Page 1

LA FULIOLA i BOLDÚ MARÇ 2005

NÚMERO PREU: 3 E

Nevada

99


sumari

28 pàgines PÀGINA DE LES ENTITATS

HISTÒRIES DE LA FULIOLA I BOLDÚ

PORTADA

- Àguedes 2005

- La Fuliola. Segle XIII

pàg. 17 DOSSIER

PÀGINA DE L'ATENEU

- Que passa amb les drogues? pàg. 18 a 19

- Cicle de cinema de Peter Sellers

ECO-CONSELLS

- Conducció ecològica pàg. 20 D'AQUÍ I DE FORA

- Nevada pàg. 1 EDITORIAL

- De temes per comentar... pàg. 3 TRIBUNA

- El manifest de Vallbona de les Monges. Per un canal Segarra Garrigues per al segle XXI.

- Any Dalí: sortida a Figueres i Port Lligat - Conferència sobre l'alimentació - Botiga Comerç Just - Cursa del pavo - Recital poemes Pable Neruda - Acte cloenda 25è aniversari - Assamblea general - D'interés pels socis pàg. 10 a 12

CULTURA

- Any Hans Christian Andersen pàg. 23 a 24 ELS CONTES DE L'ESPARVER

- Aus nocturnes (II) pàg. 25 a 26

- La residència pública

ACTUALITAT

pàg. 4 LA FULLA PELS NENS

- Festes Segar i Batre - Entrevista a una pagès - Entrevista - Comentari per a llegir el dia del ball de bastons

LA LLUFA

- L'associació de les festes del Segar i Batre rep els premis Culturàlia. - Carnestoltes 2005 - Resultat referèndum constitució Europea - Comencen les obres de la residència

- Segrest! - Mega Assemblea - Referèndum europeu: éxit de participació. CONTRAPORTADA

pàg. 5 a 8 - Racó de poesia pàg. 28

Número 99 Març 2005 Època segona - Any XXI Premi Humbert Torres 1990 Redacció i Administració: Av. de Catalunya 45 25332 LA FULIOLA (Urgell) http://usuarios.maptel.es/logalliner a/e: lafulla@premsa-comarcal.com

Coordinador: Eva Pané Vidal Impressió: Impre Art Dipòsit Legal: L-524-1982 Tiratge: 400 exemplars

( )ACPC Membre de l'Associació Catalana de la Premsa Comarcal

Amb la col·laboració de: Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

INSTITUT D'ESTUDIS ILERDENCS

Edita: Junta de Govern Presidenta: Anna M. Ardévol Ribó Secretaria: Avelina Farré Salvadó Vocals: Xavier Sebé Bros - Maribel Trilla Tarruella Eva Pané Vidal - Francesc Ricart Mercè Lluïsa Solsona Paüls - Carme Piera Isen Ramon Utgés Vila

Fundació Pública de la Diputació de Lleida

la fulla no es fa responsable de les opinions que apareguin en els articles, les quals són exclusives dels seus autors. La reproducció total o parcial del contingut de la publicació es permesa sempre i quan es faci esment del seu autor i origen.

Pàgina 2


editorial DE TEMES PER COMENTAR... nivell econòmic com social. No es tracta només de valorar el servei que se li donarà al poble sinó també pels llocs de treball que pot generar així com tota l’activitat econòmica que hauria de girar al seu voltant. Per tant, hem de donar-li la importància i significació que a priori es mereix.

De temes per comentar en una editorial sempre n’hi ha molts i variats, malgrat que alguns sempre es repeteixen, doncs si es creu convenient repetir per alguna cosa serà. Però en la present editorial, podem parlar del contingut del número de La Fulla que ara mateix teniu a les mans, doncs hi ha diversos temes a comentar, encara que l’ordre d’aparició no és significatiu de la importància. En primer lloc, tenim una resurrecció, la de La Llufa. Suposem que els que sou lectors habituals us en recordeu, ja fa bastants anys que se li va donar l’extrema-unció; però hem cregut de vital necessitat exercitar-nos en l’art de la broma i la ironia sana (que bona falta ens fa i donar-li unes quantes descàrregues amb desfibriladors que esperem que puguin revitalitzar-la per una bona temporada més i no es quedi només en un espasme. També podem parlar del tema de portada: la petita nevada que va caure el 7 de març ens ha permès que per unes hores gaudir d’unes imatges de postal, per això s’ha cregut prou digne per a que motivi una portada; el fet és prou excepcional com per fer-se’n ressò. Parlant d’excepcionalitats i de coses no habituals, tenim l’article que parla de la construcció que s’està portant a terme de la residència. Estem davant d’una de les actuacions més importants dels últims anys a La Fuliola i Boldú, pel que pot significar tant a

C

Encara que malauradament hem de tractar ja com un fet habitual els nivells de consum de drogues que hi ha en el jovent (cada vegada més jove) no ja només en l’àmbit local sinó ja a nivell estatal, doncs no fa massa als medis de comunicació va sortir a la llum un estudi on es posava de manifest que a Espanya ens últims deu anys s’havia quadruplicat el consum de cocaïna en els menors de 18 anys. És una dada que ens hauria de fer pensar: les drogues són ara més fàcils de trobar i més barates que anys enrera, això fa que el seu consum sigui generalitzat i el que és realment preocupant és l’edat en el qual es té el primer contacte. Serveixin aquestes breus reflexions,( ja que el tema dóna moltíssim més de si ) per posar la qüestió damunt de la taula per incentivar el debat i evitar tapar-nos els ulls davant una realitat social. Com que el més important és estar-ne informat, a La Fulla hem elaborat de collita pròpia el dossier de drogues del qual avui us en presentem la primera entrega. Ja sabeu que podeu c o m e n t a r- n o s a q u e s t a editorial o qualsevol secció de la revista a la següent adreça: lafulla@premsa-comarcal.com.

Mobles Carulla

Av. de Catalunya, 42 · Tel./Fax 973 57 00 55 · 25332 LA FULIOLA (Lleida)

Núm. 99

Pàgina 3


tribuna LA RESIDÈNCIA PÚBLICA Fa pocs dies la Residència i Centre de Dia de La Fuliola té una perspectiva més propera i engrescadora. Ja tothom comença a creure’s que es farà, atès que la seva construcció ja s’ha iniciat. En un termini estimat d’un any i mig ha d’estar enllestida, la qual cosa suposarà que sobre mitjans de l’any que ve pot començar a donar i oferir els seus serveis. D’entrada cal incidir en la vessant “pública” de la Residència. Això vol significar que no hi ha cap afany de lucre, doncs serà una institució merament assistencial tant pels residents com per aquelles persones que necessiten dels seus serveis com a Centre de Dia, és a dir servei de metge, higiènic, de menjador, de bugaderia. I vull remarcar aquests aspectes, doncs durant el llarg camí que ha tingut la consecució de la Residència, els que n’hem estat promotors i copartícips des de l’Ajuntament hem hagut de resistir tota mena d’assetjaments i crítiques pel que fa al nostre posicionament envers una altra suposada Residència Privada (o més ben dit particular) que també volia fer-se, però que al final i pel que es veu, no es fa. De fet des de l’equip de govern municipal, com a promotor de la Residència Pública mai hem actuat en contra de la Residència Privada, malgrat que si hem hagut de suportar els comentaris en sentit contrari. A hores d’ara, em sembla que la seva opció empresarial de Residència Privada no estava prou definida, i a lo millor, fins i tot li fou dificultós trobar el suficient recolzament financer que li calia per l’envolum d’empresa que es volia assolir. Arrel de tot això, també l’escrit publicat a La Fulla al número 97, “ Residència Si, Residència No “, signat per la Carme Piera. En el mateix i amb tota la intencionalitat del món, ens fica a tots, veïns, societat, polítics, gent gran..., en una mena d’entremaliada discussió i polèmica ben farcida al titular, per acabar portant l’assumpte de fons al seu particular punt de vista.

