Revista Territori de Masies n. 6

Revista nĂşmero 6 (Desembre de 2015)

El baix solsonès des de la seva gent

1

AL DIA - RECONÈIXER - L’ENTREVISTA - MANERES DE FER - ACTUALITAT - PAISATGE - PRODUCTE LOCAL - EINES

ACTUALITAT projecte sobre memòria i paisatge a sant mateu de bages Sant Mateu de Bages, i més concretament els seus veïnats rurals, compten amb un seguit d’eines per a la interpretació i difusió dels seus paisatges i la vida a les seves masies. S’han desenvolupat en el marc del projecte Memòria i Paisatge a Sant Mateu de Bages, sobre la història socioecològica dels boscos i el paisatge d’aquest municipi.

Concretament, descriu els canvis socials i ambientals que s’hi han produït els darrers temps a través d’eines educatives d’interpretació creades de forma participada per la seva gent. L’eina principal és un aplicatiu web que inclou un audiovisual de les característiques i història socioecològica, un arxiu fotogràfic i un mapa interactiu de l’evolució del paisatge i els seus hàbitats i de la seva vinculació amb el teixit local.

El documental és fruit d’una seixantena d’entrevistes a gent del territori.

El projecte gira a l’entorn de la història socioecològica dels paisatges i la seva vinculació amb el teixit local El projecte inclou també quatre itineraris de natura amb guiatge virtual i suports documentals i es complementa amb activitats formatives i un programa de rutes guiades.

Es tracta d’un seguit d’eines interpretatives concebudes tant per als visitants com per

als propis veïns, entitats i administracions del territori. El teixit local és, de fet, el principal protagonista del projecte: persones que han crescut en aquests entorns i que relaten els canvis que han viscut, oferint una acurada radiografia de la idiosincràsia de la zona, amb una relació indissociable entre les formes de vida de la població rural i l’evolució dels paisatges que l’acull.

Participen en aquest projecte l’ADF Amics del Bosc Bages-Anoia, la Direcció General de Polítiques Ambientals del Departament de Territori i Sostenibilitat, l’Ajuntament de Sant Mateu de Bages i la Diputació de Barcelona. Així mateix, també hi han participat activament les associacions veïnals Riubrogent, Amics de Salo, Veïns de Coaner i l’Associació Territori de Masies.

Tot plegat coordinat per l’equip tècnic de l’Arada.

En el marc d’aquest projecte, s’han realitzat diferents tallers i sortides per conèixer l’entorn. També s’ha presentat l’audiovisual del projecte, que té en els paisatges i en la gent del territori els seus principals protagonistes.

L’eina principal del projecte és l’aplicatiu web que compta amb un mapa interactiu, la història dels boscos, l’audiovisual i tota la informació referent al projecte i als recursos generats. És a disposició de tots els veïns i veïnes, visitants i tothom interessat. Es pot consultar a la pàgina web santmateubages.memoriaipaisatge.cat.

territori de masies a les jornades paneuropees d’educació ambiental Territori de Masies ha estat present a les III Jornades Paneuropees d’educació ambiental cap a la sostenibilitat. Es tracta d’una trobada on van participar més de 300 persones de 21 estats diferents. Aquest esdeveniment és un fòrum important de discussió entre institucions europees, governs de tots els nivells, societat civil i grups d’interès en educació ambiental amb l’objectiu de conèixer projectes d’altres països i regions i cercar col·laboracions internacionals.

Aquesta edició es va celebrar el dia 1 d’octubre al Recinte Modernista de Sant Pau, de Barcelona. Les dues edicions prèvies s’havien celebrat el març del 2013 a Lió i l’octubre del 2014 a Bèrgam. Aquesta tercera edició va ser organitzada en el marc de la presidència de Catalunya de la Xarxa de Cooperació Regional els Quatre Motors per a Europa, i va comptar amb el suport del Secretariat del Congrés Mundial d’Educació Ambiental.

Territori de Masies es va donar a conèixer a la vegada que va tenir l’oportunitat de rebre informació de projectes similars d’altres regions Territori de Masies hi va ser present amb la presentació d’un pòster on s’hi exposava el projecte, explicant els seus inicis, amb els objectius que s’hi plantejaven, la metodologia emprada d’acord amb la participació implicativa, així com els resultats i conclusions que se n’extreuen. Així, es va posar èmfasi en el treball col·lectiu i la voluntat de dinamització del territori rural del sud del Solsonès. D’aquesta manera, Territori de Masies va donar a conèixer el projecte, a la vegada que va poder intercanviar opinions i rebre informació de projectes amb uns objectius similars.

Territori de Masies hi va participar amb un pòster on s’hi exposava el projecte des dels seus inicis i quins objectius persegueix

Una de les sortides fetes en el marc del projecte a Sant Mateu -L’Arada

2

AL DIA - RECONÈIXER - L’ENTREVISTA - MANERES DE FER - ACTUALITAT - PAISATGE - PRODUCTE LOCAL - EINES

3

AL DIA - RECONÈIXER - L’ENTREVISTA - MANERES DE FER - ACTUALITAT - PAISATGE - PRODUCTE LOCAL - EINES

RECONÈIXER: MOLINS FARINERS Al llarg de la història la força motriu de l’aigua s’ha aprofitat per a diferents usos, entre els quals, els molins. Tot i que els més abundants eren -i són en aquells casos que es conserven- els molins fariners, n’hi havia de diferents tipus. En són exemples el molí de vent (energia eòlica), el molí d’aigua (energia hidràulica), el molí de sang (energia humana o animal), o el molí de foc (energia tèrmica). El sud del Solsonès compta amb desenes de molins que, a la primera meitat del segle XX, formaven part de la quotidianitat dels seus habitants.

El Centre d’Estudis Lacetans (CEL) n’ha inventariat i documentat una vintena als municipis de Pinell de Solsonès, Pinós, Llobera, Riner i la Molsosa, a més dels pobles veïns de Lloberola i Llanera.

El treball del CEL posa de manifest la importància del sector primari al sud del Solsonès. Entre moltes altres dades, ho constata que actualment s’hi conrea entre el 30% i el 46% de la seva superfície. El gran moment d’expansió d’aquesta activitat agrària es va viure al segle XVIII, degut al canvi de cicle demogràfic i al creixement de la productivitat agrària. Aquesta bonança, destaca l’estudi, es reflecteix també en els molins, que es multipliquen, s’amplien, es reformen i es milloren durant aquell segle.

A mitjan anys 50 arribaria el declivi dels molins fariners, degut a un cúmul de factors: als primers èxodes rurals, s’hi afegiria l’expansió de la xarxa elèctrica o el canvi en les pràctiques ramaderes: els pinsos industrials van substituir les barreges de blat, ordi i civada i altres cereals que els pagesos conreaven i portaven tot seguit a moldre al molí per alimentar al bestiar.

