Les valades ladines

Page 1

Les valades ladines Unité d'insegnamënt por la Scora Mesana Sföi de:



Les valades ladines

Unité d'insegnamënt por la Scora Mesana Maria Frenner


Test Maria Frenner Coordinamënt y letorat Erna Flöss Layout y grafica Bruno Ferdigg Editur Intendënza y Cultura ladina © 2020 Ciamp pedagogich, 2022 Restampa Via Bottai/Bindergasse 29, I-39100 Balsan pedagogich.it

Stampa Stamparia dla Provinzia


Indesc Ales beles vals ladines (poesia)................................................................6 La tripartiziun dla Ladinia..........................................................................7 I jus dolomitics.............................................................................................9

Gherdëna...........................................13 Paisc............................................................................................................. 14 Munts y crëps............................................................................................. 14 Storia............................................................................................................ 15 Le ziplé te Ghërdena................................................................................ 16 Turism.......................................................................................................... 17 Scores.......................................................................................................... 17 Strades y ferata.......................................................................................... 18 Le guant da zacan...................................................................................... 19 L'araldora dl Saslunch (liënda)............................................................... 20

Fascia.................................................23 Paisc............................................................................................................. 24 Munts y crëps............................................................................................. 24 Storia............................................................................................................ 25 Lingaz........................................................................................................... 26 Sport............................................................................................................. 26 Tradiziuns.................................................................................................... 26 La bandira................................................................................................... 27 D’invern (poesia)....................................................................................... 27

Fodom................................................29 Paisc............................................................................................................. 30 Jus................................................................................................................. 30 Munts y crëps............................................................................................. 31 Storia............................................................................................................ 32 Le Ciastel d’Andrac................................................................................... 32 El floca (poesia)......................................................................................... 34

Ampëz...............................................39 Rü.................................................................................................................. 40 Munts y crëps............................................................................................. 40 Cortina d’Ampëz........................................................................................ 41 Liënda dl stritoz por les munts danter Mareo y Ampëz................... 43 El gnee (poesia)......................................................................................... 44


6

Les valades ladines

Ales beles vals ladines O beles vals ladines

Osta belëza fina

che gnëis’ dal Sela jö,

ne tëm degun confrunt;

sëis’ sciöch’ sorus jomelines

sëis’ perles che slomina

nasciüdes corassö.

coi bi corusc dla munt.

Os sëis les fies de n re

Le gran ciastel dl Sela

che s’á mostré amur

che s’alza al cil bel bröm,

y s’á lascé arpé

é tres ciamó osta ciasa

belëzes de valur.

che s’tëgn liades adöm.

Por vigni ocajiun

Sües tors y ciampanins,

ëis os na bela iesta;

fac da n artist dër bun,

sëis’ beles te vigni ocajiun,

é inc’por nos Ladins

sëis’ tres vistides da festa.

le sëgn de nosta uniun.

Sëis’gnüdes coronades

Pio Baldissera

coi crëps plü bi dl monn; sëis’ les plü beles valades, düc conësc osc inom.

Proa da splighé, ci che le poet Pio Baldissera mina cun: •

sorus jomelines

na bela iesta

i crëps plü bi (cai pa?)

fies de n re

n artist dër bun!

Chi che scrí ion poesies, pó ciamó injunté na strofa o l’atra a chësta rima!


Les valades ladines

La tripartiziun dla Ladinia Cina do la Pröma Vera aldî dötes les valades ladines pro l’Imper austro-ungarich. Tl 1923 é spo la Ladinia gnüda despartida dai fascisć che n’odô nia de bun edl i Ladins y minâ da ti tó la forza y da i talianisé plü saurí sce ai i despartî. Ampëz, Fodom y Col de Santa Lizia vëgn destacá dal Tirol y surandá ala provinzia de Belun, tl 1927 röia la Val Badia y Gherdëna pro la Provinzia de Balsan, Fascia resta pro Trënt. L’iniustizia fascista é ciamó aldedaincö atuala. Tl 2007 á la maioranza dla popolaziun d’Ampëz y Fodom desmostré te n referendum süa orenté da rové indô pro le Südtirol, mo cina sëgn n’ái arjunt degun travert. La portignënza a unités aministratives desvalies á tres indô desturbé la bona colaboraziun inanter les valades. I Ladins dles Dolomites é partis sö te: 3 provinzies y 2 regiuns.

Valada

Numer di abitanć

Fascia

9.348

Gherdëina

10.126

Val Badia

10.311

Anpezo

6.175

Fodom

1.844

Provinzia

Regiun

Provinzia

Regiun Trentin-

de Trënt

Südtirol

Provinzia

Regiun Trentin-

de Balsan

Südtirol

Provinzia

Regiun Trentin-

badiot/ladin de

de Balsan

Südtirol

mesaval/marou

Regiun Venet

ampezan

Regiun Venet

fodom

Provinzia de Belun Provinzia de Belun

Idiom fascian

gherdëina

7


8

Les valades ladines

Cumpëda sö y scrí ite tla cherta dessot i paisc de TÜA valada y, tanc che te nen sas ince dles atres vals! A plata 48 ciafeste la cherta ingrandida.

