Revista Territori de Masies número 4

AL DIA - RECONÈIXER - L’ENTREVISTA - MANERES DE FER - ACTUALITAT - PAISATGE - EINES

TERRITORI DE MASIES AL DIA Territori de Masies segueix avançant. Des del darrer número les feines que hem fet s’han centrat en la presentació del llibre ‘ Paisatges, Biodiversitat i Món Rural al Baix Solsonès’, la celebració del primer Racó Viu a Prades de La Molsosa. La ruta prevista a les obagues de madrona es va postposar degut al mal temps.

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE ‘PAISATGES, BIODIVERSITAT I MÓN RURAL AL BAIX SOLSONÈS El passat dia 28 de novembre es va presentar el llibre ‘Territori de Masies: Paisatges, biodiversitat i món rural al Baix Solsonès’.

Marcel Espinal, president de l’Associació, fou l’encarregat d’anar presentant els participants de l’acte. Aquesta no va ser una presentació de format convencional.

Fidel amb l’objectiu i tarannà que busca el llibre, la primera part de l’acte va ser protagonitzada pel relat de vivències personals de veïns. De com, des del treball i la vida als nostres pobles i masies, s’ha configurat el nostre paisatge. I com, aquest depén també d’un entorn rural viu i amb garantia d’oportunitats que no sempre s’ofereixen.

La Marta i el Marc són una parella jove de Llobera que, amb la decisió de retornar al poble després dels estudis d’història, prengueren la decisió de dedicar-se a la ramaderia. Avui tenen un ramat del qual aprofiten la llana a través de tècniques tradicionals adaptades als nostres temps.

Pilar Massana, del Solé de Joval de Clariana de Cardener, va explicar com es poden cuidar els boscos des de l’explotació forestal i des d’un món rural viu, repte que necessita de la participació i creença per part de l’administració pública autonòmica i central. La Pilar és una de la vintena de veïns que en el transcurs de la publicació presenten el significat de diferents paisatges del baix Solsonès (sigui per motius personals, culturals o econòmics).

Va seguir a la Pilar, la intervenció de Josep Germain, ideòleg de l’Institució Catalana d’Història Natural, estudiós de la natura i freqüentador del Solsonès.

Josep Germain ens va introduïr a la pecularitat del baix Solsonès en termes de biodiversitat i sobretot en termes de terra de transició, de frontera, una característica que l’ha mantingut a la rereguarda

i amb una bona conservació de l’entorn i la cultura. Germain va fer incís, com no podia ser d’altra manera, a l’afectació de la zona pel Gran Incendi Forestal que el 1998 va afectar a gairebé tots els pobles del baix Solsonès. A través d’aquesta experiència va vincular el necessari reconeixement dels nostres paisatges tant des del veïnat, però sobretot des de l’administració pública.

Per acabar, va arribar el torn dels autors.

Fermí Sort i David Guixé (el Grup Natura del Solsonès), i Marina Vilasca (de l’ARADA, sccl), van presentar el resultat de gairebé un any i mig de treball. Un treball però, que neix i creix a partir de l’experiència d’ambdues entitats en el territori, i de les múltiples participacions en diferents activitats de veïns i persones desinteressades.

2

AL DIA - RECONÈIXER - L’ENTREVISTA - MANERES DE FER - ACTUALITAT - PAISATGE - EINES

PUNTS DE VENDA SOLSONÈS

BAGES

CLARIANA DE CARDENER Restaurant Sant Ponç Caseta del Pantà Casa Flotats

CARDONA Llibreria del Mercat

LLOBERA Restaurant Hostal Nou

MANRESA Llibreria Parcir Llibreria Rubiralta SANT JOAN DE VILATORRADA Llibreria el Racó de les Paraules

PINÓS Restaurant Cal Bosch- Ardèvol Restaurant Hostal de Pinós PINELL DE SOLSONÈS Restaurant Sant Climenç RINER

SANT MATEU DE BAGES Càmping Cal Paradís- Salo Casa rural Cal Prat Barrina de Castelltallat Restaurant Casal de Castelltallat Restaurant Roquerols- Salo

Restaurant Forn de Su SOLSONA Bar Casal de Cultura Càmping el Solsonès L’Estanc de Baix Fruits Taribó Gasolinera Setelsis Hotel la Freixera Llibreria Jobis Llibreria Pellicer Museu Diocesà Oficina de turisme del Solsonès Restaurant Mare de la Font Riuverd sccl

SEGARRA TORÀ Cal Mas Turisme Rural- Sant Serni Gasolinera Mas Pastisseria El Molí Restaurant Cal Gou- Sant Serni Restaurant Cal Solé Xic- Claret

ANOIA CALAF Quiosc del Passeig Llibreria Anna Cal Xandri

3

El segon llibre de Territori de Masies, editat i coordinat per l’ARADA sccl, es pot trobar ja a diferents llibreries i punts de venda de productes del baix Solsonès i rodalies.

Els socis de l’Associació Territori de Masies gaudeixen de descompte.

Si ets soci contacta’ns i te’l farem arribar: 672 49 12 23 informacio@territoridemasies.cat

AL DIA - RECONÈIXER - L’ENTREVISTA - MANERES DE FER - ACTUALITAT - PAISATGE - EINES

TERRITORI DE MASIES AL DIA CELEBRAT EL PRIMER RACÓ VIU DE TERRITORI DE MASIES

Racons Vius de Territori de Masies recull propostes d’indrets i paratges que els veïns volen restaurar (sigui a nivell de memòria i de vivències, o d’arranjar-desbrossar o netejar). Un cop recollides les propostes, es parla amb el propietari i veïns i si s’organitza una diada de treball col·lectiu, acompanyat d’un bon esmorzar.

El racó viu: La barraca de la feixa del Damià Una de les propostes rebudes per part de veïns de Prades de La Molsosa són les barraques de pedra seca. La història de les barraques de pedra seca a Prades parteix de lluny. Eren barraques de vinya que s’utilitzaven per a guardar eines i per a aixoplugar-s’hi. D’aleshores ençà acompanyen el paisatge agrari amb uns o altres usos. La tasca de recuperació i inventariat de les barraques s’inicia de forma important després del foc del 1998. Tant des de l’associació cutlural de Prades (organitzant caminades o fent treballs de memòria a la revista La Fornal), com des del veïnat (amb el treball de recerca ‘Tota pedra fa paret’ d’Arnau Vilaseca, 1999).

