Revista 33 (juny 2010)

REVISTA Nº 33

juny 2010

n Origens i història d'Institució Familiar d'Educació Per entendre el present, sovint hem de mirar el passat

n Les famílies, a La Farga, són les protagonistes Des dels inicis, La Farga ha estat una escola de famílies

n Els antics alumnes l’orgull de la feina ben feta En 40 anys d’existència, milers d’alumnes han escit la nostra història

INSTITUCIÓ FAMILIAR D'EDUCACIÓ

EQUIP D'EDICIÓ Director

Mario González Martino

Maquetació

Meanings

Col·laboradors José María Samaranch, Magí Feixa, Agnés Alonso, Joan Ll. Argelich, David Pardo, Miquel Rossy, Sergio Villar, Salvador Martínez, Mn. Francesc Salvía, Josep Solé, Pere Terradas, Ignasi Dotú, Juan José Vara, David Taló, Marcos Gavaldà, Ferran Canet, Ramon Cerra, Josep Manuel Prats, Emili Avilés, Agustí Gómez, Alberto Ferreiro, Mario Cuervo, Mónica Larruy, Mercè Granero, Luis Cañón, Carlos Abadía, Lluís Bruna, Pedro Jordana, Josep Rodríguez, Ana Comerma, Emilia Solé, Alfonso Ortiz, Ricard Arnó, Ricard Muñoz, Lluís I. Bonastre, Víctor Potau, Antonio Blasi, Jaume Bertran, Tato Salvador, Manuel Pablos, Pedro P. Vico, Antonio Hidalgo, Manuel de Castro, Marc Ortolà, Manuel Rivas-Perales, Alejandro González, Tomás Malmierca, Ricard Martí, Víktor Martínez, Montserrat Miralles.

Disseny

Fotografia

Dep. d'Imatge Corporativa d'Institució Familiar d'Educ.

José Falcón i David Taló

Administració Publicitat Distribució Impressió Dipòsit legal Edita

Lourdes Julián Salvador Martínez Anna Comerma APG B-18482-06 La Farga

SUMARI 04 QUATRE DÈCADES

La Farga, una iniciativa de pares i mares de família El caràcter propi de La Farga A més innovació... "major participació"

13 les etapes

Origens i història d'Institució

25 PARES

Les famílies,els veritables protagonistes del què és La Farga

33 ALUMNES

Els alumnes, el motiu de la tasca educativa conjunta

49 ANTICS ALUMNES

L'orgull de la feina ben feta

65 LECTURES, PÀGINES WEB I DVD

Lectures, cinema i webs destacades

66 A PARTIR D'UNA FOTO

Un record recent

Portada: Alumnes de 5è de Primária

REVISTA 33 juny 2010

¡Felicidades!

E

ste curso que ahora concluye ha tenido un significado especial para todos los que integramos la comunidad educativa de La Farga al celebrarse su 40 aniversario.

Aunque este acontecimiento ha estado presente en todas las reuniones y actividades colegiales, el congreso INSTITUCIÓ 2.0 ha tenido un significado muy especial. Este congreso, que se celebró en el Polideportivo de La Farga el día 24 de abril ha agrupado a todos los profesionales de todos los colegios masculinos y femeninos para trabajar la innovación educativa.

Desde principios del curso anterior se lanzó la idea de que en cada colegio de se crearan grupos de trabajo con una triple finalidad: identificar aspectos novedosos de la enseñanza que pudieran ser de interés para los otros colegios, hacer una revisión previa de los mismos para comprobar que se había perfeccionado tanto como la experiencia y los conocimientos científicos permitían y hacer el esfuerzo de documentarlo con el máximo detalle.

La finalidad del congreso ha sido exponer y dialogar en torno a este material que constituye lo mejor que cada colegio está haciendo.

Así, durante esa jornada de trabajo, pudimos tratar de novedades sobre estimulación, psicomotricidad, adquisición de habilidades, inteligencias múltiples, desarrollo de potencialidades, el inglés, la comunicación, el trabajo en equipo, la transmisión de la fe, tecnologías digitales, instrumentos de evaluación, atención a la diversidad y formación de padres, entre otras experiencias.

Los frutos de este congreso han quedado recogidos en un libro que bien pudiera constituir el libro-guía de todo profesor de Institució. Además uno de los frutos más importantes del congreso ha sido que todos los profesores saben que no están solos, que pueden contar con la ayuda próxima (gracias a la informática) de un compañero o compañera que está trabajando y experimentando, desde su colegio, nuevos métodos en cada una de las materias que se imparten a nuestros alumnos.

Sólo queda felicitar a todos los que forman esta gran familia de La Farga y animarles: a los padres, a que se sientan verdaderos protagonistas de la educación de sus hijos, a los profesores a que mejoren continuamente su quehacer profesional y a los alumnos, a que aprovechen la oportunidad de poder estudiar.

José María Samaranch Director de La Farga

La Farga Ctra. a Papiol, 36 Mira-sol 08195 SANT CUGAT DEL VALLÈS (BARCELONA) Tel.: 93 589 44 64 Fax: 93 589 37 28 lafarga@institucio.org www.institucio.org/lafarga

AIRINA LES ALZINES ARABELL AURA MESTRAL LA FARGA MONTCLAR TERRAFERMA TURÓ LA VALL E.I. LAFARGA INSTITUCIÓ FAMILIAR D'EDUCACIÓ

Abans dels inicis

quatre dècades

La Farga, una iniciativa de pares i mares de família Una història emmarcada a una iniciativa familiar. La Farga compleix avui 40 anys oferint un servei educacional i de formació per a la societat. Durant els 40 anys hi ha hagut una serie de canvis i cicles al col·legi, tots ells profitosos pel devenir de La Farga. Recordar els inicis sempre és bonic, i encara més quan un comprova que la feina s'ha fet de manera excel·lent. És per aquest motiu que us deixem amb unes reflexions que esperem que facin reviure tots aquests anys.

L

’origen del centre educatiu La Farga es remunta a 1966 quan Joan Manuel Rossy, advocat, es començà a reunir setmanalment amb altres pares de família: Antoni Aurell, Gregorio Azcárate, Ramon Farré i alguns més. Estaven interessats a posar en marxa una escola per als seus fills que impartís una educació de qualitat, basada en l’antropologia cristiana, amb un estil innovador on els alumnes se’ls nomenaria pel seu nom propi i on cada noi tindria l’ajuda d’un preceptor que estaria per ell i en permanent contacte amb els seus pares. També volien que fos assequible al major nombre possible de famílies.

Van contactar amb Ramon Durany, també pare de família nombrosa, enginyer i empresari. Llavors ja era conseller de l’entitat Fomento de Centros de Enseñanza que havia promogut escoles en diverses ciutats d’Espanya, on s’aplicaven els criteris educatius esmentats.

Veient que era urgent disposar de l’escola que volien per als seus fills, van començar a buscar solars amplis a preus assequibles a Barcelona per construir-la.

Poc temps després arriben a la conclusió que el millor és buscar-los en un lloc ben comunicat, prop d’una estació de tren a Valldoreix, La Floresta o Sant Cugat. Coordinats i assessorats per en Ramon Durany, tots ells hi dediquen voluntàriament centenars d’hores, i assumeixen el repte de ser el grup promotor per portar a terme la iniciativa que havien promogut i que denominarien La Farga. Ramon Durany els posà en relació amb els dirigents de Fomento, que els hi manifestaren la possibilitat que, quan trobessin uns terrenys adequats, podrien

incorporar-los a la immobiliària FEISA que amb accions-participacions de pares de família i crèdits hipotecaris, havia construït dotze col·legis. Tanmateix indicaren que els era impossible fer-se càrrec de la societat pedagògica titular i gestora del col·legi que volien, abans de quatre anys. Si el volien tenir al més aviat millor, calia que a Catalunya es constituís una entitat específica semblant a Fomento.

L’any 1967 es compraren per FEISA dos camps de vinya a Mira-sol, uns 20.000 m2, amb els recursos procedents de crèdits bancaris. També contactaren amb l’Oriol Tintoré, arquitecte amb experiència en el disseny de centres educatius, per encarregar-li el projecte constructiu. Al cap de poc temps l’arquitecte els presentà una senzilla maqueta del que podria arribar a ser el

quatre

col·legi. La maqueta els va ser útil per començar a informar molts altres matrimonis del què seria La Farga, un col·legi enmig de camps, per a nois, on s’impartís l’educació primària i batxillerat adaptada a la legislació escolar d’aleshores.

Els pares de família que formaven el grup promotor, amb el suport engrescador i ànim esperançat de les respectives esposes, realitzaren durant 1968 i 1969 a casa seva un gran nombre de entrevistes i reunions amb matrimonis amics i coneguts, els deien “cafés”, per a exposar-los el seu projecte i aconseguir futurs alumnes que inicialment serien d’entre 5 i 11 anys.

Davant del gran repte que tenien plantejat, Ramon Durany també començà a fer diligències per cercar persones adients per començar en el moment oportú, l’any 1969,

l’entitat titular que gestionés i es responsabilitzés pedagògicament del nou col·legi a Mira-sol (Sant Cugat). També encarregà a en Joan Manuel Rossy la redacció dels estatuts d’aquesta entitat, encara sense nom, que calia constituir i organitzar perquè La Farga i altres futurs col·legis semblants, que poguessin sorgir per iniciativa de pares de família promotors d’altres ciutats, arribessin a ser institucions educatives sòlides i amb prestigi acadèmic.

L’any 1968, l’esmentat grup promotor, després de mantenir dures negociacions amb l’empresa constructora Carmona y Miret, S.A., li encarregaren l’esplanació del terreny i la construcció del primer bloc dels actuals edificis de La Farga, on hi ha la Direcció i biblioteca, ESO i Batxillerat. L’arquitecte Oriol Tintoré, en Ramon Durany i l’aparellador Andreu Bertran, recent incorporat al grup promotor, feren un seguiment de les obres, estricte i assidu. El setembre de 1969, les obres estaven enllestides.

Correlativament, s’havia ofert a Fausto Gallego, pedagog de gran experiència, i a Magí Feixa, advocat i gestor d’empreses, la possibilitat d’incorporarse professionalment al projecte educatiu nou i que s’havia de portar a terme per mitjà de l’entitat pedagògica que gestionaria La Farga. Fausto, s’aplicaria a seleccionar l’equip de professors i es-

tablir l’organització pedagògica, i Magí a organitzar els aspectes legals, financers, laborals i administratius.

El juny de 1969, Joan Manuel Rossy havia redactat els estatuts de la societat civil titular de La Farga, calia escripturarla i registrar-la legalment, però faltava posar-li nom adient. Es reuniren ell, Ramon Durany, Fausto Gallego i Magí Feixa.

Ramon proposà el nom d’Institució, Magí el de Familiar i Fausto el d’Educació. Acordaren que aquest era el nom adequat.

El setembre de 1969 s’incorporaren els primers professors contractats per Institució Familiar d’Educació, i el 2 d’octubre, amb 124 alumnes pertanyents a 70 famílies, s’iniciaren les activitats docents a La Farga.

Dels primers professors encara hi imparteixen docència Alfonso Ortiz, Ramon Cerra i Mossèn Francesc Salvía. Ells, junt amb els altres docents, directius i personal no docent, que hi han treballat al llarg dels 40 anys transcorreguts, hi han aportat un quefer acurat i valuós per formar homes de seny que facin dels seus coneixements culturals un instrument de servei als altres, i cristians que visquin profundament la seva fe, com consta a la placa de bronze que hi ha a l’accés del col·legi, col·locada el dia que es posà l’última pedra dels edificis de La Farga.

CINC

DATES CLAU DE LA HISTÒRIA DE LA FARGA 1968 Es troba, a Mira-sol, uns terrenys (aleshores unes vinyes) prop de l’estació del tren

dels ferrocarrils “Catalans” (actualment, de

la Generalitat).

1968 Es compra el primer terreny (18.807 m2).

1969 El 12 de setembre del ’69 es firma l’escriptura de constitució de INSTITUCIÓ FAMILIAR D’EDUCACIÓ, S.A. 1969 El 2 d’octubre del ’69 s’inicien les activitats docents i formatives a La Farga essent el primer director el Sr. Fausto Gallego.

1971 S’incorpora a La Farga el que seria el seu segon director: en Lluís Ferreiro. En el

curs 72-73 assumeix la responsabilitat plena

de direcció.

1972 S’adquireixen nous terrenys al costat dels primers.

1976 El 14 de març de 1976 es col·loca l’última pedra a La Farga.

1977 S’ acaba l’operació terrenys amb la compra de l’última parcel·la.

1983 S’incorpora a La Farga, com a tercer director, en Marcel·lí Bosch.

1994 Es celebren els vint-i-cinc anys de La Farga. Per aquest motiu es celebra a Sitges el Congrés sobre el tema “L’educació, el repte del tercer mil·lenni”.