SENSE IMPORTANTS CURSOS D’AIGUA L’estudi del CEL publicat a la Revista d’Etnologia de Catalunya, de la mà d’Esther Miralles i Marcel·lí Corominas, remarca que el sud del Solsonès compta amb un medi favorable per a l’explotació cerealística i també per la cria del bestiar. No obstant, no hi ha grans cursos d’aigua, sinó més aviat el contrari: un gran nombre de petits torrents i rieres que s’obren pas en rases i barrancs. Cap d’aquests cursos no presenta, normalment, cabal durant tot l’any. Tot plegat suposava que la productivitat dels molins d’aquesta zona depengués d’aconseguir la màxima eficàcia a l’hora de captar, emmagatzemar i convertir en potència l’aigua de la regió, un bé escàs. L’estudi, en aquest sentit, ha constatat que “hi ha més

Molí de Torrescassana (Pinós) a principi de segle. Autor desconegut molins dels que inicialment es pensava, i en tots ells els sistemes de retenció d’aigua eren veritables obres d’enginyeria civil”.

“Als molins de la zona els sistemes de retenció d’aigua eren veritables obres d’enginyeria civil” Un element fonamental en tot aquest engranatge era la bassa, que emmagatzemava l’aigua. La capacitat de la bassa -determinada en funció de la topografia del terreny i de l’espai disponible- establia la diferència entre els molins que podien moldre amb una certa regularitat (una mitjana de tres mesos l’any), com els de Santa Eulàlia i Cal Barrusca, de la Molsosa, els quals disposaven d’una bassa amb capacitat de més de dos milions de metres cúbics d’aigua. El de Bonsfills (Pinós), en canvi, és exemple del contrari: només podia moldre quan plovia. En qualsevol cas, el CEL exposa que la potència dels molins del sud del Solsonès era mitjana, “els cups tenien un salt d’entre tres i sis metres. La mòlta d’una quartera de blat

4

(uns 60kg) requeria de 2 a 5 hores, segons la finor de la farina que es volia obtenir.

L’article de Miralles i Corominas a la Revista d’Enologia de Catalunya detalla el funcionament d’un molí: A la muntanya mitjana i la terra baixa, és a dir, fora d’aquelles zones on els cursos d’aigua són més abundants, el molí comença molts metres amunt, al punt de captació de l’aigua, la resclosa.

La resclosa permet retenir l’aigua del riu i elevar-ne el nivell, alhora que la desvia cap al canal. Per eficiència i economia de recursos, a l’hora d’emplaçar la resclosa s’intentava aprofitar algun accident natural del riu. Un cop desviada dins el canal, també dit rec o sèquia, l’aigua circula amb un pendent suau fins a la bassa. Molts d’aquests canals s’han perdut, alguns s’han soterrat i d’altres es conserven només parcialment. Per controlar el cabal de l’aigua, al canal hi ha un vessador o sobreeixidor que aboca l’aigua sobrera al riu, el bagant, i per regular l’accés de l’aigua a la bassa hi ha una peça anomenada estellador. (...) El doll d’aigua incidia amb força sobre les paletes còncaves (àleps) del rodet. El rodet estava sota la peça principal del molí, l’obrador. A voltes, les parets de l’obrador i del pou són la mateixa cosa.

Els molins més antics, com el molí vell

AL DIA - RECONÈIXER - L’ENTREVISTA - MANERES DE FER - ACTUALITAT - PAISATGE - PRODUCTE LOCAL EINES

RECONÈIXER: MOLINS FARINERS de Puigpelat, el molí de Cuinaret o el molí vell de Bonsfills, presenten estructures molt senzilles, sense edificis afegits, però d’altres relativament més recents s’han anat ampliant i han agafat l’aspecte de les masies de la zona.

RELACIÓ MOLINER-PROPIETARI Contràriament al que es pugui pensar, els moliners no eren els propietaris del molí, sinó que el tenien en condicions similars al règim de masoveria. Les obligacions d’una part i altra s’establien en els contractes.

L’estudi, a més a més, detalla que aquests documents contenien clàusules com ara qui es feia càrrec del manteniment de la bassa, de la sèquia, de l’estructura del molí i de la maquinària, i també es concretaven les condicions de la mòlta; què cobrava el moliner i què cobrava el propietari: Normalment, per moldre el gra cobraven una part del gra, la moltura o llosada −que en deien a Pinós−,perquè la mesura era una mena de llosa.De cada sac de 50 kg de gra el moliner separava una o dues lloses per a ell. De vegades el propietari del molí també cobrava una llosada. D’altra banda, els propietaris tenien dret a fer servir el molí sense pagar-hi res, i ells mateixos el posaven en funcionament.

“Els moliners no eren propietaris, s’establien condicions similars a les del règim de masoveria” D’altra banda, les obres grosses en l’estructura del molí -incloent-hi l’habitatge dels moliners- corrien a càrrec del propietari.

Referent a l’ofici de moliner, el CEL explica que s’aprenia amb la pràctica. Els fills dels moliners ja començaven a donar un cop de mà de petits, dintre de la mesura de les seves possibilitats, i segons anaven creixent anaven adquirint major coneixement i domini de la maquinària.

ALTRES activitats associades Molts dels molins de l’estudi del CEL tenien d’altres activitats associades, que també aprofitaven la força de l’aigua. És el cas del sistema de dos molins, que aprofitava la infraestructura d’un primer molí -resclosa, rec i bassa- per fer anar un segon molí, situat just a la sortida del carcabà -canal de fusta entre la tremuja i la mola- del primer, o bé una mica més avall.

Roda de Molí - M. Alba Puigpelat

Esquema sobre funcionament d’un molí - Jaume Puigpelat

D’altra banda, alguns molins també tenien associada una ferreria, que aprofitava la força hidràulica per als seus processos.

Aquest fet, segons destaca la recerca, resultava pràctic per als pagesos: portaven les eines a arreglar i els animals a ferrar al mateix temps que portaven el gra a moldre. Un altre ús dels molins ha estat la generació de llum. Quan, durant el primer terç del segle XX, s’inicià l’electrificació de l’interior del país, molts molins van adaptar una mola o trull per produir electricitat.

RELACIÓ DE molins de pinell, pinós, llobera, riner, la molsosa, llanera i lloberola

Paral·lelament als molins fariners, en alguns casos, hi ha els anomenats molins peladors. Es tracta d’un sistema de dos molins on un dels dos està dedicat a trencar i pelar el gra (com el molí pelador de més Avall, a la Molsosa) o escairar el blat de moro (com el de Pleixats). A l’àrea d’estudi d’aquesta recerca, a més a més, s’han documentat dos molins d’oli, el de les Cases de Matamargó i el de Xixons (només aquest darrer és hidràulic).

