Revista número 14 - Desembre 2019
EL BAIX SOLSONÈS DES DE LA SEVA GENT
Neix «La petita Granja de Claret» .Fotografies: Raquel Servitja i Jordi Terrazas
AL DIA - RECONÈIXER - L’ENTREVISTA - MANERES DE FER - PAISATGE - VIURE-HI I VIURE’N - ACTUALITAT - PUBLICACIONS
TERRITORI DE MASIES AL DIA A la revista núm.13 explicàvem les activitats i projectes que es van fer des de Territori de Masies entre el gener i l’octubre del 2019. En el número que teniu a les mans us expliquem les activitats que hem fet entre l’octubre i el desembre del 2019. Aprofitem també per fervos arribar una fe d’errates del pressupost del 2019 que figurava en el número anterior. Aquests darrers mesos del 2019 Territori de Masies ha destinat els seus principals esforços en generar eines per promoure el reconeixement del territori a través del projecte «Territori de Masies des de la seva gent: trepitja, descobreix i gaudeix la cultura popular» i en divulgar el vincle íntim que existeix entre les dones i el turisme rural.
Territori de Masies des de la seva gent: trepitja, descobreix i disfruta la cultura popular TERRITORI DE MASIES DES DE LA SEVA GENT: trepitja, descobreix i disfruta la cultura popular és un projecte que ens endinsa en els significats i expressions de la cultura popular en el paisatge. A partir de quatre itineraris que recorren el territori s’interpreta el paisatge i s’explica característiques particulars sobre natura, cultura popular, memòria històrica i tradicions. Des de la pàgina web (http://territoridemasies.cat/territori-des-de-la-sevagent/) es pot accedir al visor cartogràfic que permet seguir cada itinerari in situ a través de la geolocalització i es complementa amb un llibret de ruta que ajuda a interpretar el paisatge a través de la cultura popular. També es dona l’opció de poder descarregar tant els tracks com els llibrets de ruta. En total hi ha 4 rutes que s’inicien al Miracle, Pinell del Solsonès, Pinós i Salo respectivament.
RUTA DEL MIRACLE Punt d’inici: Miracle Dificultat: Baixa Distància: 4,9 Km Cota màxima: 859 m Cota mínima: 729 m Desnivell acumulat: 111 m Aquesta ruta de gairebé 5 km transcorre per una antiga i densa obaga de pinassa que el pas del foc de 1998 va devastar i obrir grans espais on foren colonitzats per les plantes aromàtiques. Avui, trobem rouredes joves que han rebrotat després de l’incendi. RUTA PINELL DEL SOLSONÈS Punt d’inici: Pinell del Solsonès Dificultat: Moderada Distància: 11,1 Km Cota màxima: 676 m Cota mínima: 567 m Desnivell acumulat: 195 m Aquest recorregut connecta Pinell del Solsonès i Sant Tirs a través del GR3, el GR de la Catalunya interior que connecta la Plana de Vic amb la Plana de Lleida, passant per la bauma de la font del Marrà i la fossa neolítica dels Casals. Tanquem el recorregut circular passant per un antic pou de gel.
2
RUTA DE PINÓS Punt d’inici: Santuari de Pinós Dificultat: Moderada Distància: 14,3 Km Cota màxima: 926 m Cota mínima: 646 m Desnivell acumulat: 323 m Aquesta ruta s’inicia al Santuari de Pinós resseguint la carena de la serra de Pinós, passant pel GR171. Un cop a la Petja, lloc llegendari, es connecta amb el GR170 de la Vall del Llobregós, fins arribar a Claret. De tornada es va fins Ardèvol i es tenca el recorregut tornat al punt de partida. RUTA DE SALO Punt d’inici: Salo Dificultat: Moderada Distància: 13 Km Cota màxima: 640 m Cota mínima: 401 m Desnivell acumulat: 309 m El paisatge de Salo és divers i modelat per les rieres que delimiten serres i defineixen els diferents aprofitaments de l’economia rural. Els forts pendents de la zona d’obaga fan que el conreu hi sigui poc viable. Salo ha patit els efectes dels dos grans incendis forestals que ha patit la Catalunya central. Concretament, la zona sud-oest es va veure afectada pel foc del 1998, i la part més meridional (zona de Font-freda), pel del 1994 (tot i que en menor mesura). El recorregut ressegueix part del GR3, antic camí ral que connectava Cardona amb Barcelona.
PUBLICACIONS - ACTUALITAT - VIURE-HI I VIURE’N - PAISATGE - MANERES DE FER - L’ENTREVISTA - RECONÈIXER - AL DIA
TERRITORI DE MASIES AL DIA Dones i Turisme Rural El turisme rural és un dels àmbits dins del turisme que disposa de més mà d’obra femenina, i en moltes situacions ha estat l’oportunitat per a la creació i lideratge d’empreses exclusivament per part de dones. Alhora, és el gran emblema de la diversificació de l’economia agrària familiar, esdevenint un element central i estratègic en la promoció i desenvolupament local.
El projecte ha organitzat dues un cicle de dos actes. El primer destinat a millorar la comunicació a internet d'iniciatives de turisme rural. El segon, destinat a divulgar l’evolució de la realitat de les dones de pagès al segle XIII. Aquest darrer acte es va celebrar a les Casas de Matamargó.
A partir d’aquest context, s’ha elaborat un petit audiovisual titulat “Turisme Rural i Dones” en el qual es posa de manifest la vinculació entre la situació de les dones rurals dels pobles del sud del Solsonès i rodalies, tant en l’origen com en la gestió del turisme rural, i els impactes en les oportunitats de promoció sociolaboral i personal de les dones. Podeu visualitzar el vídeo des del nostre canal de YouTube.
Xerrada: “El secret de la comunicació a internet per a projectes rurals amb veu de dona
El paper de les dones en una masia pairal del segle XIII
3
AL DIA - RECONÈIXER - L’ENTREVISTA - MANERES DE FER - PAISATGE - VIURE-HI I VIURE’N - ACTUALITAT - PUBLICACIONS
TERRITORI DE MASIES AL DIA L’exposició Vaivens Femenins visita Solsona Aquest novembre Territori de Masies va participar en el cicle “Dones, Temps, Economia i Món rural”, que organitza l’associació de Dones del Solsonès, el grup de Gèneres del Solsonès i el projecte ACTUA. El dia 29 de novembre, a les 18.00 h de la tarda es fa la penúltima sessió del cicle, en aquesta ocasió destinada a la Memòria popular de les dones del Solsonès-Xerrada debat intergeneracional. L’acte va ser acompanyat de l’exposició "Vaivens femenins: memòria popular de les dones al Baix Solsonès i rodalies", produïda per Territori de Masies.
Esmena pressupost versió impresa revista núm 13. PRESSUPOST 2019 TERRITORI DE MASIES
Tancament econòmic 2018
Pressupost 2019
DESPESES
DESPESES
PERSONAL 3.696,00 €
PERSONAL 2.9764,50 €
ESTRUCTURA 1.404,33 €
ESTRUCTURA 3.341,20 €
SERVEIS FINANCERS
198,04 €
SERVEIS FINANCERS
1.477,00 €
DESPESES DIRECTES
28.355,20 €
DESPESES DIRECTES
43.668,83 €
TOTAL 33.653,57 €
TOTAL 78.251,54 €
INGRESSOS
INGRESSOS
RECURSOS PROPIS 11.142,46 € Quota sòcies 2.190,00 € Ingressos activitats 8.952,46 €
RECURSOS PROPIS 12.149,46 € Quota sòcies 2.500,00 € Ingressos activitats 9.649,46 €
SUBVENCIONS 21.489,55 € Autonòmiques 19.867,66 €
SUBVENCIONS 68.565,38 € Autonòmiques 60.947,20 €
DARPA 8.479,49 € SOC 3.666,67 € Institut Català de les Dones 2.793,00 € Departament d’Afers Socials, Treball i Família 1.648,50 € Departament de Cutlura 3.280,00 €
DARPA 11.045,10 € SOC 7.333,33 € Institut Català de les Dones 4.000,00 € Departament de Territori i Sostenibilitat 28.444,50 € Departament d’Afers Socials, Treball i Família 7.239,27 € Departament de Cultura 2.885,00 €
Diputació de Lleida Institut d’Estudis Ilerdencs
1.471,89 € 1.471,89 €
Diputació de Lleida Institut d’Estudis Ilerdencs
1.800,00 € 1.800,00 €
Altres 150,00 € Consell Comarcal del Solsonès 150,00 €
Altres 5.818,18 € Obra Social La Caixa 5.818,18 €
TOTAL 32.632,00 €
TOTAL 80.714,84 €
RESULTAT ANUAL
RESULTAT ANUAL
-1.021,57 €
4
2.463,30 €
Memòria popular de les dones de pagès del Baix Solsonès Es diu que les dones de pagès són doblement invisibilitzades, per ser dones i per ser de pagès. La feina desenvolupada per dones pageses conforma un ampli ventall de tasques, però també un gran ventall de realitats. Vaivens femenins fa un recorregut per diferents àmbits de la vida quotidiana de les dones de pagès. Començant per
l’escola, que apuntava la vida de les nenes cap a una direcció concreta: l’escola franquista els atribuïa el rol d’esposes i les destinava a l’àmbit domèstic. Per això hi rebien formació en labors. L’exposició es fixa, però, especialment en el moviment de dones. Les anades i vingudes necessàries per assumir les feines de cura de la casa i la família
(reproductives), com productives (suport a l’explotació, encarregar-se de les bèsties, petites feines remunerades), però també aquelles que fan que noies de poc més de deu anys marxin de casa per a anar a fer de minyones. Moure’s pel Territori de Masies, i en general en terres pageses, era especialment difícil i més si eres dona.
