Històries de sostenibilitat. Contes per a reflexionar sobre el desenvolupament sostenible dels nens

Coordinat per Norbert Artigas, Emília Bravo, Miquel Àngel Essomba i Maite Fillat

Històries de sostenibilitat.

Contes per a reflexionar sobre el desenvolupament sostenible dels nens i nenes de Sant Boi de Llobregat Autores i autors dels contes: Martina Alfaro

Ulisses Martínez

Cristina Álvarez

Izan Núñez

Lucía Amo

Kevin Núñez

Rony Barahona

Toni Ortega

Estela Carreras

Laura Pérez

Alba Dávila

Yerai Pérez

Iker Fernández

Noèlia Quirós

Erica Gálvez

Salaheddin Regdou

Vanessa García

Jana Rius

Lucía Hernández

Iván Rodríguez

Alberto Ibarra

Oriol Sala

Amadeu Lastra

Iván Sánchez

Ayman Lobah

Andrea Vázquez

Coordinació: Norbert Artigas, Emília Bravo, Miquel Àngel Essomba i Maite Fillat.

Disseny i maquetació: Anna Díaz.

Fotografies: Montserrat Baldomà.

Suport al disseny: Aniol Macau i Katia Pozos.

Suport a la coordinació: Pep Guardiola.

Iconografia: FreePik.com © 2016 Reservats tots els drets. Cap part d’aquesta publicació no pot ser reproduïda, emmagatzemada o transmesa per cap mitjà sense permís de l’editor.

Imprès per: Equip de Recerca en Diversitat i Inclusió en Societats Complexes de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Coordinat per Norbert Artigas, Emília Bravo, Miquel Àngel Essomba i Maite Fillat

Introducció....................................................3 01. L’aire del Joan.....................................5

03. El castoret de Miranius...........................29

a

Final escrit per la Lucía Amo

a

Final escrit per l’Alba Dávila

b

Final escrit pel Salaheddin Regdou

b

Final escrit per l’Iván Rodríguez

c

Final escrit per la Vanessa García

c

Final escrit per la Martina Alfaro

d

Final escrit pel Yerai Pérez

d

Final escrit per l’Ulisses Martínez

02. On és la cabana de la Joana?............17

04. La ciutat sense electricitat......................41

a

Final escrit per l’Alberto Ibarra

a

Final escrit per l’Amadeu Lastra

b

Final escrit per l’Ayman Lobah

b

Final escrit per l’Iván Sánchez

c

Final escrit per la Cristina Álvarez

c

Final escrit per la Jana Rius

d

Final escrit per l’Izan Núñez

d

Final escrit per la Lucía Hernández

1

05. L’illa de la brossa..............................53

2

06. L’avi d’en Jordi.................................67

a

Final escrit per l’Erica Gálvez

a

Final escrit per l’Andrea Vázquez

b

Final escrit per l’Estela Carreras

b

Final escrit per l’Iker Fernández

c

Final escrit pel Kevin Núñez

c

Final escrit per la Laura Pérez

d

Final escrit per l’Oriol Sala

d

Final escrit per la Noèlia Quirós

e

Final escrit pel Rony Barahona

e

Final escrit pel Toni Ortega

Aquest llibre és important, especial i original.

Important perquè ens parla d’un tema essencial per al nostre

plantegin, i que els grans els hem de donar veu, perquè tenen molt a dir i a fer a l’hora de treballar per un món que ja és seu.

món: la sostenibilitat. Avui ja ningú dubta que la forma com les

I original perquè no és un llibre qualsevol. Els textos comencen

persones ens relacionem amb el medi ambient natural no és

a partir d’una idea i unes il·lustracions d’un aprenent de mestre,

gens sostenible, i que si no canviem els nostres hàbits i

i acaben amb finals diversos i rics en matisos fets per vint-i-sis

comportaments actuals, podem fer un dany irreparable al

noies i nois de primària. Les imatges són fotografies preses per

planeta Terra, que és el mateix que fer un dany irreparable a la

una professional compromesa a partir del treball de plàstica

humanitat. Hem de treballar la sostenibilitat a l’escola, donant

que unes grans mestres han realitzat amb els autors i les

idees, fomentant actituds, creant projectes de millora del

autores. I el conjunt final ha estat possible gràcies a la

nostre entorn. I aquest llibre és un petit gran reflex de tot això.

generositat d’una dissenyadora i d’uns coordinadors que han cregut en el projecte i han ofert el seu temps i el seu saber

Especial perquè no ha estat fet per adults sinó per infants. Les

perquè arribéssim a les pàgines que tens al davant.

noies i els nois de sisè curs de l’escola Antoni Gaudí de Sant Boi de Llobregat han estat els protagonistes d’una aventura a l’inici

Eduardo Galeano té raó: molta gent petita en llocs petits fent

incerta, però que ha acabat meravellosament. Amb el seu

coses petites poden canviar el món. I amb aquest projecte i

esforç, el seu treball de grup i la seva creativitat, aquests

aquest llibre ho hem demostrat!

infants han demostrat que poden aconseguir els reptes que es

Sant Boi de Llobregat, juny 2016

3

En Joan és un noi com tu. Li agrada jugar amb els amics i passar-ho bé, o agafar la bicicleta i donar voltes pel barri fins que es fa fosc. De vegades, fins i tot, demana permís als seus pares per quedar-se al carrer una estona més i poder veure les estrelles abans d'anar a dormir.

En Joan és esportista i juga a futbol dos dies a la setmana.

Sempre ha jugat de davanter a l'equip de la ciutat i s'ho passa d’allò més bé amb els seus companys. Un dia, però, mentre jugava un partit va notar que no li entrava prou aire als pulmons i s'ofegava. Tot va ser un ensurt. Després de reposar una estona ja va poder respirar tranquil·lament una altra vegada. La mare d’en Joan va voler portar-lo al metge per saber a què es devia aquell episodi. Així doncs, l'endemà la mare i en Joan van anar al centre de salut.

