Issuu on Google+

Temari

Policia Científica Bàsica


Pàg. 

1.1 DECRET 243/2007, DE 6 DE NOVEMBRE, d'estructura del Departament d'Interior,  Relacions  Institucionals  i  Participació:  especial  referència  a  la  Comissaria  General  d'Investigació  Criminal,  les  seves  responsabilitats,  els  òrgans  en  els  quals  s'estructura i les seves funcions.  1.2 ACORD  GOV/166/2006,  DE  24  D'OCTUBRE,  pel  qual  s'aproven  el  Pla  de  carrera  professional  del  cos  de  mossos  d'esquadra  i  determinades  mesures  referides  a  la  relació de llocs de treball del cos de mossos d'esquadra. 

1.3 RESOLUCIÓ INT/1828/2004, de Generalitat‐mossos d'esquadra.  25    1.4 DECRET 230/2007, de 16 d'octubre, pel qual es crea el Comitè d'Ètica de la Policia  de Catalunya.                       

30 

Temari

 PUNT 1. NORMATIVA BÀSICA 

Oposicions

 


Pàg. 

2.1 LA POLICIA JUDICIAL A LA LLEI D'ENJUDICIAMENT CRIMINAL. 

38 

2.2  LA  POLICIA  JUDICIAL  A  LA  LLEI  ORGÀNICA  6/1985,  D'1  DE  JULIOL,  DEL  PODER  JUDICIAL. 

75 

2.3  La  policia  judicial  a  la  LLEI  10/1994,  d'11  de  juliol,  de  la  policia  de  la  Generalitat‐ mossos d'esquadra. La policia judicial a la LLEI ORGÀNICA 2/1986, de 13 de març, de  forces i cossos de seguretat. EL REIAL DECRET 769/1987, de 19 de juny, sobre regulació  de la policia judicial, modificat pel REIAL DECRET 54/2002, de 18 de gener. 

77 

2.4  ORDRE  IRP/435/2009,  de  2  d'octubre,  per  la  qual  es  regulen  els  fitxers  que  contenen dades de caràcter personal gestionats per la Secretaria de Seguretat i per la  Direcció  General  de  la  Policia  del  Departament  d'Interior,  Relacions  Institucionals  i  Participació: Annex II. 

94 

2.5 ORDRE IRP/372/2007, de 8 d'octubre, de creació del fitxer Sistema d'informació de  la policia de la Generalitat de perfils genètics de mostres biològiques relacionades amb  la investigació criminal (SIP IDENTICRIM).  2.6 INSTRUCCIÓ NÚM. 1/2008 sobre la direcció pel Ministeri Fiscal de les actuacions de  la policia judicial.  2.7. LLEI ORGÀNICA 10/2007, de 8 d’octubre, reguladora de la base de dades policials  sobre identificadors obtinguts a partir de l’ADN  2.8.  REIAL  DECRET  32/2009,  de  16  de  gener,  pel  qual  s'aprova  el  protocol  nacional  d'actuació medicoforense i de policia científica en successos amb víctimes múltiples.               

164  169  184  191 

Temari

 

Oposicions

PUNT 2. NORMATIVA REGULADORA 


Pàg. 

3.1.  LA PROVA AL PROCÉS PENAL: la prova de càrrec, prohibida i preconstituïda. Els  indicis i la prova indiciària.  3.2.  ELS TESTIMONIS. Els testimonis protegits. Els perits.  Llei orgànica 19/1994, de 23  de desembre, de protecció a testimonis i perits en causes criminals.       

211  217 

Temari

PUNT 3. EL PROCÈS PENAL 

Oposicions

 


Punt 1 : Normativa BĂ sica

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat

sap@sap.es


Article 161.  Comissaria General d'Investigació Criminal  161.1 Corresponen a la Comissaria General d'Investigació Criminal les responsabilitats següents,  sens  perjudici  de  les  expressament  assignades  a  la  Divisió  d'informació  i  les  ordinàriament  assignades  a  altres  unitats  de  la  policia  de  la  Generalitat‐mossos  d'esquadra  en  l'àmbit  de  la  investigació criminal:  a) La recollida, el tractament i l'anàlisi de la informació necessària per a la persecució de l'activitat  criminal a Catalunya.  b) La investigació i persecució de les activitats criminals, en els àmbits de la delinqüència ordinària,  especialitzada i organitzada.  c)  La  interlocució,  per  a  afers  de  caràcter  operatiu,  amb  altres  policies  o  organismes  tant  de  caràcter estatal com internacional en matèria d'investigació criminal.  d)  Les  relacions  de  caire  operatiu  amb  l'Audiència  Nacional  i  altres  organismes  judicials  i  fiscals  centrals.  e) La investigació dels delictes que, tot i estar ordinàriament assignats a altres unitats de la policia  de  la  Generalitat‐mossos  d'esquadra,  per  via  jeràrquica  o  des  de  la  pròpia  Comissaria  General  d'Investigació Criminal es valori que poden tenir una especial rellevància.  f) Les altres funcions que se li encomanin.  161.2 La Comissaria General d'Investigació Criminal s'estructura en els òrgans següents:  a) Divisió d'Investigació Criminal.  b) Divisió de Policia Científica.  c) Àrea Tècnica d'Investigació.  d) Àrea Central d'Anàlisi de la Criminalitat.  e) Àrea Central de Mitjans Tècnics i Suport Operatiu.  f) Oficina de Suport.        1

Temari

 

Oposicions

1.1.  DECRET  243/2007,  DE  6  DE  NOVEMBRE,  D'ESTRUCTURA  DEL  DEPARTAMENT  D'INTERIOR, RELACIONS INSTITUCIONALS I PARTICIPACIÓ.  


162.1 Correspon a la Divisió d'Investigació Criminal, en el marc de responsabilitats de la Comissaria  General d'Investigació Criminal, la funció d'investigació en els àmbits de la delinqüència ordinària,  especialitzada i organitzada.  162.2 De la Divisió d'Investigació Criminal en depenen:  a) L'Àrea Central d'Investigació‐Persones.  b) L'Àrea Central d'Investigació‐Patrimoni.  c) L'Àrea Central de Crim Organitzat. 

Oposicions

Article 162.  Divisió d'Investigació Criminal 

e) L'Oficina de Suport.  Article 163.  Àrea Central d'Investigació‐Persones  Correspon a l'Àrea Central d'Investigació‐Persones la investigació dels delictes que afecten la vida o  salut de les persones en l'àmbit de responsabilitat de la Comissaria General d'Investigació Criminal.  Article 164.  Àrea Central d'Investigació‐Patrimoni  Correspon  a  l'Àrea  Central  d'Investigació‐Patrimoni  la  investigació  dels  delictes  que  afecten  el  patrimoni  de  les  persones  en  l'àmbit  de  responsabilitat  de  la  Comissaria  General  d'Investigació  Criminal.  Article 165.  Àrea Central de Crim Organitzat  Correspon a l'Àrea Central de Crim Organitzat la persecució d'organitzacions criminals que operin a  Catalunya.  Article 166.  Àrees territorials d'investigació  166.1 Per a la seva implantació territorial, la Divisió d'Investigació Criminal es desconcentra en les  àrees territorials d'investigació. En cada Regió Policial s'ubicarà una àrea territorial d'investigació,  que abastarà el territori propi de la regió policial.  166.2 Les àrees territorials d'investigació desenvoluparan les seves funcions en els àmbits següents:  investigació, policia científica, anàlisi i mitjans tècnics.  166.3 Corresponen a les àrees territorials d'investigació les responsabilitats següents:  a) Exercir les relacions amb la prefectura de la regió policial amb la finalitat i l'objectiu de garantir  l'adequació i harmonització de l'activitat de l'Àrea als objectius i necessitats de la regió, 

2

Temari

d) Les àrees territorials d'Investigació. 


c)  L'establiment  de  directrius  tècniques  i  operatives  a  les  unitats  d'investigació  de  les  àrees  bàsiques policials,  d) L'anàlisi i l'avaluació de l'activitat criminal en l'àmbit territorial regional,  e) La investigació i, si s'escau, la inspecció en els casos que es determinin.  f) Les altres que se li encomanin.  Article 167.  Oficina de Suport 

Oposicions

b)  La  interlocució  i  representació  de  la  Comissaria  General  d'Investigació  Criminal  en  l'àmbit  territorial regional, 

Article 168.  Divisió de Policia Científica  168.1 Corresponen a la Divisió de Policia Científica les responsabilitat següents:  a) La investigació tècnica a través del desenvolupament de tasques especialitzades en el camp de la  criminalística i la identificació en l'àmbit corporatiu.  b) L'establiment de directrius tècniques en totes les matèries pròpies de la policia científica.  c) El suport a altres unitats de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra.  d) L'elaboració dels informes pericials i documentals que se li encarreguin.  e) Les altres que se li encomanin.  168.2 De la Divisió de Policia Científica en depenen:  a) L'Àrea Central d'Identificació.  b) L'Àrea Central de Criminalística.  c) L'Oficina de Suport.  Article 169.  Àrea Central d'Identificació  Corresponen a l'Àrea Central d'Identificació:  a)  La  realització  de  les  inspeccions  oculars  pròpies  de  l'àmbit  de  responsabilitat  de  la  Comissaria  General d'Investigació Criminal i aquelles que expressament se li encomanin. 

3

Temari

Corresponen a l'Oficina de Suport de la Divisió, amb rang d'unitat, les funcions previstes a l'article  136.10 d'aquest Decret. 


c) Les altres funcions que se li encomanin.  Article 170.  Àrea Central de Criminalística  Corresponen a l'Àrea Central de Criminalística:  a)  La  realització  d'inspeccions  oculars  tecnicopolicials,  estudis  i  informes  tècnics  i  pericials  en  relació  amb  balística,  traces  instrumentals  i  laboratoris  on  se  sintetitzin,  transformin  o  emmagatzemin substàncies estupefaents i psicotròpiques o que atemptin contra la salut. 

Oposicions

b)  El  manteniment  de  les  bases  de  dades  dactiloscòpiques  i  antropomètriques,  així  com  les  corresponents a la ressenya fotogràfica, registres de veu i qualsevol altra relacionada amb l'àmbit  propi d'aquesta Àrea i, quan s'escaigui, la identificació de persones. 

c)  L'anàlisi  química,  toxicològica,  biològica,  genètica  i,  en  general,  de  totes  aquelles  mostres  d'interès per a la investigació policial, i aquelles que suposen infracció administrativa.  d) El manteniment de les bases de dades en l'àmbit propi d'aquesta Àrea.  e) Les altres que se li encomanin.  Article 171.  Oficina de Suport  Corresponen a l'Oficina de Suport de la Divisió, amb rang d'unitat, les funcions previstes a l'article  136.10 d'aquest Decret.  Article 172.  Àrea Tècnica d'Investigació  Corresponen a l'Àrea Tècnica d'Investigació les responsabilitats següents:  a)  La  interlocució  i  representació  corporativa  de  la  policia  de  la  Generalitat‐mossos  d'esquadra  davant d'altres instàncies i organismes.  b) L'establiment de directrius tècniques en relació amb la funció investigadora.  c)  L'enllaç  operatiu  amb  altres  cossos  policials  en  matèria  d'investigació  de  delictes,  així  com  la  interlocució  operativa  amb  la  resta  d'organismes  públics  o  privats  en  relació  amb  les  funcions  pròpies de la Comissaria General.  d) La coordinació, com a instrument operatiu de la persona titular de la Comissaria General, de les  unitats que intervinguin en operacions i dispositius que siguin responsabilitat d'aquesta unitat.  e) La supervisió i avaluació dels processos de treball dels diferents serveis de la Comissaria General  sens perjudici de les funcions assignades a la Comissaria General de Planificació i Organització. 

4

Temari

b)  L'elaboració  d'estudis  i  informes  tècnics  i  pericials  en  relació  amb  documentoscòpia  i  grafoscòpia. 


f) L'anàlisi i l'avaluació de l'activitat operativa de la Comissaria General d'Investigació Criminal. 

Article 173.  Àrea Central d'Anàlisi de la Criminalitat  Corresponen a l'Àrea Central d'Anàlisi de la Criminalitat les següents responsabilitats:  a)  La  recollida,  el  tractament,  l'anàlisi  i  la  distribució  entre  la  policia  de  la  Generalitat‐mossos  d'esquadra  d'aquella  informació  de  caràcter  operatiu  i  estratègic  referida  a  l'activitat  criminal  a  Catalunya per al suport a l'activitat policial.  b)  La  detecció  d'aquelles  investigacions  que,  per  la  seva  rellevància,  extensió  territorial  o  especialitat  siguin  susceptibles  de  ser  assumides  per  les  unitats  centrals  o  territorials  de  la  Comissaria General.  c) El manteniment operatiu de la documentació policial.  d)  L'establiment  de  directrius  tècniques  en  totes  les  matèries  associades  al  tractament,  gestió  i  anàlisi de la informació operativa rellevant per a la funció d'investigació.  e) Les altres que se li encomanin.  Article 174.  Àrea Central de Mitjans Tècnics i Suport Operatiu  Correspon en l'àmbit de l'Àrea Central de Mitjans Tècnics i Suport Operatiu les funcions següents:  a) Les vigilàncies i seguiments en tasques d'informació i investigació.  b)  L'operativització  i  manteniment  dels  equips  tècnics  necessaris  per  al  suport  de  tasques  d'informació i investigació.  c) El suport a altres unitats en l'àmbit que li és propi.  d) L'establiment de directrius tècniques en totes les matèries pròpies d'aquest àmbit.  e) Les altres que se li encomanin.  Article 175. Oficina de Suport  Corresponen a l'Oficina de Suport de la Comissaria General, amb rang d'Àrea, les funcions previstes  a l'article 136.9 d'aquest Decret. 

5

Temari

h) Les altres que se li encomanin. 

Oposicions

g) La supervisió i el control en la utilització dels aplicatius corporatius en l'àmbit de la investigació. 


La  definició  de  les  responsabilitats  de  les  unitats  que  integren  aquesta  estructura  és  un  element  nuclear en la implicació i la corresponsabilització dels membres de l'organització policial i una peça  essencial en l'assoliment de resultats.  Per aquesta raó i amb la finalitat de combinar i harmonitzar les necessitats de l'organització i els  interessos  i  les  aspiracions  de  les  persones  que  hi  treballen,  la  Direcció  General  de  Seguretat  Ciutadana  i  l'Escola  de  Policia  de  Catalunya,  a  l'empara  del  que  estableix  l'article  29  de  la  Llei  10/1994, d'11 de juliol, van començar a treballar en l'elaboració del Pla de carrera professional del  cos de mossos d'esquadra, que ara presenta el Departament d'Interior a l'aprovació del Govern de  la Generalitat de Catalunya.   Aquest  Pla  s'ha  dissenyat  com  un  sistema  integrador  de  les  diferents  categories  professionals  i  especialitats  i  recull  les  seves  característiques  i  gradació,  com  també  les  competències  que  es  consideren apropiades per a l'exercici eficaç de cada especialitat, els requisits necessaris per poder  accedir  a  l'especialitat  i/o  consolidar‐la  i  les  condicions  de  provisió  dels  llocs  de  treball  i  de  permanència  en  aquests.  L'àmbit  subjectiu  del  Pla,  que  s'ha  de  reflectir  en  la  relació  de  llocs  de  treball,  el  formen  les  persones  funcionàries  pertanyents  a  les  escales  i  categories  en  què  s'estructura  jeràrquicament  el  cos  de  mossos  d'esquadra  segons  l'article  18.1  de  la  Llei  10/1994,  d'11 de juliol.   Així  mateix,  el  present  Pla  de  carrera  s'estableix  sense  detriment  que  l'Escola  de  Policia  de  Catalunya  continuï  promovent  aquells  acords  i  convenis  amb  les  administracions  i  institucions  docents  competents  per  tal  d'homologar  els  cursos  i  programes  de  formació  policial  amb  les  titulacions acadèmiques exigides per a l'accés a les diferents escales i categories.  Segon.  L'article  31  de  la  Llei  10/1994,  d'11  de  juliol,  de  la  policia  de  la  Generalitat‐mossos  d'esquadra,  estableix,  d'una  banda,  que  la  relació  de  llocs  de  treball, estructurada orgànicament,  inclou la totalitat dels previstos per al cos de mossos d'esquadra i, de l'altra, que per a cada lloc de  treball, la relació ha d'indicar, almenys, la denominació, el nivell, les característiques, els continguts  funcionals, les necessitats formatives, els complements que té assignats, la forma de provisió i, si  s'escau, la durada mínima o màxima que ha de tenir la provisió corresponent i els requisits exigibles  per a la mobilitat de les persones funcionàries provinents d'altres cossos policials.  Cal, en conseqüència, adaptar la relació de llocs de treball als termes previstos pel Pla de carrera  professional quant als itineraris, les famílies professionals i especialitats, les funcions, les categories  6

Oposicions

Primer.  L'1  de  febrer  de  2002  va  entrar  en  vigor  el  Decret  19/2002,  de  22  de  gener,  de  reestructuració  parcial  de  la  Direcció  General  de  Seguretat  Ciutadana.  Mitjançant  aquesta  disposició es dotava la unitat directiva del Departament d'Interior que té adscrit el cos de mossos  d'esquadra,  de  l'estructura  i  direcció  operativa  necessàries  per  a  assumir,  a  més  de  les  funcions  previstes per la Llei 10/1994, d'11 de juliol, de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra, les  tasques derivades del procés de desplegament territorial per substitució de les forces i els cossos  de seguretat de l'Estat, iniciat l'octubre de 1994 a la comarca d'Osona. 

Temari

1.2. GOV/166/2006,  DE  24  D'OCTUBRE,  PEL  QUAL  S'APROVEN  EL  PLA  DE  CARRERA  PROFESSIONAL  DEL  COS  DE  MOSSOS  D'ESQUADRA  I  DETERMINADES  MESURES  REFERIDES A LA RELACIÓ DE LLOCS DE TREBALL DEL COS DE MOSSOS D'ESQUADRA.  


El desenvolupament de les funcions assignades als llocs esmentats, adscrits a les unitats policials en  què s'estructura la Direcció General de Seguretat Ciutadana, d'acord amb el Decret 19/2002, de 22  de gener, requereix disposar de les competències professionals que els atribueix el Pla, associades  a la formació específica o als períodes de permanència establerts per la relació de llocs de treball.   Hi  ha  persones  funcionàries  que  han  ocupat  o  ocupen  aquests  llocs  de  treball  que,  si  bé  no  han  rebut la formació específica a què s'ha fet esment, han adquirit les competències professionals i els  coneixements  associats  a  aquesta  durant  el  temps  que  hi  han  estat  destinades.  Igualment,  hi  ha  persones  funcionàries  que  han  rebut  aquesta  formació  en  les  fases  de  capacitació  de  les  convocatòries  de  provisió  de  llocs  o  en  el  si  de  les  activitats  de  formació  continuada  desenvolupades per l'Escola de Policia de Catalunya o per altres entitats i institucions.   Aquesta  circumstància  fa  necessari  arbitrar  un  mecanisme  que  permeti  equiparar  la  situació  d'aquestes  persones  a  la  d'aquelles  que  sí  que  han  rebut  la  formació  impartida  per  l'Escola  de  Policia de Catalunya en els corresponents cursos d'especialització.   Atès l'informe del Consell de la Policia‐Mossos d'Esquadra;  Per tot això, a proposta de la consellera d'Interior, el Govern acorda:  .1  S'aprova  el  Pla  de  carrera  professional  del  cos  de  mossos  d'esquadra,  que  consta  a  l'annex  1  d'aquest Acord.  .2  Es  faculta  la  consellera  d'Interior  per  poder  procedir  a  modificacions  posteriors,  per  a  una  progressiva  adaptació  del  Pla  de  carrera  a  les  necessitats  organitzatives  canviants  derivades  del  desenvolupament  del  cos  de  mossos  d'esquadra  i  amb  informe  previ  del  Consell  de  la  Policia‐ Mossos  d'Esquadra,  de  l'apartat  2  de  l'annex  1  "Famílies  Professionals  i  Especialitats"  del  Pla  de  carrera professional del cos de mossos d'esquadra.   .3  S'encarrega a la Comissió Tècnica de la Funció Pública que modifiqui la relació de llocs de treball  del cos de mossos d'esquadra per tal d'adaptar‐la a les previsions del Pla de carrera professional del  cos de mossos d'esquadra.  .4  S'encarreguen a l'Escola de Policia de Catalunya i a la Direcció General de Seguretat Ciutadana  del  Departament  d'Interior,  en  l'àmbit  de  les  seves  competències  respectives,  la  preparació,  organització i realització dels processos d'homologació i convalidació a què fa referència l'annex 2  d'aquest Acord.    

7

Temari

Tercer.  El  desplegament  de  la  policia  de  la  Generalitat‐mossos  d'esquadra,  en  substitució  de  les  forces  i  els  cossos  de  seguretat  de  l'Estat,  comporta  haver  de  realitzar  les  convocatòries  per  a  adjudicar els llocs de treball de les especialitats incloses en el Pla que ara es proposa.  

Oposicions

i  els  requisits  d'accés  .amb  la  inclusió  de  la  formació  específica.  i  permanència  en  els  llocs  de  treball.  


Barcelona, 24 d'octubre de 2006  Ramon García‐Bragado i Acín  Secretari del Govern  Assignació  de  funcions  per  Resolució  PRE/3066/2006,  de  23  de  setembre  (DOGC  núm.  4726,  de  26.9.2006)  Annex 1  Pla de carrera professional del cos de mossos d'esquadra 

Oposicions

.5  Disposar que aquest Acord es publiqui al DOGC.  

El  Pla  de  carrera  professional  és  una  eina  de  gestió  dels  recursos  humans  dissenyada  segons  un  model  de  competències  i  articulada  com  un  conjunt  de  continguts  i  directrius  de  naturalesa  pluridisciplinar  .tècnica  i  formativa.  que  defineixen  els  itineraris  professionals  que  una  persona  membre  del  cos  de  mossos  d'esquadra  pot  arribar  a  planificar  i  recórrer  al  llarg  de  la  seva  vida  professional.  A partir de les funcions policials bàsiques, el Pla de carrera agrupa les especialitats derivades de les  funcions atribuïdes al cos de mossos d'esquadra per la Llei 10/1994, d'11 de juliol, en tres famílies  professionals: seguretat ciutadana, investigació i suport tècnic.  Definim  família  professional  com  l'àmbit  funcional  resultant  de  l'agrupació  coherent  de  funcions,  segons  la  naturalesa  d'aquestes.  Les  famílies  professionals  es  refereixen  a  àmbits  funcionals  i  especialitats i no s'han de confondre amb l'estructura organitzativa de la policia de la Generalitat‐ mossos d'esquadra.   Entenem com especialitat un conjunt de tasques de naturalesa homogènia que requereixen per a la  seva  correcta  execució,  atesa  la  dificultat  tècnica  que  comporten,  un  nivell  superior  d'habilitats  i  destreses  i,  en  ocasions,  un  perfil  competencial  determinat  en  aquelles  persones  que  les  han  d'executar.   En  cada  família  professional  s'ha  identificat  un  nucli  competencial  troncal,  a  partir  del  qual  es  desenvolupen  les  especialitats.  A  la  seva  vegada  les  especialitats  s'han  classificat  en  les  famílies  professionals  de  seguretat  ciutadana  i  investigació  en  tres  nivells  (del  2  al  4),  i  en  la  família  professional  de  suport  tècnic  en  dos  nivells  (2  i  3),  en  funció  dels  requeriments  tècnics  i  competencials exigits per a la seva execució a partir d'un primer nivell que es correspon amb les  funcions policials bàsiques.   El Pla de carrera configura possibles itineraris professionals, això és, ordena les condicions d'accés,  permanència i sortida de cadascuna de les especialitats i de les funcions policials que cal dominar  abans d'assolir el següent nivell funcional.  

8

Temari

1. Definicions i principis que informen el Pla de carrera professional: 


L'aplicació del Pla de carrera professional s'estendrà progressivament fins a les categories incloses  en l'escala intermèdia del Cos quan s'escaigui.  Resten  fora  de  l'àmbit  del  Pla  de  carrera  professional  els  llocs  de  treball  del  personal  facultatiu  i  tècnic del cos de Mossos d'Esquadra previstos per l'article 18.2 de la Llei 10/1994, d'11 de juliol, de  la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra.   2. Famílies professionals i especialitats:  Quan  s'ingressa  en  el  cos  de  mossos  d'esquadra,  el  lloc  de  treball  a  desenvolupar  serà,  ordinàriament, de funcions policials bàsiques, entenent aquestes com les que no tenen especialitat  (nivell  1).  Les  persones  funcionàries  romandran  en  aquests  llocs  de  treball  fins  que  obtinguin,  si  s'escau, un dels llocs de les especialitats que es descriuen a continuació.  Els  llocs  de  treball  de  les  especialitats  de  nivell  2,  3  i  4  tindran  associats  períodes  especials  de  permanència  mínima,  d'acord  amb  el  que  estableixi  la  relació  de  llocs  de  treball  i  als  efectes  previstos pel Reglament de provisió de llocs de treball del cos de mossos d'esquadra.  No  obstant  això,  transitòriament,  mentre  duri  el  procés  de  desplegament  de  la  policia  de  la  Generalitat‐mossos d'esquadra en substitució de les forces i els cossos de seguretat de l'Estat, els  períodes  especials  de  permanència  mínima  seran  d'un  any,  amb  independència  del  nivell  de  l'especialitat.   Durant el procés de desplegament, les convocatòries de provisió de llocs de treball d'especialitat  que  es  recullen  més  endavant  inclouran  com  a  mèrit  a  valorar  el  temps  que  hagin  romàs  les  persones funcionàries en els llocs de treball que depassi l'any de permanència mínima, d'acord amb  els  següents  criteris:  pels  llocs  de  treball  d'especialitat  de  nivell  3,  es  valorarà  el  temps  de  permanència  de  fins  a  dos  anys  en  llocs  de  treball  d'especialitat  de  nivell  2;  pels  llocs  de  treball  d'especialitat de nivell 4, es valorarà el temps de permanència de fins a tres anys en llocs de treball  d'especialitat de nivell 3.  El temps d'acompliment en el lloc de treball que depassi els temps de permanència assenyalats en  el  paràgraf  anterior,  podrà  ser  valorat  com  a  mèrit  d'experiència  professional,  d'acord  amb  el  previst  en  el  Reglament  de  provisió  de  llocs  de  treball  del  cos  de  Mossos  d'Esquadra,  i  el  que  estableixin les bases de les convocatòries.   El període especial de permanència mínima no serà d'aplicació als processos de promoció interna  amb canvi de categoria.  

9

Oposicions

La  formació  específica  requerida  per  a  l'accés  a  les  categories  i  els  llocs  de  treball  d'especialitat  haurà de correspondre a la inclosa en els cursos impartits, homologats o convalidats per l'Escola de  Policia de Catalunya.  

Temari

El  sistema  de  categories  i  titulacions  previstes  pels  articles  18.1  i  20  de  la  Llei  10/1994,  d'11  de  juliol,  s'engrana  en  el  sistema  que  es  descriu  a  continuació,  completant  verticalment  aquests  itineraris professionals. 


Especialitats de nivell 2:  Protecció de persones i béns.  Funcions: prevenció de delictes i neutralització d'incidents en l'àmbit de la seguretat ciutadana,  amb aplicació de tècniques policials de major especificitat i complexitat, així com la prevenció i  neutralització de les situacions de risc per a la seguretat de les persones i els béns en els casos de  grans concentracions de persones, catàstrofes, grans esdeveniments, protecció de personalitats i  protecció del medi ambient en supòsits de complexitat tècnica, gravetat i intensitat mitjana.  Requisits de participació: per a participar en les convocatòries de provisió de llocs de treball  d'aquesta especialitat caldrà acreditar una antiguitat mínima d'un any com a funcionari o  funcionària de carrera o bé estar ocupant de forma provisional un lloc de treball d'aquesta  especialitat.  Procés de selecció: El procés de provisió del lloc de treball incorporarà la superació de les proves  que determinin les convocatòries i del curs que prevegi l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya.  Competències: El manteniment físic i la formació permanent obligatòria i avaluable, de conformitat  amb el sistema d'acreditació de competències que s'estableixi, seran condicions necessàries per al  desenvolupament amb eficàcia de les funcions atribuïdes al lloc i, per tant, per a la permanència en  l'especialitat.  Temps de permanència mínima: Els llocs de treball d'aquesta especialitat tenen un temps de  permanència mínima d'un any.  Atenció a la ciutadania.  Funcions: atenció a les persones, ordinàriament en les dependències policials, en les activitats de  recollida de denúncies, tractament de les víctimes, informació i orientació, mediació i, en general,  aquelles que representin un contacte directe amb les persones que requereixen dels serveis  policials. El desenvolupament d'aquestes funcions es compartirà, en aquells casos i situacions on es  justifiqui operativament, amb la realització de funcions policials bàsiques.  Requisits de participació: per a participar en les convocatòries de provisió de llocs de treball  d'aquesta especialitat caldrà acreditar una antiguitat mínima d'un any com a funcionari o  funcionària de carrera o bé estar ocupant de forma provisional un lloc de treball d'aquesta  especialitat.  Procés de selecció: El procés de provisió del lloc de treball incorporarà la superació de les proves  que determinin les convocatòries i dels curs que prevegi l'Institut de Seguretat Pública de  Catalunya. 

10

Temari

Funcions: prevenció i neutralització de les situacions de risc per a les persones i béns. 

Oposicions

Família professional de Seguretat Ciutadana 


Especialitats de nivell 3:  Trànsit.  Funcions: prevenció i neutralització de les situacions de risc per a la seguretat de les persones i els  béns en les vies interurbanes i, si escau, en les urbanes.  Requisits de participació: per a participar en les convocatòries de provisió de llocs de treball  d'aquesta especialitat caldrà acreditar una antiguitat mínima d'un any com a funcionari o  funcionària de carrera o bé estar ocupant de forma provisional un lloc de treball d'aquesta  especialitat .  Procés de selecció: El procés de provisió del lloc de treball incorporarà la superació de les proves  que determinin les convocatòries i del curs que prevegi l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya.  Competències: La formació permanent obligatòria i avaluable, de conformitat amb el sistema  d'acreditació de competències que s'estableixi, serà una condició necessària per al  desenvolupament amb eficàcia de les funcions atribuïdes al lloc i, per tant, per a la permanència en  l'especialitat.  Temps de permanència mínima: Els llocs de treball d'aquesta especialitat tenen un temps de  permanència mínima d'un any.  Protecció especial.  Funcions: prevenció i neutralització de les situacions de risc específic greu per a la seguretat de les  persones.  Requisits de participació: per a participar en les convocatòries de provisió de llocs de treball  d'aquesta especialitat caldrà acreditar una antiguitat mínima d'un any com a funcionari o  funcionària de carrera o bé estar ocupant de forma provisional un lloc de treball d'aquesta  especialitat.  Procés de selecció: El procés de provisió del lloc de treball incorporarà la superació de les proves  que determinin les convocatòries i del curs que prevegi l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya.  Competències: El manteniment físic i la formació permanent obligatòria i avaluable, de conformitat  amb el sistema d'acreditació de competències que s'estableixi, seran condicions necessàries per al 

11

Oposicions

Temps de permanència mínima: Els llocs de treball d'aquesta especialitat tenen un temps de  permanència mínima d'un any. 

Temari

Competències: La formació permanent obligatòria i avaluable, de conformitat amb el sistema  d'acreditació de competències que s'estableixi, serà una condició necessària per al  desenvolupament amb eficàcia de les funcions atribuïdes al lloc i, per tant, per a la permanència en  l'especialitat. 


Ordre públic.  Funcions: prevenció i neutralització de les situacions de risc per a la seguretat de les persones i els  béns en els casos de grans concentracions de persones, catàstrofes, grans esdeveniments,  protecció de personalitats i protecció del medi ambient, mitjançant dispositius de seguretat i plans  especials de seguretat ciutadana en supòsits de complexitat tècnica, gravetat i intensitat alta.  Requisits de participació: per a participar en les convocatòries de provisió de llocs de treball  d'aquesta especialitat caldrà acreditar una antiguitat mínima d'un any com a funcionari o  funcionària de carrera o bé estar ocupant de forma provisional un lloc de treball d'aquesta  especialitat.  Procés de selecció: El procés de provisió del lloc de treball incorporarà la superació de les proves  que determinin les convocatòries i del curs que prevegi l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya.  Competències: El manteniment físic i la formació permanent obligatòria i avaluable, de conformitat  amb el sistema d'acreditació de competències que s'estableixi, seran condicions necessàries per al  desenvolupament amb eficàcia de les funcions atribuïdes al lloc i, per tant, per a la permanència en  l'especialitat.  Temps de permanència mínima: Els llocs de treball d'aquesta especialitat tenen un temps de  permanència mínima d'un any.  Guia caní.  Funcions: prevenció i neutralització de les situacions de risc per a la seguretat de les persones i els  béns en aquells casos en què es requereixin gossos ensinistrats per tal d'aconseguir la màxima  operativitat.  Requisits de participació: per a participar en les convocatòries de provisió de llocs de treball  d'aquesta especialitat caldrà acreditar una antiguitat mínima d'un any com a funcionari o  funcionària de carrera o bé estar ocupant de forma provisional un lloc de treball d'aquesta  especialitat.  Procés de selecció: El procés de provisió del lloc de treball incorporarà la superació de les proves  que determinin les convocatòries i del curs que prevegi l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya.  Competències: El manteniment físic i la formació permanent obligatòria i avaluable, de conformitat  amb el sistema d'acreditació de competències que s'estableixi, seran condicions necessàries per al  desenvolupament amb eficàcia de les funcions atribuïdes al lloc i, per tant, per a la permanència en  l'especialitat. 

12

Temari

Temps de permanència mínima: Els llocs de treball d'aquesta especialitat tenen un temps de  permanència mínima d'un any. 

Oposicions

desenvolupament amb eficàcia de les funcions atribuïdes al lloc i, per tant, per a la permanència en  l'especialitat. 


Funcions: Prevenció i neutralització de les situacions de risc per a la seguretat de les persones i els  béns en el medi muntanya. Recull i anàlisi d'informació, investigació, inspecció i esclariment dels  fets en accidents en el medi muntanya.  Requisits de participació: per a participar en les convocatòries de provisió de llocs de treball  d'aquesta especialitat caldrà acreditar una antiguitat mínima d'un any com a funcionari o  funcionària de carrera o bé estar ocupant de forma provisional un lloc de treball d'aquesta  especialitat.  Procés de selecció: El procés de provisió del lloc de treball incorporarà la superació de les proves  que determinin les convocatòries i del curs que prevegi l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya.  Competències: El manteniment físic i la formació permanent obligatòria i avaluable, de conformitat  amb el sistema d'acreditació de competències que s'estableixi, seran condicions necessàries per al  desenvolupament amb eficàcia de les funcions atribuïdes al lloc i, per tant, per a la permanència en  l'especialitat.  Temps de permanència mínima: Els llocs de treball d'aquesta especialitat tenen un temps de  permanència mínima d'un any.  Subsòl.  Funcions: prevenció i neutralització de les situacions de risc per a la seguretat de les persones i els  béns en el medi subsòl.  Requisits de participació: per a participar en les convocatòries de provisió de llocs de treball  d'aquesta especialitat caldrà acreditar una antiguitat mínima d'un any com a funcionari o  funcionària de carrera o bé estar ocupant de forma provisional un lloc de treball d'aquesta  especialitat.  Procés de selecció: El procés de provisió del lloc de treball incorporarà la superació de les proves  que determinin les convocatòries i del curs que prevegi l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya.  Competències: El manteniment físic i la formació permanent obligatòria i avaluable, de conformitat  amb el sistema d'acreditació de competències que s'estableixi, seran condicions necessàries per al  desenvolupament amb eficàcia de les funcions atribuïdes al lloc i, per tant, per a la permanència en  l'especialitat.  Temps de permanència mínima: Els llocs de treball d'aquesta especialitat tenen un temps de  permanència mínima d'un any.  Intervenció en medi aquàtic. 

13

Temari

Intervenció en muntanya. 

Oposicions

Temps de permanència mínima: Els llocs de treball d'aquesta especialitat tenen un temps de  permanència mínima d'un any. 


Procés de selecció: El procés de provisió del lloc de treball incorporarà la superació de les proves  que determinin les convocatòries i del curs que prevegi l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya.  Competències: El manteniment físic i la formació permanent obligatòria i avaluable, de conformitat  amb el sistema d'acreditació de competències que s'estableixi, seran condicions necessàries per al  desenvolupament amb eficàcia de les funcions atribuïdes al lloc i, per tant, per a la permanència en  l'especialitat.  Temps de permanència mínima: Els llocs de treball d'aquesta especialitat tenen un temps de  permanència mínima d'un any.  Especialitats de nivell 4:  Intervenció especial.  Funcions: prevenció i neutralització de les situacions de risc per a la seguretat de les persones i els  béns en casos d'alt risc o alta complexitat.  Requisits de participació: per a participar en les convocatòries de provisió de llocs de treball  d'aquesta especialitat caldrà acreditar una antiguitat mínima d'un any com a funcionari o  funcionària de carrera o bé estar ocupant de forma provisional un lloc de treball d'aquesta  especialitat.  Procés de selecció: El procés de provisió del lloc de treball incorporarà la superació de les proves  que determinin les convocatòries i del curs que prevegi l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya.  Competències: El manteniment físic i la formació permanent obligatòria i avaluable, de conformitat  amb el sistema d'acreditació de competències que s'estableixi, seran condicions necessàries per al  desenvolupament amb eficàcia de les funcions atribuïdes al lloc i, per tant, per a la permanència en  l'especialitat.  Temps de permanència mínima: Els llocs de treball d'aquesta especialitat tenen un temps de  permanència mínima d'un any.  Desactivació d'artefactes explosius‐NRBQ. 

14

Oposicions

Requisits de participació: per a participar en les convocatòries de provisió de llocs de treball  d'aquesta especialitat caldrà acreditar una antiguitat mínima d'un any com a funcionari o  funcionària de carrera o bé estar ocupant de forma provisional un lloc de treball d'aquesta  especialitat. 

Temari

Funcions: Prevenció i neutralització de les situacions de risc per a la seguretat de les persones i els  béns en el medi subaquàtic. Recull i anàlisi d'informació, investigació, inspecció i esclariment dels  fets en accidents en el medi aquàtic. 


Procés de selecció: El procés de provisió del lloc de treball incorporarà la superació de les proves  que determinin les convocatòries i del curs que prevegi l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya.  Competències: El manteniment físic i la formació permanent obligatòria i avaluable, de conformitat  amb el sistema d'acreditació de competències que s'estableixi, seran condicions necessàries per al  desenvolupament amb eficàcia de les funcions atribuïdes al lloc i, per tant, per a la permanència en  l'especialitat.  Temps de permanència mínima: Els llocs de treball d'aquesta especialitat tenen un temps de  permanència mínima d'un any. 

Família professional d'Investigació  Funcions: recull i tractament d'informació, investigació, inspecció i esclariment dels fets  susceptibles d'infracció penal o administrativa.  Especialitats de nivell 2:  Investigació bàsica.  Funcions: recull i tractament d'informació, investigació, inspecció i esclariment dels fets  susceptibles d'infracció penal o administrativa, en l'àmbit de la delinqüència ordinària de caràcter  menys complex.  Requisits de participació: per a participar en les convocatòries de provisió de llocs de treball  d'aquesta especialitat caldrà acreditar una antiguitat mínima d'un any com a funcionari o  funcionària de carrera o bé estar ocupant de forma provisional un lloc de treball d'aquesta  especialitat.  Procés de selecció: El procés de provisió del lloc de treball incorporarà la superació de les proves  que determinin les convocatòries i del curs que prevegi l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya.  Competències: La formació permanent obligatòria i avaluable, de conformitat amb el sistema  d'acreditació de competències que s'estableixi, serà una condició necessària per al 

15

Oposicions

Requisits de participació: per a participar en les convocatòries de provisió de llocs de treball  d'aquesta especialitat caldrà acreditar una antiguitat mínima d'un any com a funcionari o  funcionària de carrera o bé estar ocupant de forma provisional un lloc de treball d'aquesta  especialitat. 

Temari

Funcions: prevenció i neutralització de les situacions de risc per a la seguretat de les persones i els  béns quan es requereix la desactivació o neutralització de qualsevol artefacte explosiu o davant de  riscos de caràcter nuclear, radiològic, bacteriològic o químic (NRBQ). 


Policia científica bàsica.  Funcions: recull i tractament d'informació encaminats a donar recolzament tècnic a les  investigacions a través del desenvolupament de tasques especialitzades de mitjana complexitat en  el camp de la criminalística i la identificació.  Requisits de participació: per a participar en les convocatòries de provisió de llocs de treball  d'aquesta especialitat caldrà acreditar una antiguitat mínima d'un any com a funcionari o  funcionària de carrera o bé estar ocupant de forma provisional un lloc de treball d'aquesta  especialitat.  Procés de selecció: El procés de provisió del lloc de treball incorporarà la superació de les proves  que determinin les convocatòries i dels curs que prevegi l'Institut de Seguretat Pública de  Catalunya.  Competències: La formació permanent obligatòria i avaluable, de conformitat amb el sistema  d'acreditació de competències que s'estableixi, serà una condició necessària per al  desenvolupament amb eficàcia de les funcions atribuïdes al lloc i, per tant, per a la permanència en  l'especialitat.  Temps de permanència mínima: Els llocs de treball d'aquesta especialitat tenen un temps de  permanència mínima d'un any.    Especialitats de nivell 3:  Investigació avançada.  Funcions: recull i anàlisi d'informació, investigació, inspecció i esclariment dels fets susceptibles  d'infracció penal o administrativa en diferents àmbits, d'activitats criminals en l'àmbit de la  delinqüència ordinària més complexa i de la delinqüència organitzada o d'elevada complexitat, amb  finalitat econòmica.  Requisits de participació: per a participar en les convocatòries de provisió de llocs de treball  d'aquesta especialitat caldrà acreditar una antiguitat mínima d'un any com a funcionari o  funcionària de carrera o bé estar ocupant de forma provisional un lloc de treball d'aquesta  especialitat.  Procés de selecció: El procés de provisió del lloc de treball incorporarà la superació de les proves  que determinin les convocatòries i del curs que prevegi l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya. 

16

Temari

Temps de permanència mínima: Els llocs de treball d'aquesta especialitat tenen un temps de  permanència mínima d'un any. 

Oposicions

desenvolupament amb eficàcia de les funcions atribuïdes al lloc i, per tant, per a la permanència en  l'especialitat. 


Seguiments i vigilàncies.  Funcions: observació i recull d'informació que doni suport a la investigació en diferents àmbits  d'activitats criminals de caràcter organitzat o de complexitat elevada, amb finalitat econòmica i no  econòmica.  Requisits de participació: per a participar en les convocatòries de provisió de llocs de treball  d'aquesta especialitat caldrà acreditar una antiguitat mínima d'un any com a funcionari o  funcionària de carrera o bé estar ocupant de forma provisional un lloc de treball d'aquesta  especialitat.  Procés de selecció: El procés de provisió del lloc de treball incorporarà la superació de les proves  que determinin les convocatòries i del curs que prevegi l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya.  Competències: El manteniment físic i la formació permanent obligatòria i avaluable, de conformitat  amb el sistema d'acreditació de competències que s'estableixi, seran condicions necessàries per al  desenvolupament amb eficàcia de les funcions atribuïdes al lloc i, per tant, per a la permanència en  l'especialitat.  Temps de permanència mínima: Els llocs de treball d'aquesta especialitat tenen un temps de  permanència mínima d'un any.  Investigació interna.  Funcions: recull i anàlisi d'informació, investigació i esclariment dels fets susceptibles d'infracció  penal o contraris a l'ètica professional i que puguin comportar sanció disciplinària, que siguin  realitzats per personal funcionari de carrera o en pràctiques del cos de mossos d'esquadra.  Requisits de participació: per a participar en les convocatòries de provisió de llocs de treball  d'aquesta especialitat caldrà acreditar una antiguitat mínima d'un any com a funcionari o  funcionària de carrera o bé estar ocupant de forma provisional un lloc de treball d'aquesta  especialitat.  Procés de selecció: El procés de provisió del lloc de treball incorporarà la superació de les proves  que determinin les convocatòries i del curs que prevegi l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya.  Competències: La formació permanent obligatòria i avaluable, de conformitat amb el sistema  d'acreditació de competències que s'estableixi, serà una condició necessària per al 

17

Oposicions

Temps de permanència mínima: Els llocs de treball d'aquesta especialitat tenen un temps de  permanència mínima d'un any. 

Temari

Competències: La formació permanent obligatòria i avaluable, de conformitat amb el sistema  d'acreditació de competències que s'estableixi, serà una condició necessària per al  desenvolupament amb eficàcia de les funcions atribuïdes al lloc i, per tant, per a la permanència en  l'especialitat. 


Mitjans tècnics.  Funcions: Suport a la investigació amb l'aportació i utilització de dispositius electrònics i elements  tecnològics d'observació i recull d'informació en activitats criminals de caràcter organitzat o de  complexitat elevada, amb finalitat econòmica i no econòmica.  Requisits de participació: per a participar en les convocatòries de provisió de llocs de treball  d'aquesta especialitat caldrà acreditar una antiguitat mínima d'un any com a funcionari o  funcionària de carrera o bé estar ocupant de forma provisional un lloc de treball d'aquesta  especialitat.  Procés de selecció: El procés de provisió del lloc de treball incorporarà la superació de les proves  que determinin les convocatòries i del curs que prevegi l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya.  Competències: La formació permanent obligatòria i avaluable, de conformitat amb el sistema  d'acreditació de competències que s'estableixi, serà una condició necessària per al  desenvolupament amb eficàcia de les funcions atribuïdes al lloc i, per tant, per a la permanència en  l'especialitat.  Temps de permanència mínima: Els llocs de treball d'aquesta especialitat tenen un temps de  permanència mínima d'un any.  Informació.  Funcions: recull i anàlisi d'informació, investigació, inspecció i esclariment dels fets susceptibles  d'infracció penal en activitats antisocials o en l'àmbit de la delinqüència organitzada, amb finalitat  no econòmica.  Requisits de participació: per a participar en les convocatòries de provisió de llocs de treball  d'aquesta especialitat caldrà acreditar una antiguitat mínima d'un any com a funcionari o  funcionària de carrera o bé estar ocupant de forma provisional un lloc de treball d'aquesta  especialitat.  Procés de selecció: El procés de provisió del lloc de treball incorporarà la superació de les proves  que determinin les convocatòries i del curs que prevegi l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya.  Competències: La formació permanent obligatòria i avaluable, de conformitat amb el sistema  d'acreditació de competències que s'estableixi, serà una condició necessària per al  desenvolupament amb eficàcia de les funcions atribuïdes al lloc i, per tant, per a la permanència en  l'especialita. 

18

Temari

Temps de permanència mínima: Els llocs de treball d'aquesta especialitat tenen un temps de  permanència mínima d'un any. 

Oposicions

desenvolupament amb eficàcia de les funcions atribuïdes al lloc i, per tant, per a la permanència en  l'especialitat. 


Anàlisi.  Funcions: tractament i anàlisi d'informació de caràcter operatiu referida a il∙lícits complexos o a  organitzacions criminals, i suport tècnic especialitzat a unitats del cos de Mossos d'Esquadra en  diferents tipus delictius.  Finalitat econòmica i no econòmica.  Requisits de participació: per a participar en les convocatòries de provisió de llocs de treball  d'aquesta especialitat caldrà acreditar una antiguitat mínima d'un any com a funcionari o  funcionària de carrera o bé estar ocupant de forma provisional un lloc de treball d'aquesta  especialitat.  Procés de selecció: El procés de provisió del lloc de treball incorporarà la superació de les proves  que determinin les convocatòries i del curs que prevegi l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya.  Competències: La formació permanent obligatòria i avaluable, de conformitat amb el sistema  d'acreditació de competències que s'estableixi, serà una condició necessària per al  desenvolupament amb eficàcia de les funcions atribuïdes al lloc i, per tant, per a la permanència en  l'especialita.  Temps de permanència mínima: Els llocs de treball d'aquesta especialitat tenen un temps de  permanència mínima d'un any.  Policia científica avançada.  Funcions: recull i tractament d'informació encaminats a donar recolzament tècnic a les  investigacions a través del desenvolupament de tasques especialitzades d'alta complexitat en el  camp de la criminalística i la identificació.  Finalitat econòmica i no econòmica.  Requisits de participació: per a participar en les convocatòries de provisió de llocs de treball  d'aquesta especialitat caldrà acreditar una antiguitat mínima d'un any com a funcionari o  funcionària de carrera o bé estar ocupant de forma provisional un lloc de treball d'aquesta  especialitat.  Procés de selecció: El procés de provisió del lloc de treball incorporarà la superació de les proves  que determinin les convocatòries i del curs que prevegi l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya.  Competències: La formació permanent obligatòria i avaluable, de conformitat amb el sistema  d'acreditació de competències que s'estableixi, serà una condició necessària per al  desenvolupament amb eficàcia de les funcions atribuïdes al lloc i, per tant, per a la permanència en 

19

Temari

Oposicions

Temps de permanència mínima: Els llocs de treball d'aquesta especialitat tenen un temps de  permanència mínima d'un any. 