Pàgina 4

No vull entrar a rebatre l’escrit, doncs vull entendre que la Carme emet una opinió més i com a tal vull encarar-ho. Si de cas, sí crec que és pertinent donar també resposta als comentaris que en virtut de la meva opció política i com a persona pública que sóc, em pertoca. I començaré per lo que la Carme acaba dient, que “la solució d’Anglesola ja s’havia inventat a La Fuliola el 1998...i que no ha funcionat mai... Sí, no tenim necessitats, perquè hem de fer Residències ¿? No puc parlar d’un invent del 1998, en el qual no vaig participar. Si no es va posar en pràctica aquell 1998, ni el 1999, ni el 2000 ni part del 2001 és, perquè simplement els seus inventors no devien creure en ell, ho utilitzaven per vendre fum, doncs mitjans si en tenien per durlo a terme. I en quan a les necessitats penso que hi eren, com hi són ara, i hi seran demà. Ens diu la Carme que les Administracions Públiques no han estat a l’altura de les necessitats... que la llei de Serveis a la Salut de 1971 no està en correcte funcionament i aplicació..., ens matisa i redunda en les seves opinions sobre el perquè de les Residències i gairebé acaba la posta en escena amb un didàctic conte d’arrel africana sobre l’explotació de l’home vers la dona en disposar de l’aigua més o menys a prop. Ni a favor ni en contra la Carme, és prou lícit manifestar les opinions, tot i que sembla agosarat barrejar tants i diferents aspectes per sostenir el teu plantejament d’un servei asistencial per la gent gran. És massa agosarat dir que a La Fuliola existeix una polèmica entre Residència Publica o Privada. No hi ha estat mai aquesta discussió. Senzillament uns veïns del poble volien fer una Residència Privada, i han treballat i han fet el possible per dur-la terme... sense poder assolir-ho finalment. I des de l’Ajuntament, l’equip de govern municipal va capficar-se en la idea de

fer una Residència Pública. En l’entremig dels quatre anys que venim parlant de la Residència Pública hi hagué unes eleccions municipals on els veïns amb els seus vots, penso que d’alguna manera, ratificaren aquell projecte de Residència Pública de l’equip de govern. I a la fi la Residència Pública s’ha començat a construir. Però polèmica, ni a nivell de carrer, ni socialment, cap ni una. I tant de bo és fes la Residència Privada que així en tindríem dues. Abans d’acabar la Carme ens lloa la brillant idea d’Anglesola i la posada en pràctica del seu servei assistencial domiciliari que els hi funciona tan bé. Es deixa de dir que si l’Ajuntament d’Anglesola no va construir la seva Residència, potser fou, perquè tenia les seves dificultats financeres per executarla. I llavors va trobar la gent que li féreu la tasca assistencial que veniu prestant. Cosa que em satisfà profundament i que desitjo vagi tan bé, com penso que també hauria d’anar be si ho apliquéssim a La Fuliola, assumpte aquest que confio puguem fer ben aviat. Doncs la meva posició personal i crec que de molta gent del nostre poble, és que des de la Residència Pública es doni el servei als residents, es doni també els serveis als que ho sol·licitin dins les activitats del Centre de Dia, i així mateix es doni el servei d’assistència domiciliària que calgui. La qüestió és sumar esforços i oferir serveis, de la més ampla varietat i camp d’actuació. Una gestió ordenada, transparent i conseqüent amb aquests plantejaments serà la millor garantia que una Administració Publica, en aquest cas la Municipal, presta serveis als seus veïns i veïnes. JORDI ESCOLA Primer Tinent d’Alcalde Ajuntament de La Fuliola


la Fulla pels nens En aquest escrit volem felicitar a l’Associació de les Festes del Segar i el Batre per haver aconseguit poder fer la celebració del 25è aniversari de la seva festa anual, doncs si és difícil fer quelcom interessant, ho és encara més conservar-ho. També al mateix temps volem agrair que hagi comptat amb l’escola per aquesta celebració, ja que no hi ha millor manera d’estimar i valorar allò que és nostre que vivint les experiències de manera directa, i per als nostre nens i nenes, veure que al seu poble, al lloc on viuen, hi ha una festa d’interès nacional, coneguda ja a tot el país, els serveix per a arrelar-se i per a valorar encara més la seva terra. Des de l’escola intentem fer el possible perquè això així sigui, i col·laboracions com aquesta, ens dóna la possibilitat de dur-ho a terme. Aquí teniu una mostra dels treballs realitzats pel alumnes (un dibuix sobre la festa amb el seu rodolí ) que vàrem fer amb diferents tècniques i que foren exposats durant la celebració d’aquest any.

Molt agraïts CEIP Guillem Isarn.

Núm. 99

Pàgina 5


la Fulla pels nens ENTREVISTA A UN PAGÈS El divendres dia 19 de novembre de 2004 els pagesos de Catalunya es van manifestar perquè el govern els rebaixes el preu del gas-oil. Els nens i les nenes de 5è i 6è vam sortir a l’hora del pati a fer una entrevista a pagesos que es manifestaven. Aquí teniu la que vàrem fer nosaltres *PER QUE US MANIFESTEU AVUI? PERQUÈ TENIM UNS COSTOS PRODUCCIÓ MOLT ELEVATS I PERQUÈ FORMIN UN GAS-OIL PROFESSIONAL *QUE DEMANEU? QUE ABAIXIN EL GAS-OIL B *QUANTS TRACTORS HI HA A LA TRACTORADA? UNS 35 APROXIMADAMENT *DEIXARIES DE FER DE PAGÈS PER A UNA ALTRA FEINA? EN PRINCIPI NO HO CANVIARIA *COM ES DIU? ROSSEND SALTIVERI

*QUE ÉS EL QUE MÉS T’AGRADA DE SER PAGÈS? M’AGRADA LA NATURA.

*QUANTS ANYS FA QUE ETS PAGÉS? DE TOTA LA VIDA *PERQUE ÉS PAGÈS? PERQUE M'AGRADA ESTAR EN CONTACTE AMB LA NATURA *QUANTES HORES TREBALLA A LA SETMANA? UNES 60 HORES *TE MOLTA FEINA? SEMPRE HI HA FEINA *QUINA ES LA FEINA MES DURA? TENIR FEINA OBLIGADA *VOLDRIA QUE UN FILL/A FES DE PAGES/A? AIXÒ SEMPRE VA BÉ, SEMPRE I QUAN ES GUANYI LA VIDA *FA NOMÉS DE PAGÈS O TAMBE TE UNA ALTRA FEINA? RAMADER Miquel Marsinyach, Raimon Ardèbol, Jordi Cucó, Joan Sala i Àlex Serra

Pàgina 6


la Fulla pels nens ENTREVISTA El dia 19 de Novembre, els pagesos es van manifestar, perquè els havien apujat el preu del gas-oil i els seus productes no els volen apujar. 8.Voldria que un fill/a fe de pagès/a? No Perquè? No hi veig futur a la pagesia. 9.Fa només de pagès o també té una altra feina? Només de pagès. 10.Per què us manifesteu avui? Perquè ens han apujat el preu el gas-oil i no ens apugen els nostres productes. 11.Què demaneu? Demanem poder viure de la terra. 1.Com es diu? Jaume Vidal. 2.Quants anys fa què és pagès? Fa 35 anys. 3.Per què és pagès? Perquè és la feina que m’agrada més. 4.Quantes hores treballa a la setmana? Les que convingui. 5.Guanya molts diners? Cada vegada menys. 6.Té molta feina? No s’acaba mai.

12.Tots els que us manifesteu sou de La Fuliola? No, n’hi ha dels pobles del voltant.

7.Quina és la feina més dura? Aguantar el sol i el fred.

13.Quants tractors hi ha avui a la tractorada? Aquí n’hi ha uns trenta. 14.Heu tingut mai problemes amb els Mossos d’Escudada? No, sempre s’han portat molt bé. 15.Deixaries de fer de pagès per fer una altra feina? Mentre em guanyi la vida no. 16.Què és el que més t’agrada de ser pagès? La llibertat de ser amo del meu treball. Oscar Ardèbol, Raquel Mora i Judith Graells

Núm. 99

Pàgina 7


la Fulla pels nens COMENTARI PER A LLEGIR EL DIA DEL BALL DE BASTONS Aquesta dansa es va ballar per primera vegada l’any 1.983, ara fa més de vint anys, dins dels actes de la Festa Major de Santa Llúcia, amb motiu de la celebració del bicentenari de les obres de la façana del temple i del cobriment del campanar. El ball va ser adaptat per l’antic rector de la vila, Mossèn Jaume, avui present amb nosaltres i a qui li agraïm que segueixi tenint contacte amb l’escola. Aquest any els alumnes del centre hem explicat a nens i nenes d’altres països amb els que estem en relació (d’Itàlia, de Romania i de França), que aquesta és la nostra dansa de la qual ens sentim ben orgullosos. També volem fer un record per alumnes que van ballar aquesta, la nostra dansa, per primera vegada, ja que ara alguns d’ells són pares i mares del centre. Van ballar dos grups i van ser aquests:

1r Grup Iolanda Batalla Xavier Vilalta Sònia Lunar Blai Cots Maria Torres Jordi Ferrer Maribel Pérez Josep Maria Grañó

2n Grup Marta Grañó Montse Balsells Olga Garcia Isabel Sàrries Carme Tosquella Anna Lunar Anna Grañó Romina Batalla

Des de l’escola no cal dir que per a nosaltres els alumnes i per als mestres és una satisfacció col·laborar en continuar mantenint aquesta tradició. Gràcies a totes i tots A la nostra web hi ha més informació http://www.xtec.es/ceipguillemisarn/activitats0102/llucia.html