Avui algunes de les barraques es troben en malestat. Aquesta era el cas de la barraca de la Feixa del Damià, que du el nom gràcies al propietari de la feixa, Damià Pons, de Vilansosa Nou, que avui ja no es troba entre nosaltres.

La barraca va ser restaurada en la sessió del Racó Viu que es va celebrar el dia 23 de novembre. En Joaquim Garcia, mestre de pedra seca, va ser qui ens va assessorar i guiar.

A dalt, fotografies del Racó Viu de la barraca de la feixa del Damià.

A l’esquerra, fotografia de la barraca abans de ser restaurada.

4

AL DIA - RECONÈIXER - L’ENTREVISTA - MANERES DE FER - ACTUALITAT - PAISATGE - EINES

RECONÈIXER ENTREVISTA A JOAQUIM GARCIA, MESTRE DE PEDRA SECA I TÈCNIC DEL PRIMER RACÓ VIU Joaquim Garcia és el mestre de pedra seca que va guiar el primer Racó Viu de Territori de Masies. Nascut a Almería i actualment veï de Manresa, s’endinsa en el món de la pedra seca de jove, quan va estar treballant a una pedrera a Almeria.

La pedra com a feina M’endinso en el món del treball de la pedra de ben jove. Vaig estar treballant en una pedrera a Almería, d’on sóc originari. Allà vaig descobrir el fascinant món de les pedres, de com amb les meves mans era capaç de treure el que hi ha amagat dintre de cada pedra, aprendre el seu llenguatge, perquè tu les mires i elles et diuen on van col·locades i en quina posició, i de mica en mica pots arribar a crear construccions que a simple vista passen desapercebudes però que han acompanyat a l’home des dels seus primers dies. Quan mirem un dolmen, o senzillament les barraques

Joaquim Garcia en plena restauració i taller del Racó Viu

de vinya, tenen el mateix atractiu “les seves pedres”.

Avui en dia no només treballo la pedra seca, treballo la pedra de moltes maneres, per cobrir façanes, aplacar “ a terres, cantoneres, voravius, escales, etc.

Personalment no tinc gaires oportunitats de treballar professionalment amb la pedra seca, ja que la falta de temps i

sobretot de recursos fan que les feines siguin majoritàriament de reconstrucció, i en poques ocasions pots fer una feina fent servir tota la creativitat i destresa.

La difusió dels valors i tècnica de la pedra seca El fet de viure en un entorn rural m’ha donat l’oportunitat de col·laborar activament en la conservació del paisatge del nostre país. Fa anys que em dedico a donar a conèixer la meva passió i alhora ensenyar i aprendre al mateix temps, augmentant l’interès del públic en general, fentcursos, xerrades pràctiques, ...

Durant molts anys he tingut nombrosos aprenents i alguns són ara uns bons professionals , i me’n sento molt content. Actualment estic formant a un grup de Càritas Manresa (en pedra seca). Les últimes restauracions de pedra les he fet a la Torre Sta. Caterina i als horts de Càritas.

Les construccions de pedra seca són un patrimoni molt valuós: expliquen la nostra cultura i el nostre paisatge, i el protegeixen. Així ho recull la declaració de Tarragona (2002), en la que es va demanar a la UNESCO, a la Comission Europea i al Consell d’Europa “La protecció de les obres de pedra seca en cada territori, com a monuments històrics irrepetibles d’un gran valor mediambiental, cultural i social”.

Contacte amb el Joaquin Garcia: kimgm2002@gmail.com

La barraca de la Feixa del Damià un cop restaurada

5

AL DIA - L’ASSOCIACIÓ - RECONÈIXER - L’ENTREVISTA - MANERES DE FER - ACTUALITAT - PAISATGE - EINES - LECTURES - RACONS VIUS

L’ENTREVISTA: ASSOCIACIÓ DE V

L’Associació de Veïns de Freixinet i Rodalies es crea el 1999. Entre les diferents activitats que organitza sempre hi destaca el caràcter musical. La seva coral ha recorregut molts dels pobles del baix Solsonès i de més enllà.

Com i quan neix l’Associació de Veïins?

Va ser creada l’any 1999. Després dels incendis del 98, ens vam sentir molt desolats i vam veure la necessitat d’agrupar-nos per donar-nos suport i organitzar activitats que milloressin la vida del poble i rodalia.

Què és i qui sou l’Associació de Veïns de Freixinet i rodalia? És una entitat sense ànim de lucre que té com a objectiu organitzar activitats lúdiques i culturals pel poble i fomentar la bona relació entre el veïnatge.

Està formada per una junta i uns socis que aporten una quota anual. Actualment l’Associació compta amb 29 cases associades. Hi ha una junta que organitza i coordina les activitats que s’aproven en assemblea (a petició de la junta o de qualsevol soci), fa una memòria anual, demana subvencions per les activi-

tats que s’organitzen i porta els comptes. Es fa com a mínim una assemblea anual i si cal, alguna d’extraordinària.

Abans de fer l’ assemblea anual es fa arribar amb anterioritat a tots els socis, la convocatòria, l’estat de comptes i la memòria de l’any anterior perquè en tinguin coneixement i es pugui aprovar.

L’any passat vam celebrar la segona edició de l’Adesiara, la festa major d’estiu, que es celebra al maig.

També participem a la revista del municipi, l’Escatxiruta, on disposem d’una secció pròpia. Ara fa dos anys que, amb gent del poble, hem recuperat les caramelles.

Quines activitats organitzeu al llarg de l’any?

Quins actes destacaríeu?

N’hi ha algunes de fixes i altres més o menys esporàdiques. Les activitats que organitzem de forma fixa són el cant coral, cant de gospel, ioga, pilates (sessions setmanals), l’escola de música, la caminada anual i el manteniment del nostre web. També celebrem algun taller de recuperació de cançons populars, un o dos cops d’any organitzem conferències... Esporàdicament s’han organitzat tallers de cuina, de danses populars, sortides per anar a teatre, etc.

6

Encara que tots els actes i activitats ens semblen interessants , no deixa de ser curiós que un poble tant petit tingui tres corals (la Fònica, Freixigospel i la coral de nens de l’escola de música).

