La Laura sempre explicava històries increïbles.
Parlava d’un tramvia on passaven coses extraordinàries.
Ningú se la creia, tret l’Omar que sovint estava callat i malenconiós.
–Trobo a faltar casa meva. –deia –Trobo a faltar el lloc on vaig néixer.
–Vols tornar a veure’l? –li va demanar un dia la Laura.
–I com? –va respondre ell amb els ulls com taronges.
–Aquesta tarda m’esperes a la parada del tramvia a les tres en punt.
Anirem plegats.
L’Omar va fer que sí amb el cap i a les tres en punt estava amb la Laura esperant el tramvia.
–Quan arribarà? –va demanar impacient
–Depèn... –va respondre ella, una mica incerta.
–De què? –va insistir ell.
–Del sol, crec.
Un raig li va tocar el front i just en aquell moment va aplegar trontollant un vell tramvia taronja.
L’Omar va provar de llegir-ne el número, però al seu lloc hi havia una flor.
ISBN: 978-84-10387-12-6
