REVISTA DE VIC ABRIL 116 - Història de Vic

Editorial

HISTÒRIA DE VIC

"El temple Romà de Can Forcada" és una obra fascinant que ens transporta a través del temps i l'espai a l'antiga Catalunya romana. Escrit per Carles Forcada i meticulosament editat per l'escriptor Xavi Ruiz, aquest llibre ofereix una mirada única a la història i les vivències personals d'una família en un entorn ric en història i cultura.

A través de l'extracció de llibres, cartes, poesies i records personals, el llibre ens guia a través dels corredors del temps, revelant els secrets i les intrínseques de la vida quotidiana en una Catalunya antiga. Des dels paisatges idíl·lics de Can Forcada, cada pàgina ofereix una nova perspectiva sobre com era la vida en aquesta època passada.

La reescriptura, recopilació, edició, muntatge, actualització i correcció a càrrec de Xavi Ruiz garanteixen una experiència de lectura fluida i enriquidora.

"El temple Romà de Can Forcada" és una obra imprescindible per als amants de la història, la cultura i la literatura catalanes. Descobreix una època passada i deixa't captivar per la riquesa i el magnetisme del passat en aquesta emocionant obra literària.

"El temple Romà de Can Forcada" es un llibre imprescindible en les biblioteques vigatanes, una manera d'entendre una epoca i de com vivien les families en un Vic de principis del segle passat.

Desde l'editorial de la Revista de Vic, volem donar les gràcies a la familia Forcada per la disposicio i les facilitats obtingudes tant de dades com de cessio de documnets.

Esperem que gaudiu un mes mes de la Revista de Vic i bon Sant Jordi

LA PORTADA

LA RECEPTA

ENAMORATS DE LA CULTURA

diba.cat/sant-jordi

Els Llibres UN

Torna "la veu napoleonica, que no escriu sinó que boxeja" (El Cultural), Premi Goncourt des Lyceens, el Gran Premi de Novel·la de l'Academia Francesa, el Premi Lire, el Premi Que Leer, el Premi San Clemente i el Premi Internacional Alicante Noir.

El 2 de juliol de 2022 dos delinqüents es disposen a dur a terme un atracament en una important joieria de Ginebra. Un incident que difereix molt de ser un simple robatori. Vint dies abans, en una urbanització de luxe a la vora del llac Leman, la Sophie Braun es prepara per celebrar el seu quarante aniversari. La vida li somriu: viu amb la seva família en una mansió envoltada de boscos. Pero el seu món idíl·lic està a punt de trontollar. El seu marit està embolicat en una trama de petits secrets. El seu veí, un policia de reputació impecable, s'ha obsessionat amb ella i l'espia fins i tot en els moments mes íntims. I un home misteriós li fa un regal que posa en perill la seva vida. Caldran diversos viatges al passat, lluny de Ginebra, per trobar l'origen d'aquesta intriga diabolica de la qual ningú sortirà indemne.

Joël Dicker va néixer a Suïssa el 1985. El 2010 va obtenir el Premi dels Escriptors Ginebrinos amb la seva primera novel·la, Els últims dies dels nostres pares (Alfaguara, 2014). La veritat sobre el cas Harry Quebert (Alfaguara, 2013) va ser guardonada amb el Premi Goncourt des Lycéens, el Gran Premi de Novel·la de l'Acadèmia Francesa, el Premi Lire a la millor novel·la en llengua francesa i, a Espanya, va ser escollida Millor Llibre de l'Any pels lectors d'El País i va merèixer el Premi Qué Leer al millor llibre traduït i el XX Premi San Clemente, atorgat pels alumnes de batxillerat de diversos instituts de Galícia. Traduïda amb gran èxit a quaranta-dos idiomes, s'ha convertit en un fenomen literari global i conforma, juntament amb El Llibre dels Baltimore (Alfaguara, 2016) i El cas Alaska Sanders (Alfaguara, 2022), la trilogia protagonitzada pel personatge Marcus Goldman. Alfaguara també ha publicat el seu relat El Tigre (2017) i les seves novel·les La desaparició de Stephanie Mailer (2018) i L'enigma de l'habitació 622 (2020). Un animal salvatge és la seva darrera obra.