Per saber-ne més: Centre d’Estudis Lacetans, Esther Miralles, Marcel·lí Corominas. Molins de secà.

Medi, producció i tecnologia al sud del Solsonès. Revista d’Etnologia de Catalunya núm. 29. Juny 2014 Ester Miralles Geosilva Projectes SL per al Centre d’Estudis Lacetans. Molins i moliners a la Valldora (2014).

Puigpelat, Jaume. Treball de recerca dels molins de Puigpelat

5

Pinós Molí de Fornells Molí de Vallverdú o molí de Cuinaret Molí de Pleixats Molí de Torrescassana Premsa d’oli i vi de les Cases de Matamargó Molí de Moixons Molí Vell de Bonsfills Molí pelador de Pleixats; molí de Dalt La Molsosa Molí de Més Avall; molí Nou Molí i ferreria de Santa Eulària Molí de Més Amunt; molí de cal Barrusca Molí Pelador de Puigpelat Biosca Molí de Venques Molí de Llanera Molí Petit de Llanera Molí de Povia Riner Molí de Xixons Pinell de Solsonès Molí dels Bellons

AL DIA - L’ASSOCIACIÓ - RECONÈIXER - L’ENTREVISTA - MANERES DE FER - ACTUALITAT - PAISATGE - PRODUCTE LOCAL - EINES

L’ENTREVISTA: A Armengol Riart és el president de l’ADF Sòl Verd, que agrupa cinc municipis del Solsonès. Amb ell, parlem de l’entitat i la situació actual dels boscos i de les tasques d’extinció i prevenció, pròpies d’aquest tipus d’organitzacions.

Quan es funda l’ADF Sòl Verd i per què?

Sòl Verd es va crear l’any 1986, quan va sortir l’ordre per fundar aquest tipus d’associacions. El perquè? Bé, la gent del món rural des de sempre ha estat implicada en les problemàtiques de prevenció i extinció d’incendis al territori. Per tant, quan van tenir la possibilitat d’agrupar-se, va semblar una idea perfecta, ja que això els permetia participar en les tasques abans esmentades d’una forma més organitzada i amb el suport econòmic de l’administració.

L’ADF Sòl Verd és la número 14 al registre de Catalunya, això vol dir que va ser una de les primeres en constituir-se. En formem part cinc municipis del Solsonès, que són Castellar d ela Ribera, Pinell, Llobera, Olius i Solsona. Tot plegat suposa una extensió total de 230 km2 de superfície, de la qual més del 60% és massa forestal.

Com han canviat les polítiques de prevenció des dels inicis de l’entitat?

Han canviat moltíssim! Hem de tenir en compte que estem parlant de fa gairebé 30 anys. Els primers temps de l’ADF es col·laborava en les tasques d’una forma més individual i amb un mínim d’organització.

El fet de conscienciar a la gent de fer les tasques d’una manera coordinada no va ser fàcil, ja que veníem d’un temps en què això no existia. Ara, per sort, hem arribat en un punt que tot funciona amb un sistema de coordinació pactat amb les administracions corresponents. Aquest permet treballar amb molta més eficàcia i, al mateix temps, amb molta més seguretat.

Qui forma part de l’ADF sòl verd? Tots són propietaris?

A Sòl Verd, igual que en totes les ADF’s, s’hi agrupen tres col·lectius: els propietaris forestals, els ajuntaments (amb un representant per a cadascun) i els voluntaris. Penso que els propietaris forestals haurien de ser el col·lectiu més important, però a dia d’avui, desgraciadament, encara no és així. Lamentablement encara tenim molts propietaris que no són socis de l’ADF. Suposo que el motiu deu ser que encara no s’estimen prou el seu món rural o que l’ADF no pot o no defensa aquests interes-

sos. La meva opinió particular és que estan equivocats.

“Conscienciar la gent que calia fer les tasques amb un mínim de coordinació no va ser fàcil al principi” Disposen d’una xarxa de voluntaris.

Quin paper hi juguen?

Són gent que no disposa de terreny forestal però que a vegades sembla que són més sensibles a aquestes problemàtiques que els mateixos propietaris, i que sempre estan disposats a donar un cop de mà pel que faci falta. Recordem que el món rural és propietat privada, però hi ha molta gent que en gaudeix i que se l’estima, i està disposat a protegir-lo com el primer.

Com qualifiquen la situació actual dels boscos del seu territori? Calen més ajudes per a neteges?

La situació actual dels boscos al nostre territori es podria qualificar gairebé de desastrosa. No voldria ser derrotista, però la situació és pràcticament d’un abandó total, per una sèrie de motius que s’han anat produint al llarg dels anys. Els últims cinquanta anys s’ha perdut entre un 60 i un 70% de població al món rural. Això, juntament al fet que els preus de la fusta són totalment desfasats, ha provocat que

6

els nostres boscos no siguin econòmicament rentables, cosa que ha portat gairebé al total abandó dels mateixos. La solució que personalment consideraria positiva és portar a terme una política que faci altra vegada els boscos rentables a través de la matèria prima que s’hi produeix. I això vol dir que cal promocionar la nostra fusta, ja sigui per a la construcció, per energia o per calefacció. Aquest valor afegit que es podria aconseguir, és el que tornaria a fer dels boscos un modus vivendi per a molts, revertint al mateix temps en la seva conservació. Tot això, difícilment s’aconseguirà amb ajudes forestals per fer neteges.

Què en destacaria dels boscos i els paisatges del seu territori?

L’ADF Sòl Verd forma part del Solsonès, una comarca amb un 70% de la seva superfície de massa forestal i uns paisatges extraordinaris. Poder tenir aquesta gran massa forestal en unes condicions òptimes faria encara la comarca molt més atractiva del que és.

“La situació actual dels boscos al nostre territori es podria qualificar gairebé de desastrosa” Quina relació tenen amb els ajuntaments i la resta d’administracions locals i comarcals?

AL DIA - L’ASSOCIACIÓ - RECONÈIXER - L’ENTREVISTA - MANERES DE FER - ACTUALITAT - PAISATGE - PRODUCTE LOCAL - EINES

: ADF SÒL VERD La relació amb ajuntaments i institucions comarcals és excel·lent. Certament no pot ser d’altra manera ja que tots treballem per fer els nostres municipis i la nostra comarca cada dia millor per als qui hi vivim i per als qui ens puguin visitar.

podia ser d’altra manera, va ser desoladora a nivell efectiu però a nivell d’ADF va ser totalment satisfactòria: amb el suport i col·laboració de la nostra gent vàrem contribuir a que l’incendi no fós encara més desastrós.

