Revista tm8 definitiva by L'ARADA creativitat social

Revista número 8 Desembre 2016

EL BAIX SOLSONÈS DES DE LA SEVA GENT

AL DIA - RECONÈIXER - L’ENTREVISTA - MANERES DE FER - ACTUALITAT - PAISATGE - PRODUCTE LOCAL - EINES

TERRITORI DE MASIES AL DIA TERRITORI DE MASIES CELEBRA DIADA

MERCAT - CONCERT DE CLARET Oferir una vetllada de música, bon menjar i bon ambient, donant allò que es fa a casa nostra era l’objectiu del 1r Mercat de Territori de Masies. El divendres 26 d’agost, les prop de 200 persones que van aplegar-se a Claret van poder tastar i comprar productes elaborats per productors del territori i gaudir amb el doble concert, amb les actuacions de Ramon Porta i de Ferran Palau. Un total d’onze productors van muntar parada a la plaça de Claret per vendre els seus productes i fer un tastet d’una tapa elaborada. Els assistents, amb els tiquets que havien adquirit amb l’entrada, van poder passejar i degustar tot sopant les tapes que els vinguessin de gust, a més de comprar a les parades. Els productes que s’hi podien trobar eren els següents: les cerveses artesanes de La Pirata de Súria, les melmelades i altres productes d’hort de Riuverd de Solsona, el porc ecològic de DPagès, les verdures i fruites de l’Hort del Navarro de Súria i de TornaTerra de Prades de la Molsosa, el xai de Puigpelat,

el pollastre ecològic del Molí de Bonsfills de Vallmanya i d’Ecopallereta de Manresa, el pa de Guerres de Llobera, els productes sense al·lèrgens de Toleràncies de Solsona i els vins i caves de Piteus de Cardona, a més de la col·laboració de Cal Miramunt de Claret. Pel que fa al concert, el toranès Ramon Porta va presentar el seu primer disc, titulat Paraules meteor (Microscopi, 2016), i l’esparreguerí Ferran Palau va presentar el repertori Santa Ferida (Halley Records, 2015), el seu segon treball discogràfic. Us deixem amb un resum de la comptabilitat de l’esdeveniment. DESPESES ORGANITZACIÓ I ASSEGURANÇA RC

1.000 €

COMUNICACIÓ, DIFUSIÓ I TIQUETS

424,67 €

HONORARIS ARTISTES

773,5 €

SO I LLUM

338,8 €

PLATS I VAIXELLES

200 €

GARLANDES I LLUMS

185 €

PRODUCTORS

1.245,60 €

TOTAL

4.167,57 €

Una trentena de productors del Baix Solsonès i voltants van participar a la Diada de Territori de Masies 2016, que va servir per celebrar el desè aniversari del projecte ACTUA, embrió de l’associació. Una trentena de productors i restauradors de la zona van adherir-se a la iniciativa oferint tastos del seu producte, activitat que es va celebrar al claustre del conjunt monumental. La jornada va començar amb una caminada guiada per l’entorn del Santuari i una posterior visita al recentment estrenat Centre d’Interpretació del Patrimoni Barroc del Solsonès, ubicat en dependències del mateix Santuari. Aquestes dues activitats pretenen contribuir a reconèixer el patrimoni material i cultural propis d’aquest territori. A la jornada d’enguany, a més a més, hi va participar l’ambientòleg Martí Boada amb una xerrada lligada a la seva exposició “La Mística al Bosc” que s’ha pogut visitar durant l’estiu a El Miracle.

INGRESSOS RECOMPTE DE CAIXA

1.146,45 €

ENTRADES ANTICIPADES

705 €

CAL MIRAMUNT CLARET

655 €

AJUNTAMENT DE TORÀ

60 €

APORTACIÓ PDC ACTUA

1.000 €

APORTACIÓ CC SOLSONÈS

150 €

TOTAL

3.716,45 €

BALANÇ

- 451,12 €

Tast de producte local - L’Arada

Mercat de productors - L’Arada La Diada de Territori de Masies va néixer el 2012, quan el Santuari del Miracle i l’Arada es van proposar fer una jornada festiva per celebrar la Festa Major del Miracle, en el marc de Territori de Masies, que es va posar en marxa com a associació el 2013. La proposta partia de la voluntat compartida de crear un espai de trobada entre veïns i veïnes, visitants i tothom qui tingués un vincle emocional amb el Baix Solsonès per, des d’allà mateix, compartir-ne i reconèixer-ne el patrimoni, la cultura i la festivitat del Miracle, centre simbòlic de Territori de Masies. La d’enguany ha estat la cinquena edició i ha comptat amb una elevada participació. Territori de Masies agraeix als productors i restaurants que van participar a la Diada d’enguany mostrant els seus projectes.

Concert de Claret - L’Arada

AL DIA - RECONÈIXER - L’ENTREVISTA - MANERES DE FER - ACTUALITAT - PAISATGE - PRODUCTE LOCAL - EINES

TERRITORI DE MASIES AL DIA RUTA ELS QUADRELLS I LA MOLSOSA

PROJECTE PASTUREM.CAT

Pasturem.cat és una web nascuda amb la voluntat de revaloritzar i divulgar l’ofici de pastor. Territori de Masies ha estat present en el naixement d’aquest projecte formant part del nucli impulsor juntament amb diversos pastors i pastores d’arreu de les comarques catalanes. La web té dos objectius: posar en valor l’ofici de pastor i allò que aporta i ser una eina que contribueixi a la viabilitat econòmica del sector. Així doncs, neix amb vocació d’aparador individual i col·lectiu, a més de contribuir a la difusió i la posada en valor de l’ofici.

En un apartat, podem trobar-hi quatre vídeos, gravats per pastors que han impulsat el projecte, on s’expliquen els diversos beneficis que ell i el seu ofici generen. Es tracta d’aportacions socials, econòmiques, ambientals i culturals. A part d’això, la web té un altre apartat que fa d’aparador dels pastors: un mapa de Catalunya amb tots els pastors adherits, a partir del qual podem accedir a una fitxa individual, on trobem una imatge i uns camps d’informació amb el nom, què produeix i quins serveis ofereix, on es troba, quin tipus de producció fa i com contactar-hi. Aquesta secció pretén fer de pont entre els productors i els consumidors, de manera que qui estigui interessat en comprar només cal que esculli un pastor i s’hi posi en contacte. La web és oberta a tots els productors: si algun pastor vol sumar-s’hi, hi ha un apartat de contacte. Per tal de difondre el projecte s’han fet diverses presentacions per tot Catalunya, que han anat acompanyades d’uns tallers-debat sobre l’estat del sector i d’un tast. Això ha servit per prendre el pols a les problemà-

tiques i inquietuds dels pastors i pastores, per tal de fer de Pasturem.cat una eina útil. Els pastors, un ofici antic i necessari La ramaderia a les nostres contrades es remunta a molts mil·lennis enrere, de manera que l’entorn tal com el coneixem avui en dia és fruit de l’equilibri entre la natura i l’activitat humana. No obstant, durant el segle XX, sobretot a partir de la segona meitat, el món rural català ha patit un progressiu abandonament, fet que ha trencat aquesta situació d’equilibri. Per als pastors, cada vegada ha estat més difícil de guanyar-se la vida, i això ha provocat un descens d’aquesta activitat. Aquest abandonament de les zones rurals té conseqüències greus per a l’entorn, ja que desapareix l’element que tradicionalment n’havia estat gestor. Els incendis forestals que cada any cremen a Catalunya en són la conseqüència més visible. Per això, és important que l’ofici de pastor no desaparegui i són necessàries i benvingudes les iniciatives per tal de revitalitzar-lo i revaloritzar-lo.