Funcions: suport a les unitats policials en la investigació d'il∙lícits i a la direcció en la presa de  decisions, la coordinació i col∙laboració amb els òrgans de la Direcció General de la Policia i la  recerca de la millora de l'eficiència en la consecució dels objectius de l'organització.  Especialitats de nivell 2:  Suport tècnic bàsic.  Funcions: suport bàsic a les unitats policials i a la direcció en la presa de decisions, la coordinació i  col∙laboració amb els òrgans de la Direcció General de la Policia i la recerca de la millora de  l'eficiència en la consecució dels objectius de l'organització.  Requisits de participació: per a participar en les convocatòries de provisió de llocs de treball  d'aquesta especialitat caldrà acreditar una antiguitat mínima d'un any com a funcionari o  funcionària de carrera o bé estar ocupant de forma provisional un lloc de treball d'aquesta  especialitat.  Procés de selecció: El procés de provisió del lloc de treball incorporarà la superació de les proves  que determinin les convocatòries i del curs que prevegi l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya.  Competències: La formació permanent obligatòria i avaluable, de conformitat amb el sistema  d'acreditació de competències que s'estableixi, serà una condició necessària per al  desenvolupament amb eficàcia de les funcions atribuïdes al lloc i, per tant, per a la permanència en  l'especialitat.  Temps de permanència mínima: Els llocs de treball d'aquesta especialitat tenen un temps de  permanència mínima d'un any.  Sala de comandament.  Funcions: gestió de recursos policials i altres funcions addicionals pròpies dels operadors de les  sales de comandament, mitjançant els aplicatius informàtics i els recursos tecnològics a l'abast.  Requisits de participació: per a participar en les convocatòries de provisió de llocs de treball  d'aquesta especialitat caldrà acreditar una antiguitat mínima d'un any com a funcionari o  funcionària de carrera o bé estar ocupant de forma provisional un lloc de treball d'aquesta  especialitat.  Procés de selecció: El procés de provisió del lloc de treball incorporarà la superació de les proves  que determinin les convocatòries i del curs que prevegi l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya. 

20

Temari

Família professional de Suport Tècnic 

Oposicions

l'especialitatTemps de permanència mínima: Els llocs de treball d'aquesta especialitat tenen un  temps de permanència mínima d'un any. 


Instrucció tecnicopolicial:  Funcions: planificació, execució i supervisió tècnica de les accions formatives relacionades amb les  tècniques operatives policials a fi de poder garantir l'adquisició i el manteniment de la qualificació  necessària per a la funció policial. Aquestes accions formatives comprenen, entre d'altres,  pràctiques de tir, procediments i tècniques d'actuació policial i implantació de noves tècniques i  estris per a l'actuació policial.  Requisits de participació: per a participar en les convocatòries de provisió de llocs de treball  d'aquesta especialitat caldrà acreditar una antiguitat mínima d'un any com a funcionari o  funcionària de carrera o bé estar ocupant de forma provisional un lloc de treball d'aquesta  especialitat.  Procés de selecció: El procés de provisió del lloc de treball incorporarà la superació de les proves  que determinin les convocatòries i del curs que prevegi l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya.  Competències: El manteniment de les condicions psicofísiques i la formació permanent obligatòria i  avaluable, de conformitat amb el sistema d'acreditació de competències que s'estableixi, seran  condicions necessàries per al desenvolupament amb eficàcia de les funcions atribuïdes al lloc i, per  tant, per a la permanència en l'especialitat.  Temps de permanència mínima: Els llocs de treball d'aquesta especialitat tenen un temps de  permanència mínima d'un any.  Especialitats de nivell 3:  Suport tècnic avançat.  Funcions: suport avançat a les unitats policials i a la direcció en la presa de decisions, la coordinació  i col∙laboració amb els òrgans de la Direcció General de la Policia i la recerca de la millora de  l'eficiència en la consecució dels objectius de l'organització.  Requisits de participació: per a participar en les convocatòries de provisió de llocs de treball  d'aquesta especialitat caldrà acreditar una antiguitat mínima d'un any com a funcionari o  funcionària de carrera o bé estar ocupant de forma provisional un lloc de treball d'aquesta  especialitat. 

21

Oposicions

Temps de permanència mínima: Els llocs de treball d'aquesta especialitat tenen un temps de  permanència mínima d'un any. 

Temari

Competències: La formació permanent obligatòria i avaluable, de conformitat amb el sistema  d'acreditació de competències que s'estableixi, serà una condició necessària per al  desenvolupament amb eficàcia de les funcions atribuïdes al lloc i, per tant, per a la permanència en  l'especialitat. 


Temps de permanència mínima: Els llocs de treball d'aquesta especialitat tenen un temps de  permanència mínima d'un any.        3. Compliment de les funcions atribuïdes a la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra:  El  desenvolupament  per  les  persones  funcionàries  del  cos  de  mossos  d'esquadra  de  les  funcions  corresponents a les especialitats que agrupa cada família professional s'entén sens perjudici del de  les funcions bàsiques o sense especialitat i les altres que els puguin ser encomanades, d'acord amb  el que disposen la Llei 10/1994, d'11 de juliol, de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra, el  Decret  19/2002,  de  22  de  gener,  de  reestructuració  parcial  de  la  Direcció  General  de  Seguretat  Ciutadana, pel que fa a la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra, i la resta de l'ordenament  jurídic quant a les funcions atribuïdes a les forces i els cossos de seguretat.   Annex 2  Homologació i convalidació de l'experiència professional per a l'adquisició de la formació específica  Primer. Homologació  De  manera  excepcional,  i  per  una  sola  vegada,  les  persones  funcionàries  del  cos  de  mossos  d'esquadra que no disposin en la data d'aquest Acord de la formació específica corresponent al seu  lloc de treball prevista a la Relació de llocs de treball de mossos d'esquadra que:  Ocupin de manera definitiva, en la data d'aquest Acord, un lloc de treball d'especialitat de nivell 2,  3 o 4, o bé,  Hagin ocupat ininterrompudament durant dotze mesos, de manera definitiva o provisional, un lloc  de treball d'especialitat de nivell 2, 3 o 4, sempre que l'estiguessin ocupant en data 1 de febrer de  2002, data en què va entrar en vigor el Decret 19/2002, de 22 de gener, de reestructuració parcial  de la Direcció General de Seguretat Ciutadana, o bé,  Hagin ocupat ininterrompudament durant dotze mesos, entre l'1 de febrer de 2002 i l'1 de febrer  de 2005, de manera definitiva o provisional, un lloc de treball d'especialitat de nivell 2, 3 o 4, 

22

Temari

Competències: La formació permanent obligatòria i avaluable, de conformitat amb el sistema  d'acreditació de competències que s'estableixi, serà una condició necessària per al  desenvolupament amb eficàcia de les funcions atribuïdes al lloc i, per tant, per a la permanència en  l'especialitat. 

Oposicions

Procés de selecció: El procés de provisió del lloc de treball incorporarà la superació de les proves  que determinin les convocatòries i del curs que prevegi l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya. 


La superació, en el seu cas, d'aquesta prova comportarà l'homologació amb la formació específica  prevista a la Relació de llocs de treball.   Segon. Convalidació 

Temari

D'acord amb els criteris fixats per l'Escola de Policia de Catalunya, aquesta convalidarà, als efectes  de  la  formació  específica  corresponent,  i  a  petició  de  les  persones  interessades,  els  cursos  relacionats amb les especialitats incloses en el Pla de carrera professional que aquestes hagin rebut  amb  anterioritat  a  l'1  de  gener  de  2005,  impartits  per  la  mateixa  Escola,  la  Direcció  General  de  Seguretat Ciutadana, les universitats o altres institucions similars.  

Oposicions

Podran participar en una prova avaluadora dels coneixements i les competències professionals, que  organitzarà  l'Escola  de  Policia  de  Catalunya,  amb  la  col∙laboració  de  la  Direcció  General  de  Seguretat Ciutadana, consistent en la resolució d'un cas pràctic referit a les funcions assignades al  lloc de treball d'especialitat.  

23


NIVELL 3 TRÀNSIT

NIVELL 4

PROTECCIÓ ESPECIAL

PROTECCIÓ DE PERSONES I BÉNS

GUIA CANÍ INTERVENCIÓ ESPECIAL INTERVENCIÓ EN MUNTANYA

SUBSÒL

ATENCIÓ A LA CIUTADANIA

INTERVENCIÓ MEDI AQUÀTIC DESACTIVACIÓ D’ARTEFACTES EXPLOSIUS

INVESTIGACIÓ AVANÇADA SEGUIMENTS I VIGILÀNCIES INVESTIGACIÓ INTERNA

MITJANS TÈCNICS

INFORMACIÓ

POLICIA CIENTÍFICA BÀSICA

ANÀLISI

POLICIA CIENTÍFICA AVANÇADA SUPORT TÈCNIC AVANÇAT SUPORT TÈCNIC BÀSIC SALA DE COMANDAMENT INSTRUCCIÓ TECNICOPOLICIAL

(10.130.101)

Disposicions

215 24

Temari

INVESTIGACIÓ BÀSICA

INVESTIGACIÓ

FUNCIONS POLICIALS BÀSIQUES

ORDRE PÚBLIC

Oposicions

NIVELL 2

SUPORT TÈCNIC

NIVELL 1

Núm. 5649 – 14.6.2010

SEGURETAT CIUTADANA

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

45636


El  Comitè  de  Ministres  del  Consell  d'Europa,  en  data  19  de  setembre  de  2001,  va  adoptar  la  Recomanació REC(2001)10 als Estats membres sobre el Codi Europeu d'Ètica de la Policia, la qual  constitueix  el  primer  instrument  supraestatal  en  matèria  de  seguretat  emanat  d'una  institució  europea,  en  un  marc  àmpliament  extens,  integrat  per  quaranta‐cinc  països  membres,  i  amb  un  caràcter  pioner  en  el  camí  a  seguir  en  el  procés  de  transnacionalització  europeu,  tot  tenint  en  compte  com  a  importants  precedents  la  Resolució  690(1979)  relativa  a  la  declaració  sobre  la  policia,  aprovada  per  l'Assemblea  Parlamentària  del  Consell  d'Europa  el  8  de  maig  de  1979  i  la  Resolució  34/169,  de  17  de  desembre  de  1979,  per  la  qual  l'Assemblea  General  de  les  Nacions  Unides aprovà el Codi de conducta per a funcionaris encarregats de fer complir la llei.  Aquest Codi és el fruit de l’interès demostrat reiteradament des de fa anys pel Consell d'Europa en  matèries relatives a la seguretat i a la policia i, en particular, a la seva relació amb els drets humans  i la protecció dels principis fonamentals inherents a les democràcies pluralistes.  Les  forces  i  cossos  de  seguretat,  d'acord  amb  l'article  104  de  la  Constitució,  tenen  per  missió  protegir  el  lliure  exercici  dels  drets  i  de  les  llibertats  i  garantir  la  seguretat  ciutadana.  La  Llei  orgànica 2/1986, de 14 de març, reguladora de les forces i cossos de seguretat, de conformitat amb  el que preveu l'article 104 de la Constitució, en el seu preàmbul, apartat II, estableix específicament  que,  per  sobre  de  qualsevol  altra  finalitat,  la  Llei  pretén  ser  l'inici  d'una  nova  etapa  en  la  que  destaqui la consideració de la Policia com un servei públic adreçat a la protecció de la comunitat,  mitjançant la defensa de l'ordenament democràtic.  La Llei 10/1994, d'11 de juliol, de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra, recull els principis  bàsics  d'actuació  dels  membres  de  les  forces  i  cossos  de  seguretat  concretats  a  la  Llei  orgànica  2/1986, de 14 de març, la qual estableix l'aplicació directa d'aquests principis a la policia autònoma  de Catalunya en la seva disposició final segona en què tracta de principis referents a l'actuació de la  policia  en  relació  amb  l'adequació  a  l'ordenament  jurídic,  a  les  relacions  amb  la  comunitat,  al  tractament dels detinguts, a la dedicació i al secret professionals i a la responsabilitat.  Entre els principis d'aplicació al cos de mossos d'esquadra que recull l'article 11 de la Llei 10/1994,  d'11 de juliol, s'estableix que els membres d'aquest cos, en llurs actuacions, s'han d'ajustar al codi  de  conducta  següent  (apartat  1.2):  actuació  en  el  compliment  de  llurs  funcions  amb  absoluta  neutralitat  política  i  imparcialitat  i  sense  fer  cap  discriminació,  actuació  amb  integritat  i  dignitat  oposant‐se  a  qualsevol  acte  de  corrupció,  actuació  professional  d'acord  amb  els  principis  de  jerarquia  i  subordinació,  i  col∙laboració  i  auxili  amb  l'Administració  de  Justícia  en  els  termes  establerts per la llei.  El sistema general de seguretat pública de Catalunya, l'ordenació del qual s'estableix a la Llei del  Parlament  de  Catalunya  4/2003,  de  7  d'abril,  s'inspira,  d'acord  amb  l'article  2,  en els  principis  de  prevenció dels riscs i de les amenaces, adequació del servei públic a la demanda social, proximitat 

25

Oposicions

 

Temari

1.3.  RESOLUCIÓ    INT/1828/2004,  DE  14  DE  JUNY,  PER  LA  QUAL  S'APROVA  LA  INSTRUCCIÓ PER A LA INCORPORACIÓ I APLICACIÓ DEL CODI EUROPEU D'ÈTICA DE  LA POLICIA EN RELACIÓ AMB L'ACTUACIÓ I LA INTERVENCIÓ DE LA POLICIA DE LA  GENERALITAT‐MOSSOS D'ESQUADRA. 


Resolc:  Aprovar  la  Instrucció  per  a  la  incorporació  i  aplicació  del  Codi  Europeu  d'Ètica  de  la  Policia  en  relació  amb  l'actuació  i  la  intervenció  de  la  policia  de  la  Generalitat‐mossos  d'esquadra,  que  s'adjunta en annex.  Barcelona, 14 de juny de 2004  Montserrat Tura i Camafreita  Consellera d'Interior  Annex  Instrucció  per  a  la  incorporació  i  aplicació  del  Codi  Europeu  d'Ètica  de  la  Policia  en  relació  amb  l'actuació i la intervenció de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra  1. Objecte i àmbit d'aplicació  Aquesta Instrucció té com a objecte i finalitat la incorporació i aplicació del Codi Europeu d'Ètica de  la Policia adoptat per la Recomanació REC (2001) 10 del Comitè de Ministres del Consell d'Europa  en  relació  amb  la  intervenció  de  la  policia  de  la  Generalitat‐mossos  d'esquadra,  per  tal  que  els  membres del cos de mossos d'esquadra procurin adequar‐se en llur actuació i en el compliment de  llurs funcions als principis, bases i criteris establerts en el citat codi ètic, d'acord amb les funcions  que els atribueix l'ordenament jurídic.  2. Organització de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra 

26

Oposicions

Per  tot  el  que  s'exposat,  de  conformitat  amb  la  Recomanació  REC  (2001)  10  del  Comitè  de  Ministres del Consell d'Europa i per tal que la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra adopti,  en la seva actuació i pràctiques internes i com a codi de conducta policial, els principis recollits en el  Codi  Europeu  d'Ètica  de  la  Policia;  ateses  les  atribucions  que  em  confereix  l'article  16  de  la  Llei  10/1994,  d'11  de  juliol,  de  la  policia  de  la  Generalitat‐mossos  d'esquadra,  l'article  3  del  Decret  157/1996, de 14 de maig, de determinació dels òrgans que exerceixen les atribucions i les facultats  atorgades  al  Departament  de  Governació  (ara  d'Interior)  per  la  Llei  10/1994,  d'11  de  juliol,  esmentada, i l'article 4 de la Llei 4/2003, de 7 d'abril, d'ordenació del sistema de seguretat pública  de Catalunya, i en el marc de les competències que pertoquen a la Generalitat, 

Temari

als  ciutadans  i  descentralització  dels  serveis  públics,  eficàcia  de  l'acció  pública  i  eficiència  en  l'assignació de recursos i mitjans, planificació i avaluació de les actuacions, proporcionalitat de la  intervenció  pública,  corresponsabilitat  i  complementarietat  d'autoritats  i  administracions,  coordinació i cooperació entre autoritats, administracions i serveis, i transparència i informació als  ciutadans. En aquest sentit, les relacions entre els cossos de la policia de les institucions pròpies de  Catalunya,  entre  els  que  s'inclou  la  policia  de  la  Generalitat‐mossos  d'esquadra,  es  regeixen  pels  principis que inspiren el sistema general de seguretat i, en particular, pels de complementarietat,  coordinació, col∙laboració, cooperació i auxili mutu, article 5.4 de la Llei 4/2003. 


2.2  El cos de mossos d'esquadra, en la seva organització, ha de fomentar les bones relacions amb  la ciutadania i, si escau, la cooperació efectiva amb d'altres organismes, ens locals, organitzacions  no  governamentals,  entitats  associatives,  col∙lectius  professionals  i  altres  representants  dels  ciutadans  i  ciutadanes  que  incloguin  els  grups  minoritaris  i  els  col∙lectius  marginals  en  la  nostra  societat. Així mateix, ha de comptar amb mesures eficaces que garanteixin una actuació adequada  en  l'execució  de  les  seves  funcions,  sobretot  per  assegurar  el  respecte  dels  drets  i  les  llibertats  fonamentals tal com es recullen, especialment, en la Convenció Europea sobre Drets Humans i en  la Constitució espanyola. 

Oposicions

2.1  La policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra, d'acord amb la Llei 10/1994, d'11 de juliol, de la  policia  de  la  Generalitat‐mossos  d'esquadra,  i  la  resta  de  normativa  de  desenvolupament,  s'organitza de manera que els seus membres gaudeixin del respecte dels ciutadans i ciutadanes de  Catalunya com a professionals encarregats del compliment de la llei i del servei públic de seguretat,  i haurà de tenir el dimensionament adequat a la demanda social de protecció i seguretat. 

3.1  D'acord amb els principis d'actuació que recull l'article 11 de la Llei 10/1994, d'11 de juliol, de  la  policia  de  la  Generalitat‐mossos  d'esquadra, els  membres  del  cos  de  mossos  d'esquadra,  en  la  seva  actuació  i  en  l'exercici  de  les  seves  funcions,  han  de  vetllar  pel  respecte  dels  drets  i  les  llibertats  fonamentals  i,  en  especial,  pels  drets  a  la  vida  i  a  la  integritat  física  i  psíquica,  per  les  llibertats d'opinió, de consciència, de religió, d'expressió, de reunió pacífica i de circulació i per la  protecció  dels  béns  de  les  persones,  tot  actuant  amb  integritat  i  respecte  envers  la  ciutadania  i  tenint  una  consideració  especial  per  aquells  individus  que  pertanyin  a  col∙lectius  socials  i  ètnics  marginats o particularment vulnerables, a fi de combatre el racisme, la xenofòbia i qualsevol forma  de discriminació.  3.2  Els membres de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra han de rebutjar i oposar‐se amb  fermesa a qualsevol forma de corrupció policial i denunciar‐ne qualsevol indici.   3.3  Les investigacions que duguin a terme els membres del cos de mossos d'esquadra han d'estar  presidides  pels  principis  d'objectivitat  i  d'equitat,  amb  especial  consideració  i  cura  de  les  necessitats de  les  persones  i  col∙lectius  més  vulnerables  i  desprotegits  de  la  nostra  societat,  com  poden ser els infants, els adolescents, les dones en situació de risc, la gent gran i els membres de  les  minories.  D'acord  amb  això,  s'ha  de  procurar  la  màxima  atenció,  suport  i  informació  a  les  víctimes  del  delicte,  assegurant,  si  escau,  els  serveis  de  traducció  i  interpretació  i  l'assistència  mèdica i psicològica.  3.4  La recollida, l'emmagatzematge, el tractament i la utilització de dades de caràcter personal per  part de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra, ha de limitar‐se a l'extensió necessària per  assolir objectius lícits, legítims i específics, tot respectant els principis internacionals de protecció  de  dades  i  les  directives  comunitàries,  d'acord  amb  la  Llei  orgànica  de  protecció  de  dades  de  caràcter  personal,  la  Llei  de  l'agència  catalana  de  protecció  de  dades  i  la  normativa  de  desenvolupament en relació amb la regulació dels fitxers policials i que afecten la seguretat.  4. Detenció i/o privació de llibertat realitzada per la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra 

27

Temari

3. Principis  rectors  en  relació  amb  l'actuació  i  la  intervenció  del  membres  del  cos  de  mossos  d'esquadra 


4.2  Així mateix, la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra ha de garantir la seguretat i la salut  de  les  persones  que  té  sota  la  seva  custòdia,  assegurant‐ne  unes  condicions  higièniques  i  alimentàries satisfactòries i adequades.  4.3  Les persones privades de llibertat per la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra tenen els  drets que garanteix específicament la Llei d'enjudiciament criminal, d'acord amb la Constitució. 

Oposicions

4.1  En el marc del que estableix l'ordenament juridicopenal de l'Estat espanyol, integrat pel Codi  penal i la resta de legislació penal, així com la Llei d'enjudiciament criminal, i d'acord amb l'article  11 de la Llei 10/1994, d'11 de juliol, de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra, els membres  del cos de mossos d'esquadra, pel que fa al tractament de les detencions i privacions de llibertat,  han de vetllar per la vida i la integritat física de les persones detingudes o sota llur custòdia, han de  respectar‐ne  els  drets,  l'honor,  la  dignitat,  la  vulnerabilitat  i  les  necessitats  individuals  de  cada  detingut, han de complir i observar amb la diligència deguda els tràmits, els terminis i els requisits  exigits per l'ordenament jurídic i han d'identificar‐se degudament. 

5.1  La policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra ha de respectar estrictament la independència i  la  imparcialitat  dels  jutges  i  tribunals,  prestant  la  col∙laboració  i  cooperació  que  aquests  i  el  Ministeri  Fiscal  requereixin  en  el  curs  del  procés  i  en  l'execució  d'allò  que  hagi  estat  resolt.  En  concret, els membres de la policia no han de presentar objeccions a les decisions judicials legítimes  ni  posar  traves  a  la  seva  execució,  i  han  de  garantir  les  funcions  d'indagació  del  delicte  i  de  descobriment i assegurament del delinqüent i de les proves, en els termes que la llei estableixi.   5.2  Per tal de garantir el dret efectiu a l'assistència lletrada i el dret de defensa, particularment en  els supòsits de persones privades de llibertat, la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra ha de  respectar tant com pugui la funció dels advocats defensors en els processos judicials. Així mateix,  s'haurà de garantir la indemnitat i protegir la identitat dels testimonis protegits, quan n'hi hagi, en  els termes previstos a la llei processal penal.   6. Funcions d'intervenció en la resolució amistosa de conflictes privats  La  policia  de  la  Generalitat‐mossos  d'esquadra,  en  el  marc  de  les  funcions  que  li  atribueix  la  Llei  10/1994, d'11 de juliol, de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra i, específicament, l'article  12.1.  quart,  d'acord  amb  el  foment  de  les  relacions  amb  els  diferents  grups  i  col∙lectius  socials,  potenciarà  els  instruments  adequats  per  aconseguir  la  resolució  amistosa  dels  conflictes  privats  mitjançant les actuacions de mediació social que calguin.   7. Responsabilitat i control de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra  7.1  En els termes que estableix la Llei 10/1994, d'11 de juliol, de la policia de la Generalitat‐mossos  d'esquadra  i  la  resta  de  legislació  vigent,  els  membres  del  cos  de  mossos  d'esquadra  són  responsables  personalment  i  directament  dels  actes  que  portin  a  terme  en  llur  actuació  professional infringint o vulnerant les disposicions legals, les normes reglamentàries que regeixen  llur professió i els principis generals d'actuació. 

28

Temari

5. La policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra i el Sistema de Justícia Penal 


8. Publicitat  8.1  El Departament d'Interior i els comandaments policials adoptaran les mesures oportunes per  tal de donar la màxima difusió d'aquesta Instrucció i del contingut del Codi Europeu d'Ètica de la  Policia entre els membres del cos de mossos d'esquadra.  8.2  Aquesta  Instrucció  es  publicarà  al  Diari  Oficial  de  la  Generalitat  de  Catalunya  als  efectes  de  donar‐hi la màxima difusió, tant en el si de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra com pel  que fa a la ciutadania de Catalunya. 

Temari

 

Oposicions

7.2  La  policia  de  la  Generalitat‐mossos  d'esquadra  ha  d'impulsar  la  implantació  de  mecanismes  que permetin resoldre els conflictes entre la ciutadania i la policia basats en la comunicació i en la  comprensió mútua entre ambdues parts, societat i cos policial. 

29


230/2007, de 16 d'octubre, pel qual es crea el Comitè d'Ètica de la Policia de  Catalunya.  D'acord amb l'article 164 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya correspon a la  Generalitat,  en  matèria  de  seguretat  pública,  entre  d'altres,  la  planificació  i  la  regulació  del  sistema  de  seguretat  pública  de  Catalunya  i  l'ordenació  de  les  policies  locals,  com  també  la  creació i l'organització de la policia de la Generalitat i la coordinació de l'actuació de les policies  locals.  Les  forces  i cossos  de  seguretat,  d'acord  amb  l'article  104  de  la  Constitució,  tenen  per  missió  protegir  el  lliure  exercici  dels  drets  i  de  les  llibertats  i  garantir  la  seguretat  ciutadana.  La  Llei  orgànica 2/1986, de 13 de març, reguladora de les forces i cossos de seguretat, de conformitat  amb  el  que  preveu  l'article  104  de  la  Constitució,  en  el  seu  preàmbul,  apartat  II,  estableix  específicament  que,  per  sobre  de  qualsevol  altra  finalitat,  la  Llei  pretén  ser  l'inici  d'una  nova  etapa  en  la  qual  destaqui  la  consideració  de  la  policia  com  un  servei  públic  adreçat  a  la  protecció de la comunitat, mitjançant la defensa de l'ordenament democràtic.  La  Llei  10/1994,  d'11  de  juliol,  de  la  policia  de  la  Generalitat‐mossos  d'esquadra,  recull  els  principis bàsics d'actuació dels membres de les forces i cossos de seguretat concretats a la Llei  orgànica  2/1986,  de  13  de  març,  la  qual  estableix  l'aplicació  directa  d'aquests  principis  a  la  policia  autònoma  de  Catalunya  en  la  seva  disposició  final  segona,  en  què  tracta  de  principis  referents  a  l'actuació  de  la  policia  en  relació  amb  l'adequació  a  l'ordenament  jurídic,  a  les  relacions amb la comunitat, al tractament dels detinguts, a la dedicació i al secret professionals  i a la responsabilitat.  Pel que fa als cossos de policia local, considerats com a cossos de seguretat per la Llei orgànica  esmentada, juntament amb la policia autonòmica i l'estatal, la Llei 16/1991, de 10 de juliol, de  les  policies  locals  de  Catalunya,  d'acord  amb  la  competència  de  la  Generalitat  per  a  la  coordinació  de  les  policies  locals,  n'estableix  també,  entre  d'altres  disposicions,  els  principis  bàsics d'actuació.  Aquesta legislació, tant pel que fa al cos de mossos d'esquadra com a les policies locals, recull i  s'inspira,  per  tant,  en  les  resolucions  de  l'Assemblea  Parlamentària  del  Consell  d'Europa  i  de  l'Assemblea General de les Nacions Unides, especialment en les relatives a la Declaració sobre  la  policia  i  al  Codi  de  conducta  per  a  funcionaris  encarregats  de  fer  complir  la  llei,  respectivament.  És evident que la policia no està per damunt de la Llei i, per tant, ha d'adequar llurs actuacions,  entre d'altres principis previstos a la Llei 10/1994 i a la Llei 16/1991, a un codi de conducta, el  30

Oposicions

DECRET 

 

Temari

1.4. DECRET 230/2007, DE 16 D'OCTUBRE, PEL QUAL ES CREA EL COMITÈ D'ÈTICA DE LA POLICIA DE CATALUNYA.  


El  sistema  general  de  seguretat  pública  de  Catalunya,  l'ordenació  del  qual  s'estableix  a  la  Llei  del  Parlament  de  Catalunya  4/2003,  de  7  d'abril,  s'inspira,  d'acord  amb  l'article  2,  en  els  principis de prevenció dels riscos i de les amenaces, adequació del servei públic a la demanda  social, proximitat als ciutadans i descentralització dels serveis públics, eficàcia de l'acció pública  i  eficiència  en  l'assignació  de  recursos  i  mitjans,  planificació  i  avaluació  de  les  actuacions,  proporcionalitat de la intervenció pública, corresponsabilitat i complementarietat d'autoritats i  administracions,  coordinació  i  cooperació  entre  autoritats,  administracions  i  serveis,  i  transparència i informació als ciutadans. En aquest sentit, l'actuació dels cossos de la policia de  les institucions pròpies de Catalunya, integrats per la policia de la Generalitat‐mossos  d'esquadra i les policies locals de Catalunya, ha de ser d'acord amb les bones  pràctiques policials i l'ètica, el tracte correcte a la ciutadania i el respecte de  l'ordenament jurídic.  D'acord amb el que disposa aquesta darrera Llei 4/2003, als articles 32 i 34, els  ciutadans tenen dret a participar en les tasques de seguretat pública mitjançant les associacions  i les diferents entitats que integren el sistema de seguretat, i han de poder dirigir també a les  autoritats de seguretat les queixes i les peticions que creguin oportunes sobre la prestació dels  diversos  serveis  de  seguretat  i  l'actuació  dels  agents,  de  manera  que  el  servei  de  recepció  i  resposta de les queixes i les peticions dels ciutadans en matèria de seguretat pública i, si escau,  el seguiment d'actuacions ulteriors han de constituir una via permanent de comunicació amb  els ciutadans en l'àmbit de la seguretat.  El  Comitè  de  Ministres  del  Consell  d'Europa,  en  data  19  de  setembre  de  2001,  va  adoptar  la  Recomanació REC(2001)10 als Estats membres sobre el Codi europeu  d'ètica  de  la  policia,  la  qual  constitueix  el  primer  instrument  supraestatal  en  matèria  de  seguretat  emanat  d'una  institució  europea,  en  un  marc  àmpliament  extens  integrat  per  47  països  membres,  i  amb  un  caràcter  pioner  en  el  camí  a  seguir  en  el  procés  de 

31

Oposicions

jurídic, de la llibertat i la seguretat de la ciutadania, i el servei policial constitueix així un servei  per  a  la  comunitat  i,  per  tant,  amb  un  mandat  explícit  de  coadjuvar  al  benestar  social,  en  cooperació amb els altres agents socials, en els àmbits preventiu, assistencial i de rehabilitació. 

Temari

contingut  del  qual  ha  d'estar  integrat  pels  principis  següents:  la  defensa  i  protecció  de  la  dignitat humana i dels drets humans de totes les persones, l'actuació en el compliment de llurs  funcions amb absoluta neutralitat política i imparcialitat i sense fer cap discriminació, l'actuació  amb integritat i dignitat oposantse a qualsevol acte de corrupció, l'actuació professional d'acord  amb els principis de jerarquia i subordinació, i la col∙laboració i l'auxili amb l'Administració de  justícia en els termes establerts per la llei, tot tenint en compte el respecte que la policia deu a  la  societat,  a  la  qual  pertany  i  d'on  prové  el  seu  mandat.  Les  policies  de  les  institucions  de  Catalunya tenen com a missió principal la protecció, d'acord amb l'ordenament 


Aquest  Codi,  en  el  capítol  VI,  relatiu  a  la  .Responsabilitat  i  control  de  la  policia.,  exigeix  de  manera clara l'obligació tant d'elaborar codis deontològics per als diversos cossos policials com  d'establir mecanismes de control i supervisió amb participació de membres aliens al món de la  policia i la seguretat.  Així  mateix,  també  cal  tenir  en  compte  com  a  precedents  importants  la  Resolució  690(1979),  relativa  a  la  declaració  sobre  la  policia  abans  esmentada,  aprovada  per  l'Assemblea  Parlamentària  del  Consell  d'Europa  el  8  de  maig  de  1979,  i  la  Resolució  34/169,  de  17  de  desembre de 1979, per la qual l'Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar el Codi de  conducta  per  a  funcionaris  encarregats  de  fer  complir  la  llei.  Igualment,  la  Resolució  INT/1828/2004, de 14 de juny, per la qual s'aprova la Instrucció per a la incorporació i aplicació  del Codi europeu d'ètica de la policia en  relació amb l'actuació i la intervenció de la policia de la Generalitat‐mossos  d'esquadra.  D'acord amb la legislació a què s'ha fet referència i els instruments internacionals esmentats,  els  poders  públics  i  les  institucions  competents  en  matèria  de  seguretat  a  Catalunya  han  manifestat la seva creixent preocupació i interès per promoure les bones pràctiques i coadjuvar  a la prevenció de les actituds i activitats corruptes i contràries a l'ètica i al tracte correcte a les  persones en l'àmbit policial. A aquests efectes, la Generalitat de Catalunya ha considerat adient  la creació d'un comitè d'ètica de la policia de Catalunya, com a òrgan de caràcter consultiu en  matèria de conducta  ètica  dels  cossos  de  policia  de  les  institucions  pròpies  de  Catalunya  i  que,  alhora,  pugui  constituir un referent de les consultes, queixes i denúncies que es puguin produir.  Aquest òrgan, que s'ha d'encarregar d'elaborar una proposta del futur Codi d'ètica de la policia  de Catalunya, ha d'exercir funcions de proposta per a la millora de la conducta ètica policial i la  imatge  pública  de  les  policies  de  Catalunya  i  la  millora  en  la  prestació  del  servei  policial  i  les  relacions amb la ciutadania, així com d'informe i assessorament a les autoritats competents en  matèria de seguretat a Catalunya, tot col∙laborant amb els organismes en matèria de formació i  recerca  policials  en  matèria  de  seguretat  per  a  la  determinació  dels  continguts  ètics  i  deontològics de cursos i altres accions formatives de les policies de Catalunya i dels diferents  col∙lectius en l'àmbit de la seguretat.  Per  tot  això,  i  en  el  marc  de  les  competències  que  pertoquen  a  la  Generalitat  en  matèria  de 

32

Oposicions

 

Temari

transnacionalització  europeu,  fruit  de  l'interès  demostrat  reiteradament  des  de  fa  anys  pel  Consell  d'Europa  en  matèries  relatives  a  la  seguretat  i  a  la  policia  i,  en  particular,  a  la  seva  relació  amb  els  drets  humans  i  la  protecció  dels  principis  fonamentals  inherents  a  les  democràcies pluralistes.  


D'acord amb el Dictamen de la Comissió Jurídica Assessora, a proposta del conseller d'Interior,  Relacions Institucionals i Participació i amb la deliberació prèvia del Govern,    Decreto:  Article 1 

Oposicions

seguretat  i  de  coordinació  de  les  policies  locals,  de  conformitat  amb  el  que  estableixen  la  disposició  final  de  la  Llei  10/1994,  d'11  de  juliol,  de  la  policia  de  la  Generalitat‐mossos  d'esquadra; la disposició final primera de la Llei 16/1991, de 10 de juliol, de les policies locals, i  la disposició final primera de la Llei 4/2003, de 7 d'abril, d'ordenació del sistema de seguretat  pública de Catalunya; 

1.1  Es  crea  el  Comitè  d'Ètica  de  la  Policia  de  Catalunya  com  a  òrgan  de  caràcter  consultiu  en  matèria de conducta ètica dels cossos de policia de les institucions pròpies de Catalunya, amb la  finalitat de promoure les bones pràctiques i coadjuvar a la prevenció de les actituds i activitats  contràries a l'ètica i al tracte correcte a les persones en l'àmbit policial.  1.2 El Comitè d'Ètica de la Policia de Catalunya s'adscriu al departament competent en matèria  de seguretat pública, el qual hi aporta la infraestructura i el suport administratiu.  Article 2  Funcions  2.1 Són funcions del Comitè d'Ètica de la Policia de Catalunya les següents:  a)  Elaborar  una  proposta  de  Codi  d'ètica  de  la  policia  de  Catalunya,  així  com,  si  escau,  les  corresponents modificacions o actualitzacions, i fer el seguiment de la seva aplicació.  b)  Proposar  als  òrgans  competents  les  mesures  adients  per  a  la  millora  de  la  conducta  ètica  policial i la imatge pública de les policies de Catalunya, així com la millora en la prestació del  servei policial i les relacions amb la ciutadania.  c)  Informar  i,  si  escau,  donar  resposta  a  les  qüestions  que  li  adrecin  la  persona  titular  del  departament amb competències en matèria de seguretat pública i els alcaldes.  d)  Interessar,  si  s'escau,  l'òrgan  competent  per  a  l'obertura  de  la  corresponent  informació  reservada o el seu trasllat al Ministeri fiscal.  e)  Col∙laborar  amb  els  organismes  en  matèria  de  formació  i  recerca  policials  en  matèria  de  seguretat i, en especial, per a la determinació dels continguts ètics i deontològics dels cursos de  formació de les policies de Catalunya i de les accions formatives dels diferents col∙lectius amb  funcions en matèria de seguretat.  33

Temari

Creació 


2.2 En l'exercici de les funcions atribuïdes al Comitè d'Ètica de la Policia de Catalunya, els seus  membres  actuen  d'acord  amb  els  principis  de  legalitat,  independència,  objectivitat  i  imparcialitat, sense estar sotmesos a cap tipus d'instrucció.  Article 3  Comunicació de les queixes i col∙laboració amb el Comitè  3.1  Per  a  l'exercici  de  les  seves  funcions,  el  Comitè  d'Ètica  de  la  Policia  de  Catalunya  podrà  sol∙licitar de les autoritats i els òrgans competents en la matèria totes les queixes i denúncies  que  rebin  constitutives  d'incompliments  del  Codi  ètic  de  la  policia  de  Catalunya,  així  com  el  resultat de les actuacions efectuades sobre això.  3.2  Per  a  l'exercici  de  les  seves  funcions,  el  Comitè  d'Ètica  de  la  Policia  de  Catalunya  pot  requerir als cossos de policia de Catalunya, a través de les autoritats de les quals depenen, la  documentació,  la  informació  concreta  o  els  testimonis  que  es  considerin  necessaris  per  a  l'exercici  de  les  seves  funcions,  especificant,  respecte  aquests  últims,  l'objecte  de  la  seva  compareixença.  Els  membres  dels  cossos  de  policia  de  Catalunya  tenen  un  deure  general  de  col∙laboració amb el Comitè esmentat en l'exercici de les seves funcions.  Article 4  Composició  4.1 El Comitè d'Ètica de la Policia de Catalunya està integrat per un president i quatre vocals,  nomenats per la persona titular del departament amb competències en matèria de seguretat  pública, amb l'informe previ del Consell de Seguretat de Catalunya.  4.2 Com a mínim un dels membres del Comitè d'Ètica de la Policia de Catalunya podrà ser de la  carrera judicial o fiscal, sigui quina sigui la seva situació administrativa, amb excepció del servei  actiu,  i  un  altre,  un  jurista  de  reconegut  prestigi.  A  més,  el  Comitè  ha  de  comptar  amb  un  membre  d'un  dels  cossos  de  policia  local  de  Catalunya,  que  serà  proposat  pel  Consell  de  Seguretat de Catalunya a iniciativa de les entitats municipalistes, i amb un membre de la policia  de la Generalitat‐mossos d'esquadra, que tinguin una antiguitat mínima de deu anys en el cos  policial, i és indiferent, en ambdós casos, la seva situació administrativa de servei actiu o no.  4.3 Els membres del Comitè són nomenats per un únic període de cinc anys, amb renovacions  parcials de dos cinquenes parts i tres cinquenes parts.  4.4  Els  membres  del  Comitè  en  exercici  de  la  seva  responsabilitat  han  de  percebre  les  34

Temari

g) Les altres funcions que li encomanin les autoritats de seguretat i els òrgans de coordinació i  participació  del  sistema  de  seguretat  de  Catalunya.  A  aquests  efectes,  el  Comitè  d'Ètica  de  la  Policia de Catalunya col∙laborarà i prestarà suport a aquests òrgans i autoritats. 

Oposicions

f) Elaborar un informe públic anual sobre el grau de compliment del Codi d'ètica policial, amb  ple respecte a les dades de caràcter personal, d'acord amb la normativa de protecció de dades. 


4.5 Poden assistir a les sessions del Comitè, amb veu però sense vot, i sempre amb la invitació  prèvia  del  seu  president,  altres  persones  expertes  o  tècniques  en  matèria  de  seguretat,  assessors externs i entitats relacionades amb la defensa dels drets humans i dels valors ètics i  democràtics, i professionals de la policia de reconegut prestigi.  Article 5  El president  5.1 Les funcions del president del Comitè d'Ètica de la Policia de Catalunya són les  següents: 

Oposicions

indemnitzacions que els corresponguin, d'acord amb la legislació vigent. 

b) Convocar i presidir les sessions del Comitè.  c) Fixar l'ordre del dia de les sessions.  d) Qualsevol altra inherent a la seva condició de president.  5.2 En els supòsits d'absència, malaltia o vacant, el president del Comitè és substituït pel vocal  de  més  edat,  llevat  que  ho  fos  el  secretari,  supòsit  en  el  qual  seria  substituït  pel  següent  en  edat.  Article 6  El secretari  6.1 Un dels vocals del Comitè d'Ètica de la Policia de Catalunya, escollit pel mateix Comitè per  majoria dels seus membres, farà les funcions de secretari.  6.2 El secretari del Comitè exerceix les funcions següents:  a) Efectuar la convocatòria de les sessions del Comitè i preparar‐ne l'ordre del dia, per ordre del  president.  b) Redactar les actes de cada sessió i expedir les certificacions dels acords adoptats.  c) Custodiar la documentació dels assumptes inclosos en l'ordre del dia i del Comitè.  d) Qualsevol altra funció inherent a la condició de secretari.  Article 7  Convocatòria, constitució i adopció d'acords  7.1  La  convocatòria  de les  sessions  del  Comitè  d'Ètica  de  la  Policia  de  Catalunya correspon  al  35

Temari

a) Representar el Comitè. 


7.2  L'ordre  del  dia  de  les  sessions  s'ha  de  fixar  d'acord  amb  el  que  preveuen  els  articles  anteriors  i  s'ha  de  trametre  juntament  amb  la  convocatòria  i,  si  escau,  amb  la  documentació  oportuna,  amb  una  antelació  mínima  de  cinc  dies,  llevat  de  cas  d'urgència  apreciada  pel  president del Comitè, cosa que s'ha de fer constar en la mateixa convocatòria.  7.3  El  quòrum  de  constitució  del  Comitè  és  el  de  l'assistència  de  la  majoria  absoluta  dels  membres,  entre  els  quals  es  compten  el  president  i  el  secretari  o  les  persones  que  els  substitueixen.  7.4 Els acords del Comitè s'han d'adoptar per majoria de vots dels assistents. 

Oposicions

president,  a  iniciativa  pròpia  o  de  la  majoria  dels  seus  membres.  El  Comitè  s'ha  de  reunir  almenys un cop cada trimestre. 

Comissions i grups de treball i ponències  8.1 El Comitè d'Ètica de la Policia de Catalunya pot constituir comissions i grups de treball per  analitzar o fer el seguiment de qüestions específiques de la seva competència. Aquests grups o  comissions han de ser presidits per un membre del Comitè i poden estar integrats per persones  funcionàries o expertes que siguin idònies.  8.2 El que s'estableix en aquest article no obsta perquè el Comitè pugui designar algun o alguns  dels  seus  membres  com  a  ponents  específics  o  encarregats  d'estudiar  i  preparar  algun  dels  assumptes que corresponen al Comitè d'acord amb les funcions atribuïdes a l'article 2.  Article 9  Funcionament  9.1 El Comitè d'Ètica de la Policia de Catalunya pot elaborar el seu reglament de funcionament  intern, en el marc d'aquest Decret. No obstant això, en tot allò que no preveu aquest Decret i, si  s'escau,  en  el  reglament  esmentat,  el  Comitè  es  regeix  supletòriament  per  la  normativa  reguladora dels òrgans col∙legiats d'aplicació en l'àmbit de Catalunya.  9.2 El departament titular de les competències en matèria de seguretat pública ha de facilitar al  Comitè d'Ètica els recursos necessaris per a l'exercici de les seves  funcions.  Disposicions transitòries  Primera  La  primera  renovació  de  dues  cinquenes  parts  dels  membres  del  Comitè  d'Ètica  Policial  que  estableix  l'article  4.3  s'ha  de  dur  a  terme  quan  hagin  transcorregut  tres  anys  des  de  la  constitució  del  Comitè.  A  aquests  efectes,  es  determinarà  l'ordre  de  renovació  dels  seus  36

Temari

Article 8 


Segona  No obstant el que estableix l'article 4.1, si en la data de constitució del Comitè d'Ètica Policial no  s'hagués  constituït  formalment  el  Consell  de  Seguretat  de  Catalunya,  no  serà  necessari  l'informe previ ni la proposta de l'article 4.2 d'aquest Consell, al qual es donarà compte en la  seva primera reunió de la designació dels membres del Comitè.  Disposició final  Aquest Decret entrarà en vigor l'endemà de la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat  de Catalunya. 

Oposicions

membres  mitjançant  sorteig,  que  s'ha  d'efectuar  dos  mesos  abans  que  finalitzi  el  termini  de  tres anys esmentat. 

Temari

Barcelona, 16 d'octubre de 2007                                   

37


Punt 2 : Normativa Reguladora


TÍTULO III.  DE LA POLICÍA JUDICIAL. 

Oposicions

2.1.    LA  POLICIA  JUDICIAL  A  LA  LLEI  D’ENJUDICIAMENT  CRIMINAL.  ESPECIAL  REFERENCIA  A  LA  LLEI  38/2002,  DE  24  D’OCTUBRE,  DE  REFORMA  PARCIAL  DE  LA  LLEI D’ENJUDICIAMENT CRIMINAL, SOBRE PROCEDIMENT PER A L’ENJUDICIAMENT  RÀPID  I  IMMEDIAT  DE  DETERMINATS  DELICTES  I  FALTES,  I  DE  MODIFICACIÓ  DEL  PROCEDIMENT  ABREUJAT,  I  A  LA  MODIFICACIÓ  DE  LA  LLEI  D’ENJUDICIAMENT  CRIMINAL MITJANÇANT LA LLEI ORGÀNICA 15/2003, DE 25 DE NOVEMBRE, PER LA  QUAL  ES  MODIFICA  LA  LLEI  ORGÀNICA  10/1995,  DE  23  DE  NOVEMBRE,  DEL  CODI  PENAL. 

La Policía judicial tiene por objeto y será obligación de todos los que la componen, averiguar los  delitos públicos que se cometieren en su territorio o demarcación; practicar, según sus  atribuciones, las diligencias necesarias para comprobarlos y descubrir a los delincuentes, y recoger  todos los efectos, instrumentos o pruebas del delito de cuya desaparición hubiere peligro,  poniéndolos a disposición de la Autoridad Judicial.  Si el delito fuera de los que sólo pueden perseguirse a instancia de parte legítima, tendrán la misma  obligación expresada en el párrafo anterior, si se les requiere al efecto. La ausencia de denuncia no  impedirá la práctica de las primeras diligencias de prevención y aseguramiento de los delitos  relativos a la propiedad intelectual e industrial.  Artículo 282 bis.(Redacción según Ley Orgánica 5/1999, de 13 de enero, de modificación de la Ley de Enjuiciamiento Criminal )  1. A los fines previstos en el artículo anterior y cuando se trate de investigaciones que afecten a  actividades propias de la delincuencia organizada, el Juez de Instrucción competente o el Ministerio  Fiscal dando cuenta inmediata al Juez, podrán autorizar a funcionarios de la Policía Judicial,  mediante resolución fundada y teniendo en cuenta su necesidad a los fines de la investigación, a  actuar bajo identidad supuesta y a adquirir y transportar los objetos, efectos e instrumentos del  delito y diferir la incautación de los mismos. La identidad supuesta será otorgada por el Ministerio  del Interior por el plazo de seis meses prorrogables por períodos de igual duración, quedando  legítimamente habilitados para actuar en todo lo relacionado con la investigación concreta y a  participar en el tráfico jurídico y social bajo tal identidad.  La resolución por la que se acuerde deberá consignar el nombre verdadero del agente y la  identidad supuesta con la que actuará en el caso concreto.  La resolución será reservada y deberá conservarse fuera de las actuaciones con la debida  seguridad. 