“L’experiència dels focs del 94 i el 98 va ser desoladora a nivell efectiu però satisfactòria a nivell d’ADF”

Què pensen que caldria fer per evitar nous grans incendis, com aquests del 94 o del 98?

Quins avantatges té ser soci de l’ADF sòl verd? Per què creu que és important ser-hi?

Ser soci d’una ADF comporta poder col·laborar en les importants tasques que porta a terme aquesta agrupació. També és imprescindible ser soci i disposar del corresponent carnet groc, per poder participar en les tasques d’extinció d’incendis. Sense aquest carnet queda restringida l’entrada a les zones d’emergència. Un altre avantatge és que els socis estan coberts per una assegurança, que cobreix tots els sinistres, tant a nivell de socis com a nivell de tot el material propietat del soci i que estigui fent servir pel servei de l’ADF. Crec que amb això exposat, ja hi ha raons lo suficientment importants perquè tothom pugui col·laborar i estigui cobert en matèria d’assegurança mentre realitzi aquestes tasques.

Van participar en l’extinció dels dos grans incendis que han afectat la Catalunya Central? Com va ser l’experiència?

Sí, hi vam ser presents des del primer moment i vàrem col·laborar en tot fins el darrer moment. L’experiència, com no

Caldrien moltes mesures, algunes relativament fàcils i altres, desgraciadament, molt difícils d’aconseguir. Primer caldria mantenir els nostres boscos en unes condicions òptimes a nivell de neteges i franges de protecció. També cal conscienciar a la gent que en períodes de temperatures extremes, siguin curosos en les seves actuacions al món rural. I hi ha una altra qüestió que no està al nostre abast: el canvi climàtic ens ha portat a uns estius cada vegada més secs i amb unes temperatures més elevades. Per últim, recordar que un tant per cent elevat d’aquests grans incendis són provocats. Als autors d’aquests fets, dir-los que aquestes actuacions no tenen cap justificació possible i que, fent mal als altres, es fan mal a ells mateixos.

Com s’apagaven els incendis fins als anys 50? Quin motiu explica que ara siguin tant difícils d’extingir i acabin sent devastadors?

El món ha canviat molt, des dels anys 50 fins a dia d’avui. Als cinquanta, d’incendis, en principi, ja n’hi havia molt menys i eren menys devastadors. Els apagaven la mateixa gent del territori, amb uns mitjans totalment diferents als d’avui. Primer no es disposava d’aigua ni de cap tipus de maquinària. Les eines que tenien eren una rama de pi, una aixada, un encenedor i

molta imaginació i coneixement del territori. Aquest és un tema per reflexionar-hi i potser arribarem a la conclusió que no hem evolucionat correctament del tot.

En cas d’incendi, com treballen? (Tenen cubes, es coordinen amb emissores, hi envien grups de voluntaris...)?

En cas d’incendi treballem amb les eines de que disposem i amb una coordinació establerta. Actualment, a part de les cubes, tractors amb maquinària agrícola, camions i demès màquines, disposem d’una xarxa de comunicacions molt important, fet que ens permet en cada moment comunicar-nos per saber la posició de cadascú i poder fer els moviments necessaris i oportuns en cada moment.

Les eines d’abans per apagar foc eren una rama de pi, una aixada, un encenedor i molta imaginació. És per reflexionar-hi Com es coordinen amb la resta d’ADFs del Solsonès i d’altres territoris veïns?

La coordinació amb la resta d’ADF’s del Solsonès és total. Tots estem a disposició de tots i es fan reunions periòdiques per mantenir una coordinació a nivell comarcal el més fluïda possible. Les problemàtiques que poden sortir a nivell comarcal són les mateixes per totes, perquè el Solsonès és una comarca molt homogènia.

El territori que abasta ADF Sòl Verd creuen que està ben dotat a nivell de punts d’aigua on omplir en cas de foc?

Sòl Verd disposa de 20 punts d’aigua, tots aptes per la càrrega d’helicòpters i cubes.

Això em fa pensar que tenim el territori que abasta l’ADF ben cobert pel que es refereix a punts d’aigua.

Quina és la principal funció social de l’ADF? Mantenir i vetllar per la conservació i el manteniment del nostre món rural, una de les riqueses ambientals principals del nostre país. A partir d’aquí, estem disposats a participar en les funcions socials que faci falta, perquè el país cada dia millori en tots els aspectes possibles.

7

AL DIA - L’ASSOCIACIÓ - RECONÈIXER - L’ENTREVISTA - MANERES DE FER - ACTUALITAT - PAISATGE - PRODUCTE LOCAL - EINES

CULTURA I MANERES DE FER: CISTELLERIA Un dels oficis més comuns fins ben bé la meitat del segle XX era el de cisteller: fer cistells, conilleres, cargoleres, forrar garrafes o d’altres recipients amb canyes, vímets o d’altres plantes fibroses.

Al món rural, aquest acostumava a ser un ofici ambulant: els cisteller passava per les cases (la majoria de les quals ja tenien basses amb vímets i canyes i les havien posat a punt). I amb aquesta matèria primera elaborava el producte, o bé reparava aquells recipients malmesos. En aquell temps, els cistells i coves en totes les seves modalitats (per portar conills, gallines....) eren molt usats a pagès, a diferència d’avui, quan el seu ús es limita, principalment, a anar a buscar bolets. Lluny d’haver quedat en l’oblit, però, aquesta manera de fer segueix ben viva al Solsonès, de la mà de joves que han après la tècnica i la van perfeccionant a base de treballar-hi constantment. És el cas de la Maria Cardús, de la casa Balius de Su qui, al 2006 va aprendre l’ofici d’en Miquel Borràs (1915-2010), de Cal Ribalta d’aquest mateix nucli. El va conèixer a través de la seva filla i, el Miquel “va ser el meu mestre de cistelleria i de la vida a pagès en general”, explica. La Maria, de fet, acabava d’aterrar a Su i el món rural era tot un desconegut per ella: havia decidit deixar la ciutat (Terrassa) i per traslladar-se al Baix Solsonès. Avui continua fent cistells i coves, tot i que no s’hi dedica professionalment.

Per treballar la cistelleria mostra, orgullosa, els estris que eren del Miquel i recorda entranyablement que havien participat en algunes fires de l’entorn, com la de Sant Ponç de Prades, la de la Torregassa o la de Pinós. “Em vaig dir que no ho deixaria estar i hi dedico una estona cada dia”, explica. A més a més, hi ha un parell de persones que hi van a aprendre l’ofici.

