Revista nº11 - Territori de Masies

Revista número 11 - Agost 2018

EL BAIX SOLSONÈS DES DE LA SEVA GENT

Prades de la Molsosa, 22 de juliol de 2018 Foto: Mercè Puigpelat

AL DIA - RECONÈIXER - L’ENTREVISTA - MANERES DE FER - PAISATGE - VIURE-HI I VIURE’N - ACTUALITAT - PUBLICACIONS

TERRITORI DE MASIES AL DIA Territori de Masies renova la junta directiva L’associació Territori de Masies ha decidit renovar la seva junta. Així es va acordar en l’assembla general celebrada el 2 de juliol de 2018.

Amb els canvis, Marcel Espinal continua com a president. Aquí el llistat complet de les persones que integren la nova junta: President: Marcel Espinal (Tirant Milles) Secretària: Pilar Clotet (Molí de Bonsfills) Tresorera: M. Àngels Miramunt (Cal Miramunt i Can Solé Xic) Vocals: Xavier Poch (Santuari del Miracle), Fermí Sort (Grup de Natura del Solsonès), Mariona Martín (Tirant Milles), Dolors Mas (Cal Mas), Arnau Vilaseca (Cal Palà), Laia Espasa (Toleràncies), Marta Borràs (Dpagès), Francesc Xavier Miramunt (parc de les olors de Claret), Jordi Corbera (Riuverd), M. Àngels Montalà (Roquerols), Laura Villaró (les Casas de Matamargó).

DESPESES 1 - Rutes trimestrals 5400 2 - Diada Territori de Masies 2706,61 3 - Mercat concert de Claret 4373,388 4 - Revistes Territori de Masies (semestrals) 2800 5 - Tríptics, web i roll ups (2) 2583,47 6 - Visites a indrets o empreses (1 cada trimestre) 3800 7 - Jornada de tastos (Solsona i pobles) 1652,89 8 - Dinamització (5 hores setmanals) 4800 9 - Disseny d’un circuit trans Territori de Masies 3000 10 - Jornada de racó viu (associat a les visites a indrets) - 2 a l’any 2000 TOTAL DESPESSES (iva exclòs) 33116,36 TOTAL DESPESSES – amb IVA 40070,8

Pressuposts de Territori de Masies per aquest 2018 L’Associació Territori de Masies preveu realitzar tot un seguit d’activitats aquest any; continuar realitzant les rutes trimestrals, la diada de Territori de Masies, el Sopar-Concert de Claret i les revistes semestrals. Alhora seguirà amb les activitats lligades a la dinamització del producte i els serveis de qualitat locals a través del Tasta Territori, i amb la recuperació de la memòria popular a través dels racons vius i les visites als indrets i/o empreses del territori.

INGRESSOS 1- Ingressos activitats 9976

TOTAL DESPESSES 40070,8

TOTAL INGRESSOS 42492,68

Finançament pendent -2421,88 TOTAL INGRESSOS- amb IVA 42492,68

Vaivens femenins.

Memòria de les dones del Baix Solsonès

Territori de Masies ha treballat la memòria popular oral de les dones a través del projecte Vaivens, que podeu consultar al web de territoridemasies.cat. En aquest projecte hem volgut aprofundir en la vida de les dones a pagès del Baix Solsonès. S’han realitzat un parell de tallers a Pinós i a Freixenet i s’han realitzat entrevistes de vida a dones grans del territori. Les dones han sigut i són el pal de paller de la societat rural tradicional, tot i així, l’aportació laboral, econòmica i social al territori no ha estat comptabilitzada ni en les estadístiques ni en la història. Es per això que des de Territori de Masies s’ha volgut rendir

Taller de dones a Freixinet

homenatge a les dones que han fet part del nostre territori i de les nostres vides, posant al lloc que pertoca les múltiples activitats que han permès que siguem on som avui. Al web podreu trobar informació sobre els treballs

2

de les dones rurals fent una immersió al que significava “cuidar la casa” en una casa de pagès, als treballs infantils de les dones, a diferents figures femenines importants de la zona i al paper de la dona en la salut.

PUBLICACIONS - ACTUALITAT - VIURE-HI I VIURE’N - PAISATGE - MANERES DE FER - L’ENTREVISTA - RECONÈIXER - AL DIA

TERRITORI DE MASIES AL DIA “Tasta Territori”, producte local com a actiu de divulgació territorial EL PROJECTE IMPULSAT PER TERRITORI DE MASIES REIVINDICA ELS VALORS DE LA PAGESIA AL COSTAT DELS ALLOTJAMENTS, LA RESTAURACIÓ I ELS SERVEIS CULTURALS I TURÍSTICS. “Salut, territori i bons aliments”, amb aquest lema Territori de Masies ha desplegat una quinzena d’accions encaminades a la promoció del producte local però també de totes les ini-

FETS, ELABORATS, CUINATS I DEGUSTATS AL TERRITORI El projecte ha suposat la creació d’una xarxa de punts de venda i informació al territori.

Concretament s’han ubicat al restaurant del Miracle (Riner), a la botiga Dpagès (Solsona) i al càmping El Solsonès, també de la capital

ciatives d’hostaleria i serveis del Baix Solsonès.

El potencial de la zona, de fet, es veu reflectit a la “Guia de Recursos per fer Territori”, editada en el marc d’aquest programa.

La publicació recull una cinquantena de productors, allotjaments de turisme rural, restaurants i serveis culturals o turístics. A més a més, hi ha les nombroses entitats del teixit associatiu i un posicionament en favor de la petita pagesia i el seu paper en la definició dels

comarcal. Així mateix, s’han celebrat nou tastos elaborats per restauradors de la zona.

El primer es va dur a terme en el marc de la Fira del Trumfo i la Tòfona de Solsona, amb un total de 148 participants. El mateix mes de març, concretament el dia 9, una vintena de participants van degustar producte del baix Solsonès a la parada que es va ubicar al

Tast de Territori de Masies a l’espai Òmnium a Manresa

3

paisatges. El projecte compta amb el suport del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, per mitjà del programa “circuits curts” i s’emmarca en el projecte ACTUA, cofinançat per la Secretaria d’Acció Comunitària.

Compta també amb el suport del Patronat de Turisme del Solsonès, l’Agència de Desenvolupament Local de Solsona i Cardona (per mitjà del programa Producte d’Aquí) i de l’Escola Agrària del Solsonès.

mercat setmanal. I la mateixa ciutat va acollir un tercer tast, en aquest cas a la plaça del Ruc. Alguns restaurants també van acollir activitats d’aquest projecte, concretament el del càmping Solsonès i el del Miracle, amb menús de pagès i tasts degustació. I, finalment, el 30 de març, el projecte es va donar a conèixer a Torà, amb un tast celebrat al Mercadal.

AL DIA - RECONÈIXER - L’ENTREVISTA - MANERES DE FER - PAISATGE - VIURE-HI I VIURE’N - ACTUALITAT - PUBLICACIONS

TERRITORI DE MASIES AL DIA PRESENTACIÓ A LES CASAS DE MATAMARGÓ L’acte central d’aquest seguit de presentacions es va celebrar el dia 21 de març a la casa-museu de les Casas de Matamargó, en un acte destinat a administracions locals i premsa, en el qual hi van participar una seixantena de participants. S’hi va presentar la citada guia i una desena de productors/restauradors van explicar les seves propostes gastronòmiques. Així mateix, Marcel Espinal, president de Territori de Masies va presentar el projecte a la jornada de Turisme del Solsonès, celebrada a Pinós.

Foto: Photo Logystics, Carles Santana.

PRESENTACIÓ A MANRESA La Guia de recursos Tasta Territori es va presentar a Manresa el passat dimecres 18 de Juliol a l’espai Òmnium de Manresa. L’acte va iniciar amb uns breus parlaments de diferents productors i professionals del turisme rural de l’associació, on es va explicar l’experiència personal i el perquè fan el que fan i a on, paraules emotives que van emocionar els presents.

Seguidament es va fer un tast de productes locals on els productors van presentar els tastos i un concert de música joglar, on es recuperen cançons de l’edat mitjana al Baix Solsonès a càrrec de la Laura de Castellet.

Tast de Territori de Masies a l’espai Òmnium a Manresa

LES RUTES DE TASTA TERRITORI RECORREN EL NUCLI DE VALLMANYA DE PINÓS Una quinzena de persones vingudes d’arreu van conèixer la història i l’entorn del nucli de Vallmanya de Pinós per mitjà de les explicacions dels seus veïns i veïnes. Va ser en el marc d’una nova ruta de Territori de Masies. Amb un recorregut de quatre quilòmetres, l’acte va incloure una visita a l’explotació de pollastres ecològics Molí de Bonsfills. A més a més, l’acte va servir per tastar productes locals, amb embotits de dPagès, pa del forn Guerres, de Llobera i cafè i infusions d’El Parc de les Olors de Claret.

