Revista nĂşmero 5 (Octubre de 2015)
1
AL DIA - RECONÈIXER - L’ENTREVISTA - MANERES DE FER - ACTUALITAT - PAISATGE - EINES
TERRITORI DE MASIES AL DIA TERRITORI DE MASIES AL CONGRÉS DE LA MASIA: Els passats 11, 12, i 13 de març, es va celebrar a l’Institut d’Estudis Catalans de Barcelona, el primer Congrés de la Masia. En el marc d’aquest congrés es van tractar diverses temàtiques relacionades amb l’entorn de la masia catalana, des de les polítiques públiques referents al món rural, el paisatge, la recerca, les noves tecnologies, les explotacions agràries, la producció ecològica i les alternatives, l’estat actual de les construccions i els seu entorn. El congrés de la masia vol ser un punt de trobada entre les diverses entitats i actors que conviuen amb l’entorn rural i viuen d’aprop la seva història, present i futur.
Masies a càrrec de Marina Vilaseca, membre de l’Arada. Creativitat Social, seguidament es va fer una visita guiada al Santuari del Miracle a càrrec de Xavier Poch, i també una visita a la masia Gangolells de la mà de Josep Vilaseca i, finalment, després de dinar, una visita a la masia la Secanella a càrrec de Guillem Nadal.
Un dels llocs que va visitar el Congrés de la masia ve ser el Miracle.
Al primer Congrés de la masia es van tractar diversos temes relacionats amb l’entorn de la masia catalana. En aquest marc, també es van fer diverses visites tècniques en indrets diversos del territori català. Entre d’altres llocs, també es va realitzar una visita a Riner, al Santuari del Miracle.
EL CONGRÉS DE LA MASIA VISITA EL MIRACLE:
La jornada procedí amb la trobada inicial dels assistents al Santuari del Miracle i la presentació del projecte de Territori de
SER-HI PRESENTS:
Ser presents a aquest congrés va suposar la possibilitat de conèixer altres iniciatives que treballen en el mateix entorn així com d’altres idees i projectes amb qui compartir inquietuds. Per altra banda, també va ser una oportunitat per donar a conèixer tant la zona de Territori de Masies com el propi projecte
Territori de Masies es va donar a conèixer a la vegada que podíem conèixer altres projectes i iniciatives similars. Territori de Masies hi va ser present amb la presentació d’un pòster on s’hi exposava el projecte, explicant els seus inicis, amb els objectius que s’hi plantejaven, la metodologia emprada en base a la participació implicativa, així com els resultats i conclusions que se’n extreuen. A més, des de l’Arada també es va participar a la fila zero, intervenint en el debat posterior conduït per Neus Montllor, sobre la masia, la demografia i l’entorn. Al llarg dels tres dies, el cartell va restar penjat a les estances de l’edifici de l’Institut d’Estudis Catalans.
Territori de masies hi va ser present amb un pòster on s’hi exposava el projecte.
2
AL DIA - RECONÈIXER - L’ENTREVISTA - MANERES DE FER - ACTUALITAT - PAISATGE - EINES
TERRITORI DE MASIES AL DIA
NOVA PÀGINA WEB:
Vivim en el món de les noves tecnologies, i Territori de Masies no se’n pot mantenir al marge. Amb internet i la distànica, podem recorrer quilòmetres i conèixer indrets que durant anys ens poden haver resultat desconeguts, per això resulta interessant obrir-nos les portes a aquest món.
Territori de Maies manté les portes obertes al món amb la nova pàgina web. Enguany, amb la diada de Territori de Masies també vam estrenar la nova pàgina web del projecte. Es tracta d’una pàgina web que vol ser més dinàmica i intuïtiva. Aquesta pàgina serà un portal d’informació per totes aquelles persones que, d’una banda, vulguin conèixer Territori de Masies des de fora, i per l’altra, pels qui, des del mateix territori, vulguin saber què s’hi cou o mantenir-se informats del que va succeint.
Vol ser un portal d’informació per totes aquelles persones que vulguin conèixer el projecte i mantenir-se informats des de dins. Esperem doncs, amb aquesta nova pàgina web, obrir les portes al món i que el món pugui ser acollit a Territori de Masies, entès com un espai que reflecteix les seves peculiaritats i curiositats des de les persones que el viuen i també d’aquells que sentin interès per conèixer-lo de la mà dels seu habitants.