La cistelleria es manté viva al Solsonès gràcies a joves que han après la tècnica i la perfeccionen cada dia Miquel Borràs va traspassar l’any 2010 i, des de llavors, quan la Maria té dubtes va a veure el Toni, de la Palmera de Solsona. Un cisteller que, en aquest cas, és dels pocs del país que s’hi dedica professionalment, fent tota mena de productes. Va aprendre cistelleria a través del seu avi, Antoni Carceller, i d’un cisteller de Cervera, Antoni Minguell. El negoci familiar li permet dedicar-s’hi, tot i que l’establiment toca d’altres àmbits, com la tapisseria i la venda de tota mena de bosses. Fa cistells amb vímet i canya i també utilitza boga i cordill, en aquest cas per a les cadires. Tot i que hi ha cases de pagès que li porten matèria primera, la majoria és d’importació, principalment

de Cuenca, una de les principals regions productores de vímet. Tot i que per la seva joventut no ho sembla, el Toni fa vint anys que es dedica a fer cistelleria i assegura que la pràctica és la clau per fer ben fets els cistells. A través de la base de la cistelleria tradicional, afegeix, “he buscat el meu estil”. Avui en dia treballa, principalment, per encàrrecs i destaca que li ha suposat un gran salt poder comptar amb les noves tecnologies, com internet, i amb les xarxes socials, com el facebook. En temporada de bolets és quan més gent s’apropa a la seva botiga-obrador del nucli antic de Solsona per requerir els cistells sorgits de la seva activitat artesana.

MATÈRIA PRIMERA: VÍMET I CANYA El vímet no és altra cosa que un salze (salix), un arbre del qual existeixen més de 300 varietats, de característiques similars però no idèntiques. Tot i que no són els únics arbres i arbusts aptes per fer cistelleria, són els més usats degut a la seva flexibilitat després de remullar-les, per la seva rigidesa un cop teixides, per la longitud i finor de les vares i pels seus variats colors, varietats i tamanys. D’aquest material central en cistelleria, al Solsonès se’n troben als entorns immediats de basses, pantans, riberes o d’altres ambients d’aigua, on també s’hi produeix la canya

“El Miquel va ser el meu mestre de cistelleria i també de la vida a pagès en general. Jo era nova aquí i ho desconeixia”.

Maria, de Casa Balius (Su) Treballa, principalment, amb canya i vímets, alguns dels quals agafa de basses del territori que ja tenia el seu predecessor. Ho fa al febrer, i en lluna vella, tal i com li va ensenyar el seu mestre. Treballa tant amb vímet pelat (pot pelar-se’l ella mateixa amb un estri propi d’aquesta tasca) com amb vímet amb pell, un fet que li permet, a la vegada, jugar estèticament amb els colors.

En tots dos casos, cal submergir el vímet amb aigua abans de treballar-lo. Ara bé, en el cas dels troncs pelats, amb poques hores n’hi ha prou. Pel que fa als vímets sense pelar, però, s’hi han d’estar prop de 15 dies.

Maria Cardús, de Su, fent cistells - Dolors Pujols

8

AL DIA - L’ASSOCIACIÓ - RECONÈIXER - L’ENTREVISTA - MANERES DE FER - ACTUALITAT - PAISATGE - PRODUCTE LOCAL - EINES

CULTURA I MANERES DE FER: CISTELLERIA (Arundo donax). Aquesta darrera, es tracta d’una espècie molt comuna a la regió mediterrània, de tronc llenyós i molt dur, molt lleuger i rígid quan està sencer, però flexible si es parteix longitudinalment (el que s’anomena popularment asclar la canya).

De fet, aquesta és també una tasca pròpia de cistelleria. Amb un senzill estri de fusta i, prèvies marques amb un ganivet, es parteix longitudinalment la canya en quatre trossos, que serviran per teixir, juntament amb el vímet, les cistelles.

Hi ha varis arbusts aptes per cistelleria però per la seva flexibilitat, rigidesa i finor, el vímet és central La canya, en cistelleria es pot utilitzar sola o bé combinada amb vímet. En aquest darrer cas, el vímet es fa servir a les parts de la peça que exigeixen més flexibilitat del material i una manipulació més intensa (principalment la base, a les vores i les nanses). La canya, en canvi, es fa servir principalment per teixir les parets, en major o menor mesura depenent de la tècnica emprada pel cisteller/a.

Grup de Natura del Solsonès (GNS), a més d’intentar conservar i millorar aquests espais naturals pel que fa a biodiversitat, s’hi van instal·lar observatoris de fauna i cartells amb informació de la riquesa natural per tal de divulgar-la. I tot això fent compatible l’activitat ramadera i agrícola pel que fa a l’ús de l’aigua per al bestiar i el rec.

de tomaqueres i altres varietats d’horta.

Normalment la trobem plantada a les vores d’horts, camins i basses. Pot tenir un caràcter invasiu i desplaçar espècies autòctones, vegetals i també animals, ja que els canyars són impenetrables i alhora tenen diferents substàncies químiques que repel·leixen la majoria d’insectes herbívors.

El canyís és una planta autòctona mentre que la canya va ser introduïda per la seva utilitat El canyís (Phragmites australis) és una planta autòctona, mentre que la canya (Arundo donax) és originària del centre d’Àsia i va ser introduïda a Europa per la seva utilitat: pels usos de cistelleria i sobretot com a suport

El Toni, cisteller de la Palmera (Solsona)

BASSES I CANYISSARS AL TERRITORI Els canyissars es desenvolupen discretament resseguint les ribes fluvials més tranquil·les de les parts baixes dels rius Localment, a més a més, arriben a desenvolupar-se amb força, formant illots en clots fangosos. Al baix Solsonès, se’n troben en petites basses, com la del Miracle, la de l’Alsina de Brics, o la Bassa dels horts dels Quadrells. Així, mateix, també es troba en els trams baixos del Cardener i l’Aigua d’Ora. Aquesta comunitat vegetal presenta una dominància absoluta del canyís, acompanyat per més o menys abundància de bogues (utilitzada per la base de les cadires), lliri d’aigua i menta aquàtica. Formen masses denses i altes adaptades a terrenys inundats i resistents a les variacions estacionals del nivell d’aigua.

Bassa dels Horts dels Quadrells - M. Alba Puigpelat

Algunes basses d’interès mediambiental del Solsonès són la del Miracle i la de l’Alsina de Brics Pel que fa a l’embassament de l’Alsina i la bassa del Miracle, amb la iniciativa del

Estris bàsics per fer un cistell- Dolors Pujols

9

AL DIA - L’ASSOCIACIÓ - RECONÈIXER - L’ENTREVISTA - MANERES DE FER - ACTUALITAT - PAISATGE - PRODUCTE LOCAL - EINES

PAISATGE el carrascar de villorbina Els carrascars o alzinars són boscos adaptats a climes secs i freds que es desenvolupen als solells i costers pedregosos.