7

-Bon dia doctor –va dir en Joan- L'altre dia, jugant a futbol, vaig notar que m’ofegava... Semblava com si no pogués inspirar prou aire!

-Mmmm... molt bé, farem algunes proves per veure què tens - va respondre el doctor.

Després de prendre-li el pols, fer-lo respirar diverses vegades i auscultar-li els pulmons, el metge va saber finalment de què es tractava.

-Joan, tens asma, una malaltia que fa difícil respirar i omplir els pulmons d'aire. El principal problema que tindràs per curar-te i respirar millor és que et trobes en un ambient amb un aire molt contaminat i brut, que no et va gens bé. Si vols continuar fent esport, el millor que pots fer és...

8

Per a llegir el final escrit per...

a

La Lucía Amo, vés a la pàgina 9

b

El Salaheddin Regdou, vés a la pàgina 11

c

La Vanessa García, vés a la pàgina 13

d

El Yerai Pérez, vés a la pàgina 15

a ...beure molta aigua o que el teu cos s’acostumi a l’asma.

L’aire de la ciutat està tan contaminat! Et podria dir que no corris tant però és clar, si és el teu esport preferit és millor que vagis a l’ajuntament a queixar-te.

La mare d’en Joan va deixar una nota a la secretària de l’alcalde. A la nota hi posava: Hola bon dia. Vull fer una queixa perquè el meu fill té asma i no pot respirar a la nostra ciutat. Deixo el meu telèfon per a que en parlem: 629 458 17.

A la tarda, l’alcalde va trucar a la mare i li va dir: -Hola bon dia sóc l’alcalde. Li truco per lo de l’asma del seu fill, què ha passat?

La mare li va respondre: -Doncs que el meu fill estava jugant a futbol i va notar que s’ofegava, m’ho va dir i vam

9

anar al metge i el doctor ens va dir que era asma i que anéssim a l’ajuntament a queixar-nos i ja està.

L’alcalde va dir: -Jo no puc fer-hi res.

La mare li va dir: -Com que no pots fer res? És millor arreglar-ho perquè alcalde avui sóc jo la que es queixa però demà serà un altre.

I l’alcalde va dir: -D’acord, doncs intentaré arreglar-ho.

I a la ciutat van començar a haver-hi canvis: més papereres, menys cotxes, més plaques solars... i així el Joan no s’ofegaria tant i contaminarien menys.

10

Lucía Amo

b ...beure molta aigua i hidratar-te molt bé. I en aquest moment has d’anar a viure a un altre poble menys contaminat, un poble com Vic, que és un poble molt net.

El Joan preocupat se’n va anar a l’escola i els va dir a tots: -Escolteu amics, amigues, famílies i tot el professorat: ahir vaig anar al metge i m’ha dit que he d’anar a viure a la muntanya, a un altre poble, perquè aquest aire està molt contaminat. Me’n vaig a viure amb la meva família a prop de Vic. M’ he d’acomiadar de vosaltres. Adéu amics meus, adéu!!

Van passar dies, mesos i anys i un dia, quan s’apropava l’aniversari d’en Joan, la mare li va dir: -Joan, fill meu, què vols pel teu aniversari?

11

En Joan va pensar i va raonar: -Vull anar al poble per veure

- Hem pensat en tu i utilitzem l’energia renovable -li van

els meus amics.

respondre els amics.

La mare va agafar el cotxe i van anar amb el Joan al seu

El Joan i la seva mare, molt feliços, van tornar a viure al

poble. Quan va arribar va trobar molts arbres verds,

mateix poble, on havien nascut i havien crescut.

contenidors nets i les fàbriques sense fum. La mare se’n va descuidar la màscara per evitar respirar l’aire del poble,

El Joan es va curar de la malaltia i el seu poble va ser el

però es va adonar que el seu fill respirava sense ofegar-se.

poble més net i no contaminat.

En Joan, molt content, va començar a saltar i a córrer fins

Anys més tard, el Joan i els seus amics van guanyar el premi

arribar al camp de futbol on els seus amics li tenien una

Nobel de reciclatge amb 1.000.000 d’euros per ajudar als

sorpresa preparada. En Joan, a l’entrar, va trobar una festa

pobres.

amb pastissos i regals i va dir molt sorprès: -El poble ha canviat molt, com ho heu fet?

12

Salaheddin Regdou

...anar a la l’ajuntament i demanar que posin cartells de que

c

han de contaminar menys o que no contaminin.

Com que l’ajuntament li va fer cas, al dia següent quan es va aixecar, en Joan es va trobar un munt de cartells on hi posava: NO A LA CONTAMINACIÓ.

En Joan li va dir a la mare: -Mare, mira quants cartells han posat de que no s’ha de contaminar!

- Si, és veritat. I si anem a l’ajuntament a donar-li les gràcies per posar aquests cartells? -li va preguntar la mare al Joan.

Van anar a l’ajuntament i li van donar les gràcies a l’alcaldessa.

Però la gent anava pel carrer i es preguntava perquè havien posat aquests cartells. Una senyora del poble va anar a l’alcaldessa: -Alcaldessa, per què estan tots aquets cartells al carrer si nosaltres reciclem molt?

La gent no estava d’acord que posessin aquests cartells perquè ells es pensaven que no contaminaven. I tota la gent del poble menys la família d’en Joan va anar a

13

queixar-se per a que traguessin aquells cartells. L’alcaldessa es

- Joan has tingut una bona idea, anem a explicar-li a

va posar en contacte un altre cop amb la mare d’en Joan.

l’alcaldessa.

-Tota la gent del poble m’està dient que tregui els cartells, que ells no contaminen.

-Bé doncs hi aniré jo a parlar amb la gent del poble, a veure si em fan cas -va dir.