Que Vaivens Femenins aturi per uns instants el vostre món en moviment per (re)conèixer la realitat de les dones de pagès del Territori de Masies, des de l’escola fins a les festes i actes populars. Esperem posar així, el nostre granet de sorra en la necessària reivindicació de les aportacions de les dones de pagès a la
nostra història i a la nostra cultura. I així, des del reconeixement del passat i del present, poder imaginar i treballar per un futur on la condició de dona sigui alliberadora i no condicionant.
Reserva ara l’exposició!
Podeu reservar-la informacio@territoridemasies.cat 693 05 44 37 El projecte compta amb una exposició itinerant i una exposició virtual, i s’acompanya d’una revista.
AL DIA - RECONÈIXER - L’ENTREVISTA - MANERES DE FER - PAISATGE - VIURE-HI I VIURE’N - ACTUALITAT - PUBLICACIONS
RECONÈIXER: EL BOSC COM A AMAGATALL
El Bosc com a amagatall El paisatge de Territori de Masies és un ric mosaic agroforestal amb grans masses boscoses, que més enllà dels múltiples aprofitaments que han tingut, han servit d’amagatalls en conflictes bèl·lics. Coves, balmes, o punts que simplement quedaven apartats de les principals vies de comunicació de l’època han esdevingut punts on s’establien els desertors o bé reorganitzaven la resistència duent a terme accions com ara sabotatges. Ens referim principalment a tres períodes històrics: les guerres carlines, protagonitzant alguns dels seus principals episodis al Territori de Masies; la guerra civil, on el bosc va servir d’amagatall per a tots aquells que van ser cridats a files i van desertar; i durant la postguerra, quan els maquis s’oposaven al règim franquista.
Guerres Carlines La Catalunya del segle XIX fou protagonitzada per tres guerres civils (conegudes com a carlinades) en què s’enfrontaven partidaris de l’Antic Règim i els liberals, que encapçalaven polítiques consonants amb la revolució burgesa que estava vivint Europa. Els carlins, partidaris de Carles V en el conflicte dinàstic a l’entorn la successió de Ferran VII, eren defensors de la tradició i el que en consideraven els valors inherents (Déu, Pàtria i Rei) i eren radicalment contraris a les reformes liberals. El moviment carlí va tenir un suport social determinat i en una àrea geogràfica concreta: el recolzaven bona part de la noblesa i del clergat popular i, fonamentalment,
la pagesia, com és el cas del sud del Solsonès. Els carlins lluitaven preferentment en forma de guerrilla (lluita armada irregular de grups de paisans contra l’opressor, en aquest cas el mateix poder constituït). És una forma de lluita molt òptima per al Sud del Solsonès, ja que, en bona part es basa en l’emboscada, i el coneixement del territori és clau.
bons amagatalls, trobaven complicitats i suport. Les tropes carlistes tenien a Sant Climenç i Pinell la seguretat de comptar amb el suport social d’una pagesia de majoria carlina que se sentia amenaçada per les reformes liberals.
Les tres guerres carlines que van sacsejar el país al llarg del segle XIX van tenir en el Territori de Masies alguns dels escenaris de les batalles i dels episodis més transcendents, com la batalla de Peracamps o la mortaldat de Prades. El Solsonès va ser una de les zones amb major presència dels partidaris de Carles V. Els pagesos veien amenaçats els seus interessos per les reformes liberals, alhora que les successives desamortitzacions posaven en perill els béns comunals. Entre els caps carlins destaca una important nissaga de la comarca, els famosos Tristany d’Ardèvol. Pinell del Solsonès: Refugi dels emboscats carlins Els boscos del Territori de Masies eren un lloc molt favorable per als combatents carlins. Durant els reiterats enfrontaments esdevinguts al voltant del camí ral de Peracamps, important via d’accés a Solsona des de la Segarra, els carlins, avesats a les tàctiques guerrilleres, sovint fugien de Llobera fins a Sant Climenç, a la zona de Pinell del Solsonès. Aquí, a més de
6
«Els emboscats» Il·lustració d’Helena Rovira al plafó interpretatiu de Sant Climenç
PUBLICACIONS - ACTUALITAT - VIURE-HI I VIURE’N - PAISATGE - MANERES DE FER - L’ENTREVISTA - RECONÈIXER - AL DIA
RECONÈIXER: EL BOSC COM A AMAGATALL
Plafó «Territori de Masies» ubicat a sant Climenç, fent esmena al bosc com a amagatall durant les guerres carlines.
La Batalla de Peracamps Peracamps va ser escenari de diferents batalles. El 27 de juliol de 1838, les tropes liberals del baró de Meer reconquereixen Solsona, ajudats per un jove sergent que fou més tard el general Prim. A causa de la inseguretat per als liberals que regnava als volants de la ciutat de Solsona, un entorn obertament carlista, l’escamot de soldats liberals no gosaven sortir de les muralles i, per tant, havien de ser abastats des de fora. Una de les batalles més sagnants entre el comboi de tropes liberals que portaven proveïments a Solsona i carlins emboscats va tenir lloc el 28 d’abril del 1840 a Peracamps. Els primers eren comandats per Antonio i Juan van Halen, mentre que els absolutistes estaven a les ordres del general Segarra. L’enfrontament va durar des de les set del matí fins a les set de la tarda, i en van sortir vençudes i perseguides les tropes carlines, les quals van deixar el camp de batalla ple de cadàvers. Arran de la victòria, a Van Halen li van atorgar el títol de comte de Peracamps.
Mossèn Benet Tristany (Ardèvol, 1794-Solsona, 1847) era fill de la casa Tristany d’Ardèvol (Pinós). Va ser un combatent i cap carlí conegut i temut a tot Catalunya que va arribar a mariscal de camp. Tingué un paper cabdal a la primera guerra carlina, coneguda com a guerra dels Set Anys, quan les tropes que comandava van derrotar la legió belga al Bruc i la columna Oliver a la Panadella, amb la captura de més de 700 homes. És qualificat d’home a home de grans passions, però poc intel·ligent, tosc i amb vicis vulgars, gràcies als quals era admirat i estimat pel baix poble. Era considerat cruel amb l’enemic, presoners i captius, però alhora admirat pels seguidors i voluntaris. La fama de Benet Tristany li va valdre més d’un romanç satíric: “Nosaltres per divertir-nos / prou tenim amb lo Tristany / que té el cap lo mateix / que una escopeta sense pany.” El seu aixecament a Solsona el 1946 marcà l’inici de la segona guerra carlina (1846-1849). Finalment, el maig de 1847 va ser capturat per les tropes liberals i afusellat a la plaça del Camp de Solsona. Se’l va enterrar al seu Ardèvol natal. En l’ordre d’execució, el Coronel Comandant militar de Solsona disposa, entre altres coses, que el cadàver quedi en exposició pública fins a la nit perquè no quedi dubte que ha estat agafat i ha patit el càstig que la llei li havia imposat.
desertar i amagar-se als boscos. Els motius que els van portar a emboscar-se eren diversos. Hi ha qui es va emboscar per indiferència perquè aquella guerra no anava amb ells, per desconfiança, per por a la mort i al que pogués passar, per no deixar casa seva o per convenciment polític, ja que es decantaven per la banda dels nacionals.