1995 S’incorpora a La Farga, el quart director, en Miquel Riera, com a “director adjunt”. Assumeix definitivament i plenament la direcció de La Farga abans d’acabar el curs 98-99.

1996 S’inicien les obres de l’ Escola Infantil La Farga.

2000 S’inaugura l’edifici del cicle inicial i Escola Infantil a Valldoreix.

2002 Surt a la llum, de la mà d’en Pep Solé, la primera edició del directori d’antics alumnes.

2004 Darrer any de Miquel Riera com a director, s’incorpora a l’abril de 2005 Josep Maria Samaranch i al juliol pren el relleu.

2010 S'incorpora a La Farga Juan Carlos Hernando que al juliol assumeix la direcció de La Farga.

LA FARGA: AHIR, AVUI, DEMÀ

LES PREGUNTES 1. Com definiries La Farga? Quines coses creus que l'identifiquen?

2. Quina és per a tu la clau de l'èxit de La farga?

3. Quins valors es transmeten a la formació acadèmica, espiritual i humana?

4. Quin és l'ambient que vas viure com alumne, com a pare… i la relació que mantens amb les famílies, els amics i la promoció?

5. Guardes algun record o anècdota entranyable?

quatre dècades

la broma i la petita humiliació i, per tant, considero que s’ha de fer un esforç per potenciar el respecte entre els alumne i cap a tota la comunitat educativa, com a base de tota convivència.

El caràcter propi de La Farga Joan Lluís Argelich Antic Alumne i actual pare de La Farga, La Vall i l'Escola Infantil

1 Què és La Farga Una gran família on volem formar els nostres fills amb uns valors cristians i uns bons coneixements acadèmics que els permeti desenvolupar-se com a persones al servei de la societat.

2 Quina és la clau de l’èxit de La farga? L’esforç d’uns grans professionals amb ambició i ganes de millorar dia a dia l’escola. Valoro molt la formació que es dóna a l’alumne, especialment la capacitat de fer-lo raonar i entendre el perquè de les coses, l’esforç en

l’estudi i l’exigència d’un treball continuat.

La Farga té moltes virtuts i alguns aspectes a millorar que amb el treball diari segur que s’assoleix.

3 Formació acadèmica, espiritual, humana? La formació acadèmica és molt bona, tot i què caldria millorar els idiomes. L’espiritual també molt bona, però cal aprofundir en el valor d’estimar. Crist ens va ensenyar que aquest Amor implica un estil de vida plena d’alegria i felicitat. Ser cristià és quelcom més que portar una pràctica sacramental. En quan a la formació humana també la trobo molt bona però s’ha de potenciar el respecte entre els alumnes. Els nens no tenen del tot definit el prim llindar entre

SIS

4 Ambient com alumne, com a pare… Com a alumne l’ambient era molt bo, tot i el que es genera entre nens i joves en fase d’aprenentatge sobre els principis de convivència humana. Realment, com a pare, l’estic gaudint molt més, pels vincles d’amistat i confiança que es creen entre les famílies mitjançant els campaments, els COF i les reunions al col·legi.

5 Bons records, anècdota Recordo especialment aquella tancada a l’Aula Magna, que vàrem fer a COU per demanar, més ben dit, “reclamar” una sortida cultural a Madrid. Recordo la dura, però al mateix temps plena de bondat, crida d’atenció del sr. Bosch, que ens va donar una lliçó de com portar un col·legi; de com el sr. Valentí en un no-res va desmuntar la tancada

FOTOS

4

X. Xxxxxxx

5

amb la promesa que s’estudiaria el tema en el Consell Directiu i el somriure còmplice d’alguns professors que ens havien inculcat un sentit crític davant els fets imposats, que crec que a molts de la promoció ens ha servit posteriorment.

David Pardo Antic Alumne i estudiant universitari.

1 Què és La Farga La Farga es un colegio de familias dirigido a familias, que ofrece un programa educativo íntegro, con una buena formación académica, humana y cristiana, y cuyos principales protagonistas son los padres y sus hijos: los alumnos.

2 Quina és la clau de l’èxit de La farga? El buen nivel académico y la formación humana que recibí me están ayudando a afrontar una carrera universitaria, a aprender cada día de la gente que me rodea y a saber tratar a todo el mundo por igual.

3 Formació acadèmica, espiritual, humana? El esfuerzo por ofrecer una educación personalizada, el fomento de virtudes: alegría, laboriosidad, generosidad…, un hábito de trabajo diario y la cercanía con las familias. Éste último punto lo considero clave, ya que aunque quien educa son los padres, el colegio un refuerzo importante y por este motivo veo necesaria una buena coordinación entre ambos.

4 Ambient com alumne, com a pare… Tengo muy buenos recuerdos de los doce años que pasé en La Farga, ahí conocí grandes amigos con los que me veo cada semana. La atención personalizada también ayuda a tener una buena relación con los profesores, convirtiéndose luego muchos en buenos amigos.

5 Bons records, anècdota Durante mi estancia en el colegio, el ambiente familiar y las muchas tradiciones: fiesta de Navidad, imposición de becas, castañada, romería a Montserrat… ayudaron a transformar cua-

SET

tro clases diferentes en una única promoción y La Farga en un lugar donde siempre encuentras buenos y valiosos amigos.

Miquel Rossy Antic Alumne, professor de La Farga i del departament de Comunicació d'Institució

1 Què és La Farga Per a mi La Farga és moltes coses diferents. Fa molts molts anys, era, entremig de camps de blat, la construcció d’uns edificis que anàvem a veure sovint: allí començaríem el meu bessó i jo 1r de Primària el curs següent. Ho puc dir orgullós: els meus pares eren del grup de promotors de La Farga. Ara mateix, en canvi, és un col·legi on dono unes hores de classe i, per a mi molt més important que això, on tinc uns preceptuats, als quals haig d’ajudar.

2 Quina és la clau de l’èxit de La farga? La Farga és un col·legi gran i tanmateix un gran col·legi. Però creure que som millors que els altres seria el principi del fracàs. L’èxit?

Pensar que com a col·legi podem fer-ho millor. Justament aquesta és la gran lliçó que podem donar als nostres alumnes: l’esforç per no conformar-se, l’afany de millora, de lluitar per aconseguir les metes que valen la pena. I tornar a començar quan ens hem equivocat. Perquè tots ens equivoquem, també a La Farga.

3 Formació acadèmica, espiritual, humana? Tot va plegat. No són aspectes independents.

Un alumne intel·lectualment preparat, però poc virtuós molt difícilment podrà aportar res a la societat quan finalitzi els seus estudis universitaris. I a l’inrevés. Tot junt, això és la clau.

4 Ambient com alumne, com a pare… A La Farga sempre m’he sentit com a casa. Potser perquè vaig veure néixer el col·legi. El primer curs només érem 125 alumnes. Els de la primera promoció per sempre s’han quedat el títol de “primers”, però realment els primers som aquests alumnes del curs 196970. Amb molts pares d’alumnes, després dels anys de ser preceptor dels seus fills, hem mantingut una gran amistat. Naturalment, no amb tots perquè és llei de vida.

5 Bons records, anècdota Molts. Per a mi és una mica perillós explicar anècdotes, perquè ens impliquen a mi i a altres professors, que són ara companys meus, i les llegiran els meus alumnes. Ara, per exemple, ells poden donar fe que sóc molt puntual als matins, però quan estudiava no ho era gaire. Potser perquè vivia molt a prop de La Farga…

Sergio Villar Professor i tutor de la ESO

1 Què és La Farga Para mí La Farga es el sitio de trabajo en el que durante estos seis últimos años he desarrollado mi ilusión profesional, procurando mejorar día a día. Además de ser una gran familia, La Farga es un lugar donde he aprendido a trabajar mucho y bien, valorando sobre todo el trabajo en equipo. Un lugar donde he aprendido de los demás, especialmente de mis compañeros de trabajo y, sobre todo, de mis alumnos

(a ellos les debo en gran parte esta ilusión profesional y son ellos los que me ayudan a esforzarme para ser mejor). Un lugar, en fin, en el que me siento querido.

2 Quina és la clau de l’èxit de La farga? No lo sé.

Quizá sea un conjunto de cosas: su atención personalizada, su ambiente amable y exigente, su apuesta por formar personas íntegras, coherentes, cristianas; su empeño por ayudar a las familias, etc… Quizá sean demasiadas cosas, pero lo que sí es cierto es que en el fondo, todo ello, que forma parte de ese modo de entender la Educación -su Ideario-, no es para saberlo sino para vivirlo.

3 Formació acadèmica, espiritual, humana? En cuanto a los distintos aspectos de la formación (académica, espiritual y humana), en La Farga he aprendido que todo es uno.

Que la Formación no es Información, es algo más. Es dar forma y, para ello es necesario vivir lo que se quiere comunicar.

Nadie da lo que no tiene.

4 Ambient com alumne, com a pare… ¡Estupendo! Gracias a este ambiente trabajar en La Farga es una suerte. Es lógico que, a lo largo del curso, existan momentos de cansancio y de dificultades, pero estoy muy contento de poder trabajar en un sitio donde el ambiente, de verdad, es de trato amable y alegre. Son muchos los motivos justifican estas palabras y que ejemplifican que La Farga es más que un Colegio. Por ejemplo, tuve la suerte de ir con 15 chicos de 2º de bachillerato a Panamá para realizar un campo de trabajo y, desde entonces, con este grupo sigo teniendo un trato especial.

O los partidos de futbito.

5 Bons records, anècdota ¿Alguna anécdota?

Todos los recuerdos que tengo, gracias a Dios, son buenos. Es verdad que a veces las cosas no salen como uno quiere, pero no son las que se recuerdan. Lo que me queda cuando pienso en La Farga es: “vale la pena”. La verdad es que ahora no sabría qué anécdota explicar. Quizá sirva una llamada que tuve hace dos años. Era de un antiguo alumno que había dejado el colegio hacía cuatro años. Me decía: “Sergio, ¿Podemos quedar? ¡Tengo que contarte tantas cosas!

VUIT

Además, para mí sigues siendo mi preceptor”. Hay cosas que no se pueden valorar, que solo se pueden vivir y disfrutar.

Santi García Alumne de 1r de Batxillerat

1 Què és La Farga La Farga es para mí, mi lugar de trabajo. Si me preguntas un lunes... no sabría qué decirte. Pero, en fin, en general no me puedo quejar. Es un lugar en el que pasas buenos y... no tan buenos momentos.

Pero sobre todo un lugar en el que estás con los amigos! Creo que a la Farga le caracterizan dos actividades especialmente: una, la Diada familiar; y la otra –al menos para mí- las obras de teatro que preparamos con el sr. Martí y el sr. González.

2 Quina és la clau de l’èxit de La farga? Una de las claves del éxito de La Farga es la confianza que hay entre el alumno y el profesor y el buen ambiente entre compañeros, especialmente durante los patios. Mis amigos y los ratos que puedo estar con ellos, es quizá lo que más valoro de La Farga.

3 Formació acadèmica, espiritual, humana? En cuanto a mis estudios, considero que hay buenos profesores y eso, ayuda a los alumnos a sacar mejores notas... A mí,me han ayudado a no ser conformista, a no quedarme con un suficiente o un bien, sino a buscar la nota más alta que pueda sacar.

4 Ambient com alumne, com a pare… Mis compañeros –como he dicho antes- creamos un buen ambiente, sobre todo un ambiente en el que puedes ser tú mismo. Por ejemplo, en el patio, con los amigo jugamos partidos de básquet y de fútbol y... como nadie destaca mucho, nos reímos bastante.

5 Bons records, anècdota Me viene a la cabeza una anécdota reciente: la nevada de este año. Fue algo increíble, nevó mucho y con los amigos estuvimos jugando todo el día: en el patio, en la calle... Por tarde cogimos el tren y al llegar a Sarrià nos anunciaron que ese tren era el último que llegaría hasta que horas más tarde se restableció el servicio.

Si saps on anar

El portarem en autocars de luxe, dúltima generació, dotats dels darrerers avenços tècnics i electrònics en mesures de confort i seguretat, conduïts per professionals especialment seleccionats

Àguila, s/n. • 08290 • Cerdanyola del Vallès • Barcelona • info@sarbus.com • Tel. 902 287 00

cap a on anem?

quatre dècades

A més innovació... "major participació" Institució 2.0 a desencadenat una reforma educativa, amb l'objectiu de proporcionar tant els pares com a l'alumnat un millor servei educatiu. Des de La Farga es continua treballant amb una perspectiva de futur per als nostres fills, per a que cada dia siguin unes millors persones a nivell personal com professional.