QUÈ VOL DIR ENFADAR-SE?

Dins del vast i imaginatiu món de la literatura infantil, hi ha autors i il·lustradors que brillen amb una llum pròpia, capturant l'essència de les emocions humanes a través de personatges animals. En aquesta ocasió, el renombrat Toon Tellegen, acompanyat del talentós Marc Boutavant, ens conviden a explorar un món ric en emocions a través de deu contes fascinants.

Després de l'èxit aclamat de "Les Cartes de l'Esquirol a la Formiga", Toon Tellegen ens transporta a un nou viatge emocional, presentant-nos animals que van més enllà de la superfície i ens mostren la complexitat de l'ànima animal. Amb una destresa narrativa excepcional, Tellegen ens immersa en les vides dels seus personatges animals, donant veu als seus anhels, temors i, sobretot, emocions.

En aquesta col·laboració única, Tellegen i Boutavant fusionen les seves habilitats per oferir-nos una experiència visual i literària inoblidable. Marc Boutavant, conegut per les seves il·lustracions vívides i expressives,

dóna vida als personatges de Tellegen amb detalls encantadors i colors vibrants. Cada pàgina és una obra d'art en si mateixa, capturant la profunditat de les emocions que travessen els seus protagonistes animals.

El talent i la creativitat de Toon Tellegen i Marc Boutavant no només ens ofereixen un entreteniment captivador, sinó que també ens conviden a reflexionar sobre les nostres pròpies emocions i experiències. A través d'històries com la de la serp sempre enfadada, descobrim la universalitat de les emocions humanes, incloent-hi l'enuig, la tristesa, la melangia, la felicitat i la irritació.

Toon Tellegen, nascut a Den Briel el 1941, no només és un escriptor aclamat, sinó també un metge i poeta venerat pels Països Baixos. Les seves històries han captivat públics de tot el món, sent traduïdes a més de dinou idiomes. Amb un toc de filosofia i una ironia subtil, Tellegen ens guia a través dels laberints de les emocions humanes, utilitzant animals com a vehicles per a la introspecció i la comprensió.

Vida en ordre

Educar en l'ordre per Carla Arguimbau

Has pensat mai com t'afecta l'ordre en l'àmbit emocional i mental? Un espai caòtic pot influir intensament al teu rendiment, a la capacitat de presa de decisions, al teu estat anímic inclús. T'imagines com afecta els nens?

En la societat actual, on el ritme de vida és cada vegada més accelerat i les distraccions són constants, educar als nens en l'ordre s'ha tornat una tasca fonamental per al seu desenvolupament integral. La falta d'ordre al voltant dels nens pot afectar el seu benestar emocional, la seva concentració i la seva capacitat per a dur a terme tasques quotidianes.

En aquest article, vull explorar la importància d'inculcar hàbits d'ordre des de ben petits i oferir alguns consells pràctics per a aconseguir-ho de manera efectiva.

Molts dels meus clients em truquen precisament per això. Ningú els va ensenyar a organitzar, no van aprendre de petits a endreçar o a deixar anar els objectes materials i en molts casos saben que necessiten posar ordre, però no obtenen resultats duradors, o bé no saben que és el que falla, com poden col·locar les coses perquè es mantingui o què passa a casa seva perquè no s'hi sentin a gust del tot. Què us sembla si a les següents generacions les ensenyem de ben petits? Això millorarà el seu desenvolupament cognitiu, social i millora molt la seva autoestima.

Molts cops donem la instrucció de –recull la teva habitació. Però si no els hem ensenyat a fer-ho, no podem pretendre que ho facin bé, i després quan veiem que simplement han amagat les coses o les han apilonat ens enfadem. Dediquem un temps a mostrar com s'ha de fer, i tinguem paciència perquè ho aprenguin. Recorda que millor fet que perfecte!

Tendim a fer les coses nosaltres mateixos perquè és més ràpid i ens evita enfrontaments, però estem negant als nostres fills un aprenentatge molt important que els acompanyarà al llarg de la seva vida. Així que us animo a canviar-ho.

