"Economia social i solidària a l'Alta Segarra"

Page 1

Si cooperem avancem, si competim destruïm

IMPULS D’ALTRES ECONOMIES AL SERVEI DE LES PERSONES I DEL TERRITORI


CRÈDITS EDITA: L’ARADA I MANCOMUNITAT DE L’ALTA SEGARRA, AMB EL SUPORT DE L’AJUNTAMENT DE CALAF REDACCIÓ: MARINA VILASECA, BERNAT MARQUILLES, RAMÓN FORNELL, CRISTINA ESPEJO, MARC BARRERA, DOLORS PUJOLS, XAVIER PÉREZ, ARIADNA FITÓ, ALBERT CENTELLAS CORRECCIÓ: ORIOL VALLS- L’ARADA SCCL MAQUETACIÓ I DISSENY: MUNTSA CODINA- L’ARADA SCCL

AMB EL SUPORT DE: ATENEU COOPERATIU DE LA CATALUNYA CENTRAL

AGOST 2017 IMPRESSIÓ: GRÀFIQUES OLLER, CALAF Dipòsit legal: L 1245-2017


L’ECONOMIA SOCIAL I SOLIDÀRIA A L’ALTA SEGARRA

ÍNDEX 00

INTRODUCCIÓ REVISTA L’ECONOMIA SOCIAL I COOPERATIVA A L’ALTA SEGARRA ................................................................................................. pàg. 5

01

ALTRES ECONOMIES. L’ECONOMIA SOCIAL COM A EINA DE PROMOCIÓ LOCAL ............ pàg. 6

02

FONAMENTS DEL COOPERATIVISME ........................................................................................................... pàg. 18

03

RECURSOS I EXPERIÈNCIES

1.1 QUÈ ÉS L’ECONOMIA SOCIAL I COOPERATIVA? ........................................................................................................... pàg. 7 1.2 DEBAT, L‘ECONOMIA SOCIAL: «IMPACTES I PERSPECTIVES DE L’ECONOMIA SOCIAL A L’ALTA SEGARRA» ........ pàg. 12 1.3 VEUS DE L’ECONOMIA SOCIAL A L’ALTA SEGARRA ..................................................................................................... pàg. 14 LA «CULTURA EMPRENEDORA A L’ESCOLA» ARRIBA A L’ESCOLA ALTA SEGARRA - ALBERT CENTELLAS I COMELLAS EN DEFENSA DE L’INDIVIDUALISME - ARIADNA FITÓ

CONFEDERACIÓ DE COOPERATIVES DE CATALUNYA ..................................................................................................... pàg. 28 FEDERACIÓ DE COOPERATIVES DE TREBALL DE CATALUNYA ....................................................................................... pàg. 28 FEDERACIÓ DE COOPERATIVES AGRÀRIES DE CATALUNYA .......................................................................................... pàg. 28 XARXA D’ECONOMIA SOLIDÀRIA (XES) ............................................................................................................................ pàg. 29 FIRA D’ECONOMIA SOCIAL I SOLIDÀRIA DE CATALUNYA ............................................................................................... pàg. 29 COOP57, SCCL - SERVEIS FINANCERS ÈTICS I SOLIDARIS .............................................................................................. pàg. 29 PAM A PAM ............................................................................................................................................................................ pàg. 30 DEPARTAMENT DE TREBALL. DIRECCIÓ D’ECONOMIA SOCIAL I COOPERATIVA ......................................................... pàg. 30 ARACOOP ............................................................................................................................................................................... pàg. 30 NEXE, QUADERNS D’AUTOGESTIÓ I ECONOMIA COOPERATIVA .................................................................................... pàg. 30 ATENEU COOPERATIU DE LA CATALUNYA CENTRAL ...................................................................................................... pàg. 30 ASSOCIACIÓ DE MUNICIPIS PER L’ECONOMIA SOCIAL ................................................................................................... pàg. 31

04

L’ECONOMIA SOCIAL A L’ALTA SEGARRA I RODALIES

05

PROGRAMA DE FOMENT DE L’ECONOMIA SOCIAL A L’ALTA SEGARRA

ASSOCIACIONS EL CASINO DE CALAF .............................................................................................................................................. pàg. 32 LA POLSEGUERA ..................................................................................................................................................... pàg. 32 ASSOCIACIÓ CULTURAL I RECREATIVA LA SIGARRA ............................................................................................... pàg. 33 ASSOCIACIÓ DE PRODUCTORS I ELABORADORS DEL CIGRONET DE L’ALTA ANOIA ............................................... pàg. 33 AGRUPACIÓ TEATRAL CASAL DE CALAF .................................................................................................................. pàg. 33 EL POLVORÍ – Associació de dinamització pedagògica i cultural .......................................................................... pàg. 34 COOPDECAP ............................................................................................................................................................ pàg. 34 ALTRES ASSOCIACIONS CULTURALS ....................................................................................................................... pàg. 34 COOPERATIVES SOM ENERGIA ......................................................................................................................................................... pàg. 35 L’ARADA CREATIVITAT SOCIAL, SCCL ....................................................................................................................... pàg. 35 TALLER ÀURIA ......................................................................................................................................................... pàg. 35 TEATRE NU .............................................................................................................................................................. pàg. 36 EL MOLÍ DE TORÀ ................................................................................................................................................... pàg. 36 FARRÉS BROTHERS I CIA ......................................................................................................................................... pàg. 36

PROGRAMA D’ACTUACIONS ................................................................................................................................................ pàg. 38


4


L’ECONOMIA SOCIAL I SOLIDÀRIA A L’ALTA SEGARRA

L’ECONOMIA SOCIAL I SOLIDÀRIA A L’ALTA SEGARRA. IMPULS D’ALTRES ECONOMIES AL SERVEI DE LES PERSONES I EL TERRITORI Si cooperem avancem, si competim destruïm SOBRE AQUESTA REVISTA La revista que teniu a les mans és el primer de dos monogràfics des d’on la Mancomunitat de l’Alta Segarra, en col·laboració amb l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central, vol difondre i posar en valor altres economies al servei de les persones i del territori, l’anomenada Economia Social i Solidària (d’ara en endavant ESS). És la primera revista d’una aposta de la Mancomunitat de l’Alta Segarra, amb el suport de l’Ajuntament de Calaf, que fa mesos que camina i que el passat dia 3 de juny ja va organitzar la primera mostra de l’ESS a l’Alta Segarra i el debat sobre les seves implicacions en aquest territori.

Però aquesta aposta no es fa en solitari. L’Escola Alta Segarra, l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central i diferents iniciatives del territori la comparteixen, conflueixen i junts sumen esforços. L’economia social i solidària (ESS) fa centenars d’anys que existeix, i en els darrers anys es reivindica i ressorgeix amb molta força. Recupera i es reapropia del sentit i la pràctica social més bàsica, la de satisfer, des de la oferta de productes i serveis, voluntats i necessitats comunes, del territori i de les persones. L’ESS reconstrueix i transforma la societat des dels principis de la igualtat, la democràcia i la sostenibilitat. Parlem, per tant, de projectes associatius, cooperatius, de xarxes d’intercanvis, de sistemes de gestió comunal, de governança i gestió col·lectiva

de propietats i béns públics. Projectes on la propietat i la gestió és col·lectiva i que es basen en l’assemblearisme i el principi d’una persona un vot. Aquest primer monogràfic pretén fer una primera aproximació a l’Economia Social i Solidària, aproximació feta des del territori i des de la proximitat, amb veus de l’Alta Segarra i iniciatives que ja existeixen. Esperem que sigui d’utilitat i que sembri les primeres llavors per noves reflexions sobre les múltiples possibilitats de l’economia social a l’Alta Segarra. Reflexions que haurem de cuidar, potenciar i transformar en accions pràctiques des del programa més ampli de foment de l’economia social que celebrarà la primera edició entre el mes de setembre i desembre del 2017.

5


01 1. ALTRES ECONOMIES. L’ECONOMIA SOCIAL COM A EINA DE PROMOCIÓ LOCAL

L’economia social és aquella que situa les persones al lloc que els pertoca com a tals; al centre. És l’economia que es mou més enllà del benefici i que és l’única capaç de donar oportunitats als col·lectius més desafavorits. És l’economia que es gestiona democràticament i que és propietat i liderada per les mateixes persones, que com a treballadors i treballadores en el seu dia a dia s’apoderen a través de la implicació en les decisions i accions de la pròpia vida i de l’economia, de manera que beneficien l’entorn local i el territori. L’economia social, així com el cooperativisme, neix dels moviments obrers, que en plena industrialització van ser capaços d’autoorganitzar-se de forma col·lectiva per dotar de certs nivells de benestar les classes populars, en aquell moment desposseïdes dels drets fonamentals. En aquest context apareixen els Ateneus a barris o pobles per tal d’aproximar l’alfabetització i la cultura a les classes populars, així com les primeres mutualitats per tal de cobrir l’assistència mèdica i el que coneixem avui en dia com a seguretat social.

Les cooperatives apliquen el model d’autoorganització, suport mutu i auto responsabilitat en l’àmbit laboral per tal de millorar les condicions laborals i econòmiques amb valors de responsabilitat social i són l’inici de l’emprenedoria i l’economia cooperativa.

6

Avui, que s’endeguen més programes públics que mai de foment d’aquesta economia cal no oblidar-ne els orígens, que són els que n’han conformat l’estructura i la manera de funcionar. Si avui hi ha empreses cooperatives, i cada cop se’n creen més, és perquè a finals del segle XIX i principi del XX grups de treballadors, pagesos i professionals liberals d’arreu van decidir organitzar-se al marge del sistema establert i ho van fer creant estructures horitzontals de gestió directa i propera. Aquests valors, juntament amb el de la cooperació amb empreses i entitats locals, han fet que les cooperatives i empreses de l’economia social siguin molt resistents i hagin perviscut més. Aquesta resiliència -capacitat de recuperar l’estabilitat després d’un xoc- de les empreses de l’ESS davant de situacions de crisi econòmica o daltabaixos econòmics i socials és, entre moltes altres raons, una de les principals per les quals darrerament s’han creat moltes cooperatives noves.

La capacitat per decidir i actuar conjuntament de manera horitzontal (autogestió) des de la societat de base ha de continuar essent el bressol del cooperativisme i l’economia social per tal que no perdi la seva essència, ja que aquesta és la que ha permès que mantingui el seu caràcter democràtic des dels seus inicis fins a l’actualitat.


L’ECONOMIA SOCIAL I SOLIDÀRIA A L’ALTA SEGARRA

1.1 QUÈ ÉS L’ECONOMIA SOCIAL I COOPERATIVA?

Donar-li la volta al concepte de mercat! Si pensem en el concepte de mercat, aquest pot ser molt ampli: des dels mercats internacionals i financers, bastant allunyats de les nostres vides quotidianes, fins al mercat de poble o de barri al qual anem a omplir la cistella de la compra. Les accions que es realitzen a les diferents esferes del mercat econòmic formen part de l’economia capitalista, que es mou buscant el màxim benefici i sense tenir en compte els límits de les persones i del planeta. D’aquesta manera, actualment vivim una crisi sistèmica, ja que l’economia actua sobre diferents sistemes que interactuen amb nosaltres com a persones i amb els nostres territoris i recursos naturals. Es parla doncs de crisi ecològica, de crisi de valors, de crisis econòmiques i financeres, entre d’altres.

comunitat i territori. En aquests espais ens relacionem, coneixem, enxarxem i aconseguim satisfer les nostres necessitats de consum, aquí s’hi realitzen accions d’intercanvi de béns i serveis entre tots els agents que hi actuen per construir un mercat on s’hi poden donar diferents tipus de relacions: relacions de poder adquisitives, relacions de competència, relacions de privatització o relacions de reconeixement, de confiança, de cooperació i d’equitat social.