Granja de Pollastres Bonsfills

4

PUBLICACIONS - ACTUALITAT - VIURE-HI I VIURE’N - PAISATGE - MANERES DE FER - L’ENTREVISTA - RECONÈIXER - AL DIA

TERRITORI DE MASIES AL DIA

de Josep Colell, de Llobera El passat mes de juny ens va deixar el Colell, de Llobera. El recordem per moltes coses però sobretot per les constants i incansables empentes que ens feia com a veí i com a alcalde, que tant necessitàvem als inicis de la nostra petita aventura, i que ens ha seguit donant al llarg del nostre trajecte.

Territori de Masies neix el 2009, i el Josep també hi era. Tot just s’acabava de publicar el pla d’acció integral del Solsonès, del projecte ESPAIS, on veïns i veïnes, entitats i empreses fèiem propostes de millora pels pobles del Solsonès. També en aquella època vam comptar amb Llobera sempre que va ser necessari.

Van ser moltes les vegades que la biblioteca o la sala d’actes va acollir trobades, tallers i xerrades del projecte ESPAIS i, més endavant de l’ACTUA, d’on neix Territori de Masies.

Va ser així quan el 2009 un seguit de persones i entitats, amb inquietuds culturals i turístiques, ens vam començar a trobar a la biblioteca de Llobera i vam començar a definir el que avui és Territori de Masies.

També hi era quan es van proposar els primers tallers sobre cooperativisme a la comarca, amb un grup de dones (principalment) que es reunien a Llobera per introduir-se al

moviment cooperatiu. Més endavant, algunes d’elles van oferir tallers a persones grans de Llobera. La biblioteca també va acollir un curs per desenvolupar projectes turístics, alguns d’ells avui ja realitat, com el Parc de les Olors de Claret.

Josep Colell també era a l’Associació de Micropobles de Catalunya, a la societat de

El Desig és la mirada del Ser. Primordial,inabastable.

La Llavor de totes les coses.

El seu alè ens empeny vers el diví.

Pep Divins, Llobera.

El pòsit dels dies. 2014

5

Caçadors de Llobera, i durant anys va ser coordinador comarcal i membre del consell nacional del sindicat Unió de Pagesos.

I ara serà aquesta terra, que tant estimava, reivindicava i cuidava el Colell, quina el cuidarà i ens cuidarà. I Territori de Masies, seguirà fent coses perquè aquests nostres petits racons de món siguin més justos i lliures.

AL DIA - RECONÈIXER - L’ENTREVISTA - MANERES DE FER - PAISATGE - VIURE-HI I VIURE’N - ACTUALITAT - PUBLICACIONS

RECONÈIXER: TASTA TERRITORI Territori de frontera Des de la prehistòria fins a la Catalunya comtal, al sud del Solsonès hi trobem amb més o menys intensitat, i successivament, els lacetans, els romans i els visigots. I, just abans de l’època comtal, a finals de l’Alta Edat Mitjana, ho intentaren els sarraïns, convertint el sud del Solsonès en terra de frontera.

En encetar-se el segle X, les terres del sud del Solsonès formaven part de l’ampla franja de frontera que separava els comtats francs dels dominis islàmics, terres que, a poc a poc,van anar incorporant-se al control comtal sota la fórmula del castell termenat. Les torres d’Ardèvol, Riner, Peracamps, Sallent i Vallferosa, són algunes mostres de les edificacions defensives que fitaven aquesta frontera i protegien una població que anava repoblant el territori sota el control dels nous senyors feudals.

Aquesta població es trobava davant d’una extensa regió deserta i deshabitada que abastava tot el sud de la frontera cristiana. Les accions bèl·liques entre cristians i sarraïns, amb devastació de territoris que suposava, havien motivat la formació d’amples zones despoblades en les zones frontereres. A l’estabilitzar-se la frontera cristiana en la línia que formaven Madrona-Solsona-Joval, la part sud del Solsonès esdevingué una d’aquestes zones despoblades. En aquestes terres rarament algú hi volia establir residència. Com veurem

tan sols alguns agosarats podien arriscar-se a explotar-la amb l’incentiu de no haver de pagar cap tribut a ningú, però amb el risc de no ser protegits ni els seus béns ni ells mateixos.

El repoblament es va intensificar a finals del segle IX sota l’impuls inicial del comte Guifré el Pelós. Les viles closes com la de Prades de la Molsosa i Sant Climenç són també fruit d’aquesta època, quan la població s’arrecerava al voltant d’un castell o torre per assegurar-se la protecció en cas de confrontació. La situació comportava una sèrie d’obligacions cap al senyor del castell a canvi de protecció en cas d’atacs sarraïns, de manera que, de forma gradual, es va anar estructurant una societat jerarquitzada tal com ja anava establint el feudalisme al llarg del territori recuperat als musulmans. L’ocupació sarraïna a Catalunya no va ser uniforme. A la Catalunya Vella, la zona situada al nord de la Marca Hispànica, i sota domini dels francs, va estar dominada menys de cent anys, mentre que al sud d’aquesta franja els sarraïns hi van romandre uns quatre-cents anys. Després de la invasió sarraïna, al primer terç del segle IX, Solsona va quedar deshabitada durant 77 anys(del 716 al 789). Carlemany i el seu fill Ludovic Pius, amb Guifré el Pelós, van reocupar una part de les terres catalanes sota domini musulmà, moment que el Solsonès fou novament repoblat.

CONFLE SOBRARS PALLARS RIBAGORÇA

La Seu d’Urgell

Tremp

URGELL Roda d’Isàbena

Mur Àger

CERDANYA

BERGA

Solsona OSONA

Montsó AL-ANDALUS

Calaf

Balaguer Lleida

Guimerà

Manresa

BARCEL Martorell

Barc Siurana

Tarragona Tortosa

La Marca Hispànica La Marca Hispànica corresponia als territoris compresos pels Pirineus, el Llobregat i el seu afluent el Cardener, el Segre mitjà i la Conca de Tremp. Aquest territori, el nucli més antic de Catalunya, seria conegut amb el nom de Catalunya Vella. Es tractava d’una franja entre el reialme franc i el domini musulmà, bàsicament com a mesura de no-agressió, no sempre respectada.

Els territoris de la Marca Hispànica no van configurar-se mai com una unitat administrativa, sinó que van organitzar-se com la suma de diferents comtats independents entre ells i vinculats vassallàticament a l’emperador carolingi o als comtes de Tolosa. Aquests comtats van ser, bàsicament, els de Pallars-Ribagorça, Urgell-Cerdanya, Barcelona-Girona-Osona, Rosselló i Empúries. A més, els comtats es subdividien, en alguns casos, en demarcacions més petites anomenades pagi, com ara els de Berga, Conflent, Vallespir o Besalú, entre d’altres.

Torre d’Ardèvol

Amb la mort de Carlemany, l’any 814, l’imperi Carolingi es debilita, el desinterès i les lluites internes que es van viure en aquell regne van motivar que fossin nomenats comtes els membres del grup local privilegiat. D’aquesta manera, a la pràctica, des de finals del segle IX, els

Torre de Riner

Biosca, Eloi; Vinyoles, Teresa; Xortó, Xavier (2001)., Des de la frontera. Castells medievals de la Marca, Barcelona: Fundació Castellet del Foix i Universitat de Barcelona

6

V

PUBLICACIONS - ACTUALITAT - VIURE-HI I VIURE’N - PAISATGE - MANERES DE FER - L’ENTREVISTA - RECONÈIXER - AL DIA

RECONÈIXER: TASTA TERRITORI Una frontera difosa Perpinyà ROSSELLÓ

ENT

VALLESPIR Castelló d’Empuries

BESALÚ

Vic

Besalú

EMPÚRIES

Hem d’entendre la frontera no com una separació de dos pobles, sinó com sols la separació de dos dominis. Quan aquests dominis no estaven en conflicte i travessaven llargs períodes de pau, la frontera no era cap obstacle especial a la relació entre persones que se senten iguals, lligades sobretot per una comunitat de religiosa

i de tradició cultural que sols amb el temps anirà diferenciant-se. La continuïtat i proximitat cultural entre la població dels territoris dels comtats catalans i la dels dominis musulmans venia afavorida també pel règim de tolerància i suavitat mantingut per les autoritats musulmanes.

