REVISTA DE VIC AGOST 120 - L'ESTIU MES CALORÓS

Editorial L’ESTIU MES CALORÓS L'estiu és molt més que una simple estació de calor i vacances; és un moment d'efervescència cultural que transforma carrers, places i racons en escenaris de creativitat i diversió. Des de festivals de música a fires d'artesania, passant per teatres a l'aire lliure i cinemes sota les estrelles, l'estiu és una temporada privilegiada per gaudir d'una àmplia varietat d'activitats culturals que ens recorden la riquesa de la nostra societat.

Un dels aspectes més emblemàtics de la cultura estival és la proliferació de festivals de música.

La literatura, per la seva banda, es fa present en forma de fires del llibre i trobades amb autors.

Aquestes activitats no només fomenten la lectura, sinó que també ofereixen una plataforma perquè els escriptors puguin compartir les seves obres i reflexions amb els lectors. La Setmana del Llibre en Català o la Feria del Libro de Madrid són exemples de com la literatura pot ser una festa per als sentits.

A més, l'estiu és un moment ideal per a les exposicions d'art i les fires d'artesania. Els mercats artesanals, sovint ubicats en espais emblemàtics, ens permeten descobrir l'habilitat i la creativitat dels artesans locals, alhora que fomenten el consum responsable i sostenible.

Les galeries i museus també aprofiten l'afluència de visitants per presentar exposicions temporals que sovint sorprenen i inspiren.

LA PORTADA

LLIBRES

LA RECEPTA

ACTUALITAT

VIDA EN ORDRE

ARTICLE

Editor i director: Xavi Ruiz Maquetació i impressió: graficvic.com Administració: Marta Anglada Redactors: Carla Arguimbau Miquel S. Molist Badiola Elisabet Jorquera Ariadna Jutglar i varis Dipòsit legal: B 18552-2014 Telèfon: 655 45 42 33 Mail: info@larevistadevic.cat www.revistadevic.cat

@revistadevic

4 Revista de Vic Agost | Setembre

Els Llibres DAVID MARTÍ

LES DONES QUE ABRAÇAVEN ELS ARBRES Barcelona, 1992. A la Sofia, una periodista que viu el seu millor moment durant la celebració dels Jocs Olímpics, la traïció de la persona que més s’estima li trastoca l'existència. Després de patir un greu accident, i empesa per la necessitat de trobar un nou sentit als seus dies, acabarà vivint una aventura prodigiosa en escriure un reportatge sobre els arbres més vells del món. De la mà d’un vell professor de Botànica i un fotògraf de National Geographic, coneixerà ’autèntic valor de l’amistat, el

coratge i l’amor veritable en un bell indret de Catalunya: les Terres de l’Ebre. Enmig de les oliveres del Montsià i dels arbres monumentals del massís dels Ports, allà on va inspirar-se el jove Picasso, descobrirà la història de les bruixes d’Ulldecona, una nissaga de dones sàvies hereves d’un gran secret.

Les dones que abraçaven els arbres és un cant a la llibertat, a l’amor i al poder sanador de la natura. Un homenatge únic a les oliveres mil·lenàries i a les dones sàvies de les Terres de l’Ebre.

DAVID MADÍ I CENDRÓS

MERÈIXER LA VICTORIA El Procés vist amb la perspectiva d’un dels seus estrategs El llibre que teniu a les mans està narrat des d’una llibertat responsable. Per tant, juntament amb tu el llegiran una pila de policies, jutges, fiscals, agents d’intel·ligència i, per descomptat, inspectors d’Hisenda. En aquest relat, evidentment, hi ha vivències pròpies, però també moltes altres que han aportat diferents actors catalans i espanyols que han tingut l’amabilitat de confiar a l’autor algunes peces inèdites de la història del Procés. Merèixer la victòria és, doncs, una novel·la de no-ficció que t’interessarà, et farà sentir orgullós i t’indignarà. També et farà plorar, angoixar i potser, fins i tot, riure. Un relat per a adults per entendre com Catalunya va portar a terme l’intent més seriós d’independència dels

darrers tres-cents anys, i per què no ens n’hem sortit.

«Aquesta és una història apartada del maniqueisme binari en què sembla que s’ha instal·lat la política catalana dels darrers anys. No és un relat d’herois i traïdors, de botiflers i bons sobiranistes, ni de valents i covards. El que vull traslladar és una visió de la història d’un país i d’una gent que va tornar a embolicar-se per impulsar un futur diferent per a Catalunya. No ha estat la primera vegada que s’ha provat. Ni serà la darrera».

David Madí i Cendrós (Barcelona, 1971). Empresari i consultor. Net de l’empresari i fundador d’Òmnium Cultural Joan Baptista Cendrós, va mamar des de petit el compromís amb el catalanisme.