Pensar a reformular el concepte de mercat a escales més petites i properes com les locals davant de les globals i llunyanes obre la possibilitat de reformular les relacions socials i econòmiques que estan entreteixides a les nostres vides tant pel consum com per les rendes que gestionem a les nostres vides quotidianes.

Dins del mercat social podem trobar tot tipus d’associacions i societats que teixeixen un circuit per respondre a les activitats econòmiques de producció, distribució, consum de béns i serveis basat en els valors i principis ètics de l’Economia Social i Solidària. Així, hi podem trobar diferents branques del cooperativisme, societats laborals, associacions i fundacions del Tercer Sector Social, Empreses d’Inserció i Centres Especials de Treball, mutualitats de previsió social i finances ètiques i solidàries. Els grups d’autogestió

Entendre el mercat com les relacions econòmiques, d’obtenció de renda i consum, que realitzem en el nostre dia a dia i com un espai comú, de la pròpia

comunitària per a diferents causes com el consum agroecològic, la gestió d’equipaments socials, els grups de criança o escoles lliures, els horts urbans i comunitaris, els mercats d’intercanvi o els bancs del temps també es consideren espais del mercat social per la creació de vincles (intercoooperació), les estructures d’organització horitzontal i els valors ètics i de transformació social que s’hi donen.

El mercat que funciona com una eina de transformació social i pràctica de l’economia social i solidària s’anomena mercat social i és la mateixa comunitat que el conforma qui en gestiona de manera democràtica i participada la construcció i les pràctiques.

7


01 Sectors del mercal social

Font: pamapam.org

L’economia cooperativa La forma d’organització dels projectes econòmics del mercat social més comú és la cooperativa per ser la que respon a la voluntat d’autogestió dels recursos de forma horitzontal entre els treballadors. Les cooperatives són empreses propietat de tots els membres socis, que de forma voluntària s’agrupen per satisfer les seves necessitats i aspiracions econòmiques, socials i culturals comunes. La gestió democràtica directa de la propietat, el control i el benefici de la cooperativa entre els associats (socis, individus o grups, o fins i tot les empreses de capital) són els interessos bàsics i principals de formació i desenvolupament de les cooperatives. Tot i així, aquesta gestió es fa contemplant les persones al centre de l’activitat, a diferència del capital i la generació de benefici il·limitat. Les deci-

8

sions que es prenen equilibren la necessitat de rendibilitat amb les necessitats dels membres i els interessos socials que engloben la comunitat més amplia. La història del cooperativisme comença a mitjan segle XIX i començaments del s.XX a Catalunya i Europa i amb aquesta l’economia social, pensada i executada des de les classes populars en forma de cooperatives de consum, sindicats agraris, mutualitats, ateneus i altres formes de societats de treballadors. A través de l’associació de persones es va donar resposta a la millora de les condicions de vida, de treball, de cultura i educació o de salut des de la gestió col·lectiva dels problemes i les necessitats socials.1

L’economia cooperativa està estretament lligada a l’economia social i solidària ja que participa del mercat social i en la construcció i definició de l’ESS.


L’ECONOMIA SOCIAL I SOLIDÀRIA A L’ALTA SEGARRA

Cooperatives, entitats i associacions de l’Economia Social i Solidària al territori per sectors socioeconòmics ÀMBIT SOCIOCULTURAL

SERVEIS

ALIMENTACIÓ

ASSOCIACIÓ EL POLVORÍ (Gestió d’espais culturals)

ETICOM, SCCL (Telefonia)

FORMATGERIA DEL MIRACLE, SCCL

ASSOCIACIÓ LA POLSEGUERA (Activitats culturals)

SOMENERGIA, SCCL (Energia verda) PRODUCTES FORESTALS DE LA CATALUNYA CENTRAL, SCCL (Biomassa i estufes d’estella)

LA GARBIANA PAGESA, SCCL (Farines ecològiques) EL MOLÍ DE TORÀ, SCCL (Fleca) NATURAMENT, SCCL (Consum agroecològic)

GUIFI.NET (Xarxa mancomundada d’Internet)

HABITATGE

EDUCACIÓ

SERVEIS FINANCERS

CAN CASAS, SCCL (Habitatge en cessió d’ús)

EL SAÜC, SCCL (Educació en el lleure)

CAIXA RURAL DE GUISSONA, SCC

LA BORDA, SCCL (Habitatge en cessió d’ús)

GRANJA ESCOLA TERAPÈUTICA L’AURÓ, SLL (Educació en el lleure i gestió sostenible del entorn)

COHABITATGE INTERNACIONAL ESPAI DE VIDA, SCCL CEL OBERT, SCCL (Arquitectura i urbanisme sostenible) SOSTRE CÍVIC, SCCL (Projectes d’habitatges cooperatius)

ASSOCIACIÓ L’ESCOLA DEL BOSC DEL RUBIÓ (Escola bosc)

CAIXA D’ENGINYERS, SCCL (Cooperativa d’estalvi i crèdit) COOP57, SCCL (Cooperativa de serveis financers étics) COOPFUNDING (Plataforma de micromecenatge cooperatiu)

ASSOCIACIÓ EL CEP (Comunitat d’aprenentatge) ASSOCIACIÓ IREHOM INSTITUT DE RECERCA HOLÍSTICA DE MONTSERRAT

ALTRES

INSERCIÓ SOCIOLABORAL

ESPAIS I XARXES

LA DIRECTA, SCCL (Periodisme crític)

ÀURIA, EMPRESA D’INSERCIÓ, SCCL

MERCAT DE L’ESTRAPERLO (Mercats d’intercanvi)

EL BROLL, SCCL (Recerca i assessorament)

RIUVERD, EMPRESA D’INSERCIÓ, SCCL (Treballs forestals i hortícoles)

BANCS DEL TEMPS A BONA HORA (Ecoxarxa del bages)

9


01 Els valors de l’economia social i cooperativa L’economia social i solidària (ESS) proposa i realitza l’economia al servei de les persones a partir d’uns intercanvis econòmics, socials i mediambientals, que repercuteixen positivament sobre el territori on es desenvolupen les activitats. Es construeix de forma col·lectiva i acces-

sible a través de l’aprofundiment democràtic en l’organització i la presa de decisions. Allò que genera ha de servir per a la comunitat-societat de la qual forma part a partir de criteris de responsabilitat social, que enforteixen les economies locals, el treball digne i la cohesió soci-

al; també criteris mediambientals que tinguin en compte la gestió i la cura del medi ambient de forma integral, sostenible i a llarg termini.

Llistat de criteris de l’ess ORGANITZACIÓ INTERNA Democràcia interna Desenvolupament personal Perspectiva feminista Condicions laborals

IMPACTE SOCIAL

IMPACTE AMBIENTAL

Proveïdors Intercooperació Llicències lliures Transparència Gestió financera Cohesió social Transformació social Arrelament territorial

Sostenibilitat ambiental Gestió de residus Consum energètic

sostenibilitat (ambiental, social i econòmica) es produeix un desenvolupament endogen que actua com a eina d’arrelament territorial, que enforteix les activitats econòmiques i millora la qualitat de vida de les persones. Actuar sota les lògiques de la sostenibilitat, la igualtat, la cooperació i l’apoderament democràtic (ESS) enforteix la resiliència davant de les crisis ecològiques, econòmiques i socials que estem vivint els últims anys. L’economia social a Europa dona feina a més d'11 milions de persones, un 6,7 de la població activa de la Unió Europea. A països com Irlanda, França o els Països Baixos les persones treballadores dins de

l’economia social representen entre un 8% i un 10% de la població activa.2

Font: pamapam.org

D’aquesta manera, els intercanvis que es produeixen en l’ESS van més enllà dels purament econòmics, ja que les pràctiques de les activitats són pensades des de les persones del territori i vetllen per la igualtat, el compromís ambiental, el compromís social, la democràcia, la qualitat laboral i la qualitat professional. Construint i generant una xarxa d’intercooperació en la qual redistribueix la riquesa, entesa de manera integral, de forma equitativa en i des dels territoris. Quan es genera riquesa en un entorn local pensant en les capacitats i potencialitats que ofereix el territori a nivell cultural, social i natural i amb criteris ètics de

10

1 FAURA, Ignasi: L’economia social catalana als inicis del segle XX. Cooperació, solidaritat i valors. Lleida, Pagès editors, 2016. 2 CIRIEC - Centro Internacional de Investigación e información sobre la Economía Pública, Social y Cooperativa: La Economía Social en la Unión Europea. CESE Comité Económico y Social Europeo. Brussel·les, 2017.


L’ECONOMIA SOCIAL I SOLIDÀRIA A L’ALTA SEGARRA

Camins de l’economia social i solidària - Enfortir les xarxes d’intercooperació tant a nivell horitzontal amb iniciatives del mateix sector com a nivell modular o intersectorial, buscant col·laboracions i sinergies entre iniciatives del mercat social per tal de millorar la qualitat dels productes i serveis, fomentar les relacions de confiança i les complementarietats per a la construcció conjunta.

- Continuar enfortint i integrant les reflexions i propostes del feminisme, l’economia feminista, de les cures i l’ecofeminisme per tal d’arribar a l’equitat socioambiental real. - Treballar en els ecosistemes holístics locals generant les condicions propicies per a que puguin créixer les econo-

mies locals del mercat social de forma autònoma, autoregulada i resilient en el temps. - Treballar en clàusules socials de contractació pública i municipal per a reivindicar les bones pràctiques de l’ESS.

Bibliografia Xarxa d’Economia Solidària (XES) Informe del mercat social 2015. Barcelona, octubre de 2016. Disponible a: http://mercatsocial.xes.cat Departament de Treball. Direcció d’Economia Social i Cooperativa: http://treball.gencat.cat/ca/ambits/economia_social/ Comunitat Pam a Pam. http://pamapam.org/ca/pam-pam Miró, Ivan. «Mercat Social: economies per l’emancipació». 2015 Disponibles a: https://directa.cat/mercat-social-economies-lemancipacio Garcia, Jordi. «L’economia del futur ha de ser social i solidària.» Revista Oikonomics. Dossier 6. 2016 Disponibles a: http://oikonomics.uoc.edu/divulgacio/oikonomics/ca/numero06/dossier/jgarciaj.html Estivill, J. et al.: Esmolem les eines. Debats de l’Economia Solidària per a la transformació social. Eines 1. Materials de l’Escola de l’Economia Solidària de Catalunya. Barcelona, XES, Tigre de paper, Icaria editorial i Pol·len Edicions, 2017.

11


01

1.2 DEBAT; L‘ECONOMIA SOCIAL: IMPACTES I PERSPECTIVES DE L’ECONOMIA SOCIAL A L’ALTA SEGARRA

«Demostrem que les coses es poden fer d’una altra manera» «L’economia social pot demostrar que les coses es poden fer d’una altra manera». Ho va dir Guillem Fernàndez, de la cooperativa de serveis financers ètics i solidaris Coop57 i resumeix en poques paraules bona part del contingut d’allò que es va dir a la taula rodona de la Mostra d’Economia Social de Calaf. L’acte va tenir lloc el dissabte 3 de juny a la Plaça dels Arbres i va aplegar una quarantena de persones. Fernàndez va ser un dels quatre ponents de la taula de debat, juntament amb Miquel Canet, de la cooperativa d’inserció Àuria Grup; Arnau Vilaseca, pagès i

cooperativista impulsor de Torna Terra; i Jaume Fons de Coop de Cap (espai de trobada de diferents projectes d’economia social i consum responsable de l’Anoia) i de Som Energia. Aquesta taula, organitzada per l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central conjuntament amb l’Ajuntament de Calaf, es va emmarcar en els actes del dia de l’Associacionisme que, malgrat el temps plujós, va omplir la Plaça dels Arbres de parades d’entitats, per primer cop amb un marcat protagonisme per a l’economia social i cooperativa.