Inclús hem fet intercanvis amb una coral de Gonde (Bèlgica). Van estar uns dies allotjats a les nostres cases, els vam portar a conèixer el país i vam preparar concerts conjunts. L’any següent, ells ens van rebre allà i es van desviure perquè ens ho passéssim molt bé. Quan ells van ser aquí, va fer una calor de mil dimonis i com que no hi estaven acostu-

AL DIA - L’ASSOCIACIÓ - RECONÈIXER - L’ENTREVISTA - MANERES DE FER - ACTUALITAT - PAISATGE - EINES - LECTURES - RACONS VIUS

VEÏNS DE FREIXINET I RODALIES Autoria de les fotos: AV Freixinet i rodalies

mats, se’ns mig adormien havent dinat.

Quan els vam proposar de fer migdiada no sabien què era però aviat ho van aprendre i acceptaven de bon grat l’estoneta lliure que els proporcionàvem. Quan vam anar allà, dos nois que els va tocar allotjar-se a una casa on hi havia avis, van tenir algunes confusions molt divertides a causa de l’idioma. Ex: “- Què voleu veure? – Oh, vi mateix! “ (El vi sabien què era però lògicament el vimateix no. Van imaginar que era cava i van fer una gran festa.

Destaquem també la participació de la gent del poble i del voltant en les activitats que organitzem així com també la bona acceptació que tenen les xerrades de temes relacionats amb el municipi.

Què aporta una associació de Veïns a un poble com Freixinet?

participar-hi ja que tots en podem sortir beneficiats i passar-nos-ho molt bé.

Creiem que en municipis rurals com el nostre és fonamental que grups d’aquest tipus puguin funcionar per cohesionar una població dispersa al voltant d’interessos comuns. Sap greu que les circumstàncies per tirar endavant semblin cada vegada més adverses (manca d’ajuts públics per realitzar activitats, normativa fiscal ofegadora, manca de relleu generacional, ...). Però nosaltres seguirem endavant perquè estem convençuts de la importància que poden tenir entitats com la nostra.

Al web de l’associació de veïns hi podeu trobar les diferents activitats que organitzen, una presentació del poble i els seus racons, i una selecció de peces musicals cantades per la coral.

Encara que les activitats estan destinades als associats , les fem extensives a qualsevol persona que tinguin ganes de

7

Contacte: José i Marisa: 973 05 99 31 Pilar: 973 48 17 08 Lourdes: 616 17 99 89 afreixinet.com

AL DIA - L’ASSOCIACIÓ - RECONÈIXER - L’ENTREVISTA - MANERES DE FER - ACTUALITAT - PAISATGE - EINES - LECTURES - RACONS VIUS

-L’ ADESIARA, FESTA MAJOR D’ESTIUEl 2013 l’Associació de Veïns, amb la col·laboració de l’ajuntament de Riner, recupera la seva festa major antiga o festa de les Enramades, l’Adesiara.

Aquesta festa es celebra des d’antic. Tot i que durant la guerra civil es va deixar de celebrar, aviat es va tornar a instaurar fins a finals dels anys seixanta. La festa sempre s’havia celebrat a la plaça Major, tot i que els darrers anys s’havia traslladat al Local Social del poble. En els últims temps també s’havia desplaçat a l’últim cap de setmana de setembre, quan la feina de les cases de pagès ja és menor, i evitant que coincidís amb les Festes Majors de Solsona i Cardona.

En l’antiga festa de les Enramades es construïa un envelat fixat en un pi al mig de la plaça. El sostre el formaven cordes o troncs trenats amb boixos, que s’unien al pi central. També s’adornava amb tires de paper de diferents colors.

El voltant de l’envelat s’adornava amb torretes de flores que duien les cases veïnes. A la tarda es celebrava al ball, on mai hi faltava el ball robat, el ball de Casats, el ball del Farolillo o el ball de Rams.

Per poder finançar la festa, a mitja part del ball es subhastava un pastís o una mona.

Normalment es celebrava el segon cap de setmana de maig, coincidint amb la processó a peu de Cardona al Santuari del Miracle.

Al cap de quaranta anys, l’ 1 de juny del 2013, la festa es recupera, i recupera també el seu indret originari, la plaça Major de Freixinet. Sense perdre el caràcter i festivitat que es volia recuperar, la nova festa, l’Adesiara, incorpora nous elements com el freiximam, una beguda preparada per la ocasió que barreja cava amb la valorada ratafia.

La primera edició de l’Adesiara va recuperar també el ric patrimoni geganter de Freixinet, que van ballar per primer cop el vals compost per Trini Mujal. Tal i com es feia antigament, setmanes abans de la festa els veïns ja treballen en la decoració amb boix.

Es procura que hi hagi activitats per totes les edats: jocs infantils, passa carrers amb els gegants de Freixinet, concurs de la botifarra, danses populars, concert, ball d’envelat...

En principi estava previst fer-ho cada any però per qüestions pràctiques s’està plantejat celebrar-ho cada dos.

8

AL DIA - L’ASSOCIACIÓ - RECONÈIXER - L’ENTREVISTA - MANERES DE FER - ACTUALITAT - PAISATGE - EINES - LECTURES - RACONS VIUS

- ELS GEGANTS DE FREIXINET-

Freixinet compta amb 9 gegants i gegantons fets per veïns, petits i grans durant la metit dels anys vuitanta i principis dels anys noranta: La Casilda i la seva parella, el Maginet, la Dormilega de Freixinet, l’Escolanet, la Bruixa, la Clotilde, el Sargento Morales, el Caganer Tot Totlipon, i el Manyo o Captaire.

La Casilda, va ser el primer gegant del de Freixinet i el prototip que va donar peu a la posterior construcció de les vuit figures amb que compta actualment el poble. El taller de gegants es va originar com una activitat de l’escola rural de Freixinet. La idea original era fer gegants a partir del reciclatge d’objectes diversos, com paper, cartró, ampolles o roba vella, materials que conformen les figures. Per elaborar cada gegant, els nois i noies de l’escola construïen l’estructura i modelaven part del cap, mentre que el Manel Ariza, mestre de l’escola, li donava les faccions i la identitat. En acabar, les mares i veïnes del poble vestien el gegant de la seva forma corresponent.

Alguna de les figures sorgides d’aquest treball tenen un caire reivindicatiu, una manera especial de cridar l’atenció envers la manca d’infraestructures i de suport que sovint pateixen els pobles rurals com Freixinet.