6 Revista de Vic Agost | Setembre

Les 7 qualitats que ha de tenir el teu llibre per publicar-se

Si escrius novel·la, has de crear personatges que enamorin el lector i l'editor. Què significa això? Que han de ser personatges amb cert pes i recorregut psicològic, és a dir, que els teus lectors sàpiguen com són, què senten, per què s'expressen com ho fan, etc. La millor manera d'aconseguir personatges profunds i ben treballats és aprofundir, al seu torn, en la seva psique, en l'escenari psicològic en què es desenvolupa: per què està trist, alegre, què li preocupa, quina relació té amb els altres personatges i per què, en quins ambients es mou i quina és la raó... És a dir, com més aprofundis en allò que mou psicològicament el personatge, més profunditat tindrà aquest i més empatia aconseguirà amb els teus lectors (i, és clar, amb l'editor també).

Si escrius llibres de desenvolupament personal o d'autoajuda, per exemple, potser els personatges no tinguin tant pes com en el cas de la novel·la. Però també pots treure molt partit dels testimonis. Per exemple, si els presentes i els expliques de tal manera que el lector s'identifiqui amb el que li estàs explicant a través de les experiències o pensaments d'aquests personatges.

Els editors sol·liciten llibres que tinguin un nombre concret de pàgines. No més de 350 si ets un escriptor novell, o amb poca experiència. I et recomanaria que no escriguis més de 600 tot i que ja tinguis cert recorregut a l'escriptura. Editar un llibre en paper és car pel cost en paper, maquetació, equip humà que hi ha darrere... Per tant, les editorials mitjanes o petites mesuren moltíssim el nombre de pàgines dels llibres que treuen al mercat. Primer, perquè per a elles sigui rendible l'edició de cada obra; i segon, perquè els lectors no solen apostar per llibres de gran tamany quan parlem d'autors novells. Sí que ho solen fer quan l'escriptor té cert renom. (Recordes el tamany de Los pilares de la Tierra, de Ken Follett?)

Per tant, si el teu llibre té en aquest moment entre 100 o 125 pàgines i 350 pàgines, compleix amb les condicions físiques perquè l'editor es fixi en ell.

No Passis per Alt les Condicions del Gènere que Escrius.

Si escrius novel·la negra, infantil, històrica o fantàstica, el llibre ha de complir amb les condicions de cada un dels gèneres. Per exemple, si escrius novel·la policíaca o negra, l'eix central de la teva novel·la serà la investigació, i hauràs de crear un investigador, un delinqüent i una víctima. Els girs argumentals seran essencials.

Què succeeix en el cas d'un llibre infantil? L'obra ha d'entretenir però també ensenyar, és a dir, que els petits treguin un ensenyament de la història que els estàs narrant. En aquest cas, no t'oblidis d'un llenguatge adequat a l'edat dels lectors i de crear ambients amb els quals els nens se sentin identificats.

En el cas de la novel·la històrica, destaca el procés de documentació, que és el més important perquè serà el que aportarà veracitat al teu llibre.

I per descomptat no ens oblidem de la fantasia, en què els mons màgics i inventats poden ser una bona aposta a favor teu com a escriptor. Però compte, també és important que li afegeixis "alguna cosa més" que faci del teu llibre una obra original per la qual l'editor consideri que val la pena apostar.

Defineix molt bé el target de públic potencial al qual et dirigeixes. Això és important sobretot perquè les característiques del llibre s'adeqüin molt bé a l'edat i condicions dels teus lectors. I és que no serà el mateix tipus de públic si escrius una novel·la juvenil, ciència-ficció, novel·la històrica, romàntica, o desenvolupament personal. A més, com més definit tinguis el teu tipus de lector, més senzill serà per a tu saber on el pots trobar i dirigir-te a ell quan hagis de promocionar el teu llibre.

Perquè Lectors i Editors Apostin pel Teu Llibre, No T'oblidis que Aquest Ha de Tenir una Sèrie de Condicions de Qualitat, com la Trama, la Manera de Plantejar els Personatges, i Fins i Tot els Temes que Abordes.

Cuida i treballa la trama i els fils argumentals. Per editar un llibre, escriu un nus que contingui el desenvolupament de la trama essencial, però que al mateix temps ho completis amb fils argumentals. El nus és el desenvolupament del contingut de la història, durant el qual es desencadena l'acció que porta a la resolució final. Per tant, és la part més important, on la narració pren forma, i on aquella acció principal que has deixat clara en la part inicial, has de desenvolupar-la. I no només això, sinó que les editorials busquen en aquest moment històries amb nusos densos, profunds, ben trenats, on l'acció essencial es completi amb altres fils argumentals.

Aposta per una trama que es completi amb girs argumentals, on puguis mantenir l'atenció dels teus lectors de principi a fi. Hi ha alguna cosa més atractiva per a un lector i un editor que una història que constantment sorprèn per les variacions en la mateixa trama, o per un canvi de sort per als personatges? Aquest tipus de recursos no només et serviran per aportar ritme al que estàs narrant, sinó que al mateix temps els pots emprar per mantenir l'atenció dels teus lectors de principi a fi. Qui es pot resistir, per exemple, a saber què succeirà en una novel·la negra on el protagonista sembla que està a punt de morir de manera inesperada?