A l’alcaldessa li va semblar una bona idea, però no sabia d’on treure els diners per posar les càmeres i va proposar fer fotos de les coses que es feien malament i desprès ensenyar-les. Es van posar en marxa i així ho van fer: feien fotos i les

La mare d’en Joan va anar a parlar amb la gent del poble i des

ensenyaven a la gent. Aquesta idea no va agradar tampoc a la

de l’Ajuntament, va dir amb un micròfon: -Escolteu gent del

gent.

poble, us vull dir perquè jo vull deixar posats aquets cartells, perquè el meu fill no pot respirar bé perquè l’aire està contaminat.

- Joan, marxarem a un altre lloc, el pare hi està d’acord, anirem al seu poble. Sabem que tu no vols marxar ni deixar les classes ni el teu equip de futbol. Segur que on anem serà millor i et

Tot i així, la gent del poble no ho va entendre i en Joan i la seva

prometem que tornarem alguns caps de setmana per veure els

mare Alba se’n van anar cap a casa. La mare va parlar amb el

teus amics -li va dir la mare.

Joan i li va dir que si la gent del poble no ho entenia i no ho

- D’acord vaig a fer las maletes.

acceptava havien d’anar a una altra ciutat.

- Però mare jo no vull anar a una altra ciutat -va dir el Joanmira, tinc una idea. I si gravem a la gent i així ells mateixos veuran com contaminen i potser comencen a reciclar?

14

I al dia següent, van anar cap al poble del seu pare i el Joan anava tornant tots el caps de setmana a l’Hospitalet.

Vanessa Garcia

d ...anar-te’n a una altra ciutat que estigui molt neta sense aire contaminat. Que no hi hagi res contaminat i que hi hagi més arbres i que al terrat de la casa hi hagi plaques solars i que els cotxes siguin elèctrics.

Un dia, en Joan va decidir que faria cas al metge i se n’anava d’aquella ciutat. Així que es va fer les maletes, tenia un gos, un periquito i un gat i se’ls va emportar tots amb el seu cotxe Toyota Prius.

Al cap d’una horeta de viatge va arribar a un poblet molt petit, però amb molta natura. Era a Andalusia, un poblet amb cent habitants. Van viure en una casa rústica de pedres. Era molt gran, tenia tres plantes i estava envoltada d’arbres.

15

El Joan es va adaptar ben aviat al poble, va tenir nous amics i va seguir jugant a futbol.

I al final, van acabar vivint en aquesta ciutat per tota la vida i l’asma se li va anar curant.

Yerai PĂŠrez

16

La Joana és una vaileta a qui li encanta caminar pel bosc.

Ha crescut en un petit poble de la muntanya més amagada de Catalunya, i és envoltat d’arbres quan se sent com a casa.

Un bon dia, el seu pare se la va endur d'excursió cap a una zona que la petita mai abans havia explorat. De cop i volta, el pare va fer aturar la Joana davant d'un arbre gegantí amb una cabana dalt de tot. Els dos s'hi van enfilar i, un cop a dalt, el seu pare li va explicar que aquesta cabana l'havia construïda l’avi Anton. Des d’aleshores, aquella cabana va ser el lloc preferit de la Joana per passar-hi hores i hores.

Quan la Joana va fer divuit anys, va haver de marxar del poble per estudiar una carrera universitària, i així ho va fer.

A la universitat va conèixer un noi molt bonic, en Jordi, del qual es va enamorar i amb qui va tenir dos fills. El temps va

19

va anar passant, i portava ja vint anys sense tornar al seu

Per a llegir el final escrit per...

poble fins que un dia va decidir portar-hi el seu marit i els

a

L’Alberto Ibarra, vés a la pàgina 21

dos fills que havien tingut. El primer que la Joana va voler

b

L’Ayman Lobah, vés a la pàgina 23

c

La Cristina Álvarez, vés a la pàgina 25

d

L’Izan Núñez, vés a la pàgina 27

ensenyar-los va ser la cabana que una vegada el seu avi va construir i el seu pare li va ensenyar.

Però quan va arribar al lloc assenyalat, la Joana es va dur una sorpresa enorme: allí on havia de ser la cabana, no hi va trobar res! Ni cabana, ni bosc!

-Com pot ser? – va dir la Joana –Per què només veig arbres i arbres tallats fins que se m'acaba la vista? ...

20

a ...La Joana va construir una màquina de plantar arbres. Era metàl·lica, rodona i lleugera.

Dos anys després, la Joana va aconseguir arreglar la cabana perfectament.

A Itàlia va arribar la notícia i un grup anomenat els Burlaos es van assabentar de que una noia havia creat una màquina de fer arbres instantàniament.

Algunes persones dels Burlaos van agafar un avió per anar a Catalunya, van buscar el poble i el van trobar.

I en poc temps van destrossar la cabana de la Joana.

La Joana es va entristir molt però sabia que tornaria a utilitzar la seva màquina i no pararia fins tornar a tenir la seva cabana.

Alberto Ibarra

21

b ...Va buscar la cabana i no la va trobar.

El seu fill i la seva filla van dir: –Tornem a casa dels avis, que ja es fa de nit.

Quan van arribar a casa i van obrir la porta es van quedar sorpresos perquè hi havia preparada una festa.

-Però què passa? És una festa? -van dir els fills.

La Joana va buscar als seus pares i els va trobar a fora, a la piscina, tots dos sols i va dir: -Què feu aquí, què passa? Si la festa està a dins.

Es van posar a plorar d’alegria i de tristesa: alegria de tornar-se a veure i de tristesa perquè ja no hi havia arbres.

La Joana va pensar: Hem de fer alguna cosa. I va dir per megafonia: -Anem tots a regar el bosc per a que tornin els

23

arbres i ens ajudarem els uns als altres a construir cabanes.

Al cap de dues hores van muntar una festa per a la Joana

Tothom va anar al bosc i van muntar les cabanes en els

que portava cinc anys casada i pels seus pares que

arbres a dalt de tot perquè ningú les destrossés.

portaven cinquanta anys casats.