I

113 Equips de treball 120 Treballs de recerca

16 d’educació infantil

25 d’educació primària

25 d’educació secundària

6 d’atenció a la diversitat

30 d’innovació

6 formació de pares

6 formació de professorat

6 d’organització escolar

nstitució 2.0 va néixer amb l’objectiu ambiciós i engrescador de donar un nou pas endavant en la nostra tasca principal: fer extensiu el nostre model educatiu al màxim nombre de famílies que ho desitgin, millorar la nostra feina i ser referents, sobretot en aquells àmbits educatius més vinculats al nostre caràcter propi Innovar en les metodologies pedagògiques per augmentar l’eficàcia docent; renovar el llenguatge i fer el nostre missatge més entenedor dins la societat actual; impulsar de nou la nostra formació com a professionals de l’educació, aprenent dels millors... entenent la nostra feina com un servei insubstituïble per ajudar a construir una societat més humana

DEU

i solidària, on es respecti la pluralitat que a tots ens enriqueix, i on es fomenti el dret que tenen els pares per educar els seus fills segons les seves conviccions.

Per assolir aquests objectius hem treballat força durant aquests dos anys (2008-2010), constituint més de cent equips de recerca on han participat més de 700 professors i professores d’arreu de Catalunya i Balears, que investiguen i desenvolupen diversos temes.

Com ho hem fet?

Institució 2.0 és un projecte en el qual havia de participar una quantitat tan gran de professors i professores que exigia una bona dosi d’organització. Calia que el protagonisme correspongués a

cada col·legi, a cada equip de professors, que són els qui viuen dia a dia el pols de la realitat educativa. La manera d’aconseguir-ho era a través de la constitució d’equips de treball, amb interès per tots els temes, però especialment per aquells projectes que fossin estratègics per a la millora d’Institució.

Un lema per a totes les tasques d’Institució 2.0 ha estat: “Quant més inserit en l’ordinari, millor”. I és que aquest és un dels nostres reptes: convertir en ordinàries la mateixa renovació, la innovació i l’avaluació dels resultats, creant així els canvis culturals que facilitaran la implantació futura del projecte educatiu.

Naturalment s’han invertit més recursos en aquells projectes que eren estratègics per a la millora del Projecte global d’Institució i en aquells que necessitaven una dosi més gran de treball d’investigació, en definitiva, els equips més vinculats amb l’assoliment dels mateixos objectius d’Institució 2.0: 1. Desenvolupar una cultura de millora, innovació i participació, que ens faci esdevenir referents punters en àmbits educatius rellevants.

2. Fer més efectiu l’estil propi en el marc social actual.

3. Dotar-nos d’un text complet del nostre Projecte Educatiu.

Valia la pena prioritzar també tot allò que signifiqués una millora formativa per al professorat (cursets, visites a altres centres, adquisició de llibres, revistes especialitzades, etc.) i allò que beneficiés el treball en equip i l’ intercanvi d’experiències.

A través d’un butlletí intern periòdic s’ha informat dels avenços en els projectes que eren d’interès general, d’activitats interessants en alguns dels àmbits dels projectes, de llibres, revistes, etc., que valia la pena llegir; en definitiva, d’allò que ens ajudés a millorar.

Un dels recursos previstos més importants ha estat la formació per a la metodologia de treball en equips d’innovació, necessària per a l’èxit de tots els equips que s’han constituït. Si apreníem a aprofitar millor els equips, treballaríem millor.

El Projecte Educatiu El que ens proposàvem anava molt més enllà del fet de dotar-nos d’un text programàtic. Però l’elaboració escrita del Projecte Educatiu de Centre és un instrument que facilita concretar i transmetre l’estil propi i les renovacions i innovacions que ens proposem treure endavant. És també una manera d’ordenar tot el treball dels equips i donar-los-hi coherència.

En què es concreta tot plegat? És una pregunta difícil de respondre perquè tot el que passa al col·legi és part del Projecte Educatiu. Per això, podem dir que no hi ha aspectes poc interessants: des de la programació d’una matèria als detalls materials, passant per les reunions de pares, tot aporta valor, si es fa amb voluntat d’excel·lència. I tot, per tant, ens interessava. Lògicament, però, alguns àmbits tenien un relleu especial, perquè són part essencial del nostre estil educatiu: la formació cristiana, en un ambient de llibertat, l’atenció personalitzada, la formació de famílies, etc.

Per assolir aquests objectius hem treballat força durant aquests dos anys.

Constituint més de cent equips de recerca on han participat més de 700 professors i professores

EL NOSTRE PROJECTE EDUCATIU

QUÈ FEM? QUÈ Les competències bàsiques: 1. comunicació lingüística (entendre, llegir, escriure, parlar-comunicar…)

2. competència matemàtica (resolució dels problemes, lògica) 3. competència i interacció món físic (cièntifica) 4. tractament de la informació i TIC (estratègies per buscar i tractar informació) 5. competència social i ciutadana 6. competència cultural i artística 7. aprendre a pensar 8. autonomia i imatge personal (salut, afectivitat, sexualitat)  QUAN Programació  COM materials, metodologia, recursos pedagògics, atenció a la diversitat, TIC, projecte lingüístic… 

QUI SOM? Caràcter propi: la Identitat institucional Objectius generals  Les nostres competències bàsiques: Què volem que siguin els nostres alumnes quan surten del col·legi?  Relació col·legi-pares  Relació professors-alumnes  Les famílies d'Institució: Com treballem amb cadascuna?  

COM ENS ORGANITZEM? Direcció i servei Com ens articulem?  Òrgans de direcció: - direcció general, - direcció dels col·legis, - direcció de secció - altres  Serveis i departaments: TIC, anglès, comunicació, psicopedagògic…  Cultura organitzativa i de govern: col·legialitat, confiança…  Comunicació interna  Participació: qui els marca els objectius, com treballar en equip, etc.  

ONZE

COM MILLOREM? Pla de formació de pares Pla de formació del professorat  Pla de formació d'alumnes  Formació directiva (a tots els nivells i estaments)  Formació pedagògica i tècnica ­ Mecanismes d'autoavaluació  

LES ETAPES

ORIGENS I HISTÒRIA d'INSTITUCIÓ familiar d'educació Per entendre el present, sovint hem de mirar el passat. Hem volgut fer un repàs a la història de La Farga, des dels seus orígens, passant per dates claus, fins el dia d'avui. D'aquesta manera tots entendrem millor la missió i els valors d'aquesta escola

LES ETAPES

”Per forjar homes de seny que facin dels seus coneixements culturals un instrument de servei als altres i cristians que visquin profundament la seva fe va néixer La Farga...”

A

continuació presentem als cinc directors que han fet possible arribar al 40é aniversari. Tos ells destaquen pel seu saber fer i per la seva implicació al col·legi La Farga. Cinc personatges diferents que han deixat la seva encomiable petjada a la història d'aquesta casa. En nom de tos els qui fem La Farga agraïm l'esforç i la dedicació que heu dipositat al llarg d'aquests anys.

La Farga sota la direcció d’en Fausto Gallego Oficialment, el 2 d’octubre de 1969, s’inaugurava La Farga. L’escrit que hi ha a l’"última pedra" (una placa de bronze) sintetitza més bé que qualsevol ”declaració de principis”, feta de paraula o d’una altra manera, l’esperit i la finalitat amb què s’havia promogut aquesta escola i les que vindrien després arreu de Catalunya.

En aquell inici l’ànima fou, sense cap dubte, el primer director, en Fausto Gallego. Com s’ho va fer? Deixant de banda un carisma personal gairebé creat expressament per a aquesta tasca – que, certament, hi era –, va recolzar-se seriosament en les experiències que, ja feia anys, s’havien tingut en pro-

CATORZE

moure i endegar ”Fomento de Centros de Enseñanza”. Va poder utilitzar tot el bagatge que sobre organització, metodologia, sistemes pedagògics, estil, maneres concretes de fer – traduïdes una mica per força a la mentalitat catalana – li podia oferir aquella ”germana gran” que ara actuava, només, a la resta de l’estat espanyol, però que comptava amb gent de tant prestigi pedagògic com en Tomàs Alvira i el catedràtic Dr. Víctor García-Hoz. En Fausto Gallego, amb aquesta ajuda i les seves especials dots per a la comunicació i per a l’amistat, havia de tenir tot l’èxit del món. I així fou: de 124 alumnes en aquest primer any (19691970) es va passar al curs 75-76 a tenirne 1.035.

Hi havia, però, un altre ”secret”: en Fausto Gallego, des del primer moment, havia posat a treballar frenèticament els pares: tenien l’avantatge de ser persones ”compromeses”, ja que havien decidit portar els fills a La Farga, precisament quan encara ”no hi havia res”.

Aquesta, diguem-ne, ”salt al buit” tenia una virtut que va ser clau: una disponibilitat a tot el què l’escola digués com, segurament, feia anys que no succeïa

Hi havia, però, un altre ”secret”: en Fausto Gallego, des del primer moment, havia posat a treballar frenèticament als pares

QUINZE

Su capacidad, ilusión y pragmatismo fueron fundamentales en despliegue de esta gran tarea

enlloc. D’aquí que en Fausto ”inventés” una figura que l’ajudaria molt a fer promoció, a integrar noves famílies a l’escola i a ”fidelitzar-les” – com diríem en llenguatge actual i empresarial – i a fomentar un clima d’amistat profunda i sincera entre pares i professors i la direcció de l’escola. Només havia d’aixecar el dit que ja tenia una convivència plena o una reunió de treball ben organitzada o una conferència amb el més prestigiós pedagog del moment o la solució a un problema concret o a una emergència no prevista.

Segunda etapa: Luis Ferreiro (1972 a 1983) Desde el curso 1972-73, Luis Ferreiro era ya director del colegio. Asumió el reto de desarrollar el legado de intenciones que le había dejado Fausto Gallego.

SETZE

Como testigo directo de aquellos años puedo asegurar que lo consiguió.

Su capacidad, ilusión y pragmatismo fueron fundamentales en despliegue de esta gran tarea. Eran muchos los frentes en los que se debía estar y actuar. Un dato: el número de alumnos que iniciaba el curso 71-72 era de 485, siendo 1455 los que iniciaban el curso 83-84. Es en este curso cuando asume la dirección del colegio Marcel·lí Bosch. No eran menores los retos a los que había de enfrentarse el nuevo director. Puede citarse, como ejemplo, que el gobierno central acababa de aprobar una nueva Ley de Educación. ¿De qué manera afectaría esta ley a Catalunya? Existía la duda, igualmente, de sí podía obligar a cambios en su ideario. El concierto actual comenzó a labrarse por aquellos años.

Hubo una incursión en la Formación Profesional de primer grado. Se ha de recordar que a los catorce años se producía una bifurcación en los estudios: Formación Profesional o B.U.P. La Farga, a pesar de los problemas logísticos que esto suponía, quiso ofrecer esta posibilidad a aquellos de nuestros alumnos que se inclinaban por esta opción. Estos estudios formativos finalizaron una vez concluido el curso 1983-84.

Paralelamente a los temas educativos y estructurales, seguían desplegándose aquellas actividades que daban a La Farga sus señas de identidad: importancia de la labor de los matrimonios encargados de curso, la relación del colegio con las familias a través de los preceptores, las becas a profesores, padres, personal no docente...

Visto este Ayer con la mirada del Hoy parece que todo tenía su norma, su medida y su peso determinados. Los interrogantes suscitados se trataban con sosiego. Había por parte de todos, una fidelidad a un proyecto.

El excelente resultado de este proyecto animó, sin duda, a la expansión de “Institució Familiar d’Educació”. Varias poblaciones de Catalunya han ido enriqueciéndose con la presencia de sus colegios.

También he sido testigo de algunas medidas y cambios que pudieron sorprenderme. Afortunadamente la memoria es selectiva, ordena a sabiendas y excluye con juicio. Prevaleció, como no podía ser de otra manera, el optimismo sobre determinados pasajes pesimistas.

Añadiría, a modo de conclusión, que lo logrado en aquella década fue remar-

DISSET

El excelente resultado de este proyecto animó, sin duda, a la expansión de “Institució Familiar d’Educació”

Era capaz de decirte las cosas para que las entendieras, sin que por ello te sintieras ofendido

cable. Había mucho compromiso y empeño, había liderazgo y visión de futuro en L. Ferreiro y M. Bosch, en quienes recayó la responsabilidad de procurar la convergencia de intereses de los diversos grupos que conformaban “Institució Familiar d’Educació”. La historia continua.

