Diari de lectures Num. 20 Desembre 2017
«Em vaig girar per mirar les meves pròpies marques, les petjades que jo mateix havia deixat fins a arribar a aquell punt. Dotzenes més de rastres es perdien de vista muntanya avall, cap al nordest. En vaig escollir un i el vaig seguir, sense més, per veure on em portava». Robert Macfarlane
Philippe Sands
Aurora Bertrana
David Vilaseca
Lorenza Mazzetti
Calle Este-Oeste
Paradisos oceànics
Els homes i els dies
Con rabia
La ciudad de Lvov, (o Lemberg, Lviv y Lwów), cambió de nombre ocho veces entre 1914 y 1945, según fuera alemana, rusa o polaca, hecho que implica invasión, ocupación, guerra y dolor. Philippe Sands toma la ciudad como punto de conexión para tejer la historia de cuatro personajes vinculados a la misma. El primero, su propio abuelo, nacido allí y obligado a abandonar su hogar debido a las persecuciones nazis de judíos. Dos abogados que estudiaron en Lvov y que participaron activamente en los juicios de Núremberg como acusación y que acuñaron por primera vez los términos «crímenes contra la humanidad» y «genocidio». Y, por último, un acusado alemán en Núremberg, Hans Frank, también abogado y favorito de Hitler, que fue gobernador general de Polonia y que pronunció varios discursos en Lvov. La investigación de Sands lo lleva a sumergirse en archivos y a entrevistarse con supervivientes vinculados a sus protagonistas. El más destacado es el hijo de Hans Frank, que condena a su padre por la atrocidad de sus crímenes. Así confirma una trama en la que conviven la historia familiar y particular de cada uno de ellos con la trascendencia de los hechos históricos de los que formaron parte.
Culmina l’any Bertrana amb la recuperació d’una de les obres més interessants i personals d’Aurora Bertrana. Aquesta edició afegeix relats inèdits i una sèrie de fotografies que fan d’aquest volum un petit tresor que permet al lector curiós endinsar-se en la figura de la creadora i en aquests relats singulars. L’obra de l’escriptor i polític Nicolau d’Olwer serà clau i una de les inspiracions principals per escriure aquests reportatges. Paradisos oceànics ens transporta a un indret allunyat i pràcticament desconegut: la Polinèsia francesa dels anys vint del segle passat. La fascinació que provoca l’exploració d’aquella terra en l’escriptora no és producte d’un viatge de plaer sinó de la seva pròpia experiència quotidiana durant els tres anys que hi va viure. Durant aquest temps no només va descriure l’exuberància i la bellesa d’aquella terra sinó que també va narrar amb detall com es relacionaven els nadius entre ells, sobretot centrant-se en les dones i en les llibertats i privacions que regnaven en aquelles latituds. Sens dubte, Aurora Bertrana va ser un referent cosmopolita i precursora d’una dona dinàmica i en acció, molt allunyada d’aquella clàssica imatge de la dona burgesa catalana. Noèlia Picazo
Neus Botellé
Calle Este-Oeste Trad.: Francisco Ramos Anagrama, 2017 pvp: 25.90 €
A les primeres pàgines d’aquest monumental dietari el narrador («em podeu dir David») es despulla sencer i s’afaita tot el cos amb la intenció de descobrir i eliminar paràsits, per, a continuació, constatar que ja no es reconeix davant del mirall un cop nu i rasurat. Podria ser la metàfora ideal d’aquest volum que recull els dos llibres que l’autor va pensar com a tals: el ja publicat –i premiat– L’aprenentatge de la soledat i El nen ferit, continuació lògica del primer, si bé inèdit fins ara, perquè Vilaseca va morir prematurament atropellat a Londres, on, com el narrador del llibre, estudiava i treballava. El relat comprèn uns vint anys i, lluny de tots els tòpics i provocacions gratuïtes amb què de vegades s’han tractat la pròpia sexualitat i els entorns homosexuals, aquí tot forma part d’un procés de recerca, destrucció (o constatació de la desfeta) i lenta reconstrucció de la pròpia identitat. Proust, Pla, Dalí, Gil de Biedma, són referents formals i literals d’un David autor i narrador que, enmig de complicades relacions amoroses, davallades als inferns, capbussades intel·lectuals i recerca acadèmica amb cert desarrelament respecte a Catalunya, reflexiona sobre escriure com a procés radical per descobrir el propi paisatge anímic i biogràfic.
Penny, junto a su hermana gemela Baby, son las únicas supervivientes de su familia al exterminio nazi de la Segunda Guerra Mundial. En una mansión llena de habitaciones vacías y con la única compañía adulta de Elsa, la cocinera de la casa, deben enfrentarse a un mundo que no comprenden. Marcada por el trágico destino de sus parientes, y narrada con la intensidad propia de la adolescencia, Penny nos ofrece unas profundas reflexiones acerca de una sociedad que no siente afín y de unos valores que no comparte. Presa de su condición de mujer con ansias de libertad, debe lidiar con el dolor y la injusticia por la pérdida, con la incertidumbre y el miedo a lo desconocido y con la impaciencia por descubrir su devenir, planteándose el sentido de creer en un dios al que no logra entender, y en unas normas sociales que no la benefician o, incluso, el propio sentido de la vida y la muerte. Lorenza Mazzetti nos ofrece unas páginas llenas de dolor, ira, y sobre todo, rabia, mucha rabia. Escrita desde la pasión adolescente que todos hemos sentido alguna vez, esta obra autobiográfica refleja una época pasada muy concreta, trayendo, a su vez, una gran cantidad de temas de actualidad. Ànnia Paredes
Daniel Parellada
Aurora Bertrana Paradisos oceànics / Paraísos oceánicos _Rata, 2017 pvp: 22 €
Els homes i els dies L’Altra, 2017 pvp: 25 €
Con rabia Trad.: Natalia Zarco Periférica, 2017 pvp: 19 €