Girona

Fortificacions Territoris que formen la Frontera o la Marca

GIRONA

Canalda (900) Oliana (919)

Timoneda (926) Terrasola (992)

La Seu d’Urgell

LONA

La Llena

La Salsa (1025)

Berga

celona Balaguer

Comptats Catalans

Guissona Cervera

Lleida

Madrona (964)

Cardona

Pons

Tàrrega

Territoris cristians

Ribelles

Besora Solsona (922)

Navès (968)

Miravé

Pinell (1025)

Valldàires

Alteracs Olius (922)

Clarà (995)

La Clueta (1029)

Solsona

Lladurs (1000)

Castellà de la Ribera

Altès (968)

Llobera

Riner (997)

Clariana Cardona (798)

Peracamps Lloberola Llanera (1002)

Al-Alandalus

Ardèvol (986)

Límits dels comtats

Salo (966) l’Aguda

Vers el 850 Vers el 1000 Vers el 1050

Coaner (960) Pinós

Vers el 900

Guissona

Castelltallat

La Molsosa Boixadors (1014)

comtes catalans van començar a distanciar-se dels reis carolingis i, ben entrat el segle X i de forma paral·lela a la desintegració de l’Imperi Carolingi, ja van començar a actuar gairebé de forma independent respecte dels monarques francs. Per recompensar la fidelitat a la dinastia que alguns comtes catalans havien demostrat, els reis francs varen promoure una política de concentració territorial en mans de Guifré el Pelós. Aquest cèlebre personatge va portar a terme una important campanya de repoblació a la zona central de Catalunya i fundà la casa comtal de Barcelona.

L’any 906 mor Guifré el Pelós, comte, entre molts altres, del comtat d’Urgell, d’on pertanyia Solsona. Els comtats que posseïa són repartits entre els seus fills. Al petit, Sunyer, li pertoca així ser comte d’Urgell. Ja sota el mandat de Borrell II, fill de Sunyer, s’inicia la construcció de torres de guaita i de defensa entorn Solsona per a protegir-la de possibles ràtzies sarraïnes. A la zona del sud del Solsonès s’hi van construir ni més ni menys que 7 torres: Sallent, Peracamps, Riner, Ardèvol, Llanera, Vallferosa i Lloberola van ser els punts elegits per a la construcció d’aquests elements de defensa. Avui totes elles es mantenen més o menys alçades al sud del Solsonès i rodalies. Probablement aquestes anaven acompanyades d’altres torres de fusta a la zona compresa entre castells. Així, aquesta zona del comtat d’Urgell hauria d’esdevenir un territori inconquistable.

Terra de frontera, d’inseguretat i d’oportunitats En aquests temps de conflicte, alguns col·lectius, com els pagesos, van aconseguir en aquestes terres de frontera alts graus de llibertat, fruit del seu esforç i capacitat de fer front als problemes i les dificultats que comportava viure en una zona de frontera. En aquestes terres es va produir un tipus de repoblació espontània duta a terme per grups de pagesos colonitzadors que havien emigrat del seu lloc d’origen a la recerca de terres ermes on poder-se instal·lar. Aquests pagesos tallaven el bosc o desbrossaven les garrigues per tal de crear conreus. Tot això ho feien pel seu compte, arriscant-se, amb els seus propis mitjans, salvant dificultats i perills. El principal perill de la població repobladora eren les algarades, expedicions militars sarraïnes que es feien normalment a l’estiu, però no de forma periòdica, i eren organitzades i planificades des de les màximes instàncies del califat de Còrdova contra els estats cristians del nord de la Península. El seu objectiu no era la conquesta sinó el saqueig del territori i la destrucció de les fortificacions cristianes. Aquestes incursions van provocar que els pagesos repobladors haguessin de ser també una mica soldats, i trobem testimonis de què la majoria de pagesos tenia les seves pròpies armes.

Llorenç, Antoni (1986)., Solsona i el Solsonès en la història de Catalunya, Lleida: Virgili i Pagès.

7

Torre de Peracamps

AL DIA - RECONÈIXER - L’ENTREVISTA - MANERES DE FER - PAISATGE - VIURE-HI I VIURE’N - ACTUALITAT - PUBLICACIONS

L’ENTREVISTA: ASS. CULTURAL DE PRADES L’any 2000 creeu l’associació cultural de prades, quines motivacions i necessitats us van portar a fer-ho?

Veníem de dos anys convulsos, el 1998 els focs del 98, el 99 la trobada de Matamargó... i moltes ganes de cuidar i reivindicar el nostre poble, encara en cendres, però el nostre poble. Era un moment que començaven a haver-hi moltes fires d’arts i oficis, en llocs més aviat bucòlics i macos. Nosaltres vam decidir de fer-ho en un lloc paisatgísticament poc bucòlic però social i popularment molt ric. A diferència d’altres fires però, l’organització de la de sant Ponç és exclusivament feta per part del veïnat. La fira havia de mostrar que érem vius, que existíem, que volíem existir i que volíem recordar. L’associació cultural de Prades neix amb l’objectiu d’organitzar actes populars al nostre petit poble, fer-lo visible, i també fer visible la memòria dels més grans, i reflexions dels no tan grans. Per fer-ho ens proposem d’editar la revista La Fornal, de periodicitat anual i que surt el dia de la fira, el primer diumenge de maig, per sant Ponç. Avui a l’associació cultural hi ha representants de totes les cases que viuen a Prades cada dia.

Quines són les principals activitats que organitzeu al llarg de l’any?

L’activitat principal és la Fira de Prades, la festa major, caminades de tardor, i recentment la revetlla de sant Pere i el dinar dels pradencs.

Anys enrere s’organitzaven també curses de BTT. Què ha significat l’associació en la dinamització cultural de prades?

Des de l’associació gestionem tota la vida cultural de Prades. El nostre objecte és l’acció cultural i la cultura popular. En si mateixa aquesta ja és transgressora, creativa i obre les portes i du amb ella mateixa actuacions de reivindicació del passat, del present i del futur del poble. No obstant, en essència i en objectius, l’associació vol ser un espai de debat, proposta i acció d’altres activitats i iniciatives que millorin la qualitat de vida del nostre petit poble i en millorin les expectatives de futur.

En aquest sentit, per què és important l’organització popular en entorns poc poblats com el vostre?

Sens dubte. Associar-nos (pel fer de coincidir en un espai de decisions, no pas pel fet de tenir un NIF) ens ha permès reconèixer-nos, relacionar-nos, acollir diferents punts de vista i sovint molt i molt diferents. L’acció cultural ens fa reconèixer tot allò que tenim al poble, posar-ho sobre el taulell, i pensar com moure fitxes per anar allà on volem anar. Els principis de l’orga-

Festa Major de Prades de la Molsosa

nització veïnal són imprescindibles i fonamentals en pobles petits, que tenim pros i contres, però sens dubte la possibilitat de gestió directa del poble és viable, fructífera i engrescadora.

Any rere any des de l’any 2000, i coincidint amb la fira de sant ponç, publiqueu la revista «la fornal», quines temàtiques tracteu en la revista?

La Fornal, que l’any vinent fa 20 anys, és una revista que comença més humil i que amb el temps va creixent. Normalment cada número gira entorn un tema concret, incorporant sempre apartats de reflexions de veïns i col·laboradors. El tema en concret sol desenvolupar-se des d’una perspectiva històrica i memorística del nostre poble, entrevistant a gent gran, a les cases del poble, fent recerca documental... Entre altres s’ha tractat la situació de les dones, la cuina popular, el paisatge agrari, els sistemes de recol·lecció d’aigua, la mineria dels anys quaranta, les festes populars...

Quina importància té «la fornal» a l’hora de generar i difondre un relat propi des d’entorns rurals com el de prades?

La importància fonamental és el reconeixement d’una realitat sovint obviada, tant en les planificacions i polítiques actuals del territori, com en el relat de la història en termes generals.

La Fornal sobretot ens permet conèixer una història compartida amb moltes persones i realitats que ja no existeixen, i per tant a man-

8

tenir-les i així, homenatjar-les. Però entenem que la funció no pot ser només d’homenatge i de recull d’històries i vivències passades. Cal que el relat històric incorpori la perspectiva rural, que ruralitzem la perspectiva històrica, que la història de Catalunya pugui ser interpretada també en funció del què passava i del què es provocava a les zones rurals i petits pobles com el nostre. La Fornal incorpora també elements del present i desitjos del futur. Limitar-nos en explicar el passat alimenta el prejudici d’inacció dels pobles rurals que avui encara té massa part de la societat. La Fornal incorpora també espais on veïns i veïnes reflexionen sobre la situació actual i escenaris de futur.

Recentment heu organitzat un homenatge a les persones que van participar com a voluntàries en l’extinció dels incendis del 98’. com recordeu els veïns i veïnes del poble els incendis del 98’?