La taula rodona tenia com a objectiu apropar el món de l’economia social i solidària a l’Alta Segarra, a partir d’un seguit de preguntes que tenien la finalitat d’anar desgranant què és l’economia social, en quina situació es troba actualment i quines perspectives i riscos té.

«Servei a les persones i a la societat, l’objectiu final» A l’hora de definir l’economia social les aportacions dels quatre ponents van girar entorn d’un mateix eix: l’economia social no té com a objectiu principal el lucre, sinó fer un servei a les persones i a la societat. Això no la fa exempta, però, de la necessitat de ser viable, de manera que servei i viabilitat formen part d’una balança que cal mantenir equilibrada. Jaume Fons, de Som Energia, va il·lustrar això amb un exemple molt significatiu: aquesta entitat «està demostrant que

12

el mercat de l’energia es pot gestionar prioritzant les persones, a diferència del que fan les empreses convencionals, sense perdre viabilitat», va remarcar. Som Energia té una sèrie de polítiques per tal de protegir els socis en casos de pobresa energètica, amb un fons que permet cobrir un any d’electricitat mentre es busca una solució conjuntament amb els serveis socials de la localitat de l’afectat. A la vegada, també tenen un coixí per tal que els seus socis no es vegin afectats per les

pujades puntuals de preu de l’electricitat com la del passat hivern. En el transcurs de l'intercanvi d'opinions els ponents van remarcar també la importància dels valors de l’economia social: «el respecte, la gestió democràtica de l’empresa, el vincle amb la comunitat o la relació amb l’entorn i el territori». Cal tenir en compte que en l’economia social hi ha dos actors principals, l’emprenedor i el consumidor. El primer assumeix grans


L’ECONOMIA SOCIAL I SOLIDÀRIA A L’ALTA SEGARRA

riscos per tal de tirar endavant un projecte. Per això cal remarcar la importància del paper del consumidor, el qual, a partir d’un consum conscient, pot donar suport a iniciatives que repercuteixen molt positivament a la societat, i que sovint tenen entrebancs per tirar endavant. A l’hora d’analitzar la situació actual de l’economia social els participants a la taula van apuntar diverses idees. «Darrerament l’economia social s’ha visualitzat molt i està en una fase en què apareixen molts projectes nous. No obstant, sobre el paper s’aguanta tot, però a l’hora de la veritat no sempre hi ha la solidesa necessària per tal de garantir la continuïtat dels projectes», va remarcar Guillem Fernàndez, representant de Coop57. I és que

precisament «a l’economia cal un alt grau de responsabilitat per part de les persones que hi treballen». Per entendre el motius d’aquest creixement de l’economia social, els ponents creuen que cal analitzar el context sociopolític actual: amb la desaparició de l’estat del benestar s’ha generat una reacció popular basada en l’autoorganització per tal de no perdre els serveis públics que han estat desmantellats. El debat també va analitzar els riscos que hi ha actualment a l’economia social: «Hi ha també un context polític que ha permès posar l’economia social a l’agenda. Això és positiu però també té els seus riscos, ja que el cooperativisme és quelcom

que sorgeix des de baix, i que vingui des de l’administració és contradictori amb el model i pot generar una bombolla d’un model d’economia social i cooperativa poc arrelat», va advertir el representant de Coop57. «Cal encarar aquesta aposta política per l’economia social a solidificar el teixit existent i en establir aliances entre el món cooperatiu i l’administració per tal de compartir riscos», va afegir. Un altre tema que es va posar damunt de la taula són les actituds lamentables d'alguns empresaris de la indústria càrnia d'Osona, els quals s'aprofiten del model cooperatiu per generar situacions d’explotació, creant falses cooperatives. «Cal denunciar i combatre aquests casos, que desprestigien tot el model», van remarcar.

Fixar població al territori «L'economia social pot obrir la possibilitat de viure al territori generant projectes que permetin tenir-hi feina.» Amb aquesta afirmació Jaume Fons va obrir l’última part del debat, parlant del què pot aportar l’economia social. Tornà a sortir l’exemple de Som Energia per il·lustrar com l’economia social empeny la societat cap a un canvi de model. A partir d’una gestió ètica de l’energia cada cop hi ha més gent que opta per abandonar les grans empreses elèctriques, a la vegada que creix la demanda d’energies renovables. En un moment en què sembla que la roda que ens ha portat a la crisi actual torna a girar de nou, cal sobretot ètica a l’economia, i això ho aporta l’economia social.

l’arrelament social». D'aquesta manera, a mode de conclusió, finalitzaven quasi dues hores de taula rodona, que va comptar també amb una cloenda de part de Montse Mases, regidora de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Calaf.

Amb tot plegat «calen experiències pràctiques d’economia social que demostrin la solvència del sector, més enllà dels discursos, on tot funciona. Per tal que aquestes alternatives a l’economia convencional es creïn i funcionin és molt important el valor de la confiança i de Font: Ajuntament de Calaf

13


01

1.3 VEUS DE L’ECONOMIA SOCIAL A L’ALTA SEGARRA

La «Cultura Emprenedora a l’Escola» arriba a l’escola Alta Segarra Albert Centellas i Comellas El projecte «Cultura Emprenedora a l’Escola», és una iniciativa a favor de l’emprenedoria a Educació Primària en què s’aposta per crear una cooperativa per tal de viure’n l’experiència a tots nivells: organitzatiu, econòmic, laboral, màrqueting... El projecte compta amb el suport de l’Ajuntament de Calaf, el Consell Comarcal de l’Anoia i la Diputació de Barcelona. Promoure un esperit emprenedor a tots nivells educatius amb la seva corresponent formació és un dels objectius estratègics definits per la Unió Europea en el programa Horitzó 2020. Així, l’emprenedoria es constitueix com una competència clau per integrar al currículum i a assolir en finalitzar l’ensenyament obligatori. Amb aquest objectiu, l’Escola Alta Segarra ha incorporat al seu currículum de 5è de Primària el projecte «Cultura Emprenedora a l’Escola», que té com a objectiu desenvolupar els valors, els hàbits i la capacitat de fomentar l’emprenedoria i que en el centre es concreta en la creació i organització de dues cooperatives de fabricació de productes.

14

Per portar-lo a terme, els alumnes van constituir dues cooperatives, la Cooperativa dels Pangolins i la Cooperativa dels Productes Alta Segarra, i van crear tota la documentació necessària (acta de constitució, estatuts, CIF, registre de socis…), van escollir-ne els càrrecs representatius… També van determinar quins productes fabricarien, van crear una imatge corporativa, van sol·licitar un microcrèdit a una banca ètica i van produir i vendre el producte final al mercat de Calaf el passat 3 de juny. Una vegada finalitzat el cicle de la venda, els estudiants van destinar un 10% dels beneficis obtinguts a l’entitat CÀRITAS del poble de Calaf i amb la resta van decidir realitzar una activitat conjunta. Durant la creació de la cooperativa, es treballen aspectes com l’observació i l’exploració, la iniciativa i la creativitat, la responsabilitat, la presa de decisions, la flexibilitat o la persistència. De la mateixa manera, aprenen a investigar i aprofitar els recursos, a utilitzar les TIC, treballen la cooperació i la solidaritat i aprofundeixen en el coneixement i respecte del seu entorn. Tot això des d’un enfocament col· laboratiu de treball en equip.

«Cultura emprenedora a l’escola» és una aposta per un model cooperatiu de base que potencia un model de gestió democràtic i participatiu, al mateix temps que reforça la responsabilitat social. Amb aquest projecte s’intenta també donar resposta a l’actual exigència de millorar els resultats educatius, de reforçar els vincles amb el sistema productiu i d’adquirir un conjunt de capacitats, habilitats i valors per capacitar les persones cap a projectes professionals i vitals. L’activitat promou la utilització d’una metodologia basada en l’aprenentatge significatiu i cooperatiu i del treball amb projectes. Així, es facilita l’adquisició de competències bàsiques com són l’autonomia i iniciativa personal, aprendre a aprendre, habilitats socials i ciutadania, lingüística, matemàtiques, tractament de la informació i competència digital, cultural i artística. A més, es fomenta també el coneixement i la interacció amb el món físic. Albert Centellas i Comellas. Mestre i responsable del programa CuEme a l’escola Alta Segarra.


L’ECONOMIA SOCIAL I SOLIDÀRIA A L’ALTA SEGARRA

Font: Albert Centelles

Cultura emprenedora a l’escola (CUEME) és un programa que consisteix en la difusió de la cultura emprenedora entre els alumnes de primària, la qual es treballa des de diferents matèries escolars de forma transversal, de manera que permet als alumnes d’adquirir competències i valors bàsics com el treball en equip, l’expressió oral o la iniciativa en la presa de decisions.

Durant el curs escolar, els alumnes creen i gestionen la seva cooperativa, passant per diferents fases: constitució de la cooperativa (s’estableix un Consell Rector, s’escull un nom, es marquen uns estatuts, etc.), fabricació d’un producte, i finalment, venda del producte en un mercat local. www.diba.cat/web/cueme

15


01

En defensa de l’individualisme Ariadna Fitó

És possible que alguns de vosaltres, en llegir el títol d’aquest article, hàgiu pensat que es tracta d’una provocació, i en certa manera no aneu errats: enaltir l’individualisme, en una revista que pretén ser de difusió dels valors cooperatius, no és el que hom s’espera d’entrada. Fins i tot hi haurà qui pensarà que és una contradicció, però, des del nostre parer, té molt sentit situar l’individu al centre de les iniciatives cooperativistes. L’individualisme, avui, arrossega, sobretot des de determinades perspectives esquerranes, connotacions gairebé sempre negatives, que l’associen a la imatge més directa d’un sistema social, econòmic i polític al qual s’oposen frontalment. En les últimes dècades, la crítica a l’individualisme ha esdevingut emblemàtica, com a signe visible d’oposició als valors sustentats pel capitalisme. Tant és així que en l’imaginari social perviu la idea de l’individualista com a sinònim d’aquell que «va a la seva», que actua únicament en benefici propi sense tenir en compte les necessitats o interessos dels altres. Però si per «individualisme» entenem la reafirmació d’un mateix, aquest mot no necessàriament ha d’anar associat a l’expressió d’interessos purament egoistes. Sobretot, si partim del reconeixement que la necessitat de vinculació de l’individu amb el món social, la forma d’unió i entesa per excel·lència, aquella que cohesiona el grup, és la solidaritat. En el moment en què esdevenim conscients no només de les nostres pròpies limita-

16

cions individuals sinó del reconeixement de les potencialitats dels altres, se’ns obre un univers de possibilitats, també en l’esfera econòmica i productiva. En els últims anys, arreu del territori català revifa el cooperativisme com a alternativa a altres models empresarials en què existeix una forta dissociació entre la força de treball i el capital; és a dir, entre aquells que inverteixen econòmicament en el projecte i prenen les decisions, i aquells que produeixen. En un projecte cooperatiu, les relacions entre les persones sòcies han de ser com més horitzontals millor, perquè s’entén que les estructures jeràrquiques generen tota mena de dependències, i en el cooperativisme del que es tracta és d’educar i treballar per a la independència, d’aportar coneixements i habilitats de cadascú per a una empresa col·lectiva, per a un projecte en comú. Això només és possible si es parteix del respecte mutu i d’un tracte entre iguals, que faci que cap individu se senti subordinat a un(s) altre(s). La solidaritat respectuosa dels altres és la que garanteix el ple exercici de la llibertat de cadascun dels integrants. Sense solidaritat i «sentit comú» -en totes les accepcions del terme- no pot existir el cooperativisme. Però, i encara que a alguns, d’entrada, això us pugui semblar contradictori, tampoc sense llibertat i autonomia individual i col·lectiva. És a dir, per cooperar de veritat cal tenir en consideració la manera de ser

de cada membre i el foment de la seva iniciativa individual. Diverses experiències cooperativistes ens mostren com els individus, en veure’s capaços de realitzar unes tasques determinades, tenen la voluntat de continuar-les duent a terme i de millorar-se permanentment. Fent això, al seu torn adquireixen consciència de com les seves pròpies accions poden incidir de manera directa sobre la realitat social. Aquest procés de capacitació de les persones sòcies a escala individual implica també l’adquisició de coneixements sobre l’entorn social i polític, incorporant capacitats per comprendre la seva situació i posició en l’estructura de les relacions socials, desenvolupant una visió crítica, juntament amb la inquietud i la voluntat de treballar conjuntament per transformar aquelles realitats que no són del seu grat. Aplicat a la dimensió productiva i organitzativa d’una cooperativa, això es tradueix en el fet que les persones treballadores a la vegada en són copropietàries, de manera que les possibilitats d’autoexigència de la força de treball augmenten. Una cosa com aquesta, que sembla ben lògica, no és pas gens fàcil. Per aquest motiu, tot projecte cooperatiu necessita d’un aprenentatge per al treball col·lectiu i d’una estratègia de creixement individual dels seus membres. Això no es pot menystenir de cap manera. L’aprenentatge cooperatiu és, doncs, el pal de paller per no acabar a garrotades. Un aprenentatge que ha d’incorporar una