Informació extreta de l’inventari de gegants i capgrossos del baix Solsonès- Projecte ACTUA- Aula Gegantera Editat per l’ARADA en col·laboració amb l’Associació Cultural de Vallmanya, 2013

9

AL DIA - L’ASSOCIACIÓ - RECONÈIXER - L’ENTREVISTA - MANERES DE FER - ACTUALITAT - PAISATGE - EINES - LECTURES - RACONS VIUS

CULTURA I MANERES DE FER: La tècnica de la pedra seca està molt arrelada al món rural català. La imatge de les barraques de vinya o de les feixes que s’estenen pels terrenys més accidentats són elements indestriables del nostre paisatge rural.

Aquesta tècnica d’origen ancestral es caracteritza bàsicament per l’ús de la pedra, aixecant les construccions sense cap material d’unió ja sigui ciment o calç. La pedra és utilitzada normalment sense treballar, solen ser lloses planes que s’encaixen hàbilment en la construcció. Sovint les irregularitats de les lloses se salven utilitzant pedruscall, que es col·loca entre les pedres.

La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica com llindes de barraques o les pedres cantoneres, situades als angles de la barraca.

Es tracta d’una tècnica estretament associada al món rural -de fet es considerada arquitectura rural- i lligada normalment a les activitats productives i en concret al conreu de la vinya. No és habitual que s’utilitzi per a habitatges, sinó tan sols per petits refugis temporals com barraques de vinya, aixoplucs de pastor, etc.

Els trets definidors d’aquest tipus d’arquitectura són: la seva racionalitat, la integració al medi i la identificació amb la nostra cultura. Es tracta d’unes construccions molt racionals, fruit de l’experiència secular i el coneixement dels materials i el medi. Es tracta de buscar la solució més ajustada i efectiva a cada problema derivat de l’activitat agrària.

Cal destacar que el treball en pedra seca corresponia a autèntics artesans i especialistes -barracaires o margers- els quals normalment obtenien d’aquesta activitat un complement econòmic a la feina del camp. De fet l’aparent simplicitat d’un mur de pedra seca, amaga un treball de gran complexitat i perfeccionisme, lluny de tractar-se d’una tècnica a l’abast de tothom.

Una altra característica definidora és la seva integració al medi. Tota la matèria primera surt de l’entorn immediat (la pedra s’obtenia normalment de la neteja de les mateixes terres de conreu).

Es tracta doncs de construccions que s’integren totalment al paisatge d’una forma respectuosa, però que alhora en són també un element definidor. De fet la pedra seca és un element particular del món mediterrani, i encara avui en

dia és un dels trets definidors del nostre paisatge i cultura.

Malauradament però el patrimoni de la pedra seca ha anat disminuint en les darreres dècades amb el progressiu abandó de l’activitat agrícola i ramadera i amb la modernització del sector, que considera que els tradicionals bancals ja no són aptes per a una producció mecanitzada.

Tal i com apunta en Josep M. Soler i Bonet, les construccions de pedra seca formen part de la nostra cultura des de que l’home va començar a construir habitatges i aixoplucs, si perdem definitivament aquest patrimoni, també perdrem una part de la nostra personalitat.

5. Volta: sistema de coberta format per diferents filades de pedra que es van tancant cap al centre a mida que se superposen.

6. Tancament de volta: una o més lloses planes que coronen la volta.

Esquema d’una barraca tipus. Adaptació del dibuix de Josep M. Soler i Bonet (1994),.

Les Barraques de Vinya A Catalunya l’element més expressiu de la construcció en pedra seca és la barraca de vinya, molt abundant a les comarques del Bages i l’Anoia, i per extensió als municipis del sud del Solsonès. El tret més característic d’aquestes construccions és que es troben íntimament lligades al conreu de la vinya, constatant-se la coincidència que els municipis que van ésser més productors de vi, són actualment els que tenen major densitat de barraques.

Les barraques situades al voltant del Pla del Bages es caracteritzen arquitectònicament per la seva simplicitat, tant per la planta com per les seves mides. Les plantes son generalment senzilles, circulars o quadrades, i d’una sola estança.

Les dimensions son bastant regulars, reduïdes si les comparem amb altres zones.

“El mur de pedra rústega, primera arquitectura de l’home prehistòric, és encara avui, passats els mil·lenaris, el més digne company de la terra”

Josep Maria Farrés Trias

Els elements constructius més homogenis de les barraques de vinya són: 1. Caramull: cloenda exterior de la volta formada per diverses pedres que coronen la teulada de la barraca.

2. Voladís: lloses planes que sobresurten de la teulada, situades en el punt de contacte entre la volta i el mur, per escopir l’aigua i preservar els murs de la humitat.

3. Llinda: pedra superior del portal.

4. Coberta: capa de terra o pedres menudes que impermeabilitzen la volta.

10

Referències: Soler i Bonet J.M., “La Tècnica de la Pedra Seca”, Dovella núm. 29 i “La construcció en Pedra Seca”, Dovella núm. 70)

AL DIA - L’ASSOCIACIÓ - RECONÈIXER - L’ENTREVISTA - MANERES DE FER - ACTUALITAT - PAISATGE - EINES - LECTURES - RACONS VIUS

: LES BARRAQUES DE PEDRA SECA Barraca del Conreu Vell

Barraca de Torrentbò (Castelltallat, Sant Mateu de Bages, Bages)

(Castelltallat, Sant Mateu de Bages, Bages)

(font: wikipedra.catpaisatge.net, fitxa elaborada per Joan M. Vives i Teixidó)

(font: wikipedra.catpaisatge.net, fitxa elaborada per Joan M. Vives i Teixidó)

Situació: X=384640, Y=4625570 Altitud: 750 Fus: 31T Orientació: sud/sud-est Barraca adossada al marge, amb planta rectangular, llinda plana i en perfecte estat (ha estat restaurada recentment).

L’amplada de la barraca és de 3,15 m i la llargada (fins a la menjadora) és de 2,90 m. La menjadora ocupada tota l’amplada de la barraca; en el cantó esquerre fa 40 cm, mentre que en el cantó dret fa 75 cm. L’altura interior és de 3,45 m. La porta fa 92 d’ample i 1,40 m d’altura. El gruix de les parets és de 75 cm. Disposa de dues finestres, una a cada costat. La porta està descentrada. Té voladís, sortida de fums i al damunt de la llinda té un arc de descàrrega. El sòl fa pujada.

