Issuu on Google+

Núm.3

Temp.VI

2009

CAP A A N E L LA P A I N A D A T U CI JOVE L’ACORD DE MESURES PER A L’OCUPACIÓ JUVENIL Pàg. 04

PERSPECTIVES ECONÒMIQUES I CANVI DE MODEL Pàg. 08

HABITATGE DE PROTECCIÓ OFICIAL Pàg. 10


2

EDITORIAL

roig

SUMARI 03 - Cap a la plena ciutadania jove 04 - L’acord de mesures per a l’ocupació juvenil: treballar per viure 05 - L’única independència real, és la de la classe treballadora 06 - Estem aquí 08 - Perspectives econòmiques i canvi de model 09 - Cal un replantejament del paper de l’esquerra europea 10 - Habitatge de protecció oficial: No a qualsevol preu 10 - El benestar animal, una fita a assolir 11 - JSC al territori 12 - Els valors de la JSC

EDITORIAL Director Néstor Cabañas

Consell de redacció Marta Albes, Javier Angulo, Alejandro Caballero, Carles Cuerva, Jordina Freixenet, David Girón, Javier Jiménez, Maurici Jiménez, David Lizoain, Gerard Llobet, Javier López, Mario López, David Maldonado, Irene Marín, Edgar Martínez, Estefanía Molina, Alberto Muñoz, Arnau Ramírez i Marc Sanabria

Col·laboren en aquest número: Arantxa Calvera, Ana Carbonell i Oriol Yuguero

Correcció Anna Maria Gaspar

Disseny la Negreta

Impressió Cre-a

Dipòsit legal B-30.099-2009 Tiratge: 20.000 exemplars Revista Roig info@jscat.org www.jsc.cat Nicaragua 75-77 08029 BARCELONA

Teniu a les vostres mans un nou número de la revista Roig, el màxim òrgan d’expressió de la JSC que enceta una nova temporada. Com podeu comprovar hem realitzat alguns canvis de format per fer que la seva comunicació sigui més fresca i directa. En aquest número trobareu bona part de les qüestions sobre les quals l’organització està treballant: la primera són les noves polítiques de joventut adaptades a una realitat cada cop més canviant dels joves. També reflexionem en aquest número sobre el federalisme, la sortida de la crisi econòmica o el paper que ha de tornar a tenir l’esquerra a Europa. Sense oblidar-nos d’aquelles reivindicacions que considerem que són justes com són l’accés a l’habitatge o el benestar animal. Una altra novetat, és l’espai de la xarxa socialista que pretén donar unes pinzellades de l’activitat que la JSC desenvolupa al llarg de tot el territori català. Finalment, a la contraportada hi trobareu la nostra carta de valors aprovada en el darrer Congrés i que és el carburant ideològic que mou a l’organització. En definitiva, avui com des de 1981, any de fundació de la revista, Roig vol ser un òrgan de difusió externa de l’activitat de la JSC per sumar sinergies en la nostra lluita per l’emancipació de la classe obrera en general i del jovent català en particular.


roig

EN PORTADA

3

CAP A UNA PLENA CIUTADANIA JOVE

Estat de la qüestió: les problemàtiques juvenils actuals Néstor Cabañas i Javier Angulo

ment negatiu i les úniques referències juvenils presents són poc representatives.

Ser jove actualment no és ni millor ni pitjor que fa uns quants anys, sinó diferent. I precisament la diferència fonamental és el trencament de trajectòria vital de tipus lineal basada en el mode de producció fordista (finalització dels estudis, inserció laboral i creació de la pròpia llar) per una de molt més complexa on els processos actuals són completament reversibles (com la tornada a la formació o a la llar familiar) en funció de les condicions d’un mercat cada vegada més flexible, especialment pels joves, que registren els majors índexs de precarietat i d’atur. Això provoca una manca de perspectives entre els joves, causant l’apatia actual respecte els projectes vitals (un 54% dels joves de l’Estat no té cap projecte vital definit1) o directament, la seva sortida del sistema (el 14% dels joves de l’Estat ni estudien ni treballen2). Estructura per edats de la població catalana (2008) 42 anys mitjana d’edat