3
AL DIA - RECONÈIXER - L’ENTREVISTA - MANERES DE FER - ACTUALITAT - PAISATGE - EINES
RECONÈIXER TIMÓ O FARIGOLA
L’ORENGA L’orenga és una planta aromàtica que es troba fàcilment en aquesta zona, i més encara després del gran incendi forestal de l’any 1998. De l’orenga, se n’aprofita la part florida. La gent de les contrades acostuma a recol·lectar-ne per a fer-la servir com a condiment de certs plats de cuina, i també té altres usos, com l’anticatarral, analgèsic, antiinflamatori o digestiu.
L’orenga serveix per cuinar, jo l’utilitzo per cuinar. Jo sempre la plego a dalt a la muntanya,
estiuejaven a Su, i a l’Avellanosa n’hi havia molta d’orenga, i la senyora en venia buscar aquí. [Emília de l’Avellanosa] Aquesta no l’utilitzo tant. És bona per cuinar. També té altres usos, bona pels nervis. [Claustre de Rovirasansa] ESPERNALLAC
L’espernallac (Santolina chamaecyparissus) és una planta molt aromàtica i molt ramificada, que pot arribar fins als 60 cm d’alçada. Les seves intenses flors grogues, organitzades en botons, desprenen una forta olor i tenen un sabor amarg. Sembla que té diverses qualitats medicinals: és febrífuga i sudorífica, es pot usar com a tònic estomacal, o com a vermífug, entre altres. Les flors seques de l’espernallac s’usava popularment per a prevenir l’aparició d’arnes entre la roba. Calia posar-les dins de saquets de roba als armaris barreja de amb espígol i timó
més amunt (quan vaig a buscar bolets a Andorra) perquè em sembla que està menys contaminada... Aquí n’hi ha molta, d’orenga! La dona del metge Selga de Manresa, a l’estiu
4
El timó o farigola (Thymus vulgaris) és una mata molt flairosa que creix en tota mena de terrenys assolellats. És molt present a les cases, sigui com a condiment alimentari molt de carns o l’elaboració de sopes i la coneguda aigua de timó, molt utilitzada per en medicina popular pel seu important poder antisèptic i digestiu.
M’agrada al matí fer-me una sopa escaldada d’aigua de timó, a mig matí o a l’hora que sigui... Va bé pel coll irritat i per les infeccions i oper les ferides, rentar amb aigua de timó, havia vist l’àvia que ho feia. Una vegada, em van arrencar un queixal i se’m va inflar, el metge em va receptar antibiòtic per la inflamació, però no es desinflamava, sempre inflat! I al final, el metge em va dir que provés de glopejar aigua de timó...i va marxar la inflamació amb l’aigua de timó! [Emília de l’Avellanosa]
AL DIA - RECONÈIXER - L’ENTREVISTA - MANERES DE FER - ACTUALITAT - PAISATGE - EINES
RECONÈIXER Per quan estaves constipat, per fer aigua d’herbes, escaldada... [Claustre de la Carral]
SAJOLIDA O HERBA DE LES OLIVES
L’àrnica de secà, també anomenada àrnica borda o gravit, entre molts altres noms, és una planta molt comuna en aquestes contrades, coneguda popularment com a àrnica. De la planta se’n recol·lecten les flors, molt oloroses, i es deixen macerar en alcohol o bé en oli. Les dones de la zona expliquen els magnífics resultats que s’obtenen com a antiinflamatori, amb la seva aplicació en forma de cataplasma o fent fregues per a alleujar, i fins tot, acabar amb el dolor de
El timó és molt bo, serveix per tot. La planta millor que hi ha! Té molts usos, si et fas mal i t’infectes, si no t’ho cura el timó, no t’ho cura ningú! Anècdotes moltes: un dia a mercat em vaig trobar a una senyora que coneixia de Pinell, ella era una dona molt enèrgica, molt valenta! Doncs la vaig veure molt decaiguda... amb dificultats per caminar... El metge li receptava antibiòtic, però res! I li vaig dir, quan arribis a casa, fes-te aigua de timó i posa el peu en una galleda... i ho va fer i li va sortir un ferro! També amb dones que han parit i els han fet punts, Tot allò on hi posis timó, es cura. És un antibiòtic natural. Tampoc ho pots fer molt fort, una escaldada ràpida i que quedi de color xampany, i fer-ne 7-8 dies. També és molt bo fer-se una sopa de timó al matí, al portar sal, passa pels budells i no pel ronyó i va molt bé pels budells. [Claustre de Rovirasansa]
L’ARNICA
cops, contractures o reumes.
