TM9 2017 by L'ARADA creativitat social

Revista número 9 Agost 2017

EL BAIX SOLSONÈS DES DE LA SEVA GENT

Venedors de bitxos de Tiurana a la Fira de la Torregassa - Arxiu Mas

AL DIA - RECONÈIXER - L’ENTREVISTA - MANERES DE FER - ACTUALITAT - PAISATGE - PRODUCTE LOCAL - EINES

TERRITORI DE MASIES AL DIA RUTA DELS DÒLMENS El sud del Solsonès és un territori que ha tingut un poblament fix des del neolític, que ha marcat profundament el paisatge i l’ha sembrat de vestigis que avui en dia són el testimoni de la vida de les persones que fa milers d’anys ocupaven aquesta comarca. Conèixer millor el patrimoni neolític del municipi de Pinós i saber llegir la informació que ens dona sobre el poblament d’aquest període en aquest territori era l’objectiu de la sortida amb bicicleta Ruta dels dòlmens, guiada per la Laura de Castellet, que Territori de Masies va organitzar el passat 27 de maig. La ruta va recórrer la zona que es situa entre Ardèvol i Su, un territori molt ric en restes neolítiques, fent sortida i arribada a les Planes, al peu de l’antic camí ramader que baixava de Pinós i que es dirigia cap al nord. Des de prop del Cós, en un punt enlairat que domina el paisatge, es va fer una introducció sobre el poblament de la zona al Neolític. En aquest període, marcat per l’aparició dels primers assentaments fixos de població, s’inicia l’agricultura i la ramaderia. A la vegada, trobem poblacions transhumants que circulen

pel territori, seguint precisament els camins ramaders. Al voltant de tota aquesta infraestructura primigènia hi trobem els dòlmens i altres vestigis megalítics, que són els vestigis d’aquest poblament. La ruta va resseguir, a més del punt enlairat del Cós, els dòlmens de la Pera, el de Casacremada i el de Cal Cuca, i també l’emplaçament del poblat de Brics. El dolmen de la Pera és un sepulcre megalític datat del final del Neolític i utilitzat fins al Bronze mitjà. Tipològicament és el que s’anomena una galeria catalana: una cambra de lloses a la qual s’accedeix a través d’un corredor. Tot el conjunt està cobert per un túmul de terra i pedres, avui desaparegut. Aquesta sepultura col·lectiva va lligada als poblaments de la zona de la Pera que s’han documentat a partir de la recerca arqueològica. En aquest punt de la ruta es va fer també la demostració de talla de sílex, a més de veure diverses eines i altres objectes del neolític. Pel que fa al poblat de Brics, situat en un camp al peu d’un camí proper a la casa Brics, si bé avui en dia no s’hi observa res, s’hi van

La ruta al dolmen de la Pera- L’Arada

trobar vestigis d’un poblat estacional que va estar habitat durant mig any. El dolmen de la Casacremada, situat en un turó just sobre la carretera, a l’anomenat Collet de Su, també data, com el de la Pera, del Neolític Final, i va ser usat fins al Bronze Mitjà. Es tracta també d’una cambra de lloses, si bé ha perdut tot el túmul que el devia envoltar i que ha estat reconstruït. I l’últim megàlit visitat és el dolmen de Cal Cuca, situat en uns camps a prop de Cal Cuca i Sant Grau. Aquest dolmen, reconstruït parcialment amb una paret de pedra seca, és el més modern de la zona, i el seu ús data d’entre el Bronze Mig i el Bronze Final, entre el 1500 aC i el 650 aC. Aquesta és la primera de les rutes organitzades per Territori de Masies aquest 2017. La segona serà al mes de setembre i anirà relacionada amb els camins ramaders del municipi de Pinell.

AL DIA - RECONÈIXER - L’ENTREVISTA - MANERES DE FER - ACTUALITAT - PAISATGE - PRODUCTE LOCAL - EINES

TERRITORI DE MASIES AL DIA JORNADA D’ECONOMIA SOCIAL EN ENTORNS RURALS A FONOLLOSA

SURTEN LES REVISTES DE MEMÒRIA POPULAR DEL BAIX DEL SOLSONÈS

Territori de Masies va participar a la Jornada Economia Social en entorns rurals, dins el marc del cicle Activem la fàbrica de Fonollosa. L’Ajuntament de Fonollosa vol donar un ús a l’antiga fàbrica tèxtil Soldevila, de 5000 metres quadrats de superfície construïda, que va rebre l’any 2013 com a donació. En aquest sentit, conjuntament amb l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central, La Col (Cooperativa d’arquitectes) i amb el suport de la Diputació de Barcelona, van organitzar dues jornades per debatre quines activitats vinculades a l’Economia Social i a projectes culturals podria acollir l’antiga fàbrica. A la primera jornada sobre Economia Social en entorns rurals, que es va fer el dia 21 de maig, van convidar-hi dos projectes per a presentar les seves experiències: la UMAC (cooperativa agrària del municipi) i Territori de Masies. En la presentació d’ambdues experiències i amb el posterior debat que es va generar amb el públic, va parlar-se del potencial d’apostar per projectes col·lectius i encarats a les necessitats del territori. Una de les idees que van sorgir, per exemple, va ser poder disposar d’algun obrador compartit entre els petits productors del municipi, per poder elaborar productes agroalimentaris.

La presentació es farà a la Diada de Territori de Masies, al Miracle

primera s’hi recull tot allò relacionat amb el treball i l’aprofitament dels boscos i la seva evolució, des d’inicis del segle XX fins a l’actualitat. La segona se centra en les feines i l’activitat econòmica de les cases i els pobles del Baix Solsonès, amb les enormes transformacions de què han estat testimonis les persones grans i que han canviat completament el treball a pagès. Finalment, la tercera aborda les relacions socials i humanes entre veïns, els rituals religiosos, les festes, les aficions, els llocs d’esbarjo... Territori de Masies ha col·laborat en aquest procés de recerca fet a través de diversos tallers i entrevistes en els municipis del Baix Solsonès, participant en la convocatòria i en l’organització d’actes. Aquesta presentació serà també un reconeixement a totes les persones que han participat en aquest treball, a part que s’explicaran els nous projectes que es volen impulsar de cara al futur a nivell de recuperació de la memòria popular des de Territori de Masies i L’Arada SCCL.