Un hombre bondadoso El Marcel·lí Bosch que yo conocí, además de ser un gran profesional, era ante todo un hombre de una humanidad desbordante. Atento, bondadoso, servicial, muy buen amigo y detallista. Tenía un punto irónico, muy fino. Era capaz de decirte las cosas para que las entendieras, sin que por ello te sintieras ofendido. ¡Y vaya si las entendías !.

Suya es la famosa imagen que contaba a los padres, para que entendieran la importancia de ir juntos en la tarea de educar. Decía

DIVUIT

que iba una famila por las calles de Tarrasa, padre, madre y niño, y de forma distraída se ponen a cruzar la calzada. De repente aparece un coche y el padre y la madre, tratando los dos de proteger a su hijo, tira cada uno hacia un lado distinto. El coche hubiera atropellado al niño.

En cierta ocasión llegó hasta sus oidos, no sé como, que yo era un aficonado de la poesía, una de sus muchas facetas ocultas, y me dijo si no me importaría dejarle leer mis cosas. Yo, que siempre he sido un poco atolondrado y demasiado visceral, hice unas fotocopias de algunos de mis versos y monté una especie de librillo, grapado con no muy buena traza, porque tampoco tenía más medios en ese momento para hacerlo de otra manera. Cuando se lo entregué ya vi que lo miraba de una manera especial, pero no me dijo nada. Me dio las gracias y

me dijo que ya me lo devolvería. Al cabo de unos días me lo devolvió dentro de un sobre, me dio educadamente las gracias y me dijo: -“Te pido perdón, porque me he permitido hacer algo que no se si te gustarà. En todo caso tómalo como una muestra de cariño y agradecimiento”. Cuando abrí el sobre mi sorpresa fue mayúscula. Me había encuadernado los versos ... Lo entendí perfectamente y se lo agradeceré siempre.

Me enseñó, con sólo un gesto, la importancia de los pequeños detalles. Guardo aquel cuaderno de versos en mi casa y el gesto de Marcel.lí en mi corazón, para siempre.

Como esta anécdota podría relatar muchas. Por eso yo considero a Marce.lí un entrañable amigo.

L’ètapa de’n Miquel Riera La Farga ja era un col·legi consolidat, amb

DINOU

Aquells anys (pocs, si es té en compte la història de La Farga i els anys que molts dels protagonistes d’aquesta història hi han passat) van ser, malgrat els problemes que la vida sempre t’ofereix, una experiència professional i personal de gran valor

un prestigi guanyat a força de dedicació i esforç. Era el moment d’afrontar nous reptes, de completar projectes fins llavors només somniats; d’anar obrint pas a gent jove, que seria el futur del col·legi.

El curs 95-96 va ser el primer dels que La Farga va comptar amb la presència del Miquel Riera entre el seu professorat. Però no seria fins el curs 98-99 quan es fes càrrec plenament de la direcció del col·legi. M’ha sorprès que se’m demanés escriure sobre aquells anys , però, sobre tot, m’ha fet molta ilusió. Aquells anys (pocs, si es té en compte la història de La Farga i els anys que molts dels protagonistes d’aquesta història hi han passat) van ser, malgrat els problemes que la vida sempre t’ofereix, una experiència professional i personal de gran valor. És l’època en què comença l’Escola Infantil: quan els més petits van desaparèi-

INSTITUCIÓ FAMILIAR VINT D'EDUCACIÓ

xer del dia a dia de la majoria d’alumnes i professors. La Fargueta, nom no oficial –i gairebé prohibit–, apareixia com una realitat nova i diferent, i des del primer moment plena d’empenta, ilusió i –un cop més– dedicació per part dels professors que se n’ocupaven.

Van ser els anys, també, del començament de les obres del Poliesportiu. Seria veritat que al final hi hauria un poliesportiu, com Déu mana, a La Farga? Amb paciència, amb generositat i amb equilibris, finalment –deixeu que m’avanci en el temps– sí!

Però varen ser uns anys on, pel què podríem qualificar de llei de vida, La Farga necessitava també canvis organitzatius: el canvi generacional. Mentre els professors veterans gaudien d’un caché entre pares i alumnes guanyat amb tota justícia, els joves vivien anys en què la ilusió de començar a treballar en un col·legi semblava no

tenir fre. Vists a distància de més de 10 anys, aquell repte, amb els seus problemes, apareix com un dels successos de l’etapa del Miquel Riera. I els moments més revolucionaris queden com a anècdotes que trencaven amb la tranquil·litat del dia a dia, com per exemple els protagonitzats per la unidad de quemados.

Cinquena etapa: Samaranch Josep Maria Samaranch s’incorporà al consell de direcció de La Farga el març de 2005, format aleshores per Miquel Riera, Pere Terradas, Josep Maria Valentí i Josep Manuel Prats, com a pare del consell de direcció. Es feia palès un canvi d’etapa. I el setembre de 2005 s’enceta un nou consell de direcció. Bon gestor, bon escoltador, de criteris clars, en aquests anys la característica principal

ha estat la renovació de molts aspectes importants del col·legi. Els àmbits del professorat, les famílies, l'àmbit acadèmic i el material han viscut una forta embranzida per al futur: Aquests cinc anys han tingut en les celebracions dels 40 anys de La Farga i d'Institució un feliç colofó, viscuts com a celebració familiar, de manera austera i molt digna: estil de la casa.

La renovació del professorat, un canvi generacional; s’acaba un cicle de professors veritables pioners de La Farga que s’estan jubilant (que ve de Iubilo, alegria) i els prenen el relleu joves amb empenta que han de dur La Farga més enllà del 2.0. I també ha estat el moment de fomentar les vocacions a l’educació entre els alumnes i antics alumnes del col·legi, i de formar una petita “escola de professors” que garanteixi que la renovació

vint-i-DOS SETZE

generacional es farà sense fractures, de forma natural i garantint la qualitat humana i educativa.

Renovació material: el poliesportiu acabat, la nova cuina, rampes, manteniment i noves obres d’edificis i maquinàries. Ha estat una feina titànica de bona gestió.

Renovació acadèmica, que ha de venir en l’aplicació convençuda dels projectes d’Institució 2.0: objectius, exigència, mesura i resultats.

Renovació també amb les famílies a través de l’AMPA, i d’aprofundir en la seva funció fonamental en la formació dels pares i mares; i també la renovació del tracte amb els Matrimonis Encarregats de Curs.

No hi ha límits. Són moments de canvi, i cal aprofitar els moment de canvi i renovació per millorar encara més La Farga: millors pares, millors professors i millors alumnes.

La renovació del professorat, un canvi generacional; s’acaba un cicle de professors veritables pioners de La Farga que s’estan jubilant i els prenen el relleu joves amb empenta que han de dur La Farga més enllà del 2.0

VINT-I-TRES

PARES

LES FAMÍLIES, els veritables protagonistes del què és La Farga La base de La Farga és la família. Sense ella, la nostra escola no tindria sentit. Les famílies són la riquesa de la nostra societat, per això des de La Farga treballem per a elles i amb elles

DIADA FAMILIAR

PARES

La Diada Familiar: festa d’identitat Des de fa vint anys, cada any se celebra a finals d’abril o principis de maig la Diada de La Farga. És una festa que implica un gran treball per part dels coordinadors, dels professors, tot el personal del centre i dels alumnes que hi col·laboren. Aquest esforç és més que recompensat quan un s’adona de la importància d’aquesta festa per a tota la comunitat educativa de La Farga. Tota la família de La Farga gaudeix d'aquesta entranyable jornada.

L

a ”Diada” té origen en l’antiga festa esportiva que es va fer fins a la primavera de l’any 85. Però aquesta era molt ”formal”, exigia un gran es-

forç de preparació i d’assaigs que no es reflectien – d’una manera proporcionada – en el propòsit educatiu que es volia perseguir amb aquestes activitats. Que

VINT-I-SIS

hi pugui venir tothom i que, per damunt de tot, els ”nanos” s’ho passin bé, les famílies també i els professors puguin estar amb tots sense la sensació d’anar a treballar... Podria durar tot el dia. Podria ser un diumenge i es podria convidar a amics – la idea de promoció era molt interessant –, a persones d’altres escoles, parvularis, etc. Que hi hagi, a l’Oratori, Misses per facilitar a tothom qui vulgui complir amb el precepte dominical... i, és essencial, sense rigideses, sense formulismes ni disciplines pocs clares... Visca l’espontaneïtat! Visca la llibertat!

A tothom li va agradar aquesta manera d’expressar l’objectiu i es va endegar amb gran d’èxit i amb una gran sorpresa per part de pares, professors,

alumnes i les persones que feien cap a la Institució...

Des d’aleshores, la Diada s’ha convertit en un referent, una data marcada al calendari de tots, on La Farga obre les portes a les famílies dels alumnes, als antics alumnes i als amics de tota la comunitat educativa de La Farga. S’ha de dir que, en moltes ocasions, la Diada ha servit per donar a conèixer La Farga a moltes noves famílies que busquen una educació personalitzada i amb un estil propi com el que tenim.

L’esforç de preparar la Diada comporta, actualment, un gran treball d’equip. Els coordinadors de la Diada comencen a preparar-la un any abans.

El que fa que tot surti bé és la tasca de tots els professors implicats en el fun-

cionament d’aquesta data tan important. Des de sempre, col·laboren, també, alumnes de Secundaria i Batxillerat.

Aquest realitzen el treball –voluntàriament- d’atendre les diferents activitats repartides per tota La Farga. Sense aquesta col·laboració desinteressada no seria factible una Diada com la que tenim.

Aquest any, coincidint amb el quarantè aniversari d’Institució i de La Farga, la Diada també ha celebrat el seu vintè aniversari i, val a dir que, continua sent una festa tan agradable com el primer dia. Pares, professors, alumnes, antics alumnes, familiars, amics... gaudeixen d’aquest dia de festa i estem orgullosos de la nostra gran festa: la Diada familiar de La Farga.

VINT-I-SET

La Diada ha servit per donar a conèixer La Farga a moltes noves famílies que busquen una educació personalitzada i amb un estil propi com el que tenim

el paper dels pares

PARES

¡En La Farga, los padres son los protagonistas!

Las ayudas concebidas entre los padres y los profesores se proyectan en el resultado académico y personal de los hijos. Esas diferentes reuniones de seguimiento con los padres pueden marcar un punto de inflexión en la etapa educativa.

E

n educación quien no es preceptor acaba perdiendo la paciencia; y es preceptor quien admite que sólo es un testigo de lo que el alumno quiere hacer de sí mismo; pero se ha de ser testigo cualificado, lo es quien logra mostrar al interesado todas las herramientas que pueden serle útiles, y le enseña el manejo y fiabilidad de las mismas y, sobre todo, le pone en aviso de todas las vicisitudes que pueden presentársele en su quehacer.

Ya se ve que los preceptores no podemos trabajar sin la ayuda de los padres. De ahí que las conversaciones que se mantienen a lo largo del curso han de estar muy bien preparadas por ambas

partes: el preceptor ha de acudir con la información recabada de cada uno de los profesores y los padres -madre y padre al unísono- han de poner sobre la mesa todo lo que pueda ser significativo de la vida familiar y extraescolar del chico. Hemos de ayudarnos mutuamente para que no se quede nada en el tintero.

Si en una fábrica de coches se considera vital la investigación que busca la excelencia, cuánto más en nuestro trabajo. Cuando decimos que fulanito va bien queremos indicar que estamos intentando aprovechar su momento actual para ayudarle a potenciar armónicamente todos los aspectos de su

Los preceptores no podemos trabajar sin la ayuda de los padres

VINT-I-VUIT

personalidad que le llevarán a ser una persona cabal. Ya se ve, lo repito intencionadamente, que los preceptores no podemos trabajar sin la ayuda de los padres: son ellos los primeros educadores de sus hijos, nosotros sólo somos simples colaboradores. Sin ellos, el preceptor vendría a ser una especie de profesor particular especializado en la enseñanza de una serie de destrezas que, a la hora de la verdad, tendrían toda la importancia que alcanza lo efímero.

En educación el marchamo hecho a mano no es un lujo sino condición sine qua non. Hecho a mano significa escuchar, comprender, proponer, esperar, y al final: respetar su decisión.

PARES

Pero… ¿Cómo se aprende a ser padre?

Desde los primeros años y gracias a Fausta Gallego (primer director), en La Farga se hacen todo tipo de esfuerzos para ayudar a los padres en su imprescindible labor. Los cursos para padres han ido en aumento y se demustra que son una eficaz herramienta.