La sajolida (Satueja montana) és una planta aromàtica petita que pot arribar als 30 cm d’alçària. La trobem a pastures i brolles associades als boscos de pinassa. Té les flors blanques o violàcies. També és coneguda com a l’herba de les olives.
ROMANÍ
El romaní (Rosmarinus officinalis) és l’arbust omnipresent de les brolles sobre sòls calcaris. Les fulles linears, revolutes, d’un blanc tomentós al revers i plenes d’essències li eviten l’excés de transpiració. Pot tenir flors en qualsevol època de l’any. És molt aromàtic i s’usa com a condiment de plats de carn, i també per a rams.
“Romaní florit i dones per casar, sempre n’hi ha”. [Dita popular] 5
Jo ho he sentit dir de tota la vida... l’he conegut sempre com a àrnica, tot i que no sé si ho és del cert. [Emilia de l’Avellanosa] És una planta de 2 o 3 pams d’alçada. Havia vist l’àvia que posava a macerar l’àrnica amb oli o amb alcohol, i al cap d’un temps, es podia aplicar sobre la pell (sobre ferides no!), per a cops, per a fer massatge, per a dolor de reuma, en general, per cops i dolors musculars. Com més temps macerant, millor. [Claustre de la Carral]
AL DIA - L’ASSOCIACIÓ - RECONÈIXER - L’ENTREVISTA - MANERES DE FER - ACTUALITAT - PAISATGE - EINES
L’ENTREVISTA: ASSOCIACIÓ D’EM 1. Què és i qui sou l’Associació d’Empresaris del Solsonès? Som una associació d’empresaris per al Solsonès, que també, però no només del Solsonès. Per nosaltres es molt important el PER AL, això denota la nostra voluntat de servei a les activitats que es desenvolupen al nostre territori. 2. Quan es crea i per quins motius? A on treballeu? L’associació, es va constituir, l’any 2000 amb la voluntat de ser útil a les empreses i per tant a les persones del nostre territori. Per crear un entorn favorable i fàcil per fer projectes al Solsonès.
L’associació té una clara vocació de ser útil per a les persones i les activitats del territori. 3. Quants socis sou? Quants col·laboradors? com us organitzeu? Som als voltants de 200 socis, dels quals, el 90 % tenen menys de deu treballadors, i, per tant, creiem que som una mostra del què és el Solsonès. Empreses familiars i petites, amb voluntat de continuïtat en el temps. Funcionem amb una junta que es reuneix mensualment i uns responsables de diferents projectes. De col.laboradors en som uns 40 o 50, cada any en tenim més.
la Fira de Sant Isidre organitzem un concurs de dibuixos i redaccions per les escoles. Durant el curs fem uns cursos a les escoles que en diem “Aprendre a emprendre” en els que empresaris voluntaris amb unes temàtiques ja pautades durant 5 hores un dia a la setmana porten a terme aquests cursos. Visita empresarial, una visita a l’any en la que anem a visitar empreses i/o organitzacions que poden ser interessants. Assemblea general, en la que preparem a part de rendir comptes amb els socis, una
xerrada o dinàmica que pugui ser d’interès.
Organitzem acitvitats de molts tipus obertes a tothom que hi vulgui participar. Cada 4 anys per les eleccions organitzem un debat amb tots els Alcaldables per parlar de temes econòmics. Dins del Solsona Futur (que és un referent per nosaltres en el que hem descrit una sèrie d’accions a seguir per ser d’aqui uns anys el que ara hem somiat) tenim unes accions que funcionen amb voluntaris, que són: 1-Refugi Tecnològic: en el que organitzem cursos a l’estiu per apropar a la població la tecnologia que en diem TecnoWeek. 2-Complimus (fer de Solsona un referent en competències lingüístiques i musicals) organitzem xerrades per sensibilitzar a la població de la importància dels idiomes per ser una població més prospera. També en quan a musical, organitzem uns concerts al bar el Casal per oferir a totes les edats un escenari per poder tocar en públic així apropar a tothom en el món de la música, està demostrat que la música ens desperta connexions del nostre cervell que ens fan pensar i gaudir de diferent manera. 3-Agència, hem contribuït a unificar la població veïna amb la mateixa promoció econòmica, tasca de voluntariat del President de l’Associació per crear i supervisar aquesta agència. Pla d’impuls dels polígons, hem contribuït a impulsar aquest pla, i a fer tasques específiques per ell.