L’ECONOMIA SOCIAL I SOLIDÀRIA A L’ALTA SEGARRA

forta vessant formativa dels individus en tant que éssers autònoms, persones capaces i autoregulades que, al mateix temps que desenvolupen el propi caràcter de manera individual - i, per tant, s’autoafirmen-, treballen la voluntat mitjançant l’exercitació en l’autocontrol. Aquest autodomini facilitarà que puguin ser alhora lliures i responsables, i que no hagin de menester cap direcció externa -ni vulguin sotmetre-s’hi- per determinar allò que es proposin de ser i de fer. Aquesta educació de la conducta, efectu-

ada per la via de l’exemple personal, és fonamental per estimular el sentit de la pròpia responsabilitat. Lluny dels dogmatismes, els individus esdevenen prou eclèctics, equànimes i flexibles com per comprendre i valorar noves idees i noves formes de procedir, alhora que milloren en el terreny individual i col·lectiu.

Antoni Estradé i Saltó (Vimbodí, 1958) és llicenciat en Ciències Econòmiques per la Universitat Autònoma de Barcelona, Màster sobre Pensament Social i Polític per la Universitat de Sussex (RU) i Doctor en Sociologia per la UAB, on ha exercit com a professor de sociologia al llarg de tres dècades. És un dels autors del manual català de sociologia: La mirada del sociòleg (Proa, 1999) i l’any 1989 va realitzar un estudi pioner a Catalunya, una enquesta sobre la independència, en un moment en què l’independentisme no passava de ser un moviment extraparlamentari. L’any 2016 va fundar Broll, SCCL, on desenvolupa activitats de recerca i docència en l’àmbit de la cultura, formació i memòria històrica.

Ariadna Fitó i Frutos (Calaf, 1985) és llicenciada en sociologia per la Universitat Autònoma de Barcelona, Màster de Recerca Sociològica per la Universitat de Barcelona. Investigadora social en l’àmbit de la cultura, l’educació i la intervenció social, ha col∙laborat en diversos grups de recerca de la Universitat de Barcelona, així com en nombroses entitats socials. Actualment compagina la seva activitat com a sòcia fundadora de Broll, amb la docència com a professora associada al Departament de Sociologia de la UAB.

El nostre repte és que la síntesi entre aquests dos elements, l’individual i el col·lectiu, no s’hagi d’assolir al preu de rebaixar la intensitat de cap dels dos. Ben

al contrari, allò a què hem d’aspirar és a afirmar-los tant com sigui possible. El màxim de llibertat al costat del màxim de solidaritat. Des de la nostra opinió, no hi ha cap contradicció en això, sinó que cadascun d’aquests valors és el complement necessari de l’altre, allò que en fa possible la realització. Conciliem, doncs, principis que en un inici poden semblar antitètics, sota la premissa que necessitem autonomia individual per garantir l’èxit del cooperativisme.

Broll, SCCL és una cooperativa sense ànim de lucre, de recent creació formada per professionals amb una llarga trajectòria en l’anàlisi dels fenòmens socials, la formació de persones i l’acompanyament d’organitzacions. Treballen sobre la realitat social del territori en un triple eix temporal (passat, present i futur), combinant la perspectiva sociològica amb altres disciplines de les ciències socials. Ofereixen acompanyament a organitzacions per a l’empresa dels seus projectes; serveis de formació i divulgació mitjançant conferències, cursos, seminaris, activitats didàctiques i/o lúdiques i exposicions; i intervenció comunitària, a través del disseny de projectes socials i culturals i el seu desplegament al territori. El seu propòsit és proporcionar eines a persones i organitzacions que vulguin aprofundir en el coneixement d’aspectes cabdals de la societat, apropant-se a les diferents realitats per captar els matisos que la conformen.

Fotografia: Broll, sccl

Fotografia: Broll, sccl

El nom que s’han donat sintetitza allò que volen que sigui la seva activitat preferent: una font d’on brollin un bon nombre de propostes que ajudin a conèixer, a repensar i a transformar la realitat que ens envolta des del rigor i el compromís professional.

17


02

2. FONAMENTS DEL COOPERATIVISME

Les cooperatives són impulsades per preocupacions econòmiques i socials. Són organitzacions de base col·lectiva que no només es preocupen de línies de fons dels seus negocis, sinó també de les necessitats dels seus membres i la qualitat de vida a les seves comunitats. Les cooperatives difereixen d’altres empreses en tres aspectes principals: Les cooperatives difereixen d’altres empreses en tres aspectes principals:

Un propòsit diferent:

El propòsit principal de les cooperatives és satisfer les necessitats comunes dels seus membres, mentre que el propòsit principal de la majoria de les empreses inversores és maximitzar el benefici per als accionistes.

Una estructura de control diferents:

Les cooperatives utilitzen el sistema democràtic “una persona = un vot”, i no el sistema d’un vot per acció utilitzat per les empreses de capital. Això ajuda a la cooperativa a servir la necessitat comuna, més que no la individual, i és una manera de garantir que les persones, i no el capital, controlen l’empresa.

Una assignació diferent del lucre:

En les cooperatives, els beneficis es distribueixen sobre la base de l’ús que fan els socis i sòcies de la cooperativa, no en funció del nombre d’accions que posseeixen. Les cooperatives també tendeixen a invertir els seus beneficis en la millora de servei als seus membres i promoure el benestar de les seves comunitats.

ASPECTES CLAUS D'UNA COOPERATIVA Propietat:

Les cooperatives són organitzacions democràtiques propietat dels seus membres, que participen en la cooperativa sobre la base d'un membre, un vot.

Propòsit:

Les cooperatives existeixen per crear valor per als seus membres.

18

Valors:

Les cooperatives es basen en els valors de l'autoajuda, l'auto-responsabilitat, democràcia, igualtat i equitat.

Servei:

La majoria de les cooperatives operen localment i proporcionen serveis als seus membres i comunitats.

Longevitat:

La taxa de supervivència de les cooperatives és més gran que la de la resta d'empreses.


L’ECONOMIA SOCIAL I SOLIDÀRIA A L’ALTA SEGARRA

FILOSOFIA COOPERATIVA; AUTOAJUDA, AUTORESPONSABILITAT, DEMOCRÀCIA, IGUALTAT, EQUITAT I SOLIDARITAT Les cooperatives neixen a mitjans del segle XIX, quan la classe obrera i els petits empresaris i artesans intentaven millorar les condicions laborals i econòmiques en què treballaven creant el seu propi lloc de treball o agrupant-se amb persones en condicions similars: d’aquesta manera, es van anar establint unes pautes de funcionament intern pròpies. Les empreses desenvolupen la seva pròpia cultura, sense que per això hi influeixi la forma jurídica. En el cas de les cooperatives, a més, hi incidiran una sèrie de valors que orientaran o marcaran la ma-

nera de ser de l’organització, definint la pròpia identitat cooperativa. Les cooperatives es basen en els valors d’autoajuda, autoresponsabilitat, democràcia, igualtat, equitat i solidaritat. En la tradició dels seus fundadors, els membres de les cooperatives creuen en els valors ètics d’honestedat, transparència, responsabilitat social i preocupació pels altres. Les cooperatives són hereves d’una llarga trajectòria històrica, configurades entre la pluralitat i diversitat d’orígens, però

Implicació, participació i transparència

Xarxa

Futur

totes amb uns valors i principis comuns que s’han anat forjant al pas dels anys: des dels principis i valors formulats pels pioners de Rochdale fins als formulats per l’Aliança Cooperativa Internacional (ACI) en el congrés celebrat a Manchester el 1995. Aquests principis doten les cooperatives d’un marc ideològic propi, ja que esdevenen directrius a través de les quals els cooperativistes s’esforcen per desenvolupar les seves organitzacions cooperatives. Són inherentment principis pràctics, actualitzats i modelats per generacions d’experiència que enriqueixen amb el seu pensament filosòfic.

Model d’empresa cooperatiu

Interès col·lectiu i territorial

Formació i informació

Intercooperació

19


02 ELS PRINCIPIS COOPERATIUS 1r PRINCIPI: Participació voluntària i oberta: Les cooperatives són organitzacions voluntàries, obertes a totes les persones capaces de fer-ne servir els serveis i disposades a acceptar les responsabilitats de ser-ne sòcies, sense discriminació social, política, religiosa, racial o sexual.

2n PRINCIPI: Gestió democràtica: Les cooperatives són organitzacions gestionades democràticament per les persones sòcies, que participen activament a l'hora d'establir-ne les polítiques i prendre decisions. Els homes i les dones escollits per representar i gestionar les cooperatives en són responsables davant les persones sòcies.

3r PRINCIPI: La participació econòmica dels socis: Les persones sòcies contribueixen equitativament al capital de les cooperatives. Una part d'aquest capital és de propietat comuna de la cooperativa. D'altra banda,

les persones sòcies reben una compensació limitada en relació al capital aportat i són qui assignen els excedents per al desenvolupament de la cooperativa, mitjançant l'establiment de reserves, una part de les quals seran irrepartibles, per beneficiar als socis/es en proporció a les seves operacions amb la cooperativa i per al suport d'altres activitats que siguin aprovades.

4t PRINCIPI: Autonomia i independència: Les cooperatives són organitzacions autònomes d'autoajuda gestionades per les persones sòcies. Si signen acords amb altres organitzacions, governs inclosos, o bé si aconsegueixen capital de fonts externes, ho fan en termes que assegurin el control democràtic per part de la massa social i mantinguin l'autonomia cooperativa.

5è PRINCIPI:

sentants escollits, als càrrecs directius i als treballadors/es per tal que puguin contribuir d’un manera eficaç al desenvolupament de les cooperatives. Aquestes informen el gran públic, especialment els joves i els líders d’opinió, de la naturalesa i els beneficis de la cooperació.

6è PRINCIPI: Cooperació entre cooperatives: Les cooperatives serveixen el seu teixit social de la manera més eficaç, possible i enforteixen el moviment cooperatiu treballant conjuntament amb estructures locals, regionals, nacionals, i internacionals.

7è PRINCIPI: Interès per la comunitat: Les cooperatives treballen per aconseguir el desenvolupament sostenible de les seves comunitats mitjançant polítiques aprovades pel seu teixit social.

Educació, formació i informació: Les cooperatives proporcionen educació i formació a les persones sòcies, als repre-

MARC LEGAL ACTUAL Actualment, a Catalunya, les cooperatives es regulen en base a la nova Llei 12/2015, del 9 de juliol, de cooperatives, aprovada el 18 de juny de 2015. Aquesta llei ha introduït diversos canvis, els quals, tal com explica el preàmbul de la llei, responen a cinc objectius bàsics: fomentar la creació de cooperatives, reforçar les vies de finançament intern, millorar la gestió empresarial, assolir un major dimensionament del sector cooperatiu i simplificar i eliminar càrregues.