Si has estat capaç d'anar introduint el teu lector en la història a poc a poc, els girs argumentals són un excel·lent recurs perquè l'editor vulgui seguir avançant i descobrir què és el que succeirà a continuació. Per descomptat, has de tenir en compte que has de mesurar aquest tipus de recursos, i emprar-los únicament si la trama te'ls "reclama", i que només apareguin en el moment just, on el clímax narratiu descendeix una mica. L'objectiu és que la tensió narrativa creixi en la història.

No t'oblidis d'apostar per un títol cridaner per al teu llibre, però que sempre s'adeqüi al tema principal que aborda l'obra. Pot ser una frase que hagis inclòs en la història, el nom d'un dels protagonistes, la temàtica essencial que el lector trobarà en el text, fins i tot funcionen molt bé els jocs de paraules. Però, això sí, recorda que l'editor busca originalitat, però al mateix temps desitja un títol per a la teva novel·la que sigui adequat per al llibre i que aporti dades sobre ell.

Ara ja tens set idees per les quals pots començar per editar un llibre.

8 Revista de Vic Agost | Setembre

Val escolar Com i quan puc demanar el val escolar?

La consellera d’Economia i Hisenda, Natàlia Mas Guix, ha iniciat la segona edició del val escolar reivindicant que aquesta ha estat “una mesura d’èxit que ha servit per acompanyar i recolzar les famílies en moments de pressió del cost de la vida, i també per reforçar el comerç de proximitat”.

De fet, ha anunciat que la primera setmana de funcionament del val “un 7% dels vals ja s’ha activat”.

Mas Guix, que ha fet un “balanç molt satisfactori” de l’edició de l’any passat, ha fet aquestes declaracions en una visita a un dels establiments adherits a la campanya del val escolar 2024-2025, la llibreria Index Books del barri de Sants de Barcelona, que ha servit per donar el tret de sortida a la segona edició. La consellera ha recordat que el 95% dels alumnes de primària de totes les escoles públiques i concertades de Catalunya van utilitzar el val escolar l’any 2023. “Això significa que gairebé 425.000 alumnes van aprofitar la mesura”, ha subratllat.

La responsable d’Economia del Govern ha destacat que “l’alta participació”, tant per part de les famílies com dels comerços adherits, demostra que “la rebuda ha estat molt positiva” i que “el sistema utilitzat per distribuir els vals i bescanviar-los per material escolar és eficaç”. És per això que, “el Govern creu imprescindible continuar apostant pel val escolar”, ha afirmat.

En una atenció als mitjans de comunicació, la consellera ha valorat “molt positivament” la col·laboració de les cambres de Comerç de Catalunya, que donen suport en la gestió del val, i de tots els establiments adherits, que en la primera edició van ser més de 2.000 arreu de Catalunya. “Hem col·laborat molt bé amb les cambres de Comerç de Catalunya i hem definit una plataforma, un sistema que permet que els comerços puguin obtenir liquiditat”, ha remarcat la consellera. “Creiem que l’operativa ha funcionat”, ha afegit.

La consellera Mas Guix durant la visita a la llibreria Index Books La consellera Mas Guix durant la visita a la llibreria Index Books D’altra banda, Mas Guix ha explicat que, vist l’èxit de la primera edició, la intenció del Govern era ampliar el nombre de beneficiaris i incloure-hi també els alumnes de secundària, fixant el valor dels vals en 70 euros per estudiant. El bloqueig parlamentari als Pressupostos per al 2024, però, no va permetre augmentar la partida i va obligar l’executiu a reduir l’import a 60 euros per alumne. “Aquest és un clar exemple de com la no aprovació dels comptes públics ha comportat conseqüències ben reals en el dia a dia de la ciutadania de Catalunya”, ha lamentat.

Dos vals de 30 euros cadascun El Govern ha reeditat la campanya

del val escolar per al curs 2024-2025, que aquest any reparteix 60 euros per infant, a través de dos vals de 30 euros cadascun, i que inclou dues novetats.

D’una banda, s’incrementa el nombre de beneficiaris. I, de l’altra, enguany també es dona l’opció que les famílies puguin cedir els vals als centres educatius per reduir l'aportació en concepte de material escolar. La data límit per fer-ho és el 30 de setembre del 2024.

Aquest mes de juny s’han començat a distribuir els vals a través de correu postal i de la plataforma valescolar. cat, des d’on també es podran activar.

En total, els rebran aproximadament uns 790.000 estudiants de tot Catalunya. Els dos vals, que es poden fer servir alhora o per separat, es podran bescanviar a qualsevol dels prop de 2.000 establiments que adherits a la iniciativa, fins al 30 de novembre.