Van passar dos mesos i les màquines van tornar per tallar

Al dia següent va dir la Joana –Me’n vaig que els meus fills

els arbres però van trobar una barrera amb molts guàrdies.

tenen col·legi, que hem passat tot l’estiu aquí!

Els guàrdies van sentir la moto serra i es va activar una alarma i tothom va sortir de les seves cases.

Van tornar a la seva ciutat que es diu Nova York i van viure tranquils i els seus pares, els avis, van viure tranquils al seu

Els fills de la Joana van dir –Què passa mare ? I la Joana va

poble.

contestar –No sé. Els guàrdies van dir que ja havia passat el perill i que els talladors d’arbres havien marxat.

24

Ayman Lobah

c ...La Joana va anar a buscar al seu pare a casa seva. Quan el va trobar li va preguntar: -Pare, per què ja no hi ha arbres ni la cabana?

El pare, trist, va contestar: -Uns llenyataires van tallar tots els arbres i jo no vaig poder-hi fer res.

La Joana tota trista va pensar i pensar i al final va tenir una idea però el seu pare era molt gran i estava malalt i els seus fills eren massa petits.

–Vaig a trucar als meus amics de la universitat que ara són YOUTUBERS –Va dir tota contenta–Rubius, Mangel, Auronplay, sóc la Joana de la universitat no sé si em reconeixeu, però necessito la vostra ajuda.

25

La Joana els va explicar tot el problema als seus amics i van

Quan van sortir les cases van anar a la ciutat, van buscar a

dir que sí.

gent que no tenia casa i van fer un poble. Però abans de cridar a la gent, la Joana es va fer una cabana.

Al dia següent el Rubius, el Mangel i l’Auronplay ja estaven a casa del pare de la Joana.

I així es va quedar allí amb el seu pare, el seu marit i els seus fills!

La Joana els va ensenyar unes bosses de llavors màgiques que quan les plantaves sortien arbres amb cabanes.

La Joana, el seu marit i els seus amics, van plantar les llavors.

26

Cristina Álvarez

d

...-Els va tallar l’ajuntament perquè volia fer una fàbrica, però al final no la van poder fer. Tothom va lluitar perquè no tallessin els arbres i no van deixar que fessin la fàbrica.

La Joana va replantar els arbres juntament amb els seus fills i totes les persones que havien lluitat.

Van passar uns anys i els seus fills van construir la cabana, la cabana era gran, tenia finestres, per baixar tenia una corda i unes escales per pujar, i els seus fills van jugar moltíssim a la cabana, igual que la Joana de petita.

Izan Núñez

27

Hi havia una vegada un castor que vivia en un embassament a prop del pantà de Miranius. Juntament amb els seus amics i família, era feliç construint la seva casa amb trossos de fusta que el corrent del riu feia arribar al pantà.

Un cop acabat l'estiu, l'aigua va començar a fer més i més pudor, i el color blau cristal·lí que sempre havia tingut, es va anar enfosquint fins arribar a prendre el to d’un marró fastigós.

Al castor i la seva família cada cop els costava més trobar aliment, ja que l'aigua bruta feia fugir els peixos, els insectes i tot tipus d'animals que abans havien conviscut amb ells a l’embassament. Va arribar un dia en que ja no podien menjar, i quasi bé no es podien banyar de la pudor que feia l'aigua. Així doncs, van decidir abandonar l’embassament, marxar de casa seva riu amunt, i veure si trobaven un lloc millor on poder continuar vivint tranquils.

31

Pujant i pujant contracorrent, van descobrir un gran tub que no parava d'escopir aigua marronosa a tota potència, i que es barrejava amb l'aigua cristal·lina que sempre havien conegut.

El castor, encuriosit, va deixar enrere la seva família per investigar i va seguir el tub a veure on el portava.

Després d'un dia i una nit de camí, va topar-se amb una gran fàbrica que tenia dues grans xemeneies. Les xemeneies no paraven de llençar fum podrit a l’aire sense parar. El castor s’hi va acostar amb prudència, i va anar descobrint molts i molts tubs que acabaven units en un de sol: ja ho havia trobat! Aquest gran tub era el que empudegava el riu.

El castor, trist i enfadat alhora, va començar a rumiar quina solució podria trobar per a recuperar el seu embassament d’aigua cristal·lina, i així recuperar casa seva, amb tots els peixos i els insectes que vivien amb ell i acabar amb aquella pudor insuportable. ...

32

Per a llegir el final escrit per...

a

L’Alba Dávila, vés a la pàgina 33

b

L’Iván Rodríguez, vés a la pàgina 35

c

La Martina Alfaro, vés a la pàgina 37

d

L’Ulisses Martínez, vés a la pàgina 39

a ...El castor va trucar a un noi per a que arreglés els conductes. El noi li va dir: -Si, demà pel matí, a les 9, vinc i t’ho arreglo.

Se’n va anar a dormir i quan ja era el matí, es va despertar per la pudor que era més forta perquè amb el sol els conductes s’escalfaven i feia molta més pudor.

Quan va arribar el noi que arreglava els conductes es va posar una màscara d’aquestes dels metges i li va dir al castor: -Hola sóc el noi que arregla els conductes.

-Oooooh gràcies a Déu! Si et plau, arregla’m aquest conducte que fa molta pudor -va dir el castor.

El va mirar i al cap d’una estona li va dir: -Això no es pot arreglar, ho sento.

33

El castor s’estava posant trist i al noi li va fer una mica de

Els súperherois eren súper grans de 20 m. d’alçada. El

pena i li va dir: -Mira com jo no puc arreglar-ho, pots trucar

castor es va quedar bocabadat mirant el que feien: en un

a aquest telèfon: 641881001. Aquest número és dels nois

segon van destruir els conductes i en un altre segon els van

súperherois.

arreglar perquè en van posar un altre de nou que no fallaria més perquè hi van posar unes pólvores màgics.

-Moltes gràcies -va dir el castor i va anar corrents a trucar als súperherois.

Van arreglar els conductes i el castor es va posar molt content i els va donar les gràcies.