Rafael Tristany (Ardèvol, 1814, Lorda, 1899), va néixer a la mateixa casa i en va ser l’hereu d’aquella generació. Va estudiar al col·legi militar carlí de Solsona durant la guerra dels Set Anys, quan va lluitar al costat del seu oncle Benet. Heretà nombrosos títols nobiliaris i el pretendent carlí Carles Maria dels Dolors de Borbó (Carles VII) li’n va atorgar d’altres. Va combatre en les tres guerres carlines i era considerat un molt bon estratega, motiu pel qual va ser nomenat capità general de l’exèrcit carlí de Catalunya, el 1874, amb 12.000 infants i 500 cavalls. Un cop finalitzada la tercera i darrera guerra carlina, es trasllada a Lourdes, on es va establir a casa de mossèn Espinós, capellà del seu batalló. És aquí on acabarà morint el juny del 1899 a 85 anys.
Amb el pas de les tropes nacionals i quan la victòria de Franco era evident, els emboscats van sortir dels seus amagatalls pensant que serien ben acollits pel règim de Franco per no haver-se allistat pels republicans. Però no va ser així, els van tractar de covards i van ser tractats com a soldats enemics, tots ells presoners de guerra.
Guerra civil La nissaga dels Tristany Pinós és un municipi històricament carlista. Ja l’any 1832 a Vallmanya de Pinós existia una columna de 40 homes manats per Esteve Dinat que pretenia alçar-se contra les tropes liberals. A Pinós, concretament a Ardèvol, hi nasqueren dos importants comandants carlins, que prengueren especial protagonisme en les tres guerres carlines. Foren Benet i Rafael Tristany, oncle i nebot respectivament.
Durant la guerra civil (1936-1939) es va passar molta por. Joves, capellans, monges, objectors... es van emboscar o refugiar en cases de pagès per evitar anar a files o per la persecució anticlerical que hi va haver. Els religiosos que s’amagaven en masies es feien passar per tiets o tietes concos, mossos o minyones. Durant la Guerra es van cridar a mobilitzar-se les lleves que anaven de l’any 1915 al 1941, però molts no es van presentar i van optar per
7
La gent de les masies va crear una xarxa de suport al voltant dels emboscats per fer-los arribar menjar i passar-los informació. Les dones hi van tenir un paper fonamental, ja que eren les que rebien la pressió directa dels guàrdies d’assalt i, a la vegada, s’havien de fer càrrec de la casa, el camp, els animals i la família. Durant el transcurs de la guerra, en cada batalla perduda, s’endurien els càstigs contra els desertors que no complien amb les seves obligacions militars. A la primavera del 1938, per pressionar als emboscats, van començar a detenir els familiars per “auxilio a la deserción”. D’aquesta manera els emboscats, per deixar en llibertat els seus familiars, es presentaven. Es va establir la Llei dels desertors, on eren jutjats per un tribunal militar i condemnats a penes que anaven des de l’internament en una presó a la pena de mort.
Uns quants van ser mobilitzats i van començar a complir el servei militar fins al juliol de 1944 molt lluny de casa; com ara a Pamplona, l’Estret de Gibraltar... i fins i tot a Àfrica. D’altres van anar a camps de concentració d’on no en podien sortir sense un aval. Per aconseguir un aval calia que el capellà del poble, l’alcalde i el cap de la Falange local, certifiquessin els antecedents i la conducta dels joves durant la guerra. Com que la gent del Territori de Masies eren de creences conservadores, molts d’ells el van aconseguir relativament ràpid.
Postguerra El règim franquista va efectuar una forta repressió entre les files republicanes un cop acabada la guerra, amb depuracions, detencions i càstigs a totes les persones sospitoses de ser contràries a la dictadura. El paper de l’església en la repressió franquista també va ser
AL DIA - RECONÈIXER - L’ENTREVISTA - MANERES DE FER - PAISATGE - VIURE-HI I VIURE’N - ACTUALITAT - PUBLICACIONS
RECONÈIXER: EL BOSC COM A AMAGATALL important. Des dels principis de la guerra, gran part de l’estructura eclesiàstica va donar suport al cop d’Estat i va participar directament en la maquinària repressiva de la dictadura. La fam i la misèria viscudes durant la postguerra també són episodis recordats pels habitants del Territori de Masies. El règim va intentar resoldre el problema de la fam amb el control de la producció de matèries primeres i activar un sistema de racionament dels aliments. Aquest fet va provocar el sorgiment d’un mercat negre, popularment conegut com a estraperlo. En acabar la guerra civil es calcula que uns 10000 homes, en el conjunt de l’estat espanyol, van configurar un moviment guerriller antifranquista. Aquest moviment va suposar una oposició ferma al règim franquista i va rebre el nom de maquis. Sota la bandera de l’anarquisme i el comunisme, diferents grups de guerrilles es van disseminar pel territori. La geografia va ser una gran aliada, és per això que les seves accions van tenir més èxit i ressò a les zones muntanyoses. Es dedicaven a fer sabotatges en indústries, sistemes de comunicació, transport i electricitat; així com també atracaments i segrestos per aconseguir recursos per a comprar armes i ajudar a les persones que estaven empresonades i als seus familiars.
El vespre del dia 10 de desembre de 1944, un grup de Guàrdies Civils provinents de Súria van demanar un camió d’un excombatent franquista per anar a buscar el grup de maquis denunciat.
al costat del mas a tres o quatre pagesos de la zona. Tot i això, l’alcalde de Sant Mateu, va ordenar que fossin enterrats al cementiri del poble. Actualment, al cementiri de Sant Mateu hi trobem una lapida commemorativa.
Diferents testimonis afirmen que, de camí a Borrell, la Guàrdia Civil feia molt de soroll amb l’objectiu de ser sentits pels maquis per tal que s’escapessin abans d’arribar, d’aquesta manera, els Guàrdies Civils s’estalviaven el xoc amb els guerrillers i la possibilitat de tenir baixes a les seves files. Un cop a la casa, els 9 guerrillers no van oferir pràcticament resistència i van ser afusellats.
La persecució als maquis per part del règim franquista va ser una prioritat imperiosa, imposant lleis que suposaven la mort els caps de grups guerrillers, i a pena de mort o cadena perpètua els altres. Una de les problemàtiques que més va debilitar als maquis fou la dels confidents. La detenció significava ser torturats per tal de fer-los confessar els amagatalls dels seus companys. Per aquest motiu, alguns guerrillers portaven amb ells càpsules de verí. Preferien el suïcidi abans que trair els seus companys.
En un primer moment van ser enterrats en una fossa que la Guàrdia Civil va ordenar cavar
Els maquis trobaven refugi en masies i en els boscos i muntanyes del territori que ells coneixien tan bé. Principalment es movien entre muntanyes, sobretot zones boscoses i de vegetació densa. Els fets del Borrell Un dels episodis més recordats pels veïns de Coaner són els fets de Borrell. En aquesta masoveria abandonada, un grup de nou maquis s’hi va amagar durant uns dies, de camí a Barcelona. El grup va passar uns quinze dies al mas; aquest fet era sabut per molts veïns i veïnes, però ningú no s’atrevia a denunciar-ho, ja que hi havia molta por, tant als maquis com a les represàlies de la Guàrdia Civil. Un dels misteris que envolta aquest episodi és la seva llarga estada al mas, ja que el més comú era que els guerrillers no passessin més d’una nit al mateix lloc. L’espera d’ordres, la manca d’organització, la falta de consciència de la intensa vigilància a la qual estaven sotmesos podrien ser alguns dels motius que els van portar a fer aquesta estada tan llarga. El grup baixava a proveir-se a les cases de pagès de la zona i alguns veïns i veïnes recorden com també havien anat a comprar a la botiga.
Font: «Memòries del Jovent d’ahir. Història popular i relats de vida al poble de sant Mateu de Bages» . Ed l’Arada, 2018.
8
PUBLICACIONS - ACTUALITAT - VIURE-HI I VIURE’N - PAISATGE - MANERES DE FER - L’ENTREVISTA - RECONÈIXER - AL DIA
L’ENTREVISTA: A COOP DE CONSUM AL SOLSONÈS En aquesta ocasió l’espai de l’entrevista compta amb la col·laboració de l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central. El 2019 l’Ateneu va iniciar un cicle de reportatges sobre la Memòria
Cooperativa de la Catalunya Central, producció de la cooperativa l’Arada i publicats a la revista Setembre, que edita la cooperativa Dies d’Agost.