Participants a la ruta dels Quadrells -GNS Conèixer el nucli dels Quadrells i el seu patrimoni natural. És el que van fer la quinzena de participants a la sortida organitzada per Territori de Masies i el Grup de Natura del Solsonès (GNS) el passat 29 de novembre. Les guixeres i les plantes que només surten en aquests ambients van centrar bona part de les explicacions. La sortida va ser guiada i interpretada per Fermí Sort i David Guixé, del GNS, i per Mercè Puigpelat, veïna del territori. Durant la ruta també es va mostrar la roureda que hi ha a la zona dels horts, els torrents ombrívols com el de Sant Joan i un petit bosquet de pinassa que no es va cremar durant el foc del 98. Llibre d’història dels Quadrells

Presentació del projecte a Girona

Xais pasturant en un camp

Aquest 2016, aprofitant la Festa Major, per iniciativa de l’Associació Cultural d’Els Quadrells s’ha editat una petita publicació sobre la història del poble, realitzada per L’Arada. El llibret, elaborat gràcies a la col·laboració dels veïns, consta d’una primera part que és una aproximació sobre l’origen històric dels Quadrells , seguit d’un inventari de totes les cases del terme.

Moment de la Sortida - GNS

AL DIA - RECONÈIXER - L’ENTREVISTA - MANERES DE FER - ACTUALITAT - PAISATGE - PRODUCTE LOCAL - EINES

RECONÈIXER: CAMINS RAMADERS La ramaderia, segons indiquen alguns estudis, sembla haver arribat als territoris de l’actual Catalunya fa uns sis mil anys, al quart mil·lenni aC. Ja de bon principi, la necessitat de buscar pastures en diferents èpoques de l’any va començar a establir un seguit de viatges amb els ramats –la transhumància-, una pràctica que s’ha mantingut pràcticament inalterada fins al segle XX, moment en què entra en franca regressió. Tot i que l’activitat ramadera a Catalunya té aquesta antiguitat atestada, també hem de tenir en compte que la transhumància només s’ha pogut practicar en èpoques d’una relativa seguretat i, si bé té els orígens en l’època preromana i, sobretot, romana, hem de considerar que l’estructura logística transhumant “actual” prové de l’època de la conquesta de la Catalunya Nova, als segles X-XII, i l’organització feudal d’aquestes noves terres baixes i, per tant, dels seus drets, entre els quals els de pasturatge. Segons Ferran Miralles, es calcula que la xarxa de carrerades catalana tenia més de 20.000 km; evidentment, no tots els camins tenien la mateixa importància i trànsit.

En el pla social, la transhumància va crear molts vincles entre gent de les comarques on els ramats passaven l’estiu i l’hivern, lligams que han perdurat en el temps Aquests camins van generar un seguit d’usos i costums, un dret consuetudinari propi, que continuen tenint actualment, si bé en desús. Aquests usos regulaven aspectes diversos, des de l’amplada del camí, als drets de pastura, d’abeuratge i de pernoctació, que els feia inviolables i que garantia el dret de pas del bestiar. Que la ramaderia transhumant ha estat un element vertebrador territorial en els vessants econòmic, social i cultural, és un fet que es pot demostrar a partir d’indicis que, si bé sovint no són evidents, mantenen una vitalitat enorme. La toponímia, moltes vegades aparentment críptica, continua revelant la funció que tenia un indret per a l’activitat transhumant –coll del Triador, Roques Blanques, Perafita-..., encara que aquesta s’hagi perdut al llarg del darrer segle. Fins i tot, a vegades podem traçar camins a partir d’ermites i capelles dedicades a uns sants concrets – sants Pere Màrtir, Martí, Iscle,

Nombrós ramat creuant el pont de Canet, a Clariana de Cardener Mamet, Romà, Antoni-, que exercien el patronatge i donaven protecció als viatgers i caminants. Per exemple, trobem Sant Antoni del Bordell i Sant Antoni del Bancal, a Pinell, vora dels camins tradicionals; de la mateixa manera, a Llobera, Sant Pere Màrtir a Perecamps; a Llanera, Sant Martí de Solomons i Sant Martí de Llanera. En un pla social, la transhumància creavmolts vincles entre gent de les comarques on els ramats passaven l’estiu i l’hivern. Era habitual que una casa d’un poble de muntanya acollís cada any el mateix pastor, i a la inversa. No eren infreqüents els contractes de parceria entre persones de terres fresques i terres calentes, que compartien un ramat, el qual cuidaven mig any cadascun. Aquestes relacions socials i econòmiques es podien perllongar durant generacions, manera que es creaven lligams estrets entre gent de zones molt allunyades geogràficament. A les zones per on discorrien les carrerades les relacions eren diferents, ja que ramats i pastors hi eren de pas i no es creaven tants de vincles. El pas dels grans ramats transhumants havia de conviure amb la pagesia i la presència dels ramats autòctons propietat de la gent de les masies. Finalment, la transhumància també generava activitat econòmica a les comarques per on discorrien els camins. Al llarg dels camins hi havia hostals i cases que oferien menjar i allotjament als pastors, molts cops

amb pletes per tancar els ramats a la nit. Aquests hostals podien ser llocs plenament dedicats a aquesta activitat o simplement cases ben situades a vora la carrerada que ho aprofitaven per treure’n un complement. Els pastors també necessitaven abastir-se d’allò que haguessin de menester al llarg del camí, cosa que també repercutia a les botigues dels pobles. Així doncs, el camí era una font de riquesa pel territori on discorria. Al Baix Solsonès, alguns perviuen encara avui, com l’Hostal de Pinós, però altres van abandonar fa molts anys aquesta activitat, encara que en mantinguin el nom. Alguns exemples en són les Planes (Pinós), la Carral (Riner), l’Hostal del Boix i la Birrota (Llobera) o les Petges, l’Hostal del Bordell i l’Hostalet del Geli (Pinell).

Traç de límits territorials En el pla econòmic també s’observa com moltes vegades aquests camins exercien de partions dels termes municipals i fins i tot comarcals. A Territori de Masies, es pot observar com el camí tradicional se solapa amb el GR7, com observa Ramon Cardona. En alguns de casos, els camins més freqüentats han estat arranjats i convertits en carreteres. El Solsonès era travessat per diversos camins ramaders, en direcció nord-sud i estoest, que servien per portar els ramats transhumants de les terres baixes del pla de Lleida, el camp de Tarragona o el Penedès, on passaven l’hivern, a la muntanya, a passar-hi els mesos d’estiu. La comarca tenia diversos

AL DIA - RECONÈIXER - L’ENTREVISTA - MANERES DE FER - ACTUALITAT - PAISATGE - PRODUCTE LOCAL EINES

RECONÈIXER: CAMINS RAMADERS punts neuràlgics de la transhumància. Al Santuari de Pinós s’hi encreuaven diversos camins procedents de la Segarra i l’Anoia. Des d’allà es distribuïen cap al Berguedà, passant o bé per Cardona o bé per Freixinet i Clariana de Cardener, travessant el riu al Pont de Canet; o cap al nord, passant per sobre de Su, cap a l’Empelt, l’Hostal del Boix, on es trobava amb el camí que pujava pel camí ral de Biosca travessant Llobera, i la Torregassa. Allà es trobava amb un altre camí, que entrava al terme de Pinell pel Bancal i Santes Creus. De la Torregassa en sortia un cap al nord, que s’enfilava per Cirera cap a Coll de Jou passant pel Cap del Pla, i després cap a Coll de Port i descendia cap a la Vall de La Vansa.