-Hola sou els súperherois?

Els súperherois li van dir al castor que havien de fer alguna -Sí, som nosaltres, què volies?

cosa perquè això no tornès a passar i que la fàbrica no contaminés més i que s’havia d’encarregar de dir-ho als

-Que m’arregléssiu uns conductes per on surt una aigua de

humans.

color marró fastigós i fa molta pudor, que no puc viure així!

Alba Dávila

34

b

...Els castorets van agafar totes les branques que van poder, per fer un tap molt gran per a que no passés la contaminació i quan es van adonar de que la fàbrica estava a punt d’esclatar van derrapar uns súper herois i la van fer desaparèixer.

Aquests súper herois eren alts, eren 4, dos nens i dues nenes, els dos nens es deien Ulisses i Ivan i les dues nenes Alba i Martina.

Iván Rodriíuez

35

c ...Va avisar als altres castors i van anar a la fàbrica, pel camí van agafar troncs per dur a terme la idea del castoret.

Quan van arribar a la fàbrica amb tots els troncs que van reunir, van haver de passar per molts conductes i molts obstacles, va ser molt difícil. Van arribar al cor de la fàbrica i per fi el castoret va dir la seva idea. La seva idea era posar els troncs a tots els forats de la fàbrica.

Els castors emocionats van tapar tots els forats de la fàbrica i es va inflar i inflar com un globus fins que va explotar.

37

Però el castoret seguia trist perquè es va adonar que ara tot estava contaminat, tota la seva llar estava plena dels trossos de la màquina. Així que va pensar una altra idea, van esperar i esperar fins que va tenir una idea. La idea era (redoble de tambors): recollir els trossos de la màquina que estaven escampats.

Van recollir els trossos amb l’ajuda dels seus veïns i per fi la seva casa i el pantà van tornar a ser habitables.

Martina Alfaro

38

d

...Al mateix pantà, també hi vivien taurons que de vegades tenien molta gana. Aquests taurons eren negres com el carbó i amb puntets de color blancs. Els taurons feien gràcia per la cara que tenien, ells s’enfadaven molt ràpid, però els castors i ells eren amics. Els taurons es van menjar els tubs, però es van ennuegar i es van morir.

De cop i volta, va venir un noi que vivia en els arbres i ho veia tot i quan era de nit, el cargol l’avisava i va explotar la fàbrica i es va acabar la pudor insuportable.

Ulisses Martínez

39

Ve-t’ho aquí que en una ciutat, no tant llunyana com et penses, hi vivia una gent que no parava d’usar un munt d’aparells electrònics a la vegada. Tothom mirava la televisió, cuinava i tenia la nevera encesa tot el dia, els llums mai estaven apagats i qualsevol cosa que feien les persones demanava gastar electricitat.

De cop i volta, un dia a les 11:53 del matí, es va sentir un soroll estrepitós.

-PAM!!!!!!!

I l'electricitat de tota la ciutat es va apagar. Les televisions no funcionaven, no es podia cuinar, les neveres no refredaven i no hi havia llum per il·luminar els llocs foscos.

D’entrada, tothom va pensar que era una simple avaria, fins

43

que de cop i volta, per la megafonia d'emergència de la ciutat, es va sentir la veu de l'alcaldessa.

-Estimades ciutadanes, estimats ciutadans: durant molt de temps hem gastat moltíssima electricitat en aquesta ciutat, el cablejat no ho ha pogut suportar i al final s'ha cremat per sempre. Us he de donar una mala notícia: no tindrem electricitat fins d'aquí a molt i molt de temps. La primera persona que vingui a l'ajuntament amb una solució serà recompensada!

I de cop i volta en Jaume, el que ha viscut sempre a la cantonada del parc del centre, va tenir una idea fantàstica!

I era que...

44

Per a llegir el final escrit per...

a

L’Amadeu Lastra, vés a la pàgina 45

b

L’Iván Sánchez, vés a la pàgina 47

c

La Jana Rius, vés a la pàgina 49

d

La Lucía Hernández, vés a la pàgina 51

a ...posessin bicicletes a l’ Ajuntament i que tothom es desplacés amb bicicleta.

Que tot el que es movia amb energia elèctrica i ho podia fer una persona, ho fessin amb l’energia del cos humà: carregar coses, reparar coses...

Que tanquessin els llums més aviat...

-Molt bones idees Clàudia -va dir l’ alcaldessa- Com a premi, et regalarem una bicicleta.

La Clàudia li va donar les gràcies.

Al final, gràcies a les bicicletes i a les idees de la Clàudia van tornar a tenir electricitat a la ciutat.

Amadeu Lastra

45

b ...La Clàudia va avisar a uns quants ciutadans i a l’alcaldessa i va dir: -Jo sé on ens poden dir què ha passat.

Era un mes d’agost per la nit, els ciutadans van anar caminant i van veure un castell i la Clàudia va entrar la primera.

Tots van veure una figura estranya dins el castell i va resultar que era un fantasma i la Clàudia li va preguntar: -Per què ens hem quedat sense electricitat?

-Heu fet servir molta electricitat- va respondre el fantasmaperò us dono una altra oportunitat. Jo us carrego totes les coses una altra vegada, però amb una condició: que aprengueu a no gastar tanta electricitat i l’estalvieu.

47

-Ho farem! -van respondre la Clàudia i els ciutadans.

Els fantasmes es van posar uns cascos que carregaven d’electricitat les coses amb la ment, i els ciutadans van estar tan contents que al fantasma li van preparar una festa sorpresa al castell.

I des de llavors, els ciutadans van fer servir l’electricitat amb molta cura.

Iván Sánchez

48

c

...Riiiiiiingggggg!!!! -va sonar el despertador!

I la Clàudia va dir: -Era un somni? Si, era un somni!! Tot això de l’electricitat era mentida i no ha passat de debò!!

La Clàudia va anar corrents a veure la seva família i va dir: -Hola mare, pare i germana, quin fred que fa!