30 25

% total

20 15 10

14%

Joves 18%

27%

19%

0-15

15-30

30-45

45-60

5 0

Propostes cap a la plena ciutadania jove Des de l’inici de les polítiques juvenils els anys 80, hem pogut observar dues grans tendències d’actuació: aquelles de caire més assistencialista, com les d’acompanyament cap la vida adulta (polítiques clàssiques d’emancipació) i unes de més recents que es basen en el concepte de ciutadania jove i que pretenen reivindicar i fer veure la joventut mitjançant la visibilització de les seves expressions culturals pròpies i l’empoderament del col·lectiu. Aquest empoderament, és clau perquè el joves puguin fer efectiva la seva plena ciutadania i fer front a la seves problemàtiques. La joventut no és només una etapa de transició entre la infantesa i el món adult, sinó que s’ha de considerar com una categoria social, definida per una sèrie de problemes que impedeixen desenvolupar plenament els seus drets ciutadans i decidir sobre la vida pròpia i la vida col·lectiva. Per tant, el que no podem admetre és que es facin només polítiques pal·liatives encaminades a proposar solucions temporals a problemes conjunturals. Un exemple de política equivocada seria centrar les nostres polítiques d’emancipació juvenil en intentar reduir el preu de l’habitatge, ja que el que han de fer els poders públics és ajudar el jove a adquirir els drets, la responsabilitat i la capacitat de decidir sobre seva la pròpia vida. Així doncs, cal que 21% fem una aposta decidida per la formació i el treball, incidint en una millor relació entre tots dos per tal d’aconseguir joves més formats i preparats pel món +60 laboral. Sense oblidar, és clar, la creació d’un mercat de treball digne i estable. A aquests tres pilars bàsics de l’emancipació juvenil (formació, treball i habitatge) se n’hi hauran de sumar d’altres per tal de poder assolir aquest objectiu i, així, aconseguir l’emancipació ciutadana del jove. En aquest sentit, des de la JSC hem pretès, durant aquests 30 anys, ser un altaveu de la problemàtica juvenil i representar la nostra generació a les institucions per tal de dur a terme polítiques juvenils gestionades per nosaltres mateixos. No obstant això, les noves problemàtiques juvenils que abans hem exposat ens exigeixen respostes com: • Una major capacitat de fer arribar la perspectiva juvenil a l’esfera pública i política. • El foment de la participació i l’associacionisme juvenil com a mecanisme clau per assolir la ciutadania jove integrada a la resta del teixit social. • Una major flexibilitat per adaptar les polítiques concretes destinades als joves en funció de cada conjuntura social i econòmica de cada moment (com és el cas de l’actual crisi econòmica). Font: Idescat

La generació baby losers La generació actual de joves (nascuts als 80 i fins a mitjans dels 90) representen, a nivell global, un 18% de la població catalana total, xifra notablement inferior a les generacions anteriors afectades pel baby-boom dels 60 i els 70. Aquest fet és clau per explicar bona part de les dificultats dels joves actualment per tal de, per exemple, inserir-se correctament al mercat laboral. La generació anterior actua com a “tap” a l’hora d’ocupar la gran majoria de llocs de treball, especialment aquells de major responsabilitat. El sociòleg francès Louis Chauvel, va denominar a aquesta nova generació de joves com els baby losers en contraposició a la generació precedent coneguda com a baby boomers. Un altre aspecte a destacar és l’envelliment general de la població (amb 42 anys d’edat mitjana), que situa el col·lectiu juvenil cada vegada més lluny dels centres de pressa de decisions i augmenta la invisibilitat dels joves pel conjunt de la societat. Aquesta invisibilitat es fa palesa en l’opinió general sobre els joves a l’esfera pública, on sovint només és generen judicis del tipus predominant-

1

Fundació BBVA, 2009 // 2 OCDE, 2007


4

roig

EN PORTADA

L’ACORD DE Ó I C A P U C ’O L A R E MESURES P R E P R A L L A B E R T : L I JUVEN VIURE

Jordina Freixanet, Oriol Yuguero i Arantxa Calvera

D’ençà de l’inici de la crisi, molts han estat els qui, dia a dia, han comparegut en diferents mitjans de comunicació, editorials i redaccions per criticar l’acció de govern, per generar pessimisme i desesperació i per transmetre un sentiment de fracàs generalitzat, fent sentir encara més dissortades i reprovades aquelles persones que són a l’atur. Però, les persones que en silenci, sacrifici, constància i resignació han viscut aquesta situació, esperançats per un canvi de tendència, han passat aquest temps intentant formar-se, reciclar-se i aprenent a moure’s entre cues d’administracions, empreses i institucions per buscar una nova feina. De tots aquests, qui més ha patit en solitari aquesta situació ha estat, sens dubte, la joventut. Pel sol fet de ser els “últims de cada empresa”, els més inexperts, als qui menys costa (socialment i econòmicament) de fer-los fora d’avui per demà i sense cap explicació, han estat els primers a ésser acomiadats i els últims a ser de nou contractats. – la taxa d’atur juvenil és, actualment, 10 punts per sobre de la mitjana d’atur global -*. S’ha de tenir en compte que el govern no s’ha oblidat d’ells en cap moment i, des de l’any passat, han estat moltes les iniciatives realitzades des de les administracions locals, estatals i autonòmiques. Han intentat pal·liar a tota costa els efectes de la crisi, especialment en aquelles persones que més ho necessiten, evitant, tot i la pressió empresarial, retallar drets socials i abaratir acomiadaments, tal i com la dreta de Convergència o del Partit Popular demana a crits. Ara, a més a més, i fruit de l’acord del govern signat amb Avalot (UGT), Pimec, Acció Jove (CCOO), Foment del Treball i el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, el govern destinarà al voltant d’uns 200 milions d’euros durant el període 2009-2012 per desenvolupar actuacions especí-

fiques en matèria d’ocupació per als joves d’entre 16 i 29 anys. L’acord de mesures per a l’ocupació juvenil a Catalunya té com a objectius: afavorir l’entrada dels joves al mercat laboral en plenitud de condicions i oportunitats, facilitar la seva permanència i progrés professional, afavorir les relacions entre l’àmbit formatiu i el mercat laboral i fomentar l’accés dels joves a la formació, tot incentivant la qualitat de la seva ocupació. Per aconseguir aquests objectius, l’Acord s’estructura en 4 grans eixos estratègics, que inclouen mesures concretes, amb calendari i dotació pressupostària:

Eix 1: Condicions laborals. Inclou la planificació de les actuacions de la Inspecció de Treball per controlar que les empreses facin un bon ús de la contractació (en pràctiques i en formació) i que la contractació temporal de persones joves s’ajusti a les causes previstes per la normativa. Eix 2: Foment de l’emprenedoria. Incorporarà un nou mòdul de formació professional centrat en el foment de la creació d’empreses i es faran tallers als centres educatius per sensibilitzar sobre la importància de l’economia cooperativa. Eix 3: Formació, orientació i inserció. Per aconseguir que la igualtat d’oportunitats dels joves en el món laboral sigui real i efectiva, s’impulsaran acords per afavorir la transició entre el món educatiu i el laboral. També es posarà en marxa una iniciativa amb joves que són en risc d’exclusió social que es basarà en: orientació personal, tutories, tallers de recerca activa de feina i seguiment i suport personalitzats per a la seva inserció laboral. Eix 4: Conciliació de vida laboral, acadèmica i personal. S’iniciaran experiències pilot amb empreses col·laboradores de sectors amb força presència juvenil (comerç, hostaleria i restauració), amb mesures per millorar la conciliació dels treballadors joves per a que puguin compaginar feina, estudis i vida

personal (incloent aquí l’associativa i/o cultural, entre d’altres). Així, mentre els uns busquen en la crispació, el conflicte, l’angoixa i la desesperació... el debat i la solució als problemes lligats només a una bandera, himne i territori. Nosaltres, preferim situar-nos a l’eix cartesià del mapa tirant sempre cap a l’esquerra, estant al costat de les persones i de les seves necessitats i arribant sempre a l’acord, al diàleg i al consens social. Aconseguint l’autodeterminació dins d’un veritable estat federal, a través de la plena dotació de coneixements en drets i llibertats de les persones que en ell hi viuen i hi treballen. Per una joventut treballadora i optimista: a treballar per viure i a viure amb un somriure! * Enquesta de Població Activa, segon semestre 2009. Atur global: 15,8%. Atur juvenil: 26,6%.


roig

ACTUALITAT

5

A I C N È D N E P E D N L’ÚNICA I E S S A L C A L E D A REAL, ÉS L TREBALLADORA Sota les consultes sobiranistes s’amaguen certes formacions de dreta i extrema-dreta que tenen una voluntat clara de rentar la seva imatge pública. El món global i els seus paradisos fiscals i laborals obliguen a les nacions a federar-se per tal de defensar a tot el món unes mateixes regles de joc. Sembla que alguna cosa s’està movent dintre del panorama polític català arrel de l’allau de consultes sobiranistes promogudes per una amalgama de formacions que abasten des de les comunistes, els neoliberals com Convergència i Unió (CiU) o l’extrema dreta de partits com Unitat Nacional Catalana (UCN). Deixeu de fer-li el joc a la dreta Fer consultes sempre és positiu per conèixer l’opinió de la població però, si aquestes no permeten decidir res, es converteixen en un acte que banalitza la democràcia. I és que sovint sembla que les consultes volen servir per: crear un bloc que distorsioni la percepció del panorama polític català. Això, sens dubte, beneficia especialment als partits de la dreta neoliberal com CiU, que veuen com la seva ideologia real (liberalització econòmica, reducció d’impostos de les classes benestants, defensa del catolicisme...) queden amagades sota un suposat sobiranisme. No obstant això, aquest sobiranisme no s’acaba d’expressar amb claredat per por a perdre els seus veritables benefactors (classe benestant catalana). De manera semblant, trobem organitzacions feixistes com Unitat Nacional Catalana, que utilitzen simbologia copiada del moviment neonazi alemany i que són benvinguts a col·laborar en el moviment sobiranista. Això es demostra amb la seva integració dins de Reagrupament. Faríem bé, aquells partits veritablement independentistes i d’esquerres que legítimament considerem que la independència pot suposar una

millora per la classe treballadora catalana de desmarcar-se de la dreta i crear un bloc propi o es veuran eclipsats pel potent aparell econòmic i propagandístic de la dreta que els usarà per augmentar la seva massa social. Catalunya, una nació condemnada a federar-se Vivim en un món global en què la millora de les condicions de vida de la classe treballadora només pot ser assolida mitjançant la creació d’organismes supranacionals que delimitin unes regles de joc clares en el sistema econòmic. De res no serveixen les polítiques laborals o econòmiques nacionals si existeixen nombrosos paradisos fiscals i laborals on el capital pot actuar al seu aire sense cap regulació. L’amenaça contínua de la deslocalització de les empreses cercant aquests nous paradisos laborals, representa la principal causa de l’alentiment de les millores de les condicions econòmiques i laborals que es van produir durant la segona meitat del segle XX gràcies a la creació de l’Estat del Benestar promogut per la socialdemocràcia europea. Per això, els i les socialistes som internacionalistes, perquè creiem en el respecte de les realitats nacionals, però també sabem que, després de 200 anys de lluita, la millora dels nostres drets només es pot aconseguir amb una lluita global. Tot i així, també ha d’existir una lluita nacional per reivindicar un status quo que preservi i defensi la nostra identitat. Tant de bo tots els problemes econòmics i socials es solucionessin amb un cosa tant senzilla com la independència de Catalunya. Si realment fos així, no dubteu que hi donaríem suport.