Barraca de la Feixa del Damià (Prades, La Molsosa, Solsonès) (font: Vilaseca A., “Tota pedra fa paret.

La pedra seca a Prades”. 1999) Situada a la zona de conreu, al costat de la font Viva de Prades. Està construïda al marge d’un camp de cultiu, molt propera a una altra.

Comparada amb la resta de les barraques de Prades és de dimensions no gaire exagerades. Té una alçada interior de 2,11 m. i amb un diàmetre interior de 2,10 m. La seva planta és circular i el seu estat de conservació és millorable, amb una secció de la volta caiguda. La barraca és restaurada en la sessió de Racó Viu celebradad el 23 de novembre del 2014.

Situació: X=3852367, Y=4626060 Altitud: 772 Fus: 31T Orientació: sud-est Foto de la Barraca de Torrentbò extreta de wikipedra

Barraca adossada al marge, amb planta rectangular (2x1,80m), amb una altura interior de 2,10m. La porta té una amplada de 50 cm.

I una altura de 1,20m. Té una llinda plana, voladís i caramull. Aprofita la roca mare (hi ha dues pedres que poden servir de banc) i es troba en perfecte estat (ha estat restaurada recentment).

Foto de la Barraca del Conreu Vell extreta de wikipedra

Barraca de la Plana dels Marsans de Prades ( Prades, La Molsosa, Solsonès) (font: Vilaseca A., “Tota pedra fa paret.

La pedra seca a Prades”. 1999) Situada a la zona de La Plana dels Marsans del nucli de Prades, esta construïda en un context rodejada de camps de cultius.

Barraca de la Feixa del Damià, 1999.

Autor: Arnau Vilaseca

Es tracta d’una barraca de planta circular de considerables dimensions, amb una alçada interior de 1,56 m. i amb un diàmetre interior de 2,46 m.. El seu estat de conservació és molt bo, de fet va ser restaurada recentment.

La seva volta cònica no és tant accentuada com en d’altres barraques, ja que mirant-la des de fora sembla que no en tingui.

11

Barraca de la Plana del Marsans, 1998.

Autor: Arnau Vilaseca

AL DIA - L’ASSOCIACIÓ - RECONÈIXER - L’ENTREVISTA - MANERES DE FER - ACTUALITAT - PAISATGE - EINES - LECTURES - RACONS VIUS

ACTUALITAT INICI DE TREBALLS AL MIRACLE, I PINELL DE SOLSONÈS En el marc del projecte de promoció d’espais naturals protegits, l’ARADA, en col·laboració amb Territori de Masies, l’Ajuntament de Pinell de Solsonès i el Santuari del Miracle, inicia un treball d’interpretació del paisatge a través de la cultura de les plantes medicinals (al Miracle), i a través de la gestió forestal i de la vinculació social i cultural amb els boscos de pinassa (a les Obagues de la riera de Madrona). En el cas del projecte del Miracle, es tracta d’una segona fase del projecte “Miracle Viu: història recent d’un paisatge dinàmic” que incloia, a banda d’un audiovisual i l’inventari d’indrets amb història, el disseny i senyalització de la ruta “Natura Viva al Miracle. Aquesta ruta transcorre al voltant del Santuari i passa pel denominat ‘camí de les Olors’, on l’obertura que va provocar el foc del 1998 fa que avui sigui un lloc molt ric en plantes aromàtiques i medicinals.

Els projectes, financiats per la Direcció General de Medi Natural i el Santuari del Miracle, incorporen tant la direcció de ‘cap endins’ com la de ‘cap enfora’.

Així doncs pretenen ser un recurs per als veïns i també per a aquells que ens vulguin conèixer.

Els projectes finalitzaran l’abril del 2015 amb la senyalització d’alguns indrets emblemàtics, i la publicació online d’informació recollida.

Més informació: miracleviu.territoridemasies.cat

TERRITORI DE MASIES REP EL SEGON PREMI RUEDA PALENZUELA L’Àrea d’Atenció a les Persones de la Diputació de Barcelona convoca, bianualment, el Premi Josep M. Rueda i Palenzuela. Aquest vol reconèixer projectes d’intervenció i promoció social, i, en concret per a l’edició del 2015, “la dimensió cominitària en la intervenció social”. L’àmbit territorial del premi és Catalunya.

La convocatòria d’aquest premi vol significar un record a Josep M. Rueda com a persona solidària, preocupada per les desigualtats socials, i un reconeixement a la seva tasca com a professional en els àmbits de la docència, la investigació social i el treball comunitari.

El Premi té per objecte impulsar projectes i actuacions que fomentin processos participatius, enforteixin el teixit social, i augmentin la capacitat organitzativa de la comunitat.

Els projectes guanyadors d’aquesta vuitena edició foren, en primer lloc, el projecte Remei Transforma’t, impulsat per la plataforma AQUÍ SPOT (aquispot.cat), al barri del Remei de Vic, en el què hi ha un espai de reparació d’objectes obert a tothom, acompanyat d’eines, tallers i ajuda de professionals, es fomenta l’autoreparació, la creativitat, el compartir i les relacions veïnals. El segon premi va ser per Territori de Masies.

Assistiren a l’acte, Marcel Espinal (president de l’Associació Territori de Masies) i Marina Vilaseca (de l’ARADA).

Fotografia del mirador de Sant Gabriel, en la ruta Natura Viva. Font: L’ARADA

L’acte de lliurament de la vuitena edició va tenir lloc el passat dijous, 4 de desembre de 2014 a l’ Espai Francesca Bonnemaison (Sant Pere Més Baix, 7, de Barcelona).

12

Actes de lliurament dels premis. Font: Diputació de Barcelona

DONA PAGESA, RELATS DE LES DONES GRANS DE PAGÈS El Consell Comarcal del Solsonès i l’Arxiu Comarcal del Solsonès han impulsat l’edició d’un audiovisual sobre la vida de les dones a la comarca setanta anys enrere. El projecte ha comptat amb el suport de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, el Departament de Cultura de la Generalitat i l’Obra Social La Caixa.

El documental, premiat en l’edició actual dels premis Signum, recull la vida quotidiana de 44 dones de majors de 85 anys, gairebé totes elles pageses. L’audiovisual parla de diferents àmbits del dia a dia dels pobles: la infantesa, la família, la festa, la vida religiosa...

Maria Vendrell i Montserat Barcons, de 87 anys i de Riner i Pinós (cal Matinyó de Riner, i Mirubalda de Pinós) destaquen els grans canvis que han viscut.