La fira de la Torregassa va ser un punt clau en l’àmbit ramader. Era punt de trobada dels camins procedents de l’Alta Segarra amb els que enllacen amb les terres de l’Urgell, la Noguera i el Segrià Vinculades a la transhumància, també es feien les grans fires de camp, fetes sobretot a les èpoques d’ascens i descens del bestiar, com són per exemple la Fira de la Torregassa o la Fira de l’Empelt. Tenien un gran radi d’acció, amb la capacitat d’atreure gent de molts llocs diferents. Podem afirmar que la fira de la Torregassa és la més important del Solsonès, històricament, per ser el punt de trobada dels vials que venen de l’Alta Segarra i els que venen de les terres de l’Urgell, la Noguera i el Segrià. Comparteix amb altres fires de bestiar catalanes importants, com la fira de l’Hostal del Vilar, al Lluçanès, o la de l’Hostal Roig, al Pallars Jussà, el fet de tenir lloc en zones de transició entre la muntanya i la plana, un moment en què tenien lloc intercanvis que posaven en relació, a part del bestiar mateix, productes de zones que no es podien relacionar directament i sovint, per les distàncies llargues que les separaven. A part de la de la Torregassa, hi havia altres fires de camp al Baix Solsonès: la ja mencionada Fira de l’Empelt el mes d’octubre; la del Bancal de l’Arç (gener i setembre), al l’hostal del mateix nom, al terme de Madrona; la fira de Pinós, el dilluns de Pasqua, i la del Miracle, el dimarts després de Pasqua.

RACÓ VIU SOBRE TRANSHUMÀNCIA Es considera que aquestes fires, a diferència de les fires urbanes, van sorgir de manera espontània –no a partir d’una concessió reial- a partir de les pròpies necessitats dels pastors. És per això que no se n’ha trobat gaires atestacions documentals, probablement també pel fet que es tractava d’una fira amb un funcionament oral i amb poca burocràcia i deutes. Tot i així, s’han trobat atestacions de la fira de l’Empelt al segle XVIII, i d’altres del segle XVII. Enric Bertran considera que, si bé segurament aquestes fires tenen un origen anterior, és a finals del segle XVII, principis de segle XVIII que agafen molta més volada, paral·lelament a l’esclat econòmic català d’aquest darrer segle. La transhumància en l’actualitat perdura, si bé a petita escala, amb desplaçaments més curts i sovint sobre rodes. Perdura, però, el record i els vestigis dels camins de segles i segles d’anades i vingudes de milers de caps de bestiar.

PER SABER-NE MÉS: BERTRAN, Enric: «La fira de la Torregassa: una fira ramadera i una fira de camp». Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 51, 2001, pàgs.57-81. CARDONA, Ramon: «De vies antigues a camins rals». Urtx. Revista cultural de l’Urgell, 13, 2000, pàgs.7-24. SANTANDREU, Dolors; SERRA, Rosa: «Pastures i camins ramaders del Berguedà». L’Erol, 113, 2012, pàgs.16-21

El diumenge 18 de desembre Territori de Masies va organitzar una caminada resseguint un dels antics camins ramaders que creuaven el Solsonès. La comarca era una zona de pas de les rutes de la transhumància, per on passaven grans ramats d’ovelles. El tram resseguit el dia 19 pertany al camí ramader que entrava pel sud, per Prades, i creuava la comarca verticalment, passant per Pinós, l’Empelt, l’Hostal del Boix, la Torregassa, Cirera, el Cap del Pla, Coll de Jou i Coll de Port. L’inici de la ruta va ser als roures de Gangolells, des d’on es va resseguir un tros de camí, que en alguns trams delimita els termes de Pinós i Riner, fins a la masia anomenada la Casanova. El veí de la zona Josep Vilaseca va aportar les seves vivències de quan el camí era transitat pels ramats transhumants, i va guiar els assistents al llarg del recorregut. Al llarg de la caminada es van localitzar elements com ara fites que marcaven el camí. Cap al mes de juny, els ramats, que havien passat l’hivern a les planes interiors i litorals de Catalunya, enfilaven el camí cap als Pirineus per aprofitar les pastures d’alta muntanya a través dels camins ramaders. Allà s’hi estaven tot l’estiu fins a finals de setembre, moment en què tornaven a passar per les carrerades ramaderes, aquest cop de baixada. La transhumància té l’origen molts segles enrere, i va constituir una gran xarxa de camins que comunicaven els Pirineus amb les planes catalanes. Aquesta activitat va anar desapareixent durant la segona meitat del segle XX a causa de la motorització del transport i del descens del nombre de caps de bestiar.

Sortida per recuperar la història d’un dels antics camins ramaders del Baix Solsonès

AL DIA - L’ASSOCIACIÓ - RECONÈIXER - L’ENTREVISTA - MANERES DE FER - ACTUALITAT - PAISATGE - PRODUCTE LOCAL - EINES

L’ENTREVISTA: AMICS DE LA TORRE DE VALLFEROSA - Quan neix l’entitat i perquè? L’entitat va néixer l’any 2003 per iniciativa, principalment, dels veïns de la masia Fustagueres, juntament amb veïns de les altres masies de Vallferosa. La suma de diferents aspectes va portar a la necessitat de crear una Associació i legalitzar-la: Vallferosa és una zona molt poc poblada, que es trobava en una situació critica després dels incendis de 1998 a la Catalunya Central. A més, pels volts del 2003 se li suma l’auge del turisme rural a casa nostra, que porta gent d’arreu a visitar la Torre i el seu entorn. Per tots aquests motius es decideix agafar la Torre i el seu potencial, que ja s’intuïa en aquell moment, com a bandera per defensar, promocionar i vetllar aquest espai únic del municipi de Llanera. - Quins són els objectius de l’associació?

El nostres objectius principals són treballar per defensar el poble de Vallferosa, la seva torre i el seu conjunt arquitectònic. A més de promoure la restauració i renovació de la Torre de Vallferosa, impulsar l’estudi, investigació i recopilació d’informació entorn a la torre de Vallferosa. La nostra tasca també passa per organitzar tot tipus d’activitats lúdiques i culturals per difondre el valor arquitectònic i històric de la Torre i defensar i millorar el patrimoni sociocultural i natural de la zona, així com promoure’n el coneixement i divulgació. - Com treballa l’entitat? Actualment els socis ens reunim almenys una vegada a l’any en Assemblea General. El dia a dia de l’Associació d’Amics de la Torre de Vallferosa el porta la junta formada per quatre persones. La junta proposa diferents activitats per tal d’anar assolint els objectius esmentats, i convida i/o demana la col·laboració als socis, que responen molt positivament. D’altra banda, estem en contacte amb l’Ajuntament de Torà i amb l’Associació del Patrimoni Artístic i Cultural de Torà

La Torre de Vallferosa. Imatges cedides per l’entitat entrevistada (APACT), per tal de tirar endavant les visites acompanyades a la Torre i el conjunt arquitectònic de Vallferosa a través d’un projecte de voluntariat. Amb l’APACT i l’Ajuntament de Torà també treballem de manera conjunta per dur a terme qualsevol altra activitat que es realitzi a la Torre. - Quines activitats fa l’Associació al llarg de l’any? Intentem ser presents a diferents fires i actes culturals dels voltants de Vallferosa per tal de donar a conèixer la nostra Associació; el Mercadal de Torà i la Fira de l’Empelt de Llobera són algunes de les fires en les què hem estat presents aquest 2016. A part, col·laborem amb voluntariat en les visites acompanyades a la torre; seguim de prop totes les actuacions i obres que s’estan

portant a terme a la Torre, ja que la nostra relació amb l’ajuntament de Torà és fluida.