Terror, pànic, desigualtat, injustícia, poder...

Però també solidaritat, comunitat, ajuda mútua.

Els focs del 1998 van evidenciar una desigualtat territorial bestial, i molt ferotge, però també una reivindicació i organització territorial molt forta, i que amb els focs va créixer. A diferència del què molta gent creu (molta gent de ciutat, perquè és on més gent hi ha...), els pobles rurals hem aprofitat la històrica deixadesa o alienació administrativa per organitzar-nos, ajudar-nos i defensar el nostre territori. Un exemple paradigmàtic relacionat amb els focs en són les

PUBLICACIONS - ACTUALITAT - VIURE-HI I VIURE’N - PAISATGE - MANERES DE FER - L’ENTREVISTA - RECONÈIXER - AL DIA

L’ENTREVISTA: ASS. CULTURAL DE PRADES enforteix l’altaveu de la voluntat d’explicar-nos per disfrutar-nos.

Una de les històries locals més populars de Prades és l’arribada al poble de la «creu del captaire», podeu explicar una mica aquesta història?

La Creu del Captaire és un símbol molt important per la gent de Prades, perquè és un record a les veïnes que van acollir i cuidar a un captaire (diuen) que va anar a parar al nostre poble. Va passar en plena postguerra, quan els captaires visitaven sovint pobles de la zona. A Prades aquests captaires acostumaven a passar la nit a l’antiga ferreria, a la plaça de Prades, la nostra seu social actual. A partir d’un moment donat, molta gent del poble cregué que aquest no era el lloc més adequat per allotjar-hi els rodamons, i es decidí construir i habilitar una cabana en un clap de bosc que hi ha a l’entrada del poble, indret conegut des d’aleshores com el Recolliment.

Prades de la Molsosa

Agrupacions de Defensa Forestal, o els bombers voluntaris.

Quina influència van tenir els incendis en la concepció del territori per part del veïnat de Prades i dels pobles veïns?

Després dels focs hi havia una sensació de moltes ganes de dir que érem aquí, i que el què havia passat era fruit d’un abandonament rural, tant veïnal (associat a millors formes de guanyar-se la vida fora dels nostres pobles), com administratiu (desigualtat de poder a l’hora de garantir drets bàsics, de la mateixa forma que es podien garantir als centres de ciutat més ben posicionats o poderosos). I que una de les conseqüències d’aquests abandonaments era que la gent de noves generacions havia hagut de conèixer el món rural des de la ciutat i des dels diaris, creant una visió esbiaixada i associada a velles i obsoletes formes de fer. El procés d’extinció dels focs del 1998 va posar de manifest (sovint amb greus enfrontaments) aquesta manca de coneixement i la necessitat bàsica de tenir en compte les formes de viure i el coneixement popular i local. Els aspectes anteriors van ser els ingredients principals per fer aflorar un discurs molt potent de reivindicació dels nostres pobles, que eren plens de cendra, però també de força. El manifest de Matamargó, que es llegeix en una jornada festiva i reivindicativa a Matamargó un any després dels incendis, recull gran part d’aquests anhels i força. També es trasllada en la creació de diverses associacions

culturals i veïnals dels pobles veïns. Per tant, el foc, d’alguna forma, va recordar-nos que estem organitzats i ens en va fer estar més per gestionar, tant com la llibertat ens permeti, la vida als nostres pobles, agafar-ne més fort el timó, sobretot en l’acció cultural impregnada de reivindicacions del territori. Això ens fa estar més units i obre les portes a fer moltes més coses.

Com creieu que les iniciatives d’acció comunitària poden ajudar a conscienciar i prevenir aquest tipus d’incendi?

En doble direcció, segurament igual d’importants. Pels de fora, aquells qui ens coneixen a través de llibres de folklore, d’explotació del territori i d’interpretació de la natura, que el territori ha estat sempre treballat i gestionat per pagesos i pageses. I que ho ha estat en la mesura que el món urbà ens tenia en compte.

I pels de «dins», el veïnat, que el què passa als nostres pobles depèn en bona part de com ens relacionem, compartim horitzons i treballem per intentar arribar-hi.

També heu apostat per Territori de Masies, què us aporta formar part d’aquesta associació? És una entitat amb qui ens sentim reconeguts, ens ajuda en la gestió d’actes culturals i en crear-ne de compartits amb els pobles veïns.

Ens aporta el mateix que ens aporta associar-nos a nivell de poble, a una altra escala i

9

En una ocasió, un home va pujar al poble a avisar que al Recolliment dels pobres hi havia un home que estava molt malalt i no podia caminar. Tenia una ferida molt greu a la cama dreta. Unes quantes dones del poble hi anaren i li feren cures durant molts dies. Sovint hi baixaven fins a tres cops al dia. Però al veure que no millorava, avisaren al llavors alcalde de la Molsosa, Josepet de Puigpelat, que, en veure la gravetat de la situació, l’envià a l’hospital de Lleida.

Al cap d’un temps, el captaire ja curat, va tornar al poble, fent saber que, amb motiu del seu agraïment, havia fet una creu que podien anar a buscar a Ribelles, vall del Llobregós avall. Al cap de pocs dies, dos homes del poble la van anar a buscar amb una moto, però s’endugueren una sorpresa en veure-la, ja que era impossible de carregar tenint-ne en compte les dimensions i que era de pedra picada. Finalment, la varen anar a buscar amb el camió del Martí de Cal Jepet de Prades. El mateix captaire la va venir a muntar el juny del 1953.

La creu va ser col·locada al costat de l’església del poble, a la cara nord, on s’hi pot veure la inscripció a la part frontal: “Recuerdo de un mendigo a un pueblo caritativo y hospitalario”, i, en una cinta a la part superior, “Dios premia a los buenos”. Des de llavors, i fins fa pocs anys, la creu ha estat cuidada i acompanyada per esclats de colors d’un jardí que delicadament cuidaven i mantenien amb orgull les diferents cases del poble.

AL DIA - RECONÈIXER - L’ENTREVISTA - MANERES DE FER - PAISATGE - VIURE-HI I VIURE’N - ACTUALITAT - PUBLICACIONS

CULTURES I MANERES DE FER: ELS BARRALS Barrals: quan la fusta alberga aigua La fusta i el vi tenen una llarga i vasta relació: les bótes, fetes majoritàriament amb fusta de roure, són ben conegudes per la seva funció de conservació i transport del vi. Però no són els únics estris fets de fusta que s’utilitzen per guardar líquids. Antigament, i sobretot a les zones prepirinenques i pirinenques, el pi negre es va demostrar més que apte per al transport i emmagatzematge d’aigua – però també d’altres líquids, sobretot vi-. Amb aquesta matèria primera es manufacturaven els barrals –coneguts així en zones com la Vall de Lord-, barralet o canada (al Pallars o a la Ribagorça amb una forma més arrodonida i

allargada). Es té constància que aquests estris es fabricaven a la zona del Conflent, Cerdanya, Berga, Camprodon, Vic, Esterri, Sort i la Pobla de Segur. Al Solsonès, un important centre de producció d’aquests recipients era a la Vall de Lord, concretament a les valls de la Pedra. La família que les fabricava –i encara avui els seus descendents- eren coneguts com els “barralers”. El museu de la vall, ubicat als claustres de l’antic monestir de la Vall de Lord alberga algunes mostres –de diferents tipus i mides- de barrals. Així mateix, es poden comprar els darrers exemplars fets a l’obrador de la Pedra, i altra banda l’associació que gestiona l’equipament va editar fa uns anys la publicació “Cal Barraler, antic obrador de barrals i ventadores”, per recollir la història d’aquesta activitat artesanal ja obsoleta a la vall.

Cor de pi negre Carme Riu, a l’article “Els barrals: producció característiques i utilitat dins el món agrari als segles XIX i XX”, explica que la matèria primera principal per a fabricar barrals era el cor de pi negre: “un tipus de fusta que no es corca mai i no se li pot donar una capa de vernís un cop treballat, ja que sinó la fusta tindria el regust del vernís”. Afegeix que s’havia provat de fer-los amb altres tipus de fusta, però no quedaven bé. El cor de pi negre és l’únic amb el qual l’aigua no agafa regust de fusta ni es polla.

Aquesta fusta, un cop esberlada i tallada, s’havia de posar al forn de pa per evitar que estigués encara verda. Cal tenir en compte que el pi negre creix a uns 1.200 metres d’altitud, i probablement aquest fet explica la ubicació dels principals centres de producció artesanal: al Pirineu i al Prepirineu. A la Vall de Lord la fusta majoritàriament s’obtenia del bosc comunal de la zona coneguda com el Planàs de la Pedra.