Fruit d’un llarg treball de recuperació de la memòria popular i les vivències de la gent gran fet per L’Arada SCCL en surten aquestes tres revistes. S’hi recull molta informació sobre la vida al llarg del segle XX a la Catalunya rural i en concret al Baix Solsonès, que obtinguda a partir dels testimonis de les persones participants als diversos tallers que s’han fet per tots els municipis del Baix Solsonès i en les entrevistes realitzades, principalment, a persones de la tercera edat. El resultat en són tres revistes temàtiques titulades Els boscos, Les feines i La vida social. A la

Portades de les tres revistes

Cartell de les jornades de la Fonollosa

AL DIA - RECONÈIXER - L’ENTREVISTA - MANERES DE FER - ACTUALITAT - PAISATGE - PRODUCTE LOCAL - EINES

RECONÈIXER: LES CASAS DE MATAMARGÓ VISITES GUIADES ENTORN L’AUTOSUFICIÈNCIA DE LA CASA PAGESA Trobar-nos en el segle XXI, el de la tecnificació tecnològica, parlant d’autosuficiència pagesa pot semblar poc més que arcaic. Però fer-ho després de conèixer la proposta d’aquesta jove parella pot aportar una visió esperançadora, potser un xic nostàlgica, però una clara aposta pel territori. El Ramon Maria Casas representa la dissetena generació documentada amb el mateix cognom a la masia de les Casas de Matamargó (probablement reculable, ja que la masia es remunta a 1280) i la seva parella, la solsonina Laura Villaró, impulsen un projecte de preservació i difusió de la vida pagesa en una masia del sud del Solsonès, un magnífic exemple del viscut durant anys i panys en Territori de Masies. “Cap a la banda d’orient, entre planelles de bosc i sota la monumental alzina, s’hi entreveia la casa pairal. Era un bosc d’hivern, on s’hi combinaven els colors verds apomerats de les pinedes pinyoneres, amb els altres verds rotunds dels alzinars. Se sentien remors de gent que cantaven, de quitxalla que jugava, i de trinc d’esquelles d’algun ramat pasturant. Era el viu testimoni d’aquella pau que només es troba entre el record i la recança, entre allò que tens, i que qualsevol dia pot desaparèixer” (Josep Maria Casas, Matamargó, Terra i esperit, Pagès editors, 2003) La proposta es basa en la recuperació dels espais tradicionals de la casa, adaptant-los a la visita. N’han preservat al màxim la originalitat de cadascun, fent-hi les mínimes intervencions i evitant que les restauracions, si hi són, s’hi manifestin, buscant la màxima autenticitat. Coberts, premsa, corral o dependències dels baixos de la casa han estat condicionats per rebre unes visites que segur que hi experimenten sensacions, ja siguin records de temps passats, o la tranquil·litat que genera la calma que tot ho embolcalla. La casa-museu es descobreix mitjançant visites guiades que, si la capacitat del grup ho permet, dirigeixen sempre els propis impulsors. Visites circulars a través de 14 espais que ells mateixos han ideat, condicionat i museïtzat. La formació pedagògica de la Laura i els coneixements experiencials del Ramon Maria fan que la proposta tingui un plantejament ordenat, coherent, però també nodrit de vivències i experiències que l’enriqueixen i li

Embotelladora de l’aigua L’Alzina aporten autenticitat, ja que s’hi percep la tradició familiar i el treball de les generacions anteriors. Però també una posada en escena documentalment rigorosa, basada en bona part en la documentació particular, de la qual destaca el Llibre de notes, una mena de diari on els hereus Casas han deixat el seu testimoni d’ençà de mitjans segle XVIII, i que permet datar gran part dels espais visitables.

“A casa meva, el temps d’hivern s’allargassava entre el collir olives que embalba mans i la tresca reposada i temperada del trull que les esclafa i en fa regalimar daurats rajolins d’oli verge. El distintiu de l’hivern era el suau perfum de l’oliada, barrejat amb el cant de les merles a les matinades glaçades i el destraleig dels pelapins a les obagues pinasseres.” (Casas, 2003)

“Tornem a casa, on el cobert de les tines tot és bullidera. Carros, mules i ases de masovers i parcers descarreguen sucoses portadores o semals curullats de verema als peus dels trepitjadors. Negrencs i morats escarrassos de sumoll o de bertrol, amb algun gotim rossenc de picapoll i valenciana, s’escampen sobre l’empostissat del tinar. Els peus dels fonyadors, calçats amb espardenyes velles, regalimen most, mentre una munió de mosques i abelles envolten aquell festí de dolçor inesperada.” (Casas, 2003)

Els boscos i obagues de Matamargó. I el poble, a la solana, rere les Casas, presidit per la parroquial església de Sant Pere, un dels màxims exponents del barroc a la Catalunya interior. Un edifici que manté intacte el patrimoni d’una època en que tot era pagesia i religió, i que custodia quatre retaules dels Pujol, escultors barrocs de Gurb, els mateixos que construiren el de la casa. El Solsonès barroc, una singularitat artística d’un territori que, recordem, té a l’espai visitable del Miracle, un punt de referència. Un moviment artístic, el barroc, que es correspon “ideològicament” amb el moment que a la masia es representa.

Les Casas ho té una mica tot. Joies com la capella dels Àngels o la premsa que acaparen el major protagonisme per la seva monumentalitat. Singularitats com l’embotellador d’una aigua que a principis del XX ja va comercialitzar-se amb cert màrqueting i que tingué la segona llicència d’aigua mineromedicinal concedida a Catalunya, per darrere de Font Vella. Petits tresors com les cadires de núvia i els guarniments dels animals, o la senzilla autenticitat d’un com original enmig de l’estable, per posar-ne alguns exemples. La resta, ja ho descobrireu a la visita.

Les Casas havia estat una estructura agrària exemplar quant al funcionament del rol autosuficient, determinat bàsicament per la gernació que hi habitava. “Des de sempre, a casa hi ha hagut famílies nombroses que juntament amb la presència de servents i jornalers de tota mena, han fet que l’alimentació hagi estat no sols la despesa més gran, sinó també la necessitat més imprescindible i puntual”.

AL DIA - RECONÈIXER - L’ENTREVISTA - MANERES DE FER - ACTUALITAT - PAISATGE - PRODUCTE LOCAL EINES

RECONÈIXER: LES CASAS DE MATAMARGÓ (Casas, 2003) Una autosuficiència, que avui podríem, amb matisos, equipar a la sobirania alimentària, que busca l’equilibri del propi territori i l’aprofitament òptim dels seus recursos. Un model de gestió del territori, amb unes estructures agràries i socials que, a dia d’avui, han desaparegut. Inaugurada l’1 d’abril d’enguany, aquesta proposta té vocació de créixer i madurar, de complementar-se amb una visita que ja disposa de proposta pedagògica per a les escoles i que s’adapta amb facilitat a les diferents tipologies de grups. Tampoc descarten d’afegir-hi la museïtzació de nous espais, o d’ampliar l’oferta d’activitats, a partir d’experiències pilot, com el passat tast de vins que no només maridava amb la gastronomia sinó que també amb els espais on es desenvolupava. Un tast que, simbòlicament, també es troba al final de la visita estàndard, i on els productes del territori serveixen per donar raó d’algunes iniciatives locals de recuperació o producció agroalimentària, contribuint al treball en xarxa del qual, com no pot ser d’altra manera, també esperen retroalimentar-se.