Presenten uns estrats arbustius i herbacis més aviat pobres, constituïts per petites mates i plantes heliòfiles, que els agrada el sol. L’alzina de carrasca, de fet, és capaç de viure amb precipitacions inferiors als 300 mm anuals i tolera sòls poc profunds, pedregosos i baixes temperatures.

El nom científic de la carrasca és Quercus ilex subsp. rotundifolia. Es tracta d’un arbre que pot arribar fins als 15-20 metres d’alçària. Té una capçada esfèrica i densa, formada per fulles el·líptiques, dures, de color verd grisós i l’anvers un xic pilós. És molt semblant a l’alzina (Quercus ilex) i viu en zones d’interior. La podem localitzar fins als 1.700 metres d’altitud. És capaç de viure amb precipitacions inferiors als 300 mm anuals i tolera les baixes temperatures, així com el fred continental.

Un dels exemples més representatius de carrascar al baix Solsonès és el de Villorbina, a Riner. Miquel Feixas, de la casa homònima, explica al llibre Territori de Masies. Paisatges, biodiversitat i món rural al baix Solsonès, que és un alzinar que es va explotar, sobretot, durant la guerra civil.

És un alzinar que durant la guerra civil es va tallar intensament per fer llenya i sobretot per carbó. Va sobreviure al gran foc del 1998 i avui el trobem rodejant la casa de Villorbina i en força bon estat.

Situat al costat d’una bassa, hi destaca una vella alzina amb una gran brancada que s’arrossega fins i tot per terra.

Des de fa molts anys aquesta alzina és l’indret ideal on el ramat d’ovelles s’hi apleta durant més de 4 o 5 hores. El terra queda ple d’excrements o xerri, que antigament la mestressa de casa recollia i guardava per fer planter i adobar l’hort. Recordo també que de petit, en sortir d’escola, quan era època de fer carboneres “

Carrascar de Villorbina -L’Arada

10

(més aviat a l’hivern) sortia corrents per veure les grans carboneres que feien una colla de Navarra. Podien arribar a fer més de quatre metres de diàmetre i tres d’alçada”.

[Miquel, de casa Villorbina] El més habitual és trobar l’alzina carrasca acompanyada de boix i d’altres espècies llenyoses i herbàcies pròpies d’espais oberts i assolellats, com la sabina, l’espígol, la farigola, les lleteroles, la rogeta, l’espernallac i gran varietat de gramínies típiques de les codines i pedregars de la muntanya seca. En aquest sentit, doncs, un dels usos del carrascar és la recol·lecció d’espígol (lavandula latifolia). Es tracta d’un arbust molt aromàtic, que pot arribar fins als 70 centímetres d’alçària. Sol créixer en terrenys poc rics en nutrients, pedregosos i amb poca matèria orgànica.

Les seves característiques flors tenen forma d’espiga i són de color lila. Un cop collit, s’assequen les flors de l’espígol i s’utilitzen per aromatitzar armaris o per ornamentar, entre d’altres. Antigamen,sobretot durant èpoques d’escassetat, se’n fumaven les fulles. Fins ben entrat el segle

AL DIA - L’ASSOCIACIÓ - RECONÈIXER - L’ENTREVISTA - MANERES DE FER - ACTUALITAT - PAISATGE - PRODUCTE LOCAL - EINES

PAISATGE XX, la forma més comuna d’explotació de l’alzinar va ser el carboneig. Es feia muntant piles de llenya cobertes amb restes vegetals i terra. El carbó s’obtenia mitjançant un procés de combustió lenta.

Com que els alzinars solen ser força oberts, la fauna que s’hi pot trobar és la pròpia de llocs esclarissats. És el cas del tallarol de garriga, el cotoliu, el tallarol emmascarat o l’enganyapastors. D’altra banda, si hi abunden els conills o petits mamífers com els ratolins, és l’hàbitat idoni per al gall fer. Al sotabosc també hi són presents el pit-roig, alguna sargantana cuallarga i mots senglars o porc fers. Aquests darrers (sus scrofa), són ben coneguts al territori: és una espècie que gairebé es pot trobar arreu, i en alguns indrets amb poblacions molt elevades, que fan malbé els conreus i horts, provocant un vertader maldecap als pagesos. El principal mal el fan remenant el terreny mentre furguen el terra per trobar-hi arrels, tiges i glans, que són la base de la seva alimentació. La carn és utilitzada en la cuina tradicional, tot i que té una cocció complexa i cada vegada és menys freqüent. Es tracta d’una espècia que tradicionalment ha estat caçada, de manera intensa, i preuada gastronòmicament.

I un altre producte usat a la cuina, en aquest cas principalment per l’alta gastronomia, que podem trobar als alzinars o carrascars és la tòfona negra (Tuber melanosporum). Es tracta d’un fong que viu soterrat, amb les arrels de diferents espècies dels gèneres Quercus, principalment l’alzina i la carrasca. Les micorizes són unions entre el fong i les arrels de l’arbre, on el fong proporciona els nutrients que capta del sòl a la planta, i a canvi rep hidrants de carboni sintetitzats per la planta. Les tòfones tenen una forma esfèrica i de color fosc. Que són molt preuades a nivell culinari, ho demostra el fet que poden arribar a vendre’s a 1.000 euros el quilo (si bé el preu final depèn de diferents factors). En els darrers anys, al Solsonès, s’ha impulsat el conreu d’alzines micorizades. Es tracta d’una “domesticació” d’aquest preuat fong que, fins fa poc temps, únicament els més experimentats, amb l’ajut de l’olfacte dels gossos, sabien trobar en llocs molt concrets dels nostres boscos.

Carrascar -L’Arada

Demostració de fer carboneres a la fira de Prades - Mercè Puigpelat

Per saber-ne més: GNS i l’ARADA. Territori de Masies. Paisatges, Biodiversitat i Món rural al baix Solsonès (2014).

Carrascar de Villorbina - L’Arada

11

AL DIA - RECONÈIXER - L’ENTREVISTA - MANERES DE FER - ACTUALITAT - PAISATGE - PRODUCTE LOCAL - EINES

PRODUCTE LOCAL riuverd Riuverd és una petita empresa de reinserció dedicada al producte local i en format de cooperativa, que va iniciar la seva activitat a principi d’octubre del 2014. Els seus impulsors, després de deu anys vinculats al sector educatiu al capdavant de la Unitat d’Escolarització Compartida per alumnes de secundària amb necessitats educatives especials del Solsonès -que gestiona l’Associació l’Afrau- van decidir crear-la.

Ho van fer en detectar, sobretot a partir de la crisi econòmica, la necessitat d’oferir alguna sortida a molts joves que es troben en situació d’exclusió social, sense feina, sense estudis i sense cap tipus de formació bàsica.