I, a banda de la fusta, calien d’altres materials, tots ells reaprofitats: els cèrcols de ferro procedien de les barres de cotó i els claus de les ferradures dels animals (els anaven a buscar a cal ferrer). Inclús els brocs eren reaprofitats: els de dimensió més grans (per fer-hi entrar l’aigua) provenia de la planxa dels pots de llet i, els petits (per beure), els treien de l’anella de les barres de cotó.

Mostra de barrals al museu de la Vall de Lord

10

PUBLICACIONS - ACTUALITAT - VIURE-HI I VIURE’N - PAISATGE - MANERES DE FER - L’ENTREVISTA - RECONÈIXER - AL DIA

CULTURES I MANERES DE FER: ELS BARRALS Artesania amb eines pròpies Fer barrals era una feina específica que requeria eines específiques. D’aquesta manera, la majoria d’estris per manufacturar barrals se’ls feien els mateixos barralers. Motlles, suports de fusta, rascadors, el banc de barraler o el ribot barraler eren estris pensats, ideats i creats específicament per fer barrals. I es feien al mateix obrador d’on sortien aquests populars recipients. Fabricar barrals era una feina lenta: en tractar-se d’una producció totalment artesanal en una jornada se’n podien fabricar dos com a molt.

La fabricació de barrals es feia –o si més no s’intensificava- a l’hivern, coincidint amb l’època de menys feina al camp. De tot aquest procés cal destacar-ne que en cap moment s’utilitzava cap mena de cola ni material similar: tot el secret es basava en l’encaix perfecte de les dogues de fusta, que amb l’aigua es rebotien i quedaven estampides als cèrcols de ferro.

Aigua i matafaluga A l’entrada de les masies de la Vall de Lord era habitual trobar-hi els barrals en substitució d’algun càntir. Principalment contenien aigua –si bé en algun cas s’hi hauria pogut posar vi- però també matafaluga, una herba aromàtica pels que preferien una beguda de gust anisat. Eren doncs d’ús domèstic, tot i que els pastors també n’acostumaven a portar: a diferència d’un càntir, el barral era de més fàcil transport i si queia a terra no perillava de trencar-se. I també era habitual endur-se’ls per abeurar les dures feines del camp.

La família Canal, que en van ser fabricants a la Vall de Lord durant quatre generacions – des de mitjans de segle XIX i fins al primer terç del XX- en distribuïen a la Vall d’Aran, Gósol, la Coma la Vansa, la Seu d’Urgell, Berga, Solsona i Prats de Lluçanès. També, sobretot durant l’època de més efervescència de l’anomenat estraperlo, molts contrabandistes en compraven per tal d’intercanviar-los per tabac a Andorra.

Per saber-ne més: Adam i Vidal, Jaume.

Cal Barraler. Antic obrador de barrals i ventadores.

Edicions de la Confraria dels Colls. 2011 Riu de Martín, Carme.

Els barrals: producció característiques i utilitat dins del món agrari (s. XIX-XX).

Estudis d’Història Agrària n. 17. 2004

11

AL DIA - RECONÈIXER - L’ENTREVISTA - MANERES DE FER - PAISATGE - VIURE-HI I VIURE’N - ACTUALITAT - PUBLICACIONS

INDRETS: CLARET DE CAVALLERS Situació

Orígens

Claret dels Cavallers pertany, des de l’any 1857, al municipi de Sant Mateu de Bages.

Geogràficament es troba al límit nord de la Serra de Castelltallat i se situa al peu d’un turó sobre la riera de Coaner i el torrent de la rasa d’Utgés. Al nucli hi podem trobar les restes d’un castell, que es trobaria al damunt del turó, així com l’església de Sant Pere, datada dels segles XIII i XVIII i que avui en dia resta dempeus. Enfront de les masies disperses que trobem a la zona, aquí hi podem trobar un agrupament de cases, Can Serra i Can Ferrer, al voltant de l’església, sobre el turonet i mirant cap a la riera de Coaner, edificades amb un objectiu defensiu i de protecció d’origen medieval.

El nom de Claret de Cavallers el trobem per primera vegada documentat l’any 1031. El nucli està situat en un punt clau de la frontera entre els comtats de Barcelona, Cerdanya i Urgell, controlant una de les vies de comunicació natural entre la Catalunya central i les terres de ponent. Segons Albert Fàbrega i el Francesc Serra, no queda clar si Claret dels Cavallers fou el castell més avançat del sud del comtat de la Cerdanya o el castell situat més al nord del comtat de Barcelona.

En qualsevol dels dos casos, aquesta posició fronterera li donava una gran importància estratègica, ja que fins a l’any 1117, data en què el comtat de Barcelona va annexar al de la Cerdanya, les relacions entre els dos comtats no van ser gens bones.

A principis del segle XI, trobem una referència documental del lloc de Claret, que constata que era un alou d’un germà del

Vista de Claret de Cavallers

12

castlà de Castelltallat. El castell de Claret, del qual en queden poques restes, degué donar nom a una nissaga de cavallers cognomenats Claret. Es tractarien de militars del comtat de Cerdanya, que participarien en l’expansió del comtat de Cerdanya cap a ponent.

En diverses èpoques de la història trobem els Claret com a senyors en terres i castells situats més a ponent, com Claret de Figuerola o dels Pagesos, i Cellers, a Torà, en aquell moment terres del Comtat d’Urgell.

A inicis del segle XII amb l’annexió del comtat de la Cerdanya al de Barcelona el castell de Claret va perdre la seva funció militar i els seus cavallers es van traslladar a altres indrets més rics i a les ciutats. Alguna branca es degué establir en el proper mas de Claret de la Serra –a Mejà– on una nissaga Claret es perllongà al llarg dels segles.

PUBLICACIONS - ACTUALITAT - VIURE-HI I VIURE’N - PAISATGE - MANERES DE FER - L’ENTREVISTA - RECONÈIXER - AL DIA

INDRETS: CLARET DE CAVALLERS Segles XIII i XIV

Segles XV i XVI

Segles XVII al XIX

La primera notícia amb una mica de detall sobre Claret dels Cavallers la tenim el 7 de juny de 1296, quan el bisbe de Vic, nomena rector de les parròquies de Sant Pere de Claret dels Cavallers i de Sant Pere de Vilalta al prevere Ramon de Castell, amb la condició que hi fes residència.

Del segle XV tenim molt poques notícies de Claret dels Cavallers. Sabem que el 1404 la família Sescomes era la propietària del castell i del terme de Claret de Cavallers, però en aquesta data la pubilla es va casar amb en Joan de Peguera, i des de llavors, els Peguera administraren Claret dels Cavallers. Sabem que el castell fou habitat durant segles, per exemple el 1564 tenim constància que es va realitzar un inventari dels béns on es comptabilitzen diferents estances amb llits, una cuina, un estable, un celler i un pastador.

A nivell defensiu, el castell disposava de tres ballestes i dues espases. Tot apunta que el castell no era la residència dels senyors feudals, els Peguera, que probablement residien al casal que tenien a Manresa, però sí que hi vivien masovers, encarregats de mantenir el castell durant els períodes d’absència dels seus senyors.

Durant el segle XVII és possible que el nucli adquireixi la fesomia que té en l’actualitat. En el període en destaquen clarament les notícies sobre els dos grans masos que trobem al nucli, es tracta de Can Serra i Can Ferrer.

Una altra notícia important la trobem l’any 1730, quan els dominis de Claret de Cavallers eren del Col·legi de Sant Ignasi de Manresa, de la companyia de Jesús.

Degut a la crisi demogràfica dels segles XIV i XV, la disminució de la població va produir un abandonament dels masos, que degut a la mort dels masovers o amos, quedaven deshabitats, sense titularitat i ad benevisum. Les terres deshabitades passaven a ser del senyor feudal, que per tal d’evitar el despoblament i la disminució de les seves rendes, establia nous contractes i/o vendes amb els pagesos. Aquests masos deshabitats, anomenats masos rònecs, passaven a formar part d’altres masos. D’aquesta manera va haver-hi una reestructuració de les explotacions agràries i els pagesos mitjans pogueren accedir a millors terres i augmentar la superfície dels seus masos.

L’església de Sant Pere de Claret dels Cavallers

La titularitat del castell i les terres va anar canviant de senyors, s’han trobat documents que parlen dels Sant Guillem, de Santa Margalida de Mejà el 1309 com a senyors de Claret de Cavallers. Durant aquest segle els documents on apareixen els Sant Guillem donen testimoni de la proliferació dels masos medievals en el nucli, possiblement aquests eren de menor dimensió i manaven les terres dels voltants.