Bornech San Laurënz

Valdaora

Lijun Plan de Corones

VAL BADIA

Porsenú Eores

Sas dla Porta

Börz Pütia

Tlüses

AMPËZ

Funés

Sas dla Crusc

Pruca

Tofana da Mez

GHERDËNA

Saslunch

Cristalo

Sela

Balsan

Col de Lana Ciadenac

Marmolada

FASCIA

FODOM

Sorapis


Les valades ladines

I jus dolomitics I jus á da öna na pert dagnora despartí i Ladins dles Dolomites, mo dal’atra ái pormetü na mobilité y cun chëra ince la comunicaziun inanter les valades. Plüdadî n'êl d’invern degun contat danter les valades, deache ara ne jô nia da passé por i jus, a gauja dles gran noveres. D’isté êl plü saurí da passé, mo al ê impó sfadius y rové te n’atra valada costâ tröp tëmp, deache les strades ê strëntes y nia ciamó laurades fora. La costruziun dles strades sön i jus á sambëgn alisiré le contat danter i Ladins, mo ince aldedaincö án ciamó val’dificolté sides d’isté co d’invern. D’isté é le gran trafich n impedimënt, d’invern les strades dlaciades y le prigo da lovines relativamënter gran. Interessant é le iade sö por i jus dolomitics dantadöt por i turisć che ó amiré la bela contrada y i bi crëps dles Dolomites. Mo chësc á sambëgn ince so prisc: le tröp trafich vá a dann dl ambiënt. Al mëss gní ciafé na soluziun por smendrí o bloché le trafich sö por i jus incër le Sela ia. Ju de Falzares

9


10

Les valades ladines

Dá dant les valades y i paisc che confinëia:

Frara (Passo Gardena - Grödnerjoch) danter

y

Sela (Passo Sella - Sellajoch) danter

y

Ciaulunch (Passo Campolongo - Campolongopass) danter

y

Pordú (Passo Pordoi - Pordoijoch) danter

y

Valparola / Arparora (Passo Valparola - Valparolapass) danter

y

Falzares (Passo Falzarego - Falzaregopass) danter

y

Ju de Frara


11



a n ë d r e h G


14

Les valades ladines

Gherdëna é na val che vá da ost a vest y ara é manco lungia co la Val Badia. Ara pëia ia da Mëisules, dal Grup dl Sela y röia cina fora Pruca (Waidbruck) tla Val dl Isarch. Fora por la val rogorel le rü Derjon che pëia ia sura Plan de Gralba y röia jö tl Isarch. Te Gherdëna pón rové tres i jus de Frara y Sela, da Pas Pinëi o da Pruca ite.

Paisc Urtijëi, S. Cristina y Sëlva.

Museum Gherdëina

Urtijëi é le maiú zënter dla valada cun zirca 5.500 abitanc. La majera plaza é la Plaza de Sant Antone cun süa picia dlijia. Tratan la sajun da d’invern y ince d’isté rodel tröpa jënt sön chësta plaza, al vëgn metü a jí de vigni sort de manifestaziuns por jënt dl post y por turisć. La dlijia de San Durich é la dlijia parochiala de Urtijëi y, dal 2010 incá ára n bel orghe nü. Sides i depënc che é da odëi te dlijia co les statues é gnüdes realisades da artejans y artisć dl post. De gran importanza culturala é le Museum Gherdëna. Conesciü él por süa racoiüda de »chiena«, de pice patüc de lëgn ziplé y suradöt patüc da fá belëita. De vigni sort de scoltöres abelësc i salfs, pitöres de artisć de Gherdëna, fossii y minerai ciafá tles munts incëria y metüs fora cun tröpa dediziun. Les fraziuns de Bula, Runcadic y Sureghes fej pert dl comun de Ciastel (Kastelruth), ares é iadelá dal’ega y le teritore comunal de Ciastel confinëia cun la Gran Ega.

Munts y crëps Sas Rigais, les Fermedes, Stevia, Cir, Mëisules, le Saslunch y le Sasplat. Resciesa, Mastlé, Juac, Ncisles, Montsëura, Ciampinëi, Pana, Munt de Suc, Bulacia.


Les valades ladines

Storia Bele tla preistoria se lasciâ jënt jö tla valada de Gherdëna, daimpröma ma tratan la bona sajun y spo döt l’ann. Reperc abiná sön Plan de Frara (7.000 dan G.C.) nes testemoniëia la presënza de porsones. Codî é la valada stada sot al vësco da Porsenú, dal 1027 al 1803, cina che l’Austria á metü sö la provinzia dl Tirol. I pröms patruns de Gherdëna ê stá i vëscui. A un de chisc é ince dedicada la dlijia de Urtijëi: al é le vësco Durich (Ulrich) de Augsburg. Do le 1200 gnôl docá tres deplü families de nobli, sciöche chi de Jeunn y i nobli de Wolkenstein. I nobli de Jeunn â le Ciastel Balest (Stetteneck) sö Sacun, aldedaincö na rovina. I nobli de Wolkenstein â n valgügn ciastí: le Ciastel de Val che ê le plü vedl de Gherdëna, gnü desdrüt da na crëpa, le Ciastel de Santa Cristina (Fischburg) y le Ciastel Trostburg (sura Pruca), aldedaincö da podëi gní vijité. Ciastel de Val

15


16

Les valades ladines

Le ziplé te Gherdëna Dal 1650 se fajô inant na tradiziun artistica cun la familia a Urtijëi. I dui majeri artisć de chësta familia, che â studié a Aunejia, ê Martin y Domëne. Chësta familia laurâ d‘

.

