix-disney-spotify_2188301_102. html?utm_source=butlleti&utm_ medium=butlleti-mati&utm_ campaign=butlleti-mati-2023-10-04-ca
Ens avancem al Black Friday
FORD PUMA ST-LINE 125CV Amb 4 anys de manteniment i garantia*
per 23.900 euros
*Preu subjecte a condicions. Consulta al concesionari.L'oferta inclou Ford Protect i Ford Protect Manteniment a 4 anys o 60.000 km (el que abans succeeixi), amb garantia comercial addicional estesa i les revisions oficials segons els intervals de manteniment pautats per Ford, subjecte als termes i condicions aplicables al contracte ofert per Ford España, S.L. Oferta aplicable a unitats demanades en el mes. La versió visualitzada del vehicle pot no coincidir amb l'oferta.
Carrer Eix 11 de setembre, 26 08500 Vic (Barcelona) 938 83 24 11 www.garatgecentral.com
12 Revista de Vic Novembre | Desembre
Realitats de Vic 1896 - 6ª part (IV) Llonganissa de Vic per Miquel dels Sants Molist Badiola
En el darrer article vaig donar dades numèriques relacionades amb els porcs sacrificats al dia a Vic en determinat any (100 unitats al 1877). Es dona la coincidència que tenim el número d’habitants de Vic del mateix any estudiat segons l’Institut d’Estadística de Catalunya: 13.087. Una de les funcions d’aquesta institució és elaborar taules numèriques a partir dels censos de població i dels padrons municipals d’habitants de tota Catalunya. Per sort, té dades d’anys anteriors i, per tant, es pot saber, matemàticament parlant, la quantitat de porcs sacrificats en aquells temps. És evident que les exactituds no coincideixen amb el món històric, però, a manca d’altres dades, ens donen una orientació dels sacrificis que tenien lloc en èpoques passades. Passem a veureles per curiositat. L’any 1860, Vic tenia 13.697 habitants i, aplicant la regla de tres, comprovem que es mataven 104 porcs diaris. I, al 1857, 1787 i 1717, la capital osonenca disposava de 14.343, 9.193 i 4.911 habitants respectivament. Per tant, els resultats correlatius serien 110, 70 i 38 porcs sacrificats al dia. Tornant al 1877, crec que la quantitat de carn de porc consumida habitualment en aquella època pels ciutadans era molt menor. Així, havien d’existir vàries empreses d’embotits que es “nodrien” de la resta d’unitats de bestiar porcí. Hipotèticament, les dades d’anys anteriors que he donat, podrien ser certes també. Per comprovar-ho, el primer que s’hauria de corregir és la concepció actual que es té sobre els inicis de la fabricació de les llonganisses vigatanes, a nivell industrial, a mitjans de segle XIX, com he vist en algun llibre. Les proves en les que em baso són diverses, començant per la lectura del Diario noticioso universal de Madrid, de dimecres 9 de juny de 1762 -pàgina 4-: “La libra de Salchichón de Cathaluña à 42.2 (maravedís?)”. Per saber una mica més d’aquesta concisa informació, hem de retrocedir al mateix diari fins el 4 de juny. Era un “Arancel de los precios, y posturas, que dà el Repeso Mayor de esta Villa de Madrid, con la calidad de por ahora, à los Generos que se registran en su Peso Real, y venden este presente mes de Junio, siendo los Generos de buena calidad…”. Com es pot veure, el tema de què tracta aquest diari és econòmic i, en concret, dels preus i taxes a pagar segons els productes destinats a la venta a Madrid. És a dir, era un símil als burots a Catalunya, els quals eren una font important d’ingressos pels ajuntaments. També en podem extreure una altra hipòtesi ben lògica, tenint en compte la gran quantitat de bestiar porcí
que es sacrificava: inicialment a la llonganissa de Vic se l’anomenava Salchichón de Cathaluña per a que es tingués referència segura d’on venia el producte. La capital ausetana encara no era una ciutat prou coneguda a nivell nacional i, els empresaris vigatans ho cregueren més adequat. En definitiva, abans de la Revolució Francesa, ja hi havia una organització comercial sòlida, a nivell nacional, establerta a les empreses llonganissaires de Catalunya. Per tenir llonganisses a Madrid, fa falta un mercantilisme estructurat, transformat en empreses, amb classe treballadora, amb una maquinària (aleshores primària) per a l’elaboració d’aquest producte, i amb un mitjà de transport que faciliti la seva transacció. Precisament, a aquesta última faceta se li ha de donar més valor ja que les llonganisses eren transportades amb medis més