Aquesta reconfiguració del camp català la trobem també a Claret de Cavallers amb la història de la família Serra la qual en un període de 30 anys, des de 1481 a 1510 van comprar diferents masos del terme fins a arribar a tenir un plet a la cúria de Cardona per aclarir els límits i propietats de diferents masos rònecs de Claret, en virtut dels senyors de Claret o dels Serra.

Església de Sant Pere de Claret de Cavallers

De fet, la casa de Can Serra és l’única que trobem en els fogatges de 1497 i 1553. Actualment és un dels masos del nucli medieval, juntament amb Can Ferrer, originàriament dit de can Serra de Baix. L’any 1911 es va remodelar el carrer de Claret dels Cavallers, separant les cases de Can Ferrer i de Can Serra.

13

Els grans esdeveniments de la història del país, també afectaren els habitants de Claret de Cavallers ja que sabem que l’hereu de Can Serra, Anton Serra i Massana, que era carlí, fou afusellat per les tropes liberals a Prades l’any 1833.

Malgrat estar documentada des del segle XIII, sembla que l’actual església es va edificar el segle XV. La primera església podria situar-se al cim del turó, prop del castell, ja que hi ha notícies orals de què s’hi havien recollit restes d’ossos humans, que semblen indicar la presència d’un antic cementiri.

Pel que fa a l’estil, de la primitiva església romànica només en quedaria la façana de ponent i l’espadanya. Del període de transició entre l’últim gòtic i el renaixement trobem la volta i com a elements clarament renaixentistes trobem la porta de la sagristia i les capelles laterals. L’any 1911 l’església es va remodelar.

Extret de: Claret de Cavallers (Sant Mateu del Bages). Albert Fàbrega i el Francesc Serra.

Revista Dovella. Núm. 96. 2008. Pag. 5-19.

AL DIA - RECONÈIXER - L’ENTREVISTA - MANERES DE FER - PAISATGE - VIURE-HI I VIURE’N - ACTUALITAT - PUBLICACIONS

ESPECIAL INCENDIS La Festa Major de Prades homenatja als voluntaris dels focs del 1998

Concert en agraïment als voluntaris dels focs del 1998. Fotos: Mercè Puigpelat

Un any més, el passat 22 de juliol, l’Associació Cultural de Prades va organitzar la seva festa major. Enguany però va prendre un significat molt important pel poble de Prades.

Feia 20 anys i 4 dies que obagues, solanes, carenes i plans d’aquests petits pobles cremaven. Fou l’incendi forestal més veloç registrat fins llavors a Europa. Les flames corrien per terra i pel cel. Amb la mateixa velocitat que les flames van encendre el país, voluntaris d’ADF’s, bombers voluntaris, veïns i veïnes van fer cap a ajudar en tot allò que fes falta per extingir el foc.

La festa major de Prades va voler celebrar els 20 anys dels focs del 1998 homenatjant a tots els voluntaris i voluntàries.

La tarda del dissabte 18 de juliol del 1998 es van declarar diversos incendis a la Catalunya Central: un d’ells a Aguilar de Segarra i un altre a Cardona. Tot i que aquests dos focus estaven separats per una vintena llarga de quilòmetres, s’acabaren fusionant donant lloc a un gran incendi de difícil control. El foc cremà durant quatre dies, assolint un front de gairebé 25 km que va arribar a avançar a una velocitat de 4 km/h, i va deixar un rastre de 27.000 hectàrees calcinades i més de 250 masies afectades.

L’acte va iniciar-se amb la lectura del Manifest de Matamargó, del 1999 i ben vigent encara. Seguidament Ramon Porta (Torà) i Roger Mas (Solsona), van posar música a l’homenatge.

14

PUBLICACIONS - ACTUALITAT - VIURE-HI I VIURE’N - PAISATGE - MANERES DE FER - L’ENTREVISTA - RECONÈIXER - AL DIA

ESPECIAL INCENDIS Declaració de Matamargó Ara fa un any, un gran incendi va assolar més de 27.000 hectàrees de la Catalunya central. Ara fa un any, es va apagar el gran foc després de cremar, ferotge, durant quatre dies. Però encara avui el foc és viu, perquè les conseqüències directes segueixen afectant els habitants de les zones cremades de manera inequívoca. Els grans incendis no han calcinat només grans extensions de territori.

Han cremat també una forma de vida i cultura que ja estaven ferides de mort: el despoblament rural, la pèrdua de pes econòmic del sector agrari, la tradicional manca d’inversions públiques en infraestructures i serveis, les retallades pressupostàries, l’escàs ressò mediàtic de les problemàtiques específicament rurals... són algunes de les manifestacions del grau d’abandonament que pateixen les zones rurals i que el gran incendi ha fet encara més evidents. Des de l’endemà del foc que ara recordem fins avui, no hem notat que es prenguessin mesures serioses per frenar el despoblament que dia a dia buida els nostres pobles i les nostres cases de pagès. Pensem, però, que els grans incendis forestals no afecten només de manera negativa els habitants de les zones rurals.

que s’apliquen són pensats per a poblacions mitjanes o grans i cauen sobre nostre com una gran llosa immobilitzadora.

- Considerem necessària l’activació de mesures i actuacions específiques per al medi rural.

Volem uns pobles oberts i diversos però pensem que les feines que s’han de potenciar són, sobretot, les agrícoles, ramaderes i forestals i que han de poder garantir unes rendes familiars que contemplin els costos econòmics, ecològics i socials de la producció.

- Considerem necessàries actuacions de polítiques agràries que impliquin a les Administracions en el desenvolupament rural per gaudir d’una vida digna, per mantenir la identitat cultural i per garantir un protagonisme real dels seus habitants, amb paritat competitiva i

L’actual distribució de la població, marcada per una concentració molt accentuada a les zones urbanes i molt minoritària a les rurals, no és una raó per pensar que una i altra poden deslligar-se. El paper que juga el món rural en l’equilibri i el desenvolupament sostenible del medi natural determina la necessitat d’una interacció entre tota la població que ha de sorgir del debat, del diàleg, de la reflexió i de l’intent de millorar situacions que a tots ens condicionen la forma de viure. I és per això que volem manifestar que: - Considerem necessari que el conjunt de la població rural prengui consciència de les situacions de desigualtat que pateix.

- Qualsevol habitant de les zones rurals té dret a rebre uns serveis socials, educatius i culturals pensats per a la nostra manera de viure. L’organització de l’escola, de l’assistència sanitària, de l’atenció a la gent gran, de la cultura... no es pot fer només des de la realitat urbana. Moltes de les lleis i els reglaments

Focs del 1998. Foto extreta de l’arxiu exposició de Matamargó

15

amb una política de fixació del territori - Considerem necessari que el conjunt de la societat catalana entengui que totes les mesures adreçades a millorar les condicions de vida de les zones rurals i a reequilibrar el territori, contribueixen a fer un país més habitable per al conjunt de la població. Sense acabar amb la discriminació territorial no tindrem mai un país nacionalment lliure ni socialment just.

Per a aconseguir tot això és necessària la implicació de tots els sectors socials. Per a afrontar reptes de futur, és hora de canviar la pregunta que molt sovint ens fem: “Què s’ha de fer perquè no marxem de pagès?” per la de: “Quin projecte de món rural volem?”

Matamargó, 17 de juliol del 1999

AL DIA - RECONÈIXER - L’ENTREVISTA - MANERES DE FER - PAISATGE - VIURE-HI I VIURE’N - ACTUALITAT - PUBLICACIONS

ESPECIAL INCENDIS Homenatge als voluntaris. Solidaritat i apropiació comunal per la defensa del territori Envoltada de boscos, els veïnats rurals han desenvolupat un teixit col·laboratiu destinat a defensar els pobles i el terreno que tenim i que cuidem en comú. És cert que el nostre país el terreny és de propietat privada, però en aquesta no només no existeixen portes, sinó que el conjunt de les finques esdevenen de tots i totes. Existeix una mena d’apropiació comunal per defensar el nostre territori, comenci on comenci la nostra finca, i acabi on acabi la de la casa veïna. El territori, el què veiem quan ens llevem, alberga records i la nostra història, ens predisposa al futur, defineix qui som individualment i en conjunt.

Natura viva: la primera ADF de Catalunya El 1981 neix a Pinós, de la mà de Josep Maria Casas, l’Agrupació Forestal Natura Viva, que anys després es constituirà com la primera ADF de Catalunya, fet que li mereix una distinció honorífica de la Generalitat de Catalunya. Natura Viva neix per agrupar propietaris de diferents municipis (La Molsosa, Pinós, Riner i Cardona) per tal de compartir esforços per a la defensa forestal, ja sigui a partir de la construcció de punts

Una mostra paradigmàtica d’aquest sentiment comú, basada en relacions d’ajuda mútua i de solidaritat històriques, en són les Agrupacions de Defensa Forestal (ADF).