La primera base és tenir clar que els nens aprenen per imitació, així que no podem demanar que siguin endreçats si nosaltres no ho som, intentem que sobretot als espais comuns de la casa es mantingui un mínim d'ordre i que a escala personal la nostra organització sigui la necessària, si no sabem on són les coses, ens oblidem de les cites, perdem molt temps buscant coses o el nostre armari està atapeït i és impossible trobar-hi res, la imatge que ells reben és una contradicció al que els estem dient i, per tant, serà més difícil que ho aprenguin. Si et sents reflectit en aquest dia a dia que t'he descrit, comença per tu, i si no et sents capaç o ho has intentat sense resultats, deixa't acompanyar de professionals com jo que facilitarem el teu camí cap a una vida en ordre que et proporcioni

més temps per a tu i la qualitat de vida que et mereixes. Fet aquest incís, seguim!

Tot es basa en una organització eficient, la planificació i la constància. Que la seva habitació estigui ben organitzada no es tracta només del fet que tinguin la roba ben plegada o les joguines recollides, el més important és que ells sàpiguen fer-ho o si són molt petits almenys que participin en el seu ordre. Sovint, Els nens estan hiperregalats i sobreestimulats, tenen tantes coses que no els hi donen el valor real, posar en ús la regla dels 4 regals pot ajudar a reduir aquest consumisme excessiu en el qual viuen (un regal per aprendre, un que necessiten, un que sigui per portar posat i un que desitgin de veritat) tot i això, de vegades l'entorn no hi ajuda i acaben en habitacions plenes que no deixen ni espai lliure per poder desenvolupar el joc. El primer és seleccionar amb ell quines joguines li agraden, quines són apropiades per la seva edat i quines ja s'han quedat obsoletes. Ensenyar que aquestes joguines poden aportar molta felicitat a altres nens, amics, familiars o fer donacions per famílies més desfavorides ens ajuda a promoure valors com la generositat, solidaritat i a més fomenta un creixement més sostenible, evitant que desenvolupin vincles emocionals amb els objectes i que en un futur no generin una acumulació compulsiva o altres desordres que els afectaran emocionalment. Si tenim joguines heretades que encara no són apropiades, estria bé tenir-les en un espai a part o als alts de l'armari, no barrejades amb aquelles que utilitza de forma habitual, si després d'aquest cribratge veiem que encara té més del que pot gestionar es pot fer una rotació de joguines, n'endrecem unes quantes fora del seu abast i cada cert temps les intercanviem amb les que està utilitzant.

Aprendre a recollir les joguines en acabar i abans d'agafar la següent, els ajuda a millorar la concentració, ja que així només posen la seva atenció en la joguina amb què estan en aquests moments i no en tot l'escampall que els envolta. És important que els avisem quan s'acosta l'hora de plegar, uns minuts abans serà suficient perquè puguin acabar allò que estan fent i fer-se a la idea que han de tornar la joguina a lloc.

Hem de facilitar al màxim que ells mateixos ho puguin mantindré així contra menys coses, millor. I està bé que puguin donar la seva opinió en tot el procés d'organització, en definitiva, és el seu espai i moltes vegades ni tan sols ho tenim en compte per demanar que en pensen, deixar que facin algunes coses a la seva manera i que s'equivoquin, els ensenyarà a rectificar i a establir capacitats organitzatives.

És molt important també que en la mesura

del possible fem que tot estigui a la seva alçada, si no ens necessiten per agafar i desar les coses, són més autònoms i els ajuda a madurar, ja que se senten capaços i útils, això influeix directament a la seva autoestima.

Les coses ordenades en caixes o cistelles facilitarà que puguin categoritzar bé els objectes i posar cartells amb el que hi ha a dins fa que no hagin de recordar tanta informació de cop. La taula on fan els deures també té una rellevància especial, menys és més. Qualsevol distracció que tinguin a prop és un estímul que han d'ignorar i això si ja ens costa a nosaltres, imagineu-vos quina temptació és per a ells... Així que poques coses i espai lliure per treballar.