Som uns dos-cents socis on la majoria tenen empreses amb menys de deu treballadors. 4.Què oferiu i quines activitats organitzeu al llarg de l’any? Organitzem xerrades d’interès per als socis, una mitjana de 2 o 3 a l’any. Sopars interessants, amb persones interessants en fem de mitjana 2 l’any. Un sopar l’any amb els Amics dels Empresaris, un grup d’empresaris i persones relacionades amb el Solsonès que ens expliquen i ens fan veure coses en les que s’ha de treballar per a un futur del territori millor. Per la Fira de Sant Isidre, organitzem xerrades i actes al voltant de l’estand. També per
6
AL DIA - L’ASSOCIACIÓ - RECONÈIXER - L’ENTREVISTA - MANERES DE FER - ACTUALITAT - PAISATGE - EINES
D’EMPRESARIS DEL SOLSONÈS 4-Hem impulsat el projecte GEST (Grup d’estalvi solidari. 5-Projecte de les 100MH (som la comarca de les 1000 masies però no totes estan habitades) perquè no impulsem accions perquè aquestes masies en un futur estiguin habitades amb un projecte sostenible i de qualitat. Serveis directes al soci: Targeta de soci, és una acció de difusió a tots els socis que ofereixin uns avantatges només per a socis. Cursos organitzats sota demanda. Descomptes en els estands de la fira de Sant Isidre. Avantatges amb l’estand de la Fira de Sant Isidre. Servei directe al soci per qualsevol dubte, per preguntes, contactes.
També oferim serveis específics per als socis en forma de descomptes o formació. 5.Quins actes destacaríeu? Fer venir a Solsona a Pau Garcia Milà i Àlex Rovira i Victor Kuppers. En els moments en que van venir a Solsona eren uns personatges que van aportar un gran valor a la gent que els va escoltar. Creiem que tots els actes i per tot el que estem treballant contribueix a fer de Solsona un bon lloc per viure-hi. 6. Al vostre web hi veiem: ‘ La vida és massa curta per queixar-nos. Cal definir objectius i perseguir-los’. Què significa això a nivell de territori? Per què es facin coses i passin coses bones
cal somiar, planificar i executar. Per això creiem en les persones que construeixen i volen que passin coses bones en el nostre territori.
Hem fet actes diversos convidant a diferents personalitats. També volem que segueixin passant coses i per això cal somiar, planificar i executar. 7. Parleu també d’una nova cultura empresarial. A què us referiu? Com la treballeu? Com us agradaria que avancés a la comarca, i al baix Solsonès? Una nova cultura empresarial basada en el bé comú. De projectes individuals com a empreses en tenim i això està bé i ha de ser així, només cal afegir a la nostra cultura els projectes col·lectius de territori basats en el bé comú, el bé de les persones que habiten en el territori, perquè un territori feliç és un territori que les persones van felices a treballar i això és símbol de prosperitat de desenvolupament personal i prosperitat d’empresa.La treballem amb xerrades, connectant empreses perquè es coneguin i facin coses conjuntament, entrant a les escoles...
Tractem d’una nova cultura empresarial basada en el bé comú, per treballar conjuntament, amb les escoles...
8. Què és, com i per què sorgeix i com funciona el projecte GEST de la vostra entitat? El projecte GEST és un grup de persones que comparteixen una mateixa inquietud, invertir en projectes del territori, no solsamènt amb diners, si no amb la seva experiència i acompanyament. Neix per la dificultat que tenen les empreses a obtenir finançament. El funcionament és el següent, l’empresa o emprenedor prepara una petita explicació del projecte amb un pla de viabilitat, abans de donar el crèdit es debat amb tots els socis, cada soci del GEST té un vot independentment dels diners que hi hagi posat.