38

Temari

Artículo 282. (Redacción según Ley 38/2002, de 24 de octubre, de reforma parcial de la Ley de Enjuiciamiento Criminal,) 


Ningún funcionario de la Policía Judicial podrá ser obligado a actuar como agente encubierto.  3. Cuando las actuaciones de investigación puedan afectar a los derechos fundamentales, el agente  encubierto deberá solicitar del órgano judicial competente las autorizaciones que, al respecto,  establezca la Constitución y la Ley, así como cumplir las demás previsiones legales aplicables.  4.  A los efectos señalados en el apartado 1 de este artículo, se considerará como delincuencia  organizada la asociación de tres o más personas para realizar, de forma permanente o reiterada,  conductas que tengan como fin cometer alguno o algunos de los delitos siguientes:  a. Delito de secuestro de personas previsto en los artículos 164 a 166 del Código Penal.  b. Delitos relativos a la prostitución previstos en los artículos 187 a 189 del Código Penal.  c. Delitos  contra  el  patrimonio  y  contra  el  orden  socioeconómico  previstos  en  los  artículos  237, 243, 244, 248 y 301 del Código Penal.  d. Delitos relativos a la propiedad intelectual e industrial previstos en los artículos 270 a 277  del Código Penal.  e. Delitos  contra  los  derechos  de  los  trabajadores  previstos  en  los  artículos  312  y  313  del  Código Penal.  f. Delitos de tráfico de especies de flora o fauna amenazada previstos en los artículos 332 y  334 del Código Penal.  g. Delito  de  tráfico  de  material  nuclear  y  radiactivo  previsto  en  el  artículo  345  del  Código  Penal.  h. Delitos contra la salud pública previstos en los artículos 368 a 373 del Código Penal.  i. Delito de falsificación de moneda previsto en el artículo 386 del Código Penal.  j. Delito de tráfico y depósito de armas, municiones o explosivos previsto en los artículos 566  a 568 del Código Penal.  k. Delitos de terrorismo previstos en los artículos 571 a 578 del Código Penal.  l. Delitos  contra  el  Patrimonio  Histórico  previstos  en  el  artículo  2.1.e  de  la  Ley  Orgánica  12/1995, de 12 de diciembre, de represión del contrabando.  5. El agente encubierto estará exento de responsabilidad criminal por aquellas actuaciones que  sean consecuencia necesaria del desarrollo de la investigación, siempre que guarden la debida  proporcionalidad con la finalidad de la misma y no constituyan una provocación al delito.  Para poder proceder penalmente contra el mismo por las actuaciones realizadas a los fines de la  investigación, el Juez competente para conocer la causa deberá, tan pronto tenga conocimiento de  la actuación de algún agente encubierto en la misma, requerir informe relativo a tal circunstancia 

39

Temari

2. Los funcionarios de la Policía Judicial que hubieran actuado en una investigación con identidad  falsa de conformidad a lo previsto en el apartado 1, podrán mantener dicha identidad cuando  testifiquen en el proceso que pudiera derivarse de los hechos en que hubieran intervenido y  siempre que así se acuerde mediante resolución judicial motivada, siéndole también de aplicación  lo previsto en la Ley Orgánica 19/1994, de 23 de diciembre. 

Oposicions

La información que vaya obteniendo el agente encubierto deberá ser puesta a la mayor brevedad  posible en conocimiento de quien autorizó la investigación. Asimismo, dicha información deberá  aportarse al proceso en su integridad y se valorará en conciencia por el órgano judicial competente. 


de quien hubiere autorizado la identidad supuesta, en atención al cual resolverá lo que a su criterio  proceda. 

1. Las autoridades administrativas encargadas de la seguridad pública y de la persecución de  todos los delitos o de algunos especiales.  2. Los  empleados  o  subalternos  de  la  policía  de  seguridad,  cualquiera  que  sea  su  denominación.  3. Los Alcaldes, Tenientes de Alcalde y Alcaldes de Barrio.  4. Los Jefes, Oficiales e individuos de la Guardia Civil o de cualquier otra fuerza destinada a la  persecución de malhechores.  5. Los Serenos, Celadores y cualesquiera otros agentes municipales de policía urbana o rural.  6. Los Guardas de montes, campos y sembrados, jurados o confirmados por la Administración.  7. Los funcionarios del Cuerpo especial de prisiones.  8. Los Agentes judiciales y los subalternos de los Tribunales y Juzgados.  9. El  personal  dependiente  de  la  Jefatura  Central  de  Tráfico,  encargado  de  la  investigación  técnica de los accidentes.  Artículo 284.   Inmediatamente que los funcionarios de Policía judicial tuvieren conocimiento de un delito público,  o fueren requeridos para prevenir la instrucción de diligencias por razón de algún delito privado, lo  participarán a la Autoridad judicial o al representante del Ministerio fiscal, si pudieren hacerlo sin  cesar en la práctica de las diligencias de prevención.  En otro caso lo harán así que las hubieren terminado.  Artículo 285.   Si concurriere algún funcionario de Policía judicial de categoría superior a la del que estuviere  actuando, deberá éste darle conocimiento de cuanto hubiese practicado, poniéndose desde luego  a su disposición.  Artículo 286.   Cuando el Juez de instrucción o el municipal se presentaren a formar el sumario, cesarán las  diligencias de prevención que estuviere practicando cualquiera autoridad o agente de la policía;  debiendo éstos entregarlas en el acto a dicho Juez, así como los efectos relativos al delito que se  hubiesen recogido, y poniendo a su disposición a los detenidos, si los hubiese.     

40

Temari

Constituirán la Policía judicial y serán auxiliares de los Jueces y Tribunales competentes en materia  penal y del Ministerio fiscal, quedando obligados a seguir las instrucciones que de aquellas  autoridades reciban a efectos de la investigación de los delitos y persecución de los delincuentes: 

Oposicions

Artículo 283.  


Artículo 288.   El Ministerio fiscal, los Jueces de instrucción y los municipales, podrán entenderse directamente  con los funcionarios de Policía judicial, cualquiera que sea su categoría, para todos los efectos, de  este título; pero si el servicio que de ellos exigiesen admitiese espera, deberán acudir al superior  respectivo del funcionario de Policía judicial, mientras no necesitasen del inmediato auxilio de éste.  Artículo 289.   El funcionario de Policía judicial que por cualquier causa no pueda cumplir el requerimiento o la  orden que hubiese recibido del Ministerio fiscal, del Juez de instrucción, del Juez municipal, o de la  Autoridad o agente que hubiese prevenido las primeras diligencias, lo pondrá inmediatamente en  conocimiento del que haya hecho el requerimiento o dado la orden para que provea de otro modo  a su ejecución.  Artículo 290.   Si la causa no fuere legítima, el que hubiese dado la orden o hecho el requerimiento lo pondrá en  conocimiento del superior jerárquico del que se excusa para que le corrija disciplinariamente, a no  ser que hubiese incurrido en mayor responsabilidad con arreglo a las leyes.  El superior jerárquico comunicará a la Autoridad o funcionario que le hubiere dado la queja la  resolución que adopte respecto de su subordinado.  Artículo 291.   El Jefe de cualquiera fuerza pública que no pudiere prestar el auxilio que por los jueces de  instrucción o municipales o por un funcionario de Policía judicial le fuere pedido, se atendrá  también a lo dispuesto en al artículo 289.  El que hubiere hecho el requerimiento lo pondrá en conocimiento del jefe superior inmediato del  que se excusare, en la forma y para el objeto expresado en los párrafos del artículo anterior.  Artículo 292. (Redacción según Ley Orgánica 15/2003)  Los funcionarios de Policía judicial extenderán, bien en papel sellado, bien en papel común, un  atestado de las diligencias que practiquen, en el cual especificarán con la mayor exactitud los  hechos por ellos averiguados, insertando las declaraciones e informes recibidos y anotando todas  las circunstancias que hubiesen observado y pudiesen ser prueba o indicio del delito. 

41

Temari

Los funcionarios que constituyen la Policía judicial practicarán sin dilación, según sus atribuciones  respectivas, las diligencias que los funcionarios del Ministerio fiscal les encomienden para la  comprobación del delito y averiguación de los delincuentes y todas las demás que durante el curso  de la causa les encargaren los Jueces de instrucción y municipales. 

Oposicions

Artículo 287.  


El atestado será firmado por el que lo haya extendido, y si usare sello lo estampará con su rúbrica  en todas las hojas.  Las personas presentes, peritos y testigos que hubieren intervenido en las diligencias relacionadas  en el atestado, serán invitadas a firmarlo en la parte a ellos referente. Si no lo hicieren, se  expresará la razón.  Artículo 294.   Si no pudiere redactar el atestado el funcionario a quien correspondiese hacerlo, se sustituirá por  una relación verbal circunstanciada, que reducirá a escrito de un modo fehaciente el funcionario  del Ministerio fiscal, el Juez de instrucción o el municipal a quien deba presentarse el atestado,  manifestándose el motivo de no haberse redactado en la forma ordinaria.  Artículo 295.   En ningún caso, salvo el de fuerza mayor, los funcionarios de Policía judicial podrán dejar  transcurrir más de veinticuatro horas sin dar conocimiento a la Autoridad judicial o el Ministerio  fiscal de las diligencias que hubieren practicado.  Los que infrinjan esta disposición serán corregidos disciplinariamente con multa de 250 a 1.000  pesetas, si la omisión no mereciere la calificación de delito, y al propio tiempo será considerada  dicha infracción como falta grave la primera vez y como falta muy grave las siguientes.  Los que, sin exceder el tiempo de las veinticuatro horas, demorasen más de lo necesario el dar  conocimiento, serán corregidos disciplinariamente con una multa de 100 a 350 pesetas, y, además,  esta infracción constituirá a efectos del expediente personal del interesado, falta leve la primera  vez, grave las dos siguientes y muy graves las restantes.  Artículo 296.   Cuando hubieren practicado diligencias por orden o requerimiento de la Autoridad judicial o del  Ministerio fiscal, comunicarán el resultado obtenido en los plazos que en la orden o en el  requerimiento se hubiesen fijado.  Artículo 297.   Los atestados que redactaren y las manifestaciones que hicieren los funcionarios de Policía judicial,  a consecuencia de las averiguaciones que hubiesen practicado, se considerarán denuncias para los  efectos legales. 

42

Temari

Artículo 293.  

Oposicions

La Policía Judicial remitirá con el atestado un informe dando cuenta de las detenciones anteriores y  de la existencia de requisitorias para su llamamiento y busca cuando así conste en sus bases de  datos. 


Artículo 298.   Los Jueces de instrucción y los Fiscales, calificarán en un registro reservado el comportamiento de  los funcionarios que bajo su inspección prestan servicios de Policía judicial; y cada semestre, con  referencia a dicho registro, comunicarán a los superiores de cada uno de aquéllos, para los efectos  a que hubiere lugar, la calificación razonada de su comportamiento.  Cuando los funcionarios de Policía judicial que hubieren de ser corregidos disciplinariamente con  arreglo a esta Ley fuesen de superior categoría a la de la Autoridad Judicial o Fiscal que  entendiesen en las diligencias en que se hubiere cometido la falta, se abstendrán éstos de imponer  por sí mismos la corrección, limitándose a poner lo ocurrido en conocimiento del Jefe inmediato  del que debiere ser corregido.                                                       

43

Temari

En todo caso, los funcionarios de Policía judicial están obligados a observar estrictamente las  formalidades legales en cuantas diligencias practiquen, y se abstendrán bajo su responsabilidad de  usar medios de averiguación que la Ley no autorice. 

Oposicions

Las demás declaraciones que prestaren deberán ser firmadas, y tendrán el valor de declaraciones  testificales en cuanto se refieran a hechos de conocimiento propio. 


Artículo primero.  Se da una nueva redacción al Título II del Libro IV de la Ley de Enjuiciamiento Criminal.  TÍTULO II.  DEL PROCEDIMIENTO ABREVIADO.  CAPÍTULO I.  DISPOSICIONES GENERALES.  Artículo 757.  Sin perjuicio de lo establecido para los procesos especiales, el procedimiento regulado en este Título se  aplicará al enjuiciamiento de los delitos castigados con pena privativa de libertad no superior a nueve años,  o bien con cualesquiera otras penas de distinta naturaleza bien sean únicas, conjuntas o alternativas,  cualquiera que sea su cuantía o duración.  Artículo 758.  El enjuiciamiento de los delitos enumerados en el artículo anterior se acomodará a las normas comunes de  esta Ley, con las modificaciones consignadas en el presente Título.  Artículo 759.  En las causas comprendidas en este Título, las cuestiones de competencia que se promuevan entre Juzgados  y Tribunales de la jurisdicción ordinaria se sustanciarán según las reglas siguientes:  1. Cuando un Tribunal o Juzgado rehusare el conocimiento de una causa o reclamare el conocimiento  de la que otro tuviere, y haya duda acerca de cuál de ellos es el competente, si no resulta acuerdo a  la  primera  comunicación  que  con  tal  motivo  se  dirijan,  pondrán  el  hecho,  sin  dilación,  en  conocimiento del superior jerárquico, por medio de exposición razonada, para que dicho superior,  tras  oír  al  Fiscal  y  a  las  partes  personadas  en  comparecencia  que  se  celebrará  dentro  de  las  veinticuatro horas siguientes, decida en el acto lo que estime procedente, sin ulterior recurso.  Cuando la cuestión surja en la fase de instrucción, cada uno de los Juzgados continuará practicando  las diligencias urgentes y absolutamente indispensables para la comprobación del delito y  averiguación e identificación de los posibles culpables.  2. Ningún  Juez  de  Instrucción,  de  lo  Penal,  o  Central  de  Instrucción  o  de  lo  Penal,  podrá  promover  cuestiones  de  competencia  a  las  Audiencias  respectivas,  sino  exponerles,  oído  el  Ministerio  Fiscal  por  plazo  de  un  día,  las  razones  que  tenga  para  creer  que  le  corresponde  el  conocimiento  del  asunto.  El Tribunal dará vista de la exposición y antecedentes al Ministerio Fiscal y a las partes personadas  por plazo de dos días y, luego de oídos todos, sin más trámites, resolverá dentro del tercer día lo  que estime procedente, comunicando esta resolución al Juzgado que la haya expuesto para su  cumplimiento. 

44

Temari

Oposicions

LLEI 38/2002, DE 24 D’OCTUBRE, DE REFORMA PARCIAL DE LA LLEI D’ENJUDICIAMENT CRIMINAL,  SOBRE PROCEDIMENT PER A L’ENJUDICIAMENT RÀPID I IMMEDIAT DE DETERMINATS DELICTES I  FALTES, I DE MODIFICACIÓ DEL PROCEDIMENT ABREUJAT 


Iniciado un proceso de acuerdo con las normas de este Título, en cuanto aparezca que el hecho no se halla  comprendido en alguno de los supuestos del artículo 757, se continuará conforme a las disposiciones  generales de esta Ley, sin retroceder en el procedimiento más que en el caso de que resulte necesario  practicar diligencias o realizar actuaciones con arreglo a dichos preceptos legales. Por el contrario, iniciado  un proceso conforme a las normas comunes de esta Ley, continuará su sustanciación de acuerdo con las del  presente Título en cuanto conste que el hecho enjuiciado se halla comprendido en alguno de los supuestos  del artículo 757. En ambos casos el cambio de procedimiento no implicará el de instructor.  Iniciado un proceso conforme a las normas de esta Ley, en cuanto aparezca que el hecho podría constituir  un delito cuyo enjuiciamiento sea competencia del Tribunal del Jurado, se estará a lo dispuesto en el artículo  309 bis.  Acordado el procedimiento que deba seguirse, se le hará saber inmediatamente al Ministerio Fiscal, al  imputado y a las partes personadas.  Artículo 761.  1. El ejercicio por particulares, sean o no ofendidos por el delito, de la acción penal o de la civil derivada del  mismo habrá de efectuarse en la forma y con los requisitos señalados en el Título II del Libro II, expresando  la acción que se ejercite.  2. Sin perjuicio de lo que se dispone en el apartado anterior, al ofendido o perjudicado por el delito se le  instruirá de los derechos que le asisten conforme a lo dispuesto en los artículos 109 y 110 y demás  disposiciones, pudiendo mostrarse parte en la causa sin necesidad de formular querella.  Artículo 762.  Los Jueces y Tribunales observarán en la tramitación de las causas a que se refiere este Título las siguientes  reglas:  1. El Juez o Tribunal que ordene la práctica de cualquier diligencia se entenderá directamente con el  Juez,  Tribunal,  autoridad  o  funcionario  encargado  de  su  realización  aunque  el  mismo  no  le  esté  inmediatamente subordinado ni sea superior inmediato de aquéllos.  2. Para cursar los despachos que se expidan se utilizará siempre el medio más rápido, acreditando por  diligencia las peticiones de auxilio que no se hayan solicitado por escrito.  3. Si el que hubiere de ser citado no tuviere domicilio conocido o no fuere encontrado por la Policía  Judicial en el plazo señalado a ésta, el Juez o Tribunal mandará publicar la correspondiente cédula  por el medio que estime  más idóneo  para que  pueda llegar a  conocimiento  del interesado, y sólo  cuando lo considere indispensable acordará su divulgación por los medios de comunicación social.  4. Las requisitorias que hayan de expedirse se insertarán en el fichero automatizado correspondiente  de  las  Fuerzas  y  Cuerpos  de  Seguridad  y,  cuando  se  considere  oportuno,  en  los  medios  de  comunicación escrita.  5. A  todo  escrito  y  a  los  documentos  que  se  presenten  en  la  causa  se  acompañarán  tantas  copias  literales  de  los  mismos,  realizadas  por  cualquier  medio  de  reproducción,  cuantas  sean  las  otras 

45

Temari

Artículo 760. 

Oposicions

3. Cuando  algún  Juez  de  Instrucción,  de  lo  Penal,  o  Central  de  Instrucción  o  de  lo  Penal,  viniere  entendiendo de causa atribuida a la competencia de las Audiencias respectivas se limitarán éstas a  ordenar  a  aquel,  oídos  el  Ministerio  Fiscal  y  las  partes  personadas  por  plazo  de  dos  días,  que  se  abstenga de conocer y les remita las actuaciones. 


6. Para  enjuiciar  los  delitos  conexos  comprendidos  en  este  Título,  cuando  existan  elementos  para  hacerlo con independencia, y para juzgar a cada uno de los imputados, cuando sean varios, podrá  acordar  el  Juez  la  formación  de  las  piezas  separadas  que  resulten  convenientes  para  simplificar  y  activar el procedimiento.  7. En  las  declaraciones  se  reseñará  el  documento  nacional  de  identidad  de  las  personas  que  las  presten, salvo que se tratara de agentes de la autoridad, en cuyo caso bastará la reseña del número  de  carné  profesional.  Cuando  por  tal  circunstancia  o  por  cualquier  otra  no  ofreciere  duda  la  identidad del imputado y conocidamente tuviere la edad de dieciocho años, se prescindirá de traer a  la causa el certificado de nacimiento. En otro caso, se unirá dicho certificado y la correspondiente  ficha  dactiloscópica.  No  se  demorará  la  conclusión  de  la  instrucción  por  falta  del  certificado  de  nacimiento, sin perjuicio de que cuando se reciba se aporte a las actuaciones.  8. Cuando los imputados o testigos no hablaren o no entendieren el idioma español, se procederá de  conformidad con lo dispuesto en los artículos 398, 440 y 441, sin que sea preciso que el intérprete  designado tenga título oficial.  9. La información prevenida en el artículo 364 sólo se verificará cuando a juicio del instructor hubiere  duda acerca de la preexistencia de la cosa objeto de la sustracción o defraudación.  10. Los  informes  y  declaraciones  a  que  se  refieren  los  artículos  377  y  378  únicamente  se  pedirán  y  recibirán cuando el Juez los considerase imprescindibles.  11. Cuando  los  hechos  enjuiciados  deriven  del  uso  y  circulación  de  vehículos  de  motor,  se  reseñará  también, en la primera declaración que presten los conductores, los permisos de conducir de éstos y  de circulación de aquéllos y el certificado del seguro obligatorio, así como el documento acreditativo  de  su  vigencia.  También  se  reseñará  el  certificado  del  seguro  obligatorio  y  el  documento  que  acredite su vigencia en aquellos otros casos en que la actividad se halle cubierta por igual clase de  seguro.  Artículo 763.  El Juez o Tribunal podrá acordar la detención o cualesquiera medidas privativas de libertad o restrictivas de  derechos en los casos en que procedan conforme a las reglas generales de esta Ley. Las actuaciones que  motiven la aplicación de estas medidas se contendrán en pieza separada.  Artículo 764.  1. Asimismo, el Juez o Tribunal podrá adoptar medidas cautelares para el aseguramiento de las  responsabilidades pecuniarias, incluidas las costas. Tales medidas se acordarán mediante auto y se  formalizarán en pieza separada.  2. A estos efectos se aplicarán las normas sobre contenido, presupuestos y caución sustitutoria de las  medidas cautelares establecidas en la Ley de Enjuiciamiento Civil. La prestación de las cauciones que se  acuerden se hará en la forma prevista en la Ley de Enjuiciamiento Civil y podrá ser realizada por la entidad  en que tenga asegurada la responsabilidad civil la persona contra quien se dirija la medida.  3. En los supuestos en que las responsabilidades civiles estén total o parcialmente cubiertas por un seguro  obligatorio de responsabilidad civil, se requerirá a la entidad aseguradora o al Consorcio de Compensación  de Seguros, en su caso, para que, hasta el límite del seguro obligatorio, afiance aquéllas. Si la fianza exigida 

46

Temari

La omisión de las copias sólo dará lugar a su libramiento por el Secretario a costa del omitente, si  éste no las presenta en el plazo de una audiencia. 

Oposicions

partes y el Fiscal, a quienes se entregarán al notificarles la resolución que haya recaído en el escrito  respectivo). 


La entidad responsable del seguro obligatorio no podrá, en tal concepto, ser parte del proceso, sin perjuicio  de su derecho de defensa en relación con la obligación de afianzar, a cuyo efecto se le admitirá el escrito  que presentare, resolviéndose sobre su pretensión en la pieza correspondiente.  4. Se podrá acordar la intervención inmediata del vehículo y la retención del permiso de circulación del  mismo, por el tiempo indispensable, cuando fuere necesario practicar alguna investigación en aquel o para  asegurar las responsabilidades pecuniarias, en tanto no conste acreditada la solvencia del imputado o del  tercero responsable civil.  También podrá acordarse la intervención del permiso de conducción requiriendo al imputado para que se  abstenga de conducir vehículos de motor, en tanto subsista la medida, con la prevención de lo dispuesto en  el artículo 556 del Código Penal. 

Oposicions

fuera superior al expresado límite, el responsable directo o subsidiario vendrá obligado a prestar fianza o  aval por la diferencia, procediéndose en otro caso al embargo de sus bienes. 

Artículo 765.  1. En los procesos relativos a hechos derivados del uso y circulación de vehículos de motor el Juez o Tribunal  podrá señalar y ordenar el pago de la pensión provisional que, según las circunstancias, considere necesaria  en cuantía y duración para atender a la víctima y a las personas que estuvieren a su cargo. El pago de la  pensión se hará anticipadamente en las fechas que discrecionalmente señale el Juez o Tribunal, a cargo del  asegurador, si existiere, y hasta el límite del seguro obligatorio, o bien con cargo a la fianza o al Consorcio de  Compensación de Seguros, en los supuestos de responsabilidad civil del mismo, conforme a las disposiciones  que le son propias. Igual medida podrá acordarse cuando la responsabilidad civil derivada del hecho esté  garantizada con cualquier seguro obligatorio. Todo lo relacionado con esta medida se actuará en pieza  separada. La interposición de recursos no suspenderá la obligación de pago de la pensión.  2. En los procesos relativos a hechos derivados del uso y circulación de vehículos de motor el Juez o Tribunal  podrá autorizar, previa audiencia del Fiscal, a los imputados que no estén en situación de prisión preventiva  y que tuvieran su domicilio o residencia habitual en el extranjero, para ausentarse del territorio español.  Para ello será indispensable que dejen suficientemente garantizadas las responsabilidades pecuniarias de  todo orden derivadas del hecho punible, designen persona con domicilio fijo en España que reciba las  notificaciones, citaciones y emplazamientos que hubiere que hacerles, con la prevención contenida en el  artículo 775 en cuanto a la posibilidad de celebrar el juicio en su ausencia, y que presten caución no  personal, cuando no esté ya acordada fianza de la misma clase, para garantizar la libertad provisional y su  presentación en la fecha o plazo que se les señale. Igual atribución y con las mismas condiciones  corresponderá al Juez o Tribunal que haya de conocer de la causa. Si el imputado no compareciese, se  adjudicará al Estado el importe de la caución y se le declarará en rebeldía, observándose lo dispuesto en el  artículo 843, salvo que se cumplan los requisitos legales para celebrar el juicio en su ausencia.  Artículo 766.  1. Contra los autos del Juez de Instrucción y del Juez de lo Penal que no estén exceptuados de recurso  podrán ejercitarse el de reforma y el de apelación. Salvo que la Ley disponga otra cosa, los recursos de  reforma y apelación no suspenderán el curso del procedimiento. 

47

Temari

Las medidas anteriores, una vez adoptadas, llevarán consigo la retirada de los documentos respectivos y su  comunicación a los organismos administrativos correspondientes. 


4. Si el recurso de apelación se hubiere interpuesto subsidiariamente con el de reforma, si éste resulta total  o parcialmente desestimatorio, antes de dar traslado a las demás partes personadas, se dará traslado al  recurrente por un plazo de cinco días para que formule alegaciones y pueda presentar, en su caso, los  documentos justificativos de sus peticiones.  5. Si en el auto recurrido en apelación se acordare la prisión provisional de alguno de los imputados,  respecto de dicho pronunciamiento podrá el apelante solicitar en el escrito de interposición del recurso la  celebración de vista, que acordará la Audiencia respectiva. Cuando el auto recurrido contenga otros  pronunciamientos sobre medidas cautelares, la Audiencia podrá acordar la celebración de vista si lo estima  conveniente. La vista deberá celebrarse dentro de los diez días siguientes a la recepción de la causa en dicha  Audiencia.  Artículo 767.  Desde la detención o desde que de las actuaciones resultare la imputación de un delito contra persona  determinada será necesaria la asistencia letrada. La Policía Judicial, el Ministerio Fiscal o la autoridad judicial  recabarán de inmediato del Colegio de Abogados la designación de un abogado de oficio, si no lo hubiere  nombrado ya el interesado.  Artículo 768.  El abogado designado para la defensa tendrá también habilitación legal para la representación de su  defendido, no siendo necesaria la intervención de procurador hasta el trámite de apertura del juicio oral.  Hasta entonces cumplirá el abogado el deber de señalamiento de domicilio a efectos de notificaciones y  traslados de documentos.  CAPÍTULO II.  DE LAS ACTUACIONES DE LA POLICÍA JUDICIAL Y DEL MINISTERIO FISCAL.  Artículo 769.  Sin perjuicio de lo establecido en el Título III del Libro II de esta Ley, tan pronto como tenga conocimiento de  un hecho que revista caracteres de delito, la Policía judicial observará las reglas establecidas en este  capítulo.   

48

Temari

3. El recurso de apelación se presentará dentro de los cinco días siguientes a la notificación del auto  recurrido o del resolutorio del recurso de reforma, mediante escrito en el que se expondrán los motivos del  recurso, se señalarán los particulares que hayan de testimoniarse y al que se acompañarán, en su caso, los  documentos justificativos de las peticiones formuladas. Admitido éste, se dará traslado a las demás partes  personadas por un plazo común de cinco días para que puedan alegar por escrito lo que estimen  conveniente, señalar otros particulares que deban ser testimoniados y presentar los documentos  justificativos de sus pretensiones. En los dos días siguientes a la finalización del plazo, se remitirá testimonio  de los particulares señalados a la Audiencia respectiva que, sin más trámites, resolverá dentro de los cinco  días siguientes. Excepcionalmente, la Audiencia podrá reclamar las actuaciones para su consulta siempre  que con ello no se obstaculice la tramitación de aquellas; en estos casos, deberán devolverse las actuaciones  al Juez en el plazo máximo de tres días. 

Oposicions

2. El recurso de apelación podrá interponerse subsidiariamente con el de reforma o por separado. En ningún  caso será necesario interponer previamente el de reforma para presentar la apelación. 


Artículo 770. 

Artículo 771.  En el tiempo imprescindible y, en todo caso, durante el tiempo de la detención, si la hubiere, la Policía  Judicial practicará las siguientes diligencias:  1. Cumplirá  con  los  deberes  de  información  a  las  víctimas  que  prevé  la  legislación  vigente.  En  particular, informará al ofendido y al perjudicado por el delito de forma escrita de los derechos que  les asisten de acuerdo con lo establecido en los artículos 109 y 110. Se instruirá al ofendido de su  derecho a mostrarse parte en la causa sin necesidad de formular querella y, tanto al ofendido como  al perjudicado, de su derecho a nombrar Abogado o instar el nombramiento de Abogado de oficio  en  caso  de  ser  titulares  del  derecho  a  la  asistencia  jurídica  gratuita,  de  su  derecho  a,  una  vez  personados  en  la  causa,  tomar  conocimiento  de  lo  actuado,  sin  perjuicio  de  lo  dispuesto  en  los  artículos 301 y 302, e instar lo que a su derecho convenga. Asimismo, se les informará de que, de no  personarse  en  la  causa  y  no  hacer  renuncia  ni  reserva  de  acciones  civiles,  el  Ministerio  Fiscal  las  ejercitará si correspondiere.  2. Informará en la forma más comprensible al imputado no detenido de cuáles son los hechos que se le  atribuyen y de los derechos que le asisten. En particular, le instruirá de los derechos reconocidos en  los apartados a), b), c) y e) del artículo 520.2.  Artículo 772.  1. Los miembros de la Policía Judicial requerirán el auxilio de otros miembros de las Fuerzas y Cuerpos de  Seguridad cuando fuera necesario para el desempeño de las funciones que por esta Ley se les encomiendan. 

49

Temari

1. Requerirá la presencia de cualquier facultativo o personal sanitario que fuere habido para prestar, si  fuere necesario, los oportunos auxilios al ofendido. El requerido, aunque sólo lo fuera verbalmente,  que  no  atienda  sin  justa  causa  el  requerimiento  será  sancionado  con  una  multa  de  500  a  5.000  euros, sin perjuicio de la responsabilidad criminal en que hubiera podido incurrir.  2. Acompañará al acta de constancia fotografías o cualquier otro soporte magnético o de reproducción  de  la  imagen,  cuando  sea  pertinente  para  el  esclarecimiento  del  hecho  punible  y  exista  riesgo  de  desaparición de sus fuentes de prueba.  3. Recogerá  y  custodiará  en  todo  caso  los  efectos,  instrumentos  o  pruebas  del  delito  de  cuya  desaparición hubiere peligro, para ponerlos a disposición de la autoridad judicial.  4. Si se hubiere producido la muerte de alguna persona y el cadáver se hallare en la vía pública, en la  vía férrea o en otro lugar de tránsito, lo trasladará al lugar próximo que resulte más idóneo dentro  de  las  circunstancias,  restableciendo  el  servicio  interrumpido  y  dando  cuenta  de  inmediato  a  la  autoridad  judicial.  En  las  situaciones  excepcionales  en  que  haya  de  adoptarse  tal  medida  de  urgencia, se reseñará previamente la posición del interfecto, obteniéndose fotografías y señalando  sobre el lugar la situación exacta que ocupaba.  5. Tomará  los  datos  personales  y  dirección  de  las  personas  que  se  encuentren  en  el  lugar  en  que  se  cometió  el  hecho,  así  como  cualquier  otro  dato  que  ayude  a  su  identificación  y  localización,  tales  como  lugar  habitual  de  trabajo,  números  de  teléfono  fijo  o  móvil,  número  de  fax  o  dirección  de  correo electrónico.  6. Intervendrá, de resultar procedente, el vehículo y retendrá el permiso de circulación del mismo y el  permiso de conducir de la persona a la que se impute el hecho. 

Oposicions

La Policía Judicial acudirá de inmediato al lugar de los hechos y realizará las siguientes diligencias: 


1. El Fiscal se constituirá en las actuaciones para el ejercicio de las acciones penal y civil conforme a la Ley.  Velará por el respeto de las garantías procesales del imputado y por la protección de los derechos de la  víctima y de los perjudicados por el delito.  En este procedimiento corresponde al Ministerio Fiscal, de manera especial, impulsar y simplificar su  tramitación sin merma del derecho de defensa de las partes y del carácter contradictorio del mismo, dando  a la Policía Judicial instrucciones generales o particulares para el más eficaz cumplimiento de sus funciones,  interviniendo en las actuaciones, aportando los medios de prueba de que pueda disponer o solicitando del  Juez de Instrucción la práctica de los mismos, así como instar de éste la adopción de medidas cautelares o su  levantamiento y la conclusión de la investigación tan pronto como estime que se han practicado las  actuaciones necesarias para resolver sobre el ejercicio de la acción penal.  El Fiscal General del Estado impartirá cuantas órdenes e instrucciones estime convenientes respecto a la  actuación del Fiscal en este procedimiento, y en especial, respecto a la aplicación de lo dispuesto en el  apartado 1 del artículo 780.  Tan pronto como se ordene la incoación del procedimiento para las causas ante el Tribunal del Jurado, se  pondrá en conocimiento del Ministerio Fiscal, quien comparecerá e intervendrá en cuantas actuaciones se  lleven a cabo ante aquel.  2. Cuando el Ministerio Fiscal tenga noticia de un hecho aparentemente delictivo, bien directamente o por  serle presentada una denuncia o atestado, practicará él mismo u ordenará a la Policía Judicial que practique  las diligencias que estime pertinentes para la comprobación del hecho o de la responsabilidad de los  partícipes en el mismo. El Fiscal decretará el archivo de las actuaciones cuando el hecho no revista los  caracteres de delito, comunicándolo con expresión de esta circunstancia a quien hubiere alegado ser  perjudicado u ofendido, a fin de que pueda reiterar su denuncia ante el Juez de Instrucción. En otro caso  instará del Juez de Instrucción la incoación del procedimiento que corresponda con remisión de lo actuado,  poniendo a su disposición al detenido, si lo hubiere, y los efectos del delito.  El Ministerio Fiscal podrá hacer comparecer ante sí a cualquier persona en los términos establecidos en la  Ley para la citación judicial, a fin de recibirle declaración, en la cual se observarán las mismas garantías  señaladas en esta Ley para la prestada ante el Juez o Tribunal.  Cesará el Fiscal en sus diligencias tan pronto como tenga conocimiento de la existencia de un procedimiento  judicial sobre los mismos hechos.  CAPÍTULO III.  DE LAS DILIGENCIAS PREVIAS.  Artículo 774.  Todas las actuaciones judiciales relativas a delitos de los comprendidos en este Título se registrarán como  diligencias previas y les será de aplicación lo dispuesto en los artículos 301 y 302.   

50

Temari

Artículo 773. 

Oposicions

2. La Policía extenderá el atestado de acuerdo con las normas generales de esta Ley y lo entregará al  Juzgado competente, pondrá a su disposición a los detenidos, si los hubiere, y remitirá copia al Ministerio  Fiscal. 


Tanto antes como después de prestar declaración se le permitirá entrevistarse reservadamente con su  Abogado, sin perjuicio de lo establecido en el apartado c) del artículo 527.  Artículo 776.  1. En la primera comparecencia el Secretario judicial informará al ofendido y al perjudicado de sus derechos,  en los términos previstos en los artículos 109 y 110, incluso aunque previamente lo hubiera hecho la Policía  Judicial. En particular, se instruirá de las medidas de asistencia a las víctimas que prevé la legislación vigente  y de los derechos mencionados en la regla 1 del artículo 771.  2. La imposibilidad de practicar esta información por la Policía Judicial y por el Juez en comparecencia no  impedirá la continuación del procedimiento, sin perjuicio de que se proceda a realizarla por el medio más  rápido posible.  3. Los que se personaren podrán desde entonces tomar conocimiento de lo actuado e instar la práctica de  diligencias y cuanto a su derecho convenga, acordando el Juez lo procedente en orden a la práctica de estas  diligencias.  Artículo 777.  1. El Juez ordenará a la Policía Judicial o practicará por sí las diligencias necesarias encaminadas a  determinar la naturaleza y circunstancias del hecho, las personas que en él hayan participado y el órgano  competente para el enjuiciamiento, dando cuenta al Ministerio Fiscal de su incoación y de los hechos que la  determinen. Se emplearán para ello los medios comunes y ordinarios que establece esta Ley, con las  modificaciones establecidas en el presente Título.  2. Cuando, por razón del lugar de residencia de un testigo o víctima, o por otro motivo, fuere de temer  razonablemente que una prueba no podrá practicarse en el juicio oral, o pudiera motivar su suspensión, el  Juez de Instrucción practicará inmediatamente la misma, asegurando en todo caso la posibilidad de  contradicción de las partes.  Dicha diligencia deberá documentarse en soporte apto para la grabación y reproducción del sonido y de la  imagen o por medio de acta autorizada por el Secretario judicial, con expresión de los intervinientes.  A efectos de su valoración como prueba en sentencia, la parte a quien interese deberá instar en el juicio oral  la reproducción de la grabación o la lectura literal de la diligencia, en los términos del artículo 730.  Artículo 778.  1. El informe pericial podrá ser prestado sólo por un perito cuando el Juez lo considere suficiente. 

51

Temari

En la primera comparecencia el Juez informará al imputado, en la forma más comprensible, de los hechos  que se le imputan. Previamente, el Secretario le informará de sus derechos y le requerirá para que designe  un domicilio en España en el que se harán las notificaciones, o una persona que las reciba en su nombre, con  la advertencia de que la citación realizada en dicho domicilio o a la persona designada permitirá la  celebración del juicio en su ausencia en los supuestos previstos en el artículo 786. 

Oposicions

Artículo 775. 


3. El Juez podrá acordar, cuando lo considere necesario, que por el médico forense u otro perito se proceda  a la obtención de muestras o vestigios cuyo análisis pudiera facilitar la mejor calificación del hecho,  acreditándose en las diligencias su remisión al laboratorio correspondiente, que enviará el resultado en el  plazo que se le señale.  4. El Juez podrá acordar que no se practique la autopsia cuando por el médico forense o quien haga sus  veces se dictaminen cumplidamente la causa y las circunstancias relevantes de la muerte sin necesidad de  aquélla.  5. El Juez podrá ordenar que se preste la asistencia debida a los heridos, enfermos y cualquier otra persona  que con motivo u ocasión de los hechos necesite asistencia facultativa, haciendo constar, en su caso, el lugar  de su tratamiento, internamiento u hospitalización. 

Oposicions

2. En los casos de lesiones no será preciso esperar a la sanidad del lesionado cuando fuera procedente el  archivo o el sobreseimiento. En cualquier otro supuesto podrá proseguirse la tramitación sin haberse  alcanzado tal sanidad, si fuera posible formular escrito de acusación. 

1. Practicadas sin demora las diligencias pertinentes, el Juez adoptará mediante auto alguna de las  siguientes resoluciones:  1. Si estimare que el hecho no es constitutivo de infracción penal o que no aparece suficientemente  justificada  su  perpetración,  acordará  el  sobreseimiento  que  corresponda  notificando  dicha  resolución a quienes pudiera causar perjuicio, aunque no se hayan mostrado parte en la causa. Si,  aun estimando que el hecho puede ser constitutivo de delito, no hubiere autor conocido, acordará  el sobreseimiento provisional y ordenará el archivo.  2. Si reputare falta el hecho que hubiere dado lugar a la formación de las diligencias, mandará remitir  lo actuado al Juez competente, cuando no le corresponda su enjuiciamiento.  3. Si el hecho estuviese atribuido a la jurisdicción militar, se inhibirá a favor del órgano competente. Si  todos  los  imputados  fuesen  menores  de  edad  penal,  se  dará  traslado  de  lo  actuado  al  Fiscal  de  Menores para que inicie los trámites de la Ley de Responsabilidad Penal del Menor.  4. Si el hecho constituyera delito comprendido en el artículo 757, seguirá el procedimiento ordenado  en el capítulo siguiente. Esta decisión, que contendrá la determinación de los hechos punibles y la  identificación  de  la  persona  a  la  que  se  le  imputan,  no  podrá  adoptarse  sin  haber  tomado  declaración a aquélla en los términos previstos en el artículo 775.  5. Si,  en  cualquier  momento  anterior,  el  imputado  asistido  de  su  abogado  hubiere  reconocido  los  hechos a presencia judicial, y estos fueran constitutivos de delito castigado con pena incluida dentro  de los límites previstos en el artículo 801, mandará convocar inmediatamente al Ministerio Fiscal y a  las partes personadas a fin de que manifiesten si formulan escrito de acusación con la conformidad  del  acusado.  En  caso  afirmativo,  incoará  diligencias  urgentes  y  ordenará  la  continuación  de  las  actuaciones por los trámites previstos en los artículos 800 y 801.  2. En los tres primeros supuestos, sino hubiere miembro del Ministerio Fiscal constituido en el Juzgado, ni  hubieren interpuesto recurso las partes, se remitirán las diligencias al Fiscal de la Audiencia, el que, dentro  de los tres días siguientes a su recepción, las devolverá al Juzgado con el escrito de interposición del recurso  o con la fórmula de visto, procediéndose seguidamente en este caso a la ejecución de lo resuelto.   

52

Temari

Artículo 779. 


CAPÍTULO IV.  DE LA PREPARACIÓN DEL JUICIO ORAL. 

2. Cuando el Ministerio Fiscal manifieste la imposibilidad de formular escrito de acusación por falta de  elementos esenciales para la tipificación de los hechos, se podrá instar, con carácter previo, la práctica de  aquellas diligencias indispensables para formular acusación, en cuyo caso acordará el Juez lo solicitado.  El Juez acordará lo que estime procedente cuando tal solicitud sea formulada por la acusación o acusaciones  personadas.  En todo caso se citará para su práctica al Ministerio Fiscal, a las partes personadas y siempre al imputado,  dándose luego nuevo traslado de las actuaciones.  Artículo 781.  1. El escrito de acusación comprenderá, además de la solicitud de apertura del juicio oral ante el órgano que  se estime competente y de la identificación de la persona o personas contra las que se dirige la acusación,  los extremos a que se refiere el artículo 650. La acusación se extenderá a las faltas imputables al acusado del  delito o a otras personas, cuando la comisión de la falta o su prueba estuviera relacionada con el delito.  También se expresarán la cuantía de las indemnizaciones o se fijarán las bases para su determinación y las  personas civilmente responsables, así como los demás pronunciamientos sobre entrega y destino de cosas y  efectos e imposición de costas procesales.  En el mismo escrito se propondrán las pruebas cuya práctica se interese en el juicio oral, expresando si la  reclamación de documentos o las citaciones de peritos y testigos deben realizarse por medio de la oficina  judicial.  En el escrito de acusación se podrá solicitar la práctica anticipada de aquellas pruebas que no puedan  llevarse a cabo durante las sesiones del juicio oral, así como la adopción, modificación o suspensión de las  medidas a que se refieren los artículos 763, 764 y 765, o cualesquiera otras que resulten procedentes o se  hubieren adoptado, así como la cancelación de las tomadas frente a personas contra las que no se dirija  acusación.  2. El Ministerio Fiscal, previa información a su superior jerárquico, y las acusaciones personadas podrán  solicitar justificadamente la prórroga del plazo establecido en el artículo anterior. El Juez de Instrucción,  atendidas las circunstancias, podrá acordar la prórroga de dicho plazo por un máximo de otros diez días.  3. Si el Ministerio Fiscal no presentare su escrito en el plazo establecido en el artículo anterior, el Juez de  Instrucción requerirá al superior jerárquico del Fiscal actuante, para que en el plazo de diez días presente el  escrito que proceda, dando razón de los motivos de su falta de presentación en plazo.   

53

Temari

1. Si el Juez de Instrucción acordare que debe seguirse el trámite establecido en este capítulo, en la misma  resolución ordenará que se dé traslado de las diligencias previas, originales o mediante fotocopia, al  Ministerio Fiscal y a las acusaciones personadas, para que, en el plazo común de diez días, soliciten la  apertura del juicio oral formulando escrito de acusación o el sobreseimiento de la causa o,  excepcionalmente, la práctica de diligencias complementarias, en el caso del apartado siguiente. 

Oposicions

Artículo 780. 


Al acordar el sobreseimiento, el Juez de Instrucción dejará sin efecto la prisión y demás medidas cautelares  acordadas.  2. Si el Ministerio Fiscal solicitare el sobreseimiento de la causa y no se hubiere personado en la misma  acusador particular dispuesto a sostener la acusación, antes de acordar el sobreseimiento el Juez de  Instrucción:  a. Podrá acordar que se haga saber la pretensión del Ministerio Fiscal a los directamente ofendidos o  perjudicados  conocidos,  no  personados,  para  que  dentro  del  plazo  máximo  de  quince  días  comparezcan a defender su acción si lo consideran oportuno. Si no lo hicieren en el plazo fijado, se  acordará  el  sobreseimiento  solicitado  por  el  Ministerio  Fiscal,  sin  perjuicio  de  lo  dispuesto  en  el  párrafo siguiente.  b. Podrá remitir la causa al superior jerárquico del Fiscal para que resuelva si procede o no sostener la  acusación, quien comunicará su decisión al Juez de Instrucción en el plazo de diez días.  Artículo 783.  1. Solicitada la apertura del juicio oral por el Ministerio Fiscal o la acusación particular, el Juez de Instrucción  la acordará, salvo que estimare que concurre el supuesto del número 2 del artículo 637 o que no existen  indicios racionales de criminalidad contra el acusado, en cuyo caso acordará el sobreseimiento que  corresponda conforme a los artículos 637 y 641.  Cuando el Juez de Instrucción decrete la apertura del juicio oral sólo a instancia del Ministerio Fiscal o de la  acusación particular, se dará nuevo traslado a quien hubiere solicitado el sobreseimiento por plazo de tres  días para que formule escrito de acusación, salvo que hubiere renunciado a ello.  2. Al acordar la apertura del juicio oral, resolverá el Juez de Instrucción sobre la adopción, modificación,  suspensión o revocación de las medidas interesadas por el Ministerio Fiscal o la acusación particular, tanto  en relación con el acusado como respecto de los responsables civiles, a quienes, en su caso, exigirá fianza, si  no la prestare el acusado en el plazo que se le señale, así como sobre el alzamiento de las medidas  adoptadas frente a quienes no hubieren sido acusados.  En el mismo auto señalará el Juez de Instrucción el órgano competente para el conocimiento y fallo de la  causa.  3. Contra el auto que acuerde la apertura del juicio oral no se dará recurso alguno, excepto en lo relativo a la  situación personal, pudiendo el acusado reproducir ante el órgano de enjuiciamiento las peticiones no  atendidas.  Artículo 784.  1. Abierto el juicio oral, se emplazará al imputado, con entrega de copia de los escritos de acusación, para  que en el plazo de tres días comparezca en la causa con abogado que le defienda y procurador que le 

54

Temari

1. Si el Ministerio Fiscal y el acusador particular solicitaren el sobreseimiento de la causa por cualquiera de  los motivos que prevén los artículos 637 y 641, lo acordará el Juez, excepto en los supuestos de los números  1, 2, 3, 5 y 6 del artículo 20 del Código Penal, en que devolverá las actuaciones a las acusaciones para  calificación, continuando el juicio hasta sentencia, a los efectos de la imposición de medidas de seguridad y  del enjuiciamiento de la acción civil, en los supuestos previstos en el Código Penal. 

Oposicions

Artículo 782. 


Una vez precluido el trámite para presentar su escrito, la defensa sólo podrá proponer la prueba que aporte  en el acto del juicio oral para su práctica en el mismo, sin perjuicio de que, además, pueda interesar  previamente que se libran las comunicaciones necesarias, siempre que lo haga con antelación suficiente  respecto de la fecha señalada para el juicio, y de lo previsto en el párrafo segundo del apartado 1 del  artículo 785. Todo ello se entiende sin perjuicio de que si los afectados consideran que se ha producido  indefensión puedan aducirlo de acuerdo con lo previsto en el apartado 2 del artículo 786.  2. En el escrito de defensa se podrá solicitar del órgano judicial que recabe la remisión de documentos o cite  a peritos o testigos, a los efectos de la práctica de la correspondiente prueba en las sesiones del juicio oral o,  en su caso, de la práctica de prueba anticipada.  3. En su escrito, firmado también por el acusado, la defensa podrá manifestar su conformidad con la  acusación en los términos previstos en el artículo 787.  Dicha conformidad podrá ser también prestada con el nuevo escrito de calificación que conjuntamente  firmen las partes acusadoras y el acusado junto con su Letrado, en cualquier momento anterior a la  celebración de las sesiones del juicio oral, sin perjuicio de lo dispuesto en el artículo 787.1.  4. Si, abierto el juicio oral, los acusados se hallaren en ignorado paradero y no hubieren hecho la designación  de domicilio a que se refiere el artículo 775 y, en cualquier caso, si la pena solicitada excediera de los límites  establecidos en el párrafo segundo del apartado 1 del artículo 786, se mandará expedir requisitoria para su  llamamiento y busca, declarándolos rebeldes, si no comparecieren o no fueren hallados, con los efectos  prevenidos en esta Ley.  5. Presentado el escrito de defensa o transcurrido el plazo para hacerlo, el Secretario judicial acordará  remitir lo actuado al órgano competente para el enjuiciamiento, notificándoselo a las partes, salvo cuando el  enjuiciamiento corresponda al Juez de lo Penal y éste se desplazara periódicamente a la sede del Juzgado  Instructor para la celebración de los juicios procedentes del mismo, en cuyo caso permanecerán las  actuaciones en el Juzgado a disposición del Juez de lo Penal.  CAPÍTULO V.  DEL JUICIO ORAL Y DE LA SENTENCIA.  Artículo 785.  1. En cuanto las actuaciones se encontraren a disposición del órgano competente para el enjuiciamiento, el  Juez o Tribunal examinará las pruebas propuestas e inmediatamente dictará auto admitiendo las que  considere pertinentes y rechazando las demás, prevendrá lo necesario para la práctica de la prueba  anticipada y señalará el día en que deban comenzar las sesiones del juicio oral. En esa resolución se  ordenará el libramiento de las comunicaciones que sean necesarias para asegurar la práctica de las pruebas  que sean propuestas y admitidas, cuando así lo hubieren solicitado las partes. 

55

Temari

Si la defensa no presentare su escrito en el plazo señalado, se entenderá que se opone a las acusaciones y  seguirá su curso el procedimiento, sin perjuicio de la responsabilidad en que pueda incurrirse de acuerdo  con lo previsto en el Título V del Libro V de la Ley Orgánica del Poder Judicial. 