Ai ziplâ crisć, sanc, madones, cripeles, reliefs, y altá. N documënt de gran valüta dl‘ert dla familia Vinazer é l’

,

aldedaincö conservé y da odëi tl Museum Gherdëina. Dlungia i gragn artisć êl ince d‘atra jënt, dantadöt i

, che

passâ l‘invern ziplan. Chisc fajô de pici laurs de

, de piceres

1

cripeles, popes, cramaices y d‘atra chiena. Da d‘aisciöda metôi i laurs ziplá te n cestun y jô

, ciasa por ciasa y söi marciá. Tl pröm restâi ma ti a vëne la chiena, mo cun le tëmp metôi man da

rodé te contrades tres plü dalunc. Ai rovâ a Aunejia, ti Paisc Todësc, tla Spagna, tla Francia y ciamó te d‘atri posć. Ai davagnâ y fajô süa fortüna tl forest cun le mëte sö

y se lascé mené i laurs ziplá da Gherdëna. Insciö él

ince gnü sö le laur dl

a chël che an ti dijô »ferlëigher«. De

chëstes firmes n‘êl incer le 1800: 229 tla

6 tl Portugal

1 tl’Olanda

13 tla Francia

53 tl’Austria

6 tl Belgio

2 tl’America

28 tla Spagna

Incër le 1787 él sté na gran ala

por i zipladus. La notizia dl dann fat

taian tres deplü lëgns sön Resciesa é rovada al guern de . Di 300 zipladus ess ma plü podü ziplé

.

Al é sté de gran protestes. Te na lëtra vëgnel splighé tan val‘ de ri che al foss sté, sce mec

ess messü lascé so laur. Porchël damanâi che al ti gniss

garantí na certa cumpëda de lëgns da ziplé. Chësta soluziun ê gnüda azetada y le

é jü inant.

1 patüc de lëgn ziplé da fá la belëita y d’ater patüc ziplé, tut fora les statues che se desfënziâ dal artejanat y aldî pro l’ert sacrala o ert en general.

botëghes - 150 - natöra - belëita – Talia - alté dla dlijia da Sacun – paurs – laur - marciadënt - crisa - a i vëne - Vinazer - chiena – i zipladus - raiuns dlungia – Viena - ert sacrala


Les valades ladines

Turism Incër le 1850 rovâ i pröms foresć te Gherdëna, da plü dalunc sciöche por ejëmpl dala Francia o dal’Inghiltera gnôi a descurí les Dolomites. Le turism s’â spo svilupé bel plan, mo tl tëmp dles veres mondiales, s’â döt archité ia y impormó indô do le 1945 ê le turism deventé tres plü important por l’economia dla valada. Le pröm implant portamunt, na furnadoia, ê gnüda fata sö tl 1935 sön Munt de Suc. Aldedaincö é Gherdëna conesciüda lunc y lerch porvia dles tröpes poscibilités de escurjiuns sön munt d’isté. Mo suradöt vá i turisć te Gherdëna a jí cun i schi sön les beles pistes. Danter chëstes él ince la pista Saslonch olache al vëgn tigní na gara de copa dl monn.

Scores Bele tl 1872 gnôl metü sö da Ferdinand Demetz la pröma Scora d’Ert, na scora por jogn che orô imparé da ziplé. Denant, tl 1825 esistîl bele na picia scora da dessigné. An pó dí che la Scora d’Ert »Cademia« á na tradiziun lungia y ara s’á tres indô svilupé inant. Aldedaincö ára deplü seziuns: grafica, design y ert figurativa. A Urtijëi unse ince l’Istitut Tecnich Economich »Raetia«, na scora che é gnüda fondada tl 1954, na istituziun che á tres indô messü s’adaté ales esigënzes di tëmps. Ti agn ’80 él rové pormez l’informatica, plü inant án cherié la seziun turism y lingac foresć. Implü

él

na

Scora

profescionala

por

l’artejanat artistich, olache an impara da ziplé, da depënje, da decoré y indoré. Scora profescionala de Urtijëi da plüdadî