FISCAL • COMPTABLE LABORAL • ASSEGURANCES

A S S E S S O R I A Pàgina 8

Av. de Catalunya, 37 Tel. 973 570 670 Fax 973 570 090 25332 LA FULIOLA (Lleida)


històries de la Fuliola i Boldú LA FULIOLA. SEGLE XIII Donat que els apunts històrics propis de La Fuliola, se’ns han esgotat i la col·laboració per realitzar aquesta pàgina és molt minsa, parlarem d’alguns apartats de la història de Catalunya que d’alguna forma també va afectar al nostre poble. A finals del segle XIII, el rei de Catalunya Pere III, anomenat “El Gran”, necessitava molts diners per fer front a les diverses guerres i revoltes en que Catalunya hi estava involucrada. El rei va exigir el cobrament de l’impost del bovatge, que era un impost, amb diner, sobre les parelles de bous i d’altres animals. El rei va exigir aquest pagament sense respectar el costum de sol·licitarlo a les Corts. Per aquest motiu, els catalans es van negar a pagarlo i una part de la noblesa, encapçalats pel comte Roger Bernat de Foix , al qual es va unir el comte d’Urgell, el de Pallars, el vescomte de Cardona i d’altres, es va rebel·lar contra el rei,. Pere III va reunir els nobles fidels de València i Catalunya i va assetjar els rebels a Balaguer. La proximitat del nostre poble a Balaguer, va provocar un gran moviment de tropes per aquestes contrades. Com és sabut la població civil té una mala convivència amb els militars i més si són de fóra. Ens consta, doncs, que en aquell temps molts habitants de La Fuliola van marxar a viure a fora, en llocs més segurs per les seves vides i les seves

pertinences, de tal manera que sembla que La Fuliola va quedar quasi deserta i les terres sense conrear. De tal forma que el rei, el 23 de juny de 1280, mentre s’estava assetjant Balaguer, enviava cartes als habitants de La Fuliola perquè tornessin amb les seves dones i les seves coses, a les seves cases i a les seves terres, sota l’amenaça de que si, per tot el dia de St. Joan, no havien manifestat de tornar a les seves cases, ordenaria cridar a d’altres pobladors, als que els hi donaria totes les terres i cases del poble que considerava abandonats. Sembla que els habitants de La Fuliola van preferir suportar una temporada més els soldats del rei, donat que no se sap pas que el rei donés aquestes terres a d’altres persones que no fossin els que ja hi havia. De totes formes els fuliolencs de l’època, no van tenir que aguantar les tropes reials gaire temps, ja que l’assetjament de Balaguer va acabar amb la rendició dels nobles, l'11 de juliol del mateix any. Els nobles vençuts van tenir que suportar la presó durant un any i pagar fortes multes, que van servir per pagar les futures guerres del rei (és allò de "no vols caldo, dues tasses"). Francesca Bernaus / Josep Mª Torra

• Ara oferim venda de PA i gran assortit en BOLLERIA ARTESANAL. • Es fan encàrrecs de tot tipus. Plaça de l'Ajuntament, 1 La Fuliola - Tel. 973 57 05 99

Núm. 99

• Obert tots els dies inclòs diumenges.

Pàgina 9


pàgina de l'ateneu CICLE DE CINEMA DE PETER SELLERS Peter Sellers fou l’elegit per ser el protagonista aquesta vegada del cicle de cinema. Potser molts us preguntareu per què l’hem triat a aquest personatge extravagant (tant en la vida real com en la ficció), doncs perque s’està preparant una pel·lícula sobre la seva vida i es va creure interessant fer-ne un recorregut a través de les seves pel·lícules. Així doncs, se'n va fer una tria de les més representatives, les elegides foren: “El quinteto de la muerte”, “Qué tal, pussycat?”, “Un cadáver a los postres” i “Bienvenido Míster Chance”. La cita la teníeu els divendres i un dissabte al vespre de novembre a la Llar dels Jubilats, als quals agraïm la seva col·laboració.

ANY DALÍ: SORTIDA A FIGUERES I PORT LLIGAT Una bona colla, al voltant de quaranta persones, vàrem anar a aquesta excursió el passat 7 de novembre. Va ser un viatge llarg, però gens pesat, ja que les parades que es van fer a mig camí també tenien el seu atractiu. A l’estar tanta estona junts dins d’un espai tan petit, relaxats

i amb actitud de festa tothom treu allò millor que té. Va resultar un viatge força divertit. Dalí pot agradar o no, la seva fama internacional no és gratuïta i va més enllà de modes transitòries, del perquè d’aquesta fama un se n’adona quan s’envolta, es posa a dins, de la seva obra en el palau museu de Figueres i de forma més intimista a la casa de Port Lligat, on a més a més de la casa et pots deixar encisar per aquest tros de paisatge de la Costa Brava. Per no faltar, no hi va faltar ni la tramuntana de la tarda, sort que al migdia ens va deixar menjar els entrepans, que ens havíem portat de casa, en una terrassa de la Rambla de Figueres. Com es pot comprovar en l’últim comunicat de l’Ateneu, no deixem de fer-vos propostes d’aquest tipus, esperem que us continueu animant. Quants més serem més.....BÉ!

Pàgina 10


pàgina de l'ateneu CONFERÈNCIA SOBRE L’ALIMENTACIÓ

del que es denomina “comerç just” amb els productes proveïts per la ONG Intermón-Oxfam. Per la sala petita del Poliesportiu van passar diferents consumidors interessats en adquirir productes de tota mena que recorren un circuit al marge de l’habitual per tal de garantir els drets mínims dels productors.

CURSA DEL PAVO

El 26 de novembre va tenir lloc a la sala d’Actes de l’Ajuntament la conferència sota el títol “L’alimentació pel sobrepés i l’obesitat” ofert per una experta en nutrició. Fou un acte organitzat pel Consell Comarcal de l’Urgell en col·laboració amb l’Ateneu i l’Ajuntament.

BOTIGA COMERÇ JUST Per segon any consecutiu durant la Festa Major de Santa Llúcia, s’ha organitzat una parada de productes procedents

Núm. 99

El diumenge abans de les vacances de Nadal quan tot ja respira festa, a la plaça de l’Ajuntament s’hi donen cita, per quart any consecutiu, dos personatges insòlits: Un pavo i una gallina, tot i la seva condició animal són els més mirats, i fins i tot admirats. Els altres protagonistes de l’acte, els corredors i corredores, s’hauran d’afanyar força corrent els 5 Km. que hi ha de la cursa per comptar amb part de l’atenció dels espectadors de l’acte. Aquests any el pavo ens va sortir una mica vergonyós i li va costar molta estona de mostra-nos la seva esbelta figura, que molta gent ja la visualitzaven al forn fumegant una apetitosa olor, en canvi la gallina ens va sortir molt espavilada i desseguida es va fer la mestressa de la situació. El Manel Farré es va endur el Pavo cap a casa i la gallina va fer cap a Boldú a casa de l’Oscar Ardébol. Aquest any la festa va ser més lluïda coincidint amb

Pàgina 11


pàgina de l'ateneu l’acte de la Marató de TV3. que s’organitzava conjuntament amb l’Ajuntamernt.

RECITAL POEMES PABLO NERUDA

D’INTERÉS PELS SOCIS

25è

El reclam fou un vermut abans de l’hora de dinar del diumenge dia 9 de gener; l’objectiu, donar un toc de solemnitat final als actes de celebració del 25è aniversari de l’Ateneu. Aquest toc fou proporcionat pel Trio Florestan, els proveïdors oficials i habituals de música clàssica als actes organitzats per l’entitat. Seguidament, entre les olives i el vermut es comentaren les jugades

Pàgina 12

ASSAMBLEA GENERAL Un any més, l’assemblea fou celebrada concretament el diumenge 20 de febrer. Des d’aquí, volem incidir als associats de la importància d’assistir a aquest tipus d’actes, doncs és el moment d’intercanviar parers entre el que s’ha fet al llarg de l’any i opinions sobre projectes ideats per la Junta. Per tant, només dir-vos que no falleu a la pròxima convocatòria i que necessitem i volem que ens comenteu les vostres reflexions.

El centenari del naixement de Pablo Neruda fou aquest any l’excusa per realitzar un recital de poesia a la tarda de Sant Esteve. Intercalant fragments explicatius de la seva vida amb diversos poemes escrits, la intenció fou el retrat més complert possible sobre la seva figura tant literària com personal. Com a mostra, us presentem aquest autoretrat en el qual fa un resum perfecte de que va ser la jornada literària. Aprofitem per agrair un cop més la bona disposició de la Llar dels Jubilats per cedir-nos el seu local per aquest esdeveniment.

AC T E C L O E N DA ANIVERSARI

més interessants de les jornades de celebració; només resta dir: Per molts anys més!

L’Ateneu fa saber a tots els seus socis que s’ha tret un nou servei de comunicació de les activitats on-line. És un servei que va adreçat especialment a tots aquells associats que viuen fora del poble, però també podran gaudir-ne tots aquells que tot i residir-hi, no volen deixar escapar cap oportunitat d’estar informat. Ja no valen excuses com “és que estic fora i no m'entero” o “és que el paper no m’ha arribat a casa”. Per donarvos d’alta només heu d’enviar un mail: lafulla@premsacomarcal.com, sol·licitant el servei indicant nom i cognoms i ja està, així de senzill.


actualitat L’ASSOCIACIÓ DE LES FESTES DEL SEGAR I EL BATRE REP ELS PREMIS CULTURÀLIA. El 27de novembre es va celebrar al VII gala dels Premis Culturàlia organitzada pel Centre Cultural de Tàrrega, la finalitat de la qual és atorgar reconeixement a aquelles entitats, institucions i persones que han destacat per la seva contribució al desenvolupament cultural de Tàrrega i comarca.

