Escola de la Dona Curs 2012/20013
Català III: Pronoms febles M. Dolors Vinyoles
LLIÇÓ 1 – Introducció als pronoms febles 1- Els pronoms febles donen agilitat al text, claredat i cohesió. Cohesionar un text vol dir aconseguir que les diferents parts estiguin ben travades, fer que les frases estiguin ben lligades. Els pronoms febles són un dels mecanismes que contribueixen a cohesionar els textos. La mateixa paraula pro-nom (etimològicament “en lloc del nom”) ja ens indica que pot substituir noms. Tanmateix, tindrem ocasió de veure que pot reemplaçar altres classes de paraules, com adjectius, adverbis, etc. Per altra banda, pot substituir tot un sintagma. Vegem-ne un exemple:
-Voldria parlar amb la cap de seguretat... La podrien avisar? Els pronoms no tenen un significat fix, sinó que aquest pot variar constantment prenent el significat de l’antecedent. Passa com els miralls, que reflecteixen una imatge o una altra segons què tenen al davant. 2- Pronoms forts i febles Els pronoms personals poden ser de dues menes: -
forts, si tenen vocal tònica: jo, mi, tu, ell, ella, nosaltres, vós, vostè febles, si tenen la vocal àtona: em, et, es...
Pronoms personals forts
1a persona 2a persona 3a persona
singular jo, mi tu, vós, vostè ell, ella, si
plural nosaltres vosaltres, vostès ells, ells, si
Pronoms que no substitueixen Hi ha verbs que porten el pronom incorporat, de tal manera que aquest no substitueix res, no té antecedent. Per exemple: haver-hi, veure-hi, sentir-hi, tocar-hi, anar-se’n, sortir-se’n... En canvi, a diferència del castellà, no són pronominals callar, caure, marxar. Haver-hi Veure-hi Sentir-hi Tocar-hi (pejoratiu)
Anar-se’n Sortir-se’n (tenir èxit)
Callar Caure Marxar
1