Caràtula de l’audiovisual. Font: Solsona Nació

AL DIA - L’ASSOCIACIÓ - RECONÈIXER - L’ENTREVISTA - MANERES DE FER - ACTUALITAT - PAISATGE - EINES - LECTURES - RACONS VIUS

FIRES DE PRIMAVERA FIRA DE SANT PONÇ A PRADES DE LA MOLSOSA 3 DE MAIG

Les fires de poble han agafat embranzida en les darreres dècades.

Algunes d’elles s’han recuperat, d’altres són de nova creació...

Algunes estan organitzades per l’ajuntament, d’altres pels veïns.

Però totes s’han convertit en activitats amb una implicació dels veïns tant forta com imprescindible. Carrers, eres i camps s’emplenen de parades de productes artesans, de demostracions d’oficis, de memòria i cultura, i d’àpats populars.

Les revistes de poble són un dels elementsmésimportantsdelesfires.En elles s’hi amaga un treball fonamental per a fer visible la història i realitat dels petits pobles. Cada any a la fira de Sant Ponç s’hi troba la revista La Fornal, a la fira de Pinós el llibre de la fira, i a la fira de l’Empelt, el Jou. Sovint aquestes fires es celebraven en èpoques en què el ramat estava de pas, o sigui, a la primavera o tardor. Al baix Solsonès trobem diferents fires: la de Sant Ponç de Prades, la de Pinós, i la de l’Empelt de Llobera. Les dues primeres es celebren a la primavera, i la de l’Empelt a la tardor.

La Fira de Sant Ponç, organitzada per l’Associació Cultural de Prades, es celebra anualment el primer diumenge de maig, i enguany es durà a terme el diumenge 3 de maig.

La fira es compon per una trentena de parades, de les quals una tercera part són relacionades amb demostració d’oficis artesanals com ara la filadora, terrissaire, boter, esparter, cisteller, treball amb cuir, treballambmetall,treballambfusta-virostes i productes de merceria fets a mà.

El dia s’enceta amb l’esmorzar de fira, i segueix amb un seguit d’activitats: la tirada popular de bitlles catalanes, la missa i la cantada de goigs de Sant Ponç, el tradicional concert de corals de pobles veïns a l’església i als carrerets del petit poble de Prades. El migdia el protagonitza el dinar popular a l’era, i el rom cremat i la trobada d’acordionistes tanca la fira a la tarda.

Enguanylafiracelebralasevasetzenaedició, i amb ella, també ho celebra la revista La Fornal, coordinada per M.Alba Puigpelat.

Aquesta s’ha convertit en un dels reclams importants de la Fira de Sant Ponç, on veïns, coneixedors, o gent amb avantpassats de Prades i pobles veïns, hi troben un imprescindible document de memòria i història de la vida aquestes contrades, i especialment de Prades. La revista incorpora també veus actuals, amb reflexions i entrevistes. acprades.wordpress.com

És també a la primavera que Solsona acull una de les fires més importants: la Fira de Sant Isidre.

Fira de St. Ponç .Font: Assoc. Cultural de Prades

13

AL DIA - L’ASSOCIACIÓ - RECONÈIXER - L’ENTREVISTA - MANERES DE FER - ACTUALITAT - PAISATGE - EINES - LECTURES - RACONS VIUS

FIRES DE PRIMAVERA FIRA DE PINÓS

FIRA DE SANT ISIDRE DE SOLSONA

30 I 31 DE MAIG

15, 16 I 17 DE MAIGLa Fira de Sant Isidre és una fira multiectorial del món rural que es celebra des de temps immemorials a la ciutat de Solsona. Al seu dia fou motivada pels tractants de bestiar com a cita indispensable per a dur a terme les millors transaccions d’animals. Actualment manté l’autenticitat dels seus inicis i és una de les més destacades en bestiar, a més d’haver assolit també un caràcter multisectorial que la complementa, amb una forta presència de maquinària agrícola. De fet la fira compren una mostra de bestiar vaquí; una d’equí; una altra d’oví i cabrum; una mostra d’artesania; una de maquinària agrícola, una de comercial i un espai dedicat a les entitats, que es combinen amb una gran proposta de convocatòries lúdiques, culturals, tècniques i solidàries a diferents racons de la ciutat.

La fira que es celebra a Pinós data de les darreries de l’edat mitjana i era la més important de les quatre que es feien al llarg de l’any.

La gent de la zona anava a la Fira de Pinós per comprar i vendre els productes o bestiar que les masies necessitaven de cara al temps de la collita, que ja era a tocar.

Les relacions socials que s’hi establien van propiciar que en sortís algun festeig i aquest costum va donar a lloc que amb el temps la fira es conegués arreu per la fira dels nuvis o dels casaments. A principi del segle XX, la fira va anar minvant en importància fins a desaparèixer.

L’any 1994, gràcies a l’esforç de molts veïns del municipi, aquesta fira es va recuperar amb gran èxit i fins avui s’ha celebrat anualment amb la malaurada excepció de l’any 1999 a causa dels focs que l’estiu anterior van assolar el nostre país.

Aquesta fira, que celebra la diada del patró de la pagesia, és una de les de més renom en les àmbits agrícola i ramader de les comarques de ponent, la Catalunya Central i del conjunt del país i qualificada amb la categoria d’Àmbit Català per la Generalitat de Catalunya.

A la fira, que es celebra el darrer cap de setmana de maig a la plaça del Santuari de Pinós, s’hi poden veure i comprar productes que elaboren artesans tant del municipicomd’arreudeCatalunya.També es poden visitar exposicions temàtiques, gaudir d’espectacles folklòrics o de bona gastronomia.

El certamen, organitzat pel Consell Comarcal del Solsonès a través de “Solsonès Fires”, enguany ja arriba a la 63a edició i es durà a terme els dies 15, 16 i 17 de maig.

centrecat.com/fira

www.firadesantisidre.com

Fira de Pinós . Font: centrecat.com

Fire de St. Isidre (Font: Ajuntament de Solsona)

14

15

AL DIA - RECONÈIXER - L’ENTREVISTA - MANERES DE FER - ACTUALITAT - PAISATGE - EINES

UN PAISATGE VIVER DE BIOSCA DE CASTELLTALLAT (Font: família Duocastella de Biosca de Castelltallat)

Bassa amb parets i escala de pedra picada construïda l’any 1990 per Maria Antònia Solé Biosca i el seu fill Martí Duocastella Solé. Era un embassament d’aigua per regar l’hort (que es va adequar amb les terres resultants de l’excavació del viver) i un punt de reserva abundant per a usos domèstics.

pedres desiguals unides amb ciment de Calaf. Sobre les pedres que capcen les parets, hi havia una tanca feta amb pals de teia i filferros punxents perquè no hi caigués ni la canalla ni el bestiar. Des de la tardor de 2006, la tanca és tota de pals de fusta, tractada, de pi.

