AL DIA - RECONÈIXER - L’ENTREVISTA - MANERES DE FER - PAISATGE - VIURE-HI I VIURE’N - ACTUALITAT - PUBLICACIONS
RECONÈIXER: DONES DE PAGÈS Les dones han sigut i són el pal de paller de la societat rural tradicional, tot i això, l’aportació laboral, econòmica i social al territori no ha estat comptabilitzada ni en les estadístiques ni en la història. És per això que des de Territori de Masies volem rendir homenatge a les dones que han fet part del nostre territori i de les nostres vides, posant al lloc que pertoca les múltiples activitats que han permès que siguem on som avui. Mitjançant la memòria i l’anàlisi històric-social volem posar de manifest la duresa de la vida d’algunes dones que van viure a principis de segle XX, quan les condicions de vida, fora de la modernitat actual, permetien que des de ben petites accedissin al món laboral a partir del treball domèstic, entès en el sentit més ampli, realitzant estades llargues en cases de pagès de la zona com a minyones, a vegades per poder anar a l’escola, altres simplement per ajudar a l’economia del nucli familiar propi. A part de les minyones, també existia la figura dels masovers i masoveres. Si el nucli familiar no tenia propietat pròpia, a través de contractes d’arrendament treballaven la terra de masos que llogaven a canvi de pagar un terç o un quart de què produïen. Aquests contractes a vegades eren molt estables però d’altres cops eren menys duradors a causa d’un context històric de canvis en la ruralitat i de la guerra i postguerra, que van desestabilitzar aquests contractes de masoveria.
Una dona de pagès és aquella que viu i treballa a pagès. Generalment quan se’ls demana de què treballen, diuen que “no treballen”, que fan “feines de casa”, que són mestresses de casa. Però sota aquest paraigua, hi ha un ampli ventall d’activitats que ocupaven el seu dia a dia. La feina desenvolupada per les dones, sovint invisibilitzada i no remunerada, va més enllà de tenir cura dels fills i l’entorn familiar. Dins la unitat familiar les dones eren les encarregades de cuinar, netejar la llar, fer la bugada en basses o safareigs, cosir i apedaçar la roba, anar a buscar aigua, tenir cura de l’hort i el bestiar, anar a mercat a vendre els excedents, conservar els aliments, cuidar els fills i a les persones grans de la casa... i també, en temps de sega, ajudar als homes en les feines del camp i portar-los el menjar al tros. Totes aquestes feines es repartien entre les dones que formaven part de la família. En aquella època, a les masies hi convivien tres o quatre generacions i a temporades, també s’hi afegien els mossos i segadors que ajudaven en les feines del camp. Això es traduïa en unitats familiars d’entre 10 i 20 persones. La diversificació de les activitats en les explotacions agrícoles feia que en el sistema de producció, les tasques realitzades per les dones i els homes es complementessin i quedessin difoses en un tot únic. Les feines realitzades per les dones, asseguraven el treball productiu extern.
Una dona sola no es podia fer càrrec de totes les tasques. Normalment, era la filla gran la que es quedava a casa a ajudar a la família i fins que no es casava no deixava el nucli familiar. Tot i això hi ha casos que les circumstàncies varen fer que fossin les filles petites les que es quedessin a casa. Les cases que disposaven de més mitjans, comptaven amb el suport d’una minyona. Sovint, les feines que tenien a veure amb la logística – portar els àpats al camp, anar a buscar aigua... – se n’encarregaven, des de ben petites, les nenes. Aquestes també col·laboraven en les tasques més senzilles del manteniment de la llar com ara parar taula, escombrar, fregar plats, pelar patates... Era força excepcional que les dones de pagès estiguessin donades d’alta a la Seguretat social, ni ser remunerades. Tot plegat enfortia una greu desigualtat en la independència econòmica del moment, com en la futura, aquella relativa a les pensions. No és fins a l’any 2003 que desapareixen les restriccions legals que impedien a dos conjugues d’una mateixa explotació cotitzar simultàniament al Règim Especial Agrari de la Seguretat Social. Aturar per uns instants el vostre món en moviment per (re)conèixer la realitat de les dones de pagès del Territori de Masies i reivindicar les aportacions de les dones de pagès a la nostra història i a la nostra cultura. I així, des del reconeixement del passat i del present, poder imaginar i treballar per un futur on la condició de dona sigui alliberadora i no condicionant.
Rosa Bru donant menjar a l’aviram. Foto cedida per Cal Mariquit a Sant Mateu de Bages
Dones donant menjar als conills a Cal Bertran. Arxiu: Associació de Veïns de Freixinet
6