Aquestes estan formades per veïns voluntaris que coneixen la zona i que compten amb equipaments d’extinció d’incendis. Aquestes agrupacions planifiquen punts d’aigua com les basses forestals i desenvolupen tècniques pròpies d’extinció com els contrafocs. Normalment neixen de les anteriors Agrupacions de propietaris, que es crearen per fer front de forma compartida als costos que suposava que se’t cremés part de la finca, doncs s’havien de pagar els serveis dels bombers.

El parc de bombers voluntaris de Pinós El 1985, quan el Josep Maria Casas era president de l’ADF Natura Viva el 1985, es va proposar a l’ajuntament de crear un parc de bombers a Pinós, que s’inauguraria 2 anys més tard. Els parcs de bombers voluntaris estan formats per veïns que voluntàriament s’ofereixen per a tasques de prevenció i extinció d’incendis i salvaments. No tenen la consideració de funcionaris ni de personal laboral i es regeixen pel corresponent reglament. Els bombers voluntaris de la Generalitat depenen de l’organització i de la supervisió del Departament d’Interior, sota el comandament superior del conseller.

Arbre cremat. Foto extreta de l’arxiu exposició de Matamargó

16

d’aigua, de la construcció de torres de vigilància, de la dotació d’equipaments, o de la creació de campanyes de fumigació o control de plagues. El seu paper ha estat fonamental en el passat i ho és encara en l’actualitat, i explicar-ne el significat i funcions és fonamental per poder entendre i valorar l’actual paisatge de Territori de Masies. Territori de Masies comprèn 3 ADF’s, que treballen en els següents municipis del Sud del Solsonès: Natura Viva (creada al 1980, treballa a La Molsosa, Pinós i Riner), ADF Solsonès Oriental (creada al 1987, treballa a Clariana de Cardener) i l’ADF Sol Verd (creada al 1987, treballa a Llobera i Pinell).

PUBLICACIONS - ACTUALITAT - VIURE-HI I VIURE’N - PAISATGE - MANERES DE FER - L’ENTREVISTA - RECONÈIXER - AL DIA

VIURE-HI / VIURE’N Allotjament rural.

Cal Pastor de Salo Cal Pastor és una casa de turisme rural ubicada a Salo, un dels nuclis del municipi de Sant Mateu de Bages, envoltat de grans masses forestals i una geografia abrupta que precedeix la serra de Castelltallat.

La casa Cal Pastor va néixer l’any 1920 quan en Josep Esquius (l’avi Pep) va comprar una casa al poble de Salo, al costat d’aquesta hi havia uns coberts en els quals van fer-hi una casa perquè hi visqués el pastor. D’aquí ve el nom de la casa, Cal Pastor, però amb els anys el pastor va marxar i la casa va quedar abandonada. L’any 2001 es va prendre la decisió de reformar-la per fer-hi turisme rural, ja que era la manera de poder conservar la casa i poder seguir amb l’activitat agrícola i ramadera.

La casa està oberta tot l’any, es lloga sencera i té una capacitat per a 7 persones, consta de quatre habitacions, dos banys, cuina, sala d’estar, sala de televisió i garatge. La casa està restaurada, conservant les seves característiques i mobiliari tradicional. Envoltada

Toleràncies, menjant amb il·lusió de boscos i camps de conreus típics de la zona, els hostes poden gaudir d’una estada tranquil·la, en contacte amb la natura, amb agradables vistes i amb la possibilitat de poder participar en les tasques de l’explotació agrícola i ramadera, on hi ha conreus, vaques, vedells, porcs, conills i gallines. Poder participar d’aquestes activitats servirà al visitant per a poder conèixer més bé la feina que fan els pagesos i entendre el món rural des d’una perspectiva més global.El paisatge de Salo és divers i modelat per les rieres que delimiten serres i defineixen els diferents aprofitaments de l’economia rural. El poble ha patit els efectes dels dos grans incendis forestals que ha patit la Catalunya Central.

Nom de l’establiment: Casa Cal Pastor Adreça: Salo(Sant Mateu de Bages) Telèfon fix 938695988 Telèfon mòbil (whatsapp) 647850162 Mail: casacalpastor@gmail.com Web: www.casacalpastor.cat

Cal Pastor

“Toleràncies, menjant amb il·lusió” neix amb l’objectiu de sensibilitzar sobre l’alimentació saludable i ecològica i donar resposta a les necessitats de les persones amb alguna limitació alimentària. Aquest projecte d’emprenedoria especialitzat en al·lèrgies i intolerància alimentàries vol oferir un servei a totes aquelles persones que viuen en zones rurals de la Catalunya Central. La iniciativa s’inicia a partir de l’experiència personal de la impulsora del projecte, Laia Espasa, a qui fa uns vuit anys se li van detectar diverses intoleràncies (gluten, lactosa…). L’experiència personal adquirida durant aquests 8 anys entorn les complicacions i restriccions alimentàries, l’han portat a trobar la motivació i l’empenta per engegar aquest projecte. El projecte disposa d’una botiga física on s’hi poden trobar productes alimentaris ecològics, artesans i sense al·lèrgens a més de cosmètica, llibreria i altres productes relacionats amb l’alimentació saludable. La gastronomia també té un paper important en el projecte, amb l’espai “Aula de cuina del Solsonès” on s’oferiran degustacions de producte local, maridatges, xerrades, tallers de cuina i moltes coses més per cuidar tant el paladar com el cos. Per altra banda “Toleràncies, menjant amb il·lusió” també ofereix a escoles, establiments i empreses el servei de distribució de productes sense al·lèrgens i artesans de molta qualitat. En el camp de la sensibilització i la divulgació el projecte ofereix el servei de disseny de campanyes entorn la salut, l’alimentació saludable i les intoleràncies alimentares. Per últim les persones que vulguin canviar els seus hàbits alimentaris a altres hàbits més saludables o que pateixin al·lèrgies alimentàries, i alhora els establiments, empreses o centres educatius que vulguin adaptar els seus negocis o menús podran trobar-hi una oferta d’assessorament així com de formacions, xerrades i tallers. “Toleràncies, menjant amb il·lusió” estrena un nou local el dia 15 de setembre.

Nom de l’establiment: Toleràncies, menjant amb il·lusió Adreça: Passeig Sant Antoni Maria Claret 15, Solsona Telèfon fix: 973107334 Telèfon mòbil (whatsapp) 646642137 Mail: info@tolerancies.cat Web: www.tolerancies.cat

Toleràncies

17

AL DIA - RECONÈIXER - L’ENTREVISTA - MANERES DE FER - PAISATGE - VIURE-HI I VIURE’N - ACTUALITAT - PUBLICACIONS

ACTUALITAT Punt d’informació Territori de Masies - ACTUA al Miracle Després de l’estiu, el Miracle estrenarà nou servei amb un punt d’informació de Territori de Masies i l’ACTUA; el Pla de Dinamització Comunitària del Sud del Solsonès. El punt d’informació estarà obert els divendres al matí i, amb cita prèvia, també els divendres

a la tarda. L’espai, ubicat a l’edifici civil del conjunt monumental del Miracle tindrà una doble funció: d’una banda, gestionar part de les activitats que desenvolupa l’associació Territori de Masies- i ser un punt de trobada per a les diferents entitats, iniciatives i perso-

nes que formen part de l’entitat-. I de l’altra, en el marc del projecte ACTUA es tractarà d’un punt d’informació per a la gent del territori per a l’assessorament a entitats culturals, veïnals i socials així com de l’Economia Social i Solidària.

Riuverd obre botiga a Solsona La Cooperativa d’inserció sociolaboral de Solsona Riuverd, obre una botiga al Carrer Cristòfol número 2, al costat de la Plaça Major de Solsona. La Botigueta de Riuverd – Cal Pere Jan té la voluntat de posar a disposició de les persones de la comarca i aquells que la visiten el producte local i de proximitat, els productes ecològic i artesans i aquells amb valor social. També hi haurà un petit espai per a peces d’artesania local.

La botigueta neix després d’un any d’enxarxament amb diferents agents del territori i detectar les ganes de donar a conèixer el producte local compromès amb els valors socials i ambientals de la zona. Hi podrem trobar productes de deupometes, oli de Migjorn, mel de Cal Meler, xocolata d’Orovivo, sal de Cambrils, vi d’un Pam de Terra, de Tonicoll i del Celler Cooperatiu d’Artés i el vi de nous de la cooperativa 3 cadiretes i cafès

Gent de Riuverd enllestint la nova botiga

18

i tes Gener, així com d’altre material editat i promogut per entitats de l’Economia Social i Solidària. El comerç obrirà ininterrompudament durant l’estiu. Un cop passada la festa major de Solsona, l’horari serà de dijous a diumenge. D’aquesta manera, s’obre també als visitants de la comarca que vulguin marxar amb productes elaborats a la mateixa. Els caps de setmana també s’hi podrà trobar carn ecològica del territori.