A continuació reproduïm l’entrevista que Dolors Pujols (L’Arada sccl) va fer al grup d’impulsors de la cooperativa de consum del Solsonès, el setembre del 2019.
A coop de consum al Solsonès En plena transició, la cooperativa de consum del Solsonès va oferir una alternativa al comerç convencional La creació d’una panificadora que abaratia el pa va confrontar-los amb el gremi de forners. «Una conjunció d’il·lusions». Així és com Marcel·lí Coromines, un dels impulsors de la cooperativa de consum del Solsonès i qui va ser-ne el primer president, explica les motivacions que els van dur, a ell i a un grup de gent de la comarca, la majoria vinculats a moviments d’esquerres, a engegar aquest projecte a Solsona. Era l’any 1979, durant l’anomenada transició democràtica: «Una etapa en la qual hi havia moltes motivacions per mirar de fer coses que poguessin millorar les condicions de vida de la gent». Malgrat la bona resposta que va tenir la iniciativa (va comptar amb més de 600 socis), no ho van tenir fàcil: toparien amb una dura oposició de comerciants i forners, que veien perillar els seus negocis degut als baixos preus que oferia la cooperativa.
Gent comprant al local de la cooperativa, ubicat al número 22 de la carretera de Torà | Foto: Marcel·lí Sala
Amb una activitat que va anar creixent des del primer moment, el local que inicialment acollia la botiga, ubicat a la carretera de Torà, de seguida va quedar petit. Amb tot, van trobar un espai molt més ampli a l’immoble que actualment acull l’oratori de la comunitat islàmica de Solsona, situat a pocs metres del primer. L’elevada inflació, iniciada arran de la crisi del petroli de 1973, explicaria bona part de l’èxit de la cooperativa: gent de les classes populars de Solsona hi va trobar una manera d’accedir als aliments a uns preus més ajustats. Va ser, sobretot, una botiga d’alimentació, però també s’hi van vendre altres productes com roba. Aquest projecte cooperatiu -un dels pocs que va arrelar al Solsonès- va iniciar la seva activitat el 1979 i va esdevenir una de les entitats de la ciutat amb més persones associades. En un moment en el qual les grans superfícies comen-
D’esquerra a dreta: Guillem Martínez, membre de la junta; Pere Solé, gerent i Josep Serra, treballador d’Amisol | Foto: Marcel·lí Sala
9
AL DIA - RECONÈIXER - L’ENTREVISTA - MANERES DE FER - PAISATGE - VIURE-HI I VIURE’N - ACTUALITAT - PUBLICACIONS
L’ENTREVISTA: A COOP DE CONSUM AL SOLSONÈS çaven a acaparar comercialment Solsona -com passava a la resta de municipis de magnituds similars-, i els preus ja s’havien normalitzat, la cooperativa va tancar portes. Era el 1992 i la cooperativa afrontava un moment crucial: o feien el salt i apostaven per crear una gran superfície (havien emparaulat l’espai on avui s’hi ubica el Caprabo) o bé es veien absorvits pels nous hàbits comercials. La idea, sorgida durant la presidència de Jaume Fons, veí de Clariana, va generar massa vertigen: una aposta molt arriscada si es té en compte l’elevada inversió que hauria suposat. Pagesos i gent d’esquerres La majoria de gent que formava part del nucli impulsor provenien de moviments d’esquerres: «Des de l’anarquisme, passant pel PSUC i el PSOE», diu Coromines. Per tirar-la endavant, però, també va ser clau la implicació d’Unió de Pagesos. D’una banda, hi havia la voluntat de la cooperativa de comprar directament a productors locals i, de l’altra, els canvis sistèmics en els patrons de consum d’un món rural que ja havia accelerat el seu declivi: «En l’àmbit de la pagesia s’havia arribat a una situació en la qual, després de molts anys de canviar farina per pa, ja donaven realment poquíssim pa per molta farina», explica. De fet, un dels principals projectes de la cooperativa -i també dels més polèmics- va ser la creació d’una panificadora. Un projecte amb vocació social que va permetre reduir el preu d’un aliment bàsic com és el pa. L’obrador es va ubicar a Ardèvol, un petit nucli del municipi de Pinós, al Baix Solsonès. S’hi van arribar a produir gairebé un miler de quilos de pa al dia.
El gremi de forners, enutjat La panificadora d’Ardèvol va ser, doncs, un projecte nascut de la cooperativa de consum del Solsonès però que tenia una gestió independent. L’objectiu era abaratir el preu del pa i es va aconseguir fins al punt de rebaixar-lo gairebé a la meitat, segons explica Coromines. Amb una inversió important i un sistema d’elaboració molt avançat per l’època, la fabricació de pa es va convertir en tot un reclam per a la cooperativa, al mateix temps que en l’àmbit econòmic funcionava bé: «El marge per a l’elaboració de pa era molt elevat: abaixant el preu a la meitat encara s’amortitzava una inversió com la de la panificadora», rebla l’expresident.
I és que la cooperativa venia molt pa: fins a un miler de quilos diaris en l’època de màxima producció. I això, lògicament, no va agradar als forners i pastissers de tota la vida. Els impulsors de la cooperativa i els gestors de la panificadora «van rebre tota mena d’amenaces en una reunió que hi va haver: des de cremar la panificadora i la furgoneta fins a amenaces de mort», diu Coromines. La pressió va comportar el tancament d’aquesta línia: les persones que es feien càrrec del pa van decidir apartar-se de la cooperativa i, tot i que van treballar un temps fent productes de pastisseria per a altres clients, van acabar plegant.
Pere Solé, el gerent de la cooperativa, al despatx | Foto: Marcel·lí Sala
Cinc mil pessetes de capital social La cooperativa funcionava amb una sola aportació per part dels socis, que havien de posar 5.000 pessetes de capital social a l'inici i que eren reemborsables en cas de donar-se de baixa. Tot plegat va engruixir un fons que servia per sufragar les primeres compres i pagar despeses de mobiliari, entre d'altres. Els socis tenien descomptes en les compres de la botiga, si bé aquesta estava oberta al conjunt de la població, amb uns preus habitualment més ajustats que a la resta de comerços.
El segon i definitiu local de la cooperativa, on actualment s’hi ubica l’oratori de la comunitat islàmica | Foto: Marcel·lí Sala
10
La junta s'encarregava de gestionar el dia a dia de la cooperativa, tot i que pel volum que va prendre, van optar per crear la figura de
PUBLICACIONS - ACTUALITAT - VIURE-HI I VIURE’N - PAISATGE - MANERES DE FER - L’ENTREVISTA - RECONÈIXER - AL DIA
L’ENTREVISTA: A COOP DE CONSUM AL SOLSONÈS gerència. La plantilla comptava amb un parell més de treballadors i una persona provinent d'Amisol, una associació que treballa en l'àmbit de la discapacitat psíquica de Solsona i comarca, amb un dels primers contractes laborals d'inserció que hi va haver a la zona. A aquesta estructura cal afegir-hi el treball voluntari de col·laboradors, principalment membres de la junta. La feina principal, que desenvolupaven en un ambient distès en hores intenses de feina, eren els inventaris per fer els tancaments anuals. Així mateix, la mateixa gent de la junta anava a buscar la fruita «a Lleida, o a comprar pasta i llegums a Ponts, Artesa, Oliana... Ens acostàvem a tot arreu on sabíem que hi havia producció local per poder-hi tenir un tracte directe», explica. «Els quatre castells»: la contraofensiva dels botiguers La venda directa, de fet, era un dels principals objectius de la cooperativa. «Estàvem en un moment amb molta il·lusió d’autogestió, per poder-nos administrar els nostres recursos i, una mica, l’eslògan era “Hem d’eliminar intermediaris”». Coromines diu que aquesta «va ser una frase i una proposta que va crear molta polèmica en el món dels botiguers a Solsona. Ens criticaven molt perquè pel fet d’eliminar intermediaris semblava que els assenyalàvem com a culpables de l’encariment dels preus». Segons expliquen els antics membres de la cooperativa, quatre dels principals botiguers solsonins van organitzar una contraofensiva i van crear una agrupació de quatre botigues: cadascú conservava el seu propi negoci, però tenien un local compartit on venien aquells productes que compraven conjuntament. La idea, però, que buscava replicar el model davant l’èxit de la cooperativa, no va tenir els resultats esperats i va acabar tancant poc després d’estrenar-se. Es deia Els quatre castells, però va tenir una vida relativament curta. A banda d’aquesta resposta organitzada, Coromines explica que van tenir dificultats per comptar amb els proveïdors de la zona «perquè hi havia botigues que els advertien que si ens venien a nosaltres, els perdrien com a clients. Amb tot, vam anar a una empresa que justament era una multinacional francesa». Això els va suposar un «moment de conflicte», també per encaix amb els principis de la cooperativa. «L’única solució que vam trobar va ser comprar a Coaliment».