20

Els principals canvis que aporta la nova normativa, de forma sintetitzada, són:

Introduir un nou tipus de cooperativa: la cooperativa rural.

Reduir de tres a dos el nombre mínim de socis per constituir una cooperativa.

Introducció de nous elements per facilitar la incorporació de capital a la cooperativa.

Incorporar un nou tipus de soci: el soci temporal.

Regulació del web corporatiu.

Regular un procediment accelerat de constitució: procediment exprés.

Canvis en els òrgans socials i les seves competències.


L’ECONOMIA SOCIAL I SOLIDÀRIA A L’ALTA SEGARRA

TIPOLOGIA DE COOPERATIVES A efectes d'aplicació de la Llei de Cooperatives de Catalunya, les cooperatives es podran classificar d'acord amb els següents criteris:

Per la seva base social: cooperatives de primer grau i cooperatives de segon grau. Per la seva estructura socioeconòmica: cooperatives de produc-

ció (l’objectiu és millorar la renda dels associats, ja siguin petits empresaris, professionals per compte propi o persones físiques que cooperativitzen el treball) i cooperatives de consum (l’objectiu és obtenir estalvi de les rendes dels associats, ja siguin empreses o persones).

Per la classe d'activitat que constitueixi el seu objecte social (segons la regulació específica a la llei vigent): cooperatives agràries, cooperatives de serveis, cooperatives de treball associat, cooperatives de consumidors i usuaris,

cooperatives d'habitatges, cooperatives de crèdit, cooperatives d’assegurances, cooperatives sanitàries, cooperatives d’ensenyament, cooperatives marítimes, cooperatives integrals, i cooperativa rural.

En termes generals es presenten tres formes d'agrupació de persones per crear una cooperativa:

- Col·lectiu de persones que com a treballadores tenen el control i la propietat de l'empresa, la qual pot desenvolupar qualsevol activitat econòmica. En aquest cas, parlem de cooperatives de treball. - Col·lectiu de persones que s'agrupen per satisfer unes necessitats de serveis, béns o productes.

Els membres associats en són la clientela. En funció del producte o dels serveis (activitat econòmica) que reben els clients-socis, parlem de cooperatives sanitàries, cooperatives d'habitatge, cooperatives d'assegurances, cooperatives de crèdit, cooperatives d'ensenyament o de cooperatives de consum en general. - Col·lectiu d'empresaris, productors, titulars d'explotacions, professionals per compte propi que intercooperen i s'agrupen per processar o comercialitzar els seus productes o, també, per adquirir béns o serveis. En funció del tipus de persones físiques que agrupen parlem de cooperatives agràries, cooperatives de serveis i cooperatives de segon grau.

TIPOLOGIA DE COOPERATIVES SEGONS FORMES D’AGRUPACIÓ DE PERSONES COOP. DE TREBALL Tot tipus d’activitat professional D’inserció

COOP. DE SERVEIS, BÉNS O PRODUCTES Sanitàries D’habitatge D’assegurances De crèdit D’ensenyament De consum en general

COOP. DE PROFESSIONALS, PRODUCTORS, EMPRESARIS O TITULARS D’EXPLOTACIONS Agràries De serveis (ex forestals) De segons grau

21


02 ÒRGANS SOCIALS D’UNA COOPERATIVA La Llei de cooperatives regula l’existència de diversos òrgans d’administració de les cooperatives com també el seu funcionament:

ASSEMBLEA GENERAL És l’òrgan sobirà d’expressió de la voluntat social. El tret diferencial de la cooperativa vers altres formes jurídiques es troba en el fet que les decisions a l’Assemblea General es prenen segons el principi general d’una persona un vot, sense tenir en compte la participació en el capital (art. 48 Llei 12/2015). A l’assemblea s’ha de debatre i decidir qualsevol matèria que li hagi estat atribuïda expressament per la Llei o per els estatuts socials. L’assemblea general ordinària, convocada pel Consell Rector, es celebra una vegada a l’any, la resta d’assemblees que es puguin portar a terme tenen la consideració d’extraordinàries. (art. 43 Llei 12/2015)

CONSELL RECTOR És l’òrgan d’administració de la cooperativa i té atribuïda la representació i el govern de la societat. (art. 53 Llei 12/2015). Els membres del Consell Rector (com a mínim 3, excepte en el cas de les cooperatives de 2 socis) són elegits per l’Assemblea General per un període no superior a 5 anys. Els càrrecs poden ser reelegibles una sola vegada llevat que l’assemblea general en decideixi la reelecció per més períodes. El funcionament intern del Consell Rector es troba regulat als estatuts socials. Amb caràcter general, els membres del Consell Rector han de tenir la consideració de persona sòcia, llevat que els estatuts socials hagin previst l’existència de membres que no siguin socis, els quals en cap cas poden superar en nombre la quarta part del total de membres.

INTERVENTORS DE COMPTES Els estatuts poden preveure l’existència d’aquesta figura, que sempre ha de ser en nombre senar. La principal funció és la de presentació de l’informe de comptes anuals i altres documents comptables a l’assemblea. (art. 65 Llei 12/2015)

COMITÈ DE RECURSOS Existeix quan així es marqui en els Estatuts. La seva funció és tramitar i resoldre els recursos contra les sancions que el Consell Rector imposi als socis. (art. 68 Llei 12/2015) Els membres del Comitè de Recursos (com a mínim 3) són elegits per l’Assemblea General entre els socis.

Objecte social Motiva i mou

Consell Rector

Assemblea general Socis

Comitè de recursos

22

(de treball, de serveis, etc...)

Objecte social

Interventors de comptes


L’ECONOMIA SOCIAL I SOLIDÀRIA A L’ALTA SEGARRA

TIPOLOGIA DE SOCIS D’UNA COOPERATIVA El sistema de funcionament democràtic pel qual es regeixen les cooperatives fa que la regulació social i el règim de vinculació dels socis sigui un aspecte molt important a tenir en compte per a la correcta gestió de la cooperativa. En aquest sentit, la Llei de Cooperatives regula l’existència de diversos tipus de socis, així com el funcionament dels òrgans socials. Els estatuts socials de la cooperativa poden establir que aquesta tingui, a banda dels socis comuns, socis de treball, socis col·laboradors i socis temporals. (art. 23 Llei 12/2015):

SOCI COMÚ Són els vinculats a una cooperativa mitjançant un vincle social de durada indeterminada i que duen a terme l'activitat cooperativitzada. (art. 24 Llei 12/2015).

SOCI DE TREBALL En qualsevol cooperativa que no sigui de treball associat, és el soci que participa de la gestió i govern de la cooperativa i que aporta el seu treball a la cooperativa. S’assimila al soci treballador (soci comú de les cooperatives de treball associat) i ha de ser una persona física. (art. 25 Llei 12/2015).

SOCI COL·LABORADOR Persona física o jurídica, pública o privada, que sense dur a terme l’activitat cooperativitzada principal, col·labora en la consecució de l’objecte social de la cooperativa. La col·laboració pot consistir en la participació en activitats de caràcter auxiliar, secundari, accessori o complementari a l’activitat principal o només a l’aportació de capital. (art. 26 Llei 12/2015).

SOCI TEMPORAL Persona sòcia que té un vincle social de durada determinada amb la cooperativa i que no pot excedir els 5 anys. (art. 27 Llei 12/2015).

23


02 ELS FONS SOCIALS DE LES COOPERATIVES Les cooperatives es doten de fons de reserva obligatoris i si s’escau també de fons de reserva voluntaris.

FONS OBLIGATORIS Les cooperatives, a més de les reserves legals o estatutàries que calguin, estan obligades a constituir un fons de reserva obligatori, que no es pot repartir entre els socis, que té la finalitat de consolidar econòmicament la societat.

ques cooperatius, empresarials, econòmics i professionals. - La promoció de les relacions intercooperatives. - La promoció d’activitats culturals, professionals i existencials per als socis de la cooperativa, els seus treballadors, l’entorn local i la comunitat en general, i també la difusió del cooperativisme.

- Com a mínim el 10 % dels excedents cooperatius i beneficis extracooperatius, d’acord amb l’article 81 de la Llei 12/2015. - Les sancions de caràcter econòmic que per via disciplinària, la cooperativa imposi als seus socis. - Subvencions i donacions per aquestes finalitats.

Trobem dos tipus de fons obligatoris:

FONS DE RESERVA OBLIGATORI (FRO) - Com a mínim el 20% dels excedents cooperatius nets. - Com a mínim el 50% dels beneficis extracooperatius. - Les deduccions sobre les aportacions obligatòries en els supòsits de baixa injustificada o expulsió dels socis. - Les quotes d’ingrés i/o periòdiques 100 % de les plusvàlues, en els termes establerts en l’article 81.1c de la Llei 12/2015). FONS D’EDUCACIÓ I PROMOCIÓ DE COOPERATIVES (Llei 12/2015, del 9 de juliol, de cooperatives art. 85)

El fons d’educació i promoció de cooperatives es destina a:

- La formació dels socis i dels treballadors en els principis i tècni-

24

- L’atenció a objectius d’incidència social i de lluita contra l’exclusió social. - El pagament de les quotes de la federació a la qual pertany, si escau, la cooperativa. - Les accions que fomenten la responsabilitat social empresarial, incloses les de foment d’una igualtat de gènere efectiva. - La promoció de la creació de noves empreses cooperatives i el creixement de les cooperatives ja constituïdes mitjançant aportacions dineràries a les federacions de cooperatives o a entitats sense ànim de lucre dedicades al foment del cooperativisme, perquè aquestes els ofereixin vies de finançament. Es tracta d’un fons irrepetible entre els socis i inembargable, i es constitueix amb:

ALTRES FONS SOCIALS L'assemblea general pot acordar l'aplicació d'altres tipus de fons i els estatuts en regularan els criteris i el caràcter de repartibles o irrepartibles. Parlem dels fons de reserva voluntaris, els fons de retorns cooperatius...

FONS DE RESERVA VOLUNTARIS El fons de reserva voluntari té la mateixa finalitat que el fons de reserva obligatòri però a diferèrencia d’aquest la seva dotació no es obligatòria. Poden ser de caràcter repartible o irrepartible entre els socis. En el primer cas, els estatuts han d'establir els criteris d'individualització de les reserves d'aquests fons per a cada soci i els supòsits i els requisits per repartir-los o imputar-los efectivament. En el cas de ser irrepartibles els estatus regularan els criteris i els fins al que es destinaran. (no estic segura que sigui així però...)


L’ECONOMIA SOCIAL I SOLIDÀRIA A L’ALTA SEGARRA

FONS D’EDUCACIÓ I FOMENT DE COOPERATIVES FONS DE RESERVA OBLIGATORIS

50% 10%

*Projectes socials o Fons de reserva voluntari per Cooperatives sense ànim de lucre

Objecte social

REPARTIBLE ENTRE ELS SOCIS*

25


02 LA COOPERATIVA COM ENTITAT SENSE AFANY DE LUCRE Segons l’article 144 de la Llei de cooperatives, als efectes de concursos públics, de contractació amb ens públics, de beneficis fiscals, de subvencions i, en general, de tota altra mesura de foment que hi sigui aplicable, tenen la mateixa condició que la resta d'entitats sense ànim de lucre les cooperatives en els estatuts socials de les quals s'especifiqui expressament que: a) Els excedents de lliure disposició, un cop ateses les dotacions als fons obligatoris, no es distribueixen entre els socis, sinó que es destinen, mitjançant una reserva estatutària irrepartible, a les ac-

tivitats pròpies d'aquesta classe de cooperativa, a la qual es poden imputar totes les pèrdues, de conformitat amb allò que estableix aquesta llei. b) Els càrrecs de membre del consell rector i els de la intervenció de comptes no són remunerats, sens perjudici que les persones que els ocupen puguin ésser rescabalades de les despeses originades en l'exercici del càrrec. Si hi ha persones que no són sòcies que formin part del consell rector, aquestes sí que poden ésser remunerades, sense que aquesta circumstància alteri la condició d'entitat sense ànim de lucre.

c) Les aportacions dels socis al capital social, tant les obligatòries com les voluntàries, no poden meritar un interès superior a l'interès legal del diner, sens perjudici de les actualitzacions corresponents. d) Les retribucions dels socis treballadors o, si escau, dels socis de treball i del personal que treballi per compte d'altri no poden superar el 150% de les retribucions que, en funció de l'activitat i categoria professional, estableixi el conveni col•lectiu aplicable al personal assalariat del sector i de la zona corresponent.