Hem complementat l’article amb cites del llibre Matamargó, terra i esperit. La vida en una casa pairal del Solsonès de Josep Maria Casas, tiet-avi del Ramon Maria, qui, a través dels seus records d’infantesa, fa un excel·lent retrat de la vida a les Casas i a l’entorn rural del Baix Solsonès a mitjans segle passat. Acabem amb una referència a les ferreries, una de les quals – i molts dels seus derivats és també representada a la visita.

que suficient per atendre serveis imprescindibles de la pagesia, tals com llossar o esmolar eines, ferrar o calçar mules o ases, o atendre, encara que fos amb certa rusticitat, les necessitats de manyeria domèstica, fet que donava un segell d’ordenada i autosuficient organització econòmica i social del país”. (Casas, 2003)

“En el seu temps, tal indústria [ferreria] era més

Visites guiades el primer diumenge de cada mes a les 11:30h (5,50 euros/persona, amb tast final de productes del territori). www.lescasas.com Tel. 606436666, 973473213

Laura VIllaró i Ramon Maria Casas, impulsors del projecte

AL DIA - L’ASSOCIACIÓ - RECONÈIXER - L’ENTREVISTA - MANERES DE FER - ACTUALITAT - PAISATGE - PRODUCTE LOCAL - EINES

L’ENTREVISTA: TURISME RURAL ASSOCIAT DEL SOLSONÈS nés AirBnB comprovant quins dels anunciats són legals i quins il·legals, i obligar a treure’ls. Per altra banda, des de l’administració s’hauria de trepitjar més el territori i anar a les cases. Et posen unes exigències duríssimes, i després ningú comprova si les compleixes.

- Com i quan sorgeix TRAS i amb quina finalitat? TRAS sorgeix l’any 91 o 92, instigat pel Jordi Riart del DARP, que ens va animar, a les cinc cases de turisme rural, a ajuntar-nos. A la Fira de Sant Isidre ens van oferir un espai i vsm veure la necessitat de trobar-nos i es va tirar endavant. Nosaltres som de les primeres cases de turisme rural, treballem des d’inicis dels 90. Al principi vam fer molta tasca de promoció. En aquells moments només hi havia una guia de la Generalitat, que no tenia ni fotos, i evidentment no hi havia Internet. Anàvem a moltes fires com per exemple AgroTur de Cornellà, que funcionaven molt bé. Hi anàvem amb l’agenda i allà mateix lligàvem reserves. També fèiem la feina de relacions institucionals amb l’administració. Ara estem federats a Turalcat, que s’encarrega de bona part d’aquestes tasques, si bé nosaltres ens encarreguem de les relacions polítiques comarcals. - Quants socis sou? Ara mateix som 26 socis, que representem 64 cases. Al Solsonès hi ha poc més de 100 cases legalitzades, de manera que en representem dues terceres parts. Al principi tothom que obria una casa de turisme rural s’associava. Ens ajudàvem molt, ja que hi havia molta més demanda que oferta. - Quin és el funcionament de l’entitat? Hi ha una Junta amb presidència, tresoreria, secretaria i dos vocals. Es fan les assemblees ordinàries un cop l’any, i les extraordinàries quan calgui. Ara funcionem molt a través d’internet. Molta feina la fem a través de Turalcat, on jo soc la representant de TRAS. - Quines activitats fa TRAS al llarg de l’any? Tenim representació al Patronat de Turisme del Solsonès i a Turalcat, que comporta assistència a les reunions. A part, ens encarreguem del manteniment de la web i d’estar a l’aguait de les línies d’ajut que surtin. No es fan activitats perquè avui la gent participa poc. Tampoc es va a fires, perquè ara no resulten com abans i surten molt cares. La promoció la fem a través de Turalcat, des d’on estem tirant endavant iniciatives com per exemple uns cofre-regal propis.

- Quina és la situació del sector del turisme rural? Actualment ens trobem en un moment en què hi ha competència provinent dels ha-

- Teniu bona relació amb les administracions i creieu que fan una defensa dels interessos del sector?

bitatges que tenen la llicència d’ús turístic, a més de tots els il·legals; sumats, són més que les cases legalitzades. A través d’AirBnB es venen un munt de cases i xalets il·legals, que suposen una competència deslleial als qui tenim els permisos. A més, el client que va allà es pensa que està llogant turisme rural, perquè es venen com a tal. Aquestes cases no fan un assessorament turístic al client ni una promoció del territori i dels serveis que hi poden trobar, com fem les cases legals. I Déu nos en guard no hi passés res, perquè aquestes cases il·legals és impossible que tinguin una assegurança de responsabilitat civil. El problema és que si mai hi ha un accident en una casa d’aquestes esquitxarà a tot el turisme rural. Aquesta problemàtica s’ha aguditzat amb la crisi. Abans es treballava més i no hi havia aquesta competència il·legal. Pel que fa els habitatges d’ús turístic, aquests estan legalitzats però no han de complir els requisits que ens exigeixen a nosaltres, ni d’instal·lacions, ni d’impostos, ni burocràtics, i també es venen com a turisme rural. Pels que fem les coses bé, les exigències són duríssimes, i en canvi s’està permetent tot això. Per altra banda, a l’hora d’establir categories d’atorgar les Espigues només es demanen coses quantificables, com quants televisors tens o si hi ha jacuzzi. En canvi no es valoren coses com l’entorn o la qualitat de la cuina i dels productes que hi utilitzes. - Com creieu que s’haurien de combatre aquests problemes? Caldria que des de l’administració es penti-

Quan els vas a veure tot és fantàstic, però a l’hora de la veritat costa que facin coses. Et trobes amb coses com el fet que hi ha segells com l’EcoLabel: has de pagar molt per treure-te’l però després no et serveix ni per augmentar clients, ni per pagar menys impostos. Nosaltres ens els treiem igual perquè hi creiem i perquè estem esperant el dia que serveixin d’alguna cosa. Un altra cosa clamorosa és si no et fas de l’Agència Catalana de Turisme no et pots beneficiar de les promocions de la Generalitat. Fer-se de l’Agència val 200 euros l’any, el mateix que paguen Port Aventura o l’Hotel Vela. Per un petit com nosaltres, això és un esforç difícil. S’hauria de fer una quota en funció de la capacitat. Jo, tot això ho he explicat directament al conseller, però no hi ha manera que ho canviïn. Jo cada vegada que puc ho dic, però no es mou res. Fins i tot de vegades et trobes que en reunions et donen la raó, tu creus que finalment els ho has pogut fer veure, i després fan el que volen. - Quins són els reptes de futur que us plantegeu, tant a nivell d’associació com a nivell de sector? A nivell d’associació cal sang nova, ja que els que ho vam començar encara estem al davant. Cal que els joves s’hi impliquin més. En l’associacionisme o hi creus o no hi creus. Si no hi creus no et costa ni diners ni esforços, però quan l’associació aconsegueix alguna cosa tothom se’n beneficia. Si no hi hagués gent organitzada no s’aconseguiria res. Ser a dins l’associació té molts avantatges, ja que et beneficies de tots els serveis de Turalcat, on poder poder entrar t’has de fer de TRAS. Es fa una feina de tramesa d’informació de temes com ara subvencions o canvis de normativa i hi ha un servei d’assessorament tècnic que t’ajuda a l’hora de treure’t distintius. Es disposa també de convenis amb bancs, companyies d’assegurances... que fan un tracte preferent als establiments associats. També s’està treballant per millorar un dels moments complicats de la feina, que

