Hi havia una vegada un home que tenia un ruc.
Durant molts anys, l’animal havia carregat sacs al molí, però ara, vell i cansat, ja no tenia forces per a aquesta feina. I així va ser que l’home, per estalviar-se uns diners, va deixar de donar-li menjar. El burro, en veure’s el futur tan negre, va decidir fugir a Bremen per fer-se músic de carrer.
De camí es va trobar amb un vell gos caçador.
–Què et passa, amic? –va preguntar el ruc.
–Ai! –va dir el gos–, com que soc vell i ja no serveixo per anar de cacera, el meu amo gairebé em mata d’una pallissa. Per això m’he escapat, però ara no sé com guanyar-me el pa.
–Escolta –va dir el ruc–, jo vaig a Bremen per fer-me músic. Per què no vens amb mi? Jo tocaré el llaüt, i tu el bombo.
Al vell gos, la idea li va fer el pes, i van decidir fer camí junts.