Oposicions

represente. Si no ejercitase su derecho a designar procurador o a solicitar uno de oficio, se le nombrará en  todo caso procurador de oficio. Cumplido ese trámite, se dará traslado de las actuaciones originales, o  mediante fotocopia, a los designados como acusados y terceros responsables en los escritos de acusación,  para que en plazo común de diez días presenten escrito de defensa frente a las acusaciones formuladas. 


3. En todo caso, aunque no sea parte en el proceso ni deba intervenir, la víctima deberá ser informada por  escrito de la fecha y lugar de celebración del juicio.  Artículo 786.  1. La celebración del juicio oral requiere preceptivamente la asistencia del acusado y del abogado defensor.  No obstante, si hubiere varios acusados y alguno de ellos deja de comparecer sin motivo legítimo, apreciado  por el Juez o Tribunal, podrá éste acordar, oídas las partes, la continuación del juicio para los restantes.  La ausencia injustificada del acusado que hubiera sido citado personalmente, o en el domicilio o en la  persona a que se refiere el artículo 775, no será causa de suspensión del juicio oral si el Juez o Tribunal, a  solicitud del Ministerio Fiscal o de la parte acusadora, y oída la defensa, estima que existen elementos  suficientes para el enjuiciamiento, cuando la pena solicitada no exceda de dos años de privación de libertad  o, si fuera de distinta naturaleza, cuando su duración no exceda de seis años.  La ausencia injustificada del tercero responsable civil citado en debida forma no será por sí misma causa de  suspensión del juicio.  2. El juicio oral comenzará con la lectura por el Secretario de los escritos de acusación y defensa.  Seguidamente, a instancia de parte, el Juez o Tribunal abrirá un turno de intervenciones para que puedan las  partes exponer lo que estimen oportuno acerca de la competencia del órgano judicial, vulneración de algún  derecho fundamental, existencia de artículos de previo pronunciamiento, causas de la suspensión del juicio  oral, nulidad de actuaciones, así como sobre el contenido y finalidad de las pruebas propuestas o que se  propongan para practicarse en el acto. El Juez o Tribunal resolverá en el mismo acto lo procedente sobre las  cuestiones planteadas. Frente a la decisión adoptada no cabrá recurso alguno, sin perjuicio de la pertinente  protesta y de que la cuestión pueda ser reproducida, en su caso, en el recurso frente a la sentencia.  Artículo 787.  1. Antes de iniciarse la práctica de la prueba, la defensa, con la conformidad del acusado presente, podrá  pedir al Juez o Tribunal que proceda a dictar sentencia de conformidad con el escrito de acusación que  contenga pena de mayor gravedad, o con el que se presentara en ese acto, que no podrá referirse a hecho  distinto, ni contener calificación más grave que la del escrito de acusación anterior. Si la pena no excediere  de seis años de prisión, el Juez o Tribunal dictará sentencia de conformidad con la manifestada por la  defensa, si concurren los requisitos establecidos en los apartados siguientes.  2. Si a partir de la descripción de los hechos aceptada por todas las partes, el Juez o Tribunal entendiere que  la calificación aceptada es correcta y que la pena es procedente según dicha calificación, dictará sentencia  de conformidad. El Juez o Tribunal habrá oído en todo caso al acusado acerca de si su conformidad ha sido  prestada libremente y con conocimiento de sus consecuencias. 

56

Temari

2. El señalamiento de fecha para el juicio se hará teniendo en cuenta la prisión del acusado y el  aseguramiento de su presencia a disposición judicial, la complejidad de la prueba propuesta o cualquier  circunstancia significativa. 

Oposicions

Contra los autos de admisión o inadmisión de pruebas no cabrá recurso alguno, sin perjuicio de que la parte  a la que le fue denegada pueda reproducir su petición al inicio de las sesiones del juicio oral, momento hasta  el cual podrán incorporarse a la causa los informes, certificaciones y demás documentos que el Ministerio  Fiscal y las partes estimen oportuno y el Juez o Tribunal admitan. 


También podrá ordenar la continuación del juicio cuando, no obstante la conformidad del acusado, su  defensor lo considere necesario y el Juez o Tribunal estime fundada su petición.  5. No vinculan al Juez o Tribunal las conformidades sobre la adopción de medidas protectoras en los casos  de limitación de la responsabilidad penal.  6. Serán recurribles las sentencias de conformidad cuando no hayan respetado los requisitos o términos de  la conformidad, si bien el acusado no podrá impugnar por razones de fondo su conformidad libremente  prestada.  Artículo 788.  1. La práctica de la prueba se realizará concentradamente, en las sesiones consecutivas que sean necesarias.  Excepcionalmente, podrá acordar el Juez o Tribunal la suspensión o aplazamiento de la sesión, hasta el  límite máximo de treinta días, en los supuestos del artículo 746, conservando su validez los actos realizados,  salvo que se produzca la sustitución del Juez o miembro del Tribunal en el caso del número 4 de dicho  artículo.  No será causa de suspensión del juicio la falta de acreditación de la sanidad, de la tasación de daños o de la  verificación de otra circunstancia de análoga significación, siempre que no sea requisito imprescindible para  la calificación de los hechos. En tal caso, la determinación cuantitativa de la responsabilidad civil quedará  diferida al trámite de ejecución, fijándose en la sentencia las bases de la misma.  2. El informe pericial podrá ser prestado sólo por un perito.  3. Terminada la práctica de la prueba, el Juez o Presidente del Tribunal requerirá a la acusación y a la  defensa para que manifiesten si ratifican o modifican las conclusiones de los escritos inicialmente  presentados y para que expongan oralmente cuanto estimen procedente sobre la valoración de la prueba y  la calificación jurídica de los hechos.  El requerimiento podrá extenderse a solicitar del Ministerio Fiscal y de los letrados un mayor  esclarecimiento de hechos concretos de la prueba y la valoración jurídica de los hechos, sometiéndoles a  debate una o varias preguntas sobre puntos determinados.  4. Cuando, en sus conclusiones definitivas, la acusación cambie la tipificación penal de los hechos o se  aprecien un mayor grado de participación o de ejecución o circunstancias de agravación de la pena, el Juez o  Tribunal podrá considerar un aplazamiento de la sesión, hasta el límite de diez días, a petición de la defensa,  a fin de que ésta pueda preparar adecuadamente sus alegaciones y, en su caso, aportar los elementos 

57

Oposicions

4. Una vez que la defensa manifieste su conformidad, el Secretario informará al acusado de sus  consecuencias y a continuación el Juez o Presidente del Tribunal le requerirá a fin de que manifieste si  presta su conformidad. Cuando el Juez o Tribunal albergue dudas sobre si el acusado ha prestado libremente  su conformidad, acordará la continuación del juicio. 

Temari

3. En caso de que el Juez o Tribunal considerare incorrecta la calificación formulada o entendiere que la  pena solicitada no procede legalmente, requerirá a la parte que presentó el escrito de acusación más grave  para que manifieste si se ratifica o no en él. Sólo cuando la parte requerida modificare su escrito de  acusación en términos tales que la calificación sea correcta y la pena solicitada sea procedente y el acusado  preste de nuevo su conformidad, podrá el Juez o Tribunal dictar sentencia de conformidad. En otro caso,  ordenará la continuación del juicio. 


5. Cuando todas las acusaciones califiquen los hechos como delitos castigados con pena que exceda de la  competencia del Juez de lo Penal, se declarará éste incompetente para juzgar, dará por terminado el juicio y  remitirá las actuaciones a la Audiencia competente. Fuera del supuesto anterior, el Juez de lo Penal  resolverá lo que estime pertinente acerca de la continuación o finalización del juicio, pero en ningún caso  podrá imponer una pena superior a la correspondiente a su competencia.  6. Del desarrollo del juicio oral se levantará acta que firmarán el Juez o el Presidente y Magistrados, el  Secretario, el Fiscal y los abogados de la acusación y la defensa, reseñándose en la misma el contenido  esencial de la prueba practicada, las incidencias y reclamaciones producidas y las resoluciones adoptadas,  pudiendo completarse o sustituirse por cualquier medio de reproducción mecánica, oral o escrita, de cuya  autenticidad dará fe el Secretario.  Artículo 789. 

Oposicions

probatorios y de descargo que estime convenientes. Tras la práctica de una nueva prueba que pueda  solicitar la defensa, las partes acusadoras podrán, a su vez, modificar sus conclusiones definitivas. 

2. El Juez de lo Penal podrá dictar sentencia oralmente en el acto del juicio, documentándose el fallo y una  sucinta motivación mediante la fe del Secretario o en anexo al acta, sin perjuicio de la ulterior redacción de  aquélla. Si el Fiscal y las partes, conocido el fallo, expresasen su decisión de no recurrir, el Juez, en el mismo  acto, declarará la firmeza de la sentencia, y se pronunciará, previa audiencia de las partes, sobre la  suspensión o la sustitución de la pena impuesta.  3. La sentencia no podrá imponer pena más grave de la solicitada por las acusaciones, ni condenar por delito  distinto cuando éste conlleve una diversidad de bien jurídico protegido o mutación sustancial del hecho  enjuiciado, salvo que alguna de las acusaciones haya asumido el planteamiento previamente expuesto por el  Juez o Tribunal dentro del trámite previsto en el párrafo segundo del artículo 788.3.  4. La sentencia se notificará por escrito a los ofendidos y perjudicados por el delito, aunque no se hayan  mostrado parte en la causa.  CAPÍTULO VI.  DE LA IMPUGNACIÓN DE LA SENTENCIA.  Artículo 790.  1. La sentencia dictada por el Juez de lo Penal es apelable ante la Audiencia Provincial correspondiente, y la  del Juez Central de lo Penal, ante la Sala de lo Penal de la Audiencia Nacional. El recurso podrá ser  interpuesto por cualquiera de las partes, dentro de los diez días siguientes a aquel en que se les hubiere  notificado la sentencia. Durante este período se hallarán las actuaciones en Secretaría a disposición de las  partes.  2. El escrito de formalización del recurso se presentará ante el órgano que dictó la resolución que se  impugne, y en él se expondrán, ordenadamente, las alegaciones sobre quebrantamiento de las normas y  garantías procesales, error en la apreciación de las pruebas o infracción de normas del ordenamiento  jurídico en las que se base la impugnación. El recurrente también habrá de fijar un domicilio para  notificaciones en el lugar donde tenga su sede la Audiencia. 

58

Temari

1. La sentencia se dictará dentro de los cinco días siguientes a la finalización del juicio oral. 


4. Recibido el escrito de formalización, el Juez, si reúne los requisitos exigidos, admitirá el recurso. En caso  de apreciar la concurrencia de algún defecto subsanable, concederá al recurrente un plazo no superior a tres  días para la subsanación.  5. Admitido el recurso, se dará traslado del escrito de formalización a las demás partes por un plazo común  de diez días. Dentro de este plazo habrán de presentarse los escritos de alegaciones de las demás partes, en  los que podrá solicitarse la práctica de prueba en los términos establecidos en el apartado 3 y en los que se  fijará un domicilio para notificaciones.  6. Presentados los escritos de alegaciones o precluido el plazo para hacerlo, el Secretario, en los dos días  siguientes, dará traslado de cada uno de ellos a las demás partes y elevará a la Audiencia los autos originales  con todos los escritos presentados.  Artículo 791.  1. Si los escritos de formalización o de alegaciones contienen proposición de prueba, la Audiencia resolverá  en tres días sobre la admisión de la propuesta y, en el mismo acto, señalará día para la vista. También podrá  celebrarse vista cuando, de oficio o a petición de parte, la estime el Tribunal necesaria para la correcta  formación de una convicción fundada.  2. La vista se señalará dentro de los quince días siguientes y a ella serán citadas todas las partes. La víctima  deberá ser informada, aunque no se haya mostrado parte ni sea necesaria su intervención.  La vista se celebrará empezando, en su caso, por la práctica de la prueba. A continuación, las partes  resumirán oralmente el resultado de la misma y el fundamento de sus pretensiones.  Artículo 792.  1. La sentencia de apelación se dictará dentro de los cinco días siguientes a la vista oral, o dentro de los diez  días siguientes a la recepción de las actuaciones por la Audiencia, cuando no hubiere resultado procedente  su celebración.  2. Cuando la sentencia apelada sea anulada por quebrantamiento de una forma esencial del procedimiento,  el Tribunal, sin entrar en el fondo del fallo, ordenará que se reponga el procedimiento al estado en que se  encontraba en el momento de cometerse la falta, sin perjuicio de que conserven su validez todos aquellos  actos cuyo contenido sería idéntico no obstante la falta cometida. 

59

Oposicions

3. En el mismo escrito de formalización podrá pedir el recurrente la práctica de las diligencias de prueba que  no pudo proponer en la primera instancia, de las propuestas que le fueron indebidamente denegadas,  siempre que hubiere formulado en su momento la oportuna protesta, y de las admitidas que no fueron  practicadas por causas que no le sean imputables. 

Temari

Si en el recurso se pidiera la declaración de nulidad del juicio por infracción de normas o garantías  procesales que causaren la indefensión del recurrente, en términos tales que no pueda ser subsanada en la  segunda instancia, se citarán las normas legales o constitucionales que se consideren infringidas y se  expresarán las razones de la indefensión. Asimismo, deberá acreditarse haberse pedido la subsanación de la  falta o infracción en la primera instancia, salvo en el caso de que se hubieren cometido en momento en el  que fuere ya imposible la reclamación. 


Artículo 793.  1. En cualquier momento en que comparezca o sea habido el que hubiere sido condenado en ausencia  conforme a lo dispuesto en el párrafo segundo del apartado 1 del artículo 786, le será notificada la sentencia  dictada en primera instancia o en apelación a efectos de cumplimiento de la pena aun no prescrita. Al  notificársele la sentencia se le hará saber su derecho a interponer el recurso a que se refiere el apartado  siguiente, con indicación del plazo para ello y del órgano competente.  2. La sentencia dictada en ausencia, haya sido o no apelada, es susceptible de ser recurrida en anulación por  el condenado en el mismo plazo y con iguales requisitos y efectos que los establecidos en el recurso de  apelación. El plazo se contará desde el momento en que se acredite que el condenado tuvo conocimiento de  la sentencia.  CAPÍTULO VII.  DE LA EJECUCIÓN DE SENTENCIAS.  Artículo 794.  Tan pronto como sea firme la sentencia, se procederá a su ejecución por el Juez o por la Audiencia que la  hubiere dictado, conforme a las disposiciones generales de la Ley, observándose las siguientes reglas:  1. Si  no  se  hubiere  fijado  en  el  fallo  la  cuantía  indemnizatoria,  cualquiera  de  las  partes  podrá  instar,  durante la ejecución de la sentencia, la práctica de las pruebas que estime oportunas para su precisa  determinación. De esta pretensión se dará traslado a las demás para que, en el plazo común de diez  días,  pidan  por  escrito  lo  que  a  su  derecho  convenga.  El  Juez  o  Tribunal  rechazará  la  práctica  de  pruebas que no se refieran a las bases fijadas en la sentencia.  Practicada la prueba, y oídas las partes por un plazo común de cinco días, se fijará mediante auto, en  los cinco días siguientes, la cuantía de la responsabilidad civil. El auto dictado por el Juez de lo Penal  será apelable ante la Audiencia respectiva.  2. En los casos en que se haya impuesto la pena de privación del derecho a conducir vehículos a motor  y ciclomotores, se procederá a la inmediata retirada del permiso y licencia habilitante, si tal medida  no estuviera ya acordada, dejando unido el documento a los autos y remitiendo mandamiento a la  Jefatura Central de Tráfico para que lo deje sin efecto y no expida otro nuevo hasta la extinción de la  condena.  Artículo segundo.  Se da nueva redacción al Título III del Libro IV de la Ley de Enjuiciamiento Criminal.   

60

Temari

4. La sentencia se notificará a los ofendidos y perjudicados por el delito, aunque no se hayan mostrado parte  en la causa. 

Oposicions

3. Contra la sentencia dictada en apelación no cabrá recurso alguno, sin perjuicio de lo establecido respecto  de la revisión de sentencias firmes y de lo previsto en el artículo siguiente para la impugnación de sentencias  firmes dictadas en ausencia del acusado. Los autos se devolverán al Juzgado a efectos de ejecución del fallo. 


Artículo 795.  1. Sin perjuicio de lo establecido para los demás procesos especiales, el procedimiento regulado en este  Título se aplicará a la instrucción y al enjuiciamiento de delitos castigados con pena privativa de libertad que  no exceda de cinco años, o con cualesquiera otras penas, bien sean únicas, conjuntas o alternativas, cuya  duración no exceda de diez años, cualquiera que sea su cuantía, siempre que el proceso penal se incoe en  virtud de un atestado policial y que la Policía Judicial haya detenido a una persona y la haya puesto a  disposición del Juzgado de guardia o que, aun sin detenerla, la haya citado para comparecer ante el Juzgado  de guardia por tener la calidad de denunciado en el atestado policial y, además, concurra cualquiera de las  circunstancias siguientes:  1. Que se trate de delitos flagrantes. A estos efectos, se considerará delito flagrante el que se estuviese  cometiendo  o  se  acabare  de  cometer  cuando  el  delincuente  sea  sorprendido  en  el  acto.  Se  entenderá sorprendido en el acto no sólo al delincuente que fuere detenido en el momento de estar  cometiendo  el  delito,  sino  también  al  detenido  o  perseguido  inmediatamente  después  de  cometerlo, si la persecución durare o no se suspendiere mientras el delincuente no se ponga fuera  del inmediato alcance de los que le persiguen. También se considerará delincuente in fraganti aquel  a quien se sorprendiere inmediatamente después de cometido un delito con efectos, instrumentos  o vestigios que permitan presumir su participación en él.  2. Que se trate de alguno de los siguientes delitos:  a. Delitos  de  lesiones,  coacciones,  amenazas  o  violencia  física  o  psíquica  habitual,  cometidos  contra las personas a que se refiere el artículo 153 del Código Penal.  b. Delitos de hurto.  c. Delitos de robo.  d. Delitos de hurto y robo de uso de vehículos.  e. Delitos contra la seguridad del tráfico.  3. Que se trate de un hecho punible cuya instrucción sea presumible que será sencilla.  2. El procedimiento regulado en este Título no será de aplicación a la investigación y enjuiciamiento de  aquellos delitos que fueren conexos con otro o otros delitos no comprendidos en el apartado anterior.  3. No se aplicará este procedimiento en aquellos casos en que sea procedente acordar el secreto de las  actuaciones conforme a lo establecido en el artículo 302.  4. En todo lo no previsto expresamente en el presente Título se aplicarán supletoriamente las normas del  Título II de este mismo Libro, relativas al procedimiento abreviado.  CAPÍTULO II.  DE LAS ACTUACIONES DE LA POLICÍA JUDICIAL.  Artículo 796.  1. Sin perjuicio de cuanto se establece en el Título III del Libro II y de las previsiones del capítulo II del Título  II de este Libro, la Policía Judicial deberá practicar en el tiempo imprescindible y, en todo caso, durante el  tiempo de la detención, las siguientes diligencias: 

61

Temari

CAPÍTULO I.  ÁMBITO DE APLICACIÓN. 

Oposicions

TÍTULO III.  DEL PROCEDIMIENTO PARA EL ENJUICIAMIENTO RÁPIDO DE DETERMINADOS DELITOS. 


2. Para la realización de las citaciones a que se refiere el apartado anterior, la Policía Judicial fijará el día y la  hora de la comparecencia coordinadamente con el Juzgado de guardia. A estos efectos, el Consejo General  del Poder Judicial, de acuerdo con lo establecido en el artículo 110 de la Ley Orgánica del Poder Judicial,  dictará los Reglamentos oportunos para la ordenación de los servicios de guardia de los Juzgados de  Instrucción en relación con la práctica de estas citaciones, coordinadamente con la Policía Judicial.  3. Si la urgencia lo requiriere, las citaciones podrán hacerse por cualquier medio de comunicación, incluso  verbalmente, sin perjuicio de dejar constancia de su contenido en la pertinente acta.  CAPÍTULO III.  DE LAS DILIGENCIAS URGENTES ANTE EL JUZGADO DE GUARDIA.  Artículo 797.  1. El Juzgado de guardia, tras recibir el atestado policial, junto con los objetos, instrumentos y pruebas que,  en su caso, lo acompañen, incoará, si procede, diligencias urgentes. Sin perjuicio de las demás funciones que  tiene encomendadas, practicará, cuando resulten pertinentes, las siguientes diligencias, en el orden que  considere más conveniente o aconsejen las circunstancias, con la participación activa del Ministerio Fiscal:  1. Recabará por el medio más rápido los antecedentes penales del detenido o persona imputada. 

62

Oposicions Temari

1. Sin  perjuicio  de  recabar  los  auxilios  a  que  se  refiere  el  ordinal  1  del  artículo  770,  solicitará  del  facultativo  o  del  personal  sanitario  que  atendiere  al  ofendido  copia  del  informe  relativo  a  la  asistencia prestada para su unión al atestado policial. Asimismo, solicitará la presencia del médico  forense  cuando  la  persona  que  tuviere  que  ser  reconocida  no  pudiera  desplazarse  al  Juzgado  de  guardia dentro del plazo previsto en el artículo 799.  2. Informará  a  la  persona  a  la  que  se  atribuya  el  hecho,  aun  en  el  caso  de  no  procederse  a  su  detención, del derecho que le asiste de comparecer ante el Juzgado de guardia asistido de abogado.  Si  el  interesado  no  manifestare  expresamente  su  voluntad  de  comparecer  asistido  de  abogado,  la  Policía Judicial recabará del Colegio de Abogados la designación de un letrado de oficio.  3. Citará a la persona que resulte denunciada en el atestado policial para comparecer en el Juzgado de  guardia en el día y hora que se le señale, cuando no se haya procedido a su detención. El citado será  apercibido de las consecuencias de no comparecer a la citación policial ante el Juzgado de guardia.  4. Citará también a los testigos, a los ofendidos y perjudicados para que comparezcan en el Juzgado de  guardia en el día y hora que se les indique. A los testigos se les apercibirá de las consecuencias de no  comparecer a la citación policial en el Juzgado de guardia.  5. Citará para el mismo día y hora a las entidades a que se refiere el artículo 117 del Código Penal, en el  caso de que conste su identidad.  6. Remitirá al Instituto de Toxicología, al Instituto de Medicina Legal o al laboratorio correspondiente  las  sustancias  aprehendidas  cuyo  análisis  resulte  pertinente.  Estas  entidades  procederán  de  inmediato  al  análisis  solicitado  y  remitirán  el  resultado  al  Juzgado  de  guardia  por  el  medio  más  rápido y, en todo caso, antes del día y hora en que se hayan citado a las personas indicadas en las  reglas anteriores. Si no fuera posible la remisión del análisis en dicho plazo, la Policía Judicial podrá  practicar por sí misma dicho análisis, sin perjuicio del debido control judicial del mismo.  7. La práctica de los controles de alcoholemia se ajustará a lo establecido en la legislación de seguridad  vial. No obstante, cuando se practicare un análisis de sangre u otro análogo, se requerirá al personal  sanitario que lo realice para que remita el resultado al Juzgado de guardia por el medio más rápido  y, en todo caso, antes del día y hora de la citación a que se refieren las reglas anteriores.  8. Si  no  fuera  posible  la  remisión  al  Juzgado  de  guardia  de  algún  objeto  que  debiera  ser  tasado,  se  solicitará inmediatamente la presencia del perito o servicio correspondiente para que lo examine y  emita informe pericial. Este informe podrá ser emitido oralmente ante el Juzgado de guardia. 


2. Cuando, por razón del lugar de residencia de un testigo o víctima o por otro motivo, fuere de temer  razonablemente que una prueba no podrá practicarse en el juicio oral, o pudiera motivar su suspensión, el  Juez de guardia practicará inmediatamente la misma asegurando, en todo caso, la posibilidad de  contradicción de las partes.  Dicha diligencia deberá documentarse en soporte apto para la grabación y reproducción del sonido y de la  imagen o por medio de acta autorizada por el Secretario Judicial, con expresión de los intervinientes.  A efectos de su valoración como prueba en sentencia, la parte a quien interese deberá instar en el juicio oral  la reproducción de la grabación o la lectura literal de la diligencia, en los términos del artículo 730.  Artículo 798.  1. A continuación, el Juez oirá a las partes personadas y al Ministerio Fiscal sobre cuál de las resoluciones  previstas en el apartado siguiente procede adoptar. Además, las partes acusadoras y el Ministerio Fiscal  podrán solicitar cualesquiera medidas cautelares frente al imputado o, en su caso, frente al responsable  civil, sin perjuicio de las que se hayan podido adoptar anteriormente.  2. El Juez de guardia dictará resolución con alguno de estos contenidos:  1. En el caso de que considere suficientes las diligencias practicadas, dictará auto en forma oral, que  deberá documentarse y no será susceptible de recurso alguno, ordenando seguir el procedimiento  del  capítulo  siguiente,  salvo  que  estime  procedente  alguna  de  las  decisiones  previstas  en  los  tres  primeros ordinales del apartado 1 del artículo 779, en cuyo caso dictará auto.  2. En el caso de que considere insuficientes las diligencias practicadas, ordenará que el procedimiento  continúe  como  diligencias  previas  del  procedimiento  abreviado.  El  Juez  deberá  señalar 

63

Oposicions Temari

2. Si fuere necesario para la calificación jurídica de los hechos imputados:  a. Recabará, de no haberlos recibido, los informes periciales solicitados por la Policía Judicial.  b. Ordenará,  cuando  resulte  pertinente  y  proporcionado,  que  el  médico  forense,  si  no  lo  hubiese hecho con anterioridad, examine a las personas que hayan comparecido a presencia  judicial y emita el correspondiente informe pericial.  c. Ordenará  la  práctica  por  un  perito  de  la  tasación  de  bienes  u  objetos  aprehendidos  o  intervenidos y puestos a disposición judicial, si no se hubiese hecho con anterioridad.  3. Tomará  declaración  al  detenido  puesto  a  disposición  judicial  o  a  la  persona  que,  resultando  imputada  por  los  términos  del  atestado,  haya  comparecido  a  la  citación  policial,  en  los  términos  previstos en el artículo 775. Ante la falta de comparecencia del imputado a la citación policial ante el  Juzgado de guardia, podrá éste aplicar lo previsto en el artículo 487.  4. Tomará declaración a los testigos citados por la Policía Judicial que hayan comparecido. Ante la falta  de comparecencia de cualquier testigo a la citación policial ante el Juzgado de guardia, podrá éste  aplicar lo previsto en el artículo 420.  5. Llevará a cabo las informaciones previstas en el artículo 776.  6. Practicará el reconocimiento en rueda del imputado, de resultar pertinente y haber comparecido el  testigo.  7. Ordenará,  de  considerarlo  necesario,  el  careo  entre  testigos,  entre  testigos  e  imputados  o  imputados entre sí.  8. Ordenará la citación, incluso verbal, de las personas que considere necesario que comparezcan ante  él.  9. Ordenará la práctica de cualquier diligencia pertinente que pueda llevarse a cabo en el acto o dentro  del plazo establecido en el artículo 799. 


4. Asimismo, ordenará, si procede, la devolución de objetos intervenidos.  Artículo 799.  1. Las diligencias y resoluciones señaladas en los artículos anteriores deberán ser practicadas y adoptadas  durante el servicio de guardia del Juzgado de Instrucción.  2. No obstante lo dispuesto, en aquellos partidos judiciales en que el servicio de guardia no sea permanente  y tenga una duración superior a veinticuatro horas, el plazo establecido en el apartado anterior podrá  prorrogarse por el Juez por un período adicional de setenta y dos horas en aquellas actuaciones en las que el  atestado se hubiera recibido dentro de las cuarenta y ocho anteriores a la finalización del servicio de  guardia.  CAPÍTULO IV.  DE LA PREPARACIÓN DEL JUICIO ORAL.  Artículo 800.  1. Cuando el Juez de guardia hubiere acordado continuar este procedimiento, en el mismo acto oirá al  Ministerio Fiscal y a las partes personadas para que se pronuncien sobre si procede la apertura del juicio  oral o el sobreseimiento y para que, en su caso, soliciten o se ratifiquen en lo solicitado respecto de la  adopción de medidas cautelares. En todo caso, si el Ministerio Fiscal y el acusador particular, si lo hubiera,  solicitaren el sobreseimiento, el Juez procederá conforme a lo previsto en el artículo 782. Cuando el  Ministerio Fiscal o la acusación particular soliciten la apertura del juicio oral, el Juez de guardia procederá  conforme a lo previsto en el apartado 1 del artículo 783, resolviendo mediante auto lo que proceda. Cuando  se acuerde la apertura del juicio oral, dictará en forma oral auto motivado, que deberá documentarse y no  será susceptible de recurso alguno.  2. Abierto el juicio oral, si no se hubiere constituido acusación particular, el Ministerio Fiscal presentará de  inmediato su escrito de acusación, o formulará ésta oralmente. El acusado, a la vista de la acusación  formulada, podrá en el mismo acto prestar su conformidad con arreglo a lo dispuesto en el artículo  siguiente. En otro caso, presentará inmediatamente su escrito de defensa o formulará ésta oralmente,  procediendo entonces el Juez de guardia sin más trámites a la citación de las partes para la celebración del  juicio oral.  Si el acusado solicitara la concesión de un plazo para la presentación de escrito de defensa, el Juez fijará  prudencialmente el mismo dentro de los cinco días siguientes, atendidas las circunstancias del hecho  imputado y los restantes datos que se hayan puesto de manifiesto en la investigación, procediendo en el  acto a la citación de las partes para la celebración del juicio oral y al emplazamiento del acusado y, en su  caso, del responsable civil para que presenten sus escritos ante el órgano competente para el  enjuiciamiento. 

64

Temari

3. Cuando el Juez de guardia dicte el auto acordando alguna de las decisiones previas en los tres primeros  ordinales del apartado 1 del artículo 779, en el mismo acordará lo que proceda sobre la adopción de  medidas cautelares frente al imputado y, en su caso, frente al responsable civil. Frente al pronunciamiento  del Juez sobre medidas cautelares, cabrán los recursos previstos en el artículo 766. Cuando el Juez de  guardia dicte auto en forma oral ordenando la continuación del procedimiento, sobre la adopción de  medidas cautelares se estará a lo dispuesto en el apartado 1 del artículo 800. 

Oposicions

motivadamente cuáles son las diligencias cuya práctica resulta necesaria para concluir la instrucción  de la causa o las circunstancias que lo hacen imposible. 


4. Si se hubiere constituido acusación particular que hubiere solicitado la apertura del juicio oral y así lo  hubiere acordado el Juez de guardia, éste emplazará en el acto a aquélla y al Ministerio Fiscal para que  presenten sus escritos dentro de un plazo improrrogable y no superior a dos días. Presentados dichos  escritos ante el mismo Juzgado, procederá éste de inmediato conforme a lo dispuesto en el apartado 2.  5. Si el Ministerio Fiscal no presentare su escrito de acusación en el momento establecido en el apartado 2 o  en el plazo establecido en el apartado 4, respectivamente, el Juez, sin perjuicio de emplazar en todo caso a  los directamente ofendidos y perjudicados conocidos, en los términos previstos en el apartado 2 del artículo  782, requerirá inmediatamente al superior jerárquico del Fiscal para que, en el plazo de dos días, presente el  escrito que proceda. Si el superior jerárquico tampoco presentare dicho escrito en plazo, se entenderá que  no pide la apertura de juicio oral y que considera procedente el sobreseimiento libre.  6. Una vez recibido el escrito de defensa o precluido el plazo para su presentación, el órgano enjuiciador  procederá conforme a lo previsto en el apartado 1 del artículo 785, salvo en lo previsto para el señalamiento  y las citaciones que ya se hubieran practicado.  7. En todo caso, las partes podrán solicitar al Juzgado de guardia, que así lo acordará, la citación de testigos  o peritos que tengan la intención de proponer para el acto del juicio, sin perjuicio de la decisión que sobre la  admisión de pruebas adopte el órgano enjuiciador.  CAPÍTULO V.  DEL JUICIO ORAL Y DE LA SENTENCIA.  Artículo 802.  1. El juicio oral se desarrollará en los términos previstos por los artículos 786 a 788.  2. En el caso de que, por motivo justo, no pueda celebrarse el juicio oral en el día señalado o de que no  pueda concluirse en un solo acto, el Juez señalará para su celebración o continuación el día más inmediato  posible y, en todo caso, dentro de los quince siguientes, haciéndolo saber a los interesados.  3. La sentencia se dictará dentro de los tres días siguientes a la terminación de la vista, en los términos  previstos por el artículo 789.       

65

Oposicions

También se acordará la práctica de las citaciones propuestas por el Ministerio Fiscal, llevándose a cabo en el  acto las que sean posibles, sin perjuicio de la decisión que sobre la admisión de pruebas adopte el órgano  enjuiciador. 

Temari

3. El Juez de guardia hará el señalamiento para la celebración del juicio oral en la fecha más próxima posible  y, en cualquier caso, dentro de los quince días siguientes, en los días y horas predeterminados a tal fin en los  órganos judiciales enjuiciadores. A estos efectos, el Consejo General del Poder Judicial, de acuerdo con lo  establecido en el artículo 110 de la Ley Orgánica del Poder Judicial, dictará los Reglamentos oportunos para  la ordenación, coordinadamente con el Ministerio Fiscal, de los señalamientos de juicios orales que realicen  los Juzgados de guardia ante los Juzgados de lo Penal. 


CAPÍTULO VI.  DE LA IMPUGNACIÓN DE LA SENTENCIA. 

1. Frente a la sentencia dictada por el Juzgado de lo Penal podrá interponerse recurso de apelación, que se  sustanciará conforme a lo previsto en los artículos 790 a 792, con las siguientes especialidades:  1. El plazo para presentar el escrito de formalización será de cinco días.  2. El plazo de las demás partes para presentar escrito de alegaciones será de cinco días.  3. La sentencia habrá de dictarse dentro de los tres días siguientes a la celebración de la vista, o bien  dentro de los cinco días siguientes a la recepción de las actuaciones, si no se celebrare vista.  4. La tramitación y resolución de estos recursos de apelación tendrán carácter preferente.  2. Respecto de las sentencias dictadas en ausencia del acusado se estará a lo dispuesto en el artículo 793. 

Oposicions

Artículo 803. 

Temari

3. Tan pronto como la sentencia sea firme se procederá a su ejecución, conforme a las reglas generales y a  las especiales del artículo 794.  Artículo tercero.  Se da nueva redacción a los artículos 962 a 971, 973, 974 y 976 de la Ley de Enjuiciamiento Criminal.  Artículo 962.  1. Cuando la Policía Judicial tenga noticia de un hecho que presente los caracteres de falta tipificada en los  artículos 617 ó 620 del Código Penal, siempre que el ofendido sea alguna de las personas a las que se refiere  el artículo 153 del mismo Código, así como en el artículo 623.1 del Código Penal cuando sea flagrante, cuyo  enjuiciamiento corresponda al Juzgado de Instrucción al que se debe entregar el atestado o a otro del  mismo partido judicial, procederá de forma inmediata a citar ante el Juzgado de guardia a las personas  indicadas en los ordinales 3 y 4 del artículo 796. Al hacer dicha citación se apercibirá a las personas citadas  de las respectivas consecuencias de no comparecer ante el Juzgado de guardia. Asimismo, se las apercibirá  de que podrá celebrarse el juicio de faltas de forma inmediata en el Juzgado de guardia, incluso aunque no  comparezcan, y de que han de comparecer con los medios de prueba de que intenten valerse. Al  denunciante y al ofendido o perjudicado se les informará de sus derechos en los términos previstos en el  ordinal 1 del artículo 771.  2. A la persona denunciada se le informará sucintamente de los hechos en que consista la denuncia y del  derecho mencionado en el ordinal 2 del artículo 796. Dicha información se practicará en todo caso por  escrito.  3. En estos casos, la Policía Judicial hará entrega del atestado al Juzgado de guardia, en el que consten las  diligencias y citaciones practicadas y, en su caso, la denuncia del ofendido.  4. Para la realización de las citaciones a que se refiere este artículo, la Policía Judicial fijará la hora de la  comparecencia coordinadamente con el Juzgado de guardia. A estos efectos, el Consejo General del Poder  Judicial, de acuerdo con lo establecido en el artículo 110 de la Ley Orgánica del Poder Judicial, dictará los  Reglamentos oportunos para la ordenación de los servicios de guardia de los Juzgados de Instrucción en  relación con la práctica de estas citaciones, coordinadamente con la Policía Judicial.   

66


2. De acuerdo con lo dispuesto en los artículos 118 y 121, si alguna de las partes quisiera ser asistida de  abogado de oficio, se procederá a su inmediata designación.  3. Para acordar la celebración inmediata del juicio de faltas, será necesario que el asunto le corresponda al  Juzgado de guardia en virtud de las normas de competencia y de reparto.  Artículo 964.  1. En los supuestos no contemplados por el artículo 962, cuando la Policía Judicial tenga noticia de un hecho  que presente los caracteres de falta tipificada en el Libro III del Código Penal o en Leyes especiales, formará  de manera inmediata el correspondiente atestado que remitirá sin dilación al Juzgado de guardia. Dicho  atestado recogerá las diligencias practicadas, así como el ofrecimiento de acciones al ofendido o perjudicado  practicado conforme al ordinal 1 del artículo 771.  2. Recibido el atestado conforme a lo previsto en el párrafo anterior, y en todos aquellos casos en que el  procedimiento se hubiere iniciado en virtud de denuncia presentada directamente por el ofendido ante el  órgano judicial, el Juzgado de guardia celebrará de forma inmediata el juicio de faltas si, estando  identificado el denunciado, fuere posible citar a todas las personas que deban ser convocadas para que  comparezcan mientras dure el servicio de guardia y concurran el resto de requisitos exigidos por el artículo  963.  3. Las citaciones se harán al Ministerio Fiscal, salvo que la falta fuere perseguible sólo a instancia de parte, al  querellante o denunciante, si lo hubiere, al denunciado y a los testigos y peritos que puedan dar razón de los  hechos. Al practicar las citaciones, se apercibirá a las personas citadas de las respectivas consecuencias de  no comparecer ante el Juzgado de guardia, se les informará que podrá celebrarse el juicio aunque no  asistan, y se les indicará que han de comparecer con los medios de prueba de que intenten valerse.  Asimismo, se practicarán con el denunciado las actuaciones señaladas en el apartado 2 del artículo 962.  Artículo 965.  1. Si no fuere posible la inmediata celebración del juicio, el Juzgado de guardia seguirá las reglas siguientes:  1. Si estimare que la competencia para el enjuiciamiento corresponde a un Juzgado de otro partido judicial o  a algún Juzgado de Paz del partido, le remitirá lo actuado para que éste proceda a realizar el señalamiento  del juicio y las citaciones.  2. Si la competencia para el enjuiciamiento corresponde al propio Juzgado de Instrucción de guardia o a otro  Juzgado de Instrucción del partido judicial, procederá en todo caso al señalamiento para la celebración del  juicio de faltas y a las citaciones procedentes para el día más próximo posible y, en cualquier caso, en un  plazo no superior a siete días. El señalamiento y las citaciones se harán dentro de un plazo no superior a dos  días cuando se trate de las faltas tipificadas en los artículos 617 ó 620 del Código Penal, siempre que el 

67

Temari

1. Recibido el atestado conforme a lo previsto en el artículo anterior, si el Juez de guardia estima procedente  la incoación de juicio de faltas, decidirá la inmediata celebración del juicio en el caso de que hayan  comparecido las personas citadas o de que, aun no habiendo comparecido alguna de ellas, el Juzgado  reputare innecesaria su presencia. Asimismo, para acordar la inmediata celebración del juicio, el Juzgado de  guardia tendrá en cuenta si ha de resultar imposible la práctica de algún medio de prueba que se considere  imprescindible. 

Oposicions

Artículo 963. 


Las citaciones se harán al Ministerio Fiscal, salvo que la falta fuere perseguible sólo a instancia de parte, al  querellante o denunciante, si lo hubiere, al denunciado y a los testigos y peritos que puedan dar razón de los  hechos.  2. Cuando el juicio de faltas no se haya de celebrar ante el mismo Juzgado, éste hará el señalamiento y las  citaciones para los días y horas predeterminados a tal fin en los órganos judiciales enjuiciadores. A estos  efectos, el Consejo General del Poder Judicial, de acuerdo con lo establecido en el artículo 110 de la Ley  Orgánica del Poder Judicial, dictará los Reglamentos oportunos para la ordenación, coordinadamente con el  Ministerio Fiscal, de los señalamientos de juicios de faltas que realicen los Juzgados de guardia para su  celebración ante otros Juzgados de Instrucción del mismo partido judicial.  Artículo 966. 

Oposicions

ofendido sea alguna de las personas a las que se refiere el artículo 153 del mismo Código, así como de la  falta tipificada en el artículo 623.1 del Código Penal, cuando sea flagrante. 

Artículo 967.  1. En las citaciones que se efectúen al denunciante, al ofendido o perjudicado y al imputado para la  celebración del juicio de faltas, se les informará de que pueden ser asistidos por abogado si lo desean y de  que deberán acudir al juicio con los medios de prueba de que intenten valerse. A la citación del imputado se  acompañará copia de la querella o de la denuncia que se haya presentado.  2. Cuando los citados como partes, los testigos y los peritos no comparezcan ni aleguen justa causa para  dejar de hacerlo, podrán ser sancionados con una multa de 200 a 2.000 euros.  Artículo 968.  En el caso de que por motivo justo no pueda celebrarse el juicio oral en el día señalado o de que no pueda  concluirse en un solo acto, el Juez señalará para su celebración o continuación el día más inmediato posible  y, en todo caso, dentro de los siete siguientes, haciéndolo saber a los interesados.  Artículo 969.  1. El juicio será público, dando principio por la lectura de la querella o de la denuncia, si las hubiere,  siguiendo a esto el examen de los testigos convocados, y practicándose las demás pruebas que propongan el  querellante, el denunciante y el Fiscal, si asistiere, siempre que el Juez las considere admisibles. La querella  habrá de reunir los requisitos del artículo 277, salvo que no necesite firma de abogado ni de procurador.  Seguidamente, se oirá al acusado, se examinarán los testigos que presente en su descargo y se practicarán  las demás pruebas que ofrezca y fueren pertinentes, observándose las prescripciones de esta Ley en cuanto  sean aplicables. Acto continuo expondrán de palabra las partes lo que crean conveniente en apoyo de sus  respectivas pretensiones, hablando primero el Fiscal, si asistiere, después el querellante particular o el  denunciante y, por último, el acusado.  2. El Fiscal asistirá a los juicios sobre faltas siempre que a ellos sea citado. Sin embargo, el Fiscal General del  Estado impartirá instrucciones sobre los supuestos en los que, en atención al interés público, los Fiscales  podrían dejar de asistir al juicio, cuando la persecución de la falta exija la denuncia del ofendido o 

68

Temari

Los señalamientos y las citaciones de juicios de faltas se harán en la forma y en los plazos previstos en el  artículo anterior, también en los casos en que no sean realizados por el��Juzgado de guardia. 


perjudicado. En esos casos, la declaración del denunciante en el juicio afirmando los hechos denunciados  tendrá valor de acusación, aunque no los califique ni señale pena. 

Artículo 971.  La ausencia injustificada del acusado no suspenderá la celebración ni la resolución del juicio, siempre que  conste habérsele citado con las formalidades prescritas en esta Ley, a no ser que el Juez, de oficio o a  instancia de parte, crea necesaria la declaración de aquel.  Artículo 973.  1. El Juez, en el acto de finalizar el juicio, y a no ser posible dentro de los tres días siguientes, dictará  sentencia apreciando, según su conciencia, las pruebas practicadas, las razones expuestas por el Fiscal y por  las demás partes o sus defensores y lo manifestado por los propios acusados, y siempre que haga uso del  libre arbitrio que para la calificación de la falta o para la imposición de la pena le otorga el Código Penal,  deberá expresar si ha tomado en consideración los elementos de juicio que el precepto aplicable de aquel  obligue a tener en cuenta.  2. La sentencia se notificará a los ofendidos y perjudicados por la falta, aunque no se hayan mostrado parte  en el procedimiento. En la notificación se hará constar los recursos procedentes contra la resolución  comunicada, así como el plazo para su presentación y órgano judicial ante quien deba interponerse.  Artículo 974.  1. La sentencia se llevará a efecto inmediatamente transcurrido el término fijado en el párrafo tercero del  artículo 212, si no hubiere apelado ninguna de las partes y hubiere transcurrido, también, el plazo de  impugnación para los ofendidos y perjudicados no comparecidos en el juicio.  2. Si en la sentencia se hubiere condenado al pago de la responsabilidad civil, sin fijar su importe en cantidad  líquida, se estará a lo que dispone el artículo 984.  Artículo 976.  1. La sentencia es apelable en el plazo de los cinco días siguientes al de su notificación. Durante este período  se hallarán las actuaciones en secretaría a disposición de las partes.  2. El recurso se formalizará y tramitará conforme a lo dispuesto en los artículos 790 a 792.  3. La sentencia de apelación se notificará a los ofendidos y perjudicados por la falta, aunque no se hayan  mostrado parte en el procedimiento.  Artículo cuarto.  Se da nueva redacción a los siguientes artículos de la Ley de Enjuiciamiento Criminal: 

69

Temari

Si el denunciado reside fuera de la demarcación del Juzgado, no tendrá obligación de concurrir al acto del  juicio, y podrá dirigir al Juez escrito alegando lo que estime conveniente en su defensa, así como apoderar a  abogado o procurador que presente en aquel acto las alegaciones y las pruebas de descargo que tuviere. 

Oposicions

Artículo 970. 


5. La obligación, si la hubiere, de concurrir al primer llamamiento, bajo la multa de 200 a 5.000 euros; o  si fuese ya el segundo el que se hiciere, la de concurrir bajo apercibimiento de ser perseguido como  reo del delito de obstrucción a la justicia tipificado en el artículo 463.1 del Código Penal.  2. El párrafo primero del artículo 420 pasa a tener la siguiente redacción:  El que sin estar impedido no concurriere al primer llamamiento judicial, excepto las personas mencionadas  en el artículo 412, o se resistiere a declarar lo que supiese acerca de los hechos sobre que fuere preguntado,  a no estar comprendido en las exenciones de los artículos anteriores, incurrirá en la multa de 200 a 5.000  euros, y si persistiere en su resistencia será conducido en el primer caso a la presencia del Juez instructor  por los agentes de la autoridad, y perseguido por el delito de obstrucción a la justicia tipificado en el artículo  463.1 del Código Penal, y en el segundo caso será también perseguido por el de desobediencia grave a la  autoridad. 

Oposicions

1. El ordinal 5° del párrafo segundo del artículo 175 pasa a tener la siguiente redacción: 

Terminada la declaración, el Juez instructor hará saber al testigo la obligación de comparecer para declarar  de nuevo ante el Tribunal competente cuando se le cita para ello, así como la de poner en conocimiento de  dicho Juez instructor los cambios de domicilio que hiciere hasta ser citado para el juicio oral, bajo  apercibimiento si no lo cumple de ser castigado con una multa de 200 a 1.000 euros, a no ser que incurriere  en responsabilidad criminal por la falta.  4. El párrafo segundo del artículo 464 pasa a tener la siguiente redacción:  El perito que, hallándose comprendido en alguno de los casos de dicho artículo, preste el informe sin poner  antes esa circunstancia en conocimiento del Juez que le hubiese nombrado incurrirá en la multa de 200 a  5.000 euros, a no ser que el hecho diere lugar a responsabilidad criminal.  5. El párrafo primero del artículo 716 pasa a tener la siguiente redacción:  El testigo que se niegue a declarar incurrirá en la multa de 200 a 5.000 euros, que se impondrá en el acto.  6. El párrafo primero del artículo 436 pasa a tener la siguiente redacción:  El testigo manifestará primeramente su nombre, apellidos paterno y materno, edad, estado y profesión, si  conoce o no al procesado y a las demás partes, y si tiene con ellos parentesto, amistad o relaciones de  cualquier otra clase, si ha estado procesado y la pena que se le impuso. Si el testigo fuera miembro de las  Fuerzas y Cuerpos de Seguridad en el ejercicio de sus funciones, será suficiente para su identificación el  número de su registro personal y la unidad administrativa a la que está adscrito.  Artículo quinto.  1. El párrafo segundo del artículo 282 de la Ley de Enjuiciamiento Criminal pasa a tener la siguiente  redacción:  Si el delito fuera de los que sólo pueden perseguirse a instancia de parte legítima, tendrán la misma  obligación expresada en el párrafo anterior, si se les requiere al efecto. La ausencia de denuncia no impedirá  la práctica de las primeras diligencias de prevención y aseguramiento de los delitos relativos a la propiedad  intelectual e industrial. 