Enguany també hem organitzat caminades i activitats lúdiques al voltant de Vallferosa per tal de conèixer la flora característica d’aquest indret i en tenim de previstes per al 2017. Intentem fer alguna activitat cultural cada any per tal de donar a conèixer aquest indret a més gent; l’última ha estat el concert de l’orquestra infantil Llum de Manresa.

AL DIA - L’ASSOCIACIÓ - RECONÈIXER - L’ENTREVISTA - MANERES DE FER - ACTUALITAT - PAISATGE - PRODUCTE LOCAL - EINES

L’ENTREVISTA: AMICS DE LA TORRE DE VALLFEROSA - Què destaqueu del conjunt d’edificacions del poble de Vallferosa? Quins són els seus potencials i com creuen que s’hi ha d’incidir? L’element clau del conjunt de Vallferosa és, sense cap mena de dubte, la Torre, que és l’element que s’ha mantingut en molt bon estat durant tants segles. El poble de Vallferosa i l’església de Sant Pere, malauradament, no es troben en tan bones condicions. Ens preocupa molt l’estat ruïnós actual del poble i l’església, així com el perill que pot comportar una visita sense cap guia que aconselli per on passar. Estem en contacte amb altres associacions que estan recuperant pobles abandonats i és la nostra intenció posar un granet de sorra per netejar la cara d’aquest poble tan bonic. - Quina relació teniu amb les administracions més properes?

La nostra relació amb l’Ajuntament és bona. Compartim neguits, interessos i il·lusions. Tenim el mateix repte, conservar Vallferosa, i ens esforcem conjuntament per aconseguir-lo. - Quants socis hi ha a l’entitat i quin és el seu perfil? A l’AATV actualment som 47 socis. La majoria són veïns, tant de les masies de la zona de Vallferosa i Llanera com de Torà. Gent d’edats diverses que s’estimen Vallferosa i l’entorn arquitectònic i rural que l’envolta. A més també comptem amb socis de pobles propers, i fins i tot alguns d’altres indrets del territori català. - Quins són els vostres reptes de futur? Per nosaltres és important situar la Torre de Vallferosa al mapa, volem que la torre deixi de ser la gran desconeguda. És important que la gent vingui i s’enamori d’aquest lloc i del què representa, però també que el respecti i en tingui cura. Evidentment, és important que es facin les obres necessàries pel bon manteniment d’aquest lloc, poble, torre i voltants; el més important de tot, però, és que es reconegui la torre de Vallferosa pel que és i el què suposa quant a la

interpretació de la història del nostre país. Treballem i volem que la torre de Vallferosa ocupi el lloc que li pertoca i que recuperi, de cara al govern català i al nostre país, el valor que sempre ha tingut, i que no s’ha reconegut. - Què ha suposat per al conjunt de Vallferosa el fet d’haver creat una associació que vetlla per al seu manteniment i restauració? S’ha impulsat alguna actuació, en aquest sentit? Si bé és cert que l’Associació d’Amics de la Torre de Vallferosa va néixer l’any 2003, la seva activitat ha estat mínima fins fa poc més d’un any. És de des de finals del 2015

que s’ha tornat a activar. A partir del canvi de junta i de la col·laboració amb els companys de l’APACT i l’Ajuntament de Torà per tirar endavant les visites a la Torre de Vallferosa, ens hem donat a conèixer i això ha implicat que augmentéssim el nombre de socis, ja que junts sumem esforços i és més fàcil tirar endavant projectes. Tenim moltes idees i treballem per poder-les tirar endavant i fer que mica en mica la nostra petjada al conjunt de Vallferosa es vagi notant.

CONTACTE:

associacio@amicstorrevallferosa.cat www.amicstorrevallferosa.cat

AL DIA - L’ASSOCIACIÓ - RECONÈIXER - L’ENTREVISTA - MANERES DE FER - ACTUALITAT - PAISATGE - PRODUCTE LOCAL - EINES

CULTURA I MANERES DE FER: VIDA SOCIAL I RELIGIÓ Els diumenges, a missa. Aquesta era una premissa que tenia poques excepcions en la vida a pagès de la primera meitat del segle XX. Més enllà d’haver de complir amb els rituals eclesiàstics en una societat fortament evangelitzada, el fet d’anar a missa era tot un esdeveniment social. Hi tenia molt a veure el fet que el caràcter disseminat de territoris com el Baix Solsonès propiciava que hi hagués poc contacte entre veïns. Això, unit a què els desplaçaments s’havien de fer a peu o amb animals, convertia cada diumenge les parròquies en una vertadera àgora, un espai on es teixien i s’enfortien les relacions socials i econòmiques de la parròquia. Més enllà d’aquestes trobades regulars, els aplecs, festes majors i d’altres celebracions sempre vinculades a la religió, eren els principals pols d’atracció del veïnat. La parròquia anava més enllà, doncs, de ser una simple divisió eclesiàstica i era assimilada a poble, ja que acostumava a ser el centre neuràlgic de la vida social d’un petit territori. Les parròquies, de fet, ja van ser ideades a consciència, intentant que no fossin ni molt grans ni massa petites: no hi acostuma a haver cap casa que sigui més lluny d’una hora de l’església parroquial. Els rituals religiosos, a banda del caràcter espiritual, es convertien en vertaders eixos articuladors de la vida social dels veÏns i veïnes.

aprofitava per veure’s. Després del rosari, la gent també es tornava a aplegar a jugar cartes i beure alguna cosa. Fins i tot hi havia llocs que feien ball cada setmana o cada quinze dies.

“Cada diumenge anàvem a missa i a rosari (...). I allà ja hi jugàvem perquè a Freixinet el diumenge hi havia tot el jovent. Me’n recordo que el meu pare anava a l’Hostal, que feien joc” Montserrat de Cal Matinyó (Freixinet) Abans d’entrar a l’església, era habitual canviar-se el calçat i deixar les espardenyes resguardades darrere qualsevol matoll o similar. Un cop finalitzada la missa i el safareig posterior davant del temple o a l’hostal, calia treure’s les sabates i tornar-se a calçar còmodament per emprendre el camí de tornada fins a casa. Les dones, a més a més d’això, es cobrien amb una mantellina. En sortir de l’església, les priores (càrrec rotatori que acostumaven a mantenir durant un any), obsequiaven als fidels amb un ramet fet per elles mateixes.