-Clàudia, pensa que és hivern, estem al mes de febrer.

Demà és el teu aniversari i faràs 12 anys, exactament el 27 de Febrer a les 11:30 del matí -va dir la mare.

49

-És veritat, i ho hem de celebrar.

-És clar -va dir el pare.

-Pare, mare us he de dir una cosa genial!! Sabeu què ahir a l’escola vam parlar de l’electricitat i va dir la professora que era molt important estalviar i que havíem de fer un treball sobre l’electricitat i em va tocar amb la Laia, la Carlota, el Dani, l’Èlia, l’Enric i l’Eric. I jo aquesta nit he somiat que el poble s’ havia quedat sense electricitat, em vaig quedar súper espantada i tenia molta por. Però veig que només ha estat un somni!!

Jana Rius

50

d ...Tot el poble hauria de fer servir la llum solar encara que això canviés els seus hàbits. I fer coses diferents a les que havien fet fins ara: ja no es dutxaran a casa ben calentets sinó al riu, el menjar es courà amb energia solar...

La Claudia va pensar que a lo millor podrien pujar a la muntanya amb el material necessari: cartró, vidre, alumini i cinta per poder agafar llum solar i escalfar tot per menjar.

La gent es preguntava perquè havia passat això i la Clàudia va dir: -Hem gastat molta electricitat, s’han escalfat molt els cables i aquestes són les conseqüències.

I van haver de viure així tot el poble durant 10 anys fins que van poder tenir un cable nou.

I desprès, és clar, l’alcaldessa va posar la condició que no utilitzessin tanta electricitat, només la necessària.

Lucía Hernández

51

Hi havia una vegada uns pirates que navegaven per la mar, odiaven les ciutats i la brutícia, i sempre solcaven els oceans amb el seu vaixell amunt i avall.

Un dia el cel es va ennegrir i, de cop i volta, va començar una tempesta com cap pirata havia vist mai. Després d'intentar controlar el vaixell, i veure que era impossible, els pirates es van tancar a l'interior de l'embarcació i van deixar portar-se per les onades violentes fins que el temporal amainés.

Van tardar dos dies sencers a poder escapar dels llampecs i la pluja, i quan es van despertar i van sortir a coberta, brillava el sol. El capità va ser el primer a obrir els ulls per veure el cel blau, però l'alegria d'haver superat la tempesta va desaparèixer de cop quan va veure on estava.

55

Els pirates havien quedat amarrats enmig d'una illa gegant d'escombraries que surava enmig del mar. Els corrents

Per a llegir el final escrit per...

a

L’Erica Gálvez, vés a la pàgina 57

b

L’Estela Carreras, vés a la pàgina 59

c

El Kevin Núñez, vés a la pàgina 61

pensar mil maneres per sortir-se’n d'aquell embolic, i

d

L’Oriol Sala, vés a la pàgina 63

finalment va dir...

e

El Rony Barahona, vés a la pàgina 65

marins havien portat el vaixell fins allà i semblava totalment impossible moure l'embarcació. El capità, enfurismat perquè el seu vaixell havia quedat atrapat enmig de tanta brutícia, va

56

a

...-Ja sé què faré!!

El capità va demanar ajuda als seus tripulants i va dir: -Agafeu troncs i totes les deixalles que trobeu i feu un vaixell per a cada dues persones.

Tots van començar a fer el que havia demanat el capità, van fer i fer barques i més barques i no van acabar fins las 5:00 de la tarda i feia molta calor.

Van acabar, van agafar tot el que necessitaven, van pujar al vaixell i van navegar i navegar, fins que van arribar a l’illa del reciclatge.

57

Quan hi van arribar, es van trobar que tot era molt diferent a l’illa de la brossa, tot estava molt net i molt bonic i van decidir que volien que totes les illes fossin així de netes i estiguessin així de bé.

Van agafar tota la brutícia que hi havia a l’illa de la brossa, la van posar dins el vaixell i la van portar a l’illa del reciclatge.

Al cap d’un dia, tot va desaparèixer i el capità i els tripulants es van quedar bocabadats. El capità va demanar als tripulant que l’ajudessin a buscar i recollir tota la brutícia per reciclar-la sempre.

I mai més va aparèixer cap illa de la brossa.

Erica Gálvez

58

b ...-Ja ho sé, agafarem la meva pols màgica per parlar amb els animals marins i els demanaré que ens ajudin a sortir d’aquest embolic i que desprès ens ajudin a netejar la mar.

Els peixos grocs tenen una boca molt gran per menjar tot el plàstic, els peixos blaus tenen les potes molt llargues per agafar el paper i els peixos marrons unes bosses gegants a la panxa per recollir tots els metalls.

El capità va parlar amb els animals una bona estona fins que van arribar a un acord, s’havien d’organitzar bé entre tots per aconseguir el que el capità els demanava. I els peixos tenien clara una cosa: que ells els ajudarien a sortir de l’illa de la brossa però els pirates haurien de comunicar per tot el món que havien de reciclar les deixalles.

I ho van aconseguir, van deixar la mar molt neta per molts i molts anys.

Estela Carreras

59

c ...-Podem fer una plataforma amb tota aquesta quantitat de brossa.

Van anar agafant tots els materials per fer la plataforma i es van preguntar: -Com podrem fer-la?

De cop i volta hi va haver un moviment i van sentir un soroll entremig de la brossa. Van pensar que era un robot pel soroll que feia, i efectivament, era un robot, un robot ple de brutĂ­cia, de color gris molt oxidat amb un cubell al cap i ple de cables.

Quan van veure el robot els pirates van dir: -Si,... tenim un robot però, no podem fer la plataforma perquè els materials pesen molt.

61

El robot en sentir les paraules dels pirates, es va posar a construir una plataforma ell tot sol.

Els pirates van posar la plataforma a sota del vaixell mentre el robot tot sol l’aguantava.