CARNESTOLTES 2005 Enguany, el dissabte 12 de febrer la junta en celebrava la XXX edició. La festa fou l’habitual, al matí esmorzar per a tothom, dinar masiu al local polisportiu i a la nit, ball de disfresses. S’acompanyen fotografies del primer moment de la festa, on es pot comprovar que el temps va acompanyar per tal de poder suportar millor la festa al carrer del matí.

L’Associació de les Festes del Segar i Batre fou distingida per la seva tasca de promoció de la cultura popular, entre d’altres premiats d’altres categories totes elles relacionades amb la cultura. Des d’aquí felicitem a la Junta i col·laboradors que fan possible les festes i també el seu reconeixement més enllà del poble.

Preparant la cassola.

Una imatge del moment de l'entrega del premi.

Torrant el pa al que queda ...

RESULTAT REFERÈNDUM CONSTITUCIÓ EUROPEA COMPARATIVA Nombre l’electors......................999 Nombre de votants ...................383 SI ............................................225 NO...........................................112 BLANC .......................................44 NULS ...........................................2

Núm. 99

La Fuliola i Boldú

Catalunya

Espanya

Abstenció

61,66%

59,04%

57,68%

SI

58,75%

64,64%

76,73%

NO

29,24%

28,07%

17,24%

Blanc

11,49%

7,29%

6,03%

Pàgina 13


actualitat COMENCEN LES OBRES DE LA RESIDÈNCIA La segona quinzena de febrer s’han iniciat les obres de la Residència Geriàtrica i Centre de Dia de La Fuliola. Sense una “primera pedra” ni altres esdeveniments més habituals de les grans obres, un dia qualsevol de febrer es tanca perimetralment l’antic camp de futbol i l’empresa Garrofé Roca hi plantifica el seu cartell. Uns dies desprès les màquines n’extreuen terra i els camions la transporten a terrenys municipals, a l’espai comprat al seu dia per engrandir el cementiri municipal.

Cronologia de la Residència La historia de la Residència ve de lluny. Fou al maig de 2001 en què tots els grups polítics de l’Ajuntament ( CiU amb Pau Grañó d’Alcalde, el PP de l’Anton Marsinyach de soci al govern municipal, i el PSC, llavors a l’oposició municipal) es ficaven d’acord per encomanar l’avantprojecte de la Residència. L’espai escollit eren els terrenys del Camp de Futbol, els quals havien estat cau de forta polèmica, arrel la decisió de ficar-los en venta l’agost de 1996 pel llavors Alcalde Jaume Ferrer amb el suport del seu grup de CiU i l’oposició frontal del grup socialista primer i d’una Plataforma de Veïns després, que va recollir mes de 300 signatures en contra de la venda i parcel·lació de l’espai públic del Camp de Futbol. En l’assumpte hi intervingueren la Comissió Provincial d’Urbanisme, Diputats al Parlament de Catalunya, el Jutjat de Balaguer, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya... A la fi, a la següent legislatura, una moció del Grup Socialista (any 2000) aconseguí revertir els terrenys a la situació d’espai públic, i una moció conjunta de PSC + PP (any 2001) fou la proposta de fer-hi una Residència Geriàtrica. La Residència que ara ha iniciat la seva construcció va anar fent els tràmits

Pàgina 14


actualitat corresponents. Avantprojecte inicial redactat per l’arquitecta Mercè Galindo, del qual un cop presentat, els regidors de CiU (que a partir de novembre de 2001 ja no tenien l’Alcaldia al ser desbancats per una moció de censura que va ficar d’Alcalde a l’Anton Marsinyach) es desmarcaren i a més s’hi oposaren radicalment. Amb el resultat de les eleccions municipals de 2003, la presencia de les forces polítiques a l’Ajuntament segueix igual, llevat de la pèrdua d’un regidor del PSC que guanya el PP. CiU no assoleix la majoria necessària per governar en solitari. El PSC i PP pacten la legislatura intercanviant-se l’Alcaldia, els 2 primers anys pel PP i els 2 darrers pels socialistes. La Residència segueix endavant.

El Patronat Municipal Assistencial Al mateix temps d’encomanar-se el projecte d’execució (també signat per Mercè Galindo) es comença a buscar el finançament necessari. A l’hora es constitueix un Patronat Municipal Assistencial de la Residència d’Avis de La Fuliola i Boldú, que serà el que es fa càrrec a la fi de l’aprovació del projecte final, del finançament, de la contractació de l’obra i de la seva gestió. El Patronat està composat per l’Ajuntament per mitjà de l’Alcalde, el Primer Tinent d’Alcalde i un regidor de cada grup polític. A més en formen part, representants d’entitats locals com la Llar de Jubilats, la Cooperativa del Camp, l’Ateneu Popular, la Parròquia i el Metge. Com a Secretari del Patronat actua el Secretari de l’Ajuntament. La Residència Geriàtrica i Centre de Dia tenia un pressupost de sortida de 1.923.097,09 euros, i ha estat adjudicat a l’empresa Garrofé Roca per un total de 1.915.062,25 euros, al canvi 318.639.547,53 pessetes (pel voltant de tres-cents divuit milions sis-centes cinquanta mil pessetes). Al concurs subhasta hi participaren dues empreses més, que presentaren pressupostos més alts. La Residència que ara ha iniciat la seva construcció te un període d’execució de 15 mesos i està pensada per acollir 68 llits. Com ja s’ha dit es construeix en terrenys municipals ( el Camp de Futbol) que l’Ajuntament ha cedit al Patronat Municipal Assistencial i que son a la vegada la garantia necessària per assolir el finançament de la Residència, mitjançant dues operacions hipotecaries que el Patronat ha signat amb el Banc de Sabadell.

Viabilitat de les Residències El nivell d’ocupació de la Residència pot anar, segons estudis comparatius de Residències amb qualitat d’ubicació, accessos, instal·lacions i serveis similars (de l’any 2003) del 80 % segons la Conselleria de Benestar

Núm. 99

i Família al 90 % segons les Residències. Els preus de tarifa per persona i mes van entre els 830 i 1.270 euros. En els casos de Residències amb Centre de Dia s’optimitzen més els costos dels serveis que s’ofereixen i es disposa d’ingressos complementaris als dels residents, els quals poden possibilitar uns preus i tarifes a la baixa. Els nivells d’ocupació son alts i en la majoria de Residències sol haver-hi llistes d’espera. Per altre costat una Residència i Centre de dia, de la seva gestió i funcionament, és un centre ocupacional que en els nivells de residents estimats, ha de disposar d’una mitjana de 26 empleats al llarg de tot l’any. Així doncs el valor d’explotació d’una Residència i Centre de Dia, està al llindar dels 800.000 euros per any.

Pàgina 15


actualitat Característiques de Residència de La Fuliola

la

L’edifici de la Residència s’ubica en terreny urbà, propietat de l’Ajuntament, amb una superfície ocupada de 3.261,81 metres quadrats, de molt fàcil accés i ben proper tant de l’Ajuntament com la Llar de Jubilats. Estarà voltat de prou zona verda de nova creació i amb el mínim de circulació rodada. Tota ella en una zona assolellada i tranquil·la, amb una edificació de caràcter aïllat i voltat de suficient espai lliure, verd i de lleure, amb tres modulacions de planta baixa, planta primera i un soterrani on hi haurà el magatzem. (146 metres quadrats) La planta baixa, de 1.285,90 metres quadrats, disposa de tres zones diferenciades, una que acull tots els serveis amb entrada independent, sala de màquines, cuina, bugaderia, recepció i administració, servei mèdic i atenció personalitzada. La segona zona disposa de cambres de bany, bar i un gran espai de menjador i estar de caràcter polivalent. La tercera zona és de dormitoris dobles amb bany incorporat i una sala de psicomotricitat. La planta primera, de 766,50 metres quadrats, acull la resta de dormitoris i una sala polivalent amb terrassa. A l’exterior (1.975,91 metres quadrats) es generen diferents espais, així doncs es disposa d’una zona arbrada amb taules, una zona amb gespa al costat de la sala de psicomotricitat, per a exercicis a l’aire lliure, un espai distribuït en petits horts, un porxo davant de l’estar general i del menjador, i unes terrasses aconduint l’accés principal. Per part de l’Ajuntament i dins del període 2004-2007 del Pla Únic d’Obres i Serveis, es té previst urbanitzar els quatre carrers que envolten la construcció de la Residència, seguint el criteri establert a les Normes Subsidiàries i de Planejament vigent (20 d’octubre de 2002) al municipi. Aquesta urbanització de carrers es durà terme l’any 2006. Eva Pané

Pàgina 16


pàgina de les entitats ÀGUEDES 2005 ORIGEN: Afirmen les cròniques que en temps dels romans, els homes festejaven a les seves dones durant un dia. Fou posteriorment quan la festa va agafar un caire cristià on es va enfatisar la virginitat en les dones i es va escollir a Santa Àgueda com la seva patrona. Àgueda significa “la bona”, “la virtuosa”. Aquesta santa italiana (Catània en reclama l’origen) tenia tot el que una jove té per costum desitjar: una família distinguida i una bellesa extraordinària. És la patrona de les malalties de les dones, sobretot la dels pits, en honor a la jove verge cruelment torturada per Quincià, un senador romà., que va arribar a ordenar que li tallessin els pits. Encara que no existeix unanimitat sobre l’origen i motius d’aquestes celebracions, el que sí està clar és que un dia a l’any , durant la primera setmana de febrer, les dones es posen les seves millors gales i es reuneixen per menjar, ballar i divertir-se en una jornada en que són les veritables protagonistes. Enguany tenim moltes floretes boniques a la junta, i amb moltes ganes de fer-vos sentir bé en aquest dia. L’experiència ha estat molt positiva, creiem que totes ens ho hem passat molt bé gràcies, això si, a la vostra col·laboració. Esperem que els propers anys siguin iguals o millors que aquest, i que totes hi pogueu participar. Emprenem-ho totes amb il·lusió i per molts anys. Gràcies a tots. T.L.J.