17


18

Les valades ladines

Strades y ferata Le tru plü vedl che passa tres döta la valada de Gherdëna é le »Troi Paian«. Dal bosch de Resciesa passâl dlungia le Ciastel dl Balest ite por la val dala pert a sorëdl. Zacan êl dui trus che condejô te Gherdëna: * le tru da Tlüses, a chël che an ti dijô Troi dala posta, tres San Pire y Laiun y * le tru da Balsan sö Ciastel/Kastelruth y por Pas Pinëi, Runcadic y Urtijëi. La strada da Urtijëi a Pruca é gnüda inaudada tl 1856. Ara ti á dé n gran svilup al comerz, mo nia düc i problems dl trasport n’ê cun chël superá. An ponsâ bele incër l’ann 1900 da costruí na ferata. La Pröma Vera mondiala lasciâ tomé les speranzes da la realisé, mo propi cun la vera s’âl pité l’ocajiun da la mëte a jí. I soldas dl frunt vijin tles Dolomites adorâ ermes y spëisa. Sciöche meso por ti mené pormez le material ti ess la ferata dër oghé. Insciö gnôl metü les scines da Tlüses cina ite en Plan de Gralba, de na lunghëza de 32 km, cun 1.074 m de deslivel. Ti mëisc plü frëic, da setëmber 1915 a jená 1916 laurâ milesc de soldas rusc sön chësta linia. Le pröm iade jô la ferata ite por la val ai 16 de jená dl 1916. Mo la ferata ascognô ince de vigni sort de prighi y ara ti â costé la vita a deplü porsones. Deache la ferata n’ê nia efiziënta assá y plütosc pëigra, gnôra indô lasciada sö tl 1960. Plan de Gralba, ultima staziun dla ferata


Les valades ladines

Le guant da zacan Vigni valada ladina á sü guanc tradizionai carateristics che gnô tuc i santusc y che se desfarenziâ dal guant da vignidé por sü bi corusc y sües pezes prezioses. Le guant dles ëres se desfarenziëia de tröp da na valada al’atra. Dër rich de ornamënc é le guant da zacan dles ëres de Gherdëna cun de bi draps de sëda y lüch, filigranes, morones, centönes y pro les jones la bela gherlanda spiza. I ladins s’identifichëia ciamó aldedaincö cun le guant da zacan che ne vëgn nia plü dër tut dales festes de dlijia, mo plütosc pro manifestaziuns folcloristiches.

le ciapel

la morona de felter

i rocins dal batotl

la colira

la joca

le carsetl

i comoc la ciamëja le corpet le centorin la centöna la poscia le gormel

l‘agnel

la braia de coran

les cialzes

i cialzá dala stlara

i cialzá dal lac

19


20

Les valades ladines

Liënda: L’araldora dl Saslunch Na prinzëssa â le podëi da se trasformé te n’araldora. N ciavalier che abitâ te na rovina sot le Saslunch s’â inamoré te so cianté y tres n vedl salvan âl ciafé fora che le vicel ê pordërt n'ëra. Sön na tara s'un ê l’araldora sciampada y le ciavalier ê mort dal crüze, aspetan debann che ara gniss indô derevers. Porchël â l’araldora pordü le podëi da se trasformé te na porsona y â messü resté n vicel por tres. Süa ciantia melodiosa y dala ria che an alda ciamó datrai dlungia la rovina nes recorda so destin cröde.

La dlijia da Sacun a Urtijëi cun doía le Saslonch y le Sasplat




a i c s Fa


24

Les valades ladines

Fascia alda pro la Provinzia de Trënt, ara confinëia a nord cun le Südtirol y a vest cun le Venet (Provinzia de Belun). Ara é 20 km lungia y á na forma glaziala a U cun de gran parëis ërc dales perts. Le vedl inom de Fascia ê Efas/Eveis y al vëgn dal vedl inom dla Veisc (Avisio), la gran ega che passa fora por döta la valada. Te Fascia pón rové dai Jus de Pordú, Sela, San Pelegrin (che liëia adöm Fascia cun l’Agordin), Fedaia (da Ciaurí sö), Ciarëza (Karerpass) o da Moena ite.

Paisc Cianacëi, Ciampidel, Mazin, Poza, Pera, Vich, Soraga, Moena.

Munts y crëps Fascia é ponüda ite a pe de n valgönes de gran munts: * la Marmolada, le gran dlaciá dles Dolomites, cun la •

Piza Penia (3344 m),

Piza Roca (3309 m) y

Le Gran Vernel (3210 m)

* le Grup dl Sela cun le Boá, Sas Pordú, Piz Ciavazes y Tors dl Sela * le Saslunch * le Ciadenac cun les Tors dl Vajolet


Les valades ladines

Storia Cina tl 1919 aldî Fascia pro l’Imper austro-ungarich, dal 1919 inant éra pro la Talia y alda por la Provinzia de Trënt. Fascia ê stada por secui alalungia sot ala diozeja da Porsenú, tl 1818 éra rovada sot al vësco da Trënt. La valada á albü na gran espanjiun tl ciamp dl frabiché ti majeri zëntri, deache al é sté n gran svilup turistich y demografich. Chësc svilup á indere en pert ince mudé l’aspet dla val y degradé l’ambiënt. N’atmosfera de autentizité fasciana él ma plü tles pices fraziuns da na pert fora. I maius paisc vëgn frecuentá porvia dl sport da d’invern y chël da d’isté. Chisc zëntri fej pert dl Dolomiti Superski. A Vich él le santuar de Sant’Uiana (Giuliana), dër dadî n post de cult retich. A San Jan, che é ultimamënter dala fujiun de Vich, Poza y Pera deventé comun, él da ciafé la sënta dl Istitut Cultural Ladin »Majon di Fascegn«. Chësta istituziun é gnüda metüda sö tl 1975 y, danter sües ativités prinzipales él preodü la promoziun, le svilup y le mantignimënt dl lingaz y dla cultura ladina. Tl 2001 ti él gnü metü pormez al Istitut le Museum Ladin de Fascia. Fascia cun le Grup dl Sela