Nevera i caixes de la cooperativa | Foto: Marcel·lí Sala
D’esquerra a dreta: Jaume Fons, Marcel·lí Coromines i Florenci Soler, exmembres de la junta; Dolors Moreno i Marcel·lí Sala, extreballadors | Foto: Dolors Pujols
11
AL DIA - RECONÈIXER - L’ENTREVISTA - MANERES DE FER - PAISATGE - VIURE-HI I VIURE’N - ACTUALITAT - PUBLICACIONS
L’ENTREVISTA: A COOP DE CONSUM AL SOLSONÈS Un supercoop supracomarcal La història d’aquest projecte és una història compartida amb altres entitats similars d'arreu: van impulsar una cooperativa de segon grau anomenada Senya. Aplegava cooperatives de diverses comarques, entre les quals la Unió de Cooperadors de Súria, que ja comptava amb una dilatada trajectòria i va ser tot un referent per a l'entitat solsonina. També en van formar part la cooperativa Mútua de Pa i Queviures de Manlleu, l'Econòmica de Centelles, Consumidors del Noia, Productors Grup Vemsa de Torelló o La Vallesana de Granollers. També hi consten dues cooperatives anomenades La Progressiva, una de Parets del Vallès i l'altra de la Fuliola, i coop70, que aleshores tenia quatre delegacions: dues a Caldes de Montbui, una a Sant Feliu de Codines i l'altra a Barcelona.
La cooperativa de consum del Solsonès va tancar portes en un moment de canvis sistèmics i en els hàbits de compra. Tot i haver emparaulat l’ampli espai de la carretera de Torà que actualment acull un supermercat de la cadena Caprabo, finalment la incertesa d’haver d’assumir una inversió d’un nivell tan elevat els va tirar enrere. Per als seus responsables, un factor clau va ser el tancament de la branca de fabricació del pa. «Si això hagués continuat, molt probablement la cooperativa no hauria tancat», conclou.
La cooperativa de segon grau permetia fer compres conjuntes a determinats proveïdors i, d'aquesta manera, accentuar l'ajustament de preus. Entre totes les cooperatives editaven un catàleg d'ofertes comú -com el que trobem a qualsevol supermercat- que duia el nom de Supercoop i anunciava els descomptes que oferien les cooperatives agrupades. Jaume Fons va combinar durant un temps la presidència de l'agrupació solsonina amb la de la Senya. No era la primera vegada que es treballava per la intercooperació: «Vam intentar fer alguna cosa similar a una central de compres amb les cooperatives de Manresa i Súria, però no va acabar d’arrelar», explica Fons.
Carros de compra apilats a la botiga | Foto: Marcel·lí Sala
La cooperativa de Solsona va ser activa en un moment de reeiximent del moviment cooperatiu després de l’etapa franquista. A partir del 1980, la Generalitat assumeix plenes competències en la matèria i això afavoreix la creació de les federacions de cooperatives. Des de la junta de l’entitat solsonina «vam prendre part activa en la discussió del model organitzatiu de la Federació de Cooperatives de Consum, llavors en construcció», explica Fons. «Vam baixar molt sovint a Barcelona des de comarques per aportar-hi el nostre punt de vista, amb esmenes i força propostes que van ser acceptades», recorda. Més enllà de la creació i consolidació d’un projecte col·lectiu en una comarca poc avesada a les estructures formals de cooperació, els impulsors de la cooperativa destaquen que la seva presència a la ciutat «va comportar una baixada dels preus a tots els nivells: vam aconseguir que les altres empreses de queviures i botiguers també reduïssin el marge de negoci i abaixessin els preus». Per a Coromines «aquesta va ser la gran aportació de la cooperativa».
Fullet informatiu i promocional de la cooperativa
12
Carnet de soci de la cooperativa
PUBLICACIONS - ACTUALITAT - VIURE-HI I VIURE’N - PAISATGE - MANERES DE FER - L’ENTREVISTA - RECONÈIXER - AL DIA
L’ENTREVISTA: A COOP DE CONSUM AL SOLSONÈS
Val de descompte de la cooperativa per a les persones que no n’eren sòcies
Portada del catàleg d’ofertes de la cooperativa de segon grau La Senya, que s’anunciava amb el nom de “Supercoop”
Val de descompte de la Cooperativa Consum Solsonès per a les persones que no n’eren sòcies
en ruta! Podreu trobar-nos a les diferents fires de primavera:
SOLSONA
EL MIRACLE
TORÀ
PRADES
SOLSONA
7 i 8 de març
28 i 29 de març
10 d’abril
3 de maig
15, 16 i 17 de maig
Fira del trumfo i la tòfona i festa del vi
Fira de la mel (Riner)
Mercadal
Fira Sant Ponç
Fira de Sant Isidre
13
AL DIA - RECONÈIXER - L’ENTREVISTA - MANERES DE FER - PAISATGE - VIURE-HI I VIURE’N - ACTUALITAT - PUBLICACIONS
L’ENTREVISTA: CENTRE D’ESTUDIS LACETANS Dades de contacte: Web: http://lacetans.solsonae.cat Mail: cel@lacetans.org Xarxes socials: Facebook, Instagram (Grup de Natura) Adreça: Plaça Palau, 1 25280 Solsona
Implicats gairebé des dels inicis amb Territori de Masies, sent-ne sòcies de l’associació, el Centre d’Estudis Lacetans és un projecte referent al Solsonès. Amb gairebé 25 anys de trajectòria i 120 sòcies, han esdevingut un projecte imprescindible per la recerca i divulgació del patrimoni cultural i natural.
Quin anys us formeu i amb quin objectiu? El Centre d’Estudis Lacetans (CEL) va néixer l’any 1996 amb l’objectiu de promoure i divulgar la recerca, difusió, estudi i conservació del patrimoni natural i cultural del Solsonès. Té la seva seu social al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (MDCS), per acord de la Direcció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i del MDCS. El naixement del Cel va ser una iniciativa d’aficionats, professionals i amants de la cultura amb una voluntat d’estudi i difusió del patrimoni, però també amb l’objectiu de cobrir un buit existent davant la manca de sensibilitat patrimonial a tota la comarca que existia en aquell moment.
del CEL, però, abasten un territori més ampli, i arriben fins a les comarques de l’Urgell, el Berguedà, la Segarra i l’Alt Penedès, amb diverses excavacions al llarg dels anys en aquestes comarques. Des dels inicis que participeu amb Territori de Masies. Què us aporta i què en destacaríeu, tant en positiu com en negatiu? Bàsicament és el Grup de Natura que participa i col·labora puntualment en alguns dels projectes de Territori de Masies. A banda, hem de destacar la col·laboració en el projecte
Bassadòria: reflexió, reconeixement i millora dels serveis ambientals dels boscos i espais agroforestals del Solsonès i rodalies, que té per objecte generar espais de reflexió i oferta d’activitats pel reconeixement integral dels serveis ambientals dels boscos i espais agroforestals del Solsonès, i vincular el seu manteniment i millora amb bones pràctiques i la participació veïnal i del visitant. Segurament es poden arribar a materialitzar col·laboracions amb altres seccions de l’entitat; però la manca de temps i de personal és, ara per ara, un malaurat fre...