Per aconseguir la inserció sociolaboral de joves en situació d’exclusió social, Riuverd treballa en diferents àmbits productius, alguns vinculats a la producció agroalimentària de proximitat, però també ofereix serveis tant diversos com jardineria o serveis a la llar (petites reparacions, mudances...).

Per a Riuverd una premissa clau és la de ser respectuosos amb el medi i amb les persones. Per això, expliquen “no podem dir que fem hort ecològic ni que elaborem melmelades i productes ecològics perquè no estem inscrits al CCPAE”. No obstant, afegeixen, “podem afirmar que no utilitzem ni adobs ni productes químics i que tot el que produïm és de gran qualitat, artesanal, fet amb amor i saludable”. També treballen en la recuperació de varietats locals i experimenten amb conreus.

Riuverd neix el 2014 davant la

necessitat d’oferir una sortida a joves en risc d’exclusió social Entre els productes que elaboren hi ha melmelades, salses, herbes del Solsonès o safrà, a més de cistelles setmanals amb diferents productes.

A més a més, la cooperativa disposa d’una hectàrea de terreny per al cultiu tant d’horta com d’arbres fruiters i herbes aromàtiques que es comercialitzen principalment a la comarca, oferint productes de qualitat i fomentant el consum de productes frescos, saludables i de proximitat.

A més dels productes habituals (pebrot verd i quatre morros, porros, api, carbassó, mongeta plana i mata baixa, bleda, col, bròquil, coliflor, etc.), han apostat per la

12

recuperació i/o innovació en conreus i varietats ja siguin antigues, autòctones, locals, especialment recomanables per la salut o, si més no, curioses. En són exemples el tomàquet de Mura, república, cor de bou i negre, l’albergínia blanca, el cacauet, el salsifí, les nyàmeres, el bitxo de Tiurana, l’amarant, l’estèvia, el gingebre, el safrà, la mostassa, la col de trinxat, nap negre, el pèsol negre o el fajol.

La cooperativa ofereix productes d’horta i elaborats fets sense adobs ni productes químics.

Riuverd, que és una cooperativa d’iniciativa social i sense ànim de lucre, distribueix els seus productes a diferents restaurants, hotels i establiments de turisme rural del Solsonès, A més a més, compten amb diferents punts de venda i distribució i participen en diferents fires. A Solsona els seus productes es poden trobar a la botiga de la pròpia cooperativa (a Cal Robert), l’estació de servei Setelsis, El Drac, Can Solvi, Càmping el Solsonès, Cal Coll, carnisseria Angelina, carnisseria l’Espetec, Food Truck Toleràncies, Hotel Crisami, els Girasols i l’Oficina de Turisme del Solsonès. A Manresa, a les botigues de Mengem Bages, carnisseria Carme & Àngels i carnisseria Teresa Ribalta. A Sant Joan de Vilatorrada a la Xarcuteria Lola. A Berga, a la carnisseria Catí. Al Masnou a Anem al gra i, a Fraga, a Natura Viva. Finalment, també es poden trobar al salí de Cambrils.

AL DIA - RECONÈIXER - L’ENTREVISTA - MANERES DE FER - ACTUALITAT - PAISATGE - PRODUCTE LOCAL - EINES

PRODUCTE LOCAL ensabona’t Ja fa uns deu anys que la Mª Àngels Miramunt, del petit nucli de Claret (Torà), elabora sabons de manera artesanal i totalment natural. “Fer sabó a casa no és pas una cosa nova, encara que se n’ha perdut bastant el costum”, remarca. Els produeix, principalment, per a ús personal i per als clients de la seva casa rural (Cal Miramunt), si bé també fa tallers per a grups de persones que en vulguin aprendre. Tot i això, si algú està interessat en comprar-ne, els pot trobar a la mateixa casa rural de Claret i al restaurant Cal Solé Xic. Un altre punt de venda és l’agrobotiga Quèria, de Torà.

Tot i que l’evolució científica i el canvi d’hàbits propi de la societat de consum han deixat aquesta activitat en gairebé anecdòtica, antigament els sabons s’elaboraven de forma artesanal. La Mª Àngels explica que “a casa, des de sempre, havia vist les meves àvies i a la meva mare fer sabó. Es feia per rentar la roba, tot i que també s’utilitzava per rentar els plats, rentar-se les mans, etc”. Detalla que era un sabó “fet amb tots els greixos que es recollien durant l’any i, a l’hivern, es feia el sabó amb sosa i aigua”.

Assegura que, amb aquesta fórmula, “la roba quedava molt suau i molt blanca”.

Actualment els processos han canviat una mica, afegeix aquesta artesana:

“normalment la gent fa el sabó amb olis nets, o sigui que no han servit per cuinar, i la manera de fer-lo també ha canviat”.

D’aquesta manera, “ara es fa amb fred, sense fer servir el foc, encara que la reacció que fa la sosa amb l’aigua ja fa que agafi temperatura”.

La Mª Àngels ha vist sempre fer sabó a casa de manera natural. Ara no fa servir oli usat, però tot el procés continua

essent totalment manual.

La Maria Àngels fa uns deu anys que “una mica per casualitat” està involucrada en aquest projecte. Ara, diu, “el que més m’agrada és poder fer tallers per ensenyar a totes les persones que estiguin interessades en aprendre a fer-ne. Destaca que “el sabó natural no tant sols és una moda, sinó que tothom qui el prova s’adona dels seus beneficis, ja que els olis naturals que s’utilitzen actuant per netejar la pell i també per hidratar-la i protegir-la de les agressions externes, tant de contaminació com de les inclemències meteorològiques”.

La presa de consciència sobre com n’és d’important l’ús de productes naturals per cuidar la pell - “és l’òrgan més gran del nostre cos i cada dia hi ha més persones que tenen al·lèrgies”- destaca, “ha fet que ara més que mai les persones se sentin atretes per aprendre a fer-se els seus propis sabons i cosmètics naturals sense conservants químics ni derivats del petroli”. D’altra banda, cal tenir en compte que “també valorem més les coses naturals i artesanes i fetes en petites quantitats”. En el cas d’Ensabona’t (nom que sorgeix de la combinació de sabó i natural i que també es pot fer servir per ensabonar-se), cada sabó és únic ja que el procés és totalment manual, des de la formulació de les receptes fins a l’emmotllat, tallat de les pastilles i embolicat.

13

AL DIA - L’ASSOCIACIÓ - RECONÈIXER - L’ENTREVISTA - MANERES DE FER - ACTUALITAT - PAISATGE - EINES

EINES masies + sostenibles

Masies + Sostenibles és un projecte de cooperació interterritorial de nou Grups d’Acció Local de diferents regions rurals de Catalunya. Té per objectiu tendir a la rehabilitació, sostenibilitat i autosuficiència dels habitatges i assentaments rurals aïllats, com les masies, mitjançant alternatives sostenibles i renovables, per tal d’afavorir la seva pervivència i millorar les condicions de vida dels seus habitants, d’acord amb les seves necessitats i comoditats actuals.