ELS APLECS

La trobada religiosa que pren un caire més marcadament festiu són els aplecs. Se’n fan arreu dels Països Catalans (si bé alguns s’han perdut) i, poden tenir diferents motivacions, però la gran majoria se celebren en santuaris i ermites. Antigament, en molts casos s’aprofitava per fer un dinar al voltant del mateix temple, d’una font o un camp proper. I en alguns d’aquests aplecs, la diada s’acabava en una ballaruca. És el cas de l’aplec de Sant Jaume, on acudia gent de pràcticament totes les cases de Castelltallat. A tall d’exemple, d’altres aplecs del Baix Solsonès i entorn són el de Santa Àgata (Clariana de Cardener), Montraveta (Llobera), o Sant Salvador (Llanera).

LES FESTES MAJORS Les festes eren un dels pilars bàsics de la vida i les relacions socials entre la gent dels pobles, on es travaven coneixences i amistats, tractes i negocis, festejos i casaments. I d’entre aquestes, com bé el seu nom indica, la festa major era la celebraciió més important. Cada poble i parròquia feia la seva, i hi acudia gent de tot arreu (parents i coneguts que, entre misses i balls, s’aplegaven a taula per fer abundants i consistents àpats). Totes les festes majors aconstumaven a tenir la mateixa estructura: començava

ELS DIUMENGES Anys enrere, el diumenge era el dia en què els corriols i camins de carro que conformaven els eixos de comunicació de l’època tenien més moviment, concretament els que conduïen a l’església. Era l’únic dia que no es treballava -amb gairebé l’única excepció dels períodes de sega- i era obligatori anar a missa: tant si plovia com si nevava, cap a l’església. Més enllà del ritual purament religiós - i prou important tenint en compte l’elevadíssim nivell d’evangelització de l’època- els diumenges a les parròquies suposaven el principal centre de relacions socials de l’època. Al costat de moltes parròquies hi acostumava a haver alguna casa que feia d’hostal o de botiga, i era habitual que després de l’ofici la gent hi anés a prendre un got de vi, un vermut o una barreja. També s’hi jugava alguna partida de cartes i la gent aprofitava el viatge per fer les compres. També era costum, els diumenges a la tarda, de passar rosari. Allà hi anava qui volia i la gent també

Sortida de miissa a Clariana de Cardener. Arxiu Cal Xic. Del recull de Joan Mondragón

AL DIA - L’ASSOCIACIÓ - RECONÈIXER - L’ENTREVISTA - MANERES DE FER - ACTUALITAT - PAISATGE - PRODUCTE LOCAL - EINES

CULTURA I MANERES DE FER: VIDA SOCIAL I RELIGIÓ amb la Missa Major, molts cops cantada i a voltes amb músics i s’acabava amb una processó amb les banderes i els pendons. Seguidament s’acostumava a beneïr el terme i a repartir el pa, es convidava a barreja i l’orquestra feia un petit ball. Al migdia, tothom marxava a fer dinar de festa major a casa i, si no hi havia hostal, es repartien els músics a dinar entre les cases. A la tarda la festa continuava amb un altre ball. I per si fos poc, la gresca es podia continuar a la nit amb el que anomenaven sarau, que es podia fer a l’interior d’alguna casa gran. Amb tot això, l’església, amb molt pes als pobles, sovint no veia bé que se celebressin els balls. El bisbe Tarancón, de fet, va prohibir que la mateixa orquestra que toqués a la missa fos la que amenitzés el ball. Com que als organitzadors, que pagaven la festa amb uns diners que les cases dipositaven, els suposava una dificultat econòmica haver de contractar dos conjunts, la missa amb música es va anar perdent. També havia passat que algun capellà no va voler que es fes ball per la seva festa o aplec. A tall d’anècdota, el rector de Llanera no volia que es ballés a la Festa Major de Sant Salvador, capella que està al límit entre els termes de Llanera i Llobera. Els veïns organitzadors van trampejar la situació i de resultes d’això el ball es va acabar fent uns metres més enllà, on ja s’havia canviat de parròquia.

del foc a l’hivern, per dir rosari. I durant la Quaresma es complien amb poques excepcions les normes relatives al dejuni i abstinència de carn. A més a més, durant aquest període se suspenien les sessions de ball i qualsevol altra forma de gresca.

“Es feia una professó per Corpus fins a Ca l’Armengol. A terra hi havia de flors trinxades. Hi teníem una feinada, mare de Déu! Es feia una alfombra. Allavons es feia molta festa” Maria Sort. Hostal Nou. Llobera Una altra festa que no podia faltar al calendari de l’època era el Corpus, molt celebrat arreu. Són molt recordades les catifes de flors que es feien al pas de la processó, que acostumava a donar un tomb prop de l’església. També eren freqüents les benediccions del terme, fetes per demanar bona collita. I en èpoques de secada es feien les rogatives per demanar que plogués, i sovint ja quedaven instaurades en una data fixa. I un ritual molt estès i avui desaparegut era el salpàs. El capellà recorria totes les cases de la parròquia. Barrejava aigua i sal i s’empastava les portes i les finestres de

les cases fent el símbol de la pau, per tal de protegir dels mals esperits, A canvi, la casa donava una dotzena d’ous o mitja, segons si eren amos o masovers. Els rituals associats a la mort eren més complexos que els que coneixem avui en dia. El dia de l’enterrament es donava un panet als homes i un panet i una espelma a les dones. A la casa del difunt, aprofitant que venia família d’arreu, es feia un gran dinar amb tots ells. Al cap d’uns dies es feia el funeral i es tornava a fer el dinar. En aquests dos àpats s’acostumava a menjar ametlles torrades i sopa torrada. En total es deien tres misses per al difunt. Més enllà dels dies propers a la defunció, però, el ritual associat a la mort d’algú s’allargava tot un any: durant aquest temps la dona del difunt anava a missa amb un tros de pa, un cistell i una espelma I a la meitat de la missa es feia una oració per la dona i, al final, aqueesta feia l’ofrena. Per saber-ne més: L’Arada. Memòria i Paisatge al Baix Solsonès. La vida social. 2016. AADD. Pagesos i pageses del segle XX. L’Erol, número 68. 2001. Lluís Pons i Serra. El patrimoni etnològic de l’Urgell. Urtx, número 10. 1997

“Per la Festa Major de Riner feien ball de tarda, anavaves a sopar i tornaves i feien el sarau que en deien. Quan tornava de vegades ja era ben blanc de rosada, mira si fotia fresca” Emili Segués. Pinós Les festes s’acostumaven a concentrar en mesos concrets de l’any per tal d’encaixar amb els tempos de les feines del camp. D’aquesta manera, moltes eren al maig, abans de segar, i després es reprenien a finals d’agost i duraven tot el setembre, fins a inici d’actubre. En aquests mesos, gairebé cada diumenge coincidien vàries festes.

ALTRES MANIFESTACIONS RELICIOSES Una altra mostra típica de la religiositat popular era resar el rosari en família. D’aquesta manera, era habitual que tota la gent de la casa s’aplegués els vespres, vora

Cantada de Caramelles a Caballol de Madrona (Pinell), a principi del segle XX Arxiu Família Caballol. Del recull de Joan Mondragón.