A escala emocional els ajuda a veure què són capaços de controlar el caos, de recuperar el seu espai en poca estona i accions. Aporta una sensació de seguretat i control. D'altra banda, una habitació recollida i amb un ambient relaxat els farà tindre un descans adequat amb tots els beneficis que això implica.

Les rutines estructurades, com saber que toca fer en cada moment també faciliten la convivència amb ells, tindre la seguretat que vindrà a continuació és molt beneficiós. Finalment, és imprescindible dir que l'orde no l'han d'associar amb connotacions negatives, ho han d'integrar com una cosa natural, no forçada i no utilitzar-la com a càstig. Educar els nens en l'ordre no només implica organitzar objectes físics, sinó també cultivar la seva autonomia i autoestima. En fomentar hàbits d'ordre des de petits estem sembrant llavors per un futur més equilibrat i harmoniós, per als nostres fills i la societat en general. Els hi dona una base sòlida pel creixement personal i un estil de vida més harmoniós en molts aspectes de la vida.

Carla Arguimbau

vidaenordre.com

carla@vidaenordre.com

649814236

Realitats de Vic 1896 -

Llonganissa de Vic per Miquel dels Sants Molist Badiola

Per acabar amb els articles relacionats amb l’interessant món de les llonganisses, faré un petit homenatge al seu origen: el porc Quasi és segur que, la imatge en viu del primer porc anant cap a l’escorxador de Vic sigui la d’aquest esquetx de filmació que podeu observar. La descripció és senzilla: un exemplar del món porcí que és guiat per un pagès, amb el seu bastó, cap a l’escorxador municipal.

El film sencer es va rodar el 1932, pel director de cine amateur, Josep Fontanet i Manén, representant de l’empresa cinematogràfica Kusapia Films Corporation. Pertany al capítol “Per la Plana de Vic” de la sèrie titulada “Excursions per Catalunya”. És un film descriptiu d’una part de la ciutat de Vic després d’una nevada. Les escenes més destacades són les del Pont de Queralt amb les adoberies funcionant a mig gas, el mercat a Plaça, una cobla amenitzant el dia, la Biblioteca Popular i la farola situades a l’actual Plaça del Bisbe Oliva (avui extintes), el Temple Romà amb els dos bustos de personatges il·lustres que hi havia als costats de les seves escales i carrers de l’entorn de Vic. A més, hi ha imatges dels municipis de Santa Eulàlia de Riuprimer i de Folgueroles.

Fet aquest breu homenatge, per acabar aquesta sèrie de nou capítols relacionats amb el món de la llonganisses, explicaré una anècdota molt curiosa que va succeir en els mesos de juliol i agost de 1883 Entre la molta paperassa que he anat remenant d’aquests mesos, vaig trobar una referència que em cridà l’atenció. A la revista satírichumorística barcelonina “El Busilis”, de 5 d’agost (pàg. 4), ens apareix un petit poema de sis versos: Han cogido á un inglés cerca de Vich./ Eso sí que, señores, tiene chic. / Lo supo Cuasimodo,/ Y dijo a alguno de este modo:/ «Haga usté una escursion / A la tierra del rico salchichón»./

És evident que, el meu esperit investigador, començà a plantejar vàries incògnites: Quina relació té un anglès amb les llonganisses? A què es referirà quan diuen “chic”? Perquè hi barregen el personatge principal de la novel·la de Victor Hugo, “Nostra Senyora de París”? O, aquest Cuasimodo, serà un altre senyor? Amb quin transport s’hauria de fer aquesta excursió?

Mica en mica vaig anar veient que, en el relat, aquest embotit té un paper merament identificador de la capital ausetana No obstant això, és un reflexa de la fusió entre els dos conceptes: quan esmentem el

terme llonganissa, automàticament ens ve al cap la paraula “Vic”.