El projecte GEST vol invertir en projectes del territori. 9. A quins projectes ha donat suport fins ara? Una botiga local, i està ajudant voluntàriament a un projecte que es vol implementar a Solsona. S’han desestimat 3 projectes. 10. Què cal fer per poder-hi participar? Com s’hi presenten propostes? Crec que ja l’he respost abans 11.Dades de contacte (per persones interessades en contactar amb vosaltres) info@empresarissolsones.com 667666044 (Montse Riu) 12.Espai lliure (tot allò que vulgueu destacar): Opinió personal de Montse Riu: Crec que hi ha hagut dues persones claus en aquesta evolució que ha tingut l’Associació d’empresaris i que ha traspassat a l’administració pública, entre els dos han sabut donar un sentit en tot el que es fa al territori pensant en projectes col·lectius i el bé de les persones. 13.Fotos, imatges, gràfics, cartells,... descriptius de la vostra entitat i les seva tasca Totes les fotos i cartells els teniu a la nostra pàgina web: https://empresarisperalsolsones.wordpress.com/
7
AL DIA - L’ASSOCIACIÓ - RECONÈIXER - L’ENTREVISTA - MANERES DE FER - ACTUALITAT - PAISATGE - EINES
CULTURA I MANERES DE FER: L’ALL I OLI DE CODONY LA FIRA DE L’ALL I OLI DE CODONY DE PINELL
Parlem amb en Benjamí que ens explica que la fira de Pinell, s’ha recuperat des del 2008 i es fa per Sant Climenç, que coincideix amb l’època del codony. Es tracta d’una festivitat que ja es feia antigament però que es va perdre i en els últims anys l’han volgut recuperar. Més tard la Vanesa, veïna de Pinell, també ens ho explica. Per la fira de l’all i oli de codony, es fa una festa on diversos participants porten l’all i oli fet a casa, i, un jurat, que acostuma a ser al gent més “nova” del poble, (els que han vingut a viure-hi més recentment), fan el tast i n’adjudiquen el guanyador. Hi ha tres premis a repartir. Abans feien ball -explica la Vanesa-, actualment es fa un sopar veïnal amb butifarra i carn, acompanyat, és clar, de l’all i oli de codony. També ens n’explica el procediment, agafes el codony i una poma i els fas bullir, un cop bullit ho aixafes amb el morter i hi vas afegint sucre i all al teu gust, i també oli, i anar aixafant i remenant, com si es fés maionesa, al final es lliga i així queda fet. Sobre les variacions possibles, hi ha gent que no hi posa poma, sinó pera. El codony també és important, amb el gust es nota. Els del supermercat no son tan bons i no tenen tant de gust, en canvi els dels marges sí, tenen més bon gust i es nota que son més bons -diu-. De l’all i oli de codony sempre se n’ha sentit parlar per aquí, també és bastant típic el plat de mongetes amb cansalada, que durant la fira, és el plat que acompanya el concurs. la fira coincideix sempre amb Sant Climenç, que és el 20 de novembre, llavors cau en el dissabte més proper.
8
AL DIA - L’ASSOCIACIÓ - RECONÈIXER - L’ENTREVISTA - MANERES DE FER - ACTUALITAT - PAISATGE - EINES
9
AL DIA - L’ASSOCIACIÓ - RECONÈIXER - L’ENTREVISTA - MANERES DE FER - ACTUALITAT - PAISATGE - EINES
ACTUALITAT DIADA DE TERRITORI DE MASIES El passat dissabte 8 d'agost, es va celebrar, al Santuari del Miracle, la quarta edició de la Diada de Territori de Masies. La jornada, que tenia l'eix en les plantes medicinals i aromàtiques i els seus usos, va començar amb una caminada per l'entorn, guiada per Esteve Padullés, al llarg de la qual s'anaren identificant
les diverses plantes i els seus usos. En arribar de la caminada, es va fer el ja típic tast de productes de proximitat on hi participaren una trentena de productors de la zona amb l'objectiu de donar a conèixer els aliments que es fan a la zona i impulsar els nostres productes. Per acabar, a dos quarts d'una es va fer el concert de Tryo Licopersicon a l'església.