AL DIA - L’ASSOCIACIÓ - RECONÈIXER - L’ENTREVISTA - MANERES DE FER - ACTUALITAT - INDRETS- PRODUCTE LOCAL - EINES

INDRETS: L’AVELLANOSA L’Avellanosa és un llogaret situat al municipi de Riner. Ca l’Estruch, Cal Tomassa, Cal Balius i Cal Soler són les quatre masies que, adossades, conformen aquest petit nucli, al qual cal sumar-hi la petita església de Sant Tomàs de l’Avellanosa, el cementiri, coberts i altres construccions adjacents. Si bé actualment no consta com a nucli, antigament havia tingut la condició de poble. Parlem amb l’Emília Parera de Cal Tomassa, que hi viu des de fa 49 anys, sobre la vida al lloc i dels canvis que s’han succeït. El planell on se situa l’Avellanosa, a mig camí entre el Miracle i Freixinet, és el marc paisatgístic on les persones que han habitat el lloc des de segles enrere han viscut i treballat la terra. El paisatge és dominat pels camps de conreu i els boscos, ara en fase de recuperació després del gran incendi de 1998. Destaca el pi de l’Avellanosa, una pinassa de 71 cm de dn (diàmetre a 1,3 metres del terra), una capçada de 12,1x12,5 metres de diàmetre i una alçada entre 20 i 22 metres. Actualment és la pinassa viva més gran del Baix Solsonès, després que el foc del 98 cremés el Pi de les Tres Branques de Freixinet. Actualment, dues de les quatre cases de l’Avellanosa són habitades. L’Emília ens explica que es veu que molts anys enrere hi havia hagut més cases, de les quals ja no recorda el nom, i de les quals s’havien tro-

bat parets i mencions en documents antics. També ens comenta que l’església de Sant Tomàs i el cementiri, ara particulars, havien estat de totes les cases, i que periòdicament el capellà de Riner hi anava a fer missa. Les primeres referències a habitatges al lloc són del segle XII, si bé les cases que hi veiem avui en dia, adjacents, són el resultat de moltes fases constructives que s’han anat succeint al llarg de segles, representades gràficament amb la convivència d’elements de diversos estils arquitectònics i amb les dates gravades a les llindes. L’església de Sant Tomàs data de finals del segle XVII i inicis del XVIII, i és una petita capella d’una sola nau, de planta rectangular i absis pla, amb una coberta de dues vessants i un petit campanar de cadireta. Al costat, annex a l’església, trobem el cementiri, de construcció posterior. Sobre aquest cementiri, ara particular d’una de les cases, sabem que temps enrere havia donat sepultura a difunts de les altres cases del llogaret. Els canvis A partir de la segona meitat del segle XX la vida a pagès ha canviat moltíssim. D’un estil de vida tradicional, que es mantenia pràcticament igual que segles enrere. L’Emília ha viscut en la pròpia pell aquesta evolució: “A casa meva recordo que, molt en un

L’Avellanosa - Riner - L’Arada

principi, no teníem llum. Llavors féiem llum amb un motoret i unes bateries, i finalment van posar la llum. Tampoc teníem aigua corrent i més endavant sí, i el telèfon, les neveres... tot un canvi”. A nivell de treball, els canvis també han estat importantíssims; s’ha passat de treballar amb mules als tractors i la maquinària agrícola. La vida d’abans Per tal de proveir d’allò necessari a Su cada dijous es feia mercat, on hi havia arramassadors que compraven conills, pollastres... els de Ca la Cotillaire de Solsona, que venien roba, un peixater de Cardona... A part, a Su feien pa i en compraven. Al Miracle també hi havia botiga, allà on ara hi ha el restaurant. I a Freixinet també hi havia una botiga, a la casa que abans en deien Cal Joan Xic, allà on hi havia l’hostal. Per a la missa, l’Emília ens explica que anaven a Freixinet, que és la seva parròquia, però també anaven molt al Miracle, on se’n deien diverses al llarg del dia. “Al Miracle deien vàries misses, començaven a les 6, a les 8, a les 9, a les 11 o les 12... Tenies més tria!”. Anar a missa era alguna cosa més que participar a un acte religiós, era un moment en que els veïns es trobaven i relacionaven. Les festes majors també eren un moment

AL DIA - L’ASSOCIACIÓ - RECONÈIXER - L’ENTREVISTA - MANERES DE FER - ACTUALITAT - INDRETS - PRODUCTE LOCAL - EINES

INDRETS: L’AVELLANOSA molt important per les relacions socials del poble. L’Emília no recorda que es fes festa major a l’Avellanosa, però sí que anaven a les dels voltants com Su, Sant Diumenge, Freixinet, el Miracle... En aquestes festes s’hi acostumava a fer missa al matí, de vegades una mica de vermut, i ball a la tarda. Abans s’anava a peu o amb animals a tot arreu. L’Emília ens parla dels camins que feien per anar als indrets veïns. A Freixinet, hi anaven pel dret, un camí molt més curt en quilòmetres, i per anar al Miracle, igual. També recorda els camins ramaders per on passaven els ramats que pujaven i baixaven de la muntanya, on passaven els mesos d’estiu. “Jo n’havia vist a passar per aquí dalt a Cal Jan, on hi feien la Fira de l’Empelt.”

“Ha sigut una experiència. De veure-ho tot cremat a veure aquests pins que ja són alts, també t’ha donat vida. De veure que ho has perdut tot a veure que ja tornen a créixer és molt gratificant”. De fet, després de l’incendi ella i les seves filles van replantar pins a les zones cremades per tal de posar el seu granet de sorra per ajudar el territori a recuperar-se del devastador incendi. “Amb les meves filles vam anar

L’Emília recorda com han canviat els aprofitaments del bosc, i veu amb preocupació el fet que ara no es cuidin. “Abans recordo que quan es tallaven els pins es feien els feixos i els venien a buscar pels forns. El sotabosc quedava net i s’aprofitava tot. També hi havia més ramats. Ara tallen un bosc i allà al sotabosc i queda tot a punt perquè s’encengui. […]. No hi havia cap terme on no hi passés el ramat. No vol dir que totes les cases en tinguessin, però llogaven el terme als pastors, i no hi havia una massificació.” També recorda les carboneres, que havia vist fer de petita, on es feia carbó, sobretot de roure i alzina. Allà on es feia la carbonera, l’any següent hi plantaven tabac. Les fonts, en un passat força recent, també havien estat llocs de trobada. En una època sense xarxa d’abastiment públic, l’aigua era un bé preuat i les fonts, molt abundants, el subministraven. L’Emília ens parla dels canvis que ha vist, de com s’han perdut moltes de les fonts que abans brollaven. També ens parla amb preocupació d’una altra problemàtica, la contaminació de les aigües. L’agricultura moderna implica l’ús de pesticides, herbicides i fertilitzants, que es filtren fins a les bosses d’aigua subterrània. Les fonts, abans aptes per al consum, ara estan totes contaminades.

L’Avellanosa - Riner - L’Arada

Abans i després del foc L’Avellanosa, com bona part del municipi de Riner, es va veure molt afectada pel gran foc forestal del 1998. Els boscos de pins que dominaven el terreny van quedar completament calcinats, de manera que van deixar un paisatge ennegrit i mort. A poc a poc, però, la vida ha rebrotat i els tons verds hi tornen a ser predominants. L’Emília ens parla de com van viure aquell 1998 nefast, i com de la desolació i del sentiment de pèrdua ha renascut l’optimisme.