Els vals, que ja estan arribant a les famílies, es poden destinar a la compra de material escolar en un sentit ampli, és a dir, elements d'escriptura, papereria, llibres de text, literatura infantil i juvenil, diccionaris, petits instruments musicals, motxilles, estoigs, jocs educatius, calculadores, auriculars, teclats i ratolins. També per adquirir llicències de continguts educatius digitals. En queda exclosa la compra de roba, calçat, i material electrònic (com ordinadors portàtils, tauletes o videojocs).

10 Revista de Vic Agost | Setembre

Realitats de Vic 1896 8a part

per Miquel dels Sants Molist Badiola

GUERRA DE CUBA I LA SEVA ORGANITZACIÓ MILITAR, WEYLER I MARQUÈS DE PALMEROLA Tornant a temes relacionats amb la guerra de Cuba que afecten a soldats vigatans, es va complicant la recerca. La majoria de dits soldats que havien d’anar en direcció a Cuba es dirigien, junt els d’altres poblacions properes, cap a la Zona de reclutamiento de Manresa que era un centre de recepció, administració i primera distribució de cada un dels soldats.

La metodologia emprada per aquesta Zona era: enviar una notificació a cada ajuntament on residís el mozo en qüestió (en aquest cas el de Vic) amb la finalitat que l’informés que s’hauria de dirigir a la Zona per a que, tal dia, s’hi presentés per assignar-li determinat batalló; afegien que “si no lo verifican, seran perseguidos como desertores y castigados con arreglo al Código de Justicia Militar”. És el cas, per exemple, de la crida que van fer a Josep Cabanes Costa el 25 de gener (Correspondència de l’Ajuntament de Vic, gener 1896). També en aquesta Zona declaraven inútils para el servicio de las armas a determinats soldats que no complissin determinats requisits, com és el cas de Llorenç Raurell Bofill al 16 de febrer (CAV, febrer 1896). Des de Manresa, un cop havien superat tots els passos, solien anar a Barcelona on els tornaven a dividir en diversos batallons.

Vist això, i per intentar seguir-los més la pista, la investigació també l’he centrat en cercar les ciutats més properes a Vic que tenien assignats, com a mínim un batalló fixe. Manresa i Cardona, compartien el Batallón de Cazadores de Figueras; a Figueres tenien el Regimiento de Artillería de San Quintín nº 47; a Girona, el Regimiento de Infantería de Guipúzcoa nº 53; i a Barcelona en tenien sis: el Regimiento de Infantería de Luchana nº 28, el Regimiento de Infantería de Asia nº 55, el Batallón de Cazadores de Barcelona nº 3, el Batallón de Cazadores de Mérida nº 13, el Regimiento de Caballería – Lanzeros de Borbón, i, finalment, el Batallón de Cazadores de Alfonso XII nº 15 (una part d’aquest, de manera no fixe i durant uns quants anys, va estar assignat a Vic amb tasques de control i vigilància).

Una cop aclarida l’organització militar, donem un salt a l’oceà Atlàntic i anem a parar a Cuba.

En aquells moments, s’estava canviant l’estratègia de la guerra contra el mambises; el poder de fer moure les “peces blanques” va passar del general Martínez Campos al general Weyler. El primer general esmentat va explicar a las Autoridades principalesde l’Illa els motius del seu relleu tot dient: “El enemigo se halla en las cercanías de la Habana, y á pocas leguas de la capital… Me he equivocado también en cuanto al éxito de mi política en Cuba… No ocultaré que he sido poco afortunado en mi campaña, puesto que al llegar á la Habana la insurrección sólo existía en parte de departamento Oriental, y hoy se ha extendido á toda la Isla…” (Mi mando en Cuba – Historia militar y política de la última guerra separatista – General Weyler, 61).

El 17 de gener, Martínez Campos cessava del seu lloc de comandament i el passava, de manera provisional, al Tinent General D. Sabas Martín qui s’encarregà del control de Cuba (MMC, 113). El General Weyler, citat pel Presidente del Gobierno Sr. Cánovas, des de Madrid, el 19 del mateix gener, tingué que acceptar l’encàrrec de fer aquesta substitució. Cánovas l’informà que “la opión pública le designava, que el Gobierno lo había acordado y que esperaba su aceptación” (MMC, 114). Poques hores després, S. M. la Reina Regent, María Cristina d’Habsburg-Lorena (mare d’Alfons XIII), va signar el decret que el nomenava Gobernador general, Capitán general y General en Jefe de Cuba.