Expenedoria núm. 1

M. Carmen Alarcon Alarcon Estanc · Tabacs Objectes de regals Av. Catalunya, 34 - LA FULIOLA Núm. 99

Flors

Julita

Art Floral C/ Dr. Rius i Tarroja, 3 Bodes - Corones 25332 La Fuliola Plantes - Ceràmica Tel. 973 57 00 75 Mòbil 659 11 74 02 Objectes de Regal

Pàgina 17


dossier

Què passa amb les drogues?

droga, f. Substància utilitzada en medicina o bé com a estimulant o narcòtic.

En sentim a parlar més i la veritat és que hi ha una sensació generalitzada de que estem vivint una explosió de drogues: hi ha molta gent que en pren...hi ha molta gent que n’abusa. Però què en sabem? On ens hem informat? Es necessària aquesta alarma social que provoca el seu us entre els joves? O d’altra banda, som conscients dels perills reals que poden comportar el consum de substàncies psicoactives? És molt possible que ens falti saber moltes coses. Ens informem els uns als altres i la rumorologia i els prejudicis ens poden fer pensar coses que no són. Per això mateix creiem que pot ser interessant endinsar-nos una temporada en aquest tema, per saber més sobre el que prenem, per què ho prenem i que pot passar quan en prenem. Així, intentarem unir les dues bandes interessades: els pares i els fills. Si un jove decideix provar les drogues, és molt poc el que poden fer els seus pares per evitar-ho. Creiem que enfocar-ho en el sentit de només digues NO està basat en la creença de que els nostres fills son incapaços de prendre decisions al respecte i implica que les seves opinions i experiències no interessen als adults. La nostra visió és poc convencional: intentarem encarar el tema des del respecte i la veritat, respectant la capacitat dels joves per a raonar i aprofitar tota la seva experiència, al mateix temps que procurarem mantenir una filosofia d’obtenir la màxima informació, ja que és la millor base per a prendre decisions. Si ets jove, anima als teus pares a que facin una ullada a La Fulla. Si ets pare o mare fes lo mateix amb els teus fills. I, sobretot, parleu-ne tant com pugueu! Per què algunes persones Les drogues no són una cosa nova. L’home hi ha experimentat durant milers consumeixen drogues? d’anys amb la intenció de fugir de la realitat o, simplement, de divertir-se; però L’atractiu de les drogues també per arribar a la il·luminació espiritual, fer cerimònies rituals o amb sempre ha radicat en que propòsits curatius. En l’actualitat, al utilitzar la paraula droga es pensa amb canvien la manera el consum de substàncies il·legals, com la marihuana, la cocaïna, el crack...Alguns d’experimentar i percebre el parlen de verins per referir-se a les substàncies de consum il·legal per a fermón exterior. les més pernicioses, però amb aquest criteri l’alcohol, l’aspirina i la nicotina Però són molts i molt diferents també són verins. Fins i tot l’aigua “enverina” el cos si es beu en excés els motius que empenyen la gent a consumir drogues: Quins efectes produeixen les drogues: - divertir-se i ser feliços En general, les drogues provoquen quatre tipus d’efectes en l’organisme: - deixar-se anar o alliberar-se 1. Els estimulants (com les amfetamines) literalment acceleren l’organisme. de les inhibicions 2. Els d e p r e s o r s (com l’alcohol) fan que funcioni més lentament. - sentir-se segures i bé amb sí 3. Els al·lucinògens/drogues psicodèl·liques (com l’àcid lisèrgic) alteren mateixes la forma de percebre la realitat exterior. Es veuen, es senten i es - ser acceptades per un grup pensen coses “estranyes”... - ser sociables i gaudir més de 4. Els narcòtics (com la heroïna) indueixen a una sensació de sopor la companyia dels altres passiu. Primer sent plaer, després estàs tirat. - oblidar-se de la vida Però no totes les drogues corresponen exactament a una categoria determinada. quotidiana o dels problemes La marihuana, per exemple, causa una mica de tot: relaxa, calma i algunes i preocupacions varietats també provoquen al·lucinacions. Existeixen drogues com el MDMA - gaudir més de la música o el (èxtasi) que es troben a mig camí entre els estimulants purs i els ball psicodèlics/al·lucinògens purs. aguantar desperta tota la nit És important saber quin efecte ens produirà la droga que decidim prendre, - experimentar i sentir busca sempre informació fiable. emocions A més, tingues en compte que és molt arriscat barrejar drogues, barrejar ésser rebels efectes: - relaxar-se i calmar-se - Barrejant alcohol i cafè, prendràs alhora un estimulant i un depressor. El teu cos - minorar els efectes d’altres no sabrà pas que fer!!! drogues - L’alcohol i la marihuana fan un còctel depressor brutal. Sense beure gaire es multipliquen els efectes l’un a l’altre. A més s’incrementa el risc de patir isquèmia, - potenciar els efectes d’altres drogues que són petits infarts cerebrals. mitigar el síndrome Totes les drogues il·legals estan molt tallades , molts cops amb altres drogues i d’abstinència provocat per productes que ni t’imagines, això fa que siguin més perilloses. Si a sobre es barregen altres drogues (cocaïna i alcohol o pastilles...) bé, sense exagerar, però no series el primer que en agafar el son... surt mal parat, o no en surt...

Pàgina 18


dossier Què pot passar? • La majoria de les drogues amb efecte estimulant provoquen una eufòria inicial; generalment és la primera sensació. Com la de l’alcohol, que comença amb una escalforeta als ulls i a les galtes. • La eufòria de l’èxtasi i de les amfetamines et pot donar ganes de ballar sense parar. El de l’MDA ( droga de la que prové l’èxtasi) provoca als que la consumeixen ganes de asseure’s en un lloc fresc i inspirar profundament, i això fan precisament. • Les drogues depressores, incloent l’alcohol, retarden el sistema nerviós central, per tant, el cor va més a poc a poc, això pot provocar una sensació de benestar i relaxació, però la sang no circula bé. • Les drogues al·lucinògenes tarden aproximadament mitja hora en fer efecte i canvien la manera de veure el món. Aquest canvi pot ser agradable, com veure els colors molt més intensos, però també pot ser aterrador, com sentir que ets atacat per animals estranys. Els efectes provocats per aquestes drogues poden tardar hores en desaparèixer. • Prendre una droga sense saber què és i d’on prové pot ser perillós. Les drogues normalment s’adulteren, s’hi afegeix altres substàncies per a guanyar més diners, com cafeïna, farina sucre o comprimits antiparasitaris per a gossos, que poden ser molt nocius. A vegades un droga es talla amb una altra, llavors si que no saps el que et prens.

És fals que els adolescents comencin a prendre drogues perquè estan amb males companyies. No és així: el consum de drogues inclou gent de qualsevol origen social, ètnic o religiós. Com agafar-se el tema amb els fills? L’enfocament rígid no dóna resultat; simplement fa que l’individu tracti d’ocultar més el que està fent. És una cosa humana: tot allò que està prohibit, és més atractiu. Enlloc de ser sentenciosos o recórrer a mètodes severs, hi ha moltes coses útils que poden fer els pares per ajudar els seus fills: - informeu-vos sobre drogues i ensenyeu al vostre fill o filla a aprendre sobre el tema. - recapaciteu sobre el concepte que teniu de les drogues, sigueu honestos amb vosaltres mateixos i amb els vostres fills. - Oferiu recolzament en cas de saber que el vostre fill consum drogues: “si necessites ajuda, pots confiar en nosaltres”, “Quan tinguis un problema, si et plau, parla primer amb nosaltres”, “si estàs posat en problemes no tens la necessitat d’amagar res”. Expliqueu-li les vostres pors. Lo ideal és que pugueu parlar, mantenir una amistat de manera madura i honesta. Arribats a aquest punt, els fills també podeu fer algunes promeses als pares per a calmarlos els ànims, com ara: - informar-te molt bé sobre les drogues - prendre drogues només quan estàs amb bons amics - parar compte amb les drogues - no barrejar-les mai, ni tan sols amb l’alcohol. - saber que fer en cas d’emergència - comprendre les conseqüències legals... Tu, el teu estat d’ànim i els teus amics. El contingut d’una droga és només responsable en part de la forma que reaccionarà el teu organisme: els efectes variaran amb el temps i les circumstàncies. El teu estat d’ànim, si et sents feliç, trist, nerviós...determina que un viatge sigui dolent o bo. Igualment, el lloc on estiguis i les persones que estiguin amb tu poden afectar-te positivament o negativa: si estàs en un lloc que no t’agradi o amb gent amb la que no et sents còmode, lo més provable és que tinguis una mala experiència.

