animal Son
T’has preguntat mai per què dormim?
Dormir és una activitat (o una inactivitat?) que ocupa gran part de la nostra vida. Si calculem que les persones dormim de mitjana unes vuit hores al dia, podríem dir que quan fem cinquanta anys, haurem dormit gairebé setze anys! És a dir, més d’una tercera part de la nostra vida.
Podem intuir que, si hi dediquem tant de temps, deu ser que té funcions realment importants. I certament és així. Dormir ens ajuda en tasques vitals com conservar l’energia, fixar la memòria, afavorir el bon funcionament del cervell i també de les defenses.
La manca de son és, de fet, una de les coses més desagradables que ens pot passar. A més de posar-nos de mal humor i causar-nos estrès, en casos perllongats pot provocar-nos malalties. Així, tenir cura de les hores de son és vital per estar saludables, poder aprendre i desenvolupar la nostra vida.
Què és el son?
La comunitat científica defineix el son com un estat d’immobilitat que pot revertir-se ràpidament quan despertem. Quan dormim, el cos pren una postura típica i triguem més a respondre als estímuls externs, per exemple, a un soroll inusual.
A mitges En grup Vertical A la llum del sol
Un hemisferi cerebral dorm mentre l’altre continua fent les seves funcions.
S’apleguen per protegir-se del fred i dels depredadors.
Dormen drets per mantenir la temperatura o fugir davant d’un perill.
Descansen de dia i estan actius de nit.
4
A més, el cervell adormit funciona de manera diferent que quan està despert, i va passant per cicles de son que es repeteixen durant la nit. És molt complex estudiar el son, i per això coneixem més profundament com dormim les persones que la resta de la naturalesa.
Però, com deuen dormir els altres animals? Dormim tots de la mateixa manera?
Per als animals salvatges, dormir no és una qüestió tan simple. La seva vida és plena d’incerteses i, de vegades, dormir pot ser arriscat. El clima, els depredadors, els cicles de vida, la disponibilitat d’aliment i els llocs que habiten han contribuït al desenvolupament d’una gran varietat de maneres de descansar.
A més, els cervells dels animals, els seus sistemes nerviosos i les seves formes de percebre el món són molt diversos. I, per tant, també ho són les seves maneres de funcionar i de dormir.
Com deuen dormir els animals que volen durant dies per travessar oceans i continents? O els que corren el risc de ser devorats si no estan a l’aguait? O els que dormen sota l’aigua i han de sortir a respirar a la superfície?
En aquest llibre entendrem el son com una manera de descansar tan variada com la naturalesa mateixa! Un son ple de suspens, sorpreses i rareses. Un son animal!
En condicions extremes, entren en un repòs perllongat per guardar energies.
Fan de les flors el seu refugi, font d’alimentació i lloc de descans.
Capolls, sorra i coralls són el refugi perfecte per a aquests animals aquàtics.
Preparen jaços càlids que els brinden protecció davant les amenaces.
5
Estacional Descans floral Sota l’aigua En un jaç
Fregata gran (Fregata minor)
Durant el vol sobre l’oceà Pacífic, que es perllonga més de deu dies seguits, la fregata ha d’estar molt atenta al que passa al seu voltant. Suspesa volant, pot dormir estones molt curtes i només amb la meitat del cervell. L’únic ull que té obert apunta cap a la seva destinació per tal de no perdre el rumb.
A mitges
Com t’ho faries si haguessis de dormir mentre travesses l’oceà volant?
La natura ha trobat algunes solucions per afrontar aquests reptes del son. Alguns animals poden dormir amb la meitat del cervell, és a dir, mentre un costat del cervell descansa, l’altre està actiu. D’aquesta manera, l’animal pot fer tasques com volar o sortir de l’aigua per respirar. Les dues meitats del cervell fan torns perquè cadascuna pugui rebre els beneficis del son. Fins i tot n’hi ha que poden mantenir un dels ulls oberts i així controlar els possibles perills. Aquesta mena de son s’anomena unihemisfèric i és comú en mamífers marins i aus.
7
Dofí mular (Tursiops truncatus)
Dorm dotze hores i és capaç de fer-ho amb la meitat del cervell mentre neda en grup sota el mar. De vegades pot deixar un ull obert per monitorar l’ambient i mantenir-se unit al grup. Així, mig adormit, mig despert, de tant en tant surt a respirar a la superfície.
8
Elènia crestablanca (Elaenia albiceps)
Aquesta au menuda és en realitat una esplèndida viatgera. Cada any travessa el continent sud-americà de nord a sud i de sud a nord a la recerca de temperatures càlides. Per descansar, tanca un ull i deixa l’altre obert, en estat d’alerta.
Os marí septentrional (Callorhinus ursinus)
Per dormir flota en la superfície amb el cap fora de l’aigua. Una de les aletes li funciona com a rem gràcies a l’activitat de la meitat del cervell que continua desperta. Així, l’os marí no s’enfonsa i manté l’escalfor corporal.
9
Llúdries marines (Enhydra lutris)
Dormen flotant en l’aigua freda de la costa del Pacífic nord. Per no separar-se, els membres d’una mateixa família s’agafen de la mà. Les cries acostumen a dormir sobre les mares i quan aquestes van a buscar menjar, les embolcallen amb algues extenses per evitar que se les endugui el corrent.
En grup
Alguna vegada has dormit amb els teus pares, amb les teves germanes o els teus germans?
Dormir en grup pot ser reconfortant quan tenim fred, por o estem tristos. Ens fa sentir segurs. Alguns animals dormen en grup per sentir escalfor o per defensar-se dels seus depredadors. Així, arraulits els uns amb els altres, se senten protegits i arrecerats. Uns descansen en caus sota terra, altres floten damunt l’aigua i altres fins i tot s’apleguen ben arraulits en una cova. És que, en grup, tot és possible!
11