70

Temari

3. El párrafo primero del artículo 446 pasa a tener la siguiente redacción: 


2. El párrafo tercero del artículo 661 de la Ley de Enjuiciamiento Criminal pasa a tener la siguiente redacción: 

1. El Gobierno, a través del Ministerio de Justicia, o los Consejos de Gobierno de las Comunidades  Autónomas con competencia en la materia, en el plazo de seis meses a partir de la publicación de esta Ley  en el Boletín Oficial del Estado, adoptarán las medidas necesarias para:  a. Adaptar los efectivos y los medios materiales de los Juzgados de guardia a las necesidades de esta  Ley.  b. Adecuar la estructura de Cuerpo Médico Forense a las previsiones de la presente Ley.  c. Adecuar la actuación de los organismos oficiales encargados de practicar análisis e investigaciones  toxicológicas, así como la de otras entidades, profesionales o expertos que puedan ser requeridos  de  forma  permanente  u  ocasional  para  prestar  su  asistencia  a  la  Administración  de  Justicia  a  las  necesidades que resulten de la aplicación de esta Ley.  2. En el mismo plazo, el Gobierno, a través del Ministerio de Justicia, adoptará las medidas necesarias para  adecuar la estructura del Ministerio Fiscal a las previsiones de la presente Ley.  3. Las Administraciones públicas y los Colegios profesionales facilitarán periódicamente a las Salas de  Gobierno de los Tribunales Superiores de Justicia, a la Policía Judicial y a las distintas Fuerzas y Cuerpos de  Seguridad una relación de los servicios de intérpretes, peritos y técnicos a disposición de los servicios de  guardia.  4. En el plazo de seis meses, el Consejo General del Poder Judicial dictará los Reglamentos que para la  ordenación de los señalamientos de juicios y el desarrollo de los servicios de guardia establecen los artículos  796.2, 800.3, 962.4 y 965.2 de la Ley de Enjuiciamiento Criminal.  DISPOSICIÓN ADICIONAL SEGUNDA.  El apartado 1 del artículo 21 de la Ley 38/1988, de 28 de diciembre, de Demarcación y de Planta Judicial  tendrá la siguiente redacción:  El Gobierno, a propuesta del Consejo General del Poder Judicial y con el informe previo de las Comunidades  Autónomas con competencias transferidas en materia de justicia, podrá establecer la separación entre  Juzgados de Primera Instancia y Juzgados de Instrucción en aquellos partidos judiciales en los que el número  de Juzgados de Primera Instancia e Instrucción así lo aconseje.  DISPOSICIÓN ADICIONAL TERCERA.  1. El artículo 9 de la Ley de Enjuiciamiento Criminal queda redactado de la siguiente manera:  Los Jueces y Tribunales que tengan competencia para conocer de una causa determinada, la tendrán  también para todas sus incidencias, para llevar a efecto las providencias de tramitación y para la ejecución  de las sentencias, sin perjuicio de lo dispuesto en el artículo 801.  2. El artículo 14, tercero, de la Ley de Enjuiciamiento Criminal queda redactado de la siguiente manera: 

71

Temari

DISPOSICIÓN ADICIONAL PRIMERA. 

Oposicions

Si vueltos a citar dejaren tambien de comparecer, serán procesados por el delito de obstrucción a la justicia,  tipificado en el artículo 463.1 del Código Penal. 


No obstante, en los supuestos de competencia del Juez de lo Penal, si el delito fuere de los atribuidos al  Tribunal del Jurado, el conocimiento y fallo corresponderá a éste.  DISPOSICIÓN ADICIONAL CUARTA.  En el plazo de seis meses a contar desde la fecha de entrada en vigor de esta Ley, el Gobierno remitirá a las  Cortes Generales un proyecto de Ley de modificación de la regulación de la prisión provisional. 

Oposicions

Para el conocimiento y fallo de las causas por delitos a los que la Ley señale pena privativa de libertad de  duración no superior a cinco años o pena de multa cualquiera que sea su cuantía, o cualesquiera otras de  distinta naturaleza, bien sean únicas, conjuntas o alternativas, siempre que la duración de éstas no exceda  de diez años, así como por faltas, sean o no incidentales, imputables a los autores de estos delitos o a otras  personas, cuando la comisión de la falta o su prueba estuviesen relacionadas con aquellos, el Juez de lo  Penal de la circunscripción donde el delito fue cometido o el Juez Central de lo Penal en el ámbito que le es  propio, sin perjuicio de la competencia del Juez de Instrucción de guardia del lugar de comisión del delito  para dictar sentencia de conformidad, en los términos establecidos en el artículo 801. 

Temari

DISPOSICIÓN TRANSITORIA PRIMERA.  Los procesos incoados antes de la entrada en vigor de esta Ley se tramitarán conforme a las normas  procesales vigentes con anterioridad a ella.  DISPOSICIÓN TRANSITORIA SEGUNDA.  El régimen de recursos previsto en esta Ley se aplicará a las resoluciones judiciales que se dicten con  posterioridad a su entrada en vigor.  DISPOSICIÓN DEROGATORIA ÚNICA.  1. Quedan derogados los artículos 1 a 5 de la Ley 62/1978, de 26 de diciembre, de Protección Jurisdiccional  de los Derechos Fundamentales de la Persona.  2. Quedan derogadas cuantas normas de igual o inferior rango se opongan a lo dispuesto en la presente Ley.  DISPOSICIÓN FINAL PRIMERA.  Se modifica la redacción de los artículos de la Ley Orgánica 5/1995, de 22 de mayo, del Tribunal del Jurado,  que a continuación se relacionan:  1. El apartado cuarto del artículo 32 queda redactado de la forma siguiente:  En su caso, podrá el Juez ordenar la acomodación al procedimiento que corresponda cuando no  fuese aplicable al regulado en esta Ley. Si considera que el que corresponde es el regulado en el  Título II del Libro IV de la Ley de Enjuiciamiento Criminal, acordará la apertura del juicio oral, si la  estima procedente, y remitirá la causa a la Audiencia Provincial o al Juez de lo Penal competente  para que prosigan el conocimiento de la causa en los términos de los artículos 785 y siguientes de  dicha Ley.  2. El apartado segundo del artículo 48.2 queda redactado en la forma siguiente: 

72


Se modifica la redacción del artículo 435 de la Ley Orgánica 2/1989, de 13 de abril, Procesal Militar:  En el escrito de denuncia deberán exponerse con claridad los hechos que la motivan, persona o personas  contra quien se dirige y presunta responsabilidad penal en que se considera que se ha incurrido.  A la denuncia, según la naturaleza del delito imputado, se acompañarán los documentos a que se refieren  los párrafos siguientes. Cuando no puedan presentarse, se manifestará la oficina o archivo judicial en que se  encuentran los autos originales. También se acompañarán las listas de testigos y se designarán las diligencias  de las actuaciones que, en su caso, deban ser compulsadas.  Si la responsabilidad criminal que se intente exigir fuere por alguno de los delitos de prevaricación relativos  a sentencias injustas, se presentará con el escrito la copia certificada de la sentencia, auto o providencia  injusta. Se hará además en el escrito expresión de las diligencias de la causa que deban compulsarse para  comprobar la injusticia de la sentencia, auto o providencia que dé ocasión al antejuicio.  Si la responsabilidad fuere por razón de retardo malicioso en la administración de justicia o negativa  injustificada a juzgar, se acompañarán con el escrito:  a. Las  copias  de  los  presentados  después  de  transcurrido  el  término  legal,  si  la  Ley  lo  fijase,  para  la  resolución o fallo de la pretensión judicial, expediente o causa pendiente, pidiendo cualquiera de los  interesados al Juez o Tribunal que de ellos conozca que los resuelva o falle con arreglo a derecho.  b. La  certificación  del  auto  o  providencia  dictadas  por  el  Juez  o  Tribunal  denegando  la  petición  por  oscuridad, insuficiencia o silencio de la Ley, o la que acredite que el Juez o Tribunal dejó transcurrir  quince días desde la petición o desde la última, si se le hubiese presentado más de una, sin haber  resuelto o fallado los autos, ni haberse consignado en ellos y notificado a las partes la causa legítima  que se lo hubiere impedido.  Si la responsabilidad fuere por razón de cualquier otro delito cometido por el Juez o Magistrado en el  ejercicio de sus funciones, se presentará con el escrito de querella el documento que acredite la  perpetración del delito o, en su defecto, la lista de los testigos formada del modo prevenido en el artículo  656 de la Ley de Enjuiciamiento Criminal.  Si el que promoviere el antejuicio por cualquiera de los delitos expresados en los párrafos anteriores no  pudiere obtener los documentos necesarios, presentará, a lo menos, el testimonio del acta notarial  levantada, para hacer constar que los reclamó al Juez o Tribunal que hubiese debido facilitarlos o mandar  expedirlos.  DISPOSICIÓN FINAL TERCERA.  La presente Ley entrará en vigor a los seis meses de su publicación en el Boletín Oficial del Estado.     Por tanto, Mando a todos los españoles, particulares y autoridades, que guarden y hagan guardar esta Ley. 

73

Temari

DISPOSICIÓN FINAL SEGUNDA. 

Oposicions

El Magistrado‐Presidente requerirá a las partes en los términos previstos en el apartado 3 del  artículo 788 de la Ley de Enjuiciamiento Criminal, estándose, en su caso, a lo dispuesto en el  apartado 4 del citado precepto. 


Madrid, 24 de octubre de 2002.  ‐ Juan Carlos R. ‐ 

Oposicions

   El Presidente del Gobierno,   José María Aznar López. 

Temari

                         

74


Artículo 547.  La función de la Policía Judicial comprende el auxilio a los juzgados y tribunales y al Ministerio Fiscal  en la averiguación de los delitos y en el descubrimiento y aseguramiento de los delincuentes. Esta  función competerá, cuando fueren requeridos para prestarla, a todos los miembros de las Fuerzas y  Cuerpos  de  Seguridad,  tanto  si  dependen  del  Gobierno  central  como  de  las  comunidades  autónomas o de los entes locales, dentro del ámbito de sus respectivas competencias.  Artículo 548.  1. Se establecerán unidades de Policía Judicial que dependerán funcionalmente de las autoridades  judiciales  y  del  Ministerio  Fiscal  en  el  desempeño  de  todas  las  actuaciones  que  aquéllas  les  encomienden.  2. Por ley se fijará la organización de estas unidades y los medios de selección y régimen jurídico de  sus miembros.  Artículo 549.  1. Corresponden específicamente a las unidades de Policía Judicial las siguientes funciones:  a. La  averiguación  acerca  de  los  responsables  y  circunstancias  de  los  hechos  delictivos  y  la  detención  de  los  primeros,  dando  cuenta  seguidamente  a  la  autoridad  judicial  y  fiscal,  conforme a lo dispuesto en las leyes.  b. El  auxilio  a  la  autoridad  judicial  y  fiscal  en  cuantas  actuaciones  deba  realizar  fuera  de  su  sede y requieran la presencia policial.  c. La realización material de las actuaciones que exijan el ejercicio de la coerción y ordenare la  autoridad judicial o fiscal.  d. La garantía del cumplimiento de las órdenes y resoluciones de la autoridad judicial o fiscal.  e. Cualesquiera otras de la misma naturaleza en que sea necesaria su cooperación o auxilio y  lo ordenare la autoridad judicial o fiscal.  2.  En  ningún  caso  podrán  encomendarse  a  los  miembros  de  dichas  unidades  la  práctica  de  actuaciones que no sean las propias de la Policía Judicial o las derivadas de las mismas.  Artículo 550.  1.  En  las  funciones  de  investigación  penal,  la  Policía  Judicial  actuará  bajo  la  dirección  de  los  juzgados y tribunales y del Ministerio Fiscal.  2.  Los  funcionarios  de  Policía  Judicial  a  quienes  se  hubiera  encomendado  una  actuación  o  investigación concreta dentro de las competencias a que se refiere el artículo 547 de esta Ley, no 

75

Temari

TÍTULO III.  DE LA POLICÍA JUDICIAL.  

Oposicions

2.2  LA  POLICIA  JUDICIAL  A  LA  LLEI  ORGÀNICA  6/1985,  D’1  DE  JULIOL,  DEL  PODER  JUDICIAL. 


Oposicions

podrán  ser  removidos  o  apartados  hasta  que  finalice  la  misma  o,  en  todo  caso,  la  fase  del  procedimiento  judicial  que  la  originó,  si  no  es  por  decisión  o  con  la  autorización  del  juez  o  fiscal  competente. 

Temari

 

76


77

Oposicions

Unitats de policia judicial    Article 13    1.  El  Departament  de  Governació  pot  crear  unitats  de  policia  judicial  formades  per  membres  del  Cos de Mossos d'Esquadra instruïts a aquest efecte.  2.  Les  unitats  de  policia  judicial  poden  ésser  adscrites  pel  Departament  de  Governació,  havent  escoltat el Consell General del Poder Judicial i el ministeri fiscal, a determinatsjutjats i tribunals i al  ministeri fiscal.    Article 14    1.  Els  membres  del  Cos  de  Mossos  d'Esquadra  adscrits  a  unitats  de  policia  judicial  depenen  orgànicament del Departament de Governació i, segons l’Article 444 de la Llei orgànica del poder  judicial,  depenen  funcionalment  dels  jutges,  els  tribunals  i  el  ministeri  fiscal,  en  l'exercici  i  en  el  compliment de les funcions que els encomanin.  2.  Els  membres  de  les  unitats  de  policia  judicial  no  poden  ésser  remoguts  o  separats  de  la  investigació  que  se'ls  hagi  encomanat  sinó  en  els  termes  que  estableix  l’Article  446.2  de  la  Llei  orgànica del poder judicial.  3. Els jutges, els tribunals i el ministeri fiscal tenen, respecte als membres de les unitats de policia  judicial, les funcions que estableix l’Article 35 de la Llei orgànica de forces i cossos de seguretat.  4. Els caps de les unitats de policia judicial són l'òrgan competent per a canalitzar els requeriments  provinents de les autoritats judicials i del ministeri fiscal perquè els funcionaris o els mitjans de la  unitat corresponent intervinguin en una investigació.  5.  Per  a  l'exercici  de  les  funcions  de  policia  judicial  sota  la  direcció  dels  jutges,  els  tribunals  i  el  ministeri  fiscal,  els  membres  del  Cos  de  Mossos  d'Esquadra  tenen  el  caràcter  de  comissionats  i  poden requerir l'auxili necessari de les autoritats i, si escau, dels particulars.    Article 15    1.  Els  membres  del  Cos  de  Mossos  d'Esquadra  que  s'integrin  a  les  unitats  de  policia  judicial  han  d'estar en possessió del diploma de policia judicial expedit per l'Escola de Policia de Catalunya, amb  la superació prèvia del curs d'especialitat corresponent, el qual pot incloure períodes de pràctiques,  que s'han d'organitzar en col∙laboració amb la judicatura i el ministeri fiscal.  2. El règim dels membres integrats a les unitats de policia judicial és el que estableix aquesta Llei i,  amb caràcter general, el règim aplicable al Cos de Mossos d'Esquadra.  3. S'han de regular per reglament el funcionament i l'organització de les unitats de policia judicial,  atenent en tot cas el que determina la disposició transitòria cinquena.     

Temari

2.3 LA POLICIA JUDICIAL A LA LLEI 10/1994, D’11  DE JULIOL, DE LA POLICIA DE LA  GENERALITAT‐  MOSSOS  D’ESQUADRA.  LA  POLICIA  JUDICIAL  A  LA  LLEI  ORGÀNICA  2/1986,  DE  13  DE  MARÇ,  DE  FORCES  I  COSSOS  DE  SEGURETAT.  EL  REIAL  DECRET  769/1987, DE 19 DE JUNY, SOBRE REGULACIÓ DE LA POLICIA JUDICIAL, MODIFICAT  PEL REIAL DECRET 54/2002, DE 18 DE GENER.   


LA POLICIA JUDICIAL A LA LLEI ORGÀNICA 2/1986 

CAPÍTULO V. DE LA ORGANIZACIÓN DE UNIDADES DE POLICÍA JUDICIAL. 

Artículo 29. 1. Las funciones de policía judicial que se mencionan en el artículo 126 de la Constitución serán ejercidas por las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado, a través de las unidades que se regulan en el presente Capítulo. 2. Para el cumplimiento de dicha función tendrán carácter colaborador de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado el personal de policía de las Comunidades Autónomas y de las corporaciones locales.

Oposicions

 

1. El Ministerio del Interior organizará con funcionarios de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado que cuenten con la adecuada formación especializada, Unidades de Policía Judicial, atendiendo a criterios territoriales y de especialización delictual, a las que corresponderá esta función con carácter permanente y especial. 2. Las referidas Unidades Orgánicas de Policía Judicial podrán adscribirse, en todo o en parte, por el Ministerio del Interior, oído el consejo general del poder judicial, a determinados juzgados y tribunales. De igual manera podrán adscribirse al Ministerio Fiscal, oído el Fiscal General del Estado. Artículo 31. 1. En el cumplimiento de sus funciones, los funcionarios adscritos a Unidades de Policía Judicial dependen Orgánicamente del Ministerio del Interior y funcionalmente de los jueces, tribunales o Ministerio Fiscal que estén conociendo del asunto objeto de su investigación. 2. Los jueces o presidentes de los respectivos órganos del orden jurisdiccional penal, así como los fiscales jefes podrán solicitar la intervención en una investigación de funcionarios o medios adscritos a unidades Orgánicas de policía judicial por conducto del Presidente del Tribunal Supremo o de los presidentes de los Tribunales Superiores de Justicia o del Fiscal General del Estado, respectivamente. Artículo 32. La policía judicial constituye una función cuya especialización se cursará en los centros de formación y perfeccionamiento de los miembros de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado, con participación de miembros de la judicatura y del Ministerio Fiscal, o, complementariamente, en el centro de estudios judiciales. La posesión del diploma correspondiente será requisito necesario para ocupar puestos en las Unidades de Policía Judicial que se constituyan.

78

Temari

Artículo 30.


Artículo 34. 1. Los funcionarios de las Unidades de Policía Judicial no podrán ser removidos o apartados de la investigación concreta que se les hubiera encomendado, hasta que finalice la misma o la fase del procedimiento judicial que la originara, si no es por decisión o con la autorización del juez o fiscal competente. 2. En diligencias o actuaciones que lleven a cabo, por encargo y bajo la supervisión de los jueces, tribunales o fiscales competentes de lo penal, los funcionarios integrantes de las Unidades de Policía Judicial tendrán el carácter de comisionados de dichos jueces, tribunales y fiscales, y podrán requerir el auxilio necesario de las autoridades y, en su caso, de los particulares. Artículo 35. Los Jueces y Tribunales de lo Penal y el Ministerio Fiscal tendrán, respecto los funcionarios integrantes de Unidades de Policía Judicial que le sean adscritas y de aquellos a que se refiere el número 2 del artículo 31 de esta Ley, las siguientes facultades: a. Les darán las órdenes e instrucciones que sean necesarias, en ejecución de lo dispuesto en las normas de Enjuiciamiento Criminal y estatutos del Ministerio Fiscal. b. Determinarán, en dichas órdenes o instrucciones, el contenido y circunstancias de las actuaciones que interesen a dichas Unidades. c. Controlarán la ejecución de tales actuaciones, en cuanto a la forma y los resultados. d. Podrán instar el ejercicio de la potestad disciplinaria, en cuyo caso emitirán los informes que puedan exigir la tramitación de los correspondientes expedientes, así como aquellos otros que considere oportunos. En estos casos recibirán los testimonios de las resoluciones recaídas. Artículo 36. Salvo lo dispuesto en este Capítulo, el régimen funcionarial del personal integrado en las Unidades Policía Judicial será el de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado.                    

79

Temari

Los funcionarios adscritos a las Unidades de Policía Judicial desempeñarán esa función con carácter exclusivo, sin perjuicio de que puedan desarrollar también las misiones de prevención de la de delincuencia y demás que se les encomienden , cuando las circunstancias lo requieran, de entre las correspondientes a las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado.

Oposicions

Artículo 33.


Notas: Artículos 32 (letra h) y 34 (letra f): Introducida por Real Decreto 54/2002, de 18 de enero, por el que se modifica el Real Decreto 769/1987, de 19 de junio, sobre regulación de la Policía Judicial.

    El artículo 126 de la Constitución establece que la Policía Judicial depende de los Jueces, Tribunales  y  del  Ministerio  Fiscal  en  sus  funciones  de  averiguación  del  delito  y  descubrimiento  y  aseguramiento del delincuente, en los términos que la Ley establezca. Este mandato constitucional  ha  venido  a  ser  desarrollado  por  la  Ley  Orgánica  6/1985,  de  1  de  julio,  del  Poder  Judicial,  en  el  Título III de su Libro V (artículos 443 a 446), y, más recientemente, por la Ley Orgánica 2/1986, de  13 de marzo, de Fuerzas y Cuerpos de Seguridad, que, en el Capítulo V de su Título II, configura las  que denomina unidades de Policía Judicial.  La  necesidad  de  proceder  al  desenvolvimiento  de  este  marco  normativo  para  extraer  todas  las  posibilidades  que  en  el  mismo  subyacen,  exige  abordar  el  tratamiento  de  toda  una  gama  de  cuestiones diversas, como las relativas a organización, distribución territorial de unidades orgánicas  de la Policía Judicial, régimen jurídico de las mismas y procedimientos o mecanismos de selección  de  sus  componentes.  Al  servicio  de  estos  fines,  el  presente  Real  Decreto  se  orienta  preferentemente a delimitar las funciones de la Policía Judicial en sentido estricto, es decir, las que  se  refieren  al  esclarecimiento  de  las  conductas  presuntamente  delictivas  e  identificación  y  aprehensión  de  sus  responsables,  aunque  tangencialmente  ha  sido  necesario  referirse  en  alguna  ocasión al deber genérico de auxilio a la Administración de Justicia.  Cuestión  inicial  que  ha  debido  abordarse  en  esta  nueva  regulación  es,  a  no  dudarlo,  la  propia  delimitación  y  fijación  del  concepto  de  Policía  Judicial  que,  lejos  de  tener  un  significado  único  o  monovalente,  se  presta  a  interpretaciones  dispares.  Por  ello,  se  ha  tratado  de  deslindar  la  consideración funcional general que refleja el artículo 283 de la Ley de Enjuiciamiento Criminal, de  lo  que  debe  ser  una  conceptuación  moderna  de  la  Policía  Judicial  como  policía  científica  que  requiere la aplicación de principios de unidad orgánica y, sobre todo, de especialización.  Consecuentemente  con  estos  criterios  de  unidad  y  especialización  se  ha  centrado  la  regulación  alrededor  de  lo  que  el  artículo  30.1  de  la  Ley  Orgánica  2/1986,  de  13  de  marzo,  de  Fuerzas  y  Cuerpos  de  Seguridad,  denomina  unidades  orgánicas  de  Policía  Judicial,  integradas  bien  por  funcionarios  del  Cuerpo  Nacional  de  Policía,  bien  por  miembros  de  la  Guardia  Civil,  pero,  en  cualquier  caso,  presididos  por  principios  de  permanencia,  estabilidad,  especialización  y  estricta  sujeción o dependencia funcional respecto de Jueces, Tribunales y Ministerio Fiscal.  Motivo  de  regulación,  especialmente  detallada  en  el  Capítulo  III,  ha  sido  precisamente  la  concreción  y  desarrollo  del  principio  de  dependencia  funcional  que  tan  claramente  recoge  el  artículo 126 de la Constitución española. Se ha tratado así de establecer una estrecha vinculación  entre los específicos estamentos policiales que centran su actividad alrededor de la investigación 

80

Temari

     

Oposicions

REIAL  DECRET  769/1987,  DE  19  DE  JUNY,  SOBRE  REGULACIÓ  DE  LA  POLICIA  JUDICIAL,  MODIFICAT  PEL  REIAL DECRET 54/2002, DE 18 DE GENER. 


De otra parte, la existencia de diversos escalones en la estructura orgánica de la Policía Judicial que  se  proyecta,  la  independencia  de  los  Jueces  y  Tribunales  y  la  necesidad  de  hacer  efectivo  el  principio  de  dependencia  funcional  son  razones  que  demandan  un  sistema  de  coordinación  y  de  dirección unitaria para aquellos casos en que la investigación criminal desborde el ámbito territorial  de  un  solo  órgano  judicial,  refiriéndose  a  conductas  delictivas  que  produzcan  sus  efectos  en  diferentes  localidades,  provincias  o  regiones,  y  sean  objeto  de  procedimientos  tramitados  por  Juzgados diversos.  Para  tales  supuestos,  así  como  para  los  de  puesta  en  marcha  de  campañas  de  lucha  frente  a  la  criminalidad en general, o frente a la delincuencia organizada e, incluso, para la armonización de  directrices,  la  eficacia  en  la  actuación  parece  requerir  la  adopción  de  criterios  de  unidad  de  dirección  que  evite  la  dispersión  de  esfuerzos  y  el  desconcierto  operativo.  Se  ha  entendido  que  tales  fines  pueden  obtenerse  mediante  la  configuración  a  nivel  provincial  de  órganos  de  coordinación en cuya composición  habrían de figurar miembros del Poder Judicial, del Ministerio  Fiscal y de la propia estructura policial. La conformación de estas instancias coordinadoras culmina  en un órgano a nivel nacional cuya misión fundamental viene a ser la de fijar las grandes líneas de  actuación de la Policía Judicial. Todo ello se regula en el Capítulo V del presente Real Decreto.  Finalmente,  el  Capítulo  VI  se  consagra  a  la  primordial  materia  de  la  selección,  formación  y  perfeccionamiento  de  los  miembros  de  las  unidades  orgánicas  de  Policía  Judicial.  Se  introducen  importantes novedades, tales como el establecimiento de cursos de especialización a realizar, con  la necesaria distinción de diferentes niveles, tanto en los centros docentes de las Fuerzas y Cuerpos  de  Seguridad  del  Estado,  como  en  el  propio  centro  de  estudios  judiciales,  y  con  intervención  de  Jueces,  Magistrados,  Fiscales  y  miembros  de  otras  profesiones  jurídicas.  Sin  perjuicio  del  establecimiento  de  un  sistema  de  derecho  transitorio,  se  prevé  que  la  posesión  de  la  titulación  obtenida  a  través  de  dichos  cursos  será  requisito  necesario  para  la  obtención  de  destino  en  las  unidades orgánicas de Policía Judicial.  En su virtud, con informe del Consejo General del Poder Judicial, a propuesta de los Ministros de  Justicia  y  del  Interior,  de  acuerdo  con  el  Consejo  de  Estado  y  previa  deliberación  del  Consejo  de  Ministros en su reunión del día 19 de junio de 1987, dispongo: 

81

Oposicions Temari

criminal  y  las  autoridades  judiciales  y  fiscales,  lo  que  se  ha  pretendido  traducir,  no  solo  en  la  sujeción  exclusiva  de  aquellos  a  las  directrices  que  éstas  marcan  en  el  cumplimiento  de  sus  misiones,  sino  también  en  la  participación  de  dichas  autoridades  en  aspectos  fundamentales  del  régimen  orgánico  de  los  funcionarios  policiales,  tales  como  el  ejercicio  de  las  potestades  disciplinarias  o  de  concesión  de  recompensas,  los  procesos  selectivos  para  el  acceso  a  la  especialización  o,  incluso,  la  distribución  territorial  de  efectivos  especialmente  asignados  a  concretos órganos judiciales. A esta última materia se consagra de modo especial el Capítulo IV del  presente Real Decreto, que desarrolla la posibilidad contenida en el artículo 30.2 de la Ley Orgánica  2/1986, de 13 de marzo, de Fuerzas y Cuerpos de Seguridad, fijándose así las bases generales para  la  asignación  de  dichos  efectivos  y  los  criterios  fundamentales  de  actuación  de  los  mismos,  cuya  específica  distribución  territorial  habrá  de  hacerse  en  una  fase  posterior  por  el  Ministerio  del  Interior, con intervención del Consejo General del Poder Judicial o la Fiscalía General del Estado, en  su caso. Se trata, en definitiva, de que los órganos judiciales puedan disponer de modo inmediato  del  apoyo  técnico  imprescindible  para  las  diligencias  de  investigación  criminal  en  los  procesos  penales que ante los mismos se tramitan. 


CAPÍTULO I.  DE LA FUNCIÓN DE POLICÍA JUDICIAL. 

Artículo 2.   Los  miembros  de  las  Fuerzas  y  Cuerpos  de  Seguridad,  en  sus  funciones  de  Policía  Judicial,  desarrollarán  los  cometidos  expresados  en  el artículo  1,  a  requerimiento  de  la  autoridad  judicial,  del Ministerio Fiscal o de sus superiores policiales o por propia iniciativa a través de estos últimos,  en los términos previstos en los artículos siguientes.  Artículo 3.   Los Jueces, Tribunales y miembros del Ministerio Fiscal podrán, en defecto de unidades de Policía  Judicial, con carácter transitorio o en supuestos de urgencia y siempre con sujeción a su respectivo  ámbito legal y territorial de atribuciones, encomendar a los miembros de las Fuerzas y Cuerpos de  Seguridad  la  práctica  de  concretas  diligencias  de  investigación,  en  los  términos  previstos  en  el  artículo 288 de la Ley de Enjuiciamiento Criminal.  Artículo 4.   Todos los componentes de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad, cualquiera que sean su naturaleza y  dependencia, practicarán por su propia iniciativa y según sus respectivas atribuciones, las primeras  diligencias  de  prevención  y  aseguramiento  así  que  tengan  noticia  de  la  perpetración  del  hecho  presuntamente  delictivo,  y  la  ocupación  y  custodia  de  los  objetos  que  provinieren  del  delito  o  estuvieren relacionados con su ejecución, dando cuenta de todo ello en los términos legales a la  autoridad judicial o fiscal, directamente o a través de las unidades orgánicas de Policía Judicial.  Artículo 5.   Cualquiera que sea el funcionario policial que haya iniciado la investigación, habrá de cesar en la  misma  al  comparecer  para  hacerse  cargo  de  ella  la autoridad  judicial  o  el  fiscal encargado  de las  actuaciones,  directamente  o  a  través  de  la  correspondiente  unidad  orgánica  de  Policía  Judicial,  a  quienes hará entrega de las diligencias practicadas y de los efectos intervenidos, así como de  las  personas cuya detención se hubiese acordado. 

82

Temari

Las  funciones  generales  de  Policía  Judicial  corresponden  a  todos  los  miembros  de  las  Fuerzas  y  Cuerpos de Seguridad, cualquiera que sea su naturaleza y dependencia, en la medida en que deben  prestar  la  colaboración  requerida  por  la  autoridad  judicial  o  el  Ministerio  Fiscal  en  actuaciones  encaminadas a la averiguación de delitos o descubrimiento y aseguramiento de delincuentes, con  estricta  sujeción  al  ámbito  de  sus  respectivas  competencias,  y  sin  perjuicio  de  lo  dispuesto  en  el  artículo 283 de la Ley de Enjuiciamiento Criminal. 

Oposicions

Artículo 1.  


Artículo 6.   La  Policía  Judicial,  con  la  composición  y  estructuración  que  en  esta  norma  se  determinan,  desarrollará, bajo la dependencia funcional directa de los Jueces y Tribunales y del Ministerio Fiscal,  funciones  de  averiguación  del  delito  y  descubrimiento  y  aseguramiento  del  delincuente,  con  arreglo a lo dispuesto en la Ley.  Artículo 7.   Constituyen la Policía Judicial en sentido estricto las unidades orgánicas previstas en el artículo 30.1  de  la  Ley  Orgánica  de  Fuerzas  y  Cuerpos  de  Seguridad  integradas  por  miembros  del  Cuerpo  Nacional de Policía y de la Guardia Civil.  Artículo 8.   Dichas unidades actuarán conforme a lo dispuesto en el artículo 5 de la Ley de Fuerzas y Cuerpos  de Seguridad y con sujeción a los principios y normas contenidos en el Capítulo siguiente de este  Real Decreto.  Artículo 9.   Las unidades orgánicas de la Policía Judicial se estructurarán con arreglo a criterios de distribución  territorial sobre una base provincial.  También  podrán  constituirse  secciones  de  las  mismas  en  aquellas  poblaciones  cuyo  índice  de  criminalidad así lo aconseje.  Asimismo, se constituirán unidades con ámbito de actuación que exceda el provincial, por razones  de especialización delictual o de técnicas de investigación.  CAPÍTULO III.  DE LOS CRITERIOS Y NORMAS DE ACTUACIÓN DE LAS UNIDADES ORGÁNICAS DE LA  POLICÍA JUDICIAL.  SECCIÓN I. DE LA DEPENDENCIA FUNCIONAL.  Artículo 10.   En  la  ejecución  de  sus  cometidos  referentes  a  la  averiguación  del  delito  y  descubrimiento  y  aseguramiento del delincuente, así como de los previstos en los apartados b) a e), del artículo 445  de la Ley Orgánica del Poder Judicial, las unidades orgánicas de la Policía Judicial y los funcionarios  a  ellas  adscritos  dependen  funcionalmente  de  los  Jueces,  Tribunales  o  miembros  del  Ministerio  Fiscal que estén conociendo del asunto objeto de su investigación. 

83

Temari

CAPÍTULO II.  DE LAS UNIDADES DE POLICÍA JUDICIAL. 

Oposicions

 


Artículo 12.   Los  referidos  funcionarios  policiales  informarán  de  la  evolución  de  sus  investigaciones  y  rendirán  cumplida  cuenta  del  resultado  final  de  su  actuación  a  la  autoridad  judicial  o  del  Ministerio  Fiscal  que la hubiere ordenado, en los términos y forma que la misma haya dispuesto.  Artículo 13.   En las diligencias o actuaciones que lleven a cabo por encargo y bajo la supervisión de los Jueces,  Tribunales  o  Fiscales  competentes,  los  funcionarios  integrantes  de  las  unidades  orgánicas  de  la  Policía Judicial tendrán el carácter de comisionados de aquéllos y, en tal concepto, podrán requerir  el auxilio necesario de las autoridades y, en su caso, de los particulares.  Artículo 14.   Las  diligencias  y  actuaciones  llevadas  a  cabo  por  las  unidades  orgánicas  de  la  Policía  Judicial  tendrán  el  valor  reconocido  en  las  leyes  y  gozarán  de  la  especial  consideración  derivada  de  la  adscripción y del carácter de comisionados de Jueces, Tribunales y Fiscales.  Artículo 15.   Los  funcionarios  integrantes  de  las  unidades  orgánicas  de  la  Policía  Judicial  deberán  guardar  rigurosa  reserva  sobre  la  evolución  y  resultado  de  las  concretas  investigaciones  que  les  hubieren  sido encomendadas, así como de todas las informaciones que, a través de ellas, obtengan.  La  infracción  de  dicho  deber  será  corregida  disciplinariamente,  sin  perjuicio  de  otras  responsabilidades a que la misma pudiere dar lugar.  La obligación de reserva no impedirá, salvo prohibición expresa del Juez o Fiscal competentes, el  intercambio  interno  de  información  dentro  de  la  unidad  orgánica  para  la  mejor  coordinación  y  eficacia de los servicios.  Artículo 16.   Los  funcionarios  de  las  unidades  orgánicas  de  la  Policía  Judicial  no  podrán  ser  removidos  o  apartados  de  la  investigación  concreta  que  se  les  hubiere  encomendado,  hasta  que  finalice  la  misma o la fase procesal que la originó, si no es por decisión o con la autorización del Juez o Fiscal  competente.  Cuando  los  funcionarios  a  quienes  esté  encomendada  una  concreta  investigación  hayan  de  cesar  en  su  destino  por  causas  legalmente  establecidas,  su  cese  se  participará  a  la  autoridad judicial o fiscal para su conocimiento. 

84

Temari

Los funcionarios policiales comisionados por la autoridad judicial o fiscal con arreglo al artículo 21  para la práctica de alguna concreta investigación se atendrán en el desarrollo de ésta a las órdenes  y directrices que hubieren recibido, sin que las instrucciones de carácter técnico que obtuvieren de  sus superiores policiales inmediatos puedan contradecir las primeras. 

Oposicions

Artículo 11.  


Con independencia de las facultades conferidas por la Ley de Enjuiciamiento Criminal a la autoridad  judicial y al Ministerio Fiscal, el Juez o Tribunal del que dependan los funcionarios adscritos a las  unidades  orgánicas  de  la  Policía  Judicial,  o,  en  su  caso,  el  fiscal  competente,  podrán  instar  el  ejercicio de la potestad disciplinaria respecto de aquéllos cuando fundadamente entiendan que su  conducta  ha  sido  merecedora  de  sanción.  A  tal  efecto  podrán  practicar  las  informaciones  reservadas que consideren pertinentes.  En los casos en que los hechos objeto del expediente tengan relación directa con el desarrollo de la  investigación, el Juez, Tribunal o Fiscal del que dependan informará con carácter preceptivo en el  mismo y podrá emitir cualquier otro informe que considere oportuno durante su tramitación.  Igualmente,  podrá  instar  la  concesión  de  recompensas  cuando  estime  que  existen  méritos  para  ello. 

Oposicions

Artículo 17.  

En  todo  caso,  se  le  comunicará  cualquier  medida  de  suspensión  cautelar  o  provisional  del  funcionario o los funcionarios policiales afectados.  SECCIÓN  II.  PRINCIPIOS  QUE  CARACTERIZAN  SU  ACTUACIÓN  Y  FORMAS  EN  QUE  LA  MISMA  SE  EXTERIORIZA.  Artículo 18.   A  las  unidades  orgánicas  de  la  Policía  Judicial  corresponderá  la  función  de  investigación  criminal  con carácter permanente y especial. A tal fin, contarán con los efectivos y medios necesarios para  el  eficaz  desenvolvimiento  de  sus  cometidos,  estableciéndose,  en  aquellas  unidades  en  cuyo  ámbito  de  actuación  el  nivel  de  delincuencia  lo  hiciere  preciso,  los  correspondientes  equipos  de  especialización delictual.  Artículo 19.   Los  Jueces,  Tribunales  o  fiscales  competentes  no  podrán  encargar  a  las  unidades  de  la  Policía  Judicial otras funciones que las previstas en el artículo 445.1 de la Ley Orgánica del Poder Judicial,  sin perjuicio de las que con carácter excepcional puedan encomendárseles con arreglo al artículo  33  de  la  Ley  Orgánica  de  Fuerzas  y  Cuerpos  de  Seguridad.  De  estas  últimas,  se  dará  cuenta  a  la  Comisión Provincial de Coordinación de la Policía Judicial.  Artículo 20.   Cuando  los  funcionarios  integrantes  de  las  unidades  orgánicas  de  la  Policía  Judicial  realicen  diligencias  de  investigación  criminal  formalmente  concretadas  a  un  supuesto  presuntamente  delictivo, pero con carácter previo a la apertura de la correspondiente actuación judicial, actuarán  bajo  la  dependencia  del  Ministerio  Fiscal.  A  tal  efecto,  darán  cuenta  de  sus  investigaciones  a  la  Fiscalía  correspondiente  que,  en  cualquier  momento,  podrá  hacerse  cargo  de  la  dirección  de  aquéllas, en cuyo caso los miembros de la Policía Judicial actuarán bajo su dependencia directa y 

85

Temari

En uno y otro caso, se le remitirán puntualmente testimonios de las resoluciones recaídas. 


practicarán sin demora las diligencias que el fiscal les encomiende para la averiguación del delito y  el descubrimiento y aseguramiento del delincuente. 

Igualmente,  podrá  la  autoridad  judicial  o  fiscal  ordenar  que  comparezcan  ante  su  presencia,  cuantas  veces  lo  considere  conveniente el  o  los  concretos funcionarios  policiales a  quienes  dicha  jefatura  haya  encargado  la  ejecución,  con  el  fin  de  impartir  las  instrucciones  que  estime  pertinentes,  indicar  las  líneas  de  actuación  y  controlar  el  cumplimiento  de  sus  cometidos  o  la  evolución de sus investigaciones.  Artículo 22.   Excepcionalmente, para realizar actuaciones o pesquisas que, por su trascendencia o complejidad,  requieran  la  permanente  adscripción  de  funcionarios  o  de  medios  pertenecientes  a  grupos  policiales especializados, no integrados en la correspondiente unidad orgánica, o cuya investigación  haya de extenderse a varias provincias con ámbito territorial superior al de la autoridad judicial o  fiscal  que  ordene  la  investigación,  el  encargo  habrá  de  cursarse  por  conducto  del  presidente  del  Tribunal Supremo o del Fiscal General del Estado, del Presidente o Fiscal de la Audiencia Nacional o  de los del Tribunal Superior de Justicia respectivo.  Cuando  se  trate  de  la  adscripción  permanente  a  una  concreta  investigación  de  funcionarios  integrados en la correspondiente unidad orgánica, en caso de discrepancia, resolverá el Jefe de la  correspondiente Unidad Orgánica, previo informe de la Comisión Provincial de Coordinación de la  Policía Judicial.  CAPÍTULO IV.  DE LAS UNIDADES DE LA POLICÍA JUDICIAL ADSCRITAS A DETERMINADOS  JUZGADOS, TRIBUNALES O FISCALÍAS.  SECCIÓN I. DE LA COMPOSICIÓN Y RÉGIMEN DE LAS UNIDADES ADSCRITAS.  Artículo 23.   El  Ministerio  del  Interior,  previo  informe  favorable  del  Consejo  General  del  Poder  Judicial  o  a  su  propuesta, podrá asignar con carácter permanente y estable a los Juzgados y Tribunales que por su  ritmo de actividades lo requieran unidades de Policía Judicial especialmente adscritas a los mismos.  De igual manera se adscribirán a aquellas Fiscalías que se estimen precisas, oído el Fiscal General  del Estado y atendiendo preferentemente a aquellas con respecto a las cuales exista propuesta o  informe favorable de éste. 

86

Temari

El Juez o Tribunal competente, una vez iniciado el procedimiento penal, y el fiscal encargado de las  actuaciones,  en  los  casos  a  que  se  refiere  el  artículo  anterior,  se  entenderán  directamente,  y  sin  necesidad  de  acudir  a  instancias  administrativas  superiores,  con  el  jefe  de  la  unidad  correspondiente,  sea  del  Cuerpo  Nacional  de  Policía  o  de  la  Guardia  Civil,  para  encomendarle  la  práctica de cualquier investigación o la realización de otras misiones propias de la Policía Judicial. El  responsable policial requerido habrá de disponer lo que sea preciso para el eficaz cumplimiento del  servicio, participando a la autoridad judicial o fiscal los funcionarios que habrán de llevar a efecto la  investigación ordenada. 

Oposicions

Artículo 21.  


Los  funcionarios  que  las  integren  se  mantendrán  de  modo  permanente  y  estable  asignados  a  las  mismas. Ello no obstante, la pertenencia a estas unidades podrá dejarse sin efecto por el órgano  competente,  previo  informe  favorable  que,  con  carácter  preceptivo  y  vinculante,  emitirá  la  Comisión  Provincial  de  Coordinación.  También  quedará  sin  efecto  cuando  concurra  alguna  otra  causa legal que determine su cese o traslado.  Artículo 25.   Las  unidades  de  la  Policía  Judicial,  especialmente  adscritas  a  órganos  jurisdiccionales  o  Fiscalías,  deberán, en lo posible, tener su sede en las propias dependencias o edificios judiciales y Fiscalías. A  tal fin se habilitarán los locales adecuados.  Artículo 26.   Tales unidades quedarán asignadas a los respectivos Decanatos, en los que radicará la función de  coordinación  general,  pero  su  dependencia  funcional  directa  en  la  realización  de  cometidos  específicos de investigación criminal se establecerá respecto de cada órgano jurisdiccional y, muy  especialmente, respecto del Juzgado de guardia y Fiscal de guardia, a los que atenderán de modo  preferente.  En  los  supuestos  en  que  dichas  unidades  se  adscriban  a  órganos  jurisdiccionales  o  fiscales  de  ámbito  nacional,  autonómico,  supraprovincial  o  provincial,  la  dependencia  directa  se  entenderá  referida al respectivo Presidente o Fiscal Jefe.  Artículo 27.   Las  unidades  especialmente  adscritas  se  compondrán,  tanto  de  funcionarios  diplomados  y  especializados  en  Policía  Judicial  que  hayan  superado  los  cursos  de  selección  previstos  en  el  Capítulo  V  de  esta  disposición  como  de  otros  efectivos  policiales  no  necesariamente  dotados  de  aquella formación especializada, para funciones auxiliares y de apoyo.  SECCIÓN II. DE LAS ATRIBUCIONES Y COMETIDOS DE LAS UNIDADES ADSCRITAS.  Artículo 28.   Las  unidades  especialmente  adscritas,  en  su  labor  de  asistencia  directa  a  los  órganos  del  orden  jurisdiccional penal y muy en especial al Juzgado y Fiscal de guardia, desempeñarán cometidos de  investigación criminal especializada propios de una policía científica.  Dentro de este ámbito de funciones podrá encomendárseles la práctica de las siguientes:  a. Inspecciones oculares. 

87

Temari

Las unidades adscritas de la Policía Judicial formarán parte integrante de la correspondiente unidad  orgánica provincial en cuya estructura se incardinen y de cuyos medios materiales y humanos se  surtirán. 

Oposicions

Artículo 24.  


Cuando de las actuaciones iniciales realizadas por la correspondiente unidad adscrita se desprenda  la necesidad de practicar una más extensa investigación o que requiera la utilización de medios de  los que aquella no disponga, se dará traslado de las diligencias a la unidad orgánica, que recibirá de  la  autoridad  judicial  las  instrucciones  y  orientaciones  precisas  para  la  eficaz  culminación  del  servicio,  sin  perjuicio  de  que  en  dichas  actuaciones  adicionales  puedan  contarse  con  la  colaboración de los funcionarios que practicaron las primeras diligencias.  Artículo 30.   Corresponde al Jefe de la respectiva unidad adscrita la determinación concreta de los funcionarios  que habrán de asumir, en cada caso, uno u otros cometidos, dando cuenta a la autoridad judicial o  fiscal de la que emanase la orden.  Igualmente el Jefe de la unidad adscrita mantendrá respecto de la unidad orgánica, de la que forma  parte, estrechas relaciones de coordinación en aras de la mayor eficacia.  CAPÍTULO V.  DE LAS COMISIONES DE COORDINACIÓN DE LA POLICÍA JUDICIAL.  SECCIÓN I. DE SU COMPOSICIÓN.  Artículo 31.   Se crean las Comisiones Nacional y Provinciales de Coordinación de la Policía Judicial con el fin de  armonizar  y  lograr  la  unidad  de  dirección  en  las  fuerzas  policiales  adscritas  a  la  investigación  criminal.  Artículo 32.   La Comisión Nacional de Coordinación de la Policía Judicial, estará integrada por:  a. El Presidente del Tribunal Supremo y del Consejo General del Poder Judicial, que la presidirá  cuando asista personalmente.  b. El Ministro de Justicia.  c. El Ministro del Interior.  d. El Fiscal General del Estado.  e. El Secretario de Estado para la Seguridad. 

88

Oposicions

Artículo 29.  

Temari

b. Aportación  de  primeros  datos,  averiguación  de  domicilios  y  paraderos  y  emisión  de  informes de solvencia o de conducta.  c. Emisión,  incluso  verbal,  de  informes  periciales  provisionales,  pero  de  urgente  necesidad  para adoptar decisiones judiciales que no admiten dilación.  d. Intervención técnica en levantamiento de cadáveres.  e. Recogida de pruebas.  f. Actuaciones de inmediata intervención.  g. Cualesquiera otras de similar naturaleza a las anteriores.  h. Ejecución de órdenes inmediatas de Presidentes, Jueces y Fiscales. 


Artículo 33.   El Presidente del Tribunal Supremo podrá delegar en un Magistrado de la Sala Segunda de dicho  Alto Tribunal.  El  Ministro  de  Justicia,  en  el  Subsecretario  o  en  el  Director  general  de  Relaciones  con  la  Administración de Justicia.  El  Ministro  del  Interior  y  el  Secretario  de  Estado  para  la  Seguridad,  en  el  Director  general  de  la  Policía o en el Director general de la Guardia Civil.  El Fiscal General del Estado, en un Fiscal de Sala del Tribunal Supremo.  Artículo 34.   Las Comisiones Provinciales de Coordinación de la Policía Judicial estarán compuestas por:  a. El Presidente de la Audiencia Provincial, que la presidirá.  b. El Fiscal Jefe de la Audiencia.  c. El Magistrado Juez Decano de los Juzgados de primera instancia e instrucción de la capital  de la provincia.  d. El Jefe de la unidad orgánica de la Policía Judicial del Cuerpo Nacional de Policía.  e. El Jefe de la unidad orgánica de Policía Judicial de la Guardia Civil.  f. En el caso de Comunidades Autónomas con competencia estatutaria para la protección de  las  personas  y  bienes  y  para  el  mantenimiento  del  orden  público,  y  que  ejerzan  efectivamente funciones de policía judicial, el responsable de la misma a nivel provincial.  Artículo 35.   Eventualmente podrán incorporarse a las Comisiones Nacionales y Provinciales, para el tratamiento  de materias concretas o para realizar tareas de auxilio técnico y documentación, otras autoridades  o funcionarios, cuyo criterio o asesoramiento se estime necesario.  Igualmente, podrán constituirse Comités técnicos para el estudio de temas específicos. 

89

Oposicions

En caso de ausencia personal del Presidente del Tribunal Supremo y del Consejo General del Poder  Judicial,  ostentará  la  Presidencia  el  miembro  de  la  Comisión  a  quien  corresponda  por  razón  de  precedencia. 

Temari

f. Un  vocal  del  Consejo  General  del  Poder  Judicial,  nombrado  y  separado  libremente  por  el  Pleno de dicho órgano.  g. Un miembro de la carrera judicial nombrado y separado por el Consejo General del Poder  Judicial, que tenga, al menos, la categoría de Magistrado.  h. Un representante de cada una de las Comunidades Autónomas con competencia estatutaria  para la protección de las personas y bienes y para el mantenimiento del orden público, que  ejerzan efectivamente funciones de policía judicial. 