D

esde los primeros años, hace ahora más de cuarenta, los matrimonios que decidían traer a sus hijos al colegio iban oyendo, no con poco asombro por parte de algunos, que en este centro educativo de lo primero que nos preocupamos es de los padres, después de los profesores y luego, en tercer lugar, de los alumnos.

Ese orden que en el mundo educativo esta suponiendo toda una revolución se convirtió ya hace años en La Farga, en innovación, en una forma nueva de entender la vida de los colegio, en los que sin la concurrencia de las familias se sabe que no es posible educar bien.

Cuando por educación se entiende algo más que el hecho de dar una buena instruc-

ción académica aunque sea acompañada de algunos valores, se comprende que sólo con la contribución, la ocupación y la implicación de la familia pueda darse ésta.

En este aspecto, la mayoría de las familias de La Farga, desde el primer momento, han entendido muy bien lo que eso significaba. Su disponibilidad para secundar las sugerencias que recibían desde el colegio y su diligencia para implicarse en los procesos de aprendizaje de sus hijos ha permitido al colegio desarrollar su proyecto pedagógico con gran eficacia.

Son ya decenas de promociones las que con su comportamiento, sus buenos resultados y su intención de traer al colegio a sus hijos certifican que el modelo

VINT-I-NOU

educativo planteado desde un principio ha sido fructífero.

En La Farga sabemos, que gran parte del merito de esos buenos resultados educativos reside en la eficaz y perseverante actuación de muchos estupendos padres y madres de nuestros alumnos. Las familias del colegio, secundando siempre las indicaciones que se les han dado para que dirigiesen y llevasen adelante los procesos de aprendizaje y educación de sus hijos, son las que han conseguido que el colegio pueda presumir de tener un estilo educativo propio, singular y eficiente. ¿Y en qué se concreta esa implicación de las familias en la vida del colegio? Pues en primer lugar en la asistencia a las reuniones trimestrales, a las que el colegio les convoca para poder seguir de cerca los procesos de aprendizaje y crecimiento en los que se van a tener que emplear. (Es muy significativo que el porcentaje de asistencia a las mismas supere en los primeros cursos de estancia en el colegio el 86% y que después, en secundaria no baje del 60%. Pocos colegios de España, incluso de Europa pueden presumir de tales porcentajes) Pero la actuaciones de las familias en La Farga no se quedan sólo en eso, la asistencia a todo tipo de convocatorias como salidas culturales, reuniones de cursos o encuentros para la convivencia entre los padres de los alumnos, siempre, es muy asidua. Sin ir más lejos en el campamento de alumnos y padres de primero de este curso estaban, disfrutando de unos días de convivencia y formación, 98 alumnos y 92 padres, porcentaje que se viene repitiendo en las últimas décadas.

CAMPAMENTS DE PRIMÀRIA

Se trataba, pues, de organizar una actividad, en medio de la naturaleza, fuera de las instalaciones del colegio, para los cien chicos de primer nivel de primaria que, tuviesen su primera experiencia de lo que es una convivencia PARES

Un papá, monitor de campamento Se cumplen ya 24 años de la puesta en marcha de esta actividad. Un recuerdo inolvidable para aquellos padres que optan por esta iniciativa sociocultural. La convivencia entre padres, hijos y sus amigos fuera del núcleo familiar y colegial permiten vivir experiencias enriquecedoras.

S

urgió con el deseo de seguir más de cerca aquel consejo de San Josemaría que recomendaba para los centros educativos que la formación se impartiese siguiendo un orden de prioridad en el que los padres ocupasen un primer lugar, seguidos de los profesores y alumnos.

Antonio Hidalgo llevaba ya dos años en el colegio, en la primera sección, con los más peques y tuvo la intuición de que un padre haciendo de monitor de sus hijos y de los amigos de sus hijos, en un campamento, podía constituir una experiencia muy enriquecedora desde muchos puntos de vista: fomentar un trato distendido de los padres entre sí y con los profesores, permitir al papá poder ver de forma directa el comportamiento de su hijo y de sus amigos en las diversas actividades del cam-

TRENTA

pamento, y conocer los preceptores más a fondo a padres e hijos.

Se trataba, pues, de organizar una actividad, en medio de la naturaleza, fuera de las instalaciones del colegio, para los cien chicos de primer nivel de primaria que, durante media semana -de jueves a domingotuviesen su primera experiencia de lo que es una convivencia. Y repetirla luego en segundo y tercero. En cuarto los más pequeños, junto al pueblo de Queralbs, en el Pirineo, con la facilidad de vivir bajo techo.

En junio los de segundo, en Rocacorba, en la zona volcánica de la Garrotxa, viviendo en cabañas en medio del bosque. En abril los de tercero, en El Poblado, cerquita de Torreciudad, con las posibilidades que ofrecen allí los pabellones, las aulas, el salón de actos y las instalaciones deportivas.

Además de la novedad que representaba la edad de los asistentes (alrededor de los siete añitos los de primer curso) había también el interrogante de cuál sería la respuesta de las familias a esta nueva actividad. Los papás serían invitados a ejercer de monitores, para hacer funcionar los dieciséis equipos de niños y los demás servicios o encargos: preparar juegos, olimpiada deportiva, actuar de árbitros, jueces para las distintas pruebas, evaluaciones de comportamiento, preparar el fuego de campamento con las actuaciones de todos los equipos, celebraciones de santos y cumpleaños de niños y mayores, filmación y fotografías, seguido de un largo etcétera diario que va desde el seguimiento de las necesidades propias de un tierno infante, hasta su vida espiritual de hijo de Dios capaz, con su sencillez, de penetrar los misterios divinos como nadie.

Otra cosa había que pedirles a esos papás. Se veía conveniente que, por lo menos unos cuantos de ellos, acompañasen la expedición de los dos autocares que el jueves por la mañana trasladarían a los chicos para que, en cuanto llegasen al lugar de destino, se pudiesen poner en marcha las actividades de la primera tarde, por equipos, cosa que no era posible atender con sólo los cuatro profesores, uno de cada clase. ¿Cómo sería la respuesta de los padres a la invitación de disponer para el colegio de un jueves y un viernes no festivos, cargados como están muchos de ellos de serias obligaciones profesionales?

Se pusieron los medios humanos y sobrenaturales. Además de

la correspondiente comunicación escrita, una vez más se comprobó el buen resultado que da implicar a los niños en la movilización de la familia. Fueron ellos los que consiguieron de su papá uno o dos días de vacaciones en el trabajo para acompañarles. Se ha de reconocer que las mamás fueron también unas aliadas estupendas de la idea: todo les parece poco cuando se trata de pedir al marido una mayor dedicación a la tarea educativa de sus hijos.

Desde que esta actividad, en dos o tres años, fue cogiendo una cierta tradición, y aunque cada curso tiene sus peculiaridades, viene siendo lo habitual que ya desde el jueves marchen con los niños una docena de padres. El resto, hasta una mitad del número de familias, se van incorporando durante el jueves y viernes, acudiendo con medios propios, individualmente o en pequeños grupos que los mismos padres organizan de forma natural.

Las semanas antes de la partida es preciso un trabajo previo de preparación del material, de los horarios, de la distribución de los niños por equipos, de los nombres de cada equipo, de los trofeos, medallas y premios de las distintas pruebas, mientras van llegando las inscripciones de los papás con el día y hora de incorporación al campamento.

TRENTA-U

Se ha de reconocer que las mamás fueron también unas aliadas estupendas de la idea: todo les parece poco cuando se trata de pedir al marido una mayor dedicación a la tarea educativa de sus hijos.

ALUMNES

ELS ALUMNES, el motiu de la tasca educativa conjunta Pares i professors son les peces clau d'aquesta comunitat educativa.

Cascun treballa constantment i de forma perseverant amb la intenci贸 d'aconseguir formar a persones bondadoses, humils i honestes, que es vagin forjant de manera aut貌noma; assumint a la seva vegada els valors cristians com quelcom personal i propi

CURS D'ESTIU

ALUMNES

Temps de lleure, temps de créixer Són molt importants les activitats de lleure durant l’estiu. És així com van néixer els “Cursos d’estiu” a La Farga; amb activitats esportives i jocs a les instal·lacions del propi col·legi, amb una dinàmica diferent a la de durant l’any. Els nois es fan més amics i milloren en virtuts.

V

eure La Farga com una extensió familiar de la llar dels nostres alumnes ens va portar, ja fa molts anys, a organitzar tots els mesos de juliol un Curs d’estiu, per a nois de 5 a 12 anys.

Ara, la realitat de cada cop més famílies, on pare i mare treballen fora de casa, ens fa fer de la necessitat virtut.

Així, creix el nombre d’alumnes que tots els dies de juliol escullen La Farga com a punt de trobada, on descansar i aprofitar el temps de la millor manera, de 9 del matí a 5 de la tarda.

Els cursos d’estiu els va començar a organitzar el Sr. Antonio Hidalgo, després el Sr. Mario Cuervo i actualment el professor coordinador és el Sr. Jaume Bertran.

Uns quants professors s’han encarregat

durant aquests anys d’atendre personalmente els nois, agrupats en equips, per edats, amb noms de països del món, o animals… Segons l’eix temàtic que centra les activitats de cada juliol.

Hi ha hagut temps per a baixar amb “tirolina”, jugar a escacs, fer papiroflèxia, gimcanes aquàtiques, muntar tendes de campanya, anar a remar, o a patinar sobre gel, gaudir amb la lectura, passejar amb “poney”, jocs de pistes de muntanya, tennis, visites culturals, excursions, olimpíades de molt diversos esports, fer deures o anglès, resar, aprendre informàtica i música, bicicletades, fer teatre i acampades a l’escola, piscina…

Sempre amb un denominador comú: la bona convivència. I sempre amb el

Els nois han après coses noves, han conegut nous companys, s’han esforçat a millorar personalment i s’ho han passat de meravella

TRENTA-QUATRE

suport formatiu de mestres i monitors, aprofitant aquests últims per a introduir-se, o preparar-se millor, en el món de l’educació: No hi ha res millor que tenir una bona “pedrera”, de la qual han sortit tants professors que ara exerceixen a la nostra escola.

En tots aquests estius hem pogut gaudir del lleure ben aprofitat. Els nois han après coses noves, han conegut nous companys, s’han esforçat a millorar personalment i s’ho han passat de meravella. Ens hem entrenat tots en l’aventura de la convivència diària, amb més ocasions de “filar prim” en aquest temps de descans.

Segur que aprofitarem aquesta alegria de créixer amb els amics per a escampar aquest bon ambient pertot arreu.

ÀLBUM DE FOTOS

TRENTA-CINC

JORNADES CULTURALS

ALUMNES

Descobrir la cultura: les Jornades Culturals Les Jornades Culturals s’han convertit en una de les activitats preferides pels alumnes.

Ells són els protagonistes d’una setmana plena de tallers, exposicions, pràctiques, experiments... sobre un gran tema.

Activitats variades omplen les dues jornades amb l’únic motor de l’interès personal, ja que res del que fan serveix per a les qualificacions acadèmiques. La

L

es Jornades Culturals que celebrem cada any a l’ESO i Batxillerat són uns dies on els alumnes es submergeixen en un tema (cada any diferent) paral·lel al tarannà del curs. Activitats variades omplen les dues jornades amb l’únic motor de l’interès personal, ja que res del que fan serveix per a les qualificacions acadèmiques. La cultural, és un regal i cal gaudir-la com a tal.

Concerts, conferències, debats, pel· lícules, teatre, tallers... omplen la programació i la majoria es poden escollir segons els gustos o interessos personals. Sopranos com Rocío Martínez, pianistes com Ignasi

ÀLBUM DE FOTOS

cultural, és un regal i cal gaudir-la com a tal

TRENTA-SIS

Terraza, conjunts de metall com Gotic Brass, L’Orquestra de Cambra de Lviv o l’Orquestra de Guitarres de Barcelona ens han visitat.

Hem tingut conferenciants de molta qualitat: escriptors, empresaris, arquitectes, enginyers, cònsols, ambaixadors, etc.

Aquest darrer curs hem afegit el que anomenem “Tot esperant les muses” que és un acte festiu de cloenda on els alumnes poden expressar en públic les seves habilitats artístiques amb recitals literaris, exposicions plàstiques i actuacions musicals en el marc modern i acollidor del nou i flamant poliesportiu.

EDUCACIÓ INFANTIL

alumnes

Assentant les bases de la persona La Farga Infantil porta deu anys oferint l'aprenentatge als més petits de la casa. Des de edats petites cuidem la personalitat del nen i el seu creixement, amb l'objectiu d'aconseguir que es desenvolupin la seva faceta intel·lectual, social i afectiva.