LA COOPERATIVA D’INICIATIVA SOCIAL - INSERCIÓ SOCIOLABORAL Segons l’article 143 de la Llei de cooperatives, són reconegudes com d'iniciativa social les cooperatives que tenen per finalitat la integració laboral, la plena inserció o la defensa de persones o col•lectius amb dificultats especials d'integració o afectats per qualsevol tipus d'exclusió social o limitació de llurs drets socials, o bé la satisfacció de necessitats socials no ateses, o ateses insuficientment, pel mercat, mitjançant les activitats que determinin els estatuts socials respectius. Aquestes cooperatives, independentment de la classe que siguin, han de complir, en tot cas, els requisits establerts per l'article 144. Per assolir llur finalitat, l'objecte social d'aquestes cooperatives pot ésser la prestació de serveis assistencials, mitjançant activitats terapèutiques, sanitàries, residencials, d'atenció domiciliària, educatives, culturals, recreatives i altres de naturalesa social, o bé qualsevol mena d'activitat econòmica.

26

Si l'objecte d'una cooperativa és la inserció plena de persones amb discapacitat física, psíquica o sensorial, pot ésser integrada, conjuntament o indistintament, per aquestes persones, llurs tutors i el personal d'atenció. Els socis amb discapacitat que hagin deixat de complir alguna de les activitats de la cooperativa tenen dret preferent de reincorporació en l'activitat sobre tota altra persona que no hi hagi estat vinculada abans. Així mateix, el soci amb discapacitat que sigui donat de baixa també té dret preferent de reincorporació. Les cooperatives d'iniciativa social poden establir en els estatuts respectius la participació de voluntaris en la realització de l'objecte social. S'ha d'establir estatutàriament el règim dels voluntaris, tot respectant-ne la normativa reguladora. Els voluntaris tenen dret a assistir a les assemblees generals, amb veu i sense vot, i poden designar una persona que els

representi en les reunions del consell rector, amb veu i sense vot. Les cooperatives han de respondre dels danys i perjudicis que puguin causar els voluntaris com a conseqüència de llur activitat en la cooperativa en els termes establerts per la legislació específica.


L’ECONOMIA SOCIAL I SOLIDÀRIA A L’ALTA SEGARRA

LA INTERCOOPERACIÓ: ALIANCES I ESTRATÈGIES COM A PRINCIPI COOPERATIU La intercooperació és i ha estat sempre una de les característiques diferenciadores de les societats cooperatives. La mateixa existència va molt lligada a la unió i l’ajut mutu per assolir unes finalitats comunes. La intercooperació en l’àmbit de la representació és un recurs sobradament superat en el cooperativisme: des dels seus inicis el moviment cooperatiu s’ha organitzat i estructurat a través de les organitzacions representatives (federacions i confederacions) a nivell nacional, estatal i internacional. A nivell català existeix la Confederació de Cooperatives de Catalunya, que agrupa diferents funcions, en funció de la tipologia de cooperatives que agrupa.

A nivell català existeix la Confederació de Cooperatives de Catalunya que agrupa les següents federacions: •

Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya

Federació de Cooperatives de Consumidors i Usuaris de Catalunya

Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya

Federació de Cooperatives d’Habitatge de Catalunya

Federació de Cooperatives d’Ensenyament de Catalunya

Federació de Cooperatives de Serveis i Transportistes de Catalunya

Altrament, hi ha un altre tipus d’intercooperació que, ara més que mai, esdevé clau per a la generació de col·laboracions que tinguin la capacitat necessària per operar en el mercat actual: parlem de la intercooperació empresarial, aquella que, en lloc de competir, comparteix recursos entre empreses, sigui de temps, materials, financers, i sobretot de coneixement, sigui per compartir o per crear eines conjuntes. Una aposta per una cooperació entre empreses que permeti generar capacitats que individualment seria impossible d’assolir i que alhora possibiliti una permanència competitiva en el mercat: gestió i creació col·lectiva de centres d’investigació, desenvolupament de la internacionalització, centres propis d’ensenyament i col·locació, instruments financers...D’aquesta manera, l’intercanvi passa a ser un actiu empresarial fonamental.

27


03

3. RECURSOS I EXPERIÈNCIES

RECURSOS DE L’ECONOMIA SOCIAL I SOLIDÀRIA cooperatius, així com els compromisos i voluntats vinculats a la responsabilitat social.

Confederació de Cooperatives de Catalunya Fundada el 1984, la Confederació de Cooperatives de Catalunya és una organització empresarial sense afany de lucre i, segons indica la Llei 12/2015 de cooperatives, l’òrgan màxim de representació de les cooperatives i de les federacions, i també el màxim interlocutor amb l’Administració. Està integrada per les sis federacions de cooperatives de Catalunya, cadascuna amb la seva pròpia estructura, història i particularitats, les quals agrupen diferents branques cooperatives que abasten tots els sectors d’activitat, així com tot el territori de Catalunya. CoopCat fonamenta el seu projecte empresarial en els valors de servei, professionalitat, dinamisme i corresponsabilitat i segueix els valors definidors de l’ètica empresarial cooperativa de gestió democràtica, participació activa, cooperació, autonomia, independència i sostenibilitat. Aquests valors, compartits i socialitzats, complementen els principis

28

Les cooperatives promouen la participació dels membres, l’ocupació estable, la innovació, l’arrelament al territori i el desenvolupament local.

La nostra missió és ser l’òrgan representatiu i d’interlocució del conjunt del cooperativisme català i donar cohesió a la diversitat del món cooperatiu d’acord amb els principis cooperatius de l’Aliança Cooperativa Internacional.

Existeixen cooperatives de treball a tots els àmbits i sectors, des de l’atenció a les persones, les energies renovables, la comunicació o la indústria, entre d’altres.

www.cooperativescatalunya.coop

Juntes, les cooperatives catalanes generen uns 4.600 milions d’euros i representen el 3% del PIB.

C/ Premià, 15, 2a planta - 08014 Barcelona G - 08944944 Tel: 93 332 36 82 ccc@cooperativescatalunya.coop

www.cooperativestreball.coop C/ de Premià 15, 1ª planta 08014 Barcelona Tel: 93 318 81 62

Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya La Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya és una organització empresarial íntegrament dedicada a la creació, el creixement i la promoció de les més de 3.000 empreses cooperatives de treball que, dia a dia, enforteixen l’economia i la nostra societat en base a principis democràtics.

Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya A principis dels anys 80, un grup de persones van creure en la necessitat d’articular una entitat que conferís representació a l’històric moviment cooperatiu agrari català.


L’ECONOMIA SOCIAL I SOLIDÀRIA A L’ALTA SEGARRA

Així va néixer la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, constituïda formalment l’any 1983 a l’empara de Llei de Cooperatives de Catalunya. Des d’aleshores, la Federació ha esdevingut l’òrgan de representació i defensa del cooperativisme agrari amb la finalitat de reforçar l’activitat econòmica i social d’aquest sector, i ha fet extensiu el seu compromís al conjunt de la població agrària i el món rural. Així mateix, contribueix al desenvolupament de les empreses cooperatives amb recursos per potenciar el creixement, la millora constant i la competitivitat de les seves associades. A Catalunya, hi ha 231 cooperatives federades que aglutinen més de 76.500 socis i generen més de 4.000 llocs de treball. La facturació agregada se situa en uns 1.500 milions d’euros. La seu social de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya és la Casa de l’Agricultura a Barcelona, on comparteix edifici amb la resta d’organitzacions representatives del sector agroalimentari català. A Lleida, també té oberta una oficina amb la finalitat de garantir un servei de proximitat al territori. www.cooperativesagraries.cat OFICINA DE BARCELONA Casa de l’Agricultura C/ d’Ulldecona, 21-33, 3a - 08038 Barcelona Tel: 932 260 369 | fcac@fcac.coop OFICINA DE LLEIDA C/ d’Anselm Clavé, 2, 2n 2a 25007 Lleida Tel: 973 247 982 | lleida@fcac.coop

Xarxa d’Economia Solidària (XES)

Fira d’Economia Social i Solidària de Catalunya

La Xarxa d’Economia Solidària (XES) és una organització formada per més de 300 sòcies. Defensa un sistema econòmic respectuós amb les persones, el medi ambient i els territoris que funciona sota criteris democràtics, d’horitzontalitat, transparència, equitat i participació. L’economia solidària contempla una nova forma de produir, distribuir i consumir, i representa una alternativa viable i sostenible per satisfer les necessitats individuals i globals.

És un esdeveniment anual referent que vol mostrar l’ampli i variat ventall d’experiències i projectes de l’àmbit de l’economia social i solidària que existeixen al territori català.

La XES comença a gestar-se a mitjans dels anys 90, en un procés iniciat entre cooperatives catalanes i brasileres durant el Fòrum Social Mundial de Porto Alegre. Després d’un llarg procés de debat i reflexió contínua, amb l’impuls de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya, el naixement de la XES culmina amb la signatura del manifest de constitució, el novembre de 2002, i la posterior Assemblea Plenària de Constitució, el febrer de 2003.

La primera edició de la Fira va celebrar-se el 2012 i des d’aleshores s’ha convertit en una cita imprescindible per al sector cada mes d’octubre. A la Fira hi són representats tots els productes i serveis necessaris per cobrir les necessitats de la vida quotidiana de les persones: habitatge, alimentació, lleure, coneixement, cooperativisme, comercialització justa, serveis a persones i empreses, finances i assegurances ètiques, inserció laboral, emprenedoria social, energies renovables, formació i educació, etc. www.fesc.xes.cat

www.xes.cat C/ Bailèn, 5 baixos - 08010 Barcelona

COOP57, SCCL - Serveis financers ètics i solidaris COOP57 és una cooperativa de serveis que destina els recursos propis a donar préstecs a projectes d’economia social que promoguin l’ocupació, fomentin el cooperativisme, l’associacionisme i la solidaritat en general, i promoguin la sostenibilitat sobre la base de principis ètics i solidaris. S’inverteix en projectes amb un alt contingut social i valors ètics i so-

29


03 lidaris. Les persones i les entitats que dipositen els estalvis a COOP57 participen en l’establiment dels principis i criteris d’inversió i en la gestió dels recursos. Es gestionen els recursos amb criteris democràtics i de transparència. Informa’t! www.coop57.coop Barcelona 08006 accio@pangea.org Tel: 93 217 02 88

de forma conjunta amb els diferents actors socials de Catalunya. Durant els últims anys ha fet una aposta per al desenvolupament d’aquesta economia a través de diferents polítiques públiques i mesures per a l’estudi, la visibilitat, el creixement i l’enxarxament del sector. Al seu portal web, hi podeu trobar tot tipus d’informació sobre l’economia social i cooperativa i tot tipus de recursos per a la creació, creixement i consolidació de cooperatives, així com el Butlletí de l’Economia Social i Cooperativa de Catalunya. treball.gencat.cat/ca/ambits/economia_social/

PAM A PAM Pam a Pam és el mapa col·laboratiu que mostra iniciatives de consum responsable i d’economia solidària a Catalunya, una iniciativa de SETEM i la Xarxa d’Economia Solidària (XES) per transformar el nostre entorn a partir de la cistella de la compra. Cada cop hi ha més alternatives que ofereixen productes de proximitat, que ens deixen invertir els nostres diners en una banca coherent amb els nostres valors, que permeten el subministrament d’energia verda i renovable a la llar, una vida més comunitària… Pam a Pam t’ofereix informació sobre totes aquestes iniciatives que tens a prop de casa! www.pamapam.org

Departament de Treball. Direcció d’Economia Social i Cooperativa La Direcció General d’Economia Social, el Tercer Sectors, les Cooperatives i l’Autoempresa treballa per enfortir tot l’ecosistema de l’Economia Social i Cooperativa

30

ARACOOP Aracoop és un programa marc de cooperació publicoprivada, promogut pel Departament d’Empresa i Ocupació en el context de Catalunya Emprèn, amb la participació de la Confederació i les Federacions de cooperatives. Vol posar en valor l’economia social i cooperativa com a model empresarial estratègic i transformador de realitats socials, per promoure i ampliar les empreses de l’economia social.