AL DIA - L’ASSOCIACIÓ - RECONÈIXER - L’ENTREVISTA - MANERES DE FER - ACTUALITAT - PAISATGE - PRODUCTE LOCAL - EINES

L’ENTREVISTA: TURISME RURAL ASSOCIAT DEL SOLSONÈS és la tramesa d’informació als Mossos dels clients. Es va al darrere d’una app que permeti agilitzar aquest tràmit. Això són coses que un de sol no pot desenvolupar, perquè té un cost molt alt, però que estant associats i federats és possible. - I quins són els reptes de futur d’una comarca com el Solsonès? Des del Patronat s’ha de definir quin model de comarca es vol. En paraules senzilles es podria dir que cal decidir què volem ser de grans. Cal trobar quelcom significatiu que s’associï amb el Solsonès, i apostar-hi fort. Hi ha un problema també de manca de recursos. El Patronat no té prou finançament com per poder treballar adequadament, malgrat que s’hi posi molta bona voluntat. A la vegada, a l’hora de fer una promoció molts cops hi intervenen molts agents, i costa de coordinar-los, cosa que fa que no

s’acabi d’arribar fins al final. Cal també ampliar la visió i obrir les mires. El turista no entén de fronteres, i li és igual si una cosa és a un municipi o a un altre. Hi ha una tendència a promocionar només allò propi, en lloc d’adoptar una visió més global. Cal promocionar el conjunt de la comarca i els voltants, i la gent ja es mou. Per exemple, és una bestiesa no tenir en compte Cardona, tot i ser una altra comarca i una altra província. És aquí al costat i és un atractiu prou important com perquè el turista hi vagi. Això va lligat també a unificar el format de les promocions i dels materials, i que aquests donin aquesta visió global. En aquest sentit, aquest any s’està renovant el mapa turístic del Solsonès per tal de tenir nou material adaptat a les necessitats actuals. CONTACTE:

www.turismeruralsolsones.com

Masia Rovira

AL DIA - L’ASSOCIACIÓ - RECONÈIXER - L’ENTREVISTA - MANERES DE FER - ACTUALITAT - PAISATGE - PRODUCTE LOCAL - EINES

CULTURA I MANERES DE FER: ELS MERCATS I LES FIRES L’activitat agrícola i ramadera ha estat la base de la subsistència dels habitants del Solsonès durant segles. Les característiques del poblament de la comarca s’han caracteritzat sempre per la dispersió combinada amb petits nuclis, que sovint feien de centre neuràlgic de la vida social i econòmica dels pobles. Les masies, escampades pel territori constitueixen la unitat entre habitatge i mitjà de producció, eren la base d’aquest poblament, amb unes estructures que en gran part s’autoabastien de tot allò necessari per a la vida. Cal tenir en compte, que a més de moltes més masies habitades, a cada casa hi vivia molta més gent, incloent familiars i mossos, pastors, minyones... En una casa tothom tenia la seva tasca assignada i totes les mans eren necessàries per tal de proveir de cada cosa que requeria l’època de l’any. Tot i això, sempre hi havia aquells productes que no es podien fer a casa i que calia comprar, i també aquells excedents de producció concrets que podien ser venuts i obtenir un complement per l’economia domèstica. Al voltant d’aquest sistema de vida també sorgien altres oficis específics per tal de satisfer altres necessitats de les societats rurals com forns de pa, molins, hostal... i també un entramat de mercats i fires que celebraven periòdicament arreu del territori. En els mercats la gent dels pobles portava a vendre els seus productes i a comprar allò que els feia falta. Tenia molta importància la figura de l’arramassador, que eren persones que es dedicaven a comprar allò que les cases produïen, com per exemple gallines, ous, pollastres, conills... per vendre-ls després. Aquestes figures, com per exemple la Caputxina i l’Esquenamoll de Solsona o el Pavia i el Grau de Calaf, són molt recordades i conegudes per tothom. A la vegada també hi acudien els venedors ambulants, que portaven aquells productes que feien falta a les cases com per exemple roba, pasta, sal, salaons...

nada per les masies del territori es trobava. Uns altres esdeveniments molt importants eren les fires. Aquestes se celebraven un cop l’any, a diferència dels mercats, que acostumaven a ser setmanals. Per una banda, trobem les fires que es feien als nuclis urbans neuràlgics del territori, per l’altra, les fires a camp obert. Les fires de nucli urbà eren de caire molt divers, ja que responien a les necessitats de l’època de l’any en què es feien. Hom recorda que a Solsona s’hi feien 13 fires l’any, i altres localitats de la zona com Cardona o Torà també tenien les seves. Indrets no urbans però sí neuràlgics del territori, com per exemple santuaris, també tenien les seves fires. Un exemple en són les fires de Pinós. Al llarg de l’any se’n feien dues, una el primer diumenge de Quaresma i l’altra el primer diumenge després Pasqua. La primera era coneguda com la Fira del Bacallà, ja que la gent hi acudia per proveir d’aquest peix en salaó de cara el període d’abstinència quaresmal. La segona congregava un gran nombre de caps de bestiar i també era coneguda com la Fira dels Nuvis, ja que tenia fama pel gran nombre de casaments que s’hi tancaven. Pel que fa les fires a camp obert, aquestes acostumaven a tenir un eminent caire ramader. Al Solsonès trobem exemples de gran importància com, per exemple, la Fira de la Torregassa,

la Fira de l’Empelt o la Fira del Bancal. L’origen d’aquestes fires rau en els camins ramaders de la transhumància, per on circulaven els ramats que pujaven cap a les pastures de muntanya al mes de juny i d’on baixaven a finals de setembre i inicis d’octubre, per passar l’hivern a les planes centrals i costeres de Catalunya. La data d’inici de la seva celebració acostuma a ser incert, si bé es pot assegurar que ja es feien en època moderna, als segles XVII i XVIII. Les fires eren un moment de comiat entre els pastors que havien passat l’estiu junts a la muntanya i on es tancaven tractes de pastures i de compra-venda de bestiar. La Fira de la Torregassa, que se celebrava el dia 20 de setembre, era la més important d’aquestes fires. De fet, juntament amb les fires de l’Hostal del Vilar, al Lluçanès, que es feia el 28 de setembre, i la de l’Hostal Roig, al Pallars Jussà, que es feia el dia de Sant Miquel, és una de les tres fires de camp més importants de Catalunya. El pla de la Torregassa, situat entre els termes d’Olius, Pinell i Castellar de la Ribera, a uns 900 metres d’altitud, era un punt d’encreuament de camins ramaders, on es trobava el camí que baixava de la muntanya des de Coll de Jou passant cap al Cap del Pla, l’Hostal de Cirera i l’Hostal de les Forques i que es dirigia cap al sud, passant per l’Hostal del Boix i el Santuari de Pinós; i el que es dirigia a l’oest, travessant el terme de Pinell i sortint de la comarca pel Bancal,

Com que els desplaçaments es feien a peu, hi havia molts més mercats dels actuals repartits pel territori, i cada zona tenia els seus mercats de referència. Solsona, Cardona i Torà tenien mercats importants, però també hi havia zones que, per proximitat, anaven a altres mercats, com ara el de Sanaüja o el de Ponts. Un altre fenomen molt abundant eren els mercats dels pobles de pagès. Els més recordats són el de Su, el dijous al matí, i el de l’Hostal Nou, el dijous a la tarda. A més de motor econòmic, aquests mercats també eren motors socials, ja que eren moments en què la gent que vivia dissemi-