General Despujol - La Ilustración Española y Americana (11-12-1874) El 28 de gener, al matí, el General Weyler, salpava de Cadis, segurament junt amb D. Ignasi Mª de Despujol, Marquès de Palmerola, constant subscriptor de El Norte Catalán. Dic això ja que, en el seu rotatiu de 25 de gener, s’informa del fet que li desitjaven un viatge feliç a aquella Antilla i, a més, del recent nomenament com a Secretario del Gobierno general de Cuba, el que implicava l’ostentació d’un càrrec molt rellevant. Però, abans de continuar amb el fil d’aquells dies, faré una lleugera biografia d’aquest marquès ajudat per la Real Academia de la Historia (rah.es). Ignasi Maria de Despujol i Chaves nasqué a Barcelona al 1852, però la seva família és oriünda de Sant Hipòlit de Voltregà. Des de l’any 1885 era “gentilhombre de cámara de Su Majestad con ejercicio”. Al 1886 va representar a Corts al districte de Vic. Fou també vicepresident del Consell general de l’Exposició Universal de Barcelona al 1888. Al setembre de 1891 s’aprovà el Real Decreto pel qual se’l nomenava jefe de Administración de 1ª Clase y gobernador civil de la provincia de Manila, cessant en dit càrrec al gener de 1893. O sigui, amb aquest currículum era meritori haver-lo nomenat amb el títol de Secretario del Gobierno general de Cuba.

Igualment, el 24 de gener, sortiren de Vic els soldats vigatans corresponents destinats a Cuba, previ regal del Bisbe Morgades de “un precioso libro y cinco pesetas a cada uno, dándoles al propio tiempo sabios y prudentes consejos”. Per la seva part, l’Ajuntament els regalà una pesseta i un cigarro puro a cada un d’ells (El Norte Catalán, 25 de gener).

El dia 10 de febrer, el Sr. Jimeno-Vizarra, corresponsal de El Imparcial, va telegrafiar des de la Habana, informant que a les nou va entrar a la badia el vapor Alfons XIII, que conduïa al general Weyler (recordem la seva presència a Vic pocs mesos abans). El va rebre immensa multitud de persones que esperaven al moll: el general Marín, l’alcalde de la Habana amb el municipi en massa, la Diputació, la Cambra de

Comerç, totes les autoritats civils i militars, el bisbe amb el capítol catedralici, i nombrosa i brillant representació de quantes societats i círcols hi havia a la Habana. Les balconades del carrers propers, que estaven adornats amb rics tapissos, eren plens de senyores. Un cop a terra, el general Weyler no va voler ocupar el carruatge que l’esperava. Precedit per una companyia de guies, a peu, entre el general Marín i l’alcalde de la Habana recorregué l’itinerari establert davant de moltes aclamacions. Tot i la guerra, l’entusiasme era gran. Havia de canviar el curs del conflicte armat. A les 11 arribà al Palau de la Capitania General. La multitud que hi havia a la plaça del seu davant demanava amb insistència la seva sortida a la balcona i, tot seguit, va aparèixer davant les aclamacions del públic (El Año político, 1896, 69).

Un cop aposentat al Palau, Weyler, segons una entrevista amb un corresponsal de El Imparcial, va veure el panorama i manifestà: “Lo encuentro todo desordenado hasta un punto que nunca creí…, encuentro el ejército tan subdividido y fraccionado que se da el caso de existir secciones del mismo cuerpo en distintas provincias… Me encuentro con arma tan poderosa en esta guerra como la de la caballería, completamente disuelta.” (AP 1896, 75).

S’hauria de reorganitzar el contingent militar amb l’ajuda del Marquès de Palmerola ja que, El Estandarte de 19 de febrer, informa: “El marqués de Palmerola, secretario de este Gobierno general, se muestra incansable al secundar las gestiones del general Weyler.”

En conclusió; el concepte “Vic” torna a estar relacionat amb una peça essencial del panorama internacional, que en l’actualitat, és objecte d’estudis històrics rellevants. Si ho hem vist amb Rússia i la llonganissa de Vic, que també és la protagonista en la revolució industrial catalana, ara ho he plasmat amb l’estreta vinculació del marquès de Palmerola amb el general Weyler i la Guerra de Cuba.

11 Revista de Vic Agost | Setembre

La recepta: Pastís de mascarpone

Ingredients 500 g de formatge Mascarpone 250 g de formatge de Burgos 4 ous 150 g de Galetes Maria 125 g de mantega 150 g de sucre 2 cullerades soperes de farina 1/2 culleradeta de moka de sucre vainillat Per decorar: 200 g de melmelada de fruits vermells Anous 8 racions.

Utensilis Un motlle desmotllable d'uns 26 cm aproximadament.

Una batedora

Elaboració La primera cosa que hem de fer, és treure la mantega de la nevera per poder-la treballar.

Trenquem les galetes i les esmicolem amb una màquina per triturar. Han de quedar triturades però no fetes pols.

Quan les galetes estan ben esmicolades, les barregem amb la mantega tova (a punt de pomada).

Primer les aixafem amb una forquilla i quan està tot barrejat, treballem la massa una mica amb les mans de manera que es formi una bola uniforme.

També podem fer-ho amb la Termomix: triturem les galetes durant 20 segons, velocitat 8. Després afegim la mantega i ho triturem tot durant 10 segons. Acabem de barrejar amb la forquilla i amb les mans.