El nombramiento de Secretario de la Comisión se regirá por lo dispuesto en el artículo 25 de la Ley  de Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y del Procedimiento Administrativo Común. 

La Comisión Nacional tendrá las siguientes atribuciones:  a. Efectuar estudios permanentemente actualizados acerca de la evolución y desarrollo de la  delincuencia.  b. Emitir  informes  o  realizar  propuestas  de  planes  generales  de  actuaciones  de  la  Policía  Judicial contra la criminalidad.  c. Intervenir,  con  estricto  respeto  al  principio  de  independencia  judicial  en  las  actuaciones  jurisdiccionales,  para  unificar  criterios  o  resolver  eventuales  incidencias  que  dificulten  el  adecuado  funcionamiento  de  la  Policía  Judicial  o  cualesquiera  otras  que  puedan  surgir  en  las relaciones entre la autoridad judicial o fiscal y la Policía Judicial.  d. Emitir informe sobre la fijación o modificación de las plantillas de las unidades orgánicas de  Policía Judicial, así como sobre los medios materiales a las mismas asignados, adoptando las  iniciativas que estime pertinentes sobre la materia.  e. Conocer  de  las  incidencias  que  puedan  producirse  en  orden  a  la  especial  adscripción  de  funcionarios o medios a que se refieren los artículos 31.2 de la Ley de Fuerzas y Cuerpos de  Seguridad y 22 de este Real Decreto.  f. Unificar  criterios  e  impartir  instrucciones  en  relación  con  la  actuación  de  las  Comisiones  Provinciales.  g. Armonizar  las  actuaciones  de  investigación  de  la  criminalidad  cuyo  ámbito  territorial  desborde el de una unidad orgánica.  h. Conocer  previamente  de  los  nombramientos  de  los  altos  responsables  de  las  unidades  orgánicas de la Policía Judicial en sus distintos niveles.  i. Informar los anteproyectos de disposiciones generales reguladoras de la Policía Judicial.  j. Cualesquiera otras de análoga naturaleza o que le sean asignadas en el futuro.  Artículo 37.   Las Comisiones Provinciales tendrán las siguientes competencias:  a. Las  reguladas  en  los  apartados  a),  b),  c)  y  d)  del  artículo  anterior,  dentro  de  su  ámbito  provincial.  b. Informar con carácter preceptivo las peticiones de adscripción de funcionarios o equipos de  la  unidad  orgánica  provincial  a  un  determinado  órgano  judicial  o  Fiscalía  para  una  investigación concreta y que le hayan sido sometidas por el Jefe de aquélla.  c. Informar con carácter preceptivo y vinculante las propuestas de remoción de funcionarios  pertenecientes a las unidades adscritas a que se refiere el artículo 24 de este Real Decreto.  d. Aplicar las directrices emanadas de la Comisión Nacional y elevar a la misma los informes y  propuestas correspondientes.  e. Informar  las  propuestas  de  recompensas  y  tener  conocimiento  de  los  expedientes  disciplinarios incoados en los demás supuestos no contemplados en el artículo 17 de este  Real Decreto. 

90

Temari

Artículo 36.  

Oposicions

SECCIÓN II. DE SUS ATRIBUCIONES Y RÉGIMEN DE FUNCIONAMIENTO. 


f. Cualesquiera otras de análoga naturaleza o que le sean asignadas en el futuro. 

La Comisión Nacional celebrará, al menos, una reunión trimestral.  Las Comisiones Provinciales se reunirán con periodicidad mensual, a convocatoria de su Presidente  que fijará el orden del día.  El  régimen  jurídico  de  las  Comisiones  será  el  previsto  para  los  órganos  colegiados  en  la  Ley  de  Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y del Procedimiento Administrativo Común.  CAPÍTULO VI.  DE LA SELECCIÓN, FORMACIÓN Y PERFECCIONAMIENTO DE LOS INTEGRANTES DE  LAS UNIDADES ORGÁNICAS DE LA POLICÍA JUDICIAL. 

Oposicions

Artículo 38.  

Artículo 39.   La integración de funcionarios policiales en unidades orgánicas de la Policía Judicial requerirá una  previa formación especializada, que se acreditará mediante el correspondiente título obtenido tras  la superación de las pruebas que al efecto se establezcan.  Para  la  obtención  de  dicho  título  será  requisito  imprescindible  estar  en  posesión  del  diploma  expedido por el Centro de Estudios Judiciales.  Artículo 40.   La  referida  especialización,  con  los  niveles  que  se  determinen,  se  cursará  en  dos  fases,  de  las  cuales, la primera tendrá lugar en los Centros de Formación y Perfeccionamiento de las Fuerzas y  Cuerpos  de  Seguridad  del  Estado,  y  la  segunda,  en  el  Centro  de  Estudios  Judiciales,  con  la  participación  docente  en  ambas  fases  de  miembros  de  la  Judicatura  y  del  Ministerio  Fiscal,  Catedráticos y Profesores de Universidad y de otras profesiones jurídicas.  SECCIÓN  II.  DE  LA  FORMACIÓN  Y  PERFECCIONAMIENTO  EN  LOS  CENTROS  DE  LAS  FUERZAS  Y  CUERPOS DE SEGURIDAD DEL ESTADO.  Artículo 41.   Los Centros de Formación y Perfeccionamiento de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado  intervendrán  en  los  procesos  de  selección  a  través  de  los  cursos  generales  de  acceso  a  los  respectivos Cuerpos y de los cursos de especialización que se establezcan al efecto.  Artículo 42.   En el plan de estudios de los cursos de acceso a la Escala Ejecutiva del Cuerpo Nacional de Policía y  al empleo de oficial en el Cuerpo de la Guardia Civil se incluirán cuantas materias sean necesarias 

91

Temari

SECCIÓN I. DISPOSICIONES GENERALES. 


En el plan de estudios de los cursos de acceso a las demás Escalas del Cuerpo Nacional de Policía y a  los  restantes  empleos  del  Cuerpo  de  la  Guardia  Civil,  se  incluirán,  al  menos,  las  disciplinas  necesarias para posibilitar el desempeño de la función de Policía Judicial en sentido genérico.  Artículo 43.   Dichos centros docentes programarán, asimismo, cursos de actualización y cursos monográficos de  Policía Judicial en sus diversas manifestaciones, al objeto de atender a la formación permanente y  al perfeccionamiento de los funcionarios que hayan de desempeñar cometidos de Policía Judicial  en las correspondientes unidades orgánicas.  SECCIÓN III. DE LA FORMACIÓN Y PERFECCIONAMIENTO EN EL CENTRO DE ESTUDIOS JUDICIALES. 

Oposicions

para la adquisición de una formación especializada, orientada al desarrollo de funciones de Policía  Judicial. 

Los funcionarios que hayan superado los cursos de especialización en Policía Judicial impartidos por  los centros de formación de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado, podrán acceder a los  cursos específicos que se programen al efecto por el Centro de Estudios Judiciales.  En  este  proceso  selectivo  se  tendrá  también  en  consideración  la  necesidad  de  establecer  dos  niveles  formativos,  referidos,  respectivamente,  a  las escalas  y empleos  superiores  e  inferiores  de  las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad.  Artículo 45.   Una  vez  superado  el  curso  programado  por  el  Centro  de  Estudios  Judiciales,  se  expedirá  el  correspondiente  diploma,  que  habilitará  para  obtener  la  correspondiente  titulación  y  ocupar  destinos en unidades orgánicas de la Policía Judicial.  DISPOSICIONES TRANSITORIAS.   Primera. Todos los miembros de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado que, a la entrada en  vigor  de  este  Real  Decreto,  estén  desempeñando  funciones  de  Policía  Judicial,  continuarán  desarrollándolas  integrados  en  las  correspondientes  unidades  orgánicas,  hasta  tanto  se  cubran  dichos puestos con funcionarios especializados. Asimismo, podrán acceder a dicha especialización y  a la obtención del oportuno diploma, mediante la realización de los cursos especiales y, en su caso,  descentralizados, que se establezcan.  Los integrantes del Cuerpo Nacional de Policía y de la Guardia Civil que, a la entrada en vigor de  este  Real  Decreto,  no  realicen  funciones  de  Policía  Judicial,  podrán  acceder  a  los  cursos  de  especialización  del  centro  de  estudios  judiciales,  previa  superación  de  los  procesos  internos  de  aptitud.  Segunda.  Las  atribuciones  que  este  Real  Decreto  confiere  a  los  Presidentes  de  los  Tribunales  de  Justicia se entenderán hechas, en cuanto subsistan, a los de las Audiencias Territoriales. 

92

Temari

Artículo 44.  


DISPOSICIÓN FINAL.  

Oposicions

El presente Real Decreto entrará en vigor el día siguiente al de su publicación en el Boletín Oficial  del Estado.  Dado en Madrid a 19 de junio de 1987.  ‐ Juan Carlos R. ‐     El Ministro de Relaciones con las Cortes y  De la Secretaría del Gobierno,  Virgilio Zapatero Gómez. 

Temari

 

93


Diferents circumstàncies fan necessari actualitzar la regulació dels fitxers esmentats. En primer lloc,  el  canvi  en  la  denominació  del  Departament  d'Interior,  en  l'actualitat  Departament  d'Interior,  Relacions  Institucionals  i  Participació,  d'acord  amb  el  Decret  421/2006,  de  28  de  novembre,  de  creació,  denominació  i  determinació  de  l'àmbit  de  competència  dels  departaments  de  l'Administració de la Generalitat de Catalunya.  D'altra  banda,  el  Decret  243/2007,  de  6  de  novembre,  d'estructura  del  Departament  d'Interior,  Relacions  Institucionals  i  Participació,  preveu  una  modificació  del  règim  de  distribució  de  competències entre  la Secretaria de Seguretat i la Direcció General de la Policia en matèries que  afecten als fitxers existents i als de nova creació que es preveuen en aquesta Ordre.  Igualment,  els  canvis  organitzatius  produïts  en  l'estructura  de  la  Policia  de  la  Generalitat‐mossos  d'esquadra,  les  noves  necessitats  derivades  del  seu  desplegament  i  l'experiència  assolida  en  la  gestió dels fitxers existents fins ara, han fet necessària la creació de nous fitxers i la modificació dels  ja  existents  per  adequar‐los  a  les  noves  circumstàncies.  En  aquest  sentit,  i  en  atenció  a  la  seva  finalitat última, en aquesta nova regulació els fitxers gestionats per la Secretaria de Seguretat i per  la Direcció General de la Policia s'ordenen en quatre àmbits: àmbit de coordinació de la policia de  Catalunya,  àmbit  dels  sistemes  d'informació  de  la  Policia  de  la  Generalitat‐mossos  d'esquadra,  àmbit de policia administrativa i àmbit de gestió administrativa.  Per tot això, de conformitat amb el que estableix la disposició addicional 3a de la Llei 5/2002, de 19  d'abril, de l'Agència Catalana de Protecció de Dades, d'acord amb l'informe de l'Agència Catalana  de Protecció de Dades i el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora,  Ordeno:  Article 1  Objecte  1.1 Es creen i es modifiquen els fitxers de dades de caràcter personal de la Secretaria de Seguretat  del  Departament  d'Interior,  Relacions  Institucionals  i  Participació  i  que  es  regulen  a  l'annex  I  d'aquesta Ordre, de conformitat amb el que disposa l'article 20 de la Llei orgànica 15/1999, de 13  de desembre. Aquests fitxers estaran gestionats per la Secretaria de Seguretat.  1.2 Es creen i es modifiquen els fitxers de dades de caràcter personal de la Direcció General de la  Policia del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació i que es regulen a l'annex II  d'aquesta Ordre, de conformitat amb el que disposa l'article 20 de la Llei orgànica 15/1999, de 13  de desembre. Aquests fitxers estaran gestionats per la Direcció General de la Policia.  94

Oposicions

Mitjançant  el  Decret  214/2002,  d'1  d'agost,  es  van  regular  determinats  fitxers  automatitzats  que  contenien  dades  de  caràcter  personal  i  que  estaven  gestionats,  en  aquell  moment,  pel  Departament d'Interior. 

Temari

2.4. ORDRE IRP/435/2009, DE 2 D'OCTUBRE, per la qual es regulen els fitxers que  contenen dades de caràcter personal gestionats per la Secretaria de Seguretat i per  la Direcció General de la Policia del Departament d'Interior, Relacions Institucionals  i Participació. 


Article 2 

Article 3  Contingut dels fitxers  Per a cadascun dels fitxers s'estableix la seva denominació, la finalitat i usos previstos; persones i  col∙lectius  afectats;  procediment  de  recollida  de  dades;  estructura  bàsica  i  tipus  de  dades  de  caràcter  personal;  sistema  de  tractament;  Cessions  de  dades  previstes:  i  transferència  a  països  tercers;  òrgan  responsable;  òrgan  davant  el  qual  es  poden  exercir  els  drets  d'accés,  rectificació,  cancel∙lació i oposició; i les mesures de seguretat aplicables amb indicació del nivell bàsic, mitjà o  alt exigible.  Article 4  Supressió de fitxer  Se suprimeix el fitxer Sistema d'Informació de la Policia de la Generalitat de control de visites (SIP  VIS), de conformitat amb el que disposa l'article 20 de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre.  Les dades emmagatzemades en aquest fitxer passen a integrar el fitxer Sistema d'Informació de la  Policia de la Generalitat de persones físiques (SIP PF), gestionat per la Direcció General de la Policia.  Article 5  Mesures de gestió i organització  La persona titular de la Secretaria de Seguretat és la responsable dels fitxers inclosos a l'annex I, i la  persona titular de la Direcció General de la Policia és la responsable dels fitxers inclosos a l'annex II.  Ambdós  en  el  seu  àmbit  competencial  hauran d'adoptar,  sota  la  supervisió  directa  de  la  persona  titular del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, les mesures tècniques, de  gestió i organitzatives necessàries per tal de garantir la confidencialitat, la seguretat i la integritat  de  les  dades,  així  com  totes  les  mesures  necessàries  destinades  a  fer  efectius  els  drets  de  les  persones  afectades  reconeguts  a  la  Llei  orgànica  15/1999,  de  13  de  desembre,  de  protecció  de  dades de caràcter personal, i la resta de normativa aplicable.          95

Temari

Els fitxers a què fa referència l'article 1 estan dins l'àmbit d'aplicació de la Llei orgànica 15/1999, de  13  de  desembre,  de  protecció  de  dades  de  caràcter  personal,  la  Llei  5/2002,  de  19  d'abril,  de  l'Agència Catalana de Protecció de Dades, i la resta de normativa aplicable en matèria de protecció  de dades de caràcter personal. 

Oposicions

Normativa aplicable 


Es  deixa  sense  efecte  el  Decret  214/2002,  d'1  d'agost,  de  regulació  de  determinats  fitxers  automatitzats que contenen dades de caràcter personal gestionats pel Departament d'Interior.  Barcelona, 2 d'octubre de 2009  Joan Saura i Laporta  Conseller d'Interior,  Relacions Institucionals i Participació  Annex I 

Oposicions

Disposició derogatòria 

Àmbit de Coordinació de la Policia de Catalunya  1. Registre dels/de les membres dels cossos de les policies locals i dels/de les vigilants municipals  de Catalunya (REVM PLC).  2. Registre de dades psicotècniques de la selecció i avaluació dels/les membres dels cossos de les  policies locals i dels/de les vigilants municipals de Catalunya (REDPSA PLC).  3. Registre dels/de les vocals de la Direcció General de la Policia en els tribunals qualificadors i les  comissions de valoració constituïts en els processos selectius d'ingrés, promoció i provisió de llocs  de treball dels cossos  de les policies locals i dels/de les vigilants municipals de Catalunya (REVDT  PLC).  4. Registre especial d'empreses de seguretat de Catalunya (REESC).  5. Registre de departaments de seguretat (REDESE).  6.  Registre  d'expedients  sancionadors,  en  aplicació  de  la  Llei  orgànica  1/1992,  de  21  de  febrer,  sobre protecció de la seguretat ciutadana (REEXSAN 1/1992).  7. Registre de procediments sancionadors per infraccions de la Llei de l'esport (REPSLE).  Àmbit de coordinació de la policia de Catalunya  1.  Registre  dels/les  membres  dels  cossos  de  les  policies  locals  i  dels/les  vigilants  municipals  de  Catalunya (REVM PLC).  Finalitat i usos previstos:  Registrar  i  actualitzar  les  dades  personals  i  professionals  dels/les  membres  dels  cossos  de  les  policies locals i dels/de les vigilants municipals de Catalunya.  96

Temari

Fitxers que contenen dades de caràcter personal gestionats per la Secretaria de Seguretat 


Realitzar les targetes d'identificació professional dels/les membres dels cossos de les policies locals  i dels/de les vigilants municipals de Catalunya. 

Oposicions

Realitzar estudis de qualitat i millora dels serveis policials.  Dissenyar polítiques de coordinació de les policies locals.  Elaborar estadístiques.  Elaborar informes.  Persones i col∙lectius afectats:  Membres dels diferents cossos de les policies locals i vigilants municipals de Catalunya. 

De  la  informació  subministrada  directament  pels  ajuntaments  i  per  les  persones  interessades,  ja  sigui  d'ofici  o  amb  el  requeriment  previ  de  la  unitat  responsable  del  fitxer,  per  via  telefònica,  telemàtica o documental i la obtinguda de fons accessibles al públic, com els butlletins oficials.  Estructura bàsica i tipus de dades de caràcter personal:  Dades  de  caràcter  identificatiu:  nom  i  cognoms;  lloc  i  data  de  naixement;  imatge;  DNI  i  targeta  d'identificació professional.  Dades acadèmiques, professionals i d'ocupació laboral: coneixements; cursos; titulacions; cursos de  llengua  catalana;  experiència  professional;  recompenses  i  distincions;  data  d'ingrés  al  cos  (policia  local)/plantilla  de  l'ajuntament  (vigilant  municipal);  data  pressa  possessió;  data  cessament;  data  reingrés;  data  jubilació;  data  pas  a  la  situació  de  segona  activitat;  canvis  de  la  situació  administrativa; pèrdua condició funcionari.  Dades de l'ajuntament i del cos de la policia local: ajuntament; adreça, telèfon i fax de l'ajuntament  i  la  policia  local/vigilants  municipals;  correu  electrònic  corporatiu  de  la  policia  local/vigilants  municipals;  correu  electrònic  del  cap  de  la  policia  local/vigilants  municipals;  escala  i  categoria  professional del cap de la policia local.  Sistema de tractament: parcialment automatitzat.  Cessions de dades previstes:  A institucions i organismes de caràcter oficial amb competències en l'àmbit de la seguretat pública,  i forces i cossos de seguretat (articles 3 i 45 de la LO 2/1986, de 13 de març, de forces i cossos de  seguretat).  A  administracions  públiques  per  a  l'exercici  de  les  mateixes  competències  o  que  tractin  les  mateixes  matèries,  i  quan  la  comunicació  tingui  com  a  objecte  el  tractament  de  les  dades  amb  finalitats històriques, estadístiques o científiques.  97

Temari

Procediment de recollida de dades: 


Òrgan responsable:  Persona titular de la Secretaria de Seguretat.  Pg. de Sant Joan, 43  08009 Barcelona.  Òrgan  davant  el  qual  es  poden  exercir  els  drets  d'accés,  rectificació  cancel∙lació  i  oposició,  quan  s'escaigui: 

Oposicions

Transferències internacionals: no. 

Temari

Persona titular de la Subdirecció General de Coordinació de la Policia de Catalunya.  Pg. de Sant Joan, 43  08009 Barcelona.  coordinaciopl@gencat.cat  Mesures de seguretat:  De conformitat amb l'article 81.2.f) del Reglament de desplegament de la Llei orgànica 15/1999, de  13  de  desembre,  de  protecció  de  dades  de  caràcter  personal,  aprovat  mitjançant  el  Reial  decret  1720/2007,  de  21  de  desembre,  a  aquest  fitxer se  li  aplicaran  les  mesures  de  seguretat  de  nivell  mitjà que s'estableixen en els articles 95 a 100 de l'esmentat Reglament.  2. Registre de dades psicotècniques de la selecció i avaluació dels/les membres dels cossos de les  policies locals i dels/les vigilants municipals de Catalunya (REDPSA PLC).  Finalitat i usos previstos:  Prestar suport als ajuntaments en els processos selectius d'ingrés, promoció i provisió de llocs de  treball de policies locals/vigilants municipals.  Col∙laborar amb els ajuntaments en la realització de les revisions psicotècniques d'avaluació a què  s'han de sotmetre els policies locals per poder dur armes de foc.  Elaborar estadístiques.  Elaborar informes.  Persones i col∙lectius afectats:  Persones participants en els processos selectius d'ingrés, promoció i provisió de llocs de treball de  policies locals/vigilants municipals.  98


De  les  facilitades  per  les  persones  afectades  en  els  qüestionaris  i  entrevistes  realitzades  en  els  processos selectius i en les revisions psicotècniques.  Estructura bàsica i tipus de dades de caràcter personal:  Dades  de  caràcter  identificatiu:  nom  i  cognoms;  lloc  i  data  de  naixement;  sexe;  DNI  i  targeta  d'identificació professional.  Dades relatives a les proves psicotècniques: tipus; data d'avaluació i qualificació.  Dades acadèmiques, professionals i d'ocupació laboral: coneixements; cursos; titulacions; cursos de  llengua catalana; historial d'oposicions d'accés i promoció dins dels cossos policials; ajuntament al  qual pertany, professió, cos, escala, categoria, grau i lloc de treball; data d'incorporació a la policia  local i data de tinença de l'arma.  Sistema de tractament: parcialment automatitzat.  Cessions de dades previstes:  A  l'ajuntament  al  qual  pertany  la  persona  que  se  sotmet  a  les  proves  de  selecció  i  avaluació,  i  a  l'ajuntament convocant del procés.  A l'Institut de Seguretat Pública.  A administracions públiques per fer tractaments estadístics.  Transferències internacionals: no.  Òrgan responsable:  Persona titular de la Secretaria de Seguretat.  Pg. de Sant Joan, 43  08009 Barcelona.  Òrgan  davant  el  qual  es  poden  exercir  els  drets  d'accés,  rectificació,  cancel∙lació  i  oposició,  quan  s'escaigui:  Persona titular de la Subdirecció General de Coordinació de la Policia de Catalunya.  Pg. de Sant Joan, 43  08009 Barcelona.  99

Temari

Procediment de recollida de dades: 

Oposicions

Membres de les policies locals que se sotmeten a les revisions psicotècniques per poder dur armes  de foc. 


coordinaciopl@gencat.cat 

De conformitat amb l'article 81.3.a) del Reglament de desplegament de la Llei orgànica 15/1999, de  13  de  desembre,  de  protecció  de  dades  de  caràcter  personal,  aprovat  mitjançant  el  Reial  decret  1720/2007, de 21 de desembre, a aquest fitxer se li aplicaran les mesures de seguretat de nivell alt  que s'estableixen en els articles 101 a 104 de l'esmentat Reglament.  3. Registre dels/les vocals del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació en els  tribunals qualificadors i les comissions de valoració constituïts en els processos selectius d'ingrés,  promoció i provisió de llocs de treball dels cossos de les policies locals i dels/les vigilants municipals  de Catalunya (REVDT PLC).  Finalitat i usos previstos:  Registrar  i  gestionar  la  participació  dels/les  vocals  del  Departament  d'Interior,  Relacions  Institucionals i Participació en els tribunals qualificadors i en les comissions de valoració constituïts  en els processos selectius d'ingrés, de promoció interna i de provisió de llocs de treball de policies  locals i vigilants municipals.  Elaborar estadístiques.  Elaborar informes.  Persones i col∙lectius afectats:  Persones  vocals  del  Departament  d'Interior,  Relacions  Institucionals  i  Participació  en  els  tribunals  qualificadors i en les comissions de valoració.  Procediment de recollida de dades:  De la informació facilitada per les persones interessades.  Dels  nomenaments  dels/les  vocals  del  Departament  d'Interior,  Relacions  Institucionals  i  Participació mitjançant les corresponents actes i resolucions.  Estructura bàsica i tipus de dades de caràcter personal:  Dades  de  caràcter  identificatiu:  nom,  cognoms  i  DNI  dels/les  vocals  del  Departament  d'Interior,  Relacions Institucionals i Participació.  Dades acadèmiques, professionals i d'ocupació laboral: coneixements; cursos; titulacions; cursos de  llengua  catalana;  experiència  professional;  vinculació  professional  amb  l'Administració  on  presta  serveis; càrrec i categoria; adreça, telèfon, fax i correu electrònic del lloc de treball.  Sistema de tractament: parcialment automatitzat.  100

Temari

Mesures de seguretat: 

Oposicions

 


Cessions de dades previstes: 

A institucions i organismes de caràcter oficial amb competències en l'àmbit de la seguretat pública.  A  administracions  públiques  per  a  l'exercici  de  les  mateixes  competències  o  que  tractin  les  mateixes  matèries,  i  quan  la  comunicació  tingui  com  a  objecte  el  tractament  de  les  dades  amb  finalitats històriques, estadístiques o científiques.  Transferències internacionals: no.  Òrgan responsable: 

Oposicions

Als ajuntaments on han estat designats com a vocals en els tribunals i/o comissions de valoració. 

Pg. de Sant Joan, 43  08009 Barcelona.  Òrgan  davant  el  qual  es  poden  exercir  els  drets  d'accés,  rectificació,  cancel∙lació  i  oposició,  quan  s'escaigui:  Persona titular de la Subdirecció General de Coordinació de la Policia de Catalunya.  Pg. de Sant Joan, 43  08009 Barcelona.  coordinaciopl@gencat.cat  Mesures de seguretat:  De conformitat amb l'article 81.1 del Reglament de desplegament de la Llei orgànica 15/1999, de  13  de  desembre,  de  protecció  de  dades  de  caràcter  personal,  aprovat  mitjançant  el  Reial  decret  1720/2007,  de  21  de  desembre,  a  aquest  fitxer se  li  aplicaran  les  mesures  de  seguretat  de  nivell  bàsic que s'estableixen en els articles 89 a 94 de l'esmentat Reglament.  4. Registre especial d'empreses de seguretat de Catalunya (REESC).  Finalitat i usos previstos:  Gestionar  les  facultats  d'autorització,  coordinació,  control,  inspecció  i  sanció  de  les  activitats  de  seguretat  privada  que  es  desenvolupin  en  l'àmbit  de  competències  del  Departament  d'Interior,  Relacions Institucionals i Participació.  Gestionar i coordinar l'activitat policial i administrativa en matèria de seguretat privada.  Elaborar estadístiques.  101

Temari

Persona titular de la Secretaria de Seguretat. 


Elaborar informes. 

Persones  titulars  d'empreses  de  seguretat  d'àmbit  autonòmic  català  i  estatal,  personal,  representants legals, clients i accionistes d'aquestes.  Procediment de recollida de dades:  De les sol∙licituds i comunicacions presentades mitjançant instàncies per les persones titulars de les  empreses o la seva representació.  De les actes administratives que aixequen els membres de les forces i cossos de seguretat. 

Oposicions

Persones i col∙lectius afectats: 

Dels contractes comunicats per les empreses de seguretat. 

Temari

Estructura bàsica i tipus de dades de caràcter personal:  Nom i cognoms.  Domicili, adreces de correu electrònic i telèfons.  Nacionalitat.  DNI, NIE, passaport i NIF.  Càrrec.  Titulacions/Categoria professional.  Número de targeta d'identitat professional.  Participació en el capital social.  Dades bancàries.  Antecedents penals.  Sancions per infraccions administratives i sancions disciplinàries.  Dades dels denunciants.  Sistema de tractament: parcialment automatitzat.  Cessions de dades previstes:  A altres administracions públiques amb competències en l'àmbit de la seguretat privada i forces i  cossos de seguretat.  102


Al ministeri fiscal, jutges/jutgesses i tribunals i les altres autoritats de l'article 11 de la LOPD. 

Òrgan responsable:  Persona titular de la Secretaria de Seguretat  Pg. Sant Joan, 43  08009 Barcelona.  Òrgan  davant  el  qual  es  poden  exercir  els  drets  d'accés,  rectificació,  cancel∙lació  i  oposició,  quan  s'escaigui: 

Oposicions

Transferències internacionals: no. 

Temari

Persona titular de la Subdirecció General de Seguretat Interior.  Pg. de Sant Joan, 43  08009 Barcelona.  http://www.gencat.cat/dirip.  Mesures de seguretat:  De conformitat amb l'article 81.3.b) del Reglament de desplegament de la Llei orgànica 15/1999, de  13  de  desembre,  de  protecció  de  dades  de  caràcter  personal,  aprovat  mitjançant  el  Reial  decret  1720/2007, de 21 de desembre, a aquest fitxer se li aplicaran les mesures de seguretat de nivell alt  que s'estableixen en els articles 101 a 104 de l'esmentat Reglament.  5. Registre de departaments de seguretat (REDESE).  Finalitat i usos previstos:  Gestionar  les  comunicacions  de  creació  de  departaments  de  seguretat  i  de  nomenament  de  director o directora de seguretat de les entitats que estiguin obligades o n'acordin la seva creació.  Gestionar i coordinar l'activitat policial i administrativa en matèria de seguretat privada.  Persones i col∙lectius afectats:  Persones titulars de les entitats públiques o privades que disposin de departament de seguretat.  Directors/directores de seguretat.  Procediment de recollida de dades:  De les comunicacions presentades per les persones titulars dels departaments de seguretat creats.  103


De les actes administratives que aixequen els membres de les forces i cossos de seguretat. 

Oposicions

Estructura bàsica i tipus de dades de caràcter personal:  Nom i cognoms.  Domicili, adreces de correu electrònic i telèfons.  Nacionalitat.  DNI, NIE, passaport i NIF.  Càrrec.  Titulacions/Categoria professional. 

Temari

Número de targeta d'identitat professional.  Adreça de les delegacions.  Sistema de tractament: parcialment automatitzat.  Cessions de dades previstes:  A altres administracions públiques amb competències en l'àmbit de la seguretat privada i forces i  cossos de seguretat.  Al ministeri fiscal, jutges/jutgesses i tribunals i les altres autoritats de l'article 11 de la LOPD.  Transferències internacionals: no.  Òrgan responsable:  Persona titular de la Secretaria de Seguretat  Pg. de Sant Joan, 43  08009 Barcelona  Òrgan davant el qual es poden exercir els drets d'accés, rectificació i cancel∙lació i oposició, quan  s'escaigui:  Persona titular de la Subdirecció General de Seguretat Interior.  Pg. de Sant Joan, 43  08009 Barcelona.  http://www.gencat.cat/dirip.  104


De conformitat amb l'article 81.3.b) del Reglament de desplegament de la Llei orgànica 15/1999, de  13  de  desembre,  de  protecció  de  dades  de  caràcter  personal,  aprovat  mitjançant  el  Reial  decret  1720/2007,  de  21  de  desembre,  a  aquest  fitxer se  li  aplicaran  les  mesures  de  seguretat  de  nivell  mitjà que s'estableixen en els articles 95 a 100 de l'esmentat Reglament.  6. Registre d'expedients sancionadors en aplicació de la Llei orgànica 1/1992, de 21 de febrer, sobre  protecció de la seguretat ciutadana (REEXSAN 1/92).  Finalitat i usos previstos:  Registrar  i  gestionar  les  actes  administratives  aixecades  pels  cossos  policials  en  territori  competència de la PG‐ME, en aplicació de la Llei orgànica 1/1992, de 21 de febrer, sobre protecció  de la seguretat ciutadana, així com els expedients sancionadors que en derivin. 

Temari

Prestar auxili i cooperar amb l'autoritat judicial de qualsevol jurisdicció. 

Oposicions

Mesures de seguretat: 

Elaborar estadístiques.  Elaborar informes.  Persones i col∙lectius afectats:  Persones físiques i jurídiques (presumptes infractors, representants legals/voluntaris, i testimonis),  relacionades amb les actes administratives aixecades pels cossos policials en territori competència  de  la  PG‐ME,  en  aplicació  de  la  Llei  orgànica  1/1992,  de  21  de  febrer,  sobre  protecció  de  la  seguretat ciutadana, i amb els expedients sancionadors que en derivin.  Procediment de recollida de dades:  De les facilitades per les persones interessades.  De  les  actes  administratives  que  aixequen  els  membres  de  les  forces  i  cossos  de  seguretat  en  l'exercici de les seves funcions.  De les facilitades a través de les aplicacions corporatives de la PGME.  De les gestions efectuades pels instructors dels expedients sancionadors.  Estructura bàsica i tipus de dades de caràcter personal:  Dades dels infractors, representants legals/voluntaris i testimonis: nom i cognoms; nom del pare i  de  la  mare;  DNI,  NIE,  passaport;  lloc  i  data  de  naixement;  nacionalitat;  adreça  del  document  nacional  d'identitat;  adreça  habitual,  temporal,  segona  residència  i  vigència;  telèfon;  permís  de  conduir (número); llicència d'armes (número i tipus).  Dades dels denunciants: cos policial i targeta d'identitat professional.  105


Sistema de tractament: parcialment automatitzat.  Cessions de dades previstes:  A institucions i organismes de caràcter oficial amb competències en l'àmbit de la seguretat pública,  i forces i cossos de seguretat (articles 3 i 45 de la LO 2/1986, de 13 de març, de forces i cossos de  seguretat).  Als  òrgans  i  institucions  previstos  en  l'article  11.2.d)  de  la  LO  15/1999,  de  13  de  desembre,  de  protecció de dades de caràcter personal. 

Oposicions

Dades  de  les  persones  jurídiques:  dades  dels  representants  legals  i  dades  de  l'establiment  (nom,  tipus, categoria i tipus de llicència). 

Al Departament d'Economia i Finances. 

Temari

A les entitats financeres encarregades del cobrament de les sancions.  A administracions públiques per fer tractaments estadístics.  Transferències internacionals: no.  Òrgan responsable:  Persona titular de la Secretaria de Seguretat.  Pg. Sant Joan, 43  08009 Barcelona.  Òrgan davant el qual es poden exercir els drets d'accés, rectificació, i cancel∙lació i oposició, quan  s'escaigui:  Persona titular de la Subdirecció General de Seguretat Interior.  Pg. de Sant Joan, 43  08009 Barcelona.  http://www.gencat.cat/dirip.  Mesures de seguretat:  De conformitat amb l'article 81.2.a) del Reglament de desplegament de la Llei orgànica 15/1999, de  13  de  desembre,  de  protecció  de  dades  de  caràcter  personal,  aprovat  mitjançant  el  Reial  decret  1720/2007,  de  21  de  desembre,  a  aquest  fitxer se  li  aplicaran  les  mesures  de  seguretat  de  nivell  mitjà que s'estableixen en els articles 95 a 100 de l'esmentat Reglament.  7. Registre de procediments sancionadors per infraccions de la Llei de l'esport (REPSLE).  106


Gestionar  les  dades  necessàries  per  a  la  tramitació  dels  expedients  sancionadors  en  matèria  de  violència esportiva i pel cobrament, en via executiva, de les sancions imposades.  Elaborar estadístiques.  Elaborar informes.  Persones i col∙lectius afectats:  Clubs  esportius,  concessionaris  d'establiments  situats  a  l'interior  dels  equipaments  esportius,  titulars d'instal∙lacions esportives, organitzadors d'esdeveniments i competicions esportives, públic  assistent i terceres persones afectades. 

Oposicions

Finalitat i usos previstos: 

De les actes administratives aixecades pels coordinadors de seguretat, membres de la policia de la  Generalitat‐mossos d'esquadra i altres forces i cossos de seguretat.  De  les  propostes  elaborades  per  la  Comissió  contra  la  Violència  en  Espectacles  Esportius  i  la  Comissió Nacional contra la Violència en Espectacles Esportius.  De les denúncies de particulars.  Estructura bàsica i tipus de dades de caràcter personal:  Dades  dels  infractors  persones  físiques:  nom  i  cognoms;  nom  del  pare  i  de  la  mare;  DNI,  NIE,  passaport;  lloc  i  data  de  naixement;  nacionalitat;  domicili,  telèfon,  adreça  de  correu  electrònic;  nom del representant legal.  Dades  dels  infractors  persones  jurídiques:  denominació  social;  NIF,  domicili,  telèfon,  adreça  de  correu electrònic; nom del representant legal.  Dades dels denunciants: cos policial i targeta d'identitat professional.  Infraccions administratives i sancions.  Sistema de tractament: parcialment automatitzat.  Cessions de dades  A altres administracions públiques amb competències en matèria de prevenció de la violència en  espectacles esportius.  A forces i cossos de seguretat (articles 3 i 45 de la LO 2/1986, de 13 de març, de forces i cossos de  seguretat). 

107

Temari

Procediment de recollida de dades: 


A les federacions esportives per tal d'exercir les funcions públiques de caràcter administratiu que  tenen atribuïdes.  Al Departament d'Economia i Finances.  A administracions públiques per fer tractaments estadístics.  Transferències internacionals: no.  Òrgan responsable: 

Oposicions

Als  òrgans  i  institucions  previstos  en  l'article  11.2.d)  de  la  LO  15/1999,  de  13  de  desembre,  de  protecció de dades de caràcter personal. 

Pg. Sant Joan, 43  08009 Barcelona.  Òrgan  davant  el  qual  es  poden  exercir  els  drets  d'accés,  rectificació  cancel∙lació  i  oposició,  quan  s'escaigui:  Persona titular de la Subdirecció General de Seguretat Interior.  Pg. de Sant Joan, 43  08009 Barcelona.  http://www.gencat.cat/dirip.  Mesures de seguretat:  De conformitat amb l'article 81.2.a) del Reglament de desplegament de la Llei orgànica 15/1999, de  13  de  desembre,  de  protecció  de  dades  de  caràcter  personal,  aprovat  mitjançant  el  Reial  decret  1720/2007,  de  21  de  desembre,  a  aquest  fitxer se  li  aplicaran  les  mesures  de  seguretat  de  nivell  mitjà que s'estableixen en els articles 95 a 100 de l'esmentat Reglament.  Annex II  Fitxers que contenen dades de caràcter personal gestionats per la Direcció General de la Policia  1. Àmbit sistemes d'informació de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra  1.1 Sistema d'informació de la policia de la Generalitat de persones físiques (SIP PF).  1.2  Sistema  d'informació  de  la  policia  de  la  Generalitat  de  persones  físiques  menors  d'edat  (SIP  PFMEN).  108

Temari

Persona titular de la Secretaria de Seguretat. 


1.4 Sistema d'informació de la policia de la Generalitat de vehicles ingressats en dipòsits municipals  (SIP VHDM).  1.5  Sistema  d'informació  de  la  policia  de  la  Generalitat  de  persones  físiques  hostatjades  en  establiments d'allotjament (SIP HOTELS).  1.6 Sistema d'informació de la Policia de la Generalitat de dades fisonòmiques, antropològiques i  perfils  genètics  de  restes  cadavèriques,  de  persones  desaparegudes  i  de  perfils  genètics  dels  familiars (SIP IDENTISOS).  1.7  Sistema  d'informació  de  la  policia  de  la  Generalitat  de  gestió  de  sales  de  comandament  (SIP  FENIX). 

Oposicions

1.3 Sistema d'informació de la policia de la Generalitat de vehicles (SIP VH). 

1.9  Sistema  d'informació  de  la  policia  de  la  Generalitat  de  dades  d'explotació  estadística  (SIP  EXPLODADES).  2. Àmbit policia administrativa  2.1 Registre d'inspeccions de locals (REINSLOCALS).  2.2 Registre del Sistema integrat de controls de trànsit i autoritzacions de transports (RESICA).  2.3 Registre de gravacions de control del trànsit (REGRAC).  3. Àmbit de gestió administrativa  3.1 Registre de gestió de personal de la Direcció General de la Policia (REGP).  3.2 Registre de planificació i gestió horàries del cos de mossos d'esquadra (REPGH CME).  3.3 Registre de procediments disciplinaris del cos de mossos d'esquadra (REDAI CME).  3.4 Registre operatiu d'accessos a la informació (REGROA).  3.5 Registre de recursos materials de la Direcció General de la Policia (RERM).  3.6 Registre d'assignació de talonaris de denúncies de butlletes de trànsit (RETALONARIS).  3.7  Registre  de  les  pràctiques  de  tir  i  armament  dels  membres  del  cos  de  mossos  d'esquadra  (REGTIR CME).  3.8 Registre de cursos de formació dels membres del cos de mossos d'esquadra (RECFO CME).  3.9 Registre d'activitats de docència dels membres del cos de mossos d'esquadra (REDOC CME).  109

Temari

1.8 Sistema d'informació de la policia de la Generalitat de punts d'interès (SIP PI). 


3.10 Registre de convocatòries de selecció del personal del cos de mossos d'esquadra (RECSP CME). 

3.12  Registre  del  Fons  d'Acció  Social  per  al  personal  funcionari  del  cos  de  mossos  d'esquadra  (REFAS CME).  3.13 Registre de contactes amb la comunitat de la policia de la Generalitat (RECC CME).  3.14 Registre d'informació sobre convocatòries del cos de mossos d'esquadra (REINFPGME).  1. Àmbit sistemes d'informació de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra  1.1 Sistema d'Informació de la policia de la Generalitat de persones físiques (SIP PF). 

Oposicions

3.11 Registre de citacions judicials dels membres del cos de mossos d'esquadra (RECJ CME). 

Policia de seguretat ciutadana:  Tramitar els atestats i les denúncies, butlletes de trànsit i notes informatives, per infraccions penals  i administratives i altres fets d'interès policial.  Gestionar les activitats rellevants per a la seguretat ciutadana.  Gestionar les identificacions de persones efectuades per les dotacions  policials i comprovar‐ne la  identitat.  Gestionar i comprovar els requeriments policials.  Gestionar la detenció o la custòdia de persones en dependències policials.  Gestionar els trasllats de persones detingudes i d'interns/nes en centres penitenciaris.  Gestionar  la  informació  corresponent  a  les  persones  que  visiten  les  dependències  de  la  Direcció  General de la Policia o altres dependències que disposin de l'aplicatiu llibre de visites.  Prevenir les infraccions penals.  Gestionar i coordinar l'activitat policial en matèria de seguretat ciutadana.  Policia judicial:  Investigació policial.  Tramitar  els  atestats  i  les  denúncies  i  notes  informatives,  per  infraccions  penals  i  altres  fets  d'interès policial, en relació amb les activitats encomanades a la policia judicial.  Gestionar els antecedents de les persones d'interès policial, les ressenyes, els fets que s'imputen i  les sentències per processos penals.  110

Temari

Finalitat i usos previstos: 


Gestionar i comprovar els requeriments d'òrgans judicials. 

Prestar auxili i cooperar amb l'autoritat judicial.  Gestionar la informació de grups i organitzacions delictives.  Activitat de policia científica dedicada a la identificació formal de persones.  Fer la selecció i el manteniment dels arxius fotogràfics per reconeixements i estudiar els bancs de  dades de delinqüents per ajudar a la investigació.  Fer el manteniment i actualitzar els arxius fotogràfics que alimenten els sistemes de visualització. 

Oposicions

Gestionar i coordinar l'activitat policial en matèria de policia judicial. 

Policia administrativa:  Gestionar  les  actes  administratives;  els  expedients  administratius  sancionadors;  les  sancions,  a  efectes de compliment i reincidència, i les mesures cautelars.  Gestionar i comprovar els requeriments d'òrgans administratius.  Gestionar i coordinar l'activitat policial en matèria de policia administrativa.  Policia assistencial:  Investigació i recerca de persones desaparegudes.  Gestionar i coordinar l'activitat policial en matèria de policia assistencial.  Altres:  Gestionar i consultar les dades sobre persones físiques, vehicles, objectes, locals, adreces, telèfons,  organitzacions,  persones  jurídiques,  comptes  bancaris,  apartats  de  correus,  adreces  de  correu  electrònic i persones protegides existents als sistemes d'informació policial.  Tractar i analitzar la informació generada pels sistemes d'informació policial.  Elaborar estadístiques.  Elaborar informes.  Persones i col∙lectius afectats:  Persones físiques (o els seus representants legals), nacionals i estrangeres, incloses en els atestats,  o  sobre  les  quals  s'hagin  dictat  mesures  cautelars  judicials  o  administratives,  ordres  judicials  o  administratives, o hagi recaigut alguna sentència judicial en procediments penals.  111

Temari

Prevenir i investigar les infraccions penals, i coordinar les investigacions en curs. 


Persones  implicades  en  accidents  de  circulació,  familiars  o  persones  relacionades  amb  persones  implicades en accidents de circulació.  Persones desaparegudes.  Persones sobre les quals existeixen interessos policials en vigor.  Persones detingudes, que ingressen en àrees de custodia o internes en centres penitenciaris.  Persones  que  visiten  les  dependències  de  la  Direcció  General  de  la  Policia  o  altres  dependències  que disposin de l'aplicatiu llibre de visites. 

Oposicions

Persones relacionades amb expedients administratius sancionadors. 

Persones identificades o relacionades amb activitats transcendents per a la seguretat ciutadana.  Procediment de recollida de dades:  Dels  atestats,  ressenyes,  butlletes  de  denúncia,  actes  administratives  i  informes  realitzats  per  les  forces i cossos de seguretat en l'exercici de les seves funcions.  De  les  comunicacions,  les  ordres  i els  oficis emesos  pels òrgans  judicials  i  administratius  i  per  les  unitats policials.  De les denúncies i de les resolucions judicials i administratives.  De  la  informació  sobre  accidents  de  trànsit  obtinguda  de  les  persones  implicades,  familiars,  testimonis, membres de forces i cossos de seguretat, personal dels serveis mèdics i altres persones  o entitats que aportin dades sobre l'accident.  De les dades obtingudes amb motiu de la realització d'activitats transcendents per a la seguretat  ciutadana.  Dels centres de custòdia i centres penitenciaris.  De la gestió de les àrees policials de custòdia i detenció.  De les gravacions realitzades per membres de les forces i cossos de seguretat.  De la consulta de bases de dades.  Dels interessats.  Dels procediments disciplinaris i informacions reservades. 

112

Temari

Persones relacionades amb informació d'interès policial. 


Dades de caràcter identificatiu i de característiques personals: nom i cognoms; nom del pare i de la  mare;  DNI,  NIE,  passaport;  lloc  i  data  de  naixement;  data  de  defunció;  nacionalitat;  domicili,  telèfon,  adreça  de  correu  electrònic  i  adreça  IP;  estat  civil;  número  d'afiliació  a  la  Seguretat  Social/mutualitat;  sexe;  formula  dactiloscòpica;  imatge;  raça;  característiques  físiques  o  antropomètriques;  marques  físiques;  tics  i  hàbits;  estat  psicofísic;  vehicles  dels  quals  són  titulars  (matrícula, marca, model).  Dades acadèmiques i professionals: formació i titulacions; lloc de treball; pertinença a associacions  professionals i relacions amb persones jurídiques; activitats i negocis.  Dades econòmiques: dades bancàries; targetes de crèdit; dades de nòmina.  Dades  relatives  a  la  comissió  d'infraccions  penals  o  administratives:  dades  relacionades  amb  els  fets; àlies; infraccions penals i condemnes; actes, infraccions i sancions administratives.  Dades relacionades amb l'accident: lloc (municipi, via, punt quilomètric, titular de la via); dia i hora;  circumstàncies; testimonis; empreses, persones o organismes que han intervingut una vegada s'ha  produït l'accident; assegurança obligatòria (companyia, número de pòlissa); estat de les persones  accidentades  i  vehicles  implicats;  dades  mèdiques  i  relatives  als  resultats  obtinguts  en  les  proves  d'alcoholèmia o analítiques.  Dades  relatives  a  les  visites  a  les  dependències  de  la  Direcció  General  de  la  Policia  o  altres  dependències que disposin de l'aplicatiu llibre de visites: nom del prestador del servei.  Sistema de tractament: parcialment automatitzat.  Cessions de dades previstes:  D'acord amb la Llei 10/1994, d'11 de juliol, de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra, la Llei  orgànica 2/1986, de 13 de març, de forces i cossos de seguretat, i els articles 11.2.a) i d), i 21.1 de la  Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre:  A institucions i organismes de caràcter oficial amb competències en l'àmbit de la seguretat pública,  i forces i cossos de seguretat (articles 3 i 45 de la LO 2/1986, de 13 de març, de forces i cossos de  seguretat).  Als  òrgans  i  institucions  previstos  en  l'article  11.2.d)  de  la  LO  15/1999,  de  13  de  desembre,  de  protecció de dades de caràcter personal.  A autoritats penitenciàries. 

113

Temari

Estructura bàsica i tipus de dades de caràcter personal: 

Oposicions

De les obtingudes de les persones que visiten les dependències de la Direcció General de la Policia  o  altres  dependències  que  disposin  de  l'aplicatiu  llibre  de  visites,  i  de  les  facilitades  per  les  empreses prestadores de serveis contractades pel Departament. 