La història comença amb els precs de Sr. D. Emilio Ayllón, jutge municipal del districte del Congrés (dels Diputats) de Madrid, que, amb motiu de la desaparició del súbdit anglès Mr. Malcom Graham, desitjava trobar-lo. Aquest subjecte era veí de Córdoba, d’uns 28 anys d’edat, ros, prim, alt, vestia “decentment” i parlava correctament l’espanyol Arribà “á esta corte” (s’entén Madrid), procedent de la ciutat andalusa esmentada, el 26 de maig últim per a assumptes propis, ignorant-se des d’aleshores on era (La Fe, 02/07/1883, 2). El jutge animava a la premsa de la capital i de la resta de províncies, que convidessin als lectors a prendre part “en este servicio de tan íntimo interés para la dignidad nacional, á fin de averiguar el punto donde pueda encontrarse el indicado Mr. Graham y cualquiera que tenga algún antecedente que suministrar, comparezca inmediatamente en el juzgado” (El Estandarte, 02/07/1883, 2).

El jutge no sabia el rebombori que provocaria amb aquest anunci. Per una part, el governador de Madrid donaria una gratificació de 500 pessetes al que descobrís el parador d’aleshores i la casa on va dormir la primera nit El cònsol d’Anglaterra augmentava la recompensa en 250 ptes. (Ilustración Artística, 09/07/1883, 3). En conseqüència, aquests diners van atraure a molts interessats.

Es donaren situacions diverses com el cas d’una família austríaca que va remetre una fotografia d’un individu que va marxar a la Xina i que suposaven era dit anglès. Un cop vista la imatge, es va arribar a la conclusió que no era el perdut britànic (El Constitucional, 09/07/1883, 3).

D’altres fonts esmentaven que un altre suposat candidat va ser detingut el dissabte 28 de juliol. El jutge de Granollers, Trinitat Gay, per confidències que tenia, sospitava que per la via fèrria de Vic havia de passar el subjecte. Va ordenar el necessari a la Guàrdia civil i aquesta acomplí exactament les ordres rebudes, tot detenint-lo a la capital ausetana. La seva filiació coincidia amb la de l’anglès Mr. Malcom Graham i el posaren a disposició del Jutjat de Granollers (El Diluvio, 30/07/1883, 6090). En el seu poder tenia una quantiosa suma de bitllets de banc (El Pavellón Nacional, 01/08/1883, 3). Posteriorment, el propi jutge entregà el detingut als jutjats de Barcelona. Quan el va veure el cònsol anglès va formular una protesta demanant que fos alliberat perquè hi havia hagut un error (La Iberia, 31/07/1883, 3). Planxa!

Un altre cas el tenim a Alhama de Aragón. El seu jutge municipal informà al governador civil de la província de Saragossa que, en el vagó número 50 del tren mixta, va sortir, custodiat per la guàrdia civil, un individu que es feia dir Fernando Sala i que se suposava era l’anglès Mr. Graham (El Siglo Futuro, 01/08/1883, 3). El detingut argumentava que ell tenia 40 anys i era de mitjana estatura, quant Mr. Graham en tenia 30 i era alt. Però, les protestes no li serviren de res. El Globo de 2 d’agost, descrivia la situació: “Nada, el juez observaba que era rubio, y un rubio no puede viajar impunemente en estos tiempos”

Clar, al final, el conjunt de la premsa denuncià diversos atemptats contra la seguretat individual comesos per l’autoritat amb molta graponeria (El Estandarte, 02/08/1883, 2). Amb sorna, informa El Globo de 2 d’agost: “No hay por esta Península española una persona más o menos constituida

en autoridad, que no ande mirando a la cara de todo el mundo para ver si le cae ese premio (es pagaven 500 lliures esterlines per trobar-lo)”.

Total, El Día de 3 d’agost informava que: “A estas horas han sido detenidos 18 ó 20 ingleses apócrifos: entre ellos, los que fueron en un pueblo de Barcelona y en otro de Granada, han padecido contrariedades y vejámenes, sufriendo graves quebrantos en sus intereses y siendo conducidos por la Guardia civil como unos criminales.” També, El Globo de 3 d’agost, informava que a Madrid ja s’havien presentat al jutge més de vint persones rosses, de cara més o menys anglesa, i tots han resultat anglesos de Conca o de Zamora, rossos extremenys i colorats de l’Aragó (El Globo, 03/08/1883, 3).