25


26

Les valades ladines

Lingaz Le fascian vëgn partí ite te trëi variantes: * le »cazet« (baié tla pert alta dla valada), * le »brach« (baié tla pert bassa dla valada) * le »moenat« (baié a Moena)

Sport La maiú manifestaziun sportiva tratan l’invern é la Marcialonga, na gara de paslunch sön na destanza de 70 km che tol ince ite la Val de Flëm. D’isté vëgnel metü a jí la Fassa Bike, na gara de rodes da munt.

Tradiziuns Inanter les tradiziuns plü conesciüdes te Fascia é chëra dl Carlascé fascian la plü conesciüda y dötaurela mantignida. Le Carlascé fascian á raisc dër vedles y originales. Bele de jená s’arjigna ca i aturs por inscené comedies tles plazes, gonot acompagná da sonadus. I personaji carateristics dl Carlascé fascian é:

* le bufon * le laché * i marascons

Le bufon


Les valades ladines

La bandira de Fascia A chësta bandira ti vëgnel inće dit »La bandira dai 7 corusc« che stá por i 7 paisc de Fascia. Ara á 7 strisciores orizontales dötes de n ater corú: cöce, blanch, bröm, ghel, vërt, arance, viola. Ara ne gnará nia mudada, ajache al é la bandira storica dla vedla Comunité de Fascia. Sëgn cumpedunse ma plü 6 comuns: Poza, Pera y Vich forma deboriada cun San Jan n comun su, i atri é: Comun da Moena, Cianacëi, Mazin, Soraga y Ciampedel.

D’INVERN La mont d’invern somea n chèder che dorm lujenta, en pèsc, doucia e pussèda reìna del chiet dal freit rencurèda. Stefen Dell’Antonio

Ciara do sön la cherta cun ci regiuns y provinzies che Fascia confinëia a süd y a ost! Sön la cherta poste ince abiné fora i inoms talians y todësc de: Ciarëza, Ciadenac, Flëm. Sciöche t’as lit, él tl fascian deplü variantes. Este bun/bona da desfarenzié inanter fascian, gherdëna y fodom, sce t’ascutes le radio o ciares la tv? Ci este pa bun/bona da aldí fora de tipich, tles variantes de valada? Este bele sté/stada n iade te Fascia? Saste da descrí le tru da pié ia da to paisc cina a Moena?

27



m o d o F


30

Les valades ladines

Fodom é la pert alta dla valada che condüj tres le rü Cordoul (Cordevole) itejö tl Agordin (Agordo). Le Cordoul nasc sön le Ju de Pordú y röia jö tl rü Piave. Fora por Fodom passa la Gran Strada dles Dolomites (inaugurada tl 1909) che jô da Balsan cina ia en Ampëz. Chisc é i jus che coleghëia Fodom cun les atres valades ladines: * Ju de Pordú (cun Fascia) * Ju de Falzares (cun Ampëz) Ju de Ciaulunch (cun la Val Badia) Te Fodom röiun ince da Ciaurí (Caprile) sö.

Paisc Reba, La Pli de Fodom, Col de Santa Lizia. Reba é n zënter important por le turism da d’invern y chiló él tröc fodoms che á da laur tratan la sajun turistica. Chiló él ince gnü metü la staziun idrogeologica dla Regiun Venet che stüdia le fenomen dles lovines y dles roes y dá fora le boletin por les lovines y le tëmp. La Pli é n bel pice zënter ponü ite sön na tëmpla ërta. Tl zënter él la dlijia de Santa Maria Maiou, la statua de Catarina Lanz y le Museum etnografich metü sö dala Union Ladins da Blasun dl Prinzipat vescovil de Porsenú cun l'agnel y i minadus

Fodom.

Col de Santa Lizia é atira sot al Monte Poure. Le raiun de Col á na gran importanza storica, deache al ê le zënter dles mineores de Fursil che vá derevers al XII. secul. Chiló piâl ia le »Teriol da la Vena«, le »tru dla Vëna« sön chël che al gnô condüt le material de fer cun ciars y müsc tla Val Badia, por gní


Les valades ladines

borjé ti furns de Arparora y d’Alfur. Les mineores ê de proprieté dl vësco da Porsenú. A chësc fer ti gnôl dit »fer d’agnel«, deache al â lassura l’agnel, simbol dl vësco da Porsenú. Les mineores é gnüdes stlütes tl 1753. A Col de Santa Lizia él la sënta dl Istitut Ladin »Cesa de Jan« che á ciafé lerch te n bel frabicat storich dl 1500. Sön chës tëmples ërtes dla valada strënta él Ornela y Davedin a man dërta, Contrin y Andrac a man ciampa.