Mercat de Torà, mitjans segle XX. Casa Fustagueres. Del recull de Joan Mondragón

AL DIA - L’ASSOCIACIÓ - RECONÈIXER - L’ENTREVISTA - MANERES DE FER - ACTUALITAT - PAISATGE - PRODUCTE LOCAL - EINES

CULTURA I MANERES DE FER: ELS MERCATS I LES FIRES dirigint-se cap a les comarques de Ponent. La fira reunia marxants de tot Catalunya i també d’Aragó, València i, fins i tot, el País Basc, i agrupava assistents d’un radi territorial ampli, que no només inclou el Solsonès sinó també les comarques del voltant. Els dies previs a la fira començava a haver-hi moviment: arribaven pastors i ramats, que tancaven en corrals i pletes per les cases de la rodalia, i Solsona s’omplia de marxants vinguts d’arreu que feien nit a la ciutat. A més dels ramats d’ovelles, a la fira s’hi podia trobar tota mena de bestiar. Hi tenien molt de pes els tractants de mules i matxos, vestits amb bata negra. En menor mesura també hi havia vaques i bous i porcs, i també bestiar petit, com pollastres, gallines i conills. No hi faltaven els marxants i venedors ambulants de tota mena de productes com ara roba, bitxos de Tiurana, olles, peix salat, olles o ganivets, ni tampoc els gitanos, que venien quincalla i compraven mules guites, les emborratxaven amb tabac i les venien com a dòcils. Els taverners, procedents de Solsona i altres pobles del voltant oferien begudes i menjar pels assistents. La Fira de l’Empelt se celebrava el 19 d’octubre, l’endemà de Sant Lluc, a l’Empelt, el punt on es troben els municipis de Llobera, Pinós i Pinell, al costat de la casa anomenada Cal Jan. Aquesta també era una fira eminentment ramadera, si bé amb un àmbit d’influència més petit que la de la Torregassa. S’hi podia trobar molt bestiar de tota mena, sobretot oví i animals de tir, i venedors ambulants de tot allò que podia ser necessari a les cases. Són molt recordats també els venedors de fures, utilitzades per caçar conills. Les tenien amagades als marges del voltant del pla on es feia la fira, ja que n’estava prohibida la venda. Com no podia ser de cap altra manera, no hi podien faltar els taverners, que oferien menjar i beure, i l’acte acabava amb un animat ball de tarda.

dels 60. Per entendre’n la seva desaparició ,cal tenir en compte diversos factors. El primer i més important és la transformació que s’estava produint en aquest temps del món rural amb la mecanització i la modernització. Els tractors substituïren les mules i la transhumància entrà en declivi amb l’aparició del transport rodat. La mecanització també comportà una baixada de la necessitat de mà d’obra, ja que permetia que una sola persona treballés molta més terra. Això comportà un despoblament accelerat de les zones rurals, amb molta gent tancant la casa i marxant a treballar a la indústria puixant. A aquests factors se n’hi sumen d’altres que també foren determinants. En aquest període proliferaren plagues ramaderes com la glossopeda, que perjudicaren greument aquests grans aplecs de bestiar. Sense anar més lluny, l’any 1952 es prohibí als municipis de l’àrea d’influència de la Fira de la Torregassa, que engloba el Solsonès i part de la Segarra, la Noguera, l’Alt Urgell, el Bages i el Berguedà, dur bestiar a la fira. Un altre factor a tenir en compte és el fet que Solsona és una ciutat que va anar adquirint importància a nivell comercial i que va fer molts esforços per concentrar l’activitat firal de la comarca. El 1916 la Fira del Bancal ja s’havia passat a fer a Solsona, i al llarg de tot el segle XX la capital de comarca farà molts intents, tots sense èxit, per fer baixar la Fira de la Torregassa a la ciutat. No obstant els canvis provocats per la modernització del camp també transformaren les fires pageses, i aquestes fires amb segles de trajectòria, producte d’un món rural antic que estava desapareixent per complet, van veure’s abocades al mateix fi.

Pel que fa a la Fira del Bancal, aquesta es feia al peu del camí ramader que es dirigia cap a Ponent. El lloc, situat en un punt de pas situat al límit entre Pinell i Vilanova de l’Aguda, rep el nom de la casa homònima, i era on hi havia també l’Hostal del Bancal de l’Arç, a la casa que avui en dia s’anomena Caseta del Bancal. De fet s’hi havien fet dues fires importants, una el 28 de gener i l’altra el 19 de setembre. Aquestes fires, que ja es troben documentades al segle XVII, se celebraren fins l’any 1916, any en que es traslladaren a Solsona. Eren conegudes sobretot per la compravenda de mules que s’hi feia i també pels venedors de cànem procedent de la vall del Segre. Aquestes fires van perdurar fins a la dècada

Pastors a la Fira de la Torregassa. Arxiu Mas.

Hi ha un factor, però, que sembla que la modernització de la societat no va poder canviar, que és la tossuderia de la gent del territori per mantenir vives les seves arrels i no deixar perdre tot un llegat cultural, etnològic i històric que conforma la identitat d’aquesta comarca. És per això que aquestes fires han renascut, impulsades per les veïnes i veïns amb ganes de recuperar un acte que era un gran esdeveniment social que anava molt més enllà que les transaccions econòmiques que es puguin fer en una fira. La Fira de Pinós es va recuperar l’any 1994, la de la Torregassa el 2003 i la de l’Empelt el 2004. Aquestes fires, que actualment no acullen mules ni ramats d’ovelles sinó parades d’artesania, producte local i demostracions d’oficis antics, mantenen viva la memòria d’aquelles grans concentracions de bestiar i persones que durant segles havien tingut tanta importància. Per saber-ne més: - La fira de la Torregassa: una fira ramadera i una fira de camp. Enric Bertran i Gonzàlez. Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 51, 2001. - De vies antigues a camins rals. Ramon Cardona i Colell. Urtx, 13, 2000.

AL DIA - L’ASSOCIACIÓ - RECONÈIXER - L’ENTREVISTA - MANERES DE FER - ACTUALITAT - INDRETS- PRODUCTE LOCAL - EINES

INDRETS: L’OBAGA DELS SAVINOTS I MADRONA A l’extrem oest del muncipi de Pinell, a la vessant oest de la serra del Bancal, hi trobem l’Obaga dels Savinots. Les savinoses són relíquies del temps postglacial que presenten un creixement molt lent. Al Solsonès suposen menys del 3% de la superfície comarcal. Per això, és un dels hàbitats que caldria conservar íntegrament. LA SAVINA La savina, Juniperus phoenica, és un arbust monoic (presenta flors masculines i femenines separades, però al mateix arbre) que pot arribar als 8 metres d’alçària. Prefereix els sòls calcaris i ambients oberts, sobretot indrets assolellats i rocams. Té unes fulles característiques, que són aciculars (allargades) quan són joves, i imbrincades quan són adultes. Els fruits són gàlbuls de maduració biennal, d’entre 8 i 14 mm, de color vermell fosc quan són madurs. Els seus gàlbuls són usats en medicina popular per a combatre el reumatisme, provocar suor o combatre les arrugues, entre altres. La fusta de savina és preuada en ebenisteria.