Gràcies a la plataforma feta de deixalles, el vaixell i els seus pirates van poder sortir de l’illa de la brossa.

Kevin Núñez

62

d ...-Tinc una idea: podem fer un robot amb la brossa i que aquest robot aspiri tota la brossa.

Van remenar la brossa per agafar el que necessitaven, fins que van construir el robot. El robot era gran, de color groc, ple de botons i mecanismes tecnològics i amb una aspiradora a la mà.

Van necessitar a mitja tripulació per treure el robot del vaixell i el van endollar a un endoll del vaixell. El robot no funcionava.

I un pirata va dir: -Jo sé arreglar-lo.

-No en tens ni idea, sempre estàs mentint –li va respondre un pirata més gran.

63

– És veritat, sóc un mentider, però puc arreglar el robot,

I quan el robot va acabar la seva feina, el cel es va tornar de

deixeu-me intentar-ho –va insistir el primer.

color blau com abans.

– D’acord, però com sigui mentida et castigarem i et tirarem per la borda -va acceptar el segon pirata.

Llavors el pirata jove ho va intentar i va fallar, però de sobte li va caure un cargol al cap i el robot es va posar a aspirar la brutícia de tota l’illa.

64

El capità va donar l’ordre, van agafar el vaixell i van sortir de l`illa a navegar mar enllà.

Tot va tornar a la normalitat i des de llavors no ha tornat a passar.

Oriol Sala

...-Pirates hem de buscar llaunes oxidades i cables per a

e

construir un robot 4G plus neteja brossa basurex.

Així va ser com els pirates en aquella calorosa tarda van decidir buscar eines i tots els materials possibles ja que en aquella illa s’hi podia trobar de tot.

Va arribar la nit i amb el robot saboner van fer relliscar el vaixell i els pirates ho van celebrar encenent un foc i es van posar a ballar al seu voltant.

De sobte, el capità va dir: -Demà netejarem tota aquesta brossa!

I així la brossa va desaparèixer per sempre i també els pirates perquè van tornar a navegar pels set mars i tots van tornar a la seva vida.

Des d’aquell dia els pirates van vigilar que no es formés mai més una altra illa de brossa.

Rony Barahona

65

En un món no molt llunyà, on el gel de l'Àrtic i l'Antàrtida ha anat fonent-se i el nivell de l'aigua ha anat pujant sense aturador, moltes i moltes ciutats del món han quedat cobertes per l’aigua.

Barcelona no se n’ha escapat. Allí hi viu en Jordi, un nen de deu anys que s'ha acostumat des de ben petit a moure’s per la ciutat amb llanxa. Tots els seus amics també es mouen amb barca, com la gran majoria de la gent que viu a aquesta alçada, perquè l'aigua ho cobreix tot. Les cases suren, ja no estan enganxades a terra com abans, i els edificis vells estan negats fins al segon pis d'alçada.

Un dia en Jordi xerrava amb els seus amics, i xerrant, xerrant, pensava si la seva ciutat sempre havia estat igual, si els barcelonins i les barcelonines sempre havien viscut

69

gairebé sota l’aigua. I com que ni ell ni els seus amics no podien resoldre la qüestió, va anar a preguntar a la persona

Per a llegir el final escrit per...

a

L’Andrea Vázquez, vés a la pàgina 71

b

L’Iker Fernández, vés a la pàgina 73

-Hola avi! Com estàs? Porto tot el dia fent-me una pregunta i

c

La Laura Pérez, vés a la pàgina 75

penso que tu em podries aclarir el dubte –va dir en Jordi.

d

La Noèlia Quirós, vés a la pàgina 77

-Digues bonic, què vols saber? –li va respondre l’avi, content

e

El Toni Ortega, vés a la pàgina 79

més sàvia que coneixia, el seu avi.

que el seu nét hagués pensat en ell.

-Com és que vivim sota l'aigua? He vist fotografies de Barcelona de fa molts anys, i la gent podia caminar pels carrers on avui hi passem amb llanxa! Què va passar? I sobretot, què hauria d'haver fet la gent que no va fer, per haver-se estalviat aquesta desgràcia?

I l'avi li va dir a en Jordi...

70

a ... -Sí, Jordi, segurament ens haguéssim pogut estalviar aquesta desgràcia. Els humans no hem cuidat el nostre planeta, els Pols es van desgelar i moltes ciutats van quedar inundades. Hauríem d’haver evitat l’escalfament global.

Però he vist a les notícies que al 2030 durant tot l’any serà hivern i es congelarà tota l’aigua i al final la gent anirà patinant i en els cotxes posaran esquís per anar pel “carrer”.

-Però si entra l’escalfor del sol es desfarà no? Com es farà perquè no entri la llum del sol? -Va preguntar en Jordi.

-Diuen que posaran una bombolla gegant que taparà tota Barcelona i no podrà entrar-hi la llum del sol -li va respondre l’avi. Abans hauríem d’haver estalviat l’aigua o no malgastar-la tant. D’aquesta manera conservarem l’aigua.

71

Va arribar el 2030 i tots els treballadors d’obres van instal·lar la bombolla gegant. Es va notar un gran fred. Tota la gent es va tapar molt posant-se les jaquetes, les bufandes i els guants… perquè ja estava fent molt de fred.

A les notícies van dir que la gent s’havia de quedar a casa per no congelar-se. Els humans tindríem aigua congelada, havíem passat de l’escalfament global a la congelació global.

Andrea Vázquez

72

b ...-Mira Jordi -li va dir l’avi- fa molts anys que la ciutat està inundada. Fa molts anys que els carrers són canals a Barcelona i ens hem de desplaçar amb barques.

-Però avi què va passar, abans hi havia carrers -va respondre en Jordi.

I l’avi va començar a explicar al seu nét tot el que havia passat: -Fa molts anys a l’Àrtic i l’Antàrtida hi havia uns pols molt grans plens de gel però un dia, el món es va escalfar moltíssim i va arribar als dos llocs la calor, i els pols es van fondre i es van convertir en aigua. L’aigua va arribar a totes les ciutats i Barcelona no es va escapar. Tota la ciutat es va inundar i els pisos que eren molt baixos es van inundar també.