Munts y crëps * Grup dl Sela * Col de Lana * Marmolada * Ciuita (Civetta) La Pli de Fodom cun i pröms auti sön la Gran strada dles Dolomites (inaugurada tl 1909)

31


32

Les valades ladines

Storia Cina do la Pröma Vera dl monn aldî Fodom pro le Tirol, pro l‘Imper austroungarich. Aldedaincö alda Fodom pro la Provinzia de Belun. Fodom y Ampëz ê pert dla diozeja da Porsenú cina tl 1964. Tl referendum popolar dl 2007 á la popolaziun de Fodom y Col de Santa Lizia adöm a chëra d’Ampëz alzé fora so dejider de rové indô pro le Südtirol. Mo cina incö ne s'á mudé nia. Sura la valada de Fodom él le Col de Lana, na munt olache al é sté de gran combatimënc tratan la Pröma Vera mondiala. Sciöche postaziun austriaca êra gnüda minada dala armada taliana y l’esplojiun á fat salté tl’aria döta la piza dla munt.

Saste da splighé, ci che n referendum popolar é?

Le Ciastel d’Andrac (ince Ciastel de San Rafael)

Chësc é n ciastel medieval fat sö tl XI. secul tles vijinazes dl Ju de Falzares sön na grandiscima pera che s’â destaché dal Sas dla Stria. Patrun de chësc ciastel é sté por tröc agn le vësco da Porsenú. Al ti l’â surandé sciöche feud a capitans desvalis: danter chisc êl ince le Gran Bracun. Le gran vësco y cardinal Nikolaus Cusanus ê sté ascognü te chësc ciastel incër le 1450. Do che le stat ti â tut ala dlijia i bëgns materiai (incër le 1800) â ince le vësco pordü so podëi sura Fodom y le ciastel ê resté öt. Incër le 1950 ti gnôl tut jö le tët por abiné fora n pü‘ de ciarbun dal lignan y insciö metô man la rovina dl ciastel. Ti ultimi agn él gnü restauré y laite él gnü


Les valades ladines

metü sö n museum che cunta la storia dl ciastel, sciöche al ciarâ fora plüdadî y sciöche al é gnü mudé ti secui. Al é da odëi de pici modí dl ciastel, tofles informatives, de vedli retrac. Ince döt l’areal incëria é gnü arjigné ca bel por i vijitadus y suradöt é la odüda dal ciastel infora dër particolara.

Ciastel d'Andrac

33


34

Les valades ladines

El floca Senté sun balcon de cesadafuoch col nès encolé sul viere glacé el pico Tonin el coiugla da n tòch i flòc che se nina, se ncroja, se toca se mpoia biei chiec sui prèi e sui tëc. Nta mez a chël blánch, a chël nët de la nëi, el duga a pensé de coche chi flòc su aut ntel ciel i fèsc a se fè. Sergio Masarei


Les valades ladines

Saste sëgn da respogne a chëstes domandes?

1) Co ti dijon pa por todësch a Fodom? □ Steineck

□ Buchenstein

□ Wolkenstein 2) Ci crëps n’alda pa nia pro Fodom? □ Ciuita □ Sela

□ Tofana 3) Cal de chisc paisc n’alda pa nia pro Fodom? □ Moena □ La Pli □ Reba

4) Le maiú zënter turistich de Fodom é □ Reba

□ La Pli

□ Col de S. Lizia 5) I paisc y les fraziuns de Fodom é gnüs desdrüc feter completamënter □ tratan la Pröma Vera dl monn

□ tratan la Secunda Vera dl monn

□ tratan la vera danter Aunejia y la Contea de Tirol

6) Dal 1100 al 1750 ca. él gnü estrat fer dala munt de □ Col de Lana □ Fursil □ Boá

35


36

Les valades ladines

7) Che é pa sté le patrun dla valada dal 1027 cina al 1803? □ la Republica d’Aunejia

□ les monies de Ciastel Badia □ le vësco da Porsenú

8) Te Fodom él n ciastel conesciü. Co ál pa inom? □ Ciastel de Botestagn □ Ciastel d’Andrac □ Ciastel Colz

9) Tl Ciastel d‘Andrac êl sté ascognü n pez incër le 1450 □ le vësco Nikolaus Cusanus □ le Gran Bracun

□ Oswald von Wolkenstein 10) Sön la plaza de dlijia da La Pli de Fodom él la statua de □ Sissi, imperadëssa dl’Austria □ Caterina Lanz

□ Andreas Hofer 11) Te ci ann é pa gnüda inaugurada la Gran strada dles Dolomites? □ tl 1699 □ tl 1909 □ tl 1990 12) Tratan le Pröma Vera á i talians fat salté tl’aria la piza □ dl Boá

□ dl Col de Lana

□ dla Marmolada

Ornela




z ë p Am


40

Les valades ladines

Rü Boite

Chësc inom vëgn dal ciastel Peutelstein (Botestagn), ciastel che é gnü trat jö y n’é nia plü da odëi.