rudimentaris al no haverhi encara transport ferroviari. Per tant, sota el meu punt de vista, s’hauria de retrocedir encara més en el temps el fet d’establir la data inicial de la revolució industrial catalana i no centrar-nos en el sector tèxtil sinó en el càrnic. Aquesta teoria que he exposat està recolzada per les “Cartas Marruecas”, realitzades entre 1773 i 1774 per José Cadalso que és una de les figures literàries més importants del segle XVIII, a nivell espanyol. En una d’elles descriu: “Los Catalanes son los Pueblos mas industriosos de España. Manufacturas, pescas, navegación, comercio, asientos, son cosas apénas conocidas en otras Provincias de la Península (les llonganisses sí que ho eren), respecto de los Catalanes. Los campos se cultivan, la población se aumenta, los caudales crecen, y en suma parece estar aquella nación (a) mil leguas de la gallega, andaluza y castellana. Pero sus genios son poco tratables, únicamente dedicados á su propia ganancia é interés.” Altra informació referent a les llonganisses al segle XVIII ens la relata el “Mercurio historico y politico” del mes de desembre de 1781. Era un periòdic de clara orientació oficial el control del qual el feia directament la Secretaria de l’Estat, que alhora els finançava. En l’apartat de “Noticias de España”, a la seva pàgina 381 relata: “Dia 23 (de noviembre de 1781). Habiendo el General, de acuerdo con el Comandante de Artillería, determinando que se pague un tanto por cada salchichon que se conduzca al puesto del depósito para las baterías que se han de construir, se ha señalado el precio 15 rs. por cada uno de los mayores; y hoy mismo que han principado las Brigadas esta operacion, se ha experimentado la ventaja que resulta a la Real Hacienda,
y á la prontitud de sus transportes que hacen los Soldados con el mayor gusto y alegria. El fuego de los enemigos ha sido vivísimo; pero sin ocasionarnos desgracia alguna.” D’aquestes paraules se’n pot extreure la informació que les llonganisses eren una font d’alimentació habitual pels soldats que batallaven al ser fàcil de portar, nutritiva, tenia un preu raonable i donava vigor al regiment. Llegint més a fons el text, he comprovat que ens trobem en la guerra contra els anglesos per alliberar Menorca. L’havien conquerit el 1708 i, pel Tractat d’Utrecht, va passar a sobirania britànica el 1713. Ara pla! No lligo caps... Els anglesos, en teoria, ens volien ajudar preparant la defensa de Barcelona pel que fa a l’11 de setembre de 1714; però la vinguda dels seus vaixells que havien de creuar aigües del Mediterrani, des de Maó, al final no va tenir lloc. Aquesta ciutat insular, com a capital de Menorca, és evident que “entra” en el que serien els Països Catalans i, com a tal, l’havíem d’haver defensat aferrissadament... No vam fer res per impedir-ho. Per tant, els anglesos no es poden alabar tant com es fa en l’actualitat en aquest aspecte concret; i, més encara, sabent que, en la reconquesta de Menorca, hi van morir catalans com es pot veure en
aquest fragment del mateix periòdic: “Dia 2 (de diciembre de 1871). Habiendose serenado el tiempo, continúa la Tropa con menos incomodidad en conducir los salchichones á los depósitos de la trinchera. Los enemigos nos han muerto con su fuego un Soldado del Regimiento de Cataluña, y herido otros dos, uno de ellos de cuidado” (Mercurio histórico 12-1781, 396). Així doncs, Jaume Collell no va tenir en compte l’afer “Menorca” en les seves paraules predicades en un sermó fet a l’Església de Ntra. Sra. De la Mercè, de Barcelona. Les relata en sentit positiu (crec jo): “… la Reina Ana de Inglaterra envió una carta á los concelleres de nuestra ciudad (Vic), prometiéndoles socorro y ayuda en la necesidad a que la reducía el duque…” (El Norte Catalán 24-101914, 3). S’ha de dir que, les paraules de la Reina, “el vent se les va endur” i, el que va ser real, fou la conquesta de Menorca que s’havia consumat un any abans. Mentre als vigatans ens donava un alè d’esperança; per sota mà, havien fet molt de mal a ses Illes. Finalment, es reconquerí el 6 de febrer de 1782. Es veu que menjar llonganisses, als soldats catalans, els donà forces. (continuarà)
aicat 3531
AQUESTS SÓN ELS MOMENTS QUE VALOREM EL VALOR DE CASA NOSTRE
938 89 42 77
INFO@HABITATGE.COM
HABITATGE.COM
VIDRE - TANCAMENTS - TANQUES DE JARDÍ - BANY - COMPLEMENTS - PORTES DE GARATGE