PUBLICACIONS - ACTUALITAT - VIURE-HI I VIURE’N - PAISATGE - MANERES DE FER - L’ENTREVISTA - RECONÈIXER - AL DIA

ACTUALITAT Territori de Masies commemora el vintè aniversari dels focs amb una vetllada cultural i gastronòmica a Matamargó Les Casas de Matamargó acollirà, el pròxim 31 d’agost, una vetllada cultural i gastronòmica que commemorarà els incendis que fa vint anys van devastar bona part del Baix Solsonès i van posar de manifest un seguit de greuges

del món rural, unes reivindicacions que recull l’anomenada Declaració de Matamargó. El text, de fet, es va aprovar un any després del gran incendi en aquest mateix nucli del municipi de Pinós. Aquesta proposta substitueix,

de manera excepcional, el concert que es fa habitualment a Claret de Llanera. Inclourà sopar amb diferents propostes gastronòmiques elaborades amb productes de la terra i un concert.

Tasta Territori a Espurnes Barroques Territori de Masies ha participat al festival Espurnes Barroques, estrenat enguany i que combina música i experiències al territori barroc. El cicle ha consistit en un seguit de concerts que s’han realitzat al llarg de quatre caps de setmana. Els actes culturals s’han celebrat al Miracle, l’església de la Puríssima Concepció de Pujalt, Santa Magdalena de Vergós Guerrejat, Santuari de Sant Ramon, esglésies de Prades de la Molsosa i de Sant

Pere de l’Arç (Calonge de Segarra), les Casas i Sant Pere de Matamargó, Sant Miquel de Castelltallat, santuari de Coaner, Súria i Solsona. L’associació va participar, per mitjà del projecte “Tasta Territori”, en dues d’aquestes activitats programades: el 9 de juny aCastelltallat, amb un sopar barroc elaborat amb productes locals combinat amb un concert de Dichos Diabolos. I l’endemà, 10 de juny Territori de Masies va oferir una degustació

La Pilar de Pollastres Bonsfills mostrant el seu producte al Santuari de Coaner

19

de pollastre en escabetx del Molí de Bonsfills cuinat pel restaurant Cal Paradís. En aquest cas l’acte s’emmarcava en les activitats previstes al santuari de Coaner.

AL DIA - RECONÈIXER - L’ENTREVISTA - MANERES DE FER - PAISATGE - VIURE-HI I VIURE’N - ACTUALITAT - PUBLICACIONS

PUBLICACIONS Veïnat d’Ardèvol.

Memòries des de la Parròquia (1870/1939) El llibre, l’edició del qual ha anat a càrrec de l’arxivera Rosa Maria Vila, és una transcripció d’un manuscrit que conté dades sobre la parròquia d’Ardèvol. Es tracta d’un dietari que van escriure els diferents rectors que van anar passant per la rectoria des de finals del segle XIX fins els anys 30 del segle XX: Hi ha tant notícies relacionades directament amb la parròquia com fets d’interès més general, com l’ensorrament de la torre o el trasllat i enterrament de les restes

del cabdill carlí Rafael Tristany. La transcripció i estudi introductori del llibre han anat a càrrec de l’arxivera solsonenca Rosa Maria Vila i Gangolells, la qual contextualitza l’obra i aporta elements que ajuden a endinsar-se i aprofundir en la seva lectura.

Els temes que hi surten són molt variats: la religiositat, les aspiracions i els anhels de la població i, també, les disputes i rivalitats. En definitiva, un llibre qie ens apropa a la via a finals del segle XIX i començaments del

20

XX des d’una atalaia privilegiada a Ardèvol i que té com a protagonistes la gent i les cases d’Ardèvol i Pinós. El llibre és número quatre de la col·lecció. Estudis i Textos del Solsonès. Un dels objectius d’aquesta és difondre textos i fonts documentals de la comarca. Impulsada pel Centre d’Estudis Lacetans (CEL) es va iniciar l’any 2006 amb la publicació del llibre “Un liberal en terra de carlins” i, des d’aleshores, s’han publicat dos treballs més.

PUBLICACIONS - ACTUALITAT - VIURE-HI I VIURE’N - PAISATGE - MANERES DE FER - L’ENTREVISTA - RECONÈIXER - AL DIA

PUBLICACIONS La Fornal La Fornal és una publicació anual, que surt a la llum el dia de la Fira de sant Ponç, el primer diumenge de maig. Aquesta és una revista, editada i elaborada per l’Associació Cultural de Prades. Té la intenció de recuperar la història local i actual del nostre petit poble a través dels tes-

timonis orals i la recerca local. La primera edició fou l’any 2000. Amb aquestes gairebé 20 edicions, s’han entrevistat a gairebé cinquanta persones grans, i s’han tractat temes com l’origen medieval de Prades, la mineria dels anys quaranta, l’evolució de les comunicacions, l’evolució de les feines

21

i paper de les dones, l’escola rural, el patrimoni rural associat a la recol·lecció de l’aigua, als horts, a la gastronomia popular... La revista recull també reflexions per la vida actual i futura als pobles del baix Solsonès. Les revistes es poden sol·licitar a acprades@gmail.com

Mail: tmsolsones@larada.net @territoridemasies @territorimasies @territorimasies

El butlletí que teniu a les mans pretén ser una eina del territori i pel territori. Des d’ell volem difondre les diferents activitats i avenços que es fan des del projecte ‘Territori de Masies’ als veïns i veïnes i a les persones amb algun lligam amb el Sud del Solsonès. De caràcter semestral, acull també un espai d’actualitat i coneixement dels nostres pobles i maneres de fer.

Edició i redacció: Jordi Bordes, Cristina Espejo, Dolors Pujols, Marina Vilaseca i Ramonius Porta.

Territori de Masies és una iniciativa popular, recentment constituïda en associació, formada per veïns, entitats associacions del Baix Solsonès des de la què coordinem i impulsem activitats i serveis que potenciïn el nostre paisatge i formes de fer.

Territori de Masies és un projecte obert.

Si vols col·laborar amb nosaltres, contacta’ns a informacio@territoridemasies.cat o al 672 49 12 23

TERRITORI DE MASIES ÉS UN PROJECTE OBERT. SI HI VOLS COL·LABORAR AMB NOSALTRES CONTACTA’NS A: informacio@territoridemasies.cat 938 729 709 672 491 223

AGENDA — — — AGOST — — — AIMS Festival – L’Acadèmia Internacional de Música de Solsona organtza una trentena d’actuacions musicals a diferents pobles del Solsonès i de Catalunya Central.

Durant tot l’agost Festa Major d’Enfesta, primer diumenge d’agost

Festa Major de Vallferosa, diumenge desprès del 15 d’agost

Festa Major de Freixinet últim cap de setmana de setembre

Festa Major d’Ardèvol, el cap de setmana següent al 15 d’agost

Festa Major de Sant Serni, Al setembre, diumenge sobre Mare de Déu

Mercat - Concert Territori de Masies Aquest any a Matamargó Divendres, 31 d’agost

Festa Major de Fontanet Al setembre, per sant Miquel — — — OCTUBRE — — —

Biberó Rock Festival a Can Joval (Clariana de Cardener - Solsonès)D el 6 al 10 d’agost de 2018

Festa Major de Salo, penúltim diumenge d’agost — — — SETEMEBRE — — —

Festa Major de Santa Susana 11 d’agost

Festa Major de Torà en honor a Sant Gil 1 de setembre

Festa Major de Su pel 15 d’agost.

Festa Major de Vallmanya el primer cap de setmana de setembre

Festa Major de La Molsosa 15 d’agost

Fira de la Torregassa (Olius) 17 de setembre

Aplec a l’ermita de Sant Roc d’Ainès 16 d’agost

Festa Major de Pinós tercer cap de setmana de setembre

Contacte: informacio@territoridemasies.cat 672 491 223 - 938 729 709 territoridemasies.cat

Disseny i coordinació: L’ARADA, CREATIVITAT SOCIAL Iniciativa emmmarcada en el Projecte ACTUA. actua.larada.net

Fira de L’Empelt de Llobera Primer cap de setmana d’octubre Fira del bolet i el boletaire de Solsona 3r cap de setmana d’Octubre Primer diumenge d’octubre Caminada “Coneguem Castelltallat” i arrossada popular a Castelltallat Primer diumenge d’octubre Caminada popular de Prades, a la tardor