10
AL DIA - L’ASSOCIACIÓ - RECONÈIXER - L’ENTREVISTA - MANERES DE FER - ACTUALITAT - PAISATGE - EINES
EL CAMÍ DE LES OLORS El camí de les olors transcorre per una antiga i densa obaga de pinassa. El pas del foc del 1998 va devastar el bosc i obrí grans espais que foren colonitzats per espècies que els agrada el sòl, les plantes aromàtiques. Avui, enmig d'una roureda jove que ha rebrotat després de l'incendi, hi trobem una flora rica en plantes aromàtiques, acompanyada de la fauna associada. En aquesta caminada trobem una zona més esclarissada pel pasturatge pels ramats d’ovelles que hi pasturen. Als peus de la casa Estany, lloc de naixença d’aigua, té origen la rasa de l’Estany, que desemboca després d’un recorregut de 4 km en el riu Negre, sota mateix de la torre de Riner. Hi distingim vegetació pròpia de llocs humits temporals o ombrívols, que retrobem al voltant de la font del Bisbe, situada ja en una zona més obaga del camí de les olors on pren més embranzida la vegetació arbòria.
11
AL DIA - RECONÈIXER - L’ENTREVISTA - MANERES DE FER - ACTUALITAT - PAISATGE - EINES
UN PAISATGE LA SERRA DE CASTELLTALLAT La serra de Castelltallat, situada entre l'oest del Bages i el sud del Solsonès, es reparteix entre els municipis de Sant Mateu del Bages, Pinós i l a Molsosa.
La serra de Castelltallat, es reparteix entre els municipis de Sant Mateu, Pinós i la Molsosa. Es tracta d'un espai Natural Protegit declarat com a tal l'any 1992, amb habitats d’interès comunitàri com els boscos de pinassa, els boscos de ribera o les rouredes de roure valencià, també hi trobem arbres declarats monumentals i singulars protegits. La seva importància no la defineix només la llei, sinó també la població i les persones que conviuen amb el seu entorn i es defineixen a partir d'aquest. N'és un exemple el Grup de Natura del Solsonès que fa anys que inventaria i cataloga espais naturals d'interès i arbres i arbredes singulars.
És un espai Natural protegit declarat com a tal el 1992. La seva importància no la defineix només la llei
sinó també la població i les persones que viuen al seu entorn. Els boscos de Castelltallat han estat sempre els protagonistes del paisatge i de la vida local, donat que n’ocupen més del 85% del territori. Aquests han vist canviar de manera important tot el que passava dins els boscos, tant de la manera com es treballava, o qui els fequentava, com de la seva coberta: arbrada, arbustiva, herbàcia.
Els boscos de Castelltallat han estat sempre els protagonistes
del paisatge i de la vida local. A la vessant nord del poble s’hi troba l’obaga de Castelltallat, on es troben les zones més frescals i les més riques en pinassa. Es tracta d’una zona de fort pendent, la qual cosa dificulta l’activitat agrària i explica que aquesta sigui la zona forestal més important de Sant Mateu. Le pinedes de pinassa han estat sempre les protagonistes de l’obaga de Castelltallat, acompanyades tambe d’alguns rodals de roures i alzines i algun peu de pi roig. la qualitat d’aquests boscos de pinassa va ser un dels motius pels que el 1992 es declarés la Serra de Castelltallat com Espai Natural protegit (PEIN). Els boscos de pinassa són boscos densos que trobem a les obagues frescals , on el vigor de l’hivern no afavoreix tant a les rouredes. En zones més altes i més fredes, poden acollir també algun peu de pi roig.
Les pinedes de pinassa han estat sempre els protagonistes de l’obaga de Castelltallat, acompanyades també d’alguns rodals de roure i alzines, i algun peu de pi roig.