ELS SAVINARS El savinar és un matollar obert amb poca densitat i diversitat de plantes, i és dominat per la savina i el boix. Normalment creix en zones rocalloses i, en algunes zones, pot evolucionar cap a carrascars, com s’observa al sud de Pinell. Són una relíquia dels temps postglacials, que tant per la lentitud de creixement que mostra com per l’estructura de la comunitat que la formen, fan que sigui una de les comunitats més peculiars del Solsonès i de les valls adjacents, pel seu interès de conservació. En sòls que presenten fissures poden anar acompanyats de corners, càdecs o garrics. Són matollars poc densos i això permet que aparegui el domini d’herbes i plantes que els agrada la llum, com el gavó de cabdell i el gavó menut, la Fumana ericoides i Avenula bromoides subsp. Bromoides, o el romaní. «L’obaga dels Savinots la trobem al límit del Solsonès tocant a la Noguera, sota Santes Creus de Bordell, a Madrona. Deu el seu nom a la gran quantitat de savines que hi trobem, molt apreciades pels senglars, que hi solen passar les nits. A la

Obaga dels savinots. L’Arada.

savina, a banda del que pugui servir com a medicina natural, és per anar a beneir-la el diumenge de Rams, en comptes de la típica palma de Pasqua. Els avis i els besavis ja ho feien i encara es fa, i els nens les porten guarnides de caramels i dolços.» Francesc Torra, casa Rossells, Madrona. SANTES CREUS DEL BORDELL La vessant on es troba l’Obaga dels Sabinots és coronada per la capella de Santes Creus de Bordell. Situada en un punt enlairat a 781 metres d’altitudm aquesta petita església domina el paisatge de la zona, amb amplies vistes tant cap a la vall del Segre, a l’oest, com cap a l’interior del municipi de Pinell. L’església és d’estil romànic, amb una nau de volta de canó i un absis circular. La coberta és a doble vessant, perpendicular a la façana principal. A la façana oest hi trobem l’entrada, emmarcada per un arc de mig punt, i una finestra bífora a mitja alçada. Remata la façana un petit campanar de cadireta. Prop de Santes Creus de Bordell hi trobem la Creu dels Lladres. Se n’explica la història que va ser el lloc on van ser ajusticiats uns lladres que van venir a robar a la rectoria durant

AL DIA - L’ASSOCIACIÓ - RECONÈIXER - L’ENTREVISTA - MANERES DE FER - ACTUALITAT - INDRETS - PRODUCTE LOCAL - EINES

INDRETS: L’OBAGA DELS SAVINOTS I MADRONA les guerres carlines. S’explica que aquests lladres picaren a la porta del rector dient: “Obriu som gent d’en Carles!”. Tanmateix, en poder entrar van lligar el rector i els criats i van robar el que van poder. Però un dels criats va aconseguir deslligar-se, va començar a tocar a sometent: així va donar l’alerta i els parroquians de les masies veïnes perseguiren i atraparen els lladres, que foren penjats al lloc és on és ara la creu. A la base de la creu figura la següent inscripció: “Día 30 junio 1869: Felipe Domenech y 4 foragidos se batieron con el somaten de Madrona. Fue muerto Felipe y tres de los suyos. / Del somaten fueron heridos dos hombres y los demas, para no ser victimas, tuvieron que matar a sus encarnizados enemigos. / Los bandidos acababan de saquear la casa curato de Madrona, y de poner sus manos viles y sacrilegas en el sacerdote indefenso. / Perseguidos a toque de somaten hasta este sitio, expiaron aqui sus crimenes. Roguemos a Dios por el eterno descanso de sus almas”.

El conjunt monumental i el petit nucli presideixen la vall de la riera de Madrona, que baixa des de Pinell i porta les aigües al Segre. Aquesta riera també era un focus important d’activitat. Les persones del veïnat hi acudien a cuidar els horts que hi havien al llarg del seu recorregut i a pescar peixos i crancs.

a masies com ara l’ermita de Sant Mer, l’ermita de l’Ascensió i la ja mencionada Santes Creus de Bordell, o les capelles de Sant Antoni del Bancal o Sant Josep de Castellana, adossades a aquestes cases, respectivament.

Dins l’àrea d’influència de Madrona hi trobem nombroses ermites i capelles adossades

LA PARRÒQUIA DE MADRONA La capella de Santes Creus de Bordell és una antiga vicaria que depenia de la parròquia de Madrona. Aquesta es troba al sector nordoest del municipi de Pinell, limitant amb la vall del Segre, i té un poblament totalment dispers, més enllà d’un petit nucli d’unes poques cases situades al voltant de l’església. La majestuositat de l’església parroqual és testimoni de la rellevància d’aquest indret en temps pretèrits. Es tracta d’un temple neoclàssic de grans dimensions, consagrat el 1787, decorat amb unes pintures d’una fastuositat gens habitual en les petites parròquies rurals de poblament disseminat. Precisament aquesta majestuositat li ha donat el sobrenom de la Catedral de Pagès.

Santes Creus de Bordell. Wikimedia

Darrere el temple del segle XVIII s’hi aixequen també, dalt d’un turó, les restes de l’antic castell i de l’antiga església de Sant Pere de Madrona. D’aquest conjunt en destaca el gran absis romànic de l’església, enfilat sobre la roca, que és una de les icones més emblemàtiques de l’indret. Tant l’església com el castell es troben en ruïnes, si bé se n’han consolidat les restes. La rectoria i unes poques cases completen aquest petit nucli que, fins fa unes poques dècades, era el centre neuràlgic de la vida social i religiosa dels veïns de la multitud de masies disseminades de la parròquia. El despoblament ha anat apagant l’activitat que havia tingut l’indret fins a dia d’avui, en què sols s’hi fa missa dos cops al mes. Església i castell de Madrona, 1929. Font: casa Caballol. Del recull de Joan Mondragón

AL DIA - RECONÈIXER - L’ENTREVISTA - MANERES DE FER - ACTUALITAT - PAISATGE - PRODUCTE LOCAL - EINES

PRODUCTE LOCAL BIOLORD Biolord és una cooperativa que neix a la Vall de Lord, i aglutina productors de poma ecològica de muntanya. La iniciativa sorgeix l’any 2012 en forma d’associació, i aplega els primers impulsors del projecte, i progressivament ha anat creixent, tant a nivell de productors com a nivell territorial, fins a constituir-se en cooperativa. Actualment hi ha 12 socis repartits entre la Vall de Lord, el Baix Solsonès, el Berguedà, la Cerdanya i el Pallars Sobirà. Biolord vol ser una resposta a la regressió que en les darreres èpoques han patit les economies de muntanya a partir de la revalorització del treball de la terra amb el conreu de la poma de muntanya. Tots els socis de Biolord treballen sota unes mateixes directrius per tal d’oferir conjuntament un producte d’alta qualitat i basat en el respecte al territori. Tots els productors han d’estar registrats amb el segell del CCPAE, que acredita la producció ecològica a Catalunya. Per tal de fer les mínimes intervencions fitosanitàries es planten varietats resistents a malalties i es practica una arboricultura orientada en aquest sentit. Aquest és un dels puntals de la filosofia del projecte Biolord, el d’una agricultura ecològica conscient, feta procurant el màxim respecte per a la planta i per al territori. Actualment Biolord ofereix quatre varietats de pomes diferents, cada una a l’època de l’any idònia per al consum tenint en compte els seves qualitats i característiques. La collita