Folrem la base del motlle amb paper vegetal i la cobrim amb la pasta de galetes. Ha de quedar ben repartida per tota la base. Podem passar un corró per tal que quedi ben repartida. Fiquem el motlle a la nevera durant 1 hora.

Posem a la batedora: els formatges, els ous, la farina, el sucre i la vainilla. Ho batem fins que quedi tot ben barrejat.

Engreixem les parets de motlle i aboquem la barreja dins del motlle on hem posat la base de pasta de galeta.

Fiquem el pastís al forn, ja calent, a 180 graus, i el deixem coure durant uns 40 minuts.

El punxem amb un escuradents, per saber si ja està fet (haurà de sortir sec). Si no ha quedat prou fet, el podem deixar 10 o 15 minuts més al forn a uns 100 graus de temperatura.

Escalfem la melmelada per poder-la repartir bé per sobre del pastís i el decorem amb mitges anous. L'hem de deixar refredar i ficar-lo a la nevera fins que estigui ben fred, per poder-lo desmotllar amb facilitat.

S'ha de tenir en compte que el pastís pujarà com un suflé quan estigui al forn, però quan es tregui del forn, tornarà a baixar. Per tal que no quedi oliós, és important que la base de galetes i mantega estigui ben freda abans de tirar-hi la barreja dels altres ingredients.

Si el volem fer més petit, posarem la meitat dels ingredients i utilitzarem un motlle de 20 o 22 cm.

Aquest pastís es pot congelar. El podeu fer qualsevol dia que tingueu temps i tenir-lo a punt per un dia especial.

12 Revista de Vic Agost | Setembre

Vida en ordre Vacances per Carla Arguimbau

Per fi ha arribat l'estiu, i amb ell per moltes persones arriben les esperades vacances. Per alguns afortunats això vol dir alguna escapada o viatge.

Marxar de viatge és una desconnexió meravellosa, ens convida a relaxar-nos, a conèixer nous entorns i persones, provar coses noves i crear uns records inoblidables...

Potser és per això que la tornada sovint es fa tan feixuga. Tornem a la rutina, a les presses del dia a dia i als horaris establerts, el despertador i les responsabilitats. Un munt de coses que durant uns dies havíem posat en pausa i oblidat una mica, piquen a la porta tots de cop en tornar.

Però jo no us vull parlar de la depressió postvacances, no, aquesta ja la coneixem, així que no entraré en els motius que ens porten a aquest mol rotllo, ja que caldria un article sencer, sinó que us explicaré com amb petits gestos que podem fer abans de marxar aconseguirem que la tornada sigui més agradable.

Quan hi ha vacances a la vista ens enfoquem a triar el destí, el transport i l'allotjament.

Busquem un munt d'informació sobre les coses que podrem fer allà i què val la pena visitar. Quan ja s'acosta el dia anem rumiant què ens endurem i si anem en avió comença el Tetris de la maleta i la balança. Són moltes coses les que ens ocupen i ens preocupen així que sovint passa desapercebut un seguit d'accions que si ens parem a pensar-les, ens semblen molt obvies, però que ens oblidem de fer.

Bàsicament parlem de deixar la casa de la manera que ens agradarà trobar-la, que ja ho sé, l'últim dia sempre queda alguna cosa per fer, tot són presses i no ens enganyem, estem de vacances i fa una mandra descomunal posar-te a netejar! Però una de les coses que més agraïm en tornar és obrir la porta de casa i que ens rebi un ambient acollidor, net i amb bona olor, que ens convida a entrar i mirar al voltant tot dient amb un somriure, “enlloc com a casa”.

Ara bé, si obres la porta i et saluda una pudor infernal a deixalles, una plaga de mosquetes que sobrevola un kiwi podrit com voltors sobre un cadàver, el sofà ple de trastos, els llits sense fer i amb els llençols per canviar i a sobre no tens res per menjar ni fet ni per cuinar... què esperes sentir? El més normal és que t'agafi mal humor!

Acabes de passar la porta i t'ha rebut una bufetada de realitat, has de desfer maletes, anar al súper, desfer-te de tot el que està malmès (això és molt fastigós) les plantes estan agonitzant i tu només pots pensar que vols tornar cap a l’hotel... és clar, el contrast és traumàtic!

Per tant us deixo cinc punts claus per marxar de manera que la tornada sigui fantàstica, o suportable almenys.

PRIMER PUNT: no us diré que feu tots els racons i raconets, però dediqueu una estona a deixar escombrat, els lavabos nets, canvia els llençols o com a mínim deixa el llit fet, assegura't molt bé que no queda res a les escombraries i que el cubell està net, amb la calor i uns quants dies tancat la més petita deixalla es pot convertir en un banquet d'insectes i olors que et costi dies eliminar. També és molt important no deixar res fora de la nevera com ara fuita o pa i si pot ser comprovar que el que hi ha a la nevera estarà en bon estat a la tornada, més d'una carmanyola ha hagut de ser sacrificada sense miraments quan en l'obrir-la veiem que ha criat noves formes de vida en la teva absència.