L’Avellanosa - Cal Balius - L’Arada

a una tallada que es van fer a Castellar de la Ribera d’uns pins molt macos. Vam anar a buscar sacs d’aquelles pinyes i les vam deixar al terrat i es van anar obrint. Vam tenir la paciència d’anar plantant els pinyons.” Els paisatges canvien i els incendis són un fenomen comú dels boscos mediterranis, i la natura es regenera al seu ritme. A les zones boscoses, abans poblades principalment per pins, ara hi neixen roures, que recuperen el terreny que de més antic havien perdut. Si al seu moment s’havien anat tallant per deixar espai als pins, de creixement més ràpid i més rendibles per a l’explotació forestal, ara rebroten i dominen el paisatge.

AL DIA - RECONÈIXER - L’ENTREVISTA - MANERES DE FER - ACTUALITAT - PAISATGE - PRODUCTE LOCAL - EINES

PRODUCTE LOCAL DPAGÈS Dpagès, porc ecològic d’alta qualitat. Situada a Solsona, DPagès és una de les poques granges certificades de producció ecològica de porcs que hi ha a Catalunya. La producció es fa sota un concepte totalment allunyat del que es fa en producció intensiva. Els animals tenen un accés permanent a l’aire lliure, la llum natural i un jaç de palla. Des de dpagès destaquen que, en el seu cas, són tan importants les condicions de vida dels animals com la raça. Així doncs, els porcs, de capa negra, de la raça gascona, viuen en total llibertat al llarg de la seva vida, de manera que els animals segueixen els seus processos naturals, com el zel i el part, amb total naturalitat. Els garrins fan lactacions maternes molt llargues, i la transició al pinso es fa de manera gradual i lenta, segons les necessitats.

Dpagès sorgeix de la creença que l’explotació porcina podia fer-se en un sentit més responsable, allunyat de la producció intensiva Un pinso que prové de l’agricultura ecològica: es tracta d’un cereal ecològic certificat, sense additius químics, ni tampoc proteïna sintètica ni medicaments. A més a més, la dieta es complementa amb farratge ecològic i de proximitat.

Porc Gascó - Dpagès

Truja alletant als garrins - Dpagès solien, al mercat setmanal a Solsona.

Tota la producció és auditada i certificada pel Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE) i la distribució es fa a domicili La distribució es fa setmanalment, via transportista, a domicili. Si en un principi es va començar a nivell local, més endavant l’èxit va estendre-ho a bona part del territori català. De la mateixa manera, aquest mes de gener de 2017 complementaran les seves vendes amb l’obertura d’una botiga a Solsona, de manera que deixaran d’anar, com

Instal·lacions de Dpagès

Des de dpagès es remarca la voluntat de tirar endavant un producte que tingui una filosofia de treball darrere que preconitzi un canvi de model productiu on tant el productor com el consumidor s’hi senti segur, còmode i identificat i que, a més, tingui un arrelament i un retorn al territori, en aquest cas, el Solsonès. Més informació i contacte: www.dpages.cat www.facebook.com/dpagesecologic

AL DIA - RECONÈIXER - L’ENTREVISTA - MANERES DE FER - ACTUALITAT - PAISATGE - PRODUCTE LOCAL - EINES

PRODUCTE LOCAL XAI DE PUIGPELAT Puigpelat és una explotació ramadera situada als Quadrells, la Molsosa. El xai que produeix només ha estat alimentat amb la llet de les mares, que al seu temps s’han nodrit únicament de la mateixa explotació de la casa. Es tracta, doncs, d’una alimentació natural i tradicional, basada en l’aprofitament de tots els recursos naturals de la finca (boscos, camps...). Es tracta d’una explotació centenària: des de l’any 1373, ininterrompudament (sempre que el clima ho permet), la casa Puigpelat treu el seu ramat a pasturar. Romaní, jonça i altres herbes dels boscos del baix Solsonès s’ajunten per aconseguir una carn amb un gust molt especial, prioritzant qualitat i tendresa. A Casa Puigpelat, d’altra banda, paren atenció a tots els detalls i fases del procés. Per això, també es vigila de prop la matança i especejament de la carn: l’escorxador és molt proper a la finca per evitar llargs transports i pèrdua de qualitat. Amb tot plegat, aconsegueixen conservar el gust natural del xai del territori, avalat per la professionalitat i experiència d’una explotació amb tants anys d’història. Carn d’alta qualitat El Xai de Cal Puigpelat és una carn selecta i d’alta qualitat, basada en un sistema d’alimentació natural. Es tracta d’un xai que

només s’ha alimentat amb la llet materna i amb un màxim de pes de fins a 12 quilos en viu. Les mares són alimentades de manera natural, pasturant als boscos que envolten la Casa Puigpelat, situada a La Molsosa (Solsonès). El Xai de Cal Puigpelat recupera el gust tradicional dels productes del país, naturals i tractats per rigorosos professionals.

S’han conservat els mètodes de pastura tradicionals,m amb el pastor sortint cada dia amb el ramat baciu si el clima ho permet Actualment, el ramat ha crescut i es troba al voltant dels 600 caps, de manera que s’obté producte durant tot l’any per afrontar les exigències del mercat. La reposició s’ha fet amb la mateixa genètica del ramat, mantenint la raça que perdura des de tant de temps. S’han conservat els mètodes de pastura tradicionals, amb el pastor sortint cada dia amb el ramat baciu si el clima ho permet. L’ocupació del territori actual és més gran pel major cens; per tant, la bona gestió i preservació de les pastures esdevé un factor primordial. Les ovelles de cria es mantenen a corral amb una alimentació basada en farratges.

Xais a la finca de Puigpelat - Arxiu Puigpelat

Una nova tècnica en què s’està treballant és l’assecat de les ovelles, finalitzada la lactació. És important que l’ovella quedi eixuta de llet després de la cria, per evitar posteriors malalties com la mastitis. Les ovelles són munyides durant un període curt de temps, mentre se’ls redueix progressivament l’alimentació. S’afavoreix un procés d’assecat més natural i menys estressant per a l’animal, a més de treure’n un valor afegit com és la llet. El producte final segueix sent el xai, que conserva la gran qualitat que l’ha caracteritzat. S’obté el xai lletó i el xai gros, d’uns 12 i 23 quilos en viu, respectivament, que es comercialitza de forma directa amb el client. Així mateix, es distribueix a diversos punts de restauració del territori. Més informació i contacte: http://www.xaidecalpuigpelat.com/

AL DIA - L’ASSOCIACIÓ - RECONÈIXER - L’ENTREVISTA - MANERES DE FER - ACTUALITAT - PAISATGE - EINES

EINES PAM A PAM Pam a Pam és el mapa col·laboratiu de Catalunya que mostra punts de consum responsable i Economia Solidària, una iniciativa de SETEM i la Xarxa d’Economia Solidària (XES) per transformar el teu entorn a partir de la cistella de la compra. Es tracta d’un mapa interactiu, on es poden buscar iniciatives segons el territori, sector i criteris de l’Economia Solidària.

d’Economia Solidària (XES), es defineix l’ESS de la següent manera:

Pam a Pam és un projecte que va néixer amb la intenció de visualitzar l’Economia Social i Solidària i apropar-lo a la ciutadania, davant la hipòtesi que hi havia gent que no consumia en aquest sector per desconeixement. A més a més, Pam a Pam és un procés d’activisme ciutadà de mapatge i de diagnosi de l’economia social i solidària.