Al Servei Català de Trànsit.  Al servei públic d'atenció d'emergències sanitàries.  A administracions públiques per fer tractaments estadístics.  Transferències internacionals:  A  organismes  internacionals  i  països  estrangers  en  els  termes  establerts  en  els  acords,  tractats  o  convenis  vigents  (Interpol,  Europol,  Sistema  Informació  Schenguen,  Unió  Europea  i  convenis  bilaterals).  Òrgan responsable:  Persona titular de la Direcció General de la Policia.  Travessera de les Corts, 321  08029 Barcelona.  Òrgan davant el qual es poden exercir els drets d'accés, rectificació i cancel∙lació, quan s'escaigui:  Persona titular de la Direcció General de la Policia.  Travessera de les Corts, 321  08029 Barcelona.  http://www.gencat.cat/dirip.  Mesures de seguretat:  De conformitat amb l'article 81.3.b) del Reglament de desplegament de la Llei orgànica 15/1999, de  13  de  desembre,  de  protecció  de  dades  de  caràcter  personal,  aprovat  mitjançant  el  Reial  decret  1720/2007, de 21 de desembre, a aquest fitxer se li aplicaran les mesures de seguretat de nivell alt  que s'estableixen en els articles 101 a 104 de l'esmentat Reglament.  1.2  Sistema  d'informació  de  la  policia  de  la  Generalitat  de  persones  físiques  menors  d'edat  (SIP  PFMEN).  Finalitat i usos previstos:  Policia de seguretat ciutadana:  114

Temari

A l'Agència Tributària (articles 94.1 i 94.5 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, general tributària). 

Oposicions

A les companyies asseguradores les dades de les persones i els vehicles implicats en l'accident, i les  dades dels vehicles recuperats que han estat indemnitzats per robatori, d'acord amb els convenis  vigents. 


Gestionar les activitats rellevants per a la seguretat ciutadana, amb implicació de persones menors  d'edat.  Gestionar  les  identificacions  de  persones  menors  d'edat  efectuades  per  les  dotacions  policials  i  comprovar‐ne la identitat.  Gestionar i coordinar l'activitat policial en matèria de seguretat ciutadana.  Gestionar i comprovar els requeriments policials de persones menors d'edat.  Gestionar la detenció o la custòdia de persones menors d'edat en dependències policials. 

Oposicions

Tramitar els atestats i les denúncies, butlletes de trànsit i notes informatives, per infraccions penals  i administratives i altres fets d'interès policial, amb implicació de persones menors d'edat. 

Gestionar la informació corresponent a les persones menors d'edat que visiten les dependències de  la Direcció General de la Policia i altres dependències públiques que disposin de l'aplicatiu llibre de  visites.  Gestionar  les  actuacions  i  la  informació  sobre  persones  menors  d'edat  i  vehicles  implicats  en  accidents de trànsit.  Prevenir les infraccions penals.  Gestionar i coordinar l'activitat policial en matèria de seguretat ciutadana.  Policia judicial:  Investigar fets en què hi ha implicades persones menors d'edat.  Tramitar  els  atestats  i  les  denúncies  i  notes  informatives,  per  infraccions  penals  i  altres  fets  d'interès  policial,  en  relació  amb  les  activitats  encomanades  a  la  policia  judicial,  en  què  hi  ha  implicades persones menors d'edat.  Gestionar els antecedents de les persones menors d'edat d'interès policial, les ressenyes, els fets  que s'imputen i les sentències per processos penals.  Gestionar i comprovar els requeriments d'òrgans judicials relacionats amb persones menors d'edat.  Gestionar i coordinar l'activitat policial en matèria de policia judicial.  Gestionar  la  informació  de  grups  i  organitzacions  delictives  relacionats  amb  persones  menors  d'edat.  Prestar auxili i cooperar amb l'autoritat judicial.  Activitat de policia científica dedicada a la identificació formal de persones menors d'edat.  115

Temari

Gestionar els trasllats de persones menors d'edat detingudes i d'interns/nes en centres de menors. 


Fer el manteniment i actualitzar els arxius fotogràfics que alimenten els sistemes de visualització de  persones menors d'edat.  Prevenir i investigar les infraccions penals, i coordinar les investigacions en curs relacionades amb  persones menors d'edat.  Policia administrativa:  Gestionar  les  actes  administratives;  els  expedients  administratius  sancionadors;  les  sancions,  a  efectes  de  compliment  i  reincidència,  i  les  mesures  cautelars  relacionats  amb  persones  menors  d'edat. 

Oposicions

Fer la selecció i el manteniment dels arxius fotogràfics per reconeixements i estudiar els bancs de  dades de delinqüents per ajudar a la investigació de persones menors d'edat. 

Temari

Gestionar i comprovar els requeriments d'òrgans administratius, relatius a persones menors d'edat.  Gestionar i coordinar l'activitat policial en matèria de policia administrativa.  Policia assistencial:  Investigació i recerca de persones menors d'edat desaparegudes.  Gestionar i coordinar l'activitat policial en matèria de policia assistencial.  Altres:  Gestionar la informació corresponent a les persones menors d'edat d'interès policial.  Gestionar i consultar les dades sobre persones físiques, vehicles, objectes, locals, adreces, telèfons,  organitzacions,  persones  jurídiques,  comptes  bancaris,  apartats  de  correus,  adreces  de  correu  electrònic i persones protegides existents als sistemes d'informació policial.  Tractar i analitzar la informació generada pels sistemes d'informació policial.  Elaborar estadístiques.  Elaborar informes.  Persones i col∙lectius afectats:  Persones menors d'edat d'interès policial i les persones relacionades amb aquestes.  Persones menors d'edat tutelades o afectades per mesures acordades per l'autoritat administrativa  o  judicial  competent  en  matèria  de  protecció  de  menors  o  reforma.  Persones  i  organismes  que  disposin d'informació sobre persones menors d'edat en situació de desemparament.  Persones menors d'edat autoritzades a viatjar a l'estranger.  116


Dels  atestats,  ressenyes,  butlletes  de  denúncia,  actes  administratives  i  informes  realitzats  per  les  forces i cossos de seguretat en l'exercici de les seves funcions.  De  les  comunicacions, els  oficis  i  les  ordres emesos  pels òrgans  judicials  i  administratius  i  per  les  unitats policials.  De les denúncies i de les resolucions judicials i administratives.  De les dades obtingudes amb motiu de la realització d'activitats transcendents per a la seguretat  ciutadana.  Dels  centres  educatius  de  justícia  juvenil  i  dels  organismes  i  institucions  amb  competències  en  matèria de protecció de menors.  De la gestió de les àrees policials de custòdia i detenció.  De les obtingudes de persones menors d'edat i de les persones que tinguin relació amb elles.  De les obtingudes de persones menors d'edat que visiten les dependències de la Direcció General  de la Policia, o altres dependències que disposin de l'aplicatiu llibre de visites.  Estructura bàsica i tipus de dades de caràcter personal:  Dades  de  caràcter  identificatiu  i  de  característiques  personals:  nom  i  cognoms;  dades  dels  progenitors  o  dels  guardadors  de  fet;  DNI,  NIE,  passaport;  lloc  i  data  de  naixement;  data  de  defunció; nacionalitat; domicili, telèfon, adreça de correu electrònic i adreça IP; estat civil; número  d'afiliació  a  la  Seguretat  Social/Mutualitat;  sexe;  formula  dactiloscòpica;  imatge;  raça;  característiques físiques o antropomètriques; marques físiques; tics i hàbits; estat psicofísic; dades  relatives a la pràctica de proves per determinar l'edat.  Dades de les institucions o persones que tenen atribuïda la guàrdia i custòdia o tutela del menor.  Dades acadèmiques: formació i escolaritat.  Dades  relatives  a  la  comissió  d'infraccions  penals  o  administratives:  dades  relacionades  amb  els  fets; àlies; infraccions penals i mesures; actes, infraccions i sancions administratives.  Dades relacionades amb l'accident: lloc (municipi, via, punt quilomètric, titular de la via); dia i hora;  circumstàncies; testimonis; empreses, persones o organismes que han intervingut una vegada s'ha  produït l'accident; assegurança obligatòria (companyia, número de pòlissa); estat de les persones  accidentades  i  vehicles  implicats;  dades  mèdiques  i  relatives  als  resultats  obtinguts  en  les  proves  d'alcoholèmia o analítiques. 

117

Temari

Procediment de recollida de dades: 

Oposicions

Persones menors d'edat que visiten les dependències de la Direcció General de la Policia o altres  dependències que disposin de l'aplicatiu llibre de visites. 


Sistema de tractament: parcialment automatitzat.  Cessions de dades:  D'acord amb la Llei 10/1994, d'11 de juliol, de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra, la Llei  orgànica 2/1986, de 13 de març, de forces i cossos de seguretat, i els articles 11.2.a) i d), i 21.1 de la  Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre:  A  institucions  i  organismes  de  caràcter  oficial  amb  competències  en  els  àmbits  de  la  seguretat  pública i de la protecció de menors. 

Oposicions

Dades  relatives  a  les  visites  a  les  dependències  de  la  Direcció  General  de  la  Policia  o  altres  dependències que disposin de l'aplicatiu llibre de visites. 

A administracions públiques per fer tractaments estadístics.  Transferències internacionals:  A  organismes  internacionals  i  països  estrangers  en  els  termes  establerts  en  els  acords,  tractats  o  convenis vigents.  Òrgan responsable:  Persona titular de la Direcció General de la Policia.  Travessera de les Corts, 321  08029 Barcelona.  Òrgan davant el qual es poden exercir els drets d'accés, rectificació i cancel∙lació, quan s'escaigui:  Persona titular de la Direcció General de la Policia.  Travessera de les Corts, 321  08029 Barcelona.  http://www.gencat.cat/dirip.  Mesures de seguretat:  De conformitat amb l'article 81.3.b) del Reglament de desplegament de la Llei orgànica 15/1999, de  13  de  desembre,  de  protecció  de  dades  de  caràcter  personal,  aprovat  mitjançant  el  Reial  decret  1720/2007, de 21 de desembre, a aquest fitxer se li aplicaran les mesures de seguretat de nivell alt  que s'estableixen en els articles 101 a 104 de l'esmentat Reglament.  118

Temari

Als  òrgans  i  institucions  previstos  en  l'article  11.2.d)  de  la  LO  15/1999,  de  13  de  desembre,  de  protecció de dades de caràcter personal. 


1.3 Sistema d'Informació de la policia de la Generalitat de vehicles (SIP VH). 

Policia de seguretat ciutadana:  Localitzar els vehicles d'interès policial i les plaques de matrícula i la documentació d'aquests.  Tramitar els atestats i les denúncies, butlletes de trànsit i notes informatives per infraccions penals,  administratives, accidents de tr��nsit i altres fets d'interès policial.  Gestionar les activitats rellevants per a la seguretat ciutadana.  Gestionar les identificacions de vehicles i persones. 

Oposicions

Finalitat i usos previstos: 

Temari

Prevenir les infraccions penals i coordinar les tasques de seguretat ciutadana.  Gestionar i coordinar l'activitat policial en matèria de seguretat ciutadana.  Gestionar i comprovar els requeriments policials.  Policia judicial:  Investigació policial.  Prestar auxili i cooperar amb l'autoritat judicial.  Tramitar  els  atestats  i  les  denúncies  i  notes  informatives,  per  infraccions  penals,  i  altres  fets  d'interès policial en relació amb les activitats encomanades a la policia judicial.  Gestionar i comprovar els requeriments d'òrgans judicials.  Gestionar la informació de grups i organitzacions delictives.  Gestionar i coordinar l'activitat policial en matèria de policia judicial.  Policia administrativa:  Gestionar  les  actes  administratives;  els  expedients  administratius  sancionadors;  les  sancions,  a  efectes de compliment i reincidència, i les mesures cautelars.  Trametre les dades estadístiques sobre accidents de trànsit al Servei Català de Trànsit.  Gestionar les actuacions i la informació sobre vehicles implicats en accidents de trànsit.  Gestionar i comprovar els requeriments d'òrgans administratius.  Gestionar i coordinar l'activitat policial en matèria de policia administrativa.  119


Policia assistencial: 

Gestionar i coordinar l'activitat policial en matèria de policia assistencial.  Altres:  Gestionar i consultar les dades sobre persones físiques, vehicles, objectes, locals, adreces, telèfons,  organitzacions,  persones  jurídiques,  comptes  bancaris,  apartats  de  correus,  adreces  de  correu  electrònic i persones protegides existents als sistemes d'informació policial.  Tractar i analitzar la informació generada pels sistemes d'informació policial. 

Oposicions

Investigació i recerca de persones desaparegudes. 

Elaborar estadístiques. 

Temari

Elaborar informes.  Persones i col∙lectius afectats:  Persones titulars i usuàries de vehicles subjectes a matriculació.  Procediment de recollida de dades:  Dels  atestats,  butlletes  de  denúncia,  actes  administratives  i  informes  realitzats  per  les  forces  i  cossos de seguretat en l'exercici de les seves funcions.  De  les  comunicacions,  les  ordres  i els  oficis emesos  pels òrgans  judicials  i  administratius  i  per  les  unitats policials.  De les denúncies i de les resolucions judicials i administratives.  De  la  informació  sobre  accidents  de  trànsit  obtinguda  de  les  persones  implicades,  familiars,  testimonis, membres de forces i cossos de seguretat, personal dels serveis mèdics i altres persones  o entitats que aportin dades sobre l'accident.  De la consulta d'altres bases de dades.  D'altres aplicatius informàtics administratius relacionats amb el control i la gestió del trànsit.  De la informació facilitada per altres forces i cossos de seguretat.  Estructura bàsica i tipus de dades de caràcter personal:  Dades de caràcter identificatiu: nom i cognoms; nom del pare i de la mare; DNI, NIE, passaport; lloc  i data de naixement; data de defunció; nacionalitat; domicili, telèfon, adreça de correu electrònic i  adreça IP; número d'afiliació a la Seguretat Social/Mutualitat; sexe; matrícules relacionades amb el  titular.  120


Sistema de tractament: parcialment automatitzat.  Cessions de dades previstes:  D'acord amb la Llei 10/1994, d'11 de juliol, de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra, la Llei  orgànica 2/1986, de 13 de març, de forces i cossos de seguretat, i els articles 11.2.a) i d), i 21.1 de la  Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre:  A institucions i organismes de caràcter oficial amb competències en l'àmbit de la seguretat pública,  i forces i cossos de seguretat (articles 3 i 45 de la LO 2/1986, de 13 de març, de forces i cossos de  seguretat).  Als  òrgans  i  institucions  previstos  en  l'article  11.2.d)  de  la  LO  15/1999,  de  13  de  desembre,  de  protecció de dades de caràcter personal.  A les companyies asseguradores les dades de les persones i els vehicles implicats en l'accident, i les  dades dels vehicles recuperats que han estat indemnitzats per robatori, d'acord amb els convenis  existents.  Al Servei Català de Trànsit.  A administracions públiques per fer tractaments estadístics.  Transferències internacionals:  A  organismes  internacionals  i  països  estrangers  en  els  termes  establerts  en  els  acords,  tractats  o  convenis  vigents  (Interpol,  Europol,  Sistema  Informació  Schenguen,  Unió  Europea  i  convenis  bilaterals).  Òrgan responsable:  Persona titular de la Direcció General de la Policia.  Travessera de les Corts, 321  08029 Barcelona.  Òrgan davant el qual es poden exercir els drets d'accés, rectificació i cancel∙lació, quan s'escaigui:  Persona titular de la Direcció General de la Policia.  121

Temari

Dades relacionades amb l'accident i/o la identificació: lloc (municipi, via, punt quilomètric, titular  de la via); dia i hora; circumstàncies; testimonis; empreses, persones, persones o organismes que  han intervingut una vegada s'ha produït l'accident; assegurança obligatòria (companyia, número de  pòlissa); estat de les persones accidentades i vehicles implicats. 

Oposicions

Dades relatives al vehicle: companyia asseguradora; número de pòlissa; indemnitzacions; situació  d'alta/baixa. 


Travessera de les Corts, 321 

http://www.gencat.cat/dirip.  Mesures de seguretat:  De conformitat amb l'article 81.3.b) del Reglament de desplegament de la Llei orgànica 15/1999, de  13  de  desembre,  de  protecció  de  dades  de  caràcter  personal,  aprovat  mitjançant  el  Reial  decret  1720/2007, de 21 de desembre, a aquest fitxer se li aplicaran les mesures de seguretat de nivell alt  que s'estableixen en els articles 101 a 104 de l'esmentat Reglament.  1.4 Sistema d'informació de la policia de la Generalitat de vehicles ingressats en dipòsits municipals  (SIP VHDM). 

Temari

Finalitat i usos previstos: 

Oposicions

08029 Barcelona. 

Policia de seguretat ciutadana:  Localitzar els vehicles d'interès policial i les plaques de matrícula i la documentació d'aquests.  Gestionar les activitats rellevants per a la seguretat ciutadana.  Gestionar les identificacions de vehicles i persones.  Prevenir les infraccions penals i coordinar les tasques de seguretat ciutadana.  Gestionar i coordinar l'activitat policial en matèria de seguretat ciutadana.  Gestionar i comprovar els requeriments policials.  Gestionar i identificar els vehicles ingressats en dipòsits municipals de vehicles.  Policia judicial:  Investigació policial.  Prestar auxili i cooperar amb l'autoritat judicial.  Gestionar i comprovar els requeriments d'òrgans judicials.  Gestionar la informació de grups i organitzacions delictives.  Gestionar i coordinar l'activitat policial en matèria de policia judicial.  Policia administrativa: 

122


Gestionar  les  actes  administratives;  els  expedients  administratius  sancionadors;  les  sancions,  als  efectes de compliment i reincidència, i les mesures cautelars. 

Oposicions

Gestionar les actuacions i la informació sobre vehicles implicats en accidents de trànsit.  Gestionar i comprovar els requeriments d'òrgans administratius.  Gestionar i coordinar l'activitat policial en matèria de policia administrativa.  Policia assistencial:  Investigació i recerca de persones desaparegudes.  Gestionar i coordinar l'activitat policial en matèria de policia assistencial. 

Temari

Altres:  Gestionar i consultar les dades sobre vehicles existents als sistemes d'informació policial.  Tractar i analitzar la informació generada pels sistemes d'informació policial.  Elaborar estadístiques.  Elaborar informes.  Persones i col∙lectius afectats:  Persones titulars i usuàries de vehicles subjectes a matriculació.  Procediment de recollida de dades:  De les facilitades per les persones gestores dels dipòsits municipals de vehicles a través dels seus  aplicatius informàtics.  Estructura bàsica i tipus de dades de caràcter personal:  Nom i cognoms; DNI, NIE, passaport, carnet de conduir de la persona titular o usuària del vehicle  dipositat.  Identificador  de  vehicle;  matrícula  del  vehicle;  matrícula  normalitzada  del  vehicle;  número  de  bastidor del vehicle i estat del vehicle.  Dates i hores d'entrada i sortida del vehicle del dipòsit; dates i hores de retirada del vehicle de la  via.  Codi INE del municipi del dipòsit.  Sistema de tractament: automatitzat.  123


D'acord amb la Llei 10/1994, d'11 de juliol, de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra, la Llei  orgànica 2/1986, de 13 de març, de forces i cossos de seguretat, i els articles 11.2.a) i d), i 21.1 de la  Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre:  A institucions i organismes de caràcter oficial amb competències en l'àmbit de la seguretat pública,  i forces i cossos de seguretat (articles 3 i 45 de la LO 2/1986, de 13 de març, de forces i cossos de  seguretat).  Als  òrgans  i  institucions  previstos  en  l'article  11.2.d)  de  la  LO  15/1999,  de  13  de  desembre,  de  protecció de dades de caràcter personal.  Al Servei Català de Trànsit. 

Oposicions

Cessions de dades previstes: 

A  organismes  internacionals  i  països  estrangers  en  els  termes  establerts  en  els  acords,  tractats  o  convenis  vigents  (Interpol,  Europol,  Sistema  Informació  Schenguen,  Unió  Europea  i  convenis  bilaterals).  Òrgan responsable:  Persona titular de la Direcció General de la Policia.  Travessera de les Corts, 321  08029 Barcelona.  Òrgan davant el qual es poden exercir els drets d'accés, rectificació i cancel∙lació, quan s'escaigui:  Persona titular de la Direcció General de la Policia.  Travessera de les Corts, 321  08029 Barcelona.  http://www.gencat.cat/dirip.  Mesures de seguretat:  De conformitat amb l'article 81.3.b) del Reglament de desplegament de la Llei orgànica 15/1999, de  13  de  desembre,  de  protecció  de  dades  de  caràcter  personal,  aprovat  mitjançant  el  Reial  decret  1720/2007, de 21 de desembre, a aquest fitxer se li aplicaran les mesures de seguretat de nivell alt  que s'estableixen en els articles 101 a 104 de l'esmentat Reglament.  1.5  Sistema  d'informació  de  la  policia  de  la  Generalitat  de  persones  físiques  hostatjades  en  establiments d'allotjament (SIP HOTELS).  124

Temari

Transferències internacionals: 


Finalitat i usos previstos: 

Oposicions

Policia de seguretat ciutadana:  Registrar les activitats rellevants per a la seguretat ciutadana.  Policia judicial:  Investigació policial.  Gestionar i comprovar els requeriments d'òrgans judicials.  Policia assistencial:  Investigació i recerca de persones desaparegudes. 

Temari

Altres:  Elaborar estadístiques.  Elaborar informes.  Persones i col∙lectius afectats:  Persones identificades com a conseqüència del seu allotjament en un establiment.  Establiments d'allotjament.  Responsables dels establiments d'allotjament.  Procediment de recollida de dades:  Dades  facilitades  pels  establiments  d'allotjament  mitjançant  el  llibre  registre  i  les  comunicacions  exigides per la legislació vigent.  Estructura bàsica i tipus de dades de caràcter personal:  Dades de caràcter identificatiu: nom i cognoms; nom del pare i de la mare; DNI, NIE, passaport i  data d'expedició; lloc i data de naixement; nacionalitat; domicili, telèfon i sexe.  Dades  relatives  a  l'allotjament:  nom,  tipus,  categoria  i  NIF  de  l'establiment;  domicili  i  adreces  de  correu  electrònic;  data  d'entrada  a  l'establiment  i  dies  d'estada  previstos;  data  de  lliurament  de  fitxes en qualsevol tipus de suport.  Sistema de tractament: parcialment automatitzat.  Cessions de dades previstes: 

125


Als  òrgans  i  institucions  previstos  en  l'article  11.2.d)  de  la  LO  15/1999,  de  13  de  desembre,  de  protecció de dades de caràcter personal.  A administracions públiques per fer tractaments estadístics.  Transferències internacionals:  A  organismes  internacionals  i  països  estrangers  en  els  termes  establerts  en  els  acords,  tractats  o  convenis  vigents  (Interpol,  Europol,  Sistema  Informació  Schenguen,  Unió  Europea  i  convenis  bilaterals).  Òrgan responsable:  Persona titular de la Direcció General de la Policia.  Travessera de les Corts, 321  08029 Barcelona.  Òrgan davant el qual es poden exercir els drets d'accés, rectificació i cancel∙lació, quan s'escaigui:  Persona titular de la Direcció General de la Policia.  Travessera de les Corts, 321  08029 Barcelona.  http://www.gencat.cat/dirip.  Mesures de seguretat:  De conformitat amb l'article 81.3.b) del Reglament de desplegament de la Llei orgànica 15/1999, de  13  de  desembre,  de  protecció  de  dades  de  caràcter  personal,  aprovat  mitjançant  el  Reial  decret  1720/2007, de 21 de desembre, a aquest fitxer se li aplicaran les mesures de seguretat de nivell alt  que s'estableixen en els articles 101 a 104 de l'esmentat Reglament.  1.6 Sistema d'informació de la policia de la Generalitat de dades fisonòmiques, antropològiques i  perfils  genètics  de  restes  cadavèriques,  de  persones  desaparegudes  i  de  perfils  genètics  dels  familiars (SIP IDENTISOS).  Finalitat i usos previstos:  126

Temari

A institucions i organismes de caràcter oficial amb competències en l'àmbit de la seguretat pública,  i forces i cossos de seguretat (articles 3 i 45 de la LO 2/1986, de 13 de març, de forces i cossos de  seguretat). 

Oposicions

D'acord amb la Llei 10/1994, d'11 de juliol, de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra, la Llei  orgànica 2/1986, de 13 de març, de forces i cossos de seguretat, i els articles 11.2.a) i d), i 21.1 de la  Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre: 


Policia judicial: 

Possibilitar la identificació de restes cadavèriques i persones desaparegudes, mitjançant qualsevol  tècnica d'identificació personal.  Altres:  Elaborar estadístiques.  Elaborar informes.  Persones i col∙lectius afectats: 

Oposicions

Investigació policial. 

Denunciants.  Persones que tinguin un familiar o conegut desaparegut del qual s'hagi denunciat la desaparició.  Institucions,  organismes,  persones  i  professionals  que  disposin  de  dades  que  permetin  la  identificació de persones desaparegudes o cadàvers.  Procediment de recollida de dades:  De familiars i persones  conegudes que faciliten de manera voluntària dades, objectes personals i  documents de la persona desapareguda adequats per a l'aplicació dels coneixements i les tècniques  d'identificació personal.  De mostres biològiques obtingudes dels familiars amb el seu consentiment.  De  mostres  obtingudes  de  les  restes  cadavèriques  que  puguin  tenir  valor  identificatiu,  així  com  mostres biològiques per a l'obtenció del perfil genètic, d'acord amb els protocols internacionals.  De mostres biològiques obtingudes de persones amnèsiques que no puguin facilitar dades sobre la  seva identitat.  Activitats d'investigació portades a terme per la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra i altres  forces i cossos de seguretat.  Mostres biològiques que disposi l'autoritat judicial.  Estructura bàsica i tipus de dades de caràcter personal:  Dades de caràcter identificatiu i de característiques personals: nom i cognoms; nom del pare i de la  mare;  DNI,  NIE,  passaport;  lloc  i  data  de  naixement;  data  de  defunció;  nacionalitat;  domicili,  telèfon,  adreça  de  correu  electrònic  i  adreça  IP;  sexe;  raça;  característiques  físiques  o  antropomètriques.  127

Temari

Persones desaparegudes i amnèsiques que no puguin facilitar dades sobre la seva identitat. 


Perfils genètics amb finalitat identificativa. 

Cessions de dades previstes:  D'acord amb la Llei 10/1994, d'11 de juliol, de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra, la Llei  orgànica 2/1986, de 13 de març, de forces i cossos de seguretat, i els articles 11.2.a) i d), i 21.1 de la  Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre:  A institucions i organismes de caràcter oficial amb competències en l'àmbit de la seguretat pública,  i forces i cossos de seguretat (articles 3 i 45 de la LO 2/1986, de 13 de març, de forces i cossos de  seguretat).  Als  òrgans  i  institucions  previstos  en  l'article  11.2.d)  de  la  LO  15/1999,  de  13  de  desembre,  de  protecció de dades de caràcter personal.  A  institucions  i  organismes,  públics  o  privats,  autoritzats  per  a  la  identificació  de  persones  mitjançant tècniques analítiques científiques, d'acord amb els convenis existents.  A administracions públiques per fer tractaments estadístics.  Transferències internacionals:  A  organismes  internacionals  i  països  estrangers  en  els  termes  establerts  en  els  acords,  tractats  o  convenis  vigents  (Interpol,  Europol,  Sistema  Informació  Schenguen,  Unió  Europea  i  convenis  bilaterals).  Òrgan responsable:  Persona titular de la Direcció General de la Policia.  Travessera de les Corts, 321  08029 Barcelona.  Òrgan davant el qual es poden exercir els drets d'accés, rectificació i cancel∙lació, quan s'escaigui:  Persona titular de la Direcció General de la Policia.  Travessera de les Corts, 321  08029 Barcelona.  http://www.gencat.cat/dirip.  Mesures de seguretat:  128

Temari

Sistema de tractament: parcialment automatitzat. 

Oposicions

Dades procedents d'objectes personals, documents i de les mostres. 


1.7  Sistema  d'informació  de  la  policia  de  la  Generalitat  de  gestió  de  sales  de  comandament  (SIP  FENIX).  Finalitat i usos previstos:  Policia de seguretat ciutadana:  Fer  el  seguiment  dels  incidents  i  gestionar  i  coordinar  els  serveis  i  dotacions  policials,  mitjançant  l'aplicatiu Fènix. 

Oposicions

De conformitat amb l'article 81.3.b) del Reglament de desplegament de la Llei orgànica 15/1999, de  13  de  desembre,  de  protecció  de  dades  de  caràcter  personal,  aprovat  mitjançant  el  Reial  decret  1720/2007, de 21 de desembre, a aquest fitxer se li aplicaran les mesures de seguretat de nivell alt  que s'estableixen en els articles 101 a 104 de l'esmentat Reglament. 

Comunicar  al  Servei  Català  de  Trànsit  els  accidents  de  trànsit  i  les  afectacions  de  les  vies  de  circulació de vehicles.  Comunicar  al  Servei  Català  de  Trànsit  les  dades  estadístiques  per  a  l'elaboració  dels  qüestionaris  per accidents de trànsit.  Gestionar la informació sobre persones i vehicles implicats en accidents de trànsit.  Gestionar les activitats transcendents per a la seguretat ciutadana.  Altres:  Elaborar estadístiques.  Elaborar informes.  Persones i col∙lectius afectats:  Persones funcionàries que formen part de les dotacions policials.  Persones en funcions d'operadors de gestió de les sales de comandament.  Persones relacionades amb els incidents i serveis.  Persones i vehicles implicats en accidents de trànsit.  Procediment de recollida de dades:  De les comunicacions radiades, telefòniques i telemàtiques transmeses per les dotacions del cos de  mossos  d'esquadra,  d'altres  forces  i  cossos  de  seguretat,  d'altres  serveis  públics  d'emergències,  i  d'altres usuaris de l'aplicatiu de sales de comandament Fènix.  129

Temari

Gestionar els recursos materials de les dotacions policials. 


Dades identificatives de persones relacionades amb accidents de trànsit: nom i cognoms, sexe, data  de naixement, país, intervenció en l'accident de trànsit, vehicle implicat, estat de la persona, centre  hospitalari, seguretat, elements de seguretat, efectes de substàncies, alcoholèmia, drogues i altres  dades  auxiliars  (causa  de  l'accident,  errades  del  conductor,  factors  que  poden  afectar  l'atenció,  infraccions a la circulació, infraccions a la circulació del vianant, infraccions de velocitat, presència  de substàncies tòxiques.  Dades  identificatives  de  vehicles  relacionats  amb  accidents  de  trànsit:  persona  titular,  matrícula,  tipus, marca, model, color, país, bastidor, càrrec/ocupació, companyia d'assegurances, número de  pòlissa, caducitat.  Dades identificatives de persones relacionades amb el control d'alarmes d'incendi/robatori: dades  de  l'establiment:  nom,  tipus,  adreça,  localitat,  comarca  i  província;  dades  de  la  persona  responsable:  nom  i  cognoms,  DNI,  telèfon  i  càrrec;  dades  relatives  a  la  custòdia  de  claus:  nom  i  cognoms del vigilant de seguretat, número d'acreditació, data i hora d'arribada.  Dades identificatives de persones relacionades amb amenaces de bombes: dades de la persona que  rep  la  trucada:  nom,  càrrec,  telèfon  i  text  de  l'avís;  característiques  de  la  persona  que  realitza  l'amenaça:  sexe,  grup  d'edat,  característiques  de  la  veu  (timbre,  to,  tipus),  idioma,  manera  de  parlar, defectes de parla, observacions.  Dades  identificatives  de  persones  relacionades  amb  incendis:  dades  de  la  persona  que  fa  la  comunicació: nom i cognoms, càrrec, adreça i telèfon; dades dels presumptes autors i dades dels  testimonis.  Sistema de tractament: automatitzat.  Cessions de dades previstes:  D'acord amb la Llei 10/1994, d'11 de juliol, de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra, la Llei  orgànica 2/1986, de 13 de març, de forces i cossos de seguretat, i els articles 11.2.a) i d), i 21.1 de la  Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre:  A forces i cossos de seguretat (articles 3 i 45 de la LO 2/1986, de 13 de març, de forces i cossos de  seguretat).  Als  òrgans  i  institucions  previstos  en  l'article  11.2.d)  de  la  LO  15/1999,  de  13  de  desembre,  de  protecció de dades de caràcter personal.  Al Servei Català del Trànsit.  Al centre d'emergències 112 i altres sales de gestió i centres d'emergències.  Transferències internacionals: no es preveuen.  130

Temari

Dades  identificatives  de  persones  relacionades  amb  incidents  i  serveis:  dades  de  la  persona  comunicant: nom i cognoms, telèfon, via, número i localitat. 

Oposicions

Estructura bàsica i tipus de dades de caràcter personal: 


Òrgan responsable: 

Travessera de les Corts, 321  08029 Barcelona.  Òrgan davant el qual es poden exercir els drets d'accés, rectificació i cancel∙lació, quan s'escaigui:  Persona titular de la Direcció General de la Policia.  Travessera de les Corts, 321 

Oposicions

Persona titular de la Direcció General de la Policia. 

http://www.gencat.cat/dirip.  Mesures de seguretat:  De conformitat amb l'article 81.3.b) del Reglament de desplegament de la Llei orgànica 15/1999, de  13  de  desembre,  de  protecció  de  dades  de  caràcter  personal,  aprovat  mitjançant  el  Reial  decret  1720/2007, de 21 de desembre, a aquest fitxer se li aplicaran les mesures de seguretat de nivell alt  que s'estableixen en els articles 101 a 104 de l'esmentat Reglament.  1.8 Sistema d'informació de la policia de la Generalitat de punts d'interès (SIP PI).  Finalitat i usos previstos:  Registrar  i  gestionar  la  informació  referent  a  persones  físiques  i  jurídiques,  institucions,  seus,  instal∙lacions,  centres  oficials,  centres  religiosos,  centres  mèdics,  centres  docents,  estacions  de  transport  i  qualsevol  punt  d'interès  policial,  per  tal  de  garantir  la  seva  seguretat,  facilitar  la  seva  localització física i el contacte amb les persones representants o responsables.  Elaborar estadístiques.  Elaborar informes.  Persones i col∙lectius afectats:  Persones  físiques  i  jurídiques,  institucions,  seus,  instal∙lacions,  centres  oficials,  centres  religiosos,  centres mèdics, centres docents, estacions de transport i qualsevol punt d'interès susceptibles de  rebre protecció policial.  Procediment de recollida de dades:  De  les  facilitades  directament  per  les  persones  físiques  o  jurídiques  afectades  (representants  d'entitats,  institucions,  associacions,  etc.),  o  bé  mitjançant  comunicacions  telefòniques  o  telemàtiques.  131

Temari

08029 Barcelona. 


De les facilitades per les unitats policials. 

Nom  i  cognoms  de  la  persona  afectada  i/o  de  contacte;  càrrec  de  la  persona  afectada  i/o  de  contacte; domicili, telèfon, fax, adreça de correu electrònic i web de la persona afectada i/o punt  d'interès.  Sistema de tractament: automatitzat.  Cessions de dades:  D'acord amb la Llei 10/1994, d'11 de juliol, de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra, la Llei  orgànica 2/1986, de 13 de març, de forces i cossos de seguretat, i els articles 11.2.a) i d), i 21.1 de la  Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre:  A institucions i organismes de caràcter oficial amb competències en l'àmbit de la seguretat pública,  i forces i cossos de seguretat (articles 3 i 45 de la LO 2/1986, de 13 de març, de forces i cossos de  Seguretat).  Als  òrgans  i  institucions  previstos  en  l'article  11.2.d)  de  la  LO  15/1999,  de  13  de  desembre,  de  protecció de dades de caràcter personal.  A les sales de gestió i centres d'emergències.  Transferències internacionals: no es preveuen.  Òrgan responsable:  Persona titular de la Direcció General de la Policia.  Travessera de les Corts, 321  08029 Barcelona.  Òrgan davant el qual es poden exercir els drets d'accés, rectificació i cancel∙lació, quan s'escaigui:  Persona titular de la Direcció General de la Policia.  Travessera de les Corts, 321  08029 Barcelona.  http://www.gencat.cat/dirip.  Mesures de seguretat:  132

Temari

Estructura bàsica i tipus de dades de caràcter personal: 

Oposicions

De les existents en els mitjans de comunicació públics. 


1.9  Sistema  d'informació  de  la  policia  de  la  Generalitat  de  dades  d'explotació  estadística  (SIP  EXPLODADES).  Finalitat i usos previstos:  Elaborar estadístiques.  Explotació i tractament estadístic dels sistemes d'informació policial. 

Oposicions

De conformitat amb l'article 81.3.b) del Reglament de desplegament de la Llei orgànica 15/1999, de  13  de  desembre,  de  protecció  de  dades  de  caràcter  personal,  aprovat  mitjançant  el  Reial  decret  1720/2007, de 21 de desembre, a aquest fitxer se li aplicaran les mesures de seguretat de nivell alt  que s'estableixen en els articles 101 a 104 de l'esmentat Reglament. 

Anàlisi estratègica i operativa.  Suport a l'anàlisi estratègica en la investigació policial.  Persones i col∙lectius afectats:  Persones  físiques  les  dades  de  les  quals  són  tractades  mitjançant  els  sistemes  d'informació  de  la  policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra regulats en el punt 1 d'aquesta Ordre, el Registre del  Sistema Integrat de Controls de Trànsit i Autoritzacions de Transports (RESICA), el Registre Operatiu  d'Accessos a la Informació (REGROA), el Registre de Gestió de Personal de la Direcció General de  Seguretat  Ciutadana  (REGP),  el  Registre  de  Planificació  i  Gestió  Horàries  del  Cos  de  Mossos  d'Esquadra (REPGH CME), el Registre de Convocatòries de Selecció del Personal del Cos de Mossos  d'Esquadra  (RECSP  CME),  i  del  Sistema  d'Informació  de  la  Policia  de  la  Generalitat  de  Gestió  de  Sales de Comandament (SIP FENIX).  Procediment de recollida de dades:  Els descrits per a cada fitxer regulat en aquesta Ordre.  Estructura bàsica i tipus de dades de caràcter personal:  Els descrits per a cada fitxer regulat en aquesta Ordre.  Sistema de tractament: automatitzat.  Cessions de dades previstes:  D'acord amb la Llei 10/1994, d'11 de juliol, de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra, la Llei  orgànica 2/1986, de 13 de març, de forces i cossos de seguretat, i els articles 11.2.a) i d), i 21.1 de la  Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre: 

133

Temari

Elaborar informes. 


Als  òrgans  i  institucions  previstos  en  l'article  11.2.d)  de  la  LO  15/1999,  de  13  de  desembre,  de  protecció de dades de caràcter personal.  Al Servei Català de Trànsit.  A administracions públiques per fer tractaments estadístics.  Transferències internacionals: no es preveuen.  Òrgan responsable: 

Oposicions

A institucions i organismes de caràcter oficial amb competències en l'àmbit de la seguretat pública,  i forces i cossos de seguretat (articles 3 i 45 de la LO 2/1986, de 13 de març, de forces i cossos de  seguretat). 

Travessera de les Corts, 321  08029 Barcelona.  Òrgan davant el qual es poden exercir els drets d'accés, rectificació i cancel∙lació, quan s'escaigui:  Persona titular de la Direcció General de la Policia.  Travessera de les Corts, 321  08029 Barcelona.  http://www.gencat.cat/dirip.  Mesures de seguretat:  De conformitat amb l'article 81.3.b) del Reglament de desplegament de la Llei orgànica 15/1999, de  13  de  desembre,  de  protecció  de  dades  de  caràcter  personal,  aprovat  mitjançant  el  Reial  decret  1720/2007, de 21 de desembre, a aquest fitxer se li aplicaran les mesures de seguretat de nivell alt  que s'estableixen en els articles 101 a 104 de l'esmentat Reglament.  2. Àmbit policia administrativa  2.1 Registre d'inspeccions de locals (REINSLOCALS).  Finalitat i usos previstos:  Gestionar  les  actes  administratives;  els  expedients  administratius  sancionadors;  les  sancions,  als  efectes de compliment i reincidència, i les mesures cautelars derivades de les inspeccions de locals  efectuades en virtut de la normativa vigent de joc i espectacles.  Gestionar i comprovar els requeriments d'òrgans administratius.  134

Temari

Persona titular de la Direcció General de la Policia. 


Prestar auxili i cooperar amb l'autoritat judicial de qualsevol jurisdicció. 

Elaborar informes.  Persones i col∙lectius afectats:  Persones  titulars  de  locals  sotmesos  a  inspecció  en  virtut  de  la  normativa  vigent  de  joc  i  espectacles.  Procediment de recollida de dades:  De les actes administratives que aixequen els membres de les forces i cossos de seguretat. 

Oposicions

Elaborar estadístiques. 

Estructura bàsica i tipus de dades de caràcter personal:  Dades dels infractors persones físiques: nom i cognoms; DNI, NIE, passaport; nacionalitat; domicili,  telèfon, adreça de correu electrònic; nom del representant legal.  Dades  dels  infractors  persones  jurídiques:  denominació  (oficial,  popular);  categoria;  tipus  de  llicència i aforament; NIF.  Dades dels denunciants: cos policial i targeta d'identitat professional.  Dades relatives a la inspecció: data i resultat.  Sistema de tractament: parcialment automatitzat.  Cessions de dades previstes:  D'acord amb la Llei 10/1994, d'11 de juliol, de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra, la Llei  orgànica 2/1986, de 13 de març, de forces i cossos de seguretat, i els articles 11.2.a) i d), i 21.1 de la  Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre:  A institucions i organismes de caràcter oficial amb competències en l'àmbit de la seguretat pública,  i forces i cossos de seguretat (articles 3 i 45 de la LO 2/1986, de 13 de març, de forces i cossos de  seguretat).  Als  òrgans  i  institucions  previstos  en  l'article  11.2.d)  de  la  LO  15/1999,  de  13  de  desembre,  de  protecció de dades de caràcter personal.  A l'òrgan administratiu competent en matèria de joc i d'espectacles.  A administracions públiques per fer tractaments estadístics.  Transferències internacionals: no es preveuen.  135

Temari

De les comunicades pels propis interessats. 


Òrgan responsable: 

Travessera de les Corts, 321  08029 Barcelona.  Òrgan davant el qual es poden exercir els drets d'accés, rectificació i cancel∙lació, quan s'escaigui:  Persona titular de la Direcció General de la Policia.  Travessera de les Corts, 321 

Oposicions

Persona titular de la Direcció General de la Policia. 

http://www.gencat.cat/dirip.  Mesures de seguretat:  De conformitat amb l'article 81.3.b) del Reglament de desplegament de la Llei orgànica 15/1999, de  13  de  desembre,  de  protecció  de  dades  de  caràcter  personal,  aprovat  mitjançant  el  Reial  decret  1720/2007, de 21 de desembre, a aquest fitxer se li aplicaran les mesures de seguretat de nivell alt  que s'estableixen en els articles 101 a 104 de l'esmentat Reglament.  2.2 Registre del sistema integrat de controls de trànsit i autoritzacions de transports (RESICA).  Finalitat i usos previstos:  Registre,  consulta  i  explotació  dels  resultats  dels  controls  d'alcoholèmia  i/o  substàncies  estupefaents, controls de velocitat, controls de casc i cinturó i controls de transports.  Registre de les autoritzacions de transports especials expedides pel Servei Català de Trànsit i per la  Direcció General de Trànsit.  Gestionar i coordinar l'activitat policial i administrativa en matèria de trànsit.  Elaborar estadístiques.  Elaborar informes.  Persones i col∙lectius afectats:  Persones i vehicles implicats en controls de trànsit, accidents de trànsit, i vehicles immobilitzats.  Empreses o persones autoritzades a fer transports especials.  Membres de les forces i cossos de seguretat.  136

Temari

08029 Barcelona. 


De les comunicacions radiades, telefòniques i telemàtiques transmeses per les dotacions del cos de  mossos d'esquadra, altres forces i cossos de seguretat i altres serveis usuaris de l'aplicatiu de sales  de comandament Fènix.  De les facilitades per l'aplicatiu de gravacions de control del trànsit.  De les facilitades pel Servei Català de Trànsit i la Direcció General de Trànsit.  Estructura bàsica i tipus de dades de caràcter personal:  Nom  i  cognoms;  DNI,  NIE,  passaport;  domicili  i  telèfons;  nom  de  l'empresa;  NIF;  número  d'autorització i matrícula. 

Oposicions

Procediment de recollida de dades: 

Dades relacionades amb l'accident de trànsit: lloc (municipi, via, punt quilomètric, titular de la via);  dia i hora; circumstàncies; testimonis; empreses, persones o organismes que han intervingut una  vegada  s'ha  produït  l'accident;  assegurança  obligatòria  (companyia,  número  de  pòlissa);  estat  de  les persones accidentades, vehicles implicats i persones titulars.  Sistema de tractament: automatitzat.  Cessions de dades previstes:  D'acord amb la Llei 10/1994, d'11 de juliol, de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra, la Llei  orgànica 2/1986, de 13 de març, de forces i cossos de seguretat, i els articles 11.2.a) i d), i 21.1 de la  Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre:  A institucions i organismes de caràcter oficial amb competències en l'àmbit de la seguretat pública,  i forces i cossos de seguretat (articles 3 i 45 de la LO 2/1986, de 13 de març, de forces i cossos de  seguretat).  Als  òrgans  i  institucions  previstos  en  l'article  11.2.d)  de  la  LO  15/1999,  de  13  de  desembre,  de  protecció de dades de caràcter personal.  Al Servei Català de Trànsit i a la Direcció General de Trànsit.  A administracions públiques amb finalitats històriques, estadístiques o científiques.  Transferències internacionals: no es preveuen.  Òrgan responsable:  Persona titular de la Direcció General de la Policia.  Travessera de les Corts, 321  137

Temari

Dades dels funcionaris actuants: cos policial i targeta d'identitat professional. 


08029 Barcelona. 

Persona titular de la Direcció General de la Policia.  Travessera de les Corts, 321  08029 Barcelona.  http://www.gencat.cat/dirip.  Mesures de seguretat:  De conformitat amb l'article 81.3.b) del Reglament de desplegament de la Llei orgànica 15/1999, de  13  de  desembre,  de  protecció  de  dades  de  caràcter  personal,  aprovat  mitjançant  el  Reial  decret  1720/2007, de 21 de desembre, a aquest fitxer se li aplicaran les mesures de seguretat de nivell alt  que s'estableixen en els articles 101 a 104 de l'esmentat Reglament.  2.3 Registre de gravacions de control del trànsit (REGRAC).  Finalitat i usos previstos:  Tramitar les denúncies per la comissió d'infraccions de trànsit.  Investigació policial  Prestar auxili i cooperar amb l'autoritat judicial.  Elaborar estadístiques.  Elaborar informes.  Procediment de recollida de dades:  De  les  imatges  obtingudes  dels  cinemòmetres,  videocàmeres  o  de  qualsevol  mitjà  de  captació  i  reproducció d'imatges pel control del trànsit.  Persones i col∙lectius afectats:  Persones  i  vehicles  captats  pels  cinemòmetres,  videocàmeres  o  qualsevol  mitjà  de  captació  i  reproducció d'imatges pel control del trànsit.  Estructura bàsica i tipus de dades de caràcter personal:  Imatges de les persones ocupants del vehicle.  Dades relatives al vehicle: imatge, tipus i matrícula.  138

Temari

Oposicions

Òrgan davant el qual es poden exercir els drets d'accés, rectificació i cancel∙lació, quan s'escaigui: 


Dades relatives a la infracció: data; hora; via i punt quilomètric; velocitat del vehicle. 

Cessions de dades previstes:  D'acord amb la Llei 10/1994, d'11 de juliol, de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra, la Llei  orgànica 2/1986, de 13 de març, de forces i cossos de seguretat, i els articles 11.2.a) i d), i 21.1 de la  Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre:  A institucions i organismes de caràcter oficial amb competències en l'àmbit de la seguretat pública,  i forces i cossos de seguretat (articles 3 i 45 de la LO 2/1986, de 13 de març, de forces i cossos de  seguretat). 

Oposicions

Sistema de tractament: automatitzat. 

Temari

Als  òrgans  i  institucions  previstos  en  l'article  11.2.d)  de  la  LO  15/1999,  de  13  de  desembre,  de  protecció de dades de caràcter personal.  Al Servei Català de Trànsit.  A administracions públiques per fer tractaments estadístics.  Transferències internacionals: no es preveuen.  Òrgan responsable:  Persona titular de la Direcció General de la Policia.  Travessera de les Corts, 321  08029 Barcelona.  Òrgan davant el qual es poden exercir els drets d'accés, rectificació i cancel∙lació, quan s'escaigui:  Persona titular de la Direcció General de la Policia.  Travessera de les Corts, 321  08029 Barcelona.  http://www.gencat.cat/dirip.  Mesures de seguretat:  De conformitat amb l'article 81.3.b) del Reglament de desplegament de la Llei orgànica 15/1999, de  13  de  desembre,  de  protecció  de  dades  de  caràcter  personal,  aprovat  mitjançant  el  Reial  decret  1720/2007, de 21 de desembre, a aquest fitxer se li aplicaran les mesures de seguretat de nivell alt  que s'estableixen en els articles 101 a 104 de l'esmentat Reglament.  3. Àmbit de gestió administrativa  139


3.1 Registre de gestió de personal de la Direcció General de la Policia (REGP). 

Oposicions

Finalitat i usos previstos:  Registre i gestió dels recursos humans de la Direcció General de la Policia.  Elaborar estadístiques.  Elaborar informes.  Persones i col∙lectius afectats:  Personal adscrit a la Direcció General de la Policia. 