En els primers anys de vida es construeix la personalitat del nen

L

’any 1999, ara fa 10 anys, va néixer la farga infantil a Valldoreix, per donar resposta a la demanda de les famílies i dels antics alumnes que volien una educació de qualitat per als seus fills i filles d’ entre 0 i 6 anys La Farga infantil combina experiència i innovació. Disposem de tots els detalls perquè els més petits iniciïn el seu aprenentatge en un entorn adequat a les seves necessitats i que s’adapta perfectament a les diferents etapes educatives.

En els primers anys de vida es construeix la personalitat del nen, s’amplien les experiències i es potencia el desenvolupament de totes les capacitats personals de l’alumne. És per això que la nostra preocupació és fomentar tot tipus d’activitats que ajudin al nen a expressar tot el seu potencial: intel.lectual, social i afectiu

Afrontem els nous reptes de l’educació amb l’avantatge que ens donen els 40 anys de tradició educativa de La Farga sumats

a la innovació i recerca educativa que ens caracteritzen. Nens i nenes inicien l’etapa preescolar a llar d’infants, amb pocs mesos, i continuen a educació infantil (3 anys). El projecte educatiu té continuïtat a La Farga (nois) i a La Vall (noies), on cursen educació primària, secundària i els cursos de batxillerat, fins a l’entrada a la universitat.

Cada alumne és únic L’atenció personalitzada és l’eix principal del nostre model educatiu i es concreta en la preceptuació. El professorat atén individualment les necessitats educatives de cada alumne i de cada família La família és la peça clau en el nostre projecte educatiu, posem tot el nostre coneixement pedagògic i experiència educativa al servei de les famílies, veritables protagonistes de l’educació dels seus fills.

Els pares tenen una participació activa en l’educació que ofereix el col·legi, és per això que els oferim diversos mitjans de formació i orientació : • reunions de pares nous • reunions trimestrals • trobades de formació • recessos mensuals • convivències anuals • cursos d’orientació familiar • activitats de solidaritat Amb aquestes activitats volem ajudar a les famílies en com educar els fills i unificar criteris de què transmetre, fomentant l’amistat entre ells, ja que l’educació dels fills és apassionant i gratificant, Sensibilitzant a tots els pares i mares per que puguin descobrir en cada moment de la seva vida familiar la vessant educativa.

Hem de crear hàbits que es fonamentaran en valors i normes d’actuació que els fills assumeixin com a pròpies fent-les atraients i que les puguin seguir amb tota llibertat el dia de demà.

Els atendrem amb molt de gust a la nova botiga al cor de Sant Cugat

s n o i c c e f n o C Uniformes d'escoles: La Farga, La Vall… i més!

Roba de feina: clíniques, hotels, laboratoris, farmàcies, restaurants, perruqueries…

Davantals, pixis, roba de servei de la llar…

Camises, samarretes, xandalls…

Visiti'ns al carrer Santiago Rusiñol, 12 confeccio.prat@gmail.com Tel. 936 741 195

Horari comercial de 9.30 a 13.30 i de 17 a 20.30

ÀLBUM DE FOTOS

QUARANTA-U

PRIMÀRIA

ALUMNES

Hem fet, fem i farem Havent fet un bon tram de l’itinerari seguit per La Farga des de la seva fundació, concentrar en unes línies el munt de vivències acumulades suposa un gran repte ja que no resulta gens fàcil fer-ne un repàs exhaustiu, alhora que el fet de dedicar un record als fets i a les persones que han teixit aquest dia a dia ens ajuda a copsar la transcendència de la quotidianitat.

C

ada matí, la darrera pedra de La Farga ens ha donat el seu bon dia, tot recordant-nos amb el seu missatge l’objectiu que ens menava al centre i que tots hem procurat de tenir gravat en el cap i en el cor. Col·laborar amb les famílies a formar “homes de seny...” ha estat una tasca imponent, duta a terme principalment pel professorat, però que l’han facilitat a moltes altres persones, cadascuna amb un protagonisme més o menys rellevant, a les quals cal fer un especial esment.

El dia escolar comença amb el desplaçament; conductors d’autocar, interventors del tren i caps d’estació, la guàrdia urbana...

A l’escola conserges, jardiners i personal de manteniment, aquest amb gran capacitat de fer que tot funcioni malgrat que més de mil dimoniets s’entestin un dia i altre en procurar el contrari. Personal de recepció i d’administració. Secretàries i bibliotecàries, oratori, objectes perduts i infermeria, fotocòpies,... tot un historial de treball seriós, amb voluntat d’estar ben fet i de servei acurat als altres. Al migdia el protagonisme se’n va a la cuina; governantes, cuineres i cuiners i la resta del personal, realitzen un treball que tants cops, malauradament, no ha estat prou ben valorat pels seus beneficiaris infants i adolescents i que, des d’aquí, reclamo el seu just reconeixement. A la tarda, clouen el dia el personal de neteja, amb la seva lluita constant a les aules plenes de terra i de pols, sobretot si ha plogut, els monitors de les “extraescolars”, els vigilants de nit...

Bandejo les activitats acadèmiques per al·ludir a les de caràcter formatiu i lúdic que han perfilat el caràcter i l’estil “farguero”. Centrat en els nens penso en l’“Alumne de guàrdia” i els encarregats de

neteja del menjador que van sorprendre l’expedició d’educadors orientals que ens van visitar fa uns anys, les excursions i visites culturals tan esperades pels nens, les olimpíades a Educació Física, les “Jornades Culturals” amb l’obra de teatre dels de 4t d’ESO, les Festes de Nadal en el menjador i a l’Aula Magna, la rebuda dels Reis en el marc nadalenc que inclou també les campanyes de solidaritat amb els necessitats organitzades pels més grans. Convivències, recessos, viatges de final de curs, l’esquiada, romiatges, etc. Dins les activitats formatives, consells de curs, assemblees i PMP així com les tasques sacerdotals desenvolupades pels mossens.

A l’àmbit de la família i dels pares, han ocupat un espai important de nostra dedicació i de despesa d’energies les reunions trimestrals, tan concorregudes amb sopar o sense, els Cursos d’Orientació familiar, els

QUARANTA-DOS

campaments amb pares i nens que han fet història, les activitats de catequesi de Comunió i de Confirmació, les entrevistes amb el preceptor, els recessos mensuals per a pares i per a mares, la tasca dels Matrimonis Encarregats de Curs, els campionats de futbol amb pares, professors i antics alumnes, els tradicionals sopars amb promocions, la Diada Familiar, aquelles “Vetllades d’havaneres” per acomiadar el curs, les imposicions de beques... Tantes ocasions que, sumades, contribueixen a la integració de les famílies a l’escola i a la identificació de criteris a l’hora de perseguir conjuntament uns objectius educatius.

Són moltes coses, sobre les quals s’en podria escriure molt de cadascuna.

Recolzant-nos-hi en elles ens cal mirar endavant amb il·lusió i continuar esmerçant esforços per a configurar un futur esperançador.

ÀLBUM DE FOTOS

QUARANTA-TRES

SECUNDÀRIA

ALUMNES

Tiempos de libertad La Educación Secundaria Obligatoria a La Farga: “Per forjar homes de seny que facin dels seus coneixements culturals un instrument de servei als altres i cristians que visquin profundament la seva fe…” Como puente entre la infancia y la primera madurez, la etapa de la adolescencia se concreta en cuatro años bajo las siglas de la ESO -Educación Secundaría Obligatoria-.

M

omento de cambios, inseguridades… y al mismo tiempo de ilusiones y de afán de superación, estos cuatro años tienen un hilo conductor en La Farga: libertad responsable. Libertad para aceptar la realidad que te rodea y responsabilidad para mejorarla.

Al mismo tiempo, una exigencia amable en estos momentos de turbulencia interior donde lo único que a veces tienen como estable son los referentes que les damos sus padres y profesores- basada en el plan de formación en virtudes humanas como la laboriosidad, la paciencia, el compañerismo o, mejor dicho, la amistad, la sobriedad y la alegría entre otras, junto con la figura del preceptor, permiten a nuestros alumnos irse forjando como personas autónomas, asumiendo los ideales cristianos como algo personal y propio.

El preceptor es clave en esta etapa.

Habla con los chicos que tiene asignados cada diez o quince días y con mano izquierda, paciencia y confianza, les orienta en sus estudios, en su vida personal y en su fe. Es el puente entre la familia y el colegio y muchas veces es un auténtico referente para sus alumnos. Nuestros chicos saben que ante cualquier problema o contradicción pueden contar con una persona adulta y responsable que les ayudará, orientará y les exigirá. Porque por contradictorio que parezca, el adolescente solo acepta las normas cuando son claras y les vienen de cara.

Eso sí; el trabajo diario y poco a poco un estudio intenso les preparan para el bachillerato. Desde el cuidado de la presentación de libretas, trabajos y exámenes hasta la capacidad de seleccionar la información y utilizarla de forma correcta y eficaz, les

lleva al gusto por el trabajo bien hecho y de modo trascendente a ofrecerle a Dios ese trabajo. Creemos que formar personas constantes y tenaces en su trabajo es más positivo que premiar el nivel intelectual de partida de cada chico.

De estos cuatro años cabe destacar particularmente la preparación y recepción del sacramento de la Confirmación.

Durante un año los alumnos reciben catequesis semanalmente y tienen una convivencia en Rocacorba tanto en 1º de la ESO como en 2º de la ESO. Días estupendos de compañerismo y deporte en un ambiente amable donde se profundiza en la importancia de vivir en cristiano de forma auténtica y libre.

Las salidas culturales, excursiones a Collserola, el teatro de 4º de la ESO, las Jornadas Culturales –que aunque cortas son intensísimas- los “Treballs de Sínte-

QUARANTA-QUATRE

si”, el Curso de Retiro, las prácticas de laboratorio, Música, los voluntarios de la Diada… son momentos donde nuestros alumnos viven lo que día a día se les va inculcando.

A modo de ejemplo; este año falleció Víktor Martínez, profesor de Literatura de 3º de la ESO. Decidimos, audazmente, asistir todos. Desde 2º de ESO hasta 2º de Bachillerato; vamos… quinientos alumnos viajando en tren a Montalegre a media mañana de un martes cualquiera. Íbamos un poco tensos, pero cuál fue nuestra sorpresa cuando nos empezaron a felicitar en el tren, en la calle, en la Iglesia… era gente de la calle sorprendida por el modo de comportarse y de saber estar. Realmente, en momentos como estos uno se da cuenta de que está haciendo algo grande… aunque el árbol a veces nos impida ver el bosque ¡Y vaya bosque tenemos!

ÀLBUM DE FOTOS

QUARANTA-CINC

BATXILLERAT

ALUMNES

Madurant l'intel·lecte El batxillerat és l'etapa de l'educació secundària postobligatòria que té com a finalitat proporcionar a l'alumnat formació, maduresa intel·lectual i humana, coneixements i destreses que li permetin progressar en el seu desenvolupament personal i social i incorporar-se a la vida activa i a l'educació superior.

P

artint d’aquests principis i harmonitzant-los amb el projecte educatiu propi del col·legi, pretenem preparar els alumnes per a la pràctica de la ciutadania activa influint en la construcció de la societat, la incorporació a la vida adulta de manera satisfactòria i el desenvolupament de l’aprenentatge al llarg de tota la vida. Així els objectius d’aquests dos últims anys de la vida escolar els podríem resumir en quatre punts: • Formar ciutadans amb perspectiva global, i amb una consciència cívica responsable, inspirada en els valors de l’humanisme cristià, consolidant una maduresa personal i social que els permeti actuar d’una manera responsable i autònoma i desenvolupar el seu esperit crític, participant de manera solidària en el desenvolupament i la millora del seu entorn social.

• Refermar els hàbits de lectura, estudi i disciplina, com a condicions necessàries per a l’aprofitament eficaç de l’aprenentatge i com a mitjà de desenvolupament personal. Dominant, tant en la seva expressió oral com escrita, la llengua catalana, la llengua castellana i la llengua anglesa • Dotar els alumnes dels coneixements necessaris, tant científics com humanístics, per afrontar amb èxit els seus estudis posteriors.

• Fomentar l’esperit emprenedor amb actituds de creativitat, flexibilitat, iniciativa, treball en equip, confiança en sí mateix i sentit crític. Desenvolupar la sensibilitat artística i literària, així com el criteri estètic, com a fonts de formació i enriquiment cultural.

Per aconseguir tot això a més de les classes de les diferents matèries comuns, de modalitat i optatives portem a terme tota una sèrie d’activitats curriculars i extracurriculars que incideixen en la seva formació i queden en els nostres alumnes com un record inesborrable del seu pas per La Farga.