Nexe, Quaderns d’Autogestió i Economia Cooperativa Nexe, Quaderns d’Autogestió i Economia Cooperativa, és una publicació digital semestral del cooperativisme català, editada per la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya. Des de 1997, Nexe s’ha dedicat a reflexionar i debatre sobre el cooperativisme en particular, i l’economia social i solidària en general. Hi trobarem articles, entrevistes, documents i ressenyes que tracten temes de gestió democràtica i participativa, intercooperació o responsabilitat social empresarial, fins a d’altres centrats en el treball cooperatiu, les finances ètiques, el consum responsable o les alternatives econòmiques que inclouen el cooperativisme i l’economia social i solidària. En aquests moments, Nexe s’ha convertit en una lectura obligada per a les persones interessades en el cooperativisme. www.nexe.coop Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya C/ de Premià, 15, 1r - 08014 Barcelona Tel: 93 318 81 62 a/e: nexe@nexe.coop

Informa-te’n! aracoop.coop

Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central L’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central és un nou espai de trobada i coordinació que neix amb l’aposta clara d’im-


L’ECONOMIA SOCIAL I SOLIDÀRIA A L’ALTA SEGARRA

pulsar l’economia social i cooperativa en aquest territori. Aquest és un dels 10 ateneus cooperatius que s’han creat aquest final de desembre a Catalunya en el marc del programa Aracoop a partir d’una iniciativa del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat. L’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central és l’espai de trobada, aprenentatge i reflexió col·lectiva, cooperació i transformació social de l’Anoia, el Bages, el Berguedà, el Moianès, Osona i el Solsonès. En el cas de la Catalunya Central l’ateneu és promogut i gestionat des de 6 cooperatives sense afany de lucre; L’ARADA SCCL, Dies d’Agost SCCL, Sambucus SCCL, GEDI SCCL, SET-C SCCL, i FRESCOOP SCCL. La missió dels Ateneus Cooperatius és donar visibilitat a l’economia social i cooperativa, fomentar la creació de noves empreses de l’ESS i generar riquesa i ocupació de qualitat als territoris. Cada Ateneu Cooperatiu té per objectiu donar suport a la creació de 30 empreses de l’economia social i cooperativa, promoure 50 insercions en empreses de l’economia social i atendre 1.000 persones. La visió dels Ateneus Cooperatius és esdevenir un espai de referència al territori i la porta d’entrada de tots els recursos de l’economia social, que es caracteritzi per oferir un servei de qualitat, útil i pràctic. www.coopcatcentral.cat Palau Firal - C/ Castelladral, 5-7 Despatx 5 (Oficines CEDEM) Pol. Industrial Els Dolors - 08243 Manresa Tel: 93 524 16 24 ateneucooperatiucc@gedi.org

Associació de Municipis per l’Economia Social i Solidària El passat 17 de maig es va constituir l’Associació Xarxa de Municipis per l’Economia Social i Solidària (XMESS) amb 32 municipis fundadors. A dia d’avui ja en formen part al voltant de 50 municipis i altres organismes, com el Consell Comarcal del Berguedà. L’objectiu fundacional de l’associació és promoure, reforçar i consolidar l’economia social i solidària, fixar objectius i estratègies comunes i fomentar la cooperació i l’acció conjunta dels diferents municipis a l’hora d’impulsar polítiques públiques. Es tracta, doncs, d’intensificar una estratègia territorial compartida, per fer de l’Economia Cooperativa, Social i Solidària (ESS) un dels instruments principals de superació de les actuals desigualtats socials, de generació d’ocupació de qualitat i, en definitiva, d’impuls d’un nou model socioeconòmic més democràtic, just i sostenible. És la primera associació municipal per fomentar noves formes de produir i consumir democràtiques, solidàries i sostenibles, amb l’objectiu de fer una transició cap a un model econòmic més resistent als efectes de les grans crisis econòmiques En aquests moments, els òrgans de què s’han dotat els ajuntaments adherits per dinamitzar el procés de constitució de l’associació són el grup impulsor, la comissió promotora i les jornades, tots tres oberts als municipis adherits, els quals hi participen a través de personal tècnic i representants polítics. www.mess.cat info@mess.cat

31


04

4. L’ECONOMIA SOCIAL A L’ALTA SEGARRA I RODALIES

PROJECTES ASSOCIATIUS d’espectacles i balls, com una programació d’arts escèniques, l’Escola de Teatre Musical, l’Escola d’Estiu de Teatre Musical, el Campionat de Botifarra de la Festa Major, i activitats de formació, conferències, presentacions de llibres, etc.

El casino de Calaf La Unió Calafina és una entitat cultural coneguda, popularment, com El Casino de Calaf. Va ser fundada el 23 de novembre de 1896. Al principi va ser fundada per al cant artístic, sense caràcter polític ni religiós, i per complir tot tipus d’activitats lúdiques i d’oci com teatre, balls, etc. L’any 1931 es va inaugurar el local actual per poder desenvolupar millor les seves funcions. En l’actualitat té més de 200 socis i es fan tot tipus d’activitats, com ara un ball setmanal, cada diumenge a la tarda, i l’entitat acull diverses festes d’organització pròpia o d’altres entitats de la vila com Carnestoltes, Cap d’any, Nadal, la Festa del soci i l’arribada dels patges reals, entre altres. Aquest passat 2016 s’han celebrat els 120 anys de l’entitat amb la promoció de diferents activitats lúdiques i culturals. Durant l’any fan múltiples activitats per a diferents públics, tant de programació

32

www.casinodecalaf.cat Avda. de la Pau, 30 - 08280 Calaf Tel: 93 869 83 77

La Polseguera La Polseguera és una associació sense ànim de lucre en què col·laboren una trentena de joves. Neix fruit amb la il·lusió i ganes de generar canvis a l’Alta Segarra. De caràcter assembleari i participatiu, el seu objectiu és revifar les festes populars, dinamitzar actes i activitats tant socials com culturals col·laborant amb altres entitats i creant, així, un teixit col·lectiu a Calaf i rodalies. En els seus estatuts es defineixen com una entitat que promou el coneixement i promoció del territori, l’organització de festes populars, el foment de la igualtat entre homes i dones, i la participació de

la gent de Calaf i rodalies en l’organització i la creació de festes populars. També té l’objectiu de treballar en la coordinació del teixit associatiu del territori així com en la promoció, divulgació i difusió de la cultura popular. L’entitat s’ha fixat com a objectiu proper fer xerrades i exposicions per a una transformació social a l’Alta Segarra. Pretén ser una eina d’unió i desenvolupament per al jovent del territori. Organitzen la festa de la Pellofa (el Carnaval de Calaf), les curses de Lokus i altres actes de la Festa Major de Calaf, la revetlla popular de Sant Joan, la festa de Reis i col·laboren en la organització del Festival de música tradicional i popular de Calaf Desfolca’t. 08280 Calaf lapolsdelaterra@gmail.com facebook.com/people/Polseguera-Calaf/


L’ECONOMIA SOCIAL I SOLIDÀRIA A L’ALTA SEGARRA

Associació Cultural i Recreativa La Sigarra L’Agrupació Cultural i Recreativa Sigarra va néixer l’any 1974 i de forma ininterrompuda ha anat desenvolupant diverses activitats al llarg dels anys amb l’objectiu de dinamitzar el nostre poble. Des de la seva creació, les activitats han anat variant; algunes s’han deixat de fer per diverses raons i se n’han organitzat de noves. L’Agrupació compta amb el suport d’uns 140 socis, que col•laboren amb l’entitat a través d’una quota anual i amb el seu treball desinteressat. Algunes de les activitats que realitza són: Cavalcada de Reis Caramelles Caminada Popular de primavera Trobada a la Manresana (Segona Pasqua) Revetlla de Sant Joan Sopar Romà (segon dissabte de juliol) Segona Festa Major (darrer diumenge de setembre) Correllengua (octubre) Caminada Popular de tardor Pessebre Vivent www.acrsigarra.cat/ Cal Calamando, carrer Isidre Forn núm. 1 08281 – Els Prats de Rei acrs.socis@gmail.com acrs.simpatitzants@gmail.com

Casal de Calaf Associació de Productors i Elaboradors del cigronet de l’Alta Anoia El cigronet de l’Alta Anoia és una especialitat local que durant moltes generacions ha passat de pares a fills aconseguint una perfecta adaptació al medi i unes qualitats gastronòmiques excepcionals. Arran d’un campanya de promoció del cigronet del Consorci de Promoció Turística de l’Alta Anoia, es va crear l’Associació de Productors i Elaboradors del Cigronet, que garanteix la qualitat del producte i certifica que el cigró s’ha conreat en aquesta zona i amb la llavor que l’acredita com a cigronet. És un cigró petit, de superfície molt llisa, que augmenta fins a tres vegades el seu volum durant la cocció. El seu gust és molt intens i delicat. La textura és fonent i homogènia, gens farinosa i ferma alhora. La pell, molt fina, harmonitza amb l’interior. El cigronet s’ha cultivat al llarg de la història per a consum propi i el seu cultiu ha passat de pares a fills durant moltes generacions. En els darrers anys, però, el cigronet de l’Alta Anoia ha vist reconeguda la seva excel·lència per experts del món de l’alimentació i de la cuina. www.cigronet.cat

El Casal de Calaf és una entitat fundada l’any 1976, que promou la creació i difusió artística i cultural. L’eix central de l’activitat se centra en la producció i programació d’activitats vinculades a les arts escèniques, ja siguin de tipus musical o teatral. Alhora s’organitzen activitats com cursos, tallers, exposicions i xerrades orientades a complementar l’oferta cultural i formativa de la nostra comarca. Tot això, amb uns equipaments en contínua renovació i unes instal·lacions que s’han ampliat darrerament per poder treballar amb un nivell qualitatiu de primer ordre. Però el que realment dona força a l’entitat és la feina de tota la gent que desinteressadament dedica part del seu temps a organitzar i treballar en les activitats de la casa, així com la xarxa de gairebé 400 socis que són els autèntics coproductors de tot el que fem. El Casal té una voluntat de vincle i obertura tant a la vila de Calaf com a la resta de pobles de l’àrea de l’Alta Segarra. Aquest fet queda reflectit en el gran nombre d’entitats acollides a les nostres instal·lacions, que d’una banda permet el seu propi desenvolupament i de l’altra genera un moviment que ens dona una gran riquesa. www.casaldecalaf.cat Carretera Llarga, 11, Calaf 08280 Tel: 93 869 89 29 info@casaldecalaf.cat

Passeig Josep Mª Llobet amb C1412 info@cigronet.cat

33


04 El Polvorí. Associació de dinamització pedagògica i cultural L’Associació El Polvorí neix el 2013 per tal de dinamitzar el Cafè del Casal de Calaf, amb la voluntat de ser un espai de referència lúdica i cultural al municipi. L’entitat va ser creada per diverses de les persones que organitzaven la Festa Menor de Calaf i camps de treball per a joves. El Cafè del Casal gestiona l’espai de restauració del Casal de Calaf amb un servei d’hostaleria que ofereix esmorzars i sopars a tothom qui ho vulgui, tant si són socis de l’entitat com si no. A més d’això, el Cafè del Casal ofereix una programació estable d’espectacles i actes de petit format en l’espai del vestíbul de l’edifici anomenada Sismes. L’associació té com a objectiu ser un centre de difusió cultural a Calaf i voltants on poder gaudir de conferències, cursos programats i espectacles musicals de petites dimensions per a que encaixin bé en l’espai de l’entrada de l’edifici del Casal. Des del Polvorí es vol remarcar la voluntat de restar oberts a tot tipus de propostes provinents d’altres entitats o persones a títol individual de Calaf i comarca, i es convida a tothom a assistir als actes que organitzem i que podreu seguir a la programació del web. www.cafedelcasal.cat C/ de Galileu Galilei 1, Calaf 08280 info@cafedelcasal.cat www.facebook.com/sismes.cafedelcasal/

34

Altres associacions de l’Alta Segarra que actuen en l’àmbit cultural i social són;

Els Diables de l’Alta Segarra CoopdeCap Coop de Cap és un espai de trobada de persones, entitats i projectes vinculats a l’economia social i solidària de l’Anoia. Neix la primavera del 2016 amb la voluntat d’enxarxar els projectes ja existents, promoure’ls i enfortir-los. Anualment celebra una jornada de divulgació i de tallers sobre consum responsable i sobre economia social. Tel. 669 189 166 coopdecap.anoia@gmail.com Facebook: @CoopdeCap Twitter: @CoopDeCapAnoia

Colla de diables de l’Alta Segarra.