La recepta
Andreu Gomez Cuiner del Restaurant Ona
Croquetes de pernil ibèric de l'Ona
En una cassola, fongueu la mantega i confiteu les cebes trossejades fins que estiguin daurades. Afegiu la farina i remeneu-ho constantment a foc mitjà durant uns 5 minuts fins que la farina es torri. Retireu del foc i deixeu-ho refredar. En una altra cassola, poseu la llet juntament amb l'os de pernil i la nou moscada. Porteu-ho a ebullició a foc baix i, un cop arrenca l'ebullició, apagueu el foc i deixeu que l'os de pernil doni gust a la llet. Un cop el preparat de farina i ceba estigui fred, afegiu la llet a poc a poc mentre remeneu amb una batedora de mà. Augmenteu el foc a mitja potència i continueu remenant fins que la barreja comenci a espessirse. Afegeixeu el pernil ibèric trossejat i remeneu amb una espàtula de fusta fins que la barreja sigui homogènia. Afegeixeu sal al gust. Tapeu la barreja amb paper film i deixeu-la refredar a la nevera durant tota la nit. L'endemà, pren petites porcions de la massa i forma les croquetes. Passeu-les per farina, ou batut i pa ratllat, donant-los la forma característica de croqueta. Col·loqueu-les en una safata i guardeu-les a la nevera durant una hora i mitja. Per fregir les croquetes, escalfeu oli abundant en una paella fonda. Quan l'oli sigui ben calent, afegiu les croquetes i fregiu-les fins que estiguin daurades per tots costats. Utilitzeu una espàtula ranurada per girar-les amb cura. Un cop les croquetes estiguin ben daurades, retireu-les de la paella i col·loqueu-les sobre paper de cuina per eliminar l'excés d'oli. Les croquetes tenen els seus origens a Europa, i es creu que van sorgir durant l'Edat Mitjana com una manera d'aprofitar les sobres de carn i altres ingredients. En aquella època, la cuina es basava en aprofitar al màxim els recursos disponibles, i les croquetes esdevingueren una manera popular de fer-ho. Ara podeu gaudir d'aquestes delicioses croquetes de pernil ibèric com a aperitiu o plat principal. Bon profit!
Ingredients: ● 200 g de pernil ibèric tallat petit ● 1 os de pernil ibèric ● 1, 5 l de llet ● 125 g de farina ● 80 g de mantega ● 2 cebes de figueres ● Sal pebre i nou moscada Per arrebossar: ● 2 ous ● pa ratllat ● farina
18 Revista de Vic Novembre | Desembre
Descobreixen restes d'ayahuasca al cabell de mòmies de Nasca
Un destacat estudi realitzat per investigadors de la Universitat de Varsòvia ha aportat evidència sobre l'ús de substàncies psicodèliques com l'ayahuasca i el cactus de San Pedro fa aproximadament dos mil anys.
En l'estudi es van analitzar vinti-dues mòmies de les runes del centre cerimonial de Cahuachi, un lloc sagrat de la civilització Nazca. Segons informa El País, particularment destacable és el cas d'un nen que hauria estat sacrificat als déus i que hauria consumit el cactus de San Pedro (Echinopsis pachanoi) abans de ser ofert a les divinitats. Val la pena recordar que aquesta cactàcia té una àmplia tradició en la medicina tradicional i ritual de la zona dels Andes, on és coneguda per les seves propietats psicoactives, ja que el cactus de San Pedro és una de les espècies amb major concentració de mescalina, situant-se només després del peyote. En el cas del nen sacrificat, els investigadors teoritzen que el consum d'una beguda psicodèlica (o potser inhalada) mostra la importància religiosa i cerimonial d'aquesta planta en
aquesta cultura. El descobriment representa l'ús més antic d'aquest cactus registrat fins a la data. En altres mòmies es van trobar restes de fulla de coca i de Banisteriopsis caapi, el component principal de l'ayahuasca. L'ús d'aquestes plantes, amb un consum que data entre l'any 100 aC i el 450 dC, indica l'existència d'una antiga ruta comercial de plantes psicotròpiques, possiblement transportades des del nord del Perú o la regió amazònica a través de la Cordillera dels Andes.
L'evidència suggereix que les substàncies ingerides durant els rituals van canviar amb el temps: l'ayahuasca i la mescalina van perdre prioritat davant del consum de coca, que va començar a ser més comú després de la conquesta de Nazca pels wari al voltant de l'any 750 dC. No existeixen registres escrits sobre aquesta cultura preincaica que va produir uns fascinants geòglifs; tot el que se sap prové d'investigacions arqueològiques i, per tant, en gran part, continua sent un enigma.