El redactor de El Globo, que era ros, estava indignat: “Vivimos a salto de mata como si fuéramos conspiradores políticos; no nos atrevemos á salir á la calle como si viviéramos asediados…, y hay rubio que se tiñe el pelo de negro mate y se deja ribetes en las patillas para mayor abundancia.”

Al final, les notícies sobre aquest afer tan curiós, s’acaben aquí, cosa que vol dir que no van trobar al súbdit anglès Mr. Malcom Graham La deducció lògica de totes aquestes informacions és que hi havia pocs rossos a Espanya, que els jutges i governadors provincials tenien molt poder i que era ben patent el fet d’haver-hi menys llibertats de moviment individual que ara. Tot i que el tema llonganisses ha estat residual en aquest article, considero que n’he tret el màxim suc a aquesta temàtica en els nou articles que he realitzat.

El trastorn i el gen de l'ansietat: És possible suprimir-los?

Els Trastorns d'Ansietat: Una Realitat Global

Els trastorns d'ansietat constitueixen una de les afeccions mentals més esteses a la població mundial. ¿Qui no ha experimentat ansietat en algun moment de la seva vida? No obstant això, per a algunes persones, l'ansietat es converteix en un company constant, manifestant-se en preocupacions excessives i persistents que abasten diverses situacions, passades, presents i futures. Aquests trastorns afecten persones de totes les edats, des de la infància fins a l'edat adulta, i poden manifestar-se en episodis repetits d'ansietat desproporcionada.

Els atacs de pànic són una de les manifestacions més intenses d'aquests trastorns, caracteritzats per una combinació de símptomes físics i psicològics aclaparadors. Des de palpitacions i suor fins a una sensació d'irrealitat o por de perdre el control, els atacs de pànic poden interferir significativament amb la vida diària i portar a l'evitació de situacions desencadenants.

Entre els trastorns d'ansietat més comuns es troben el trastorn d'ansietat generalitzada, la fòbia social i el trastorn d'ansietat per separació. La coexistència de diversos d'aquests trastorns en una mateixa persona no és infreqüent, el que complica encara més el panorama

per a aquells que els pateixen.

A la Recerca de Solucions: Descobrint el "Gen de l'Ansietat"

encara es troben en una etapa primerenca i requereixen més investigacions per validar la seva eficàcia en éssers humans.

El Futur de l'Ansietat:

Tot i els avenços en el tractament dels trastorns d'ansietat, els experts encara no comprenen completament els mecanismes subjacents en el cervell de les persones afectades. El procés de trobar el medicament adequat pot ser llarg i frustrant, el que deixa a molts pacients a la recerca d'alternatives més efectives.

Un raig d'esperança sorgeix d'un estudi realitzat per un equip de recerca del Regne Unit, que van identificar el que van anomenar el "gen de l'ansietat" en el cervell de ratolins sotmesos a estrès. Aquest gen, conegut com a "Pgap2", va ser suprimit per una molècula d'ARN específica, anomenada "miR-483-5p", que va mostrar reduir el comportament relacionat amb l'ansietat en aquests animals.

Els resultats d'aquest estudi obren noves perspectives en el tractament dels trastorns d'ansietat. La possibilitat de desenvolupar teràpies basades en la supressió d'aquest gen ofereix una llum al final del túnel per a aquells que lluiten contra l'ansietat en el seu dia a dia. No obstant això, és important destacar que aquests resultats

Esperança i Possibilitats

A mesura que avancem cap al futur, és fonamental seguir explorant les possibilitats que ofereixen els avenços en neurociència per comprendre i tractar els trastorns d'ansietat. El descobriment del "gen de l'ansietat" representa un pas prometedor en aquesta direcció, oferint l'esperança d'una teràpia més efectiva i específica per a aquells que la necessiten.

En última instància, l'ansietat no només afecta aquells que l'experimenten directament, sinó també als seus éssers estimats i a la societat en el seu conjunt. En trobar solucions més efectives, podem millorar la qualitat de vida de milions de persones a tot el món que s'enfronten a aquesta difícil realitat.

Com va dir una vegada l'escriptora i activista Corrie Ten Boom, preocuparse és portar la càrrega del demà amb les forces d'avui. Si aconseguim alleujar aquesta càrrega, podem permetre que les persones visquin cada dia amb més força i esperança en el futur.

