6
La casa
En un racó de l’univers en un planeta blavós en un continent allargassat en un país amb muntanyes serrades en una ciutat amb xemeneies en un carrer estret i llarg en una casa amb pati en un antic cobert davant de la finestra per on puc veure un racó de l’univers escric aquest poema.
Les flors
Les flors que tens davant comencen a pansir-se: el color s’esvaeix, el cos es vincla. Que poc que dura aquesta primavera que havia entrat a casa!
Però si hi poses unes noves flors, tornaran a ser generoses i et regalaran part del seu temps perquè segueixis omplint el teu de primavera.
La nevera
La nevera és l’alegria de trobar que encara queden macarrons d’aquest migdia.
I també és el desencís quan resulta que algú altre s’ha acabat tot el pastís.
La nevera és la sorpresa de trobar-hi un altre suc, un nou plat, una raresa…
I és també resignació quan hi trobes unes sobres per menjar tant sí com no.
10
La nevera és la il·lusió quan ben plena t’anuncia un futur prometedor.
La que et deixa desolat quan sols hi ha quatre rampoines, una cova que han buidat.
Una gran capseta blanca, com un ou; però aquesta s’obre i sobretot, ei, es tanca!
11
La butxaca
Com que aquesta rentadora ja n’ha vist de tots colors, mira bé cada butxaca amb un aire recelós.
El convidat
Avui en el meu pati
hi haurà més jugadors.
A la taula de la cuina
hi soparem plegats.
Al sofà del menjador
farem moixaines al gat.
Al mirall on em pentino
hi haurà un altre somriure.
I a la meva habitació
hi somiarem tots dos.
Per això demà,
tot i que marxis, serem més a prop.