Coneix el cantó negatiu: Potser saps els efectes agradables o atraients d’algunes drogues, però, què saps dels negatius? Potser el viatge no resulta com esperaves: pot ser un malson. No t’oblidis que sempre que pugis hauràs de baixar i el baixón pot ser fatal. Per què es preocupen els pares per les drogues? Quan els pares pregunten als seus fills/es si prenen drogues, la resposta que esperen sentir és NO. Alguns pares ni tan sols arriben a fer preguntes: no estan preparats per a mantenir una conversa sobre drogues, excepte potser per a repudiar-les enèrgicament. És una llàstima, perquè potser algun dia els fills poden necessitar parlar amb ells sobre el tema, encara que sigui per que un amic té un problema. Si ets jove, potser el tema que menys vols parlar amb els teus pares és el de les drogues, però pensa que et pot ser molt útil explicar-los el que saps: - molts pares només coneixen els casos terribles de morts relacionades amb la droga, (dels que es parla per la tele), de seguida arriben a la conclusió que les anomenades “drogues toves” condueixen inevitablement al consum de drogues “dures” o es pensen que les drogues il·legals són més perjudicials que el tabac i l’alcohol. Els pares es preocupen per les drogues degut a varies raons: - tenen por de les conseqüències legals, o bé... - tenen prejudicis, o... - han tingut experiències dolentes, potser han conegut algú que ho ha passat fatal per culpa de les drogues, o potser... - el seu concepte està distorsionat pels mitjans de comunicació Per tot això és interessant que parlis amb els teus pares de manera oberta i honesta. Tot i així, afrontem-ho: encara que hagis parlat amb la teva família sobre les drogues de manera general, els teus pares, com tots, s’alarmarien si descobrissin que estàs consumint una droga il·lícita. No pots culpar-los: els pares sempre es preocupen pels seus fills, encara que siguin adults i ja no visquin amb ells. Pensa que més enllà de lo enfadats que puguin estar els teus pares, en el fons estan preocupats pel teu benestar. Intenta posar-te al seu lloc.

Al número següent: el tabac i la cocaïna.

Núm. 99

comentaris, dubtes, propostes

lafulla@premsa-comarcal.com

Pàgina 19


eco-consells CONDUCCIÓ ECOLÒGICA Què és? Es tracta de conduir utilitzant una sèrie de tècniques que redueixen el consum de combustible i així les emissions contaminants. Per què? Si tots els usuaris apliquessin les tècniques de conducció econòmica a l’Estat, hi hauria un estalvi de 2.555 milions de litres de combustible. Això suposaria enormes beneficis mediambientals, com una reducció de les emissions de CO2 de 6,3 milions de tones, equivalent a plantar 48 milions d’arbres. Segons l’Institut per a la diversificació i estalvi de la energia (IDEA), amb una conducció eficaç pot arribar-se a estalviar una mitjana d’un 15% en combustible. Amb aquesta conducció hi ha altres avantatges com la reducció de la contaminació acústica i fins i tot dels costos de manteniment del vehicle. Les tècniques de conducció eficient.

é ê ë é P é é ê P

La més bàsica és no utilitzar el cotxe en els trajectes curts, hi ha alternatives molt sanes com caminar o anar amb bicicleta. A l’engegar el cotxe, no premis l’accelerador. En el cas dels motors de gasolina, inicia la marxa immediatament després de l’engegada, i en els dièsel, convé esperar uns segons avanç d’iniciar la marxa La primera marxa es recomanable utilitzar-la només per començar a fer moure el cotxe i canviar a segona als dos segons o sis metres aprox. A l’iniciar el recorregut avança a una velocitat moderada, accelerant progressivament. Les accelerades brusques només serveixen per a fer el fantasma i malgastar molt combustible. Espera que el motor s’escalfi per a demanar-li la màxima potència (si es que tens tanta tanta pressa...) Pensa que les accelerades en fred sotmeten al motor a esforços extra, redueixen la seva durada i incrementen el consum. Circula a unes 2000 o 2500 revolucions per minut en cotxes de gasolina i a unes 1500 o 2000 revolucions en els dièsel. Condueix amb anticipació i tranquil·litat, evitant les frenades, les accelerades brusques i els canvis de marxa innecessaris. Mantingues una distància de seguretat i circula a una velocitat regular. Modera la velocitat, a més de millorar la seguretat, per sobre els 100km/h el consum de combustible es multiplica. Apaga el motor en parades mes llargues d’un minut. Al baixar una baixada Intentar pujar-la és una tontería., alça e peu de l’accelerador i aprofita la inèrcia del cotxe, usa el fre per a petites correccions. No deixis el canvi en punt mort, no només és perillós sinó que el cotxe consumeix més. Per pujar una pendent, lo millor és fer anar la marxa més llarga possible, prement l’accelerador lo just per mantenir la velocitat. A més s’incrementa el consum amb: les finestres abaixades, l’aire condicionat (20%), no vigilar amb la pressió dels pneumàtics o els filtres de combustible... Tingues cura el teu cotxe, un bon manteniment també ajuda a no contaminar tant.

¸ Pàgina 20

COM MENYS COTXE, MILLOR!


d'aquí i de fora EL MANIFEST DE VALLBONA DE LES MONGES. PER UN CANAL SEGARRA-GARRIGUES PER AL SEGLE XXI. Article publicat a la revista “Lo Sindicat” Gener/febre 05 nº41. El Manifest de Vallbona agrupa un col·lectiu de persones molt divers: empresaris, professors d’universitat, cooperativistes, pagesos sindicalistes... Aquest col·lectiu només té un fil conductor i un mínim comú denominador: l’interès pel nostre territori i el seu progrés social i econòmic. Les terres de Lleida, el nostre país, han estat històricament perifèries de tots els poders, tant econòmics com polítics, i aixó ha fet que els seus habitants desenvolupéssin una mena de coragre i autoodi, viscuts amb esquizofrènia que ens ha portat de l’amor profund a l’odi desmesurat i viceversa, cosa que, en la pràctica,

ens ha inhabilitat a l’hora de fer propostes sobre nosaltres mateixos i el nostre propi futur a aquelles institucions de govern que tenien la potestat de decidir-hi s’ha creat aquella mena de llegenda negra, a la qual fins ara no hem estat capaços de vèncer, que consisteix a dir allò de per Lleida ja està bé i que ens ha acompanyat al llarg del temps, en particular pel que fa referència a les infraestructures. Podriem parlar del retard en la realitzacióde l’autovia a Barcelona, de la coyna marinera de l’AVE, de l’abandonament de les línies de la Pobla i de Manresa, de l’eix transversal, etc., però el que de veritat ara ens interessa és el Canal SegarraGarrigues, perquè des del nostre punt de vista n’és el paradigma, de tot el dolent del passat, i por incorporar tot

COOPERATIVA DEL CAMP DE LA FULIOLA SOCIETAT COOPERATIVA AGRÍCOLA I RAMADERA CATALANA LIMITADA

Departament d'Assegurances PINSOS • ADOBS • INSECTICIDES • CEREALS • ALFALS FRUITA • SECCIÓ DE CRÈDIT • MAQUINÀRIA AGRÍCOLA C/ de l'Om, s/n. • Tel. 973 57 00 44 • Fax 973 57 06 73 • 25332 LA FULIOLA (Lleida) e - m a i l : c o o p f u l i @ l l e i d a . n e t • P à g i n a w e b : w w w. c o o p . l a f u l i o l a . c o m

Núm. 99

Pàgina 21


d'aquí i de fora alló de positiu que ens ofereix el futur. La gent del Manifest de Vallbona creiem que aquesta obra té una importància tan cabdal per al futur econòmic i social de les nostres comarques que no podem desaprofitar l’ocasió de fer-la realitat. Obviament no amb plantejaments antics , sinó amb plantejaments moderns; no amb plantejaments idealistes, en el sentit de poc realitzables, sinó amb plantejaments realistes i útils de manera inmediata per a la gent del territori. L’aigua és riquesa i aquest és l’eix sobre el qual desenvolupem la necessitat de la seva arribada: Generarà noves possibilitats agrícoles i garantirà i millorarà les ja existents, però si només s’adreça cap aquí l’obra continuarà sent del tot insuficient i per tant no engrescarem ningú, ni d’aquí ni de fora, per afrontar els sacrificis que per fer-la arribar, sens dubte, caldran. En aquest sentit, hem de pensar en totes les potencialitats que té el nostre territori i que l’arribada de l’aigua pot incrementar encara més. L’impuls de la indústria agroalimentària de qualitat amb productes nostres ha de conformar la base del desenvolupament a través de les indústries ja existents i la generació d’altres mitjantçant el desenvolupament del sector cooperatiu. El paissatge i el territori són un valor molt preuat que cal conservar i mantindre per valorar-los. Amb l’aigua podem desenvolupar tota una indústria hosteleta que tingui com a base la sostenibilitat del territori i que al mateix temps en sigui la seva principal garantia de futur. Per tant s’han d’instar els mecanismes legals necessaris per garantir que la titularitat de l’aigua que baixi pel canal sigui pública i que es passi del concepte antiquat de beneficiaris al d’usuaris. Usuaris de diferent classe i per tant amb tarífies diferents: d’ús agrari, industrial, ramader, de boca, etc. Per això ningú no hauria d’avançar diners per finançar les obres, sinó que el seu cost aniria