L’alcalde de Barcelona va construir uns pous per ficar l’aigua. Van passar uns quants anys i fins avui. Tota la gent cada dia, havia de ficar l’aigua al pou i per ficar l’aigua al

73

pou es llençava amb uns cubells de fusta que hi havia en

Un dia la gent va deixar de contaminar tant i l’aigua va anar

aquella època. Per anar a ficar l’aigua dins el pou hi havien

baixant i baixant i ja no arribava als tercers pisos. La gent

d’anar amb barqueta de fusta.

van tornar a ficar l’aigua als pous de les ciutats per guardar-

Un dia, els pous es van omplir molt i es van haver de

la per si un dia s’acaba i així fins avui.

construir més pous per ficar l’aigua. La gent que vivia als

Però, encara han de passar anys per poder tornar a caminar

baixos, primers i segons pisos van morir ofegats per l’aigua.

pels carrers.

Per les notícies van dir que els pols es continuaven desfent i

-Hem de cuidar bé el nostre planeta, Jordi -va dir l’avi.

que ara l’aigua arribaria fins als tercers pisos a causa de l’escalfament global de la terra. La gent va seguir i seguir actuant de la mateixa manera i per culpa de les fàbriques, el petroli, etc. la terra es va escalfar més i més.

74

-És veritat avi!! -va dir en Jordi.

Iker Fernández

c ...-Jordi, no sempre han estat tots els barris inundats - va dir l’avi.

-Fa molts i molts anys, quan jo era petit, a tots els carrers hi havia molts nens i nenes jugant sempre, però un dia, un senyor es va fer l’amo de Barcelona, no li agradava que els nens juguessin al carrer i va dir als homes que treballaven amb ell que obrissin la presa que aguantava l’aigua per inundar els carrers de Barcelona i així els nens es dedicarien a estudiar i no a riure i a passar-s’ho bé. Quan això va passar, jo estava al carrer jugant amb els meus amics i ens va venir una onada enorme i tots vam marxar corrents, cadascú a casa seva.

-Al dia següent tot estava ple d’aigua, les cases flotaven i la gent es desplaçava amb barca...

75

-Jordi, aquesta és la historia de Barcelona, però encara no

contaminat tant fins i tot jo mateix, no estaríem així. Quan

he acabat ...la història continua.

tu vas néixer l’amo de Barcelona volia emportar-se a tots els nens de Barcelona i et vam haver d’amagar. Ell era l’amo

-Anaven passant els dies i jo tenia por de sortir al carrer i

de l’aigua i de la ciutat i estava content amb la gran

que se m’emportés una onada gegant però la mare em

contaminació que hi havia i volia que tots els nens i nenes

cantava una cançó que em tranquil·litzava i poc a poc se’m

acabessin treballant per a ell.

passava la por. Un dia, tocava escola i venia el nou amo de

Però Jordi, ara aviat vindrà el Pare Noel i encendrem l’arbre

Barcelona a fer-nos una xerrada que va ser molt avorrida.

i tot el poble li vol demanar ajuda per que això no passi.

Ens va dir que havíem de ser com ell i fer les coses com ell,

...

jo vaig pensar: mare meva si jo he de ser com ell de gran... uf, no m’agrada!! Però Jordi , et diré una altra cosa, això va poder passar perquè el gel de l’àrtic i l’antàrtic es va anar desfent i com que hi havia tanta aigua acumulada poc a poc tots els carrers es van anar inundant. Jordi escolta’m amb atenció, si quan jo era petit, la gent no hagués

76

Tots els nens i nenes de la ciutat inundada van esperar l’arribada del Pare Noel i quan ja era de nit, el Pare Noel sota el gran arbre va deixar una gran màquina de fabricar gel per a tota la gent de Barcelona.

Laura Pérez

d ...- Si, nét, ho vam fer molt malament. Les fàbriques, els cotxes, i les màquines van anar fent molta calor, la temperatura va pujar molt i el gel dels pols es va desfer. Barcelona es va omplir d’aigua i ara hem d’anar amb llanxes pel carrer.

L’avi va explicar a en Jordi: -El Pare Noel, que vivia al Pol Nord es va quedar sense casa i va haver de dir per la televisió que com es quedava sense casa, no podria repartir més regals. Jo em vaig posar molt trist quan era nen. Va ser una notícia terrible! El Pare Noel s’havia quedat sense casa perquè s’havia desfet el gel de l’Àrtic. Ell havia de viure enmig de la neu i el gel perquè estava acostumat a viure al Pol. -Des de llavors, Jordi, el Pare Noel no ha tornat mai més per Nadal -va dir l’avi.

Noèlia Quirós

77

e

...-La ciutat va ser inundada perquè el Pol Nord i el Pol Sud es van desfer, la gent podria haver-se estalviat aquesta desgràcia si no hagués contaminat tant.

L’avi li va explicar que una ombra que hi havia sota el mar els podria ajudar, també li va dir al Jordi que estava situada al centre de la ciutat.

En Jordi va anar al centre de la ciutat amb una llanxa, va agafar aire i es va llençar a l’aigua, va anar al fons i va trobar l’ombra.

I en Jordi li va dir a l’ombra: -Pots ajudar-me a deixar la ciutat com estava abans?

79

L’ombra li va respondre: -Si, però amb una condició: no embruteu la ciutat, ni la contamineu, recicleu, utilitzeu energia solar i energia cinètica.

En Jordi li va dir: -D’acord, ho farem.

L’ombra li va respondre: -Llavors t'ajudaré i tornareu a tenir la ciutat millor que abans.

El Jordi va demanar a tothom que havia de col·laborar per aconseguir que la ciutat no estigués inundada ni contaminada i cada dia estès més equilibrada pels seus habitants.

Toni Ortega

80