Per entrar-hi des de dalt, hi ha una escala de pedra picada amb 20 graons, inserits a la paret sud. Per baix, s’hi pot accedir a través d’una volta de pedra que hi ha també construïda a la paret sud. La volta és tancada amb una paret de totxos que es tira a terra cada vegada que cal entrar a escurar el viver.

L’obra va ser útil durant uns 70 anys.

S’omplia amb l’aigua de la rasa del conreu de Biosca, la de l’aiguamoll del Matà i mitjançant la conducció de l’aigua d’un pou que hi ha al costat. La sortida de l’aigua per regar era a la paret sud i es feia mitjançant una aixeta grossa (boixa) que donava al cantó de l’hort. Des de l’escala s’hi rentaven flassades, s’hi pescava i s’hi entrava a nedar. Les condicions ambientals van convertir aviat aquest embassament en l’hàbit idoni per a la fauna pròpia de les basses de secà: animals aquàtics, semiaquàtics, amfibis i aeris.

El viver havia començat ja la seva decadència quan, en motiu de l’incendi del 18 de juliol de 1998, en quedar tot l’entorn sense protecció vegetal, un temporal del 10 de juny de 2000 va esbotzar les parets est i oest.

Per tal de restaurar aquesta construcció com a patrimoni i com a punt d’aigua, el Josep Maria Duocastella Morera, besnét de la Maria Antònia Solé Biosca, juntament amb la família de Biosca, va obtenir, l’any 2005, un ajut econòmic del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya per a la recuperació d’hàbitats naturals i en concepte de manteniment d’elements singulars patrimonials. Així, durant la tardor del 2006, l’aigua va tornar a embassar-s’hi.

Viver de Biosca en l’actualitat (febrer 2015). Font: Anna M. Duocastella Figuera

Característiques El Viver de Biosca és gairebé quadrat. Té unes mides útils de 18,85 m. d’ample per 18,80 m de llarg i 4,15 m. de profunditat.

Totes les cares vistes són fetes amb pedra picada de 43 cm. d’amplada, d’uns 25 cm de gruix i una llargada variable. Darrera les cares vistes, la paret continua amb

Viver de Biosca abans de començar la restauració.

Abril 2005. Font: Anna M. Duocastella Figuera

16

Viver de Biosca durant la restauració de 2005. Font: Anna M. Duocastella Figuera

AL DIA - L’ASSOCIACIÓ - RECONÈIXER - L’ENTREVISTA - MANERES DE FER - ACTUALITAT - PAISATGE - EINES - LECTURES - RACONS VIUS

RACONS VIUS TERRITORI DE MASIES, CUSTÒDIA DEL TERRITORI I RACONS VIUS: CONDICIONAMENT COL·LECTIU DE PARATGES EMBLEMÀTICS

D

es del 2012 L’ARADA forma part de la Xarxa de Custòdia del Territori en col·laboració amb el Grup de Natura del Solsonès, i posa a disposició dels socis i col·laboradors de Territori de Masies eines de suport a aquesta pràctica i també un servei de mediació entre parts. El projecte de custòdia del territori

pretén ser una eina que enforteixi la gestió col·laborativa del patrimoni natural, agrari i rural, i que permeti promocionar un patrimoni poc visible. A banda del projecte de custòdia, Territori de Masies aposta per condicionar paratges emblemàtics del nostre entorn tals com fonts, miradors, etc, o altres elements patrimonials que reque-

reixin d’una actuació de neteja o desbrossament. D’aquesta manera, sota el nom de Racons Vius, es persegueix la dignificació, des del voluntariat i amb un caràcter lúdic, d’espais que han estat i són importants per nosaltres però que es troben en mal estat. Aquesta activitat s’iniciarà els mesos d’agost i setembre.

Des de “Racons Vius” Es proposa una trobada on tota persona interessada pugui col·laborar en el condicionament de la font del Bisbe del Miracle, entorn que durant molts anys va acollir veïns del Miracle i pobles veïns.

Si estàs interessat/da en arranjar un espai del teu poble, CONTACTA AMB NOSALTRES

tmsolsones@larada.net 938 729 709

672 491 223

17

AL DIA - L’ASSOCIACIÓ - RECONÈIXER - L’ENTREVISTA - MANERES DE FER - ACTUALITAT - PAISATGE - EINES - LECTURES - RACONS VIUS

EINES WIKIPEDRA EL PORTAL DE LA PEDRA SECA A CATALUNYA

Wikipedra és un espai web 2.0 sobre les barraques i cabanes de pedra seca de Catalunya. El projecte està desenvolupat per l’Observatori del Paisatge a partir d’una idea inicial de la Fundació Catalunya-La Pedrera i hi col·labora l’associació Drac Verd, entre altres entitats que vetllen pel patrimoni de la pedra seca a Catalunya.

logia GPS (European Datum 1950), poden tenir desviacions de fins a 30 metres sobre els mapes on es visualitzen.

El portal també ofereix mapas temàtics del nombre de barraques per paisatge o municipi. Per exemple el paisatge anomenat “Rubió - Castelltallat - Pinós” s’identifiquen fins a 49 barraques.

Podeu consultar les barraques o cabanes existents als diferents paisatges de Catalunya i a cada municipi, a través de mapes, fitxes, fotografies i croquis.

Podeu introduir noves barraques i cabanes que conegueu, que seran validades per l’associació Drac Verd, i posteriorment publicades al web.

Les dades geogràfiques de les barraques, pel fet que estan obtingudes amb tecno-

DOSSIER PAISATGES DE PEDRA SECA OBSERVATORI DEL PAISATGE

Dossier on-line elaborat per l’Observatori del Paisatge de Catalunya amb extensa informació sobre els paisatges de la pedra seca a Catalunya. Aquest dossier té els següents objectius: 1. Difondre, en primer lloc, l’existència de paisatges de la pedra seca i la seva diversitat.