Munts y crëps * Les Tofanes (i ampezagn ti dij: Tofana de Rozes, da Mez y de Inze) * le Pomagagnon * le Grup dl Cristal * le Grup dl Sorapis * l’Antelao * le Pelf * l’Averau * le Nuvolau * les Cinque Torri * la Croda da Lago * la Cima Formin * le Becco de Mezzodí Les munts fej pert dl »Parch natural regional dles Dolomites d’Ampëz« y dl’UNESCO, patrimone mondial dl’umanité. Tofana de Rozes


Les valades ladines

Cortina d’Ampëz »Perla dles Dolomites«

Cortina é ponüda ite te na ciaolara leria y é incertlada ite da tröpes munts. Le simbol dl paisc é süa gran dlijia blancia cun so bel ciampaní, alt 65 m. Dales perts fora él incër 40 »viles«. T’Ampëz é la popolaziun originara oramai na mendranza te süa tera y le ladin é ince jü dassënn derevers en confrunt ales atres valades. Al vëgn desfarenzié danter i Ampezans che baia le ladin y i Cortinesc che baia le talian/venet. Les 100 families originares dl post s’organisâ te comunités a chëres che an ti dijô y ti dij dötaurela ciamó »Regoles«, che ti garantësc la proprieté locala di bosć y dles munts ala jënt dl post. Les »Regoles« é indöt 11 y tl zënter dl paisc él ince la »Ciasa de ra Regoles« cun i blasuns dles regoles depënc lassura. Chësta ciasa é ince sënta de n museum. Ampëz é sté impröma sot al Patriarcat de Aquileia y spo sot ala Republica de Aunejia. Tl 1511 él gnü taché pormez al Tirol dal imparadú Maximilian I. d’Austria. Le pröm svilup turistich â bele metü man tratan la secunda pert dl 1800 canche al ê ince gnü fat sö les prömes ciases da sciori. Te chël tëmp ê Ampëz un di posć plü conesciüs por passé les vacanzes de döta la Monarchia austro-ungarica. Le gran svilup turistich da d’invern é gnü a s’al dé do les Olimpiades invernales dl 1956. Imponënc é dantadöt le gran stadion dala dlacia, la pista da bob, le trampolin da salt y les gran furnadoies che coleghëia le funz de val cun les maius pizes ampezanes.

Dlijia da Cortina

41


42

Les valades ladines

Ince le raiun de Cortina é lié ite tl consorz Dolomiti Superski. Na pista da paslunch coleghëia Cortina cun Toblach. D’isté pîta Cortina trus y sëmenes por fá escurjiuns fora por na beliscima natöra. Ti agn ’60 é Ampëz deventé un di zëntri turistics plü conesciüs dla Talia. Fora por les plazes de paisc podôn odëi sciori ric che jô a spazier. Tröc s’â cumpré por de beles somes na secunda ciasa a Cortina. Mo baldi resta chëstes ciases gran pert dl ann stlütes. Deache le svilup turistich é jü tan debota y á porté pro che i prisc dles ciases é dër jüs sö, n’á la jënt da Cortina nia plü le möt da abité te so paisc y mëss jí a sté foradecá, ti paisc jö por le Ciadura (Cadore). Cun le turism él jü a perde les tradiziuns dl artejanat da plüdadî: chëres dl fer batü, dla filigrana y dl lëgn. La Scora d’Ert de Cortina mantëgn ciamó via l' arpejun dl artejanat artistich da inlaota. A Cortina él inće da odëi n monumënt a Déodat de Dolomieu, descuridú dles Dolomites y, sön Pecol l’ossar cun 8 mile salmes de soldas morc söi crëps incëria tratan la Pröma Vera mondiala. Cortina d'Ampëz


Les valades ladines

Liënda dl stritoz por les munts danter Mareo y Ampëz Chësta liënda é öna dles plü conesciüdes te Mareo y ara nes cunta dl stritoz por le confin dles munts danter Mareo y Ampëz. Do che an s’â dîalalungia strité, zënza ciafé na soluziun por se partí la munt, án fat fora che cater maroi dô porté n gran podrun cuntra Ampëz, cater ampezans spo cuntra Mareo. Olache la pera tomâ, dôl ester le confin. I maroi n’á gnanca porvé da armöre le podrun, ciodiche ai se ponsâ che an ess adoré cënt, no cater omi. I ampezans indere l’alzâ sö y gnô tres plü inite por le toch mareo y, ai ne foss nia plü stá chic, sce na famëia de Senes n’ess nia scraié: »Iesses Maria, ai se tol döta la munt«. Chëstes parores santes fajô tomé ia por tera le podrun, sopolin i cater ampezans che â patajé cun le malan. Ciamó aldedaincö vëigon le podrun y i cater lëgns che é chersciüs incëria.

Te recordeste, sot a ci patruns che Ampëz é sté? Sot a: •

le Comun de l’Aquila

la Republica Taliana

la Republica d’Aunejia

l’Imper austro-ungarich

ala provinzia de Balsan

43


44

Les valades ladines

Á les »Regoles« da fá cun: •

leges litales

comunités

blasuns

Sce te consultëies na cherta, saste dessigü da dí, cun ci comuns dla Val Badia che Ampëz confinëia!