Geganters i Grallers de Calaf Grup de cultura popular i tradicional.

Associació Cultural i Educativa Calamanda Grup de cultura popular catalana a través de la dansa, el ball i el cant. Actualment coordinen el grup de caramelles i dels ballets i volen crear un grup de bastoners i panderetes i un segon grup de ballets. associaciocalamanda@gmail.com

Anifalac Grup de dinamització social a Calaf. Concurs de fotografia. Tallers i xerrades.


L’ECONOMIA SOCIAL I SOLIDÀRIA A L’ALTA SEGARRA

COOPERATIVES

Som Energia

L’Arada creativitat social, SCCL

Taller Àuria

Som Energia és una cooperativa sense ànim de lucre que treballa per canviar el model energètic actual i poder arribar a un model 100% renovable. Les persones sòcies poden contractar electricitat verda, així com invertir part dels estalvis en projectes renovables.

L’ARADA SCCL és una cooperativa de persones que creuen necessària la creació d’espais de participació-acció pel desenvolupament comunitari i sostenible del territori. Porten a terme Plans de Desenvolupament Comunitari al Sud del Solsonès (ACTUA) i a Manresa, acompanyen projectes de desenvolupament local com Territori de Masies, al sud del Solsonès, o a Sant Mateu de Bages, i en altres indrets de la Catalunya Central. Creen espais de reflexió i acció, des del treball en xarxa i la corresponsabilitat col·lectiva, en àmbits diversos com l’economia social, els processos de decisió participativa, el producte local i la memòria oral entre altres.

Taller Àuria és una empresa d’inserció de l’Anoia, la qual disposa d’un ventall molt ampli d’activitats: des de la neteja d’equipaments, empreses i edificis o el manteniment del mobiliari urbà i l’enjardinat, fins a serveis industrials -processos diversos com encelofanats, retractilats i troquelats- o la producció de productes de cosmètica per a tercers.

El grup local de Som Energia a l’Anoia és un espai de trobada entre els socis de la zona amb ganes d’implicar-se. Realitzem activitats com: organització i participació en xerrades, fires, així com altres activitats vinculades al model energètic actual i les alternatives. Per tal de coordinar les activitats del grup es reuneixen cada segon dimarts de mes a les 19:00 al Casal Popular d’Igualada (Rambla de Sant Isidre, 14) La propera reunió serà el dia 12 de setembre. L’assemblea és oberta a tots els socis i persones interessades. www.somenergia.coop anoia@somenergia.coop

www.larada.coop Carrasco i Formiguera 29 baixos, 08242 - Manresa Cal Palà s/n, 08281, Prades (la Molsosa) Tel: 93 8729709 - 672491223 info@larada.coop

Taller Àuria és una empresa que intenta conjuminar la innovació, sobretot pel que fa en mecanització de processos, amb la seva tasca principal: garantir un lloc de treball a persones amb diversitat funcional. En aquest sentit, intenten conjuminar aquests dos elements de manera satisfactòria: el seu càlcul de l’SROI és d’un retorn social de 4 euros per euro invertit. El seu caràcter cooperatiu fa que els seus usuaris en siguin socis treballadors de ple dret, i el seu grau de participació és bastant elevat ateses les seves característiques i el volum de l’empresa. A part

35


04 de l’Assemblea General, la cooperativa disposa d’un model de participació elaborat a partir de les necessitats i mecanismes de participació, i que es basa en comissions de participació obertes a totes les persones, sòcies o no. Pel que fa a la salut dels treballadors, ateses les especificitats d’aquests, a part del pla de salut en què es realitzen controls i revisions periòdics, disposen d’una diplomada en infermeria internalitzada que realitza el seguiment de les persones amb necessitats més concretes.

de maquillatge o audicions, que en molts de casos són gratuïtes. Per altra banda, la ràtio entre el sou més alt i més baix és força baixa (1,6:1) i s’ofereixen formacions puntuals, tant per als socis com per als treballadors, així com la possibilitat de realització d’activitats formatives de manera sostinguda (cursos de ioga). www.teatrenu.com Tel: 677 51 96 25 Sant Martí de Tous - 08712 teatrenu@teatrenu.com

www.auriagrup.cat

Farrés Brothers fa una aposta clara per la internacionalització dels seus espectacles: la seva web està disponible en 5 idiomes -català, castellà, anglès, francès i basc- i alguns dels seus espectacles tenen doblatge, a l’estranger, en 6 idiomes diferents. Així, almenys un 20% de les seves representacions són a diversos països de la Unió Europea, sobretot a França i Itàlia. Per altra banda, en el si de la cooperativa hi ha igualtat salarial, així com una presa de decisions en la qual tots els socis participen de forma activa. A més, intenten normalment intercooperar amb altres cooperatives o artistes a l’hora de presentar nous espectacles, i puntualment amb altres col·laboradors.

Te: 93 801 74 38 cooperativa@auriagrup.cat Igualada - 08700

www.farresbrothers.com

El Molí de Torà Teatre Nu Amb una trajectòria de més de 25 anys -16 com a cooperativa-, Teatre nu és una companyia teatral que destaca per la creació d’espectacles de diversos formats i per a públics diversos, tant adults com infantils. Teatre nu ha fet una aposta clara per la internacionalització dels seus mercats. Els seus espectacles transcendeixen l’àmbit més proper i un tant per cent no gens menyspreable de les seves actuacions són a l’Estat espanyol i per tota la Unió Europea. A aquest efecte, estan molt capacitats per a la comunicació internacional, tant en idiomes de la pàgina web com idiomes de treball. La cooperativa també té mesures que tenen impacte social i cultural, com ara el seu projecte de la Casa del Teatre Nu, on realitzen activitats obertes, complementàries a l’activitat teatral, com ara tallers

36

És una cooperativa que gestiona una fleca al poble de Torà. Es dediquen a la fabricació pròpia de tot tipus de productes flequers i en la mesura del possible de forma artesanal i amb productes de proximitat. A més, gestionen una cafeteria amb terrassa i ofereixen servei de de cafeteria, pizzeria, entrepans i plats combinats duran tot el dia. Plaça de la Creu, 9 25750 Torà (la Segarra) Tel: 973 47 32 63 elmolidetora@gmail.com

Farrés Brothers i Cia Farrés Brothers és una companyia teatral amb una experiència de més de 15 anys sobre els escenaris. Amb projecció europea, els seus espectacles han seduït milers d’infants i joves.

Tel: 93 805 25 20 produccio@farresbrothers.com Òdena - 08711


L’ECONOMIA SOCIAL I SOLIDÀRIA A L’ALTA SEGARRA

37


05 5. PROGRAMA DE FOMENT DE L’ECONOMIA SOCIAL A L’ALTA SEGARRA

PROGRAMA D’ACTUACIONS La passada mostra d’entitats i economia social celebrada a finals de maig posa en valor el pes i la força de les persones que voluntàriament treballen pel nostre poble. Associacions de Calaf i empreses i entitats de l’economia social de l’Alta Segarra i voltants van reunir-se en aquest acte que vam acompanyar amb dues taules d’experiències i debats d’ Economia Social i Solidària a l’Alta Segarra. Des del principi, el cooperativisme i l’economia social han format part de l’agenda de govern de Calaf i l’Alta Segarra. Ara, es vol fer un pas més enllà. Es vol incentivar i promoure les empreses d’economia social i cooperativa, ajudant a fer-les visibles.

L’objectiu de la Mancomunitat de l’alta Segarra i l’Ajuntament de Calaf, amb la col·laboració de l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central, és:

- Donar a conèixer el model cooperatiu i l’economia social al territori de l’Alta Segarra. - Posar en valor l’associacionisme com a font de grans aportacions socials, buscant igualtat i solidaritat entre la gent i el territori.

- Promoure i assessorar a totes les persones que vulguin emprendre aquest camí, aportant les eines, el coneixement i l’assessorament, per assolir el seu objectiu. En aquest darrer quadrimestre de l’any, es desenvoluparà un Pla de Dinamització i Promoció, conjuntament amb la Mancomunitat de l’Alta Segarra i la col·laboració de la Diputació de de Barcelona, fent:

- Activitats formatives. - Posant recursos a l’abast de les persones i de les cooperatives interessades. - Donant a conèixer experiències reals existents prop d’aquí. - Posant en relleu les línies estratègiques de planificació i fomentant el treball en xarxa del sector de les cooperatives i de l’economia social a l’Alta Segarra.

38


L’ECONOMIA SOCIAL I SOLIDÀRIA A L’ALTA SEGARRA

Posarem en calendari sessions informatives a diferents punts de l’Alta Segarra, així com una formació i assessorament a les persones que ho sol·licitin. Totes aquestes activitats que fem, ho fem decidits d’emprendre aquest camí, treballant braç a braç amb la resta de municipis, i dins la Xarxa de Municipis de l’Economia Social i Solidària que va constituir-se el passat 17 de maig. En formen part 32 ajuntaments que representen el 44% de la població de Catalunya (Actualment ja en són 48 municipis).

adherir-s’hi com a membre de ple dret. Per finalitzar, només comentar que aquest camí iniciat, vol tenir continuïtat a partir d’ara, ajudant i promovent accions visibles de l’Economia Social i Solidaria, com ara la mostra d’entitats de Calaf, el mercat de cooperatives del territori més proper o bé els projectes que, des de l’escola, es vagin treballant durant l’any, com la Cultura Emprenedora a l’Escola. Sempre, però, amb la visió d’incorporar cada any noves iniciatives, cooperatives i empreses compromeses en l’Economia Social i Solidària del nostre territori de l’Alta Segarra.

Totes aquestes actuacions previstes es donaran a conèixer el pròxim dijous, dia 14 de setembre, a les 7 de la tarda, en l’acte de presentació del programa d’economia social a l’Alta Segarra, que es farà a la Sala Felip de Calaf.

Volem que Calaf (i els municipis que així ho desitgin), formin part d’aquesta xarxa de Municipis. En els propers mesos és previst -per part de l’Ajuntament de Calaf-

39


essaltasegarra.cat Tel: 93 869 82 49 info@essaltasegarra.cat

HO PROMOU:

AMB EL SUPORT DE:

HO FINANCIA:


Millions discover their favorite reads on issuu every month.

Give your content the digital home it deserves. Get it to any device in seconds.