Són dos anys exigents en el terreny acadèmic però plens d’experiències humanes que els ajuden a formar-se per al seu futur. És freqüent que els antics alumnes aprofitin alguna oportunitat per a venir a dinar al Col·legi i llavors surten a la conversa amb els professors molts records dels seus últims anys. Ningú ha oblidat els dies de convivència que van passar a Madrid, quan feien primer de batxillerat, amb les visites al Museu del Prado, el teatre o les ciutats de Toledo o Segovia amb dinar al Cándido inclòs. També tenen tots molt present els dies de Pamplona, San Sebastián

QUARANTA-SIS

i Bilbao amb les visites universitàries i el Guggenheim... Per altre banda els esforços de la recollida d’aliments en la campanya de Nadal i el posterior repartiment al barri del Raval ha deixat una profunda marca. Així com els nervis previs al exàmens d’anglès de Cambridge o a l’Escola Oficial d’Idiomes... la sensació de “ha valgut la pena” després del romiatge caminant des de Terrassa fins a Montserrat al acabar els exàmens de la tercera avaluació i tot just abans de començar els finals de 2n de batxillerat... la tensió prèvia a l’exposició dels treballs de recerca davant el tribunal de professors i els seus companys... el fruit de les converses llargues i profundes amb el preceptor... la sorpresa de les pel·lícules i conferències de les Jornades Culturals... l’emoció de la festa d’imposició de beques... i tants i tants records dels seus anys a La Farga.

ÀLBUM DE FOTOS

QUARANTA-SET

AJUDA'NS A ACTUALITZAR EL DIRECTORI D'ANTICS ALUMNES

http://www.institucio.org/lafarga josepsole.lafarga@institucio.org mcastro.lafarga@institucio.org

www.la-farga.org

ANTICS ALUMNES

Els antics alumnes L'orgull de la feina ben feta En 40 anys d'existència, milers d'alumnes han ajudat a escrure la història de La Farga. Tots ells tenen records divertits, anècdotes curioses i un sentiment comú: l'orgull d'haver estudiat a aquestas escola. Hem volgut que fessin memòria i ens transmetessin aquest sentiment

ANTICS ALUMNES

L'esport nexe d'unió

E

ns vam proposar agrupar els pares de l’escola, els professors, el personal no docent i els antics alumnes en una activitat conjunta i vam veure que el futbol podria ser un primer pas i ho vam iniciar.

El primer pas va ser parlar amb els professors, amb la direcció, amb l’AMPA i amb el consell escolar per establir unes finalitats. Aquestes van ser: • Acostar els pares a l’escola i practicar esport setmanalment.

• Acostar més els antics alumnes a la seva escola i practicar esport setmanalment.

• Fer el mateix, amb el personal no docent de l’escola.

• Establir vincles de relació amb els pares segons els nivells dels seus fills.

• Veure la implicació dels antics alumnes i traslladar-la als pares per tal de veure el futur formatiu dels seus fills en la nostra escola.

• Relacionar més al professorat amb els pares en tasques que no són les pròpiament escolars.

• “Recordar vells temps” amb els professors i els antics alumnes.

• Recollir comentaris informals envers el funcionament de l’escola I establir in diàleg per tal de millorar la nostra feina com a educadors.

Conclusions: L?experiència de participació a l’escola ha estat un èxit total. Pensem que tenir més de 150 persones fent esport cada dimarts i que tots ells estiguin relacionats és un fet molt important.

El mateix pensem de la comunicació informal que s’estableix entre els pares i l’escola.

Els antics alumnes que ja són pares de la nostra escola creiem que és el fet més fonamental per animar altres pares i antics alumnes.

La inclusió en el campionat dels professors i del personal no docent també creiem que és un encert.

D’acollida mitjançant el futbol, dels pares nouvinguts, en especial els de sud Amèrica, també la considerem molt bona ja que a ells els hi agrada molt aquest esport i és una manera ràpida de integrar-se.

Però el que més destaquem és el sentiment d’amistat i de nous coneguts que hem aconseguit. Veurà totes aquestes persones juntes i que gaudeixen de la seva escola cada setmana és impagable.

El mateix pensem de la jornada de portes obertes, on també es juga una jornada amb la presència de les seves famílies.

CINQUANTA

ÀLBUM DE FOTOS

01 04

02 05

03

PROMOCIONS

01 Promoció 1976 La Farga 02 Promoció 1977 Montseny 03 Promoció 1979 Puigmal

04 Promoció 1980 Pedraforca 05 Promoció 1981 Montcau 06 Promoció 1982 Puigsacalm

CINQUANTA-DOS

06

10 07

11

08

09

PROMOCIONS

07 Promoció 1983 Cadí 08 Promoció 1984 Matagalls 09 Promoció 1985 Canigó

10 Promoció 1986 Pica d'Estats 11 Promoció 1987 Tretzevents 12 Promoció 1988 La Mola

CINQUANTA-TRES

12

13

16

14

17

15

PROMOCIONS

13 Promoció 1989 Besiberri 14 Promoció 1990 Balandrau 15 Promoció 1991 Turó de l'Home

16 Promoció 1992 Pic de l'Infern 17 Promoció 1993 Tossa d'Alp

CINQUANTA-QUATRE

18

21

19

22

20

23

PROMOCIONS

18 Promoció 1994 Taga 19 Promoció 1995 Pica d'Eina 20 Promoció 1996 Puig de Coma Negra

21 Promoció 1997 Puigpedrós 22 Promoció 1998 Montcaró 23 Promoció 1999 Puigmadrona

CINQUANTA-CINC

24 27

25 28

26

PROMOCIONS

24 Promoció 2000 Costabona 25 Promoció 2001 Montserrat 26 Promoció 2002 Fisestrelles

27 Promoció 2003 Montarto 28 Promoció 2004 Montsec 29 Promoció 2005 Punta Alta

CINQUANTA-SIS

29

30

33

31

32

PROMOCIONS

30 Promociรณ 2006 Bastiments 31 Promociรณ 2007 Nou Creus 32 Promociรณ 2008 Mulleres

33 Promociรณ 2009 Nou Fonts 34 Promociรณ 2010 Gran Tuc de Colomers

CINQUANTA-SET

34

ANTICS ALUMNES

La Farga, un sentiment per a tota la vida Aquest any celebrem el 40 aniversari de la nostra escola. Per això, hem volgut conèixer de primera má quin record tenen tots aquells que han passat per ella i què anys més tard han decidit involucrarse de manera professional. Antics Alumnes que ara són professors.

Josep Manel Prats 8a promoció “Matagalls” 5 anys com a professor

És l’amor per la feina ben feta, valorar les persones pel que són i pel que poden arribar a ser Un col·legi de Sant Cugat és el millor del món; i què és La Farga? es preguntava tothom. És l’amor per la feina ben feta, valorar les persones pel que són i pel que poden arribar a ser; estimar l’ofici de mestre, cuidar els detalls petits, projectar les persones amunt, formar i formar, educar i educar, parlar i parlar: amb els nois, els pares, els professors... Passió, dedicació, creativitat, curiositat. I un pessic de transcendència, una missió que transmet autoexigència per ser el millor que es pugui, per Déu i pels altres.

A la cuina, pots i olles; al jardí, rasclet; a l’aula, paper i guix; a secretaria, ordinadors; a l’oratori...; cadascú des del seu lloc, fa La Farga i fa “fargueros”.

CINQUANTA-VUIT

Jaume Bertran 5a promoció “Montcau” 24 anys com a professor

Primer com a alumne de les primeres promocions.

Més tard com a "profe". I ara també com a pare...

Quina passada!

Qui em pregunti per La Farga l’adreçaria a donar un cop d’ull a la meva biografia. Primer com a alumne de les primeres promocions. Més tard com a profe. I ara també com a pare... Quina passada! És un feina molt agraïda. El fet d’anar forjant homenets de seny perquè el dia de demà prenguin les seves pròpies decisions i facin de la seva vida quelcom positiu, i que l’autèntica llibertat ens la donen la quantitat i qualitat dels nostres vincles: compromisos familiars, socials, professionals...

Això no té preu! La veritat és que a La Farga encara no hi visc, però m’hi he passat gustosament la vida!!

Alejandro Salvador 17a Promoció “Tossa d’Alp” 12 anys com a professor

Els meus professors no tan sols m’ensenyaven diferents assignatures, sinó que em formaven com a persona La Farga és un col·legi de famílies. Aquest és un fet que he viscut d’alumne, quan els meus professors no tan sols m’ensenyaven diferents assignatures, sinó que em formaven com a persona, i per tant en tots els seus aspectes; i després parlaven amb els meus pares per tal d’aconseguir treure el millor de mi… Ara, és una cosa que visc a diari, quan estic a classe amb els nois, quan faig les preceptories amb els pares, quan anem de campaments pares, nois i professors, etc. I quan ets pare de La Farga, te n’adones de la quantitat de mitjans que el col·legi et proporciona per millorar i facilitar la teva tasca educativa.

Marcos Gavaldà 25a Promoció “Montserrat” 9 anys com a professor

És bonic com quan, algú que no ha estudiat a La Farga, et diu, que els de La Farga som diferents, que conservem les amistats, fem moltes trobades...

La Farga és un col·legi de famílies, on la implicació dels pares en tot el procés de desenvolupament del nen tant a nivell espiritual, personal i acadèmic, hi és essencialment present. Crec que La Farga no es podria entendre d’una altra manera. Per altre costat, com a antic alumne crec que La Farga, a més de donar-te una sòlida formació acadèmica, humana i espiritual, crea uns vincles d’unió i amistat amb l’escola, els professors i els companys. És bonic com quan, algú que no ha estudiat a La Farga, et diu, que els de La Farga som diferents, que conservem les amistats, fem moltes trobades... Crec que té raó, som diferents i tot això ho devem als nostres pares, que van escollir aquest col·legi. Gràcies!

CINQUANTA-NOU

Antonio Blasi 26a promoció “Finestrelles” 3 anys com a professor

En acabar 2n de Batxillerat em vaig adonar que La Farga era “més que un cole” Aquest és el col·legi que em va acollir quan vaig arribar de Veneçuela. Per sort, va ser el meu preceptor qui em va ajudar a superar gairebé totes les dificultats. En acabar 2n de Batxillerat em vaig adonar que La Farga era “més que un cole”. Una conjugació entre exigència, pietat i alegria que, portada a terme per professors exemplars, multiplicava l’efecte. Era com una segona casa. A partir d’aquest moment la meva vocació com a mestre es va despertar. Com a becari i com a estudiant de Magisteri vaig comprendre la importància d’ajudar les famílies en la tasca d’educar, de ser persones.

Ricard Arnó 30a Promoció “Bastiments” 1 any com a professor

No hi ha hagut dia que no aprengués quelcom nou per a posar en pràctica en la vida D’ençà que vaig trepitjar La Farga per primer cop als meus innocents 6 anys, no hi ha hagut dia que no aprengués quelcom nou per a posar en pràctica en la vida. El punt de vista que propugna el nostre col·legi ens fa desenvolupar de forma intel·lectual, ens prepara per a la vida i sobretot ens forja com a persones. Potser el tercer i últim punt és el més important per a La Farga ja que aconseguir que en la nostra societat hi hagi bones persones i de seny no és gens fàcil i això és el que, des del primer dia, s’intenta amb l’esforç de tots: direcció i professors, personal no docent, famílies i alumnes. Sincerament, crec, que s’ha aconseguit!

Ricard Muñoz 24a promoció “Costabona” 10 anys com a profeSSOR

Em quedo amb dir-vos una sola frase: Dono gràcies als meus pares per haver apostat per aquesta escola per la meva educació Quan una cosa deixa de ser allò i es converteix en part important de la teva vida, és emocionant. Això és La Farga per a mi.

Recordo el meu primer dia de cole, a 1r d'EGB, l'any 1987.... Ufff! Quins temps aquells ... Ara aquests nens de 1r són els meus alumnes, ¡ quina il.lusió i quina responsabilitat! Ser professor és una cosa vocacional, segons diu molta gent... i crec que tenen tota la raó del món. I estic orgullós de formar part d'aquesta escola des de petit ... porto tota la meva vida en aquest cole! Podria comptar milers d'anècdotes, moments inoblidables viscuts a La Farga ... Però em quedo amb dir-vos una sola frase: Dono gràcies als meus pares per haver apostat per aquesta escola per la meva educació. Ara, aposto jo per ella. No només com a professor, sinó com a futur pare de la Farga. Gràcies.