PUNT DOS: Si tens algú de confiança a prop, dona-li unes claus. Un familiar, amic o els veïns poden passar a donar una ullada de tant en tant, si es veu moviment de persianes i gent entrant sembla que no queda la casa tan desemparada a ulls dels lladres, a més les nostres plantes, si en tenim, necessitaran aigua i llum o si marxem gaires dies, no trobarem gaires supervivents.

Depenent de l'hora en què tornem i la bona voluntat que tingui el nostre àngel guardià,

podem demanar que ens obrin una mica les finestres aquell dia o que deixin l'aire posat.

Això sí, ja els podem convidar un dia a sopar i oferir el mateix tracte que hem rebut. No té preu la tranquil·litat que dona quan ets fora que algú es faci càrrec de la teva llar.

TERCER PUNT: Pensa que quan tornis hauràs de menjar.

Deixar la nevera buida té la seva lògica, ja que si marxés el llum per exemple, hauríem de llençar-ho tot, així que no es tracta de fer la compra del mes el dia abans, però si preveure que disposem dels bàsics en tornar, com a mínim pel mateix dia i si pot ser per a l'endemà.

Deixar alguna cosa preparada que només calgui descongelar, unes pizzes o una mica de pa per esmorzar, llet i cafè.

L'altra opció és demanar menjar fet, comprarlo de camí o directament sortir a menjar fora, però després d'uns dies també ve de gust menjar a casa així que està bé tenir-ho en compte abans de marxar.

QUART PUNT: Si has marxat molts dies, sou molts membres a casa o senzillament, no tens ganes de rentar, recorda que hi ha bugaderies on pots rentarho tot de cop.

En el moment de fer maletes, reserva una per posar-hi tota la roba bruta i aquesta ja no cal ni que entri a casa, directe a rentar! Mentre es renta la roba pots relaxar-te amb un llibre, fer la compra o prendre alguna cosa amb amics mentre us expliqueu les vacances.

T'estalviaràs fer un munt de rentadores, assecadores o roba estesa durant dies.

Arribaràs amb la roba neta i eixuta i només hauràs de col·locar-la o planxar-la si així ho desitges.

CINQUÈ PUNT: Desfés les maletes de seguida! No cal deixar-la durant setmanes al passadís, o pitjor, obertes i amb la meitat de les coses a dins i l’altra meitat a fora. Desfer les maletes no t'hauria de dur massa feina ni complicació, només has de tornar al seu lloc cada cosa, si cada cosa té un lloc definit en pocs minuts estarà buida i podrà ser endreçada al lloc que li correspon. I si encara no tens un lloc definit per a cada cosa, potser ha arribat el moment de fer un pensament i trucar a una professional de l'ordre perquè t'ajudi a organitzar la teva llar.

Amb la nostra ajuda de seguida recuperaràs el control dels teus espais i creant rutines i hàbits simples, no només faràs més lleugera la tonada sinó que gaudiràs de millor qualitat de vida tot l'any. No esperis més per posar la teva vida en ordre!

Bones vacances a tothom!

13 Revista de Vic Agost | Setembre

Per Vic Tres voltes per Vic L’Ajuntament de Vic amb l’Oficina de Turisme i l’Associació Juga i Viu on Vius han posat en marxa una innovadora manera de descobrir la ciutat de Vic amb el joc de les Tres Voltes per Vic, una emocionant aventura digital pensada per a tota la família, tot i que el principal públic objectiu són el jovent i els aficionats als videojocs, popularment anomenats “gamers”, i és que una de les principals singularitats d’aquesta proposta és que ha estat desenvolupada i dissenyada per aquest col·lectiu.

El joc de les Tres Voltes per Vic agrupa tres experiències en una, transportant els participants a tres èpoques històriques per la ciutat: la medieval, la barroca i la modernista. Es tracta d’una oportunitat única per conèixer la història i el patrimoni de Vic d’una manera lúdica i educativa. Per participar-hi, els visitants només necessiten recollir gratuïtament la guia i el plànol a l’Oficina de Turisme de Vic i descarregar una aplicació mòbil a través d’un QR. A partir d’aquí, s’inicia una aventura que inclou missions i reptes presentats per personatges rellevants de cadascuna de les èpoques, permetent als jugadors interactuar amb la història d’una manera dinàmica i divertida.

La regidora de Turisme, Anna Alemany, s’ha mostrat satisfeta amb la proposta perquè “un dels objectius que tenim des de l’Oficina de Turisme és oferir propostes turístiques per a les famílies i també per a grups de joves, i una bona manera per a arribar a aquest tipus de visitants és a través d’un joc”.

El joc de les Tres Voltes per Vic ha estat creat i desenvolupat per l'Associació Juga i Viu on Vius, que ha combinat història i tecnologia per oferir una experiència innovadora que connecta passat i present.