12
AL DIA - L’ASSOCIACIÓ - RECONÈIXER - L’ENTREVISTA - MANERES DE FER - ACTUALITAT - PAISATGE - EINES
UN PAISATGE A Castelltallat sempre ha estat explotada la pinassa, i a partir dels anys 1950, es comença a gaudir d’una rendibilitat econòmica superior a la del roure o l’alzina. Se n’aprofitava la fusta per a construcció i per a fer posts de telefonia i llum (més tard) i, a partir del 1960, per fabricar caixes de fusta i pasta de paper. La importància de l’explotació de la fusta de pinassa va ser molt important entre els anys cincuanta i vuitanta, tant que va ser el pilar de moltes economies familiars. Amb els ingressos que proporcionava, moltes masies van poder comprar maquinaria o subsanar despeses familiars. Abans de l’aparició dels combustibles fossils, ben entrada la dècada dels 1950, del bosc s’aprofiava tot, principalment els roures i alzines eren un recurs fonamental per la generació de calor i la combustió tan a les llars com a la indústria. A partir de la dècada del 1980, l’aprofitament de la fusta de pinassa comença a disminuir a la vegada que es van tancant les fàbriques de paper. Des d’aleshores el sector forestal es manté molt més debilitat, el seu aprofitament és el de pals, i l’estrat herbaci i arbustiu del bosc és molt més dens.
Abans de l’aparició dels combustibles fossils, ben entrada la decada dels 1950, del bosc s’aprofitava tot, principalment els roures i alzines eren un re-
curs fonamental per la generació de calor i la combustió tan a les llars com a la indústria Una característica dels boscos submediterranis com els de Castelltallat, és que han après a conviure amb els incendis. Després de l’afectació d’un incendi forestal, comença l’anomenada successió natural, una cursa entre espècies per veure qui pot colonitzar el nou espai cremat i obert. Els primers en arri-
bar-hi son les plantes herbacies, matollars i arbres que toleren la insolació i el sol. Pel que fa als roures, els garrics, les alzines i el pi blanc, són pròpis d’ecosistemes mediterranis i estan més adaptats al foc i seran els primer colonitzadors de l’estrat arbori i arbustiu de les zones afectades pel foc.
Una característica dels boscos submediterranis com els de Castelltallat, és que han après a conviure amb els incendis. La seva estratègia és protegir-se de l’efecte del foc, per això té una escorça molt gruixuda i les gemmes protegides. També desenvolupa una mena d’autopoda fent que les branques inferiors no visquin gaire de manera que deixen el tronc nu i eviten que, en cas de foc al sotabosc, les flames arribin a la capçada. les pinedes de pinassa no disposen de pinyes madures ni pinyons madurs que facilitin la seva regeneració, de manera que, en ser afectada pel foc, no prolifera. Per tant, quan el foc afecta a boscos de pinassa i pi blanc, aquest últim passarà a ser l’espècie donminant, i el sboscos de pinassa i roures, esdevindran rouredes rebrotades.
13
AL DIA - L’ASSOCIACIÓ - RECONÈIXER - L’ENTREVISTA - MANERES DE FER - ACTUALITAT - PAISATGE - EINES
EINES ARCA, ASSOCIACIÓ D’INICIATIVES RURALS DE CATALUNYA
L’Associació d’Iniciatives Rurals de Catalunya (ARCA) és la xarxa dels Grups d’Acció Local (GAL) que gestionen els ajuts LEADER del Programa de Desenvolupament Rural de Catalunya.
tracions locals i comarcals; i les entitats de caràcter privat, en representació dels sectors econòmics de la zona.
ARCA es constitueix al gener de 2010 amb l’objectiu de ser un ens de representació dels Grups davant d’entitats i d’institucions d’àmbit català, estatal i internacional, en col·laboració amb el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació.
Dona servei tècnic de suport als grups GAL per millorar l’operativitat i el funcionament dels grups, facilitant els recursos necessaris pel desenvolupament de les seves tasques.
L’entitat,conjuntament amb els Grups, treballa per contribuir a què el Desenvolupament Rural de Catalunya sigui un referent.
Què fa?
Comunica i difon projectes, bones pràctiques i metodologies, incrementant la presència de les actuacions i els projectes dels territoris rurals en els mitjans de difusió i comunicació, amb presència a les xarxes socials.
Què és? Es una entitat sense ànim de lucre formada pels 11 Grups d’Acció Local seleccionats per aplicar la metodologia Leader a Catalunya, englobant el 73,24% del territori català i el 10,20 % de la població. Cada un dels grups disposa d’un plenari on s’hi veuen representades les entitats de caràcter públic del territori, adminis-
Participa en xarxes nacionals i internacionals, per tal d’assolir la representació idònia que permeti al desenvolupament rural català ser un referent. Promou projectes de desenvolupament rural i de cooperació en coherència amb l’estratègia de Desenvolupament Rural de Catalunya.