Pomes a l’arbre- Biolord s’inicia a finals d’agost amb les pomes Roges, de mida mitjana, molt cruixents, dolces, sucoses i tremendament atractives de color. Un mes després, es cull la Bruna de muntanya, una poma que només produeix Biolord, molt dolça, sucosa i d’aspecte rústec. Les seves pomes Grogues es caracteritzen per diferents graus d’espurnejat de color vermell a causa de les condicions climàtiques de la muntanya, sobretot l’oscil·lació tèrmica entre el dia i la nit. Les Grogues són eminentment dolces i sempre conserven la crocanticitat. La Negreta de Muntanya és la varietat més tardana. Es cull a la tardor i és una poma d’extrema fermesa, d’un color vermell intensíssim, que arriba fins i tot a tenyir la polpa. Aquesta és la

Plantació de pomes - Biolord

poma de conservació més fàcil; fins i tot sense cambra frigorífica, el seu consum es òptim fins ben entrada la primavera. Més informació i contacte: http://pomademuntanyabiolord.com/ info@pomademuntanya.cat

AL DIA - RECONÈIXER - L’ENTREVISTA - MANERES DE FER - ACTUALITAT - PAISATGE - PRODUCTE LOCAL - EINES

PRODUCTE LOCAL FORMATGERIA DEL MIRACLE Un nou projecte de producte alimentari s’està forjant al Baix Solsonès, la Formatgeria del Miracle. Els impulsors en són en Marc Pla i la Sílvia Soler, que, constituïts com a cooperativa de treball, ben aviat engegaran la producció. Concretament, a partir de finals del mes d’agost ja es podran trobar els productes de la Formatgeria del Miracle als establiments de la comarca. L’interès pel món del formatge, després d’anys d’elaborar-ne a casa per al consum domèstic, els ha portat a fer el salt cap a la professionalització. La formatgeria està situada al Santuari del Miracle, ocupant un espai que havia estat l’antiga cuina del monestir, que portava molts anys en desús. Els monjos n’han cedit l’espai per facilitar la posada en marxa del projecte, a més del permís per utiltitzar el nom del Miracle. Aquesta iniciativa s’afegeix als altres projectes de revitalització del Miracle, com ara el restaurant i la botiga on es venen els productes elaborats per artesants de la zona. La Formatgeria El Miracle iniciarà la seva activitat oferint un ventall de tres productes artesanals. Aquests són dos tipus de formatge

elaborats amb llet de cabra, un de coagulació làctica, de pasta tova, i un de coagulació ensimàtica, de dos a tres mesos de curació. El tercer producte que oferiran seran els iogurts de llet d’ovella. Es tracta d’un projecte fet a poc a poc, així que la distribució també es farà gradualment. Al començament podrem trobar els productes de la Formatgeria del Miracle als establiments del Solsonès, i progressivament, a mesura que es vagi consolidant i augmentant la producció, s’anirà creixent.

la filosofia d’arrelament territorial del projecte, amb un ramat de cabres que contribueixi a la gestió forestal del territori a través de la silvopastura. El naixement de la Formatgeria del Miracle contribueix al creixement del sector de l’elaboració de formatges artesans, que en altres comarques té molta força. Al Solsonès actualment trobem dues formatgeries a Sant Llorenç de Morunys i una a Navès, i aquesta serà la primera de la zona sud de la comarca. Més informació i contacte:

Una altra voluntat de futur del projecte és la de tenir ramat de cabres propi per tal de produir-se la llet, que de moment compren a d’altres productors. Aquesta idea incideix en

Formatges de la Formatgeria del Miracle

formatgeriadelmiracle@gmail.com

AL DIA - L’ASSOCIACIÓ - RECONÈIXER - L’ENTREVISTA - MANERES DE FER - ACTUALITAT - PAISATGE - EINES

ACTUALITAT LA CARRAL FA 50 ANYS Arreu de Catalunya és habitual trobar-se persones que, quan els pregunten què coneixen i si han estat al Solsonès donen una mateixa resposta: la Carral. Enguany, aquesta institució de l’educació en el lleure celebra 50 anys d’història en plena forma, acollint cada any, entre convivències escolars i colònies d’estiu més de 8000 infants. La història es remunta a 1961, quan en Francesc Colell Fustagueres, un avi que vivia a la colònia Manent de Puig-reig, i la Coloma Roca Buixadera van llogar la Carral per passar-hi els caps de setmana. Aquesta masia situada al peu del camí ral, l’actual GR7, havia estat un hostal que oferia servei de menjar i dormir als transeünts del camí ral, i també ferreria, per arreglar les ferradures dels animals de bast. A la llinda de l’entrada hi trobem esculpits de la pedra unes tenalles, una ferradura i un botavant, elements típics de les ferreries, i una data: 1798. L’origen de la casa, però, és anterior, ja que apareix referenciada ja en un document de 1113. Aquesta no era l’única activitat de la casa: també es dedicaven a l’agricultura, com mostra la premsa de vi de 1800, moment en que aquest cultiu era dominant. A inicis de segle XX, amb l’aparició del transport motoritzat, els camins rals cauen en desús i la Carral deixa de fer d’hostal, si bé funcionarà com una petita masoveria fins als volts dels anys 50, moment en què els habitants en marxen i tanquen la casa. Amb l’arribada dels nous inquilins la casa recupera la vida, però l’any clau és el 1967. La filla d’en Francesc i la Coloma, la Lluïsa, i el seu marit, en Claudi, tots dos mestres, decideixen arreglar la casa per organitzar-hi colònies d’estiu i comencen l’activitat. A principis només hi feien colònies els mesos de juliol i agost, al que era l’edifici original de la casa. De mica en mica van anar venint reformes, com ara fer habitacions a les golfes, i la piscina, del 1971.

fixa tant per les colònies d’estiu com per a les convivències escolars. Actualment, la Carral compta amb uns extensos equipaments i ofereix un ventall ampli de serveis, amb les colònies d’estiu, les convivències escolars, les estades de cap de setmana i les estades a mida. Cada any es fan millores en l’equipament per tal d’anar ampliant l’oferta d’activitats, així com per adaptar-se a les necessitats dels nous temps.

ambientals formen part del projecte educatiu de la Carral, juntament amb el pluralisme ideològic i els valors democràtics, l’aconfessionalitat, la defensa de la llengua, la coeducació no sexista i la multiculturalitat. Aquests valors són la base sobre la que s’educa a través del joc, donant molt valor al lleure com una eina d’aprenentatge molt important, que permet als infants d’aprendre i formar-se com a persones.

L’EVOLUCIÓ

LA CELEBRACIÓ

Parlar de la Carral és parlar de la història de l’educació en el lleure a Catalunya. En 50 anys, la societat ha evolucionat i la Carral s’ha hagut d’anar adaptant a cada moment. En els seus inicis, les colònies tenien molt menys joc dirigit i més excursions i temps lliure. Això ha anat canviant amb els anys a causa dels canvis en la societat, de manera que les activitats dirigides han anat guanyant pes i n’ha augmentat l’elaboració i complexitat.