La recepta

Rotllets de carbassó farcits de verdures i formatge

Ingredients:

1 carbassó gran

100 g. de bròquil

200 g. de mató

100 g. de formatge de cabra (rul sense escorça)

1 pebrot vermell rostit

6 tomàquets secs en oli (escorreguts)

100 g. de salsa de tomàquet

Sal (uns 5 grams aprox.)

Pebre negre acabat de moldre al gust

Formatge ratllat tipus cheddar, gouda o similar

Una mica d'oli d'oliva verge extra (per presentar els rotllets)

Els rotllets de carbassó són una opció equilibrada i sana per gaudir a casa. Si hi ha una recepta amb verdures adequada per als que no els agraden les hortalisses… aquí la teniu. No cal que digui que ens trobem davant d'una combinació deliciosa. La potència del seu farciment i gratinat contrasta amb la suavitat del carbassó acabat de fer.

És una recepta amb carbassó que admet múltiples variacions i podeu tunejar-la amb els vostres farcits preferits: salmó, tonyina, bacallà, pollastre, pernil, bacó, altres verdures i molt més. En la vostra imaginació -i en allò que tingueu a la nevera- hi ha el límit.

El carbassó és una hortalissa molt versàtil que dóna un joc increïble a la cuina i amb la qual podeu fer moltíssimes receptes. A més d'aquests rotllets de carbassó, que estan de llampec, queda genial en truita, en format crema, en samfaina, etc. Quan comprem un carbassó per omplir com en aquesta recepta hem de fixar-nos que el carbassó sigui d'una mida mitjana, per evitar així més nombre de llavors. Hem d'escollir un carbassó que sigui compacte i ferm, de color clar, brillant i sense magullades.

Per conservar-lo el millor és guardarlo en un lloc fresc i sec, si és possible a temperatura ambient. Encara que si fa calor el millor és optar per la nevera, on

aguanta sense cap problema un parell de setmanes. Aquí teniu una altra recepta amb carbassó deliciosa que voldràs menjar diàriament, t'animes a tastar-la?

Preparació de rotllets de carbassó En un recipient ampli i fondo barregem bé el mató amb el formatge de cabra. Piquem finament (o ratllem) el bròquil cuit. Jo ho he fet al vapor, cinc minuts, però es pot coure en aigua abundant, saltar en una paella o al microones. Allò que us resulti més còmode. Afegim el bròquil a la barreja de formatges i remenem per integrar.

A continuació piquem finament el pebrot vermell rostit i també els tomàquets secs. Com més fi sigui el tall, millor. Agreguem tots dos a la barreja anterior i remenem per integrar. Salpebrem la barreja al gust, tenint en compte que el mató és força insípid. Recomano que ho proveu per no quedarvos curts.

Un cop llesta la farsa o barreja del farcit la deixem reposar a la nevera mentre tallem el carbassó en fines làmines. Per a aquesta tasca convé fer servir una mandolina perquè

el tall queda genial, molt fi i homogeni. En cas de no comptar amb aquest utensili, sempre podeu estirar un bon ganivet i ferho a mà.

Farem servir només les làmines de la part central, que són les més amples. Les col·loquem sobre la taula de treball i estenem una fina capa de farciment per sobre, deixant l'extrem final buit.

Enrotllem cadascuna de les làmines de carbassó, procurant no estrènyer molt perquè el farciment no es desplaci en excés cap al final. No passa res si això passa, ho retirem i continuem amb la resta del procés.

Cobrim la base d'una plata per a forn amb una capa de salsa de tomàquet i un rajolí d'oli d'oliva verge extra, col·loquem els rotllets a sobre. Després estenem sobre cada rotllet una cullerada de salsa de tomàquet, oli d'oliva verge extra i amb formatge ratllat.

Portem la font al forn, preescalfat a 220º C amb calor amunt i avall, i coem els rotllets de carbassó durant 15-20 minuts o fins que la superfície estigui daurada. Retirem i deixem reposar uns minuts abans de servir perquè perdin una mica de temperatura i els puguem gaudir bé a gust.