SEIXANTA

Víctor Potau 32a promoció “MULLERES” 2 anys com a profeSSOR

Como maestro que soy ahora intento devolver con todas mis fuerzas todo lo que me fue dado en esos doce años de escolarización Mi experiencia en La Farga ha sido más duradera desde el punto de vista de discente que des del docente. Doce años son los que he estado sentado en un pupitre, que cada año se veía aumentado por su tamaño. A partir del doceavo año, el cambio del pupitre fue espectacular, y paso de pupitre a mesa; la mesa del maestro. Ese cambio de lugar, esos dos o tres pasos que separan la primera fila de alumnos de un aula con la mesa de un maestro, han sido los más importantes y especiales de mi vida.

Como alumno fui Farguero hasta la médula, son tantos los buenos y no tan buenos recuerdos que me vienen a la memoria… la más destacada de todas ellas quizás sería la poca seguridad de tener ganas de un futuro querer dedicarme a la docencia, pero… como cambian las cosas!

Lluís Ignasi Bonastre 19a promoció “Pica d’Eina” 2 anys com a profeSSOR

¡Ser profesor de La Farga es más que enseñar lengua o matemáticas!

En junio del 95 dejaba atrás 12 años en La Farga para enfrentarme con la selectivad. Entonces no era capaz de percibir la grandeza de uno de esos "distintivos" propios de La Farga. Mucho más allá de exigencias académicas y del control externo de los alumnos, estábamos las personas: una educación personalizada, fundamentada en los principios del humanismo cristiano.

Ahora, como maestro de La Farga, reconozco esos "distintivos". Intento tratar, no sólo a mis alumnos sino a todos con quienes comparto mi vida en el colegio, como personas. Como grandes personas.

Pero es ahora que empiezo a percibir otro distintivo: las familias. Detrás de cada alumno hay una familia. ¡Ser profesor de La Farga es más que enseñar lengua o matemáticas!

SEIXANTA-U

Antics ALUMNES parlen de professors de La Farga

Alfonso Ortiz

Un maestro de la vida

E

nseñaba latín para mastuerzos. Era delgado, de frente amplia y, a pesar de su juventud, tenía aspecto de persona mayor. Alardeaba de ser de Ciudad Rodrigo, provincia de Salamanca. Yo no sabía dónde se encontraba eso, ni – desde luego – había estado en mi vida. Aunque lo coloco en el mapa, sigo sin haber estado. Estaba siempre dejando de fumar sin conseguirlo. Recuerdo que al alumno que tenía más cerca le daba el paquete de cigarrillos y le decía: "-si te pido, no me des". Era amable y exigente. Y con una paciencia sin límites.

A pesar de eso, se agarraba unas teatrales y tremendas peloteras cuando – ¡latín para mastuerzos! fallábamos clamorosamente en nuestras traducciones. “-¡¡No entiendo nada!! ¡¡Yo, es que me subo por las paredes!!", clamaba haciendo gestos de trepar por los muros.

Nosotros nos partíamos de risa – con bastante prudencia - y, eso sí, nos afanábamos por acertar con ese lío tremebundo que eran las traducciones del latín al español.

Era un hombre respetado por todos los alumnos y por sus colegas. Un profesor al que se le veía la vocación por la enseñanza con sólo mirarle a los ojos. Uno de los grandes maestros: Alfonso es uno de ellos. Sé que es un maestro porque nada recuerdo de su asignatura pero guardo memoria imborrable de lo que de verdad enseñaba: esfuerzo, constancia, superación, precisión, exigencia, perfección. Él ya sabía que no enseñaba latín.

Eso lo supo siempre. El latín no era más que una excusa para enseñar cosas valiosas. Por eso era indulgente con las traducciones e intransigente con el trabajo. Sé que veía en esos adolescentes que sudaban tinta china para descifrar a Ovidio, a los hombres que seríamos en el futuro. Y se partía la cara para darnos las claves que nos permitieran descifrar la vida. Como hacen los maestros.

Dejé de verlo, como es natural, cuando acabé el colegio.

Luego, como siempre ocurre, la vida y los años te llevan por caminos insospechados y nuevos, y el adolescente que fuiste, y el colegio, y los profesores y los amigos para siempre y todo aquello queda en un etéreo recuerdo, a la espera de que esa vida vivida, de repente, te guiñe un ojo y se haga presente.

Me topé con él en una de las calles concurridas de mi pueblo. Creo que ni me reconoció - los años no pasan en balde - pero amagó un saludo. "-Alfonso, soy ex alumno tuyo. Carlos Abadía", me presenté. Total, que tras algunas frases de cortesía vital – o sea de aquellas en las que intentas resumir toda la vida – nos fuimos a tomar una caña. Le expliqué someramente mi vida y me explicó la suya, dedicada cuarenta años a la enseñanza. "Ahora ya me han prejubilado. Así tengo más tiempo para estar con mi mujer y también para tomar alguna caña con algunos ex alumnos – dijo con sorna -. “-Guardo muy buen recuerdo de vosotros", remató. "-Sí, claro, nosotros también de ti", le dije sin tener ni idea de qué opinión tendrían mis compañeros a los que hacía veinte años que no veía.

Y es que siempre pasa lo mismo. Las personas que de verdad enseñan, influyen positivamente y, por tanto, ayudan a forjar vidas y futuro, son así: que parecen que no se enteran. Y no sé si se enteran, pero disimulan maravillosamente. Educan para que seamos personas, en la enorme acepción del término. A eso dedican la vida entera. Cuarenta años. Cientos, miles de alumnos.

Decenas de vidas cambiadas. Y luego uno no puede ni darles las gracias, porque quedaría forzado. Pero la realidad es que un buen maestro es un privilegio, un regalo del Cielo. Y que cuando un profesor se dedica a educar más que a enseñar, a transmitir valores más que lanzar conceptos, a guiar a los jóvenes entendiendo cómo son y sabiendo hacia dónde los deben guiar, cuando todo eso ocurre, la ciencia de la educación se convierte en arte, y la profesión en maestría.

Hace poco celebramos los veinticinco años desde que salimos del colegio hacia la vida. Y nos reunimos en la celebración profesores, ex –profesores (ya me han prejubilado…) y ex – alumnos. Dije unas palabras de las que no me acuerdo. Pero sí recuerdo las de Alfonso Ortiz: "-En esta vida hay pocos que se alegran sinceramente, sin envidias, de los éxitos de los alumnos.

Unos son vuestros padres. Otros, vuestros profesores.

Porque los triunfos de nuestros alumnos, son nuestros triunfos".

Carlos Abadía

SEIXANTA-DOS

LECTURES, PÀGINES WEB I DVD

Lectures, cinema i webs destacades I EN DESTAQUEM…

“¿Mi hijo? ¡Ni caso!

Ten autoridad” Bárbara Sotomayor y Alberto Masó Rondas S.L. Año 2010

“Fire Proof” (Prueba de fuego) Alex Kendrick Sherwood Pictures Todo matrimonio tiene que enfrentarse a incendios, pero sólo podrán apagarlos quienes entiendan el verdadero significado del amor y el compromiso. No es sólo un sentimiento, sino una decisión.

“A prueba de fuego” no significa estar a salvo de él, sino, estar preparados para cuando llegue.

“Qui mana aquí?”

Cuando surgen problemas buscamos remedios porque queremos evitar cualquier sufrimiento. Tanto si el conflicto es de falta de autoridad, como otro, nos cuesta pensar que el problema provenga de la falta de un planteamiento familiar.

Por lo general, la falta de autoridad es una llamada de atención a los padres. Detrás de esta llamada de atención se esconde algo que nos hemos dejado en el tintero, algo tan elemental y necesario para ellos como el crecimiento de nuestro amor.

Victoria Cardona Portic Visions, any 2009

“En busca de la felicidad” Gabriele Muccino Todd Black, Jason Blumenthal Esta película recrea la historia real de Chris Gardner, un vendedor de San Francisco, trabajador e idealista, que se arruina a mediados de los años 80. Entonces, su esposa abandona el hogar con su hijo de cinco años. Pero Chris recupera la custodia del niño, e intenta salir a flote como puede.

Aquest tercer llibre de Victòria Cardona, coneguda mestra i orientadora familiar tracta el tema de l’autoritat en l’educació dels fills.

Una autoritat que el fill necessita per guanyar seguretat i que s’haurà de compaginar amb amor a la llibertat per no tallar-li les seves incipients iniciatives quan és un infant ni les seves rebel·lions naturals a l’adolescència; ajudem-lo a arribar a assolir la seva peculiar i pròpia maduresa amb responsabilitat personal. Lluny de nosaltres l’educació permissiva o autoritària que ens proporciona persones encongides, dèspotes, violentes o sense objectius per obtenir una vida amb sentit i feliç.

SEIXANTA-CINC

Ciberfamilias.com www.ciberfamilias.com WWWWW En esta web, tanto padres, educadores u otros agentes de la educación de nuestros niños y niñas, podrán encontrar información detallada de cómo hacer un buen uso de internet. Normalmente, cuando tratamos con cosas (internet) referentes a la globalización, acceso libre a todos los usuarios, etc.

A PARTIR D'UNA FOTO

ANTICS ALUMNES

Un record recent Cada any un centenar d'alumnes deixen d'estudiar a La Farga per iniciar-se en el món universitari. Amb perspectiva recent, s'adonen de tot allò que aquesta escola els ha aportat tant a nivell humà, cristià i educatiu. Dos exemples son el Pedro i en Lluís, que fa un any van deixar l'escola tot i que segueixen lligats a ella, ja que son entrenadors de futbol. I és que és impossible deslligar-se del tot d'aquesta escola.

E

stimado Lluis: Durante doce años hemos funcionado como una familia.

Juntos llegamos a La Farga con nuestros chándales impolutos y juntos nos hemos ido con una beca rodeándonos las espaldas. Sólo ha pasado un año desde que nos despedimos del colegio con ganas de comernos el mundo poco a poco, pero los lazos que hemos hecho unos con otros nos han obligado a vernos de nuevo en una cena de promoción.

Casi no faltaba nadie de la “trentatres” en el comedor. Los recuerdos de un pasado, no tan lejano, en el que llevábamos pantalones grises y camisas azules, se colaban en todos los brindis y conversaciones. Fui al porche con otros “trentatreseros” para romper con tanta nostalgia. A mano izquierda, un pequeño foco iluminaba la que presume ser la última piedra colocada en el colegio. Aquella piedra siempre aparecía en los discursos con los que el Sr. Samaranch inaguraba los últimos cursos del colegio.

Decía: “Per forjar homes de seny, que facin dels seus coneixements culturals un instrument de servei als altres i cristians que visquin profundamente la seva fe”.

Lancé una mirada furtiva a los exalumnos que ahí estaban para comprobar si el propósito del colegio se había cumplido. En un único coro de tertulia estaba toda la promoción reunida, como una familia. Quien más quien menos, había triunfado por su trabajo y por su formación en su primer año universitario. Sin lugar a dudas, todos llevábamos el sello de La Farga.

Tu amigo,

A

preciat Pedro: M’agradaria afegir altres valors que fan de la Farga una marca única arreu, un comportament i una manera d’actuar inconfundible, pero crec que n’has fet “ 5 cèntims” d’allò més peculiar, si més no.

Sovint, el Pedro i jo, actuals entrenadors de la Farga, visitem col·legis de Barcelona per jugar partits de futbol, i en acabar el partit, ens feliciten pel nostre comportament, dins i fora el camp. Precisament això és el que fa gran aquest col.legi, una identitat.

“Per forjar homes de seny…”, sens dubte, una frase gravada en la nostra memòria i la darrera pedra del col.legi. Quan tenia 6 anys, vaig entrar per primer cop al col.legi. He viscut moments inoblidables, d’altres tristos, com la pèrdua de grans professors, però al cap i a la fi, em quedo amb les persones que he tingut el plaer de conèixer com ara professors, cuineres, manteniment, etc. Ja que la “darrera” pedra l’hem posat tots els alumnes que hem format part de La Farga.

Amb motiu del sopar de la 33a promoció, ens vàrem reunir uns quants exalumnes i junts recordàrem “historietes” succeïdes a classe, des que portàvem el xandall de la “f”, fins l’últim curs, el qual hom anava amb les últimes peces de roba quasi ja dibuixant el futur que ens deparava. Com diu el meu bon amic Pedro, “les generacions futures, de ben segur que portaran lluny la bandera de la Farga!".

Una abraçada.

Lluis

Pedro Pedro Jordana Junoy, de la 33a Promoció "Nou Fonts" (1997-2009), Estudiant universitari i entrenador de prebenjamí de La Farga

Lluis Bruna Camprodon, de la 23a Promoció "Nou Fonts" (1997-2009), Estudiant universitari i entrenador de prebenjamí de La Farga

SETANTA-SIS