Com que 50 anys no es fan cada dia, la Carral ha preparat un 2017 molt especial. S’ha editat el disc Vola!, que recull un ampli repertori de les cançons que es canten a les colònies; s’ha elaborat nou material com ara carpetes o samarretes; i el plat estrella, unes colònies de cap de setmana per a adults, pensades per a totes aquelles persones que en algun moment de la vida han format part de la Carral, per tal de poder reviure l’esperit carralero. Aquestes colònies seran el cap de setmana del 16 i 17 de setembre, i les inscripcions es fan a través de la web www.alacarral.net.

L’ENTORN I ELS VALORS La Carral està situada al municipi de Riner, a prop del Miracle, en un entorn marcat pels camps de conreu i els boscos de pins i roures. Precisament, un dels valors bàsics que ha marcat aquest projecte al llarg de la història ha estat el lligam amb l’entorn natural, paisatgístic i social que l’envolta, fomentant entre els infants el respecte i el coneixement d’aquest territori, del patrimoni natural i arquitectònic i de la gent que l’habita. Els valors

En el context del final del franquisme, la Carral fou una de les primeres cases de colònies mixtes, on els nens i les nenes dormien i feien les activitats conjuntament. Als anys 70 també hi comencen a anar les primeres escoles, amb els mestres fent alhora de monitors. La dècada dels 80 marca l’inici de la professionalització de la casa de colònies: s’amplia la infraestructura, els equipaments, els serveis i les activitats organitzades. Es crea també, a partir dels anys 90, una plantilla de monitors Primeres colònies a la carral (1967). Font: La Carral 14

AL DIA - L’ASSOCIACIÓ - RECONÈIXER - L’ENTREVISTA - MANERES DE FER - ACTUALITAT - PAISATGE - EINES

EINES ELS ESTRANYS, PREMI LLIBRETER 2017 Les tres guerres carlines, que van sacsejar el país al llarg del segle XIX, van tenir en el Territori de Masies alguns dels escenaris de les batalles i dels episodis més transcendents, com la batalla de Peracamps o la mortaldat de Prades. El Solsonès va ser una de les zones amb major presència dels partidaris de Carles V, amb uns pagesos que veien amenaçats els seus interessos per les reformes liberals, alhora que les successives desamortitzacions posaven en perill els béns comunals. Entre els caps carlins, destaca una important nissaga de la comarca, els famosos Tristany d’Ardèvol, que no trigaran a aparèixer... Un llibre de signatura solsonina ens permet endinsar-nos en un dels moments més èpics de la història moderna comarcal. És el que ens proposa Raül Garrigasait de la mà de Rudolf von Wielemann, el desubicat militar prussià que protagonitza la seva obra Els estranys (Mirmanda, 2017). Una novel·la, basada en “ficcions veraces”, que no històrica, sinó que les combina (història i ficció) amb un domini magistral del llenguatge i gran sentit de l’humor. L’aventura d’un prussià que queda atrapat a la ruïnosa Solsona en plena Primera Guerra Carlina, l’any 1837. Un relat que recula al segle XIX i retorna al present, i en la qual es presenten múltiples contraposicions, apunts filosòfics i reflexions de valors. En el seu debut narratiu, Garrigasait desplega un seguici de personatges pintorescos, sovint còmics, de vegades tràgics, que ens menen per espais geogràficament recognoscibles, per uns ambients de traç sublim, on les olors, la música – o fins el silenci - volen escapar de les pàgines del llibre. Combinant un passeig per la contemporaneïtat de l’escriptura del llibre, i a la seva feina de traducció (que li permet introduir el príncep Fèlix von Lichnowsky, un carlí real), hi fa referències súbtils o explícites a la Solsona actual, i a la visió que aquesta té del seu passat carlí, i recula prop de dos segles de la mà d’unes memòries documentals que juguen amb els límits de la realitat i la ficció, del que pot ser heroic i del que és pràcticament ridícul. Un vagareig per un món que trontolla sacsejat per la primera guerra carlina, i que fa esquerdar els pilars que sostenien la integritat del protagonista; els valors tradicionals de l’amistat, la família, la religió i la política es sotmeten, com els la pròpia societat de l’època, al sacseig dels canvis que busquen trencar la rigidesa d’uns costums seculars.

Raül Garrigasait ISBN 978-84-15835-97-4 Mirmanda, 155 PVP: 17,50 euros Pàgines: 192

El butlletí que teniu a les mans pretén ser una eina del territori i pel territori. Des d’ell volem difondre les diferents activitats i avenços que es fan des del projecte ‘Territori de Masies’ als veïns i veïnes i a les persones amb algun lligam amb el Sud del Solsonès. De caràcter semestral, acull també un espai d’actualitat i coneixement dels nostres pobles i maneres de fer. Edició i redacció: Marc Barrera, Dolors Pujols, Oriol Valls, Muntsa Codina, Marina Vilaseca

Territori de Masies és una iniciativa popular, recentment constituïda en associació, formada per veïns, entitats associacions del Baix Solsonès des de la què coordinem i impulsem activitats i serveis que potenciïn el nostre paisatge i formes de fer. Territori de Masies és un projecte obert. Si vols col·laborar amb nosaltres, contacta’ns a informacio@territoridemasies.cat o al 672 49 12 23

TERRITORI DE MASIES ÉS UN PROJECTE OBERT. SI HI VOLS COL·LABORAR AMB NOSALTRES CONTACTA’NS A: informacio@territoridemasies.cat 938 729 709 672 491 223

ESTIU - TARDOR 2017 DIJOUS 3 D’AGOST

DIUMENGE 17 DE SETEMBRE

Presentació de les revistes Memòria popular del Baix Solsonès. Publicacions sobre la vida al segle XX al Baix Solsonès, basant-se en el treball d’entrevistes i tallers fet per L’Arada. A les 17:30 a la Casa Gran del Miracle

Fira de la Torregassa. Catorzena edició de la Fira de la Torregassa des de la seva recuperació. Durant tot el matí, parades d’artesania, producte local i exibició d’oficis antics.

DISSABTE 5 D’AGOST Diada de Territori de Masies, al Santuari del Miracle A les 9:00 caminada pel camí ramader. Sortida des del Miracle Durant tot el matí mercat de producte local del Baix Solsonès i tast. DIVENDRES 25 D’AGOST Mercat de Claret. Segona edició. Amb activitats infantils, mercat de producte local, sopar popular i concert de Jaume Arnella. Inscripcions a informacio@territoridemasies.cat

Contacte: informacio@territoridemasies.cat 672 491 223 - 938 729 709 territoridemasies.cat

Disseny i coordinació: L’ARADA, CREATIVITAT SOCIAL Iniciativa emmmarcada en el Projecte ACTUA. actua.larada.net

DISSABTE 30 DE SETEMBRE I DIUMENGE 1 D’OCTUBRE Fira de l’Empelt de Llobera Fira de producte local i artesania dels veïns de Llobera i d’arreu, i demostració d’oficis antics, jocs infantils i actuacions musicals. DISSABTE 21 I DIUMENGE 22 D’OCTUBRE Fira del bolet i el boletaire de Solsona. Desena edició d’aquesta fira relacionada amb el món dels bolets i la gastronomia associada, amb activitats durant tot el cap de setmana.