14
AL DIA - L’ASSOCIACIÓ - RECONÈIXER - L’ENTREVISTA - MANERES DE FER - ACTUALITAT - PAISATGE - EINES
EINES L’ERA. ESPAI DE RECURSOS AGROECOLÒGICS.
L’Era treballa per al foment de la producció agrària ecològica, l’agroecologia i també la difusió de les energies renovables. Es conforma de pageses i pagesos de tota la vida, petits hortolans, tècnics, neorurals, estudiants i també persones de ciutat sensibles i interessades en la pagesia i en l’autosuficiència. Creu en un sector agrari amb més reconeixement per part de la societat, capaç d’establir relacions comercials justes entre països i de refer la sobirania alimentària del territori. També s’encarrega de la publicació de la revista Agrocultura, especialitzada en producció agrària ecològica i agroecologia. Preserva la biodiversitat agrícola amb el projecte Esporus, conservant les varietats locals multiplicant-les a camp, caracteritzant-les i organitzant jornades per donar-les a conèixer. Ofereix cursos i jornades sobre autosuficiència, producció ecològica, energies renovables i bioconstrucció. Cada primer dimecres de mes, a la Biblioteca d’Artés, organitza la Tertúlia agroecològica a L’Era.
temes de producció ecològica agrària i ramadera, energies renovables, bioconstrucció i transformats alimentaris. Gestionem els tallers i els itineraris sobre producció ecològica i energies renovables de l’Escola Agrària de Manresa. L’associació va néixer de les inquietuds del professorat de l’Escola Agrària de Manresa, el primer centre educatiu de naturalesa pública que va interessar-se en la producció ecològica a Catalunya. Era l’any 1999. D’ençà llavors, ha crescut en projectes, ha vist néixer altres iniciatives amb qui ens hem vinculat, com la Xarxa Catalana de Graners, i ha crescut quant a persones associades i col·laboradores. Durant el 2014 ha mantingut les activitats de l’any anterior i a més ha impulsat Lluerna, el nou servei d’assessorament que tot just comença a fer les primeres passes.
A través de Lluerna oferim assessorament en
15
El butlletí que teniu a les mans pretén ser una eina del territori i pel territori. Des d’ell volem difondre les diferents activitats i avenços que es fan des del projecte ‘Territori de Masies’ als veïns i veïnes i a les persones amb algun lligam amb el Sud del Solsonès. De caràcter semestral, acull també un espai d’actualitat i coneixement dels nostres pobles i maneres de fer.
Territori de Masies és una iniciativa popular, recentment constituïda en associació, formada per veïns, entitats associacions del Sud del Solsonès des de la què coordinem i impulsem activitats i serveis que potenciïn el nostre paisatge i formes de fer. Territori de Masies és un projecte obert. Si vols col·laborar amb nosaltres, contacta’ns a informacio@territoridemasies.cat o al 672 49 12 23
TERRITORI DE MASIES ÉS UN PROJECTE OBERT. SI HI VOLS COL·LABORAR AMB NOSALTRES CONTACinformacio@territoridemasies.cat 938 729 709 672 491 223
OCTUBRE
NOVEMBRE
DESEMBRE
17 i 18 d’octubre: Exposició de bolets en el marc de la VIII Fira del bolet i el boletarire del Solsonès. Lloc: Ajuntament de Solsona.
Conferència a concretar Tema: Salut Lloc: Freixinet
26 i 27 de desembre (i 1,2,3,9 i 10 de gener): Pessebre vivent d’Ardèvol.
17 i 18 d’Octubre: Festa de les noies a Ardèvol.
6-8 de novembre: Vora la Bassa d’Òria El Miracle
24 i 25 d’octubre: Visita de La Fònica a Saint Girons, en el marc de la celebració del seu 15è Aniversari. 17-18 d’octubre: Vorejant l’ànima humana El Miracle 30 d’octubre - 1 de novembre Art i espiritualitat El Miracle
Contacte: informacio@territoridemasies.cat 672 491 223 - 938 729 709 www.territoridemasies.cat
Disseny i coordinació: L’ARADA, CREATIVITAT SOCIAL Iniciativa emmmarcada en el Projecte ACTUA. www.actua.latada.net
1