PUBLICITAT


M E T S E Í U Q A

1. COMARQUES GIRONINES 4. VALLÈS OCCIDENTAL

8. BAIX LLOBREGAT

Blanes-Lloret, Figueres, Girona, La Selva, Olot, Palafrugell, Pobles de l’Empordà, Ripollès i Salt.

Badia, Barberà del Vallès, Castellar del Vallès, Castellbisbal, Cerdanyola del Vallès, Matadepera, Montcada i Reixac, Palau-Solità i Plegamans, Polinyà, Rellinars, 2. MARESME Ripollet, Rubí, Sabadell, Sant Arenys de Mar, Arenys de Cugat del Vallès, Sant Llorenç Munt, Argentona, Cabrera de Savall, Sant Quirze del Vallès, Mar, Caldes d’Estrac, Calella, Santa Perpetua de la Mogoda, Canet de Mar, Dosrius, Sentmenat, Terrassa, Ullastrell, El Masnou, Malgrat de Mar, Mataró, Pineda de Mar, Premià Vacarisses i Viladecavalls. de Mar, Premià de Dalt, Sant Andreu de Llavaneres, 5. BARCELONÈS NORD Sant Cebrià de Vallalta, Badalona, Montgat, Tordera i Vilassar de Mar. Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià del Besos i Tiana.

Abrera, Begues, Castelldefels, Cervelló, Corbera de Llobregat, Cornellà del Llobregat, El Papiol, El Prat de Llobregat, Esparreguera, Esplugues de Llobregat, Gavà, Martorell, Molins de Rei, Olesa de Montserrat, Pallejà, Sant Andreu de la Barca, Sant Boi de Llobregat, Sant Climent, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Sant Vicenç dels Horts, Sant Esteve Ses Rovires, Torrelles, Vallirana i Viladecans.

3. VALLÈS ORIENTAL

Capellades, Igualada, La Torre de Claramunt, Masquefa, Santa Margarida de Montbui i Vilanova del Camí.

Canovelles, Caldes de Montbui, Cardedeu, Granollers, La Garriga, La Llagosta, Les Franqueses del Vallès, Mollet del Vallès, Montmeló, Montornès del Vallès, Parets del Vallès, Sant Celoni, Sant Feliu de Codines i Sant Fost de Campsentelles.

6. BARCELONA Ciutat Vella, Eixample, Gràcia, Horta, Les Corts, Nou Barris, Sant Andreu, Sant Martí, Sants-Montjuïc i Sarrià.

7. L’HOSPITALET

12. COMARQUES TARRAGONINES

Altafulla, Banyeres del Pendés, Cambrils, Constatí, Cunit, El Catllar, El Morrell, El Vendrell, La Canonja, La Selva del Camp, Montblanc, Reus, Riudoms, Salou, Santa Oliva, Tarragona, TarragonèsGaia, Valls, Vilaplana i VilaSeca.

13. TERRES DE L’EBRE Deltebre, Gandesa, Masdenverge, Mora la Nova, Sant Jaume d’Enveja, Tortosa i Ulldecona.

9. ANOIA 14. TERRES DE LLEIDA Balaguer, Agramunt, Baix Segre, Bellpuig, Lleida, Montgai-Butsènit, Segrià Nord i Tres Rius.

10. ALT PENEDÉS-GARRAF Alt Penedes, Ribes-Les Roquetes, Sant Sadurní d’Anoia, Sitges i Vilanova i la Geltrú.

15. COMARQUES PIRINENQUES La Seu d’Urgell.

16. OSONA 11. COMARQUES D’INTERIOR Manresa i Solsona.

Centelles, Manlleu i Osona.


15 11 14

4 2 5 8 10 6 7

T N E M I V EL MO A T S I L A SOCI

13

SEU NACIONAL Nicaragua 75-77 08029 Barcelona info@jscat.org www.jsc.cat

3

9 12

ADRECES

16

1

COMARQUES GIRONINES

VALLÈS OCCIDENTAL

L’HOSPITALET

ALT PENEDÈS-GARRAF

TERRES DE L’EBRE

La Salle 30, entl. 17002 Girona info@jscgirona.com www.jscgirona.com

Latorre 81, local 1 (Granvia) 08204 Sabadell jscvallesocc@hotmail.com www.jscvallesoccidental.org

Santa Eulàlia 86 08902 L’Hospitalet jsclhmail@gmail.com www.jsclh.org

Tossa de Mar, 20 Baixos G 08720 Vilafranca Del Penedès jscpenedesgarraf@gmail.com http://jscpenedesgarraf. blogspot.com/

Gil de Frederich, 2, 1a Planta 43500 Tortosa

MARESME

BARCELONÈS NORD

BAIX LLOBREGAT

Pl. Tereses 17, 6è 08302 Mataró

Dos de Maig, 48 BXS 08912 Badalona http://jscbcnnord.blogspot.com/

Pius XII, 14 08750 Cornellà de Llobregat jscbaix@hotmail.com www.jscbaix.org

VALLÈS ORIENTAL Av. Marie Curie 13, Baixos 08402 Granollers info@jscvo.com www.jscvo.com

BARCELONA Pau Claris, 106 08009 Barcelona info@jscbarcelona.org www.jscbarcelona.org

ANOIA P. de les Cabres, 3 08700 Igualada jscanoia@gmail.com http://jscanoia.blogspot.com

COMARQUES D’INTERIOR Ctra. De Cardona, 17, 1r 08240 Manresa

COMARQUES DE LLEIDA Av. Blondel, 19 25002 Lleida info@jscomarquesdelleida.org

COMARQUES PIRINENQUES

COMARQUES TARRAGONINES

Plaça del Carme, 7 25700 La Seu d’Urgell

Ramon i Cajal, 57 43005 Tarragona info@jsc-cctt.org

OSONA Rambla Josep Tarradellas, 11 08500 Vic jscosona@hotmail.com


8

ACTUALITAT

roig

PERSPECTIVES ECONÒMIQUES I CANVI DE MODEL De com solucionem aquesta crisi, en dependrà no només el nostre futur immediat, sinó el model que es trobaran les generacions futures. La sortida definitiva de la crisi, o ve de l’esquerra, o serà una sortida temporal i esbiaixada.

David Maldonado L’actual crisi econòmica és, sense cap mena de dubte, de dimensions històriques. La crisi financera ens va mostrar la debilitat d’una determinada manera d’entendre el món (neoliberal) i alhora ens va assenyalar les fortes mancances que té el nostre model econòmic i que ha fet que la crisi a l’economia real sigui especialment profunda a Catalunya i a Espanya. Utilitzant un símil, la crisi global ha estat un terratrèmol que ens ha demostrat la deficiència dels fonaments de casa nostra. La conseqüència més visible i dramàtica de la situació econòmica és, sobretot, l’increment de la població aturada. I això comporta l’augment de la pobresa i el perill d’increment de problemes socials. La xifra de persones sense feina ha crescut fins a situar-se al voltant dels 4 milions d’aturats, molts dels quals son d’ells joves. Es fa evident que alguna cosa falla, quan en aquesta situació, tenim el doble d’aturats que els països veïns i són ja moltes

les famílies que tenen tots els seus membres sense feina. Els treballadors temporals i menys formats són els que estan patint la crisi d’una manera més aguda. Són els primers en ésser despatxats i, a més a més els costos d’acomiadament són en el seu cas gairebé nuls. Cal afegir en aquest sentit que l’acomiadament és, per norma general, més car com més experiència té el treballador en aquella empresa, la tipologia contractual i segons la nòmina. Per tant, els joves som un collectiu al qual resulta relativament “poc car” acomiadar: guanyem pocs diners, tenim molta més contractació temporal i per raons naturals no portem massa anys treballant. Ens trobem, doncs, amb una dualitat en el món del treball. El 70 % dels treballadors estan protegits i el 30 % es composen per treballadors en situació de temporalitat i amb baixos nivells de formació, precisament per la condició de temporals de les seves feines, cosa que no ens permet avançar cap a una formació contínua dels treballadors ni cap a afavorir una major incorpora-

ció de joves i no tan joves al mercat laboral. Donada doncs aquesta situació, des de les administracions s’han impulsat mesures anticícliques, com l’increment d’obra pública i l’extensió de protecció als aturats (per exemple, ajudes per aquells que ja fa mesos que no tenen cap mena de prestació). Així mateix, i fent referència a la debilitat del nostre model econòmic, s’està impulsant una nova llei, de caràcter estatal, anomenada “d’economia sostenible” i s’ha impulsat una reforma fiscal per fer front a l’increment de la despesa social. Que ens en sortirem de la crisi, ja és fora de discussió. Cap al segon trimestre de l’any 2010 tornarem a tenir creixements positius. Tanmateix, pot ser una sortida en fals. És bàsic començar a créixer, però també, i pensat a llarg termini, saber com fer-ho. L’atur seguirà incrementant; al nostre país, per generar ocupació ha de créixer aproximadament a un 2 % del PIB i estarem lluny d’aquestes xifres durant força temps.

Amb aquestes perspectives, incidim en la importància d’una revisió a fons del model i de l’aportació d’idees i propostes, que parteixen de la Conferència Nacional d’Economia i Ocupació de la JSC, del 14 de novembre del 2009. Tenim clar que la resposta a la crisi ha de ser de caràcter reformista i social. sent bàsic l’impuls de la inversió en la creació de valor afegit i la reforma per un model laboral. S’ha d’ incentivar la formació contínua i la contractació i s’ha de fer front a les rigideses del model actual, sense desprotegir el treballador. De com solucionem aquesta crisi, en dependrà no només el nostre futur immediat, sinó el model que es trobaran les generacions futures. Hem demostrar que equitat i eficiència poden ser complementaris, que el mercat financer ha de ser controlat de manera clara i que la creació de valor afegit ha de ser un element definitori del nou model, que ens permeti construir una economia més social. Perquè, la sortida definitiva de la crisi, o ve de l’esquerra, o serà una sortida temporal i esbiaixada.


roig

ACTUALITAT

9

T N E M A J E T N A L P CAL UN RE A R R E U Q S ’E L E D DEL PAPER EUROPEA

Si només ets capaç d’oferir una defensa tèbia dels teus èxits previs, del que has heretat però no has construït tu mateix, t’has tornat conservador. L’estabilitat que s’estableix a cost de la precarietat dels altres és una estabilitat fictícia. La construcció de la societat ha de ser un projecte compartit

David Lizoain En aquests últims mesos s’han celebrat eleccions generals a Noruega, Alemanya, Portugal i Grècia. Pels partits socialistes, els resultats han variat molt: han aconseguit un segon mandat a Noruega, un segon mandat a Portugal però a cost de la majoria absoluta, una majoria absoluta a Grècia i els seus pitjors resultats des de la postguerra a Alemanya. Tanmateix, el fet que uneix a aquestes quatre eleccions a països amb realitats molt diferents és que, en tots els casos, la participació electoral ha registrat baixos històrics. Els protagonistes d’aquest desencant tan evident amb la política formal han estat els joves. L’abstencionisme de les generacions joves indica que les democràcies europees s’estan deslegitimant. Però, de veritat ens pot sorprendre a aquestes alçades que els joves estiguin

desencisats? La generació jove d’avui dia és la que més formació té, en gran manera, fruit de la creixent presència de les dones a la universitat, però a canvi, la seva recompensa ha estat en forma de feines precàries i mal pagades. Quina ironia històrica que la generació del maig del 68 també protagonitzés els majors excessos del consumisme, que la revolta cultural i la tercera via tinguin els mateixos pares i que els qui van prendre els carrers al seu dia ara no es moguin davant una crisi econòmica que els joves estan pagant cada dia. Però, com bé es diu: “no ploris per allò que no tens, utilitza el que tens”. Ningú no regala res, cal lluitar. No es tracta d’un enfrontament entre joves i grans sinó que d’un replantejament de la solidaritat intergeneracional. L’estructura econòmica actual és clarament insostenible. Com pretenen pagar millors pensi-

ons a més gent si els sous no pugen? Qui pagarà els impostos si a molts els resulta impossible independitzar-se? L’estabilitat que s’estableix a cost de la precarietat dels altres és una estabilitat fictícia. La construcció de la societat ha de ser un projecte compartit. Precisament el que cal, és oferir un projecte de futur si el que es vol és captar les il·lusions i els vots de tots aquells qui no se senten representats per cap partit polític. Això, no ho podem dur a terme amb quatre anys de bona gestió de govern sinó, amb un projecte de profunda transformació social. És cert que els partits socialistes segueixen tenint força a Escandinàvia, on han desenvolupat el model socialdemòcrata més pur. Però, on més força tenen és en aquests països del sud, on la gent encara recorda la construcció de l’estat del benestar i la consolidació de la democràcia per part dels partits socialistes.

En els països en què els partits han estat els responsables d’un gir neoliberal, els votants han castigat aquests partits. Si només ets capaç d’oferir una defensa tèbia dels teus èxits previs, del que has heretat però no has construït tu mateix, t’has tornat conservador. Aquestes últimes eleccions ens demostren que, o l’esquerra ofereix un canvi o la gent, i sobretot la gent jove, es quedarà a casa. Aquells qui ara se senten potser massa còmodes haurien de tenir present que els que van guanyar el Congrés de Suresnes eren, en el seu moment, visionaris i transgressors alhora. La Joventut Socialista de Catalunya existeix per obrir nous camins i per proposar alternatives. Qui vulgui canviar les coses, que s’hi uneixi.


roig

OPINIÓ

10

HABITATGE DE PROTECCIÓ OFICIAL: NO A QUALSEVOL PREU Edgar Martínez

Estem en temps de crisis, i ara més que mai, és quan els ciutadans necessiten que els seus representants polítics uneixin esforços per donar respostes contundents als nombrosos problemes que se’n deriven. No obstant, existeixen certes formacions que continuen governant només pels seus electors i no pel global de la població perpetuant importants injustícies socials. Un clar exemple d’aquestes injustícies és l’ampli marge de decisió permès per la legislació actual a l’hora d’establir les bases d’adjudicació de les vivendes de protecció oficial. Uns habitatges la funció dels quals és permetre que aquells ciutadans amb les rendes més baixes puguin accedir a un habitatge digne, un dels drets bàsics de la ciutadania. Per tal d’exemplificar aquestes males actuacions podem utilitzar de referència la gestió duta a terme per l’equip de govern de la Seu d’Urgell (format per una coalició entre ERC i CiU). L’ajuntament està promovent habitatges inclosos de protecció oficial. Segons l’alcalde i els seus companys de govern, les famílies amb uns ingressos anuals

de fins a 60.000 euros, han de tenir les mateixes oportunitats d’accedir a un d’aquests habitatges que aquelles famílies amb rendes molt per dessota. Davant aquesta situació intolerable, la JSC de Comarques Pirinenques, proposa l’establiment d’un sistema de puntuació que afavoreixi aquelles famílies amb més dificultats: famílies monoparentals, famílies amb rendes baixes, gent gran, joves, famílies nombroses o persones amb algun tipus de discapacitats físiques o psíquiques i, en conclusió, famílies amb menors recursos per accedir a un habitatge de caràcter privat. La proposta però, va decaure, deixant totes aquestes persones en situacions especials desemparades pel seu propi govern. Però el problema no acaba aquí, ja que això és tan sols un únic exemple de molts casos similars. Si bé és cert que en determinades ocasions s’ha optat per establir els sistemes de puntuació oportuns per part de molts equips de govern, no és un procediment obligat per llei. És sorprenent que uns habitatges pensats per a la gent amb un menor poder adquisitiu, puguin ser adquirits per famílies amb uns ingressos mensuals superiors als 5000 euros. Però el més indignant, i

el més injust per tots aquells ciutadans que porten molt temps esperant que els arribi el dia de poder entrar a viure a la seva pròpia llar, és que tothom tingui exactament les mateixes probabilitats. Cal ser conscients de quines són les limitacions econòmiques de certes famílies, però també cal replantejar uns límits. És de justícia que aquell que tingui dificultats per accedir a una vivenda sigui ajudat. És de justícia demanar un augment en la construcció obligada d’habitatges d’aquestes característiques. És de justícia que tothom pugui viure dignament. El que no és de justícia és equiparar gent amb uns ingressos no simplement normals, sinó uns ingressos molt alts, amb gent que realment necessita una mínima ajuda governamental per seguir endavant. Tot això constitueix un nou repte, un nou objectiu que tots plegats ens hem de marcar. És essencial que continuem lluitant per la societat justa que tots volem. Per assolir una major justícia social i, un dret tan fonamental com és el dret a l’habitatge, hauria de marcar un dels punts de referència en aquesta lluita.

EL BENESTAR ANIMAL, UNA FITA A ASSOLIR Ana Carbonell Som una societat progressista, no permissiva amb cap tipus de maltracte i podem evitar el patiment i defensar a aquells qui no tenen veu. La societat evoluciona i, amb ella, els seus paràmetres culturals. Una bona mostra d’això és l’augment en importància dels valors de tipus post-materialista com la llibertat, la solidaritat o la defensa del medi natural i de l’entorn. És en aquest context, i no en cap altre, que cal situar les reivindicacions a favor dels drets dels animals del moviment animalista. Així, el primer pas de la política sobre benestar animal, és reconèixer que els animals han de ser tractats de manera que no pateixin cap tipus

de dolor innecessari. Les propostes que es presenten per millorar el drets del animals (com la Directiva Europea de Benestar animal que entrarà en vigor al 2012) pretenen dignificar els processos vitals dels animals (com, per exemple, unes condicions de salubritat als que estan estabulats o que s’utilitzen per finalitats científiques).També, i des de 1993, existeix una normativa europea que obliga a que el sacrifici d’animals sigui ràpid i els produeixi el menor patiment possible. A nivell estatal, cal recordar que al Codi Penal, hi consta el maltracte animal. A més a més, la llei pels drets dels animals catalana, prohibeix el maltracte animal i proporcionar patiment i dolor a un animal. És cert que hi han excepcions com

la tauromàquia, però són incoherents legalment i no només aquí, sinó també a nivell internacional, ja que incompleixen la Declaració universal dels drets dels animals aprovada el 1978 per l’ONU. És una desviació de la realitat considerar la tauromàquia art o cultura del nostre país perquè, des de la seva popularització el segle XVIII, nombroses veus de tots els temps han apostat per la seva abolició. Segons informes recentment publicats, aquest circ romà de la nostra era i totes les festes taurines suposen una despesa pública de més de 550 milions d’euros anuals. Per altra banda, el que si és una realitat, és que la repulsió de la tauromàquia per part de la societat ha crescut extraordinàriament, essent

conscients que en el progrés cultural i ètic no hi té cabuda cap tipus de maltracte animal. Una mostra d’això, és la ILP PROU (Iniciativa legislativa popular per l’abolició de les curses de braus a Catalunya) presentada al parlament amb més de 180.000 signatures, que reflecteix el propòsit de la societat de mostrar el seu rebuig. La lluita pels drets dels animals és regeix pels principis de justícia i compassió i és una responsabilitat individual i col·lectiva conscienciar i educar la societat per tal que els animals siguin respectats. Som una societat progressista, no permissiva amb cap tipus de maltracte, podem evitar el patiment i defensar aquells qui no tenen veu. En definitiva, podem fer història.


roig

XARXA SOCIALISTA

11

I R O T I R R E JSC AL T Formació de la asi Elena rina Geli i Joan Ign af. Xerrada de Ma a arr -G s-G dè ne Pe Alt JSC

BES SANT PERE DE RI

(Garraf) - Escola de

nitzat per la JSC LLeida

LLEIDA - Dia mundial de la joventut orga

de la JSC de les rill d racció del 14 d’abri emora

mm TARRAGONA - Co gonines Comarques Tarra

COLLIU

UR RE E (FRANÇA) - Visita-hom omena atg ttgee de lla JSC Barcelona a la ttom mb ba a d’Antonio Machado

PUJARNOL (Pla de l’Estany) - Clausura de l’Escola de formació Guillermo Vidaña

GIRONA - Manifestac ió deell primeerr de m maigg de la JSC de Comarqu ueess Gironines

BARCELONA - Manifestacióó del dia de

ull LGTB l’orgu

EUSKADI - Particippació de eleccions basques

ntal a les la JSC del Vallès Occide


roig

ELS VALORS DE LA JSC

LA CONTRA La joventut del nostre país reivindica amb força el dret a tenir els mecanismes necessaris per a construir per sí mateixa el seu projecte de vida. Els i les joves han fet sentir la seva veu no només en la defensa dels seus interessos individuals sinó també mostrant la seva solidaritat i activisme pels drets col.lectius i la justícia social. Els i les joves som compromesos socialment i políticament i així ho hem demostrat.