En el marc d’aquesta iniciativa, els pilars principals són l’autosuficiència, l’eficiència energètica, la restauració, la bioconstrucció, la salut de l’habitatge i la gestió correcta de l’aigua i dels seus residus.

Es tracta, doncs, d’una aposta de futur innovadora, col·lectiva i estratègica pel patrimoni arquitectònic característic de la idiosincràsia de Catalunya, on la pròpia

població local, la que més coneix els seus recursos, pugui definir el seu futur d’una manera autosuficient i sostenible, sense hipotecar generacions futures.

L’objectiu del projecte és afavorir la rehabilitació i sostenibilitat dels habitatges al món rural En el marc de Masies + Sostenibles, l’any 2016 hi ha previst reemprendre un cens de masies de Catalunya, masiacat, on els grups Leader participants del projecte han inclòs les dades de masies dels seus territoris per tal de disposar d’una eina de consulta (que s’ha de completar i millorar la visualització de les dades).

També hi ha prevista una borsa de masies, amb l’objectiu de ser un espai d’intercanvi

14

de masies i habitatges aïllats per llogar o vendre (sense cost del servei).

Aquest projecte compta amb una jornada tècnica, anomenada, també masies + sostenibles. Es fa en el marc de la Fira de Sant Isidre de Solsona i compta amb tallers pràctics de demostració.

En el marc del primer congrés del món de la masia, des del Consorci per al Desenvolupament de la Catalunya Central s’han realitzat sis visites al món de la masia, al Montseny, Solsonès, Osona, Camp de Tarragona, Barcelona i Baix Empordà.

Per més informació es pot visitar la pàgina web del projecte: www.masiessostenibles.cat

AL DIA - L’ASSOCIACIÓ - RECONÈIXER - L’ENTREVISTA - MANERES DE FER - ACTUALITAT - PAISATGE - EINES

EINES odisseu solsonès

El projecte Odisseu fa un seguiment de la carrera professional dels joves per tal d’analitzar el retorn o no d’aquests al territori rural d’origen, amb l’objectiu de facilitar-lo.

En el marc del programa ODISSEU, i promoguda pel Consorci per al Desenvolupament de la Catalunya Central, es compta amb una eina virtual de seguiment de joves, creada amb l’objectiu realitzar un seguiment de la carrera professional dels i les joves de la comarca del Solsonès, per tal que mantinguin el contacte amb el territori rural d’origen, així com de les oportunitats laborals de la comarca.

El programa Odisseu treballa per facilitar el retorn dels joves amb carrera professional als territoris rurals d’origen

El principal objectiu del programa ODISSEU és el d’incentivar i facilitar el retorn dels i les joves cap al medi urbà i periurbà, tot creant un programa que faciliti la inserció laboral dels i les joves i que promogui el seu compromís social amb el territori rural.

El programa actua de forma transversal sobre els agents que incideixen en aquesta transició i porta a terme accions de divulgació i sensibilització sobre els impactes de la migració juvenil de les zones rurals.

Es tracta d’un projecte finançat pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural pels Ajuts a la cooperació cofinançat pel Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural (FEADER) en el marc de l’Eix 4 del Programa de Desenvolupament Rural de Catalunya (2007-2013) i la Direcció General de Joventut del Departament de Benestar Social i Família.

Compta amb la col·laboració dels 13 Grups d’Acció Local Leader de Catalunya i la xarxa de professionals de joventut.

15

Per més informació sobre el programa ODISSEU i les actuacions que es desenvolupen en altres territoris rurals de Catalunya, consulteu el web principal del projecte: www.odisseujove.cat.

El butlletí que teniu a les mans pretén ser una eina del territori i pel territori.

Des d’ell volem difondre les diferents activitats i avenços que es fan des del projecte ‘Territori de Masies’ als veïns i veïnes i a les persones amb algun lligam amb el Sud del Solsonès. De caràcter semestral, acull també un espai d’actualitat i coneixement dels nostres pobles i maneres de fer.

Territori de Masies és una iniciativa popular, recentment constituïda en associació, formada per veïns, entitats associacions del Sud del Solsonès des de la què coordinem i impulsem activitats i serveis que potenciïn el nostre paisatge i formes de fer.

Territori de Masies és un projecte obert.

Si vols col·laborar amb nosaltres, contacta’ns a informacio@territoridemasies.cat o al 672 49 12 23

TERRITORI DE MASIES ÉS UN PROJECTE OBERT. SI HI VOLS COL·LABORAR AMB NOSALTRES CONTACTA’NS A: informacio@territoridemasies.cat 938 729 709 672 491 223

desembre

gener

febrer

5 de desembre: Fira del Tió de Solsona. L’Horari serà de 10 a 21 hores i a la plaça Major. A part del mercat d’artesania, es faran tota mena d’activitats relacionades amb el tió.

1, 2, 3, 9 i 10 de gener Pessebre vivent d’Ardèvol. Representacions a les 18:30 h i a les 19:30 h

Del 4 al 10 de febrer Carnaval de Solsona. Consultar programació a www.carnavalsolsona.com

12 de desembre: Arranjament de Barraca de Pedra Seca.

Punt de trobada: 11 h. Cal Prat Barrina (Sant Mateu de Bages), per anar caminant conjuntament fins a la barraca.

Si hi esteu interessats, truqueu-nos al 672 49 12 23 o escriviu-nos a informacio@territoridemasies.cat

1 i 3 de gener Pessebre vivent de Vilandeny. Representacions a les 19 h i a les 20 h.

5 de gener Arribada de SSMM Els Reis d’Orient en diversos municipis 16 i 17 de gener Festa de Sant Antoni Abat a Solsona i Sant Llorenç de Morunys

13 de desembre: Fira de Santa Llúcia de Navès

29 i 31 de gener Tertúlia entorn dels fogons. “Quan la cuina és amor”, al Santuari del Miracle. Places limitades

26 i 27 de desembre Pessebre vivent d’Ardèvol. Representacions a les 18:30 h i a les 19:30 h.

30 i 31 de gener Actes previs al Carnaval de Solsona

Pessebre vivent de Vilandeny. Representacions a les 19 h i a les 20 h

Contacte: informacio@territoridemasies.cat 672 491 223 - 938 729 709 www.territoridemasies.cat

Disseny i coordinació: L’ARADA, CREATIVITAT SOCIAL Iniciativa emmmarcada en el Projecte ACTUA. www.actua.latada.net

1

7 de febrer Festivitat de Santa Àgata a Clariana de Cardener