Durant tots aquests anys hem realitzat un esforç a favor de la difusió i l’estudi de la comarca del Solsonès, i la transmissió d’aquest coneixement s’ha fet amb la voluntat d’arribar a tots els ciutadans. Una altra tasca essencial era la de promoure la custòdia del territori establint acords amb els propietaris, usuaris o administradors per tal de compatibilitzar la gestió i conservació responsable dels seus recursos i valors naturals, culturals, socials i paisatgístics amb les necessitats socioeconòmiques i de desenvolupament, cercant el consens entre totes les parts. Quins són els vostres objectius i a quin territori treballeu? Els objectius descrits anteriorment continuen sent la prioritat de l’entitat. Bàsicament el nostre territori de treball és la comarcal del Solsonès. Els projectes de la secció d’arqueologia
Sortida del Grup Natura del Solsonès: Font: Centre d’Estudis Lacetans
14
PUBLICACIONS - ACTUALITAT - VIURE-HI I VIURE’N - PAISATGE - MANERES DE FER - L’ENTREVISTA - RECONÈIXER - AL DIA
L’ENTREVISTA: CENTRE D’ESTUDIS LACETANS En el vostre web, us presenteu com a projecte associatiu que té per objectiu la promoció i divulgació del patrimoni. Quin patrimoni destacaríeu del Solsonès i del seu estat? Quin paper creieu que pot tenir la promoció del patrimoni en la millora del benestar i en la promoció dels pobles de la comarca? Creiem que potenciar i dinamitzar la cultura i el patrimoni com a eix transversal de la riquesa del Solsonès és un aspecte essencial. La nostra comarca és rica en patrimoni cultural i natural, destacant els jaciments arqueològics de diferents períodes; l’arquitectura religiosa, sobretot dels períodes romànic i barroc; i els diferents espais d’interès natural. A banda s’han de destacar les masies, moltes d’elles centenàries, que configuren un paisatge singular; i també la rica cultura popular, tant material com immaterial, que es va perdent a gran velocitat, i que tots plegats tenim el deure i l’obligació de preservar-la. Internament, teniu la secció d’arqueologia, el Grup de Natura,... Com us organitzeu i quins són els principals àmbits de treball? A més de les seccions d’arqueologia i de natura, l’entitat també compta amb la secció d’història i amb la d’etnologia. Les diverses seccions de l’entitat són autònomes en el seu funcionament, tant per elaborar i portar a terme els seus projectes, com per buscar els recursos necessaris per a materialitzar-los. - secció d’arqueologia: des de la secció d’arqueologia es porten a terme excavacions arqueològiques i altres accions destinades a estudiar i protegir jaciments arqueològics de primer ordre d’èpoques antigues i medievals. - secció de natura: recerca, conservació, estudi i divulgació del patrimoni natural de la comarca -secció d’història: estudi, reflexió i difusió de la història del Solsonès, amb especial èmfasi en el període que abasta des de la proclamació de la II República fins a la transició democràtica - secció d’etnologia: és una antena al territori de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial (OPEI). Aquesta entitat pretén fomentar la recerca i la difusió del patrimoni etnològic mitjançant el treball en xarxa amb les entitats i grups existents a Catalunya especialitzats en aquest àmbit de patrimoni cultural d’arreu de Catalunya.
Jaciment del Castellvell, on el grup d’arqueologia realitza diverses activitats i recerques. Font: Centre d’Estudis Lacetans.
Quantes sòcies sou? Més enllà de les sòcies, hi ha altres espais de participació amb el Centre d’Estudis o les activitats que organitza? En l’actualitat l’entitat està formada, aproximadament, per uns 120 socis. Pel que fa a entitats, el CEL està inscrit a la Coordinadora de Centres d’Estudi de Parla Catalana, associació de caràcter federatiu amb més de 120 centres d’estudi o entitats similars, amb els objectius comuns de l’estudi, la promoció, la divulgació i la defensa del patrimoni cultural, natural i altres temes humanístics.
Oppidum va néixer de la col·laboració entre l’Arxiu Històric Comarcal de Solsona i el Centre d’Estudis Lacetans amb la voluntat de donar sortida i alhora potenciar la investigació cultural i interdisciplinària a la nostra comarca. Amb una periodicitat anual, vol acollir tots aquells treballs que altrament tindrien més dificultat en ser publicats i divulgats, però que de ben segur són necessaris per a conèixer cada dia millor el patrimoni cultural comú.
Més enllà de les activitats i estudis de les diferents seccions, s’ha buscat l’ajuda i el suport amb entitats, administracions, centres de recerca i estudiosos de diferents camps (Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, Universitat de Lleida, Fundació Catalana de l’Esplai, Institució Catalana d’Història Natural...i també Territori de Masies). El 2001 llenceu el primer número de la revista Oppidum, revista de divulgació científica i cultural, de referència a la comarca. Quins són els seus objectius? Quins reptes creieu que pot tenir la socialització de les recerques científiques avui en dia? “Oppidum longum…” amb aquestes paraules entra Solsona en la història escrita de mà de l‘historiador llatí Titus Livi. Aquesta publicació pren el nom d’aquell primer mot OPPIDUM — a manera de testimoni d’una labor cultural que ha passat de mà a mà dels nostres historiadors i estudiosos, però que mai havia pres la forma i el compromís.
15
Portada de la revista Oppidum núm 16. Font: Centre d’Estudis Lacetans. diverses activitats i recerques. Font: Centre d’Estudis Lacetans.
AL DIA - RECONÈIXER - L’ENTREVISTA - MANERES DE FER - PAISATGE - VIURE-HI I VIURE’N - ACTUALITAT - PUBLICACIONS
L’ENTREVISTA: CENTRE D’ESTUDIS LACETANS Oppidum té com a marc geogràfic i humà la comarca del Solsonès, però aquest només és un marc de referència que no exclou, ans al contrari, reclama aportacions que contextualitzin la nostra cultura amb el seu entorn històric i natural. D’aquesta forma, s’intenta aconseguir una publicació estable i per fer-ho cal el suport i la col·laboració dels investigadors i les persones interessades per la cultura.
versos elements del patrimoni natural i cultural de la comarca del Solsonès. L’objectiu és que serveixi com una eina didàctica, turística i per la gestió del territori, tant per a les administracions comarcals, com per a particulars.
Pensem que la riquesa del nostre patrimoni cultural, de la nostra història, del privilegiat estat de conservació del nostre territori, dels costums i tradicions, exigeixen un esforç col·lectiu per a divulgar el seu coneixement i estimular-ne l’estudi. Oppidum representa el compromís de l’Arxiu Històric Comarcal de Solsona i el Centre d’Estudis Lacetans de recollir i publicar els treballs remarcables i significatius sobre Solsona i el Solsonès. El conveni de publicació amb l’Ajuntament de Solsona i el Consell Comarcal del Solsonès asseguren la seva publicació anual. L’any 2019 es va publicar el servidor de Patrimoni del Solsonès. Ens podeu fer cinc cèntims de la motivació, del seu desplegament i objectius? El projecte “El patrimoni del Solsonès en un servidor de dades digital”, és una col·laboració i la participació del Centre d’Estudis Lacetans I el Centre Tecnològic del Solsonès. La divulgació dels valors patrimonials ha estat un dels objectius clàssics de qualsevol territori per conèixer‐lo, valorar‐lo i estimar‐lo, com a eina de gestió, d’aprenentatge, educació i turística. Tradicionalment aquesta divulgació s’ha portat a terme emprant suports “físics”: Senyalització, tríptics, guies i llibres... Aquests suports, tot i ser totalment necessaris i complementaris al projecte que es planteja fer, presenten un seguit d’inconvenients: cost elevat i difícil actualització dels continguts. Actualment però, les plataformes digitals, sobretot els dispositius mòbils ens permeten informar als visitants d’un espai natural de tots els seus valors patrimonials, d’una manera interactiva, econòmica, fàcilment actualitzable i instantània. Per tant la proposta del CEL i el CTFC va ser la creació d’un SERVIDOR DEL PATRIMONI COMARCAL que consta d’una web i d’una aplicació mòbil, senzilla d’utilitzar i pràctica, amb tota la informació disponible, de recerca i actualitzable relacionada amb els di-
Presentació del projecte « El patrimoni del Solsonès en un servidor de dades digital». Font: Centre d’Estudis Lacetans.
Projectes que destacaríeu dels darreres temps. Dels darrers temps podríem destacar, entre altres, el projecte citat anteriorment del Servidor del Patrimoni Comarcal; la publicació del llibre Orquídies del Solsonès; la creació del Camp Experimental de la Protohistòria a Verdú; i l’inventari d’una col·lecció etnogràfica particular amb la posterior inauguració de l’exposició A bodes em convides. El casament barroc a pagès. Quins reptes us plantegeu a curt i mitjà termini des del centre d’Estudis? L’any 2021 celebrarem el 25è aniversari de la nostra fundació. És una fita important haver arribat a aquesta data. A tal efecte hem de parlar-ne amb totes les seccions per poder elaborar els actes commemoratius d’aquest aniversari. Per altra banda, des de totes les seccions es continuarà treballant en els diferents àmbits descrits anteriorment.
que aquesta riquesa, la seva divulgació i preservació arribin a tot tipus de ciutadans i públic. El nostre desig seria, doncs, poder col·laborar efectivament i àmpliament en aconseguir aquesta unitat de criteri i d’estratègies. Qui vulgui més informació de l’entitat, a on i a qui s’ha d’adreçar? Les persones interessades en els nostres projectes, que vulguin col·laborar o, si més no, que vulguin aclarir dubtes sobre el nostre funcionament, les nostres tasques, o qualsevol altra qüestió, poden contactar amb nosaltres mitjançant el telèfon de la nostra seu (973482101), el mail i web, o adreçant-se a qualsevol membre de la junta de l’entitat (vegeu web)
I per acabar, algun desig general pel vostre àmbit i pel Solsonès en general? La riquesa de la nostra comarca és el seu patrimoni; la unitat en les estratègies entre diferents entitats, institucions i administracions de la comarca, és un punt essencial per aconseguir
16
Exposició «A bodes em convides. El casament barroc a pagès», al Miracle. Font: Centre d’Estudis Lacetans
PUBLICACIONS - ACTUALITAT - VIURE-HI I VIURE’N - PAISATGE - MANERES DE FER - L’ENTREVISTA - RECONÈIXER - AL DIA
CULTURES I MANERES DE FER: CONSUM COMPROMÈS Consum compromès Veïnat, entitats, empreses i administració es relacionen constantment amb el consum i, moltes d’elles, també amb la contractació. El consum i la contractació acostumen a ser concebuts com a eina per assolir un objectiu o programa determinat, sigui d’una entitat, empresa o administració. Així emmarcats, el consum i la contractació (pública o privada) poden estar associats a una responsabilitat social i ambiental, i també política: promoure el consum de béns i serveis produïts a nivell local, que garanteixin determinades relacions laborals, la contractació amb clàusules socials, etc. Però el consum i la contractació poden ser concebudes com a eines i objectius en si mateixos, eines que permetin avançar en el compromís d’entitats, empreses i administracions per millorar la situació de benestar social i sostenibilitat territorial.
Productes i serveis dels socis de Territori de Masies
Producte alimentari De la terra i per la terra
Botigues de proximitat
Producte artesanal
Publicacions d’interès local Cultura, memòria popular, interpretació del paisatge
Com ho podem fer? Prioritzant un consum que maximitzi la sostenibilitat i resiliència del territori (capacitat de recuperar-se després d’una pertorbació social o ecològica), i la seva autonomia i benestar social, i que compleixi el màxim dels següents criteris:
Consum i contractació responsable i conscient versus consum i contractació compromesa
1. Consumir allò indispensable
El consum i contractació responsable i conscient és aquella que desenvolupem persones i col·lectius des d’hàbits de consum i estils de vida que milloren tant la nostra salut com la qualitat socioeconòmica, cultural i ecològica.
4. Priorització del consum de productes i serveis d’iniciatives locals.
El consum i contractació compromesa Aquesta capacitat d’incidència en la planificació i apropiació és quina dota al consum i a la contractació d’una actitud i potencialitat realment transformadora, en la mesura que ha de garantir que la seva producció sigui adaptada a una necessitat real i la seva oferta orientada a satisfer necessitats i reptes socials i territorials.
•
ASSOCIACIONS
•
GRUPS I COL·LECTIVITATS DE CONSUM
•
INICIATIVES, EMPRESES, I ADMINISTRACIÓ LOCAL
2. Reutilitzar 3. Compartir recursos
9. Que participi en la creació d’un paisatge divers i un mosaic agroforestal (petites explotacions pageses que es basin en principis de l’agroecologia) 10. Que divulgui i revaloritzi la cultura rural 11. Que entre els seus objectius i pràctiques hi figuri la participació, transparència i democràcia, tant a nivell intern com a extern (territorial i sectorialment)
5. Priorització de la venda de proximitat
12. Que garanteixi unes relacions laborals justes, amb forquilles salarials ajustades, i amb priorització de la creació d’ocupació local i més vulnerable.
6. Participar en espais organitzatius que intervinguin en la planificació del procés productiu (grups de consum, implicació en espais participatius d’iniciatives)
13. Que garanteixi pràctiques justes d’operació entre els seus proveïdors, i alhora que garanteixin el compliment de criteris de responsabilitat i compromís.
7. Que propiciï una economia diversa i faciliti l’impuls de petites iniciatives compromeses
14. Que minimitzi el seu impacte ambiental.
8. Que prioritzi les relacions de cooperació amb altres iniciatives del territori amb qui comparteixi objectius (enfortiment del mercat social)
Fem un coop de territori a: Festivitats i àpats popular compromesos Funcionament ordinari de l’entitat, grup o ens local Procés productiu
•
Actes i activitats culturals Rutes, xerrades, actes populars, festivitats, tallers...
ALIMENT / ENERGIA /TELEFONIA I INTERNET /EQUIPAMENT INFORMÀTIC / SERVEIS FINANCERS I BANCARIS / ROBA I TÈXTIL
17
15. Que garanteixi drets humans bàsics, la igualtat de gènere, la inclusió de personal amb discapacitat, la no discriminació de LGTBI, i l’accessibilitat universal de forma vinculada amb allò que s’ofereix.
AL DIA - RECONÈIXER - L’ENTREVISTA - MANERES DE FER - PAISATGE - VIURE-HI I VIURE’N - ACTUALITAT - PUBLICACIONS
PAISATGE I INDRETS El Pla de Flotats: Aiguabarreig del riu Negre i el riu Cardener “El Pla de Flotats, a Clariana de Cardener, és el topònim que rep la zona dels plans al·luvials que es formen a la zona on es troben el riu Negre i el riu Cardener. Aquestes planes són molt bones terres agrícoles i s’han cultivat des de fa segles, principalment amb blat, ordi, farratges i colza. La confluència dels dos rius forma un aiguabarreig on trobem pollancres, àlbers, verns, freixes, salzes i oms, que ressegueixen les lleres formades pels dos rius. Si ens allunyem del riu, a els vessants hi trobem fragments de boscos de pinassa que van sobreviure al foc del 1998, i que prèviament havien suportat un fort incendi a finals dels anys cinquanta. N’és un exemple l’obaga d’Argelagó, a la llera sud del Riu Negre. Rep aquest nom per la gran quantitat d’argelagó que s’hi pot trobar. Aquesta planta, semblant a l’argelaga però més tova, s’ha utilitzat sempre a la zona per donar menjar al bestiar i com a zona de pastures.”
«Territori de Masies: Paisatges, Biodiversitat,i Món rural al baix Solsonès». Editat per L’Arada SCCL,2014.
18
PUBLICACIONS - ACTUALITAT - VIURE-HI I VIURE’N - PAISATGE - MANERES DE FER - L’ENTREVISTA - RECONÈIXER - AL DIA
VIURE-HI / VIURE’N Restaurant Roquerols El restaurant Roquerols s’ubica en una masia situada als afores del petit poble de Salo, als peus de la serra de Castelltallat, un entorn tranquil envoltat de boscos. Va néixer el 1992, quan els avis de la casa van decidir
obrir un negoci familiar que es dediqués a l’hostaleria. La Maria Àngels i companyia hi ofereixen un tracte familiar i agradable, i una cuina casolana basada en la gastronomia típica de la zona. El restaurant compta
amb dues sales diferenciades i una decoració rústica que et fa sentir com a casa. Té capacitat per a 80 persones i als exteriors hi trobem una zona de passeig, un espai infantil i un seguit d’animals de granja.