Una experiència interactiva i immersiva Els participants poden escollir entre tres rutes temàtiques: volta Medieval, el rebost del Templer; volta Barroca, la Nit dels Bandolers; i la volta Modernista, els versos perduts de Verdaguer. Cada ruta ofereix una immersió d’aproximadament una hora i mitja. Per cada ruta, els jugadors assumiran rols històrics: des d’un pagès o pagesa de l’època medieval, un bandoler o bandolera de l’època barroca o un estudiant de Vic de l’època modernista.

Mentre passegen pels carrers del nucli antic de la ciutat, els jugadors hauran de trobar edificis i monuments emblemàtics de cada volta, superant reptes que posaran a prova la seva imaginació, deducció, enginy i habilitat. A més, descobriran diverses sorpreses escampades pels diferents llocs de Vic, fent que cada volta sigui única.

14 Revista de Vic Agost | Setembre

Una introducció als conceptes clau de la mecànica quàntica

La mecànica quàntica és la branca de la física que explica el comportament de les partícules subatòmiques, com els electrons i els fotons, que es comporten de manera diferent dels objectes del món quotidià. Desenvolupada a la primera meitat del segle XX, aquesta teoria ha revolucionat la nostra comprensió de l'univers.

En la física clàssica, els objectes tenen posicions i velocitats definides. En canvi, la mecànica quàntica descriu les partícules com probabilitats, sense posicions específiques fins que es mesuren. Aquest comportament probabilístic és fonamental en la mecànica quàntica.

La mecànica quàntica no va ser desenvolupada per un sol científic, sinó per diversos. Max Planck va introduir la idea que la llum es compon de paquets discrets d'energia el 1900. Albert Einstein va ampliar aquesta idea el 1905 proposant que la llum es comporta com partícules anomenades "quants". Aquesta teoria va ser crucial per explicar fenòmens com l'efecte fotoelèctric.

La mecànica quàntica ha revolucionat la nostra comprensió del món en revelar que a nivell subatòmic, les partícules no tenen posicions ni trajectòries definides fins que es mesuren. Aquesta idea desafia la intuïció i la física clàssica, on els objectes tenen propietats definides. A més, el concepte d'entrellaçament quàntic, on partícules separades poden afectar instantàniament els estats l'una de l'altra, suggereix que l'univers és molt més interconnectat del que es pensava. Aquestes idees han tingut implicacions profundes no només en la física, sinó també en la filosofia, desafiant les nostres nocions de realitat i determinisme.

Per això, Einstein va ser molt reticent a acceptar la mecànica quàntica tal com havia estat desenvolupada per l'escola de Niels

Bohr. No obstant això, amb el temps, la interpretació de Bohr ha demostrat ser encertada.

Dualitat Ona-Partícula Les partícules subatòmiques poden comportar-se tant com ones com partícules.

Això es demostra en l'experiment de la doble escletxa, on els electrons formen un patró d'interferència característic de les ones, fins i tot quan s'envien un per un.

Model Quàntic de l'Àtom Niels Bohr va proposar un model en què els electrons orbiten el nucli en nivells d'energia específics. Més tard, Werner Heisenberg i Erwin Schrödinger van desenvolupar models més precisos utilitzant mecànica matricial i ondulatòria, respectivament, que descriuen els electrons com ones que ocupen "orbitals" en lloc d'òrbites fixes.

Paradoxa del Gat de Schrödinger Erwin Schrödinger va presentar un experiment mental en què un gat està simultàniament viu i mort fins que es observa, per il·lustrar la naturalesa contraintuïtiva de la superposició quàntica. Aquest experiment ressalta les dificultats per conciliar la mecànica quàntica amb la realitat quotidiana.

Entrellaçament Quàntic L'entrellaçament quàntic ocorre quan dues partícules es correlacionen de tal manera que l'estat d'una determina instantàniament l'estat de l'altra, sense importar la distància entre elles. Aquest fenomen és fonamental en la mecànica quàntica i té aplicacions potencials en la computació quàntica.

L'Efecte de l'Observador en la Mecànica Quàntica Un dels principis més intrigants de la mecànica quàntica és l'efecte de l'observador, que suggereix que l'acte d'observar o mesurar una partícula pot canviar el seu estat. Aquest fenomen es il·lustra en l'experiment de la

realitat a nivell quàntic no és fixa i pot ser influenciada per l'observació, plantejant preguntes sobre el paper de la consciència i l'observador en la formació de la realitat.

Computació Quàntica La computació quàntica utilitza qubits que poden representar múltiples estats simultàniament, permetent una capacitat de processament molt superior a la dels bits clàssics. Tot i que encara està en desenvolupament, aquesta tecnologia promet revolucionar la informàtica en el futur.

Relació amb la Relativitat General Actualment, no existeix una teoria unificada que combini la mecànica quàntica amb la relativitat general d'Einstein, que descriu el comportament d'objectes massius i a gran escala. La recerca d'una teoria de la gravetat quàntica continua sent un dels majors desafiaments de la física moderna.