incorporat al preu per unitat i que es mesuraria pels comptadors instal·lats a peu de finca, de fàbrica, de granja, etc. Aquest sistema faria, sens dubte, que totes les parts afectades, començant pel govern fins al darrer dels usuaris, però en particualr els pagesos, s’incorporessin a la nova cultura de l’aigua i no en féssin cap mal us, com és de rebut en ple segle XXI, i que per tant s’instal·lessin els istemes més eficients en el control i distribució de l’aigua. Aquest projecte, l’estem explicant a tort i a dret a totes aquelles persones i instituciuons que ens volen escoltar, i certament estem molt contents de poder dir que les intuïcions i desitjos que teníem respecte de la capacitat i el talent realment existents en el territori han estat a l’alçada del que es necessita. /....../ Josep mª Escribà i Bonastre. Pagès de Belianes i membre del col·lectiu “El Manifest de Vallbona” En el pròxim número de “La Fulla” creiem interessant publicar les bases d’aquest col·lectiu “El Manifest de Vallbona de les Monges” que va ser signat en el passat 29 de maig de 2004. Els /les afortunats que hem tingut la sort de compartir amb algú dels seus membres aquest projecte ens agradaria que vinguessin a la Fuliola i poder compartir-ho amb tots/es vosaltres.

• ASSESSORAMENT I PROJECTES D'ENGINYERIA • INSTAL·LACIONS DE SISTEMES DE CONTROL I GESTIÓ DE LUBRICANTS • PARCS D'EMMAGATZEMATGE DE LÍQUIDS PETROLÍFERS • EQUIPS DE TRANSVASSAMENT, MEDICIÓ I MANIPULACIÓ DE FLUIDS • INSTAL·LACIONS PETROLÍFERES DE SUBMINISTRE A VEHICLES I CONSUM PROPI

Av. Mediterrànea · Pol. Industrial Golparc, parc. 72 · 25241 GOLMÉS (Lleida) Tel. 973 60 43 93 · Fax 973 60 40 82 · E-mail: ist@ist-sl.com

Pàgina 22


cultura ANY HANS CHRISTIAN ANDERSEN en especial els alemanys. En aquesta mateixa línia es va desenvolupar la seva producció poètica i els seus epigrames, en els quals prevalia l’exaltació sentimental i patriòtica.

D’entre les múltiples versions de any de… que durant aquest any 2005 s’estan portant a terme, no oblidem: el Quixot, Any del Llibre a Barcelona i oblidats Gaudí, Dalí i altres que han passat amb menys glòria, m’ha cridat l’atenció que també aquest any es commemora del 200 aniversari del naixement de Hans Christian Andersen., figura cabdal de la literatura infantil, no en va el dia del seu naixement , 2 d’abril es celebra el Dia Internacional del Llibre Infantil i Juvenil. A continuació teniu una petita mostra de la seva figura literària i personal.

L’escàs èxit de les seves obres teatrals i la seva insaciable curiositat el van impulsar a viatjar per diversos països, entre ells Alemania, França, Itàlia, Grècia, Turquia, Suecia, Espanya i el Regne Unit, i a anotar les seves impressions en interessants quaderns i llibres de viatges.

Hans Christian Andersen va néixer el 1805 a l’illa danesa Retrat de l'autor. de Fiònia, a Odense, fill d’un matrimoni de mitja conveniència, un humil sabater i una dona que s’havia vist obligada a demanar caritat pel carrer. Andersen va néixer a casa dels padrins, pel que sembla, uns personatges d’allò més extraordinaris que es movien entre la bogeria i la màgia; la casa on va nèixer és encara avui un lloc idíl·lic, que sembla inventat, o més aviat dibuixat sobre el paisatge danès, després d’algun dels seus contes més famosos. El seu pare va morir quan ell tenia 11 anys, la qual cosa va comportar que no pogués completar els seus estudis. Al 1819, quan tenia 14 anys, va viatjar a Copenhague amb el ferm propòsit de triomfar en el món del teatre; però la crisi que vivia el regne per les dures condicions del tractat de Kiel i la seva escassa formació intel·lectual van obstaculitzar seriosament aquest propòsit. Malgrat això, amb l’ajuda de protectors adinerats i generosos va aconseguir estudiar i el 1828 va obtenir el títol de batxiller. Un any abans es va donar a conèixer amb el poema El nen moribund que reflectia el toc romàntic dels grans poetes de l’època,

Núm. 99

El seu primer reconeixement fou per Un passeig des del canal de Holmen a la punta de l’Est de l’illa d’Amager als anys 1828 i 1829. L’èxit li va arribar al 1835 amb la novel·la L’improvisador, inspirada en el seu viatge a Itàlia.

Durant la seva estada al Regne Unit, Andersen va establir amistat amb Charles Dickens, el realisme del qual sembla que fou un dels factors que el van ajudar a trobar l’equilibri entre realitat i fantasia, en un estil que va tenir la seva expressió més aconseguida en una llarga seria de contes. Inspirant-se en tradicions populars i narracions mitològiques extretes de les seves fonts alemanes i gregues, així com d’experiències particulars, entre 1835 i 1872 va escriure 168 contes protagonitzats per personatges de la vida diària, herois mítics, animals i objectes animats, a través de diferents fascicles dels Contes de fades, explicats per a nens. D’aquesta col·lecció provenen contes tan famosos com El soldadet de plom, La sireneta, Polzeta, El rossinyol, L’aneguet lleig, La venedora de mistos, La princesa i el pèsol, El vestit nou de l’emperador, La reina de les home dona neus, entre molts altres més i molt estilista·tractament capilar·extensions coneguts.

estil9olivia

estètica·maquillatge·depilació

Av. Catalunya, 30/Tel. 973 57 06 93 LA FULIOLA

En la línia d’autors com Charles

Pàgina 23


cultura Perrault i els germans Grimm, l’escriptor danès va identificar els seus personatges amb valors, vicis i virtuts per, valentse d’elements fabulosos, reals i autobiogràfics, com el conte de l’Aneguet lleig, descriure l’eterna lluita entre el bé i Figura de paper. el mal i donar fe de l’imperi de la justícia, de la supremacia de l’amor sobre l’odi i de la persuasió sobre la força; en els seus relats, els personatges més desvalguts se sotmeten pacientment al seu destí fins que el cel, en forma d’heroi, fada madrina o un altre ésser fabulós, va en la seva ajuda i la virtut és premiada. També ens ha presentat amb freqüència personatges incòmodes amb el món que els ha tocat viure, d’altres en els quals els personatges havien d’elegir entre la raó o el sentiment com és el cas de La reina de les neus. És fàcil trobar en els seus contes moments en que objectes màgics són capaços de canviar la vida dels personatges a millor i a pitjor (Les sabatilles vermelles). Com es pot comprovar en les seves temàtiques, el seu ascens social és el motiu directe i indirecte de la majoria de la seva obra, com una font productiva a la recerca d’una identitat nova i més comprensible i també com una font de traumes constants i no resolts. Malgrat els seus contes són dedicats als nens, també resulten atractius pels adults pel sentit moral i filosòfic que s’amaga darrera de cada història. Una de les innovacions que va incorporar fou el llenguatge quotidià, ple d’expressions, sentiments i idees fins llavors mai incorporats a la literatura infantil, per considerar-los lluny de la seva comprensió. El 1867 fou nomenat Fill Predilecte i Ciutadà Honorari de la seva ciutat natal. La seva última novel·la, Pere l’Afortunat, l’escriu al 1871. Al 1872, publica l’última entrega dels contes de fades.

Dibuix del viatge a Itàlia.

morir el 4 d’agost. Els seus contes s’han adaptat a obres de teatre, ballets, pel·lícules, escultura i pintura i s’han traduït a 145 idiomes. També mereix atenció el seu art gràfic com les figures de paper, dibuixos, collages i llibres amb làmines; així com els retrats que es va fer en diverses ocasions – sobretot després de la invenció de la fotografia pels volts de 1840. Andersen va fer dibuixos principalment per ajudar a la seva memòria en els viatges que va fer, mentre que els retalls de paper foren els resultats de la seva pròpia fantasia imaginativa com es mostra en el model. RESTAURANT • SALA POLIVALENT

La Placeta

Av. Catalunya, 30 - 25332 La Fuliola

Com heu pogut comprovar la seva obra és vastíssima i molt diversa, podeu trobar més informació a la web oficial del bicenterari: www.hca2005.com. Epigrama: Poema breu que generalment compren un apunt ingeniós en quatre o cinc versos. N’hi ha de satírics, eròtics, costumistes, etc. Eva Pané

Reconegut i admirat mundialment, va

Pàgina 24


els contes de l'esparver

medi ambient

Aus nocturnes (II) Contiunuem la sèrie encetada en l’anterior número sobre les aus nocturnes. En aquest número acabem el repàs als rapinyaires nocturns.

mateixa), defuig ambients humanitzats. Cria habitualment en nius vells de garsa, també pots criar directament a terra, a recer d’algun arbust.