1. Prioritzen la satisfacció de les necessitats dels seus membres o d’altres persones per sobre del lucre. Aquesta seria la premissa bàsica, l’ESS neix en contraposició a l’economia capitalista hegemònica que posa el centre el mercat, on tot s’hi val per obtenir el màxim lucre i en canvi l’ESS posa al centre les persones i la sostenibilitat de la vida.

Què entenem per Economia Social i Solidària (ESS)?

2. Quan les iniciatives son col·lectives, la propietat és col·lectiva i la gestió és democràtica.

No es tracta d’un terme tancat sinó que és un paradigma que es troba en construcció i que en aquests moments es troba en ebullició ja que van sorgint noves iniciatives de forma constant. Per tant és molt difícil ferne una definició tancada ja que és sobre la pràctica que anem definint diversos conceptes teòrics. En qualsevol cas, des de la Xarxa

Conjunt d’iniciatives socioeconòmiques, formals (com les cooperatives per exemple) o informals (per exemple grups de consum responsable), que en general son col·lectives però que de vegades també son individuals, que:

3. Orientades a valors com equitat, solidaritat, sostenibilitat, participació, etc. Amb una vocació per transformar la societat. 4. Independència dels poders públics. pamapam.org

Pam a Pam neix és el mapa col·laboratiu de Catalunya que mostra punts de consum responsable i Eonomia Solidària.

L’Economia Social i Solidària no és un concepte tancat sinó que es troba en construcció ja que sorgeixen noves iniciatives de forma constant

AL DIA - L’ASSOCIACIÓ - RECONÈIXER - L’ENTREVISTA - MANERES DE FER - ACTUALITAT - PAISATGE - EINES

EINES ATENEU COOPERATIU DE LA CATALUNYA CENTRAL

L’’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central és l’agrupació de sis cooperatives, un nou espai de trobada i coordinació que neix amb l’aposta clara d’impulsar l’economia social i cooperativa en aquest territori. Aquest és un dels 15 ateneus cooperatius que s’han creat aquest final de desembre a Catalunya en el marc del programa Aracoop a partir d’una iniciativa del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat. Les cinc cooperatives que formen part de l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central són Gedi i Frescoop, del Bages; Sambucus i Dies d’agost, d’Osona, L’Arada, del Solsonès i SetC, amb seu a Barcelona però amb presència a la Catalunya Central.. També hi figuren com a entitats col·laboradores Coop 57,a més de diferents administracions locals. Els Ateneus Cooperatius neixen com un espai de trobada, coordinació, aprenentatge, cooperació i transformació social, i com a projectes estratègics per impulsar l’economia social i cooperativa a cada territori. La implicació i col·laboració de les administracions i el sector cooperatiu del territori serà clau en el funcionament

dels ateneus per oferir els recursos i serveis necessaris per fer aflorar les potencialitats de l’economia social i cooperativa i crear ocupació estable i de qualitat. La Generalitat defineix com a ateneu cooperatiu un centre cooperatiu de proximitat que desenvolupa projectes i activitats de foment i promoció de l’economia social. Tot plegat amb la voluntat d’esdevenir un espai referent al territori per a la creació de cooperatives i altres iniciatives d’economia social. Així, els objectius passen per crear espais per a l’enfortiment de l’economia social i cooperativa, afavorir la creació d’empreses de l’economia social i cooperativa, i generar llocs de treball en el marc d’aquestes empreses. L’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central neix amb un pressupost de 191.094 euros. La gestió de l’ateneu anirà a càrrec de l’agrupació de les cinc cooperatives esmentades, que va resultar elegida en el concurs convocat per la Generalitat a finals de novembre. Els ateneus cooperatius funcionaran a

partir de sis grans eixos de treball: a) Diagnosi i visibilització de l’economia social i cooperativa al territori. b) Accions de suport i acompanyament a la creació i desenvolupament de cooperatives i societats laborals i inserció laboral en empreses de l’economia social i cooperativa. c) Promoció de la fórmula cooperativa i les societats laborals dirigida a les associacions i SCP. d) Promoció de la fórmula cooperativa i les societats laborals per a la continuïtat d’empreses o entitats properes al tancament d’activitat. e) Actuacions per conèixer i aprendre els models d’empresa cooperativa destinada a joves estudiants i professorat de cicles formatius de formació professional de grau superior o d’universitaris. f) Facilitar eines, recursos i suport necessari per a la creació i transformació en cooperatives i societats laborals destinat a prescriptors i professionals de l’àmbit de les assessories i gestories.

El butlletí que teniu a les mans pretén ser una eina del territori i pel territori. Des d’ell volem difondre les diferents activitats i avenços que es fan des del projecte ‘Territori de Masies’ als veïns i veïnes i a les persones amb algun lligam amb el Sud del Solsonès. De caràcter semestral, acull també un espai d’actualitat i coneixement dels nostres pobles i maneres de fer. Edició i redacció: Marc Barrera, Dolors Pujols, Oriol Valls, Muntsa Codina, Marina Vilaseca

HIVERN 2017

Territori de Masies és una iniciativa popular, recentment constituïda en associació, formada per veïns, entitats associacions del Baix Solsonès des de la què coordinem i impulsem activitats i serveis que potenciïn el nostre paisatge i formes de fer. Territori de Masies és un projecte obert. Si vols col·laborar amb nosaltres, contacta’ns a informacio@territoridemasies.cat o al 672 49 12 23

TERRITORI DE MASIES ÉS UN PROJECTE OBERT. SI HI VOLS COL·LABORAR AMB NOSALTRES CONTACTA’NS A: informacio@territoridemasies.cat 938 729 709 672 491 223

Dissabte, 15 d’abril. 11 i 12 de març

Diumenge, 5 de febrer Presentació del llibre “Memòries de Castelltallat”. Publicació que recull la història popular del poble, basant-se en entrevistes a prop d’una trentena de persones d’edat avançada que hi estan estretament vinculades. A les 11 del matí al Casal de Castelltallat Dissabte, 11 de febrer Taller de poda de restauració d’arbres fruiters antics. Inici a les 9:00 al Santuari de Pinós. Més informació i inscripcions a informacio@territoridemasies.cat o al 672 491 223.

Fira del Trumfo i la Tòfona del Solsonès. Activitats durant tot el cap de setmana. Més informació a www.solsonesfires.cat

Caminada Popular Vall de Lord. Cita excursionista que arriba a la 25a edició. Sortida de 8 a 9 del matí. Més informació a jaarribaremclub.com. Diumenge, 16 d’abril

Diumenge, 2 d’abril Fira de la Mel del Miracle (Riner). Fira i tota mena d’activitats relacionades amb elmón de l’apicultura. Més informació Ajuntament de Riner (riner.ddl.net).

Caramelles a diferents municipis del Solsonès. La majoria de pobles de la comarca mantenen ben viva la tradició de cantar Caramelles. Més informació a turismesolsones.com

Del 17 al 19 de febrer El Brut i la Bruta a Torà. Celebració del Carnestoltes i diferents activitats. Més informació a tora.cat. Del 23 de febrer a l’1 de març Carnaval de Solsona. El programa complet d’actes es pot consultar a carnavalsolsona.com

Contacte: informacio@territoridemasies.cat 672 491 223 - 938 729 709 territoridemasies.cat

Fira de la Mel del Miracle 2016. Era la primera edició i va ser tot un èxit.

Disseny i coordinació: L’ARADA, CREATIVITAT SOCIAL Iniciativa emmmarcada en el Projecte ACTUA. actua.larada.net