2. Difondre les iniciatives, entitats i treballs sobre la temàtica de la pedra seca a Catalunya.

3. Recollir, classificar, ordenar i fer disponible al públic la principal informació sobre la pedra seca al món disponible a Internet, incloses les entitats, institucions i normativa relacionada amb la matèria.

18

4. Esdevenir un espai de referència sobre la temàtica de la pedra seca per a persones especialitzades i per al públic en general.

AL DIA - L’ASSOCIACIÓ - RECONÈIXER - L’ENTREVISTA - MANERES DE FER - ACTUALITAT - PAISATGE - EINES - LECTURES - RACONS VIUS

COORDINADORA D’ENTITATS PER LA PEDRA SECA PEDRA SECA ALS PAÏSOS CATALANS

La Coordinadora és un grup multidisciplinar sense ànim de lucre que aplega entitats, associacions i col·lectius de caire divers amb l’objectiu de difondre, coordinar, intercanviar i vetllar pel patrimoni cultural de la pedra seca català.

Aquest ens vol esdevenir una eina que ajudi a promoure els valors naturals i culturals del paisatge en pedra seca. Per això la Coordinadora ajuda a fomentar i coordinar les diferents iniciatives que desenvolupen les entitats i organismes a favor de la defensa i salvaguarda del patrimoni de pedra en sec, i si s’escau, també d’altres elements constituents de l’arquitectura tradicional agrícola.

La Coordinadora també estableix propostes i orientacions per homogeneïtzar els treballs d’investigació, estudi, difusió, conservació i protecció de les

REVISTA PEDRA SECA PEDRA SECA ALS PAÏSOS CATALANS

La Revista Pedra Seca és una publicació periòdica que té com objectiu difondre el patrimoni cultural de la pedra seca.

En aquesta publicació tenen cabuda totes les iniciatives, estudis i recerques que es fan arreu dels Països Catalans sobre el patrimoni immoble de la pedra seca.

Periòdicament edita un full informatiu que reben tots els subscriptors. Per subscriure’s a la revista, col·laborar amb algun article o, demanar números endarrerits contactar amb: Patronat de Sant Galderic Apartat Postal, 19.100 (08080) Barcelona pedraseca@gmail.com

19

construccions existents en pedra seca Un dels esdeveniments més rellevants que promou la Coordinadora és la Trobada d’estudi per a la preservació del Patrimoni en Pedra Seca als Països Catalans, amb caràcter bianual i que té com a finalitat difondre i donar a conèixer l’immens patrimoni immoble que gaudeixen les terres de parla catalana. Per això cada vegada les Trobades es realitzen en diferents indrets, facilitant l’intercanvi, el coneixement i fent possible l’acostament geogràfic i cultural.

La propera Trobada, la vuitena, es durà a terme els dies 15,16 i 17 de maig a Calaceit (Matarranya), municipi situat a la província de Terol.

D’altra banda també cal destacar que la Coordinadora edita el butlletí digital Pedra a Pedra.

El butlletí que teniu a les mans pretén ser una eina del territori i pel territori.

Des d’ell es volem difondre les diferents activitats i avenços que es fan des del projecte ‘Territori de Masies’ als veïns i veïnes i a les persones amb algun lligam amb el Sud del Solsonès. De caràcter semestral, acull també un espai d’actualitat i coneixement dels nostres pobles i maneres de fer.

Territori de Masies és una iniciativa popular, recentment constituïda en associació, formada per veïns, entitats associacions del Sud del Solsonès des de la què coordinem i impulsem activitats i serveis que potenciïn el nostre paisatge i formes de fer.

Territori de Masies és un projecte obert.

Si vols col·laborar amb nosaltres, contacta’ns a informacio@territoridemasies.cat o al 672 49 12 23

FEBRER

MARÇ

Dia 8: Aplec de Sta. Àgata. Clariana de Cardener.

Dies 13-15: Taller d’hivern- Cicle quatre estacions de Natura i Espiritualitat. Santuari del Miracle.

Dies 20-22: Primera trobada de la bassa d’Òria. Santuari de Miracle.

Dia 28: Plenari anual de Territori de Masies. 16:30. Santuari del Miracle

Dies 6-8 : Fira del trumfo i de la tòfona, Solsona Dies 6-8: Taller d’art floral Ikebana. Santuari del Miracle.

Dies 13-15: Sisena de les audicions del Miracle. Santuari del Miracle.

Dies 20-22: Vorejant l’ànima humana: els contes i el seu món. Santuari del Miracle.

Dies 21 i 22: Festa dels Pubills de Llobera Dies 28 i 29 (fins el 5 d’abril): Xerrades i seminaris. Santuari del Miracle.

ABRIL 5 d’abril: Caramelles a Llobera i Peracamps 6 d’abril: Caramelles a Lloberola 26 d’abril: Caramelles a Torredenegó 12 d’abril: Festa de final de temporada de la Societat de Caçadors Esportius de Llobera Dia 19: Xerrada sobre fauna i flora de Riner.

Freixinet.

Dia a determinar. Caminada popular de Freixinet.

Contacte: informacio@territoridemasies.cat 672 491 223 - 938 729 709 www.territoridemasies.cat

Disseny i coordinació: L’ARADA, CREATIVITAT SOCIAL Iniciativa emmmarcada en el Projecte ACTUA. www.actua.latada.net

1

TERRITORI DE MASIES ÉS UN PROJECTE OBERT. SI HI VOLS COL·LABORAR AMB NOSALTRES CONTACTA’NS A: informacio@territoridemasies.cat 938 729 709 672 491 223

MAIG Dies 2 i 3 de maig: Festa Major de Llobera i Peracamps Dia 3: Festa major de Clariana de Cardener Dia 3: Fira de Sant Ponç de Prades Dia 24: Ruta Territori de Masies: Les obagues de Madrona.

Dia 31: Caminada popular de Pinell de Solsonès.

Dies a determinar. Concerts de la Fònica de Freixinet i del grup de Gospel.

Dia 23: Participació a la Roda Coral de la FCEC. AV Freixinet.

Dia 30 i 31: Fira de Pinós A determinar: Caminada de Pinós

JUNY Dia 27: Sopar popular. Vallmanya Dies a determinar. Concerts de la Fònica de Freixinet i del grup de Gospel.