La Joventut Socialista de Catalunya assumeix el compromís de participar activament en la creació, defensa i difusió dels valors propis de l’esquerra catalanista. Com a joves socialistes ens sentim: I. Socialistes: el nostre objectiu és aconseguir una societat més justa, equilibrada i sostenible on homes i dones cooperin entre sí en base als principis de llibertat, igualtat i solidaritat. Els ideals i principis socialistes són els que han de guiar cap a un model econòmic en el que prevalguin la justícia social i la llibertat. Per això hem de lluitar contra una societat regida només per criteris de mercat i establir regles encaminades a aconseguir un major estat de benestar, restituir el progrés econòmic, assegurar la sostenibilitat i el respecte a la democràcia. II. Marxistes: el materialisme històric i la lluita de classes, així com la socialdemocràcia, i altres aportacions del pensament socialista, són la base de la nostra anàlisi de la realitat i ens proporcionen eines per entendre-la, defensarla i canviar-la.

III. Republicans: creiem en la República com a model d’Estat, sense cap monarquia que tuteli la nostra democràcia. Perquè volem una democràcia avançada i plena de ciutadans i ciutadanes conscients, lliures i compresos, una societat sense cap discriminació per raó de naixement on la monarquia ha de ser superada. Per això els ciutadans i ciutadanes han d’escollir i poder ser escollits en igualtat d’oportunitats per a governar legítimament a través de la sobirania popular les seves institucions. Tot això creiem que va ser recollit en l’esperit de la Segona República a l’any 1931 i ha de guiar el nostre republicanisme.

IV. Ecologistes: el nostre desenvolupament econòmic ha de ser sostenible i respectuós amb el medi ambient. Aquest ha de ser el nostre compromís no només amb la nostra generació, sinó amb les properes generacions, ja que no hem d’hipotecar el seu futur. V. Igualitaris: en una societat lliure i democràtica és intolerable que hi hagi discriminacions tant a nivell de sexe, país d’origen o orientació sexual. No és suficient que garantim aquesta igualtat només a nivell legal, sinó que hem de lluitar per aconseguir que sigui una igualtat real i que la societat sencera no toleri les desigualtats que encara existeixen. VI. Pacifistes: la JSC creu i defensa un model social en un context de pau, on cap persona pugui exercir cap tipus d’imposició, ni la forma de la violència, com a eina per aconseguir els seus objectius o ideals. VII Feministes: la lluita per la igualtat efectiva entre dones i homes forma part de l’essència mateixa de la nostra ideologia, així hem de lluitar perquè aquesta sigui una realitat i no una fita en tots els àmbits socials, laborals i personals. VIII. Laicistes: cal avançar cap a un Estat realment laic garantint la separació entre qualsevol confessió religiosa i l’Estat. Totes les religions existents s’han de tractar amb igual respecte però s’han de circumscriure a l’àmbit privat i no han de gaudir de cap tipus de privilegi. IX. Municipalistes: cal garantir el principi de subsidierietat on els municipis són l’administració més propera i la que ha de donar resposta més directa als problemes concrets de la ciutadania. Per això, cal que es garanteixin els recursos necessaris perquè puguin atendre a les demandes dels veïns i veïnes donant uns serveis públics de qualitat. X. Catalanistes: Catalunya és el nostre marc polític de referència i acció, la defensa de la identitat, cultura i llengua catalanes, juntament amb l’assoliment d’un model polític que permeti dotar-nos d’un autogovern suficient, són eixos fonamentals de la nostra lluita compartida pel reconeixement nacional del poble català.

XI. Federalistes: l’organització territorial de l’Estat espanyol ha de ser federalista. Considerem el federalisme el millor instrument per a la plena expressió de les diferents identitats culturals i nacionals en un projecte comú. XII. Demòcrates: som joves socialistes que creiem que la democràcia és el millor sistema per aconseguir el ple desenvolupament de les capacitats individuals i garantir la progressiva igualtat i oportunitats entre tots el ciutadans. La divisió de poders, el sufragi universal, el pluralisme polític, la llibertat d’expressió de premsa i el respecte als drets humans són, entre molts altres elements indispensables que hem de defensar i difondre per tal d’assolir una societat més justa. XIII. Europeistes: creiem en una Europa cohesionada social, econòmica i políticament. La nostra implicació en la construcció europea serà incansable per tal de que Europa camini cap a un marc constitucional que garanteixi, mitjançant institucions polítiques fortes, la justícia social, i els drets civils per a tota la ciutadania. XIV. Internacionalistes: la globalització econòmica i social que s’ha anat teixint els darrers anys ha generat un seguit de nous riscos i amenaces, però alhora ha generat oportunitats que ens ha de permetre decidir sobre el nostre futur organitzant-nos i coordinar-nos internacionalment per a aconseguir que es prenguin decisions més justes a nivell global en l’àmbit econòmic, social i polític. Per això cal que enfortim també les institucions internacionals per tal de poder decidir el nostre futur col·lectiu en el procés de globalització. Carta de valors aprovada en el XIIIè Congrés de la JSC


Roig N3