El gnee Se indromenza in cuarto pasc su ‘l gnee, se conza źo inz’ el bianco ceto del bosco, se studa inz’ i oce d’ un dàino duta ra me pasciós grandes e senpre tajudes. Gnee, voraràe ra to calma pegra e bona, e coscì dejleà ra me negra e catìa ànema. Amigo, da anes te me conosces; fosc par chesto no te me dìes. Marco Dibona


Les valades ladines

Tan conësceste pa la Ladinia?

nr. lëtres 1.

Paisc ite insom la Val de Fascia

8

2.

Al vëgn araté le simbol de Cortina d’Ampëz

8

3.

Le paisc plü turistich de Fodom

4

4.

Ara ê gnüda costruida tratan la Pröma Vera te Gherdëna

6

5.

Tradiziun dër vedla y carateristica por Fascia

8

6.

Crëp che vëgn odü sciöche simbol por Gherdëna

8

7.

Le su dlaciá dles Dolomites che se delega bel plan

9

8.

Na dlijia dër vedla y conesciüda ia en Gherdëna é chëra da

5

9.

Ju danter la Val Badia y Ampëz

8

10. Santuar de Santa

te Fascia

8

11. Ite a Fodom, a Fursil él da abiné les

8

12. Crëp sura Cortina conesciü por so bel lech türchis

7

13. Ju danter la Val Badia y Fodom

9

14. Cognom dl descuridú dles Dolomites

8

15. La piza de chësta munt é saltada tl’aria tratan la Pröma Vera

9

16. Gara de paslunch ia en Fascia

11

17. Inom dles vijinanzes ia en Ampëz

7

18. Tl Ciastel de Tor él aldedaincö n

6

19. La dlijia da Urtijëi é dedicada a

9

20. Manifestaziun sportiva internazionala ia en Ampëz 20

45


46

Les valades ladines

Abina fora parores dal ia y ca, dal sö y jö y de vigni vers!

O

P

B

S

H

D

S

Q

R

U

L

F

G

V

M

X

L

F

R

R

L

L

Y

P

I

A

O

H

U

M

H

S

H

N

I

S

H

S

S

T

A

X

I

S

I

A

D

L

K

P

I

K

C

N

C

A

Y

I

A

E

M

U

Z

M

J

N

A

D

O

Q

N

N

J

W

G

C

B

P

N

S

A

B

N

S

P

A

I

Z

J

M

J

J

E

M

S

U

K

A

D

S

R

E

N

H

J

I

O

U

M

Y

I

U

Q

O

E

N

M

R

U

C

É

M

R

B

M

L

A

E

W

Y

M

E

H

U

R

W

H

O

R

K

C

U

C

O

X

U

R

D

E

H

A

Z

U

E

A

E

R

S

I

M

S

G

W

D

B

I

S

L

E

Q

R

V

F

D

Z

S

S

L

C

A

A

O

L

M

A

G

Q

E

P

S

C

I

A

U

L

U

N

C

H

R

L

M

K

A

J

Z

R

G

U

J

I

O

Q

K

A

M

S

D

X

M

R

M

Y

T

I

N

S

Z

Q

M

A

N

L

A

F

L

V

X

A

O

A

T

S

A

U

A

U

B

D

N

L

H

V

D

É

L

P

I

Z

L

C

A

J

R

S

S

S

D

E

Y

O

T

R

E

E

Z

Y

Y

Y

A

I

J

E

E

E

S

A

S

L

U

N

C

H

E

R

L

I

G

R

D

T

M

X

F

N

E

F

N

V

P

G

F

V

N

G

N

A

F

R

A

H

U

J

F

A

F

J

X

T

I

A

G

D

U

Y

O

A

N

A

D

T

V

M

A

B

E

R

I

Ë

C

A

N

A

I

C

C

L

L

A

Y

M

R

Í

N

A

P

M

A

I

C

G

V

L

K

K

R

S

E

E

Q

F

U

M

T

Q

Y

I

R

B

R

I

N

M

A

L

W

X

A

S

S



48

Les valades ladines

Lijun

Porsenú Eores Börz Pütia

Tlüses

Funés

Pruca

GHERDËNA

Saslunch

Sela

Balsan Ciadenac

Marmolada

FASCIA


Les valades ladines

Bornech San Laurënz

Valdaora Plan de Corones

VAL BADIA Sas dla Porta

AMPËZ Sas dla Crusc Tofana da Mez

Col de Lana

FODOM

Cristalo

Sorapis

49


Material fotografich fora de: Antologia della lirica ladina dolomitica, Walter Belardi, Roma 1985. La Scora ladina, Lois Ellecosta, IPL, Balsan 2007. Die grosse Dolomiten Strasse, Sepp Schnürer, München 1991. La Val Gardena nelle Dolomiti, Edgar Moroder, Trento 1992. Scibla mo n iede, Elfirede Perathoner, Museum Ladin Ciatsel de Tor 2011. Eigenes Werk, Von Kallerna - CC BY-SA 4.0, Wikipedia



pedagogich.it


Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.