El mussol banyut (Asio otus)

El mussol emigrant (Asio flammeus) Només fer un breu esment a aquesta espècie, ja que només es presenta de forma ocasional a casa nostra, sobretot en època de passos migratoris. Tot i això, algun any hi ha cites de reproducció d’aquesta espècie. Similar en forma i coloració al mussol banyut, si bé se’n diferencia per tenir “orelles” més petites i per tenir els ulls grocs (no vermellosos). És un ocell que busca zones obertes i lligat molt sovint a basses amb vegetació abundant.

Mussol de mida mitjana, més gran que el mussol comú i el xot. El més característic d’aquesta espècie són les llargues “banyes” o “orelles” (dos plomalls erèctils i aixeca quan està nerviós, com el xot). Té una coloració abigarrada, de tons marrons i ocres. Els ulls d’aquesta espècie són de color vermellós. Quan se sent amenaçat, a banda d’aixecar les “banyes”, adopta una postura estirada de camuflatge (de fet, el fet d’aixecar les orelles forma part d’aquest intent de mostrar una silueta esvelta i allargada), que el fan realment difícil de detectar enmig del brancam. S’alimenta de micromamífers (ratolins, musaranyes…) i petits ocells. Els adults d’aquesta espècie són força silenciosos, fan un “hu” sord i greu; més fàcils de sentir són els crits dels joves, un “pii-eh” llastimós i agut, audible a més d’1 km de distància. Ocell típic de zones arbrades amb grans clarianes (defuig boscos densos), el podeu observar en alzinars o bosquines de pi blanc (ecosistemes prou comuns en qualsevol de les serres que envolten la plana i fins i tot dins la plana

El duc (Bubo bubo) És el més gran i espectacular dels rapinyaries nocturns de les nostres terres. Com els altres mussols, de tons marrons i grisos, amb un plomatge abigarrat. Té “orelles” i els ulls de color taronja. Pot semblar similar al mussol banyut, però és molt més corpulent. És un gran depredador, captura mamífers fins a la mida d’un conill, fins i tot gats. També captura ocells de mida petita i mitjana, incloent altres rapinyaries, com l’òliba o l’aligot. Té el costum d’atacar els nius de les rodalies, tot capturant els joves volanders; és per això molts ocells,

Opina, suggereix, queixa’t, explica, proposa, expressa’t! Sàpigues que ara ho tens més fàcil, La Fulla té un nou mail on podràs fer-nos arribar les teves opinions per a que les publiquem. Apunta-te’l: lafulla@premsa-comarcal.com Núm. 99

Pàgina 25


els contes de l'esparver

medi ambient

Si vostè té la VISTA CANSADA

com els còrvids i els rapinyaires diürns, quan veuen un duc dormint de dia prop del seu niu, l’atosseguen fins aconseguir que s’allunyi. El cant és un “uuu-u” molt greu i profund. Viu en zones no humanitzades, sempre buscant la presència de cingles i penya-segats, ja que és aquí on nia. És per això que difícilment el trobarem a la plana, sinó més aviat a les serres que l’envolten. Tot i això, és un ocell escàs i que es troba en regressió. L’òliba (Tyto alba) Segurament el rapinyaire nocturn més conegut, degut a que es troba molt sovint associant a medis urbans. Té les parts inferiors de color blanc pur i el dors de tons ocres i crema, amb taques grises.

PROMOCIÓ FARMAOPTICS VISTA CANSADA I DE REGAL 2 lents monofocals orgàniques per a visió de prop o de lluny

TRULLOLS Ò P T I Q U E S Pl. Sta. Anna, 3 (costat Casal) Tel. 973 53 26 65 - 25200 CERVERA Av. de Catalunya, 42 Tel. 973 57 00 48 - 25332 LA FULIOLA

Pàgina 26

S’alimenta principalment de micromamífers (ratolins, musaranyes…), dels rapinyaires nocturns, l’òliba és el que té el sentit de l’oïda més desenvolupat, detecta els rosegadors només amb el soroll que fan en moure’s. El reclam de l’òliba consta de diferents tipus de xiscles, de vegades també un “xssssss…” estrident. Aquests crits i l’aspecte fantasmagòric de l’òliba, retallant la seva blanca silueta en el cel fosc, fa que sigui associada a malastrugança per moltes llegendes locals. És un ocell molt associat a la presència humana. Tot i que també cria en penya-segats (el seu teòric hàbitat natural), és més que coneguda l’afició de les òlibes per les golfes tranquil·les o per velles parets amb forats amplis on niar. Arnau Sebé


la llufa

SEGREST!

MEGA ASSEMBLEA

Llar dels jubilats. 18:00 h. St. Steven’s day.

Una cèl·lula de radicals-integristes-fanàticslúdico-extremistes va pertorbar la tranquil·litat d’activitats tan nostrades com el cinquet i la botifarra, en un dia tant assenyalat com el de sant Esteve. Això passava ben a prop de les nostres llars, ni més ni menys que a la llar del jubilat, reconegut centre lúdico festiu d’aquesta nostrada vila. Els assaltants van sotmetre els ostatges a una de les tortures mes cruels que qualsevol pot suportar: un recital de poesia. La crueltat dels segrestadors no es va limitar a la poesia, sino que a més van maltractar els captius durant una hora i mitja amb la biografia i aventures d’aquest tal Neruda. Encara més, els segrestadors disposaven d’infraestructura tecnològica bastant d’última generació (canons-projectors amb imatges eròticosubversives per alterar la percepció sensorial dels ostatges). Al sierre d’aquesta edició ha arribat un comunicat de la banda que fa por en el que s’autoanomena Grup Desarmat Nostrat amenaça amb una acció similar però de conseqüències molt més devastadores pel Nadal que ve.

A l’any 25 de la era IV sideral ateneuenca, es va celebrar l’assemblea Concretament General Ordinària (que no vulgar) de l’ateneu Popular (que no famós) amb una massiva assistència multitudinària. Es va haver d’habilitar el dispositiu audiovisual de la missa dominical del dissabte d’àngelus que s’utilitza a la “sant Piero’s Piatzza” de Roma (que no amor al revés). Les pantalles gegants van permetre a la multitud, que havia quedat a fora, seguir l’ordre del dia. L’organització ha manifestat la seva preocupació per dur a terme pròximes edicions de l’assemblea. Es tem que si la gent se’n assabenta de que el càtering està elaborat per l’equip de El Bullit, es poden reproduir escenesde La participació fou espectacular pànic similars a les viscudes en aquells esdeveniments nostrats en els que hi ha hòsties per que donen manduca gratis. Per evitar-ho, l’organització ha decidit en junta directiva (que no mandona) fletar una flota d’autocars del Manel per tal de celebrar la pròxima Assemblea al Palau de Congressos del Fòrum (que no simpòsium). Un membre de la junta en estat de xoc, o sigui, desbordat per la situació ha declarat: “- no tinc paraules per descriure-ho... una cos es participar... però això... això és fanatisme, que no... que NO!!!!

REFERÈNDUM EUROPEU: ÉXIT DE PARTICIPACIÓ Massiva participació en el referèndum per la Constitució Europea. L’índex Tom Jones de participació en referèndums per a la Constitució Europea, ha La participació fou espectacular assolit fites mai vistes en referèndums d’aquest tipus. Tant es així que hi ha hagut sectors, suposem que preocupats pel medi ambient, intentàven promoure l’abstenció sota el lema: “Lo arbre és vida, no Tros de selva salvat pels amants malgastis paperetes”. del papé.

Núm. 99

GESTIÓ 11 Canviem gestions velles de llana per gestions noves de làtex. Recordi: una bona gestió és un bons descans.

Col·leccionable: aconsegueix amb els punts de la Llufa cuidades reproduccions de les emblemàtiques enganxines exaltadores de la pàtria municipal com: La Fuliola és guay, Boldú també i Castellserà no es queda curt, o la sèrie “Començar per la Fuliola” i acabar amb corda.

Pàgina 27


racó de poesia “Pel plaer del silenci.” Me gustas cuando callas porque estàs como ausente, y me oyes desde lejos, y mi voz no te toca. Parece que los ojos se te hubieran volado y parece que un beso te cerrara la boca. Como todas las cosas están llenas de mi alma, emerges de las cosas, llena del alma mía. Mariposa de sueño, te pareces a mi alma, y te pareces a la palabra melancolía. Me gustas cuando callas i estás como distante. Y estás como quejándote, mariposa en arrullo. Y me oyes desde lejos, y mi voz no te alcanza; déjame que me calle con el silencio tuyo. Déjame que te hable también con tu silencio claro como una lámpara, simple como un anillo. Eres como la noche, callada y constelada. Tu silencio es de estrella, tan lejano y sencillo. Me gustas cuando callas porque estás como ausente. Distante y dolorosa como si hubieras muerto. Una palabra entonces, una sonrisa bastan. Y estoy alegre, alegre de que no sea cierto. PABLO NERUDA Veinte poemas de amor y una canción desesperada

AMAR Març 05

La Fulla 99  

Data de publicació: març 2005

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you