Casa Roquerols, BV-3002 – Salo, Sant Mateu de Bages Tel: 647 816 453 – 938 696 301 | Mail: angels.roquerols@gmail.com IG @restaurant_roquerols
Laura de Castellet La Laura de Castellet es dedica a la il·lustració, recerca i divulgació històrica i la música medieval. Un perfil transversal i al mateix temps molt específic. Es dedica al còmic i la il·lustració de patrimoni, història i natura, i ha publicat en revistes de divulgació, museus i parcs naturals, així com en formats de literatura infantil i juvenil. En el vessant de la història ha dut a terme projectes de patrimoni, però la seva principal dedicació és la recerca, investigació i divulgació de l’època medieval a Catalunya. Fa xerrades i tallers de cultures medievals, grecoromana i prehistòria. En l’àmbit musical, investiga i recupera sons de la música medieval. Rectoria de Sant Just d’Ardèvol, Pinós Tel: 629 915 463 | Mail: lauradcastellet@gmail.com Web: lauradecastellet.com
19
AL DIA - RECONÈIXER - L’ENTREVISTA - MANERES DE FER - PAISATGE - VIURE-HI I VIURE’N - ACTUALITAT - PUBLICACIONS
ACTUALITAT Neix «La petita Granja de Claret» La tardor del 2019 la Raquel i el Jordi donen llum al projecte «La petita granja de Claret». Ubicada al nucli de Claret dels Cavallers (Sant Mateu de Bages) és una granja en conversió ecològica d’elaboració artesanal de formatges de cabra i vaca de pastura. També ofereix treballs de tracció animal i vistes guiades a l’ecomuseu d’eines de tracció animal, i activitats i tallers diversos. Benvingudes i molta sort!
Contacte: 609015851/ 625424507
Fotografies: Raquel Servitja i Jordi Terrazas
20
VOLS SABER-NE MÉS? CONSULTA EL MATERIAL DE COMUNICACIÓ. EL TROBARÀS ALS PUNTS HABITUALS I TAMBÉ AL WEB DEL PROJECTE.
Catlàleg de serveis
Distintius establiments
Coop de Territori Ideari Territori
Carnets de soci
AL DIA - RECONÈIXER - L’ENTREVISTA - MANERES DE FER - PAISATGE - VIURE-HI I VIURE’N - ACTUALITAT - PUBLICACIONS
PUBLICACIONS Rutes territori de Masies «Trepitja, descobreix i disfruta la cultura popular» Edició online de 4 llibrets de ruta d’itineraris que recorren el Miracle, Salo, Pinós i Pinell de Solsonès. Descarregables al web de territoridemasies.cat.
Solsonès en un clic patrimonisolsones.cat Solsonès en un clic és un projecte promogut i desenvolupat pel Centre d’Estudis Lacetans i el Centre Tecnològic i Forestal de Catalunya. Es tracta d’una plataforma digital que recull al voltant de 10.000 elements patrimonials del Solsonès, organitzats segons patrimoni arquitectònic, arqueològic, moble documental, immaterial, natural i elements turístics. Es concep com a espai divulgatiu però també participatiu i de gestió.
22
PUBLICACIONS - ACTUALITAT - VIURE-HI I VIURE’N - PAISATGE - MANERES DE FER - L’ENTREVISTA - RECONÈIXER - AL DIA
PUBLICACIONS Visor « Bassadòria», paisatge agroforestal del Territori de Masies» L’equip de «Solsonès en un clic» ha desenvolupat una eina adaptada pel projecte Territori de Masies. Es tracta del visor «Bassadòria», consultable a l’adreça territoridemasies.cat/ territori-des-de-la-seva-gent/. S’incorporen així elements patrimonials de tot l’àmbit territorial del Territori de Masies, incorporant, respecte el visor del Solsonès, els pobles de Salo i Castelltallat (que corresponen al municipi de sant Mateu de Bages), i de Claret, Cellers, Vallferosa, sant Serni i Llanera (del municipi de Torà). Progressivament s’anirà ampliant els elements patrimonials. Al visor també s’hi poden visualitzar i descarregar rutes i consultar el teixit social de Territori de Masies (projectes d’alimentació, artesania, turisme, restauració... )
Apòstols i mercaders. 100 anys de lluita social a Catalunya. El llibre recupera un text escrit el 1939 per Pere Foix, toranès nascut l’any 1893 que va ser protagonista de les lluites del moviment obrer a Catalunya durant el primer terç del segle XX. Exiliat de la guerra civil, fou escrit el mateix any 1939 des de Mèxic. Es va publicar per primera vegada el 1957. En ell hi narra vivències personals i col·lectives combinades amb esbossos biogràfics de personatges capdavanters del moviment d’inspiració anarquista amb els militants més anònims que també hi participaren. L’edició ha anat a càrrec dels sociòlegs
Antoni Estradé i de la calafina Ariadna Fitó, que parteixen de la versió original del llibre incorporant-hi paràgrafs de la segona edició que es publicar el 1976. Autor: Pere Foix Edita: Tigre de Paper Isbn: 978-84-16855-55-1 Preu: 18 euros Pàgines: 304 Data de publicació: setembre 2019
«Memòries del Jovent d’ahir. Història popular i relats de vida al poble de Sant Mateu de Bages» Publicació sobre la història recent del poble de Sant Mateu,al municipi de Sant Mateu de Bages. En ella, els santmateuencs i les santmateuenques han fet un exercici retrospectiu i personal i han compartit històries que avui ens permeten parlar de la transformació de la cultura, la pagesia, les comunicacions o les relacions socials. El llibre, el segon d’una sèrie de publicacions sobre la història popular dels pobles del municipi, fa un repàs de la vida a Sant Mateu al llarg del segle XX.
Autoria: Dolors Pujols (l’Arada sccl), Gina Carné, Fina Casas i Neus Vilardaga (Agrupació cultural Riubrogent) Edita: L’Arada, sccl ISBN: 978-84-09-07745-8 Preu: 20 euros Pàgines: 210 Data de publicació: desembre 2018
23
El butlletí que teniu a les mans pretén ser una eina del territori i pel territori. Des d’ell volem difondre les diferents activitats i avenços que es fan des del projecte ‘Territori de Masies’ als veïns i veïnes i a les persones amb algun lligam amb el Sud del Solsonès. De caràcter semestral, acull també un espai d’actualitat i coneixement dels nostres pobles i maneres de fer. Territori de Masies és una iniciativa popular, recentment constituïda en cooperativa rural sense ànim de lucre, formada per veïns, enti-
tats associacions del Baix Solsonès des de la què coordinem i impulsem activitats i serveis que potenciïn el nostre paisatge i formes de fer. Territori de Masies és un projecte obert. Si vols col·laborar amb nosaltres, contacta’ns a informacio@territoridemasies.cat o al 672 49 12 23
TERRITORI DE MASIES ÉS UN PROJECTE OBERT. SI HI VOLS COL·LABORAR AMB NOSALTRES CONTACTA’NS A: informacio@territoridemasies.cat 693 054 437
AGENDA GENER
ABRIL
JUNY
1 DE GENER Pessebre Vivent Vilandeny (Navès) 5 i 6 DE GENER Festa Major d’hivern de Castelltallat
5 D’ABRIL Ecofira de Calaf 10 D’ABRIL Mercadal de Torà (Torà) 12 i 13 D’ABRIL Caramelles a diferents municipis del Solsonès
13 i 14 DE JUNY Corpus
1, 4 i 11 DE GENER Pessebre Vivent d’Ardèvol (Pinós) 18 i 19 DE GENER Festa de Sant Antoni a Solsona
18 i 19 D’ABRIL Solxicsona (Solsona)
JULIOL Tots els divendres Concerts del cicle “Solsona dona la nota” Tots els dissabte Revetlles a la plaça del Camp de Solsona
FEBRER
MAIG
11 i 12 DE JULIOL Festa de Sant Cristòfol
14 i 15 DE FEBRER Festa del Brut i la Bruta (Torà)
3 DE MAIG Fira Sant Ponç de Prades (La Molsosa)
Del 20 al 26 DE FEBRER 50è Carnaval de Solsona
DEL 15 AL 17 DE MAIG Fira de Sant Isidre de Solsona 24 DE MAIG Caminada popular de Solsona
25 i 26 DE JULIOL Fira del Drap Piteu (Sant Llorenç de Morunys)
MARÇ 7 i 8 DE MARÇ Fira del Trumfo i la Tòfona de Solsona i Festa del Vi de Solsona 28 i 29 DE MARÇ Fira de la Mel al Miracle (Riner)
Disseny i coordinació: L’ARADA, CREATIVITAT SOCIAL Iniciativa emmmarcada en el Projecte ACTUA. actua.larada.net
Data pendent de confirmar: Fira del Caçador de Solsona 31 DE MAIG Festa de les Flors de Salo (Sant Mateu de Bages) Data pendent de confirmar Cicle de concerts Espurnes Barroques (diferents municipis)
Promou:
Amb el finançament de:
Data a determinar Trobada de Gegantons (Solsona)