De les facilitades per les persones interessades a través de formularis.  De la informació procedent de les aplicacions corporatives de la PGME que gestionen les pràctiques  de  tir,  l'activitat  de  formació  i  docent,  els  processos  selectius  de  provisió  de  llocs  de  treball  i  de  promoció interna, els procediments disciplinaris.  De la base de dades del Registre de Personal de la Generalitat: Gestió integrada de personal (GIP).  Estructura bàsica i tipus de dades de caràcter personal:  Nom  i  cognoms;  targeta  d'identitat  professional;  NIF;  data  de  naixement;  país  i  municipi  de  naixement; número de fills; número d'afiliació a la Seguretat Social; sexe.  Adreces, localitats, codis postals i telèfons.  Nom, cognom, adreça i codi postal de la persona de contacte.  Dades  administratives:  número  de  la  convocatòria  i  data  d'ingrés  al  cos  de  mossos  d'esquadra;  temps de servei en cossos policials, grau personal i classificació en la categoria actual.  Dades d'ocupacions: destinació, localitat, grup, nivell, subnivell, horari, forma d'ocupació, reserva,  data d'inici, data final, motiu de la finalització i centre de treball.  Dades  de  situacions  administratives:  vinculació,  categoria,  grup,  situació,  data  d'inici,  data  final  i  motiu finalització.  Dades  administratives  de  punters  i  reserves  de  lloc  de  treball:  lloc  de  treball,  localitat,  nivell  de  destinació, forma d'ocupació, data d'inici, data final, motiu de la finalització i motiu de la reserva.  Dades de titulacions: codi, descripció, data d'obtenció i centre.  Dades  de  cursos:  codi, descripció, edició, centre,  data  d'inici,  data  final,  puntuació,  data  efectes  i  estat.  140

Temari

Procediment de recollida de dades: 


Dades d'altres formacions: grup, coneixement, altres formacions. 

Dades de felicitacions i medalles: grup, coneixement i data de lliurament.  Dades mèdiques: grup sanguini, RH, al∙lèrgies, controls de tuberculina, vacunes.  Dades  de  recursos  materials:  tipus;  quantitat;  estats;  dates  d'inici  i  d'assignació;  dates  de  finalització de l'assignació; dates de lliurament; marca, model, número i calibre de l'arma; número  de  la  guia,  número  de  sèrie,  procedència,  propietat,  data  d'expedició,  categoria  de  la  persona  funcionària i any de la última revista.  Dades de pràctiques de tir: marca, model i número de l'arma; nivell; dretà/esquerrà; dates; tipus de  pràctiques;  centres  de  tir;  exercicis;  nombre  de  trets  avaluats,  nombre  d'impactes;  nombre  d'impactes A1‐A2; nombre d'impactes C‐B; nombre de trets perduts; sèries, estat de conservació de  l'arma, manipulació de l'arma, mesures de seguretat, muntatge i desmuntatge.  Dades  de  nodes  i  destinacions:  noms  de  nodes,  tipus  d'unitat  operativa,  localitat,  data,  usuari  i  descripció.  Sistema de tractament: parcialment automatitzat.  Cessions de dades previstes:  D'acord amb la Llei 10/1994, d'11 de juliol, de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra, la Llei  orgànica 2/1986, de 13 de març, de forces i cossos de seguretat, i els articles 11.2.a) i d), i 21.1 de la  Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre:  A institucions i organismes de caràcter oficial amb competències en l'àmbit de la seguretat pública,  i forces i cossos de seguretat (articles 3 i 45 de la LO 2/1986, de 13 de març, de forces i cossos de  seguretat).  Als  òrgans  i  institucions  previstos  en  l'article  11.2.d)  de  la  LO  15/1999,  de  13  de  desembre,  de  protecció de dades de caràcter personal.  A administracions públiques per fer tractaments estadístics.  Transferències internacionals: no es preveuen.  Òrgan responsable:  Persona titular de la Direcció General de la Policia.  Travessera de les Corts, 321  08029 Barcelona.  141

Temari

Dades de coneixement d'idiomes: idioma, nivell, data d'obtenció i centre. 

Oposicions

Dades de permisos de conducció: codis, descripcions i dates de caducitat. 


Òrgan davant el qual es poden exercir els drets d'accés, rectificació i cancel∙lació, quan s'escaigui: 

08029 Barcelona.  http://www.gencat.cat/dirip.  Mesures de seguretat:  De conformitat amb l'article 81.3.a) del Reglament de desplegament de la Llei orgànica 15/1999, de  13  de  desembre,  de  protecció  de  dades  de  caràcter  personal,  aprovat  mitjançant  el  Reial  decret  1720/2007, de 21 de desembre, a aquest fitxer se li aplicaran les mesures de seguretat de nivell alt  que s'estableixen en els articles 101 a 104 de l'esmentat Reglament.  3.2 Registre de planificació i gestió horàries del cos de mossos d'esquadra (REPGH CME).  Finalitat i usos previstos:  Gestionar  la  jornada  i  l'horari  de  treball  del  personal  funcionari  del  cos  de  mossos  d'esquadra,  mitjançant la imputació de les hores corresponents als serveis realitzats.  Planificar els serveis de les unitats policials.  Gestionar les incidències dels serveis que afectin la planificació horària.  Crear  estructures  de  funcionament:  quadrants,  dies  marc,  règims  horaris,  festius  genèrics  i  operacions especials.  Gestionar el tràmit i el pagament de les dietes i les operacions especials.  Facilitar informació relativa als factors que incideixen en la planificació i gestió horàries.  Elaborar estadístiques.  Elaborar informes.  Persones i col∙lectius afectats:  Personal funcionari del cos de mossos d'esquadra.  Procediment de recollida de dades:  De les introduïdes per les unitats de la Direcció General de la Policia.  De les introduïdes pels comandaments encarregats de la supervisió de serveis.  142

Temari

Travessera de les Corts, 321 

Oposicions

Persona titular de la Subdirecció General de Recursos Humans 


De les introduïdes per l'administrador de gestió horària. 

Dades  relatives  a  la  planificació  i  gestió  horàries:  nom  i  cognoms,  DNI,  targeta  d'identitat  professional, unitat, categoria, règim horari, quadrant, escamot, node.  Dades relatives a la previsió de treball.  Dades relatives a les bosses d'hores: de treball, de formació, de vacances i permisos.  Dades relatives a les dietes: tipus, quantitat, preu i estat.  Dades  relatives  a  la  planificació  de  serveis:  dades  dels  recursos  materials  assignats  als  serveis  (número de sèrie del portàtil, matrícula del vehicle) i dades dels indicatius policials assignats.  Sistema de tractament: automatitzat.  Cessions de dades previstes:  D'acord amb els articles 11.2.a) i d), i 21.1 de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre:  Als  òrgans  i  previstos  en  l'article  11.2.d)  de  la  LO  15/1999,  de  13  de  desembre,  de  protecció  de  dades de caràcter personal.  Al Registre general de personal.  A l'Administració tributària.  A l'Administració de la Seguretat Social i les mútues d'accidents de treball i malalties professionals.  Transferències internacionals: no es preveuen.  Òrgan responsable:  Persona titular de la Direcció General de la Policia.  Travessera de les Corts, 321  08029 Barcelona.  Òrgan davant el qual es poden exercir els drets d'accés, rectificació i cancel∙lació, quan s'escaigui:  Persona titular de la Subdirecció General de Recursos Humans  Travessera de les Corts, 321  143

Temari

Estructura bàsica i tipus de dades de caràcter personal: 

Oposicions

De les facilitades pels aplicatius de gestió administrativa. 


08029 Barcelona. 

De conformitat amb l'article 81.2 del Reglament de desplegament de la Llei orgànica 15/1999, de  13  de  desembre,  de  protecció  de  dades  de  caràcter  personal,  aprovat  mitjançant  el  Reial  decret  1720/2007,  de  21  de  desembre,  a  aquest  fitxer se  li  aplicaran  les  mesures  de  seguretat  de  nivell  mitjà que s'estableixen en els articles 95 a 100 de l'esmentat Reglament.  3.3 Registre de procediments disciplinaris del cos de mossos d'esquadra (REDAI CME).  Finalitat i usos previstos:  Gestionar  i  registrar  les  informacions  reservades  i  els  procediments  disciplinaris  tramitats  per  la  Divisió d'Afers Interns.  Elaborar estadístiques.  Elaborar informes.  Persones i col∙lectius afectats:  Membres del cos de Mossos d'esquadra, membres de les policies locals de Catalunya i/o alumnes  de  l'Institut  de  Seguretat  Pública  de  Catalunya,  implicats/des  o  relacionats/des  en  informacions  reservades i/o procediments disciplinaris.  Procediment de recollida de dades:  De les facilitades per les persones funcionàries.  De la documentació dels procediments.  De les facilitades per l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya.  De les subministrades pels fitxers de l'àmbit de gestió administrativa.  Estructura bàsica i tipus de dades de caràcter personal:  Dades de l'expedient disciplinari: tipus (informació reservada, procediment abreujat, procediment  ordinari), número, data d'obertura i estat.  Dades d'identificació de les persones investigades, expedientades i/o sancionades: nom i cognoms,  DNI i targeta d'identitat professional.  Dades d'identificació dels testimonis: nom i cognoms, DNI i targeta d'identitat professional. 

144

Temari

Mesures de seguretat: 

Oposicions

http://www.gencat.cat/dirip. 


Dades  d'identificació  dels  alumnes  de  l'Institut  de  Seguretat  Pública  de  Catalunya:  número  identificador i targeta d'identitat professional.  Sistema de tractament: parcialment automatitzat.  Cessions de dades previstes:  D'acord amb els articles 11.2.a) i d), i 21.1 de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre:  Als  òrgans  i  previstos  en  l'article  11.2.d)  de  la  LO  15/1999,  de  13  de  desembre,  de  protecció  de  dades de caràcter personal.  A l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya.  Transferències internacionals: no es preveuen.  Òrgan responsable:  Persona titular de la Direcció General de la Policia.  Travessera de les Corts, 321  08029 Barcelona.  Òrgan davant el qual es poden exercir els drets d'accés, rectificació i cancel∙lació, quan s'escaigui:  Persona titular de la Direcció General de la Policia.  Travessera de les Corts, 321  08029 Barcelona.  http://www.gencat.cat/dirip.  Mesures de seguretat:  De conformitat amb l'article 81.2.a) del Reglament de desplegament de la Llei orgànica 15/1999, de  13  de  desembre,  de  protecció  de  dades  de  caràcter  personal,  aprovat  mitjançant  el  Reial  decret  1720/2007,  de  21  de  desembre,  a  aquest  fitxer se  li  aplicaran  les  mesures  de  seguretat  de  nivell  mitjà que s'estableixen en els articles 95 a 100 de l'esmentat Reglament.  3.4 Registre operatiu d'accessos a la informació (REGROA).  145

Temari

Dades d'identificació de les persones funcionàries que sol∙liciten la realització dels tràmits: nom i  cognoms, DNI i targeta d'identitat professional. 

Oposicions

Dades  d'identificació  dels  instructors  de  l'expedient:  nom  i  cognoms,  DNI  i  targeta  d'identitat  professional. 


Registrar,  controlar  i  gestionar  els  accessos  autoritzats  dels  usuaris  als  aplicatius,  les  dades,  la  informació i els recursos de la Direcció General de la Policia.  Facilitar  les  auditories  previstes  en  la  normativa  vigent  sobre  protecció  de  dades  de  caràcter  personal.  Elaborar estadístiques.  Elaborar informes.  Persones i col∙lectius afectats: 

Oposicions

Finalitat i usos previstos: 

Procediment de recollida de dades:  De les peticions d'accés de les persones usuàries.  De  les  facilitades  pel  fitxer  Registre  de  Gestió  de  Personal  de  la  Direcció  General  de  la  Policia  (REGP).  Estructura bàsica i tipus de dades de caràcter personal:  Dades  de  caràcter  identificatiu:  nom  i  cognoms;  targeta  d'identitat  professional;  NIF;  categoria;  codi i tipus d'usuari; lloc d'adscripció, destinació i unitat.  Nodes, unitats funcionals i operatives, perfils associats i accessos autoritzats.  Data d'inici i data final de l'assignació de perfils.  Funcions, descripcions de nodes i descripcions d'unitats.  Ampliació, tipus d'ampliació, vigència i estat.  Sistema de tractament: parcialment automatitzat.  Cessions de dades previstes:  D'acord amb la Llei 10/1994, d'11 de juliol, de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra, la Llei  orgànica 2/1986, de 13 de març, de forces i cossos de seguretat, i els articles 11.2.a) i d), i 21.1 de la  Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre:  A les forces i cossos de seguretat que tinguin accés/connexió als aplicatius de la Direcció General de  la Policia (articles 3 i 45 de la LO 2/1986, de 13 de març, de forces i cossos de seguretat).  A les unitats d'auditoria externes.  146

Temari

Persones usuàries autoritzades a accedir als fitxers que es regulen en aquesta ordre. 


Transferències internacionals: no es preveuen.  Òrgan responsable:  Persona titular de la Direcció General de la Policia.  Travessera de les Corts, 321  08029 Barcelona.  Òrgan davant el qual es poden exercir els drets d'accés, rectificació i cancel∙lació, quan s'escaigui: 

Oposicions

A les institucions de dret públic que tenen per finalitat vetllar pel compliment de la legislació vigent  sobre protecció de dades de caràcter personal i controlar‐ne l'aplicació. 

Temari

Persona titular de la Direcció General de la Policia.  Travessera de les Corts, 321  08029 Barcelona.  http://www.gencat.cat/dirip.  Mesures de seguretat:  De conformitat amb l'article 81.1 del Reglament de desplegament de la Llei orgànica 15/1999, de  13  de  desembre,  de  protecció  de  dades  de  caràcter  personal,  aprovat  mitjançant  el  Reial  decret  1720/2007,  de  21  de  desembre,  a  aquest  fitxer se  li  aplicaran  les  mesures  de  seguretat  de  nivell  bàsic que s'estableixen en els articles 89 a 94 de l'esmentat Reglament.  3.5 Registre de recursos materials de la Direcció General de la Policia (RERM).  Finalitat i usos previstos:  Registrar i gestionar els recursos materials de la Direcció General de la Policia.  Elaborar estadístiques.  Elaborar informes.  Persones i col∙lectius afectats:  Personal adscrit a la Direcció General de la Policia.  Empreses proveïdores de serveis i responsables d'aquestes.  Procediment de recollida de dades:  De les introduïdes pel personal administratiu.  147


De les facilitades pels fitxers de l'àmbit de gestió administrativa. 

Dades de caràcter identificatiu: nom i cognoms; targeta d'identitat professional; número d'usuari;  DNI.  Dades  relatives  als  recursos:  número,  estat,  tipus,  subtipus  (primer,  segon  i  tercer),  assignació,  unitat operativa i atributs (característica i valor).  Dades relatives a les empreses: nom, adreça, localitat, codi postal, província, número d'identificació  fiscal, telèfon, correu electrònic i dades de la persona de contacte.  Sistema de tractament: automatitzat. 

Oposicions

Estructura bàsica i tipus de dades de caràcter personal: 

Temari

Cessions de dades previstes: no es preveuen.  Transferències internacionals: no es preveuen.  Òrgan responsable:  Persona titular de la Direcció General de la Policia.  Travessera de les Corts, 321  08029 Barcelona  Òrgan davant el qual es poden exercir els drets d'accés, rectificació i cancel∙lació, quan s'escaigui:  Persona titular de la Subdirecció General d'Administració i Serveis.  Travessera de les Corts, 321  08029 Barcelona.  http://www.gencat.cat/dirip.  Mesures de seguretat:  De conformitat amb l'article 81.1 del Reglament de desplegament de la Llei orgànica 15/1999, de  13  de  desembre,  de  protecció  de  dades  de  caràcter  personal,  aprovat  mitjançant  el  Reial  decret  1720/2007,  de  21  de  desembre,  a  aquest  fitxer se  li  aplicaran  les  mesures  de  seguretat  de  nivell  bàsic que s'estableixen en els articles 89 a 94 de l'esmentat Reglament.  3.6 Registre d'assignació de talonaris de butlletes de trànsit (RETALONARIS).  Finalitat i usos previstos: 

148


Gestionar l'assignació i la devolució de les butlletes de denúncia per infraccions a la normativa de  trànsit, circulació de vehicles de motor i seguretat viària. 

Oposicions

Conèixer els motius de les denúncies.  Registrar la forma de cobrament de les sancions  Elaborar estadístiques.  Elaborar informes.  Persones i col∙lectius afectats:  Persones funcionàries del cos de mossos d'esquadra. 

De  la  gestió  i  control  de  les  butlletes  de  denúncies  lliurades  als  membres  del  cos  de  mossos  d'esquadra.  Estructura bàsica i tipus de dades de caràcter personal:  Dades de caràcter identificatiu: nom i cognoms; targeta d'identitat professional.  Dades  relatives  a  les  butlletes:  número  de  talonari  i  de  butlleta;  data  de  recepció,  lliurament  i  tramesa  de  les  butlletes;  data  de  la  denúncia;  motiu  de  la  devolució  de  la  butlleta;  forma  de  cobrament de la sanció.  Sistema de tractament: automatitzat.  Cessions de dades previstes:  D'acord amb els articles 11.2.a) i 21.1 de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre:  Al Servei Català de Trànsit.  A administracions públiques per fer tractaments estadístics  Transferències internacionals: no es preveuen.  Òrgan responsable:  Persona titular de la Direcció General de la Policia.  Travessera de les Corts, 321  08029 Barcelona.  Òrgan davant el qual es poden exercir els drets d'accés, rectificació i cancel∙lació, quan s'escaigui:  149

Temari

Procediment de recollida de dades: 


Persona titular de la Subdirecció General d'Administració i Serveis. 

http://www.gencat.cat/dirip.  Mesures de seguretat:  De conformitat amb l'article 81.1 del Reglament de desplegament de la Llei Orgànica 15/1999, de  13  de  desembre,  de  protecció  de  dades  de  caràcter  personal,  aprovat  mitjançant  el  Reial  decret  1720/2007,  de  21  de  desembre,  a  aquest  fitxer se  li  aplicaran  les  mesures  de  seguretat  de  nivell  bàsic que s'estableixen en els articles 89 a 94 de l'esmentat Reglament.  3.7  Registre  de  les  pràctiques  de  tir  i  armament  dels  membres  del  cos  de  mossos  d'esquadra  (REGTIR CME).  Finalitat i usos previstos:  Registrar, controlar i gestionar les pràctiques de tir i armament dels membres del cos de mossos  d'esquadra.  Realitzar  el  seguiment  de  les  pràctiques  de  tir  i  armament  dels  membres  del  cos  de  mossos  d'esquadra.  Elaborar estadístiques.  Elaborar informes.  Persones i col∙lectius afectats:  Persones funcionàries del cos de mossos d'esquadra.  Procediment de recollida de dades:  De  les  introduïdes  pels/les  instructors/instructores  de  tir  a  partir  de  les  dades  recollides  en  les  sessions de pràctiques de tir i armament mitjançant formulari en suport paper.  De les facilitades pels fitxers de l'àmbit de gestió administrativa.  Estructura bàsica i tipus de dades de caràcter personal:  Dades  relatives  a  les  persones  que  realitzen  les  pràctiques:  nom  i  cognoms;  targeta  d'identitat  professional;  NIF;  data  d'incorporació  al  cos  de  Mossos  d'esquadra;  destinació;  categoria;  uniformitat i actitud.  Dades relatives als monitors: nom i cognoms; targeta d'identitat professional i llista de pràctiques.  150

Temari

08029 Barcelona. 

Oposicions

Travessera de les Corts, 321 


Sistema de tractament: parcialment automatitzat.  Cessions de dades previstes: no es preveuen.  Transferències internacionals: no es preveuen.  Òrgan responsable: 

Oposicions

Dades  relatives  a  les  pràctiques:  marca,  model  i  número  de  l'arma;  nivell;  dretà/esquerrà;  dates;  tipus de pràctiques; centres de tir; exercicis; nombre de trets avaluats; nombre d'impactes; nombre  d'impactes A1‐A2; nombre d'impactes C‐B; nombre de trets perduts; sèries, estat de conservació de  l'arma, manipulació de l'arma, mesures de seguretat, muntatge/desmuntatge; temps de realització;  grup de pràctica; arma de pràctica. 

Travessera de les Corts, 321  08029 Barcelona.  Òrgan davant el qual es poden exercir els drets d'accés, rectificació i cancel∙lació, quan s'escaigui:  Persona titular de la Direcció General de la Policia.  Travessera de les Corts, 321  08029 Barcelona.  http://www.gencat.cat/dirip.  Mesures de seguretat:  De conformitat amb l'article 81.1 del Reglament de desplegament de la Llei orgànica 15/1999, de  13  de  desembre,  de  protecció  de  dades  de  caràcter  personal,  aprovat  mitjançant  el  Reial  decret  1720/2007,  de  21  de  desembre,  a  aquest  fitxer se  li  aplicaran  les  mesures  de  seguretat  de  nivell  bàsic que s'estableixen en els articles 89 a 94 de l'esmentat Reglament.  3.8 Registre de cursos de formació dels membres del cos de mossos d'esquadra (RECFO CME).  Finalitat i usos previstos:  Registrar, controlar i gestionar els cursos de formació interna del cos de mossos d'esquadra.  Facilitar la difusió, la inscripció, la validació i l'autorització dels cursos de formació interna del cos  de mossos d'esquadra.  Elaborar estadístiques.  Elaborar informes.  151

Temari

Persona titular de la Direcció General de la Policia. 


Persones i col∙lectius afectats: 

De les facilitades per les persones interessades mitjançant suport informàtic.  De les facilitades pels fitxers de l'àmbit de gestió administrativa.  Estructura bàsica i tipus de dades de caràcter personal:  Dades  de  les  persones  funcionàries:  nom  i  cognoms,  targeta  d'identitat  professional,  raons  de  l'assistència.  Dades  dels  cursos:  títol;  codi;  família  i  especialitat  professional;  dates;  nombre  d'hores;  interès  policial  i  nombre  de  places;  tipus  curs;  nivell;  categoria;  curs  avaluable;  període;  centre  docent;  localitat;  horari;  altra  formació  d'interès;  distribució  de  places;  lloc;  places  de  residència;  professorat;  uniformitat;  criteris  de  selecció;  destinataris;  diploma;  metodologia;  objectius;  programa; tipus de formació; vacances.  Sistema de tractament: parcialment automatitzat.  Cessions de dades previstes:  D'acord amb els articles 11.2.a) i 21.1 de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre:  A centres docents.  Transferències internacionals: no es preveuen.  Òrgan responsable:  Persona titular de la Direcció General de la Policia.  Travessera de les Corts, 321  08029 Barcelona.  Òrgan davant el qual es poden exercir els drets d'accés, rectificació i cancel∙lació, quan s'escaigui:  Persona titular de la Direcció General de la Policia.  Travessera de les Corts, 321  08029 Barcelona.  http://www.gencat.cat/dirip.  152

Temari

Procediment de recollida de dades: 

Oposicions

Persones funcionàries del cos de mossos d'esquadra. 


De conformitat amb l'article 81.1 del Reglament de desplegament de la Llei orgànica 15/1999, de  13  de  desembre,  de  protecció  de  dades  de  caràcter  personal,  aprovat  mitjançant  el  Reial  decret  1720/2007,  de  21  de  desembre,  a  aquest  fitxer se  li  aplicaran  les  mesures  de  seguretat  de  nivell  bàsic que s'estableixen en els articles 89 a 94 de l'esmentat Reglament.  3.9 Registre d'activitats de docència dels membres del cos de mossos d'esquadra (REDOC CME).  Finalitat i usos previstos:  Registrar,  controlar  i  gestionar  l'activitat  docent  de  les  persones  funcionàries  del  cos  de  Mossos  d'esquadra. 

Oposicions

Mesures de seguretat: 

Temari

Creació  de  llistes  amb  les  dades  dels/les  alumnes  i  les  ofertes  de  cursos  per  ser  consultats  en  la  intranet corporativa.  Elaborar estadístiques.  Elaborar informes.  Persones i col∙lectius afectats:  Personal adscrit a la Direcció General de la Policia que ha impartit classes.  Altre personal que ha impartit classes.  Procediment de recollida de dades:  De les facilitades per les persones afectades mitjançant suport paper.  De les facilitades pels fitxers de l'àmbit de gestió administrativa.  De les facilitades pels centres mitjançant suport paper.  Estructura bàsica i tipus de dades de caràcter personal:  Dades  del  personal  docent:  nom  i  cognoms;  targeta  d'identitat  professional;  NIF;  destinació;  empresa.  Dades  de  l'activitat  docent:  títol;  codi;  família  i  especialitat  professional;  dates;  nombre  d'hores;  interès policial i nombre de places; manteniment de temes, assignatures i mòduls; tipus curs; nivell;  categoria;  curs  avaluable;  període;  centre  docent;  localitat;  horari;  altra  formació  d'interès;  distribució  de  places;  lloc;  places  de  residència;  professorat;  uniformitat;  criteris  de  selecció;  destinataris; diploma; metodologia; objectius; programa; tipus de formació; vacances.  Dades del centre: nom; tipus i adreça i telèfon.  Sistema de tractament: parcialment automatitzat.  153


Cessions de dades previstes: 

Oposicions

D'acord amb els articles 11.2.a) i 21.1 de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre:  A centres docents.  Transferències internacionals: no es preveuen.  Òrgan responsable:  Persona titular de la Direcció General de la Policia.  Travessera de les Corts, 321 

Òrgan davant el qual es poden exercir els drets d'accés, rectificació i cancel∙lació, quan s'escaigui:  Persona titular de la Direcció General de la Policia.  Travessera de les Corts, 321  08029 Barcelona.  http://www.gencat.cat/dirip.  Mesures de seguretat:  De conformitat amb l'article 81.1 del Reglament de desplegament de la Llei orgànica 15/1999, de  13  de  desembre,  de  protecció  de  dades  de  caràcter  personal,  aprovat  mitjançant  el  Reial  decret  1720/2007,  de  21  de  desembre,  a  aquest  fitxer se  li  aplicaran  les  mesures  de  seguretat  de  nivell  bàsic que s'estableixen en els articles 89 a 94 de l'esmentat Reglament.  3.10 Registre de convocatòries de selecció del personal del cos de mossos d'esquadra (RECSP CME).  Finalitat i usos previstos:  Registrar i gestionar les convocatòries d'ingrés, de promoció interna i de provisió de llocs de treball  del cos de mossos d'esquadra.  Fer  el  seguiment  dels  candidats,  dels  processos  i  dels  resultats  de  les  convocatòries  d'ingrés,  de  promoció interna i de provisió de llocs de treball del cos de Mossos d'esquadra.  Elaborar llistes d'admesos, exclosos, exempts i convocats a les proves, i de resultats de les proves.  Creació de fitxers amb els resultats per ser consultats en la pàgina web www.mossos.cat  Elaborar estadístiques.  154

Temari

08029 Barcelona. 


Elaborar informes. 

Oposicions

Persones i col∙lectius afectats:  Persones funcionàries del cos de mossos d'esquadra.  Persones que es presentin a convocatòries d'ingrés al cos de mossos d'esquadra.  Procediment de recollida de dades:  De les facilitades per les persones afectades mitjançant formularis.  De les facilitades pels fitxers de l'àmbit de gestió administrativa. 

Estructura bàsica i tipus de dades de caràcter personal:  Dades de caràcter identificatiu: nom i cognoms; NIF; targeta d'identitat professional; nom del pare i  de la mare; data, municipi, província i país de naixement; sexe; domicili; telèfon; targeta d'identitat  professional del cònjuge.  Dades relatives a la participació en la convocatòria: número d'instància; data/lloc de presentació de  la instància; lloc de les proves; exempció del català (sí/no); atur (sí/no); identificació de pagament  (sí/no);  titulació  màxima;  dispensa  de  titulacions  (sí/no);  torn  (lliure/promoció  interna);  treball  actual cònjuge (municipi); preferència cònjuge (localitat/comarca); exclusions.  Dades relatives a les proves: Identificadors; puntuació dels mèrits: antiguitat policial, permisos de  conducció, coneixements, cursos, titulacions, cursos de llengua catalana, experiència professional,  grau personal, PGA07, recompenses i distincions, valoració del cònjuge; resultats de les proves: de  coneixements, de llengua catalana; d'avaluació de competències professionals; antropomètriques,  físiques, mèdiques, de personalitat, psicotècniques; resultats de l'entrevista; resultats dels cursos a  l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya; resultats de les pràctiques.  Sistema de tractament: parcialment automatitzat.  Cessions de dades previstes:  D'acord amb els articles 11.2.a) i d), i 21.1 de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre:  Als  òrgans  i  institucions  previstos  en  l'article  11.2.d)  de  la  LO  15/1999,  de  13  de  desembre,  de  protecció de dades de caràcter personal.  A l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya.  A les entitats col∙laboradores en el desenvolupament de les proves.  Transferències internacionals: no es preveuen.  155

Temari

Dels fulls de respostes i de les fitxes amb els resultats de les proves antropomètriques i físiques. 


Òrgan responsable: 

Travessera de les Corts, 321  08029 Barcelona.  Òrgan davant el qual es poden exercir els drets d'accés, rectificació i cancel∙lació, quan s'escaigui:  Persona titular de la Subdirecció General de Recursos Humans.  Travessera de les Corts, 321 

Oposicions

Persona titular de la Direcció General de la Policia. 

http://www.gencat.cat/dirip.  Mesures de seguretat:  De conformitat amb l'article 81.3.b) del Reglament de desplegament de la Llei orgànica 15/1999, de  13  de  desembre,  de  protecció  de  dades  de  caràcter  personal,  aprovat  mitjançant  el  Reial  decret  1720/2007, de 21 de desembre, a aquest fitxer se li aplicaran les mesures de seguretat de nivell alt  que s'estableixen en els articles 101 a 104 de l'esmentat Reglament.  3.11 Registre de citacions judicials dels membres del cos de mossos d'esquadra (RECJ CME).  Finalitat i usos previstos:  Registre, control i gestió de les citacions judicials.  Compareixences  judicials  dels  membres  del  cos  de  mossos  d'esquadra  per  fets  relacionats  amb  l'exercici de les seves funcions.  Elaborar estadístiques.  Elaborar informes.  Persones i col∙lectius afectats:  Persones funcionàries del cos de mossos d'esquadra.  Procediment de recollida de dades:  Dels expedients, citacions i notificacions judicials.  De les facilitades pels fitxers de l'àmbit de gestió administrativa.  De les facilitades per l'aplicatiu tramitació.  156

Temari

08029 Barcelona. 


Dades  de  caràcter  identificatiu:  targeta  d'identitat  professional;  domicili,  codi  postal,  població,  comarca i telèfon.  Dades de la situació administrativa: vinculació, càrrec, grup, data d'inici/finalització de l'ocupació i  situació administrativa.  Dades  de  la  destinació:  codi  destinació,  destinació  organitzativa,  forma  d'ocupació,  data  inici/fi  ocupació, node, unitat funcional, perfil, data inici/fi assignació.  Dades  de  l'expedient:  número,  estat  i  tipus  de  l'expedient;  jutjat;  punt  d'entrada;  cos  policial  de  l'atestat; número de l'atestat; tipus i procediment judicial. 

Oposicions

Estructura bàsica i tipus de dades de caràcter personal: 

Dades  de  la  notificació:  tipus  de  resolució;  estat  de  les  dades  de  la  notificació;  punt  d'entrada,  jutjat; tipus i procediment judicial.  Sistema de tractament: parcialment automatitzat.  Cessions de dades previstes:  D'acord amb els articles 11.2.a) i d), i 21.1 de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre:  Als  òrgans  i  institucions  previstos  en  l'article  11.2.d)  de  la  LO  15/1999,  de  13  de  desembre,  de  protecció de dades de caràcter personal.  A administracions públiques per fer tractaments estadístics.  Transferències internacionals: no es preveuen.  Òrgan responsable:  Persona titular de la Direcció General de la Policia.  Travessera de les Corts, 321  08029 Barcelona.  Òrgan davant el qual es poden exercir els drets d'accés, rectificació i cancel∙lació, quan s'escaigui:  Persona titular de la Subdirecció General d'Administració i Serveis.  Travessera de les Corts, 321  08029 Barcelona.  157

Temari

Dades de la citació: tipus; estat de l'assistència jurídica; punt d'entrada; data inici/fi; jutjat; tipus i  procediment judicial. 


http://www.gencat.cat/dirip. 

De conformitat amb l'article 81.2.a) del Reglament de desplegament de la Llei orgànica 15/1999, de  13  de  desembre,  de  protecció  de  dades  de  caràcter  personal,  aprovat  mitjançant  el  Reial  decret  1720/2007,  de  21  de  desembre,  a  aquest  fitxer se  li  aplicaran  les  mesures  de  seguretat  de  nivell  mitjà que s'estableixen en els articles 95 a 100 de l'esmentat Reglament.  3.12  Registre  del  Fons  d'Acció  Social  per  al�� personal  funcionari  del  cos  de  mossos  d'esquadra  (REFAS CME).  Finalitat i usos previstos: 

Oposicions

Mesures de seguretat: 

Temari

Registrar,  controlar  i  gestionar  l'adjudicació  i  tramitació  de  les  sol∙licituds  d'ajuts  del  fons  d'acció  social per al personal funcionari del cos de mossos d'esquadra.  Elaborar estadístiques.  Elaborar informes.  Persones i col∙lectius afectats:  Persones  funcionàries  (i  els  seus  familiars)  del  cos  de  mossos  d'esquadra  i  familiars  de  funcionaris/àries difunts/tes, que sol∙licitin ajuts del Fons d'Acció Social.  Procediment de recollida de dades:  De les facilitades per les persones afectades a través de la imputació informàtica en l'aplicatiu de la  PGME i de formularis.  De les facilitades pels fitxers de l'àmbit administratiu.  Estructura bàsica i tipus de dades de caràcter personal:  Dades de la persona sol∙licitant:  Nom i cognoms.  Número d'identificació fiscal.  Adreça, codi postal i municipi.  Telèfons.  Nom i cognoms del/de la progenitor/a.  NIF del/de la progenitor/a.  158


Targeta d'identitat professional. 

Destinació actual, unitat, àrea i comissaria general.  Nom i cognoms dels cònjuges, fills/es, convivents, vidus/vídues, beneficiaris/àries o causants.  Número  d'identificació  fiscal  dels  cònjuges,  fills/es,  convivents,  vidus/vídues,  beneficiaris/àries  o  causants.  Dates de naixement o defunció dels cònjuges, fills/filles, convivents, vidus/vídues, beneficiaris/àries  o causants. 

Oposicions

Escala i categoria professional. 

Dades relatives a l'ajut per defunció. 

Temari

Dades relatives a l'ajut d'orfenesa.  Dades relatives a l'ajut de viduïtat.  Dades relatives a l'ajut per sepeli.  Dades relatives a l'ajut per al manteniment dels convivents.  Dades relatives a l'ajut per naixement o adopció de fills/es.  Dades relatives a l'ajut per colònies o casals d'estiu.  Dades relatives a l'ajut per accés a la universitat de persones de més de 25 anys.  Dades relatives a l'ajut d'estudis universitaris.  Dades relatives a l'ajut escolar.  Dades relatives a l'ajut per a llar d'infants.  Dades relatives a l'ajut per a fills/es disminuïts/es.  Dades relatives a l'ajut ocular.  Dades relatives a l'ajut odontològic.  Dades relatives a l'ajut psiquiàtric o psicològic.  Dades relatives a l'ajut pròtesis auditives o ortopèdiques.  Dades relatives a l'ajut per malaltia celíaca.  Dades relatives a ajuts excepcionals.  159


Dades dels imports i adjudicacions de les partides pressupostàries. 

Oposicions

Sistema de tractament: parcialment automatitzat.  Cessions de dades previstes:  D'acord amb els articles 11.2.a) i 21.1 de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre:  A l'Administració tributària.  Als representants sindicals.  Transferències internacionals: no es preveuen. 

Persona titular de la Direcció General de la Policia.  Travessera de les Corts, 321  08029 Barcelona.  Òrgan davant el qual es poden exercir els drets d'accés, rectificació i cancel∙lació, quan s'escaigui:  Persona titular de la Subdirecció General de Recursos Humans.  Travessera de les Corts, 321  08029 Barcelona.  http://www.gencat.cat/dirip.  Mesures de seguretat:  De conformitat amb l'article 81.3.b) del Reglament de desplegament de la Llei orgànica 15/1999, de  13  de  desembre,  de  protecció  de  dades  de  caràcter  personal,  aprovat  mitjançant  el  Reial  decret  1720/2007, de 21 de desembre, a aquest fitxer se li aplicaran les mesures de seguretat de nivell alt  que s'estableixen en els articles 101 a 104 de l'esmentat Reglament.  3.13 Registre de contactes amb la comunitat de la policia de la Generalitat (RECC CME).  Finalitat i usos previstos:  Registrar,  controlar  i  gestionar  les  relacions  que  les  unitats  operatives  de  la  policia  de  la  Generalitat‐mossos  d'esquadra  mantenen  amb  persones  físiques  o  representants  legals  de  persones jurídiques, per a la coordinació, planificació i activitat divulgativa dels serveis policials.  Planificar i gestionar els plans corporatius de relacions amb la comunitat.  160

Temari

Òrgan responsable: 


Elaborar estadístiques. 

Persones i col∙lectius afectats:  Persones  físiques  i  jurídiques  (entitats,  institucions,  associacions)  amb  les  que  es  planifiquen  i  mantenen contactes relacionals, informatius, de coordinació i d'altres tipus.  Procediment de recollida de dades:  De  les  facilitades  directament  per  les  persones  físiques  o  jurídiques  contactades  (representants  d'entitats,  institucions,  associacions,  etc.),  o  bé  mitjançant  comunicacions  telefòniques  o  telemàtiques. 

Oposicions

Elaborar informes. 

Temari

Estructura bàsica i tipus de dades de caràcter personal:  Tipus i número de contacte, dates, hores, durada i estat.  Noms, adreces, tipologies, sectors i subsectors de les entitats de contacte.  Nom, cognoms i càrrec de les persones de contacte; assistents i observacions.  Acords i punts tractats, dates d'inici i de fi, observacions i actuacions que se'n deriven.  Noms  dels  serveis  policials,  targetes  d'identitat  professional;  noms,  cognoms  i  càrrecs  dels  funcionaris.  Adreces dels llocs dels contactes, motius i motius d'anul∙lació.  Plans  trimestrals,  àmbits,  tipus,  subtipus,  objectius,  resultats,  estratègies  i  valoracions  de  les  actuacions.  Sistema de tractament: automatitzat.  Cessions de dades previstes: no es preveuen.  Transferències internacionals: no es preveuen.  Òrgan responsable:  Persona titular de la Direcció General de la Policia.  Travessera de les Corts, 321  08029 Barcelona.  Òrgan davant el qual es poden exercir els drets d'accés, rectificació i cancel∙lació, quan s'escaigui:  161


Persona titular de la Direcció General de la Policia. 

08029 Barcelona.  http://www.gencat.cat/dirip.  Mesures de seguretat:  De conformitat amb l'article 81.3.b) del Reglament de desplegament de la Llei orgànica 15/1999, de  13  de  desembre,  de  protecció  de  dades  de  caràcter  personal,  aprovat  mitjançant  el  Reial  decret  1720/2007, de 21 de desembre, a aquest fitxer se li aplicaran les mesures de seguretat de nivell alt  que s'estableixen en els articles 101 a 104 de l'esmentat reglament. 

Oposicions

Travessera de les Corts, 321 

Finalitat i usos previstos:  Informar de les diferents convocatòries d'accés a la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra a  través de la pàgina web www.mossos.cat  Gestionar  les  dades  personals  de  les  persones  interessades  en  accedir  o  rebre  informació  per  correu electrònic.  Elaborar estadístiques.  Persones i col∙lectius afectats:  Persones que sol∙licitin informació.  Procediment de recollida de dades:  De les facilitades per les persones interessades per transmissió electrònica o a través de formularis.  Estructura bàsica i tipus de dades de caràcter personal:  Dades  de  caràcter  identificatiu:  nom  i  cognoms;  DNI;  domicili;  població;  codi  postal;  comarca;  adreça de correu electrònic.  Sistema de tractament: automatitzat.  Cessions de dades previstes:  D'acord amb l'article 21.1 de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre:  A administracions públiques per fer tractaments estadístics.  Transferències internacionals: no es preveuen.  162

Temari

3.14 Registre d'informació sobre convocatòries del cos de mossos d'esquadra (REINFPGME). 


Òrgan responsable: 

Travessera de les Corts, 321  08029 Barcelona.  Òrgan davant el qual es poden exercir els drets d'accés, rectificació i cancel∙lació, quan s'escaigui:  Persona titular de la Direcció General de la Policia.  Travessera de les Corts, 321 

Oposicions

Persona titular de la Direcció General de la Policia. 

http://www.gencat.cat/dirip.  Mesures de seguretat:  De conformitat amb l'article 81.1 del Reglament de desplegament de la Llei orgànica 15/1999, de  13  de  desembre,  de  protecció  de  dades  de  caràcter  personal,  aprovat  mitjançant  el  Reial  decret  1720/2007,  de  21  de  desembre,  a  aquest  fitxer se  li  aplicaran  les  mesures  de  seguretat  de  nivell  bàsic que s'estableixen en els articles 89 a 94 de l'esmentat Reglament. 

163

Temari

08029 Barcelona. 


El artículo 18 de la Constitución española reconoce, como derecho fundamental de las personas, el  derecho al honor, la intimidad y la propia imagen previendo, en su apartado 4, que la ley limitará el  uso  de  la  informática  con  el  fin  de  garantizar  el  honor  y  la  intimidad  personal  y  familiar  de  los  ciudadanos, y el pleno ejercicio de sus derechos.  Este mandato constitucional ha sido desarrollado por la Ley orgánica 15/1999, de 13 de diciembre,  de  protección  de  datos  de  carácter  personal,  que  adaptó  el  ordenamiento  jurídico  español  a  la  Directiva 95/46/CE del Parlamento Europeo y del Consejo, de 24 de octubre de 1995, relativa a la  protección  de  las  personas  físicas  con  respecto  al  tratamiento  de  datos  personales  y  a  la  libre  circulación de éstas.  Asimismo,  el  derecho  a  la  protección  de  los  datos  personales  se  encuentra  reconocido  de  forma  explícita  en  el  artículo  31  del  Estatuto  de  Autonomía  de  Cataluña,  aprobado  por  la  Ley  orgánica  6/2006, de 19 de julio, de acuerdo con el cual todas las personas tienen derecho a la protección de  los  datos  personales  contenidos  en  ficheros  que  son  competencia  de  la  Generalidad,  y  tienen  derecho a acceder, examinarlos y obtener su corrección.  Este marco normativo se tiene que completar con tres referencias más, el Real decreto 994/1999,  de  11  de  junio,  por  el  que  se  aprueba  el  Reglamento  de  medidas  de  seguridad  de  los  ficheros  automatizados  que  contienen  datos  de  carácter  personal,  la  Ley  5/2002,  de  19  de  abril,  de  la  Agencia  Catalana  de  Protección  de  Datos  y  el  Decreto  48/2003,  de  20  de  febrero,  por  el  cual  se  aprueba el Estatuto de la Agencia Catalana de Protección de Datos.  De  acuerdo  con  el  artículo  20  de  la  Ley  orgánica  15/1999,  de  13  de  diciembre,  de  protección  de  datos  de  carácter  personal,  la  creación,  la  modificación  o  la  supresión  de  los  ficheros  de  las  administraciones públicas sólo puede hacerse mediante disposición general publicada en el diario  oficial correspondiente.  La disposición adicional 3ª de la Ley 5/2002, de 19 de abril, de la Agencia Catalana de Protección de  Datos,  establece  que  los  consejeros  de  la  Generalidad,  dentro  del  ámbito  de  las  competencias  respectivas,  están  habilitados  para  la  creación,  modificación  o  supresión,  mediante  orden,  de  los  ficheros automatizados que sean pertinentes.  En  consecuencia,  mediante  esta  Orden,  se  crea  y  se  regula  el  fichero  denominado  Sistema  de  información  de  la  policía  de  la  Generalidad  de  perfiles  genéticos  de  muestras  biológicas  relacionadas con la investigación criminal (SIP IDENTICRIM), y se prevé la aplicación de las medidas  de  seguridad  que  establece  el  Real  decreto  994/1999,  de  11  de  junio,  por  el  que  se  aprueba  el  Reglamento de medidas de seguridad de los ficheros que contengan datos de carácter personal. 

164

Oposicions

 

Temari

2.5. ORDEN  IRP/372/2007, DE 8 DE OCTUBRE, DE CREACIÓN DEL FICHERO SISTEMA  DE INFORMACIÓN DE LA POLICÍA DE LA GENERALIDAD DE PERFILES GENÉTICOS DE  MUESTRAS  BIOLÓGICAS  RELACIONADAS  CON  LA  INVESTIGACIÓN  CRIMINAL  (SIP  IDENTICRIM). 


En  esta  línea,  este  fichero  tiene  por  finalidad  principal  facilitar  la  investigación  policial  de  las  personas que determine la autoridad judicial y contendrá también los datos de aquellas personas  que  cedan  voluntariamente  sus  muestras  para  aclarar  hechos  delictivos.  Este  fichero  recoge  los  perfiles  genéticos  con  finalidad  identificativa  excluyendo  los  perfiles  genéticos  de  naturaleza  codificante.  Visto el informe emitido por la Agencia Catalana de Protección de Datos. 

Oposicions

Hay que tener en cuenta que la Ley orgánica 15/2003, de 25 de noviembre, por la que se modifica  la  Ley  orgánica  10/1995,  de  23  de  noviembre,  del  código  penal,  añade  un  segundo  párrafo  al  artículo  363  de  la  Ley  de  enjuiciamiento  criminal  que  prevé  que  siempre  que  concurran  razones  acreditadas  que  lo  justifiquen,  el  juez  de  instrucción  podrá  acordar,  en  resolución  motivada,  la  obtención  de  muestras  biológicas  del  sospechoso  que  sean  indispensables  para  determinar  su  perfil de ADN. 

Ordeno:  Artículo 1  Se crea el fichero de datos de carácter personal denominado Sistema de información de la policía  de  la  Generalidad  de  perfiles  genéticos  de  muestras  biológicas  relacionadas  con  la  investigación  criminal (SIP IDENTICRIM).  En el anexo de esta Orden se determina la denominación del fichero, la finalidad y usos previstos,  las  personas  y  los  colectivos  afectados,  los  procedimientos  de  recogida  de  datos,  la  estructura  básica  del  fichero  y  la  descripción  del  tipo  de  datos  de  carácter  personal  que  contienen,  las  cesiones  de  datos  previstos,  el  órgano  administrativo  responsable  ante  el  cual  se pueden  ejercer  los derechos de acceso, rectificación, cancelación y oposición y las medidas de seguridad aplicables.  Artículo 2  El fichero Sistema de información de la policía de la Generalidad de perfiles genéticos de muestras  biológicas relacionadas con la investigación criminal (SIP IDENTICRIM), creado por el Departamento  de Interior, Relaciones Institucionales y Participación, se sujeta a la Ley orgánica 15/1999, de 13 de  diciembre,  de  protección  de  datos  de  carácter  personal,  a  la  Ley  5/2002,  de  19  de  abril,  de  la  Agencia Catalana de Protección de Datos, y demás normativa de aplicación.  Artículo 3  La persona titular de la Dirección General de la Policía es la responsable de la gestión del fichero  Sistema de información de la policía de la Generalidad de perfiles genéticos de muestras biológicas  relacionadas  con  la  investigación  criminal  (SIP  IDENTICRIM),  y  tiene  que  adoptar,  bajo  la  supervisión directiva de la persona titular del Departamento de Interior, Relaciones Institucionales  y Participación, las medidas técnicas, de gestión y organizativas necesarias con el fin de garantizar  la confidencialidad, la seguridad y la integridad de los datos, así como todas las medidas necesarias  destinadas a hacer efectivos los derechos de las personas afectadas reconocidos en la Ley orgánica 

165

Temari

De acuerdo con el dictamen de la Comisión Jurídica Asesora, 


15/1999, de 13 de diciembre, de protección de datos de carácter personal y demás de normativa  de aplicación. 

Esta Orden entrará en vigor al día siguiente de su publicación en el Diari Oficial de la Generalitat de  Catalunya.  Barcelona, 8 de octubre de 2007  Joan Saura i Laporta  Consejero de Interior,  Relaciones Institucionales y Participación 

Oposicions

Disposición final 

Sistema de información de la policía de la Generalidad de perfiles genéticos de muestras biológicas  relacionadas con la investigación criminal (SIP IDENTICRIM)  Finalidad y usos previstos:  Investigación policial.  Identificación  de  muestras  biológicas  mediante  los  perfiles  genéticos.  Se  excluyen  los  perfiles  genéticos de naturaleza codificante.  Elaboración de estadísticas que pueden ser desglosadas por sexo.  Elaboración de informes de carácter policial.  Personas y colectivos afectados:  Personas que determine la autoridad judicial y personas que cedan, voluntariamente, sus muestras  para aclarar unos hechos delictivos.  Procedimiento de recogida de datos:  Muestras biológicas procedentes de actividades de investigación relacionadas con hechos delictivos  llevadas  a  cabo  por  la  policía  de  la  Generalidad‐mozos  de  escuadra  o  que  provengan  de  otras  fuerzas y cuerpos de seguridad.  Muestras biológicas que disponga la autoridad judicial.  Muestras  biológicas  que  facilite,  voluntariamente,  una  persona  para  contribuir  a  aclarar  hechos  delictivos. 

166

Temari

Anexo 


Instituciones y organismos con carácter oficial que dispongan de datos de perfiles genéticos con la  misma finalidad. 

Oposicions

Estructura básica y tipo de datos de carácter personal:  Nombre y apellidos.  Nombres del padre y de la madre.  Domicilio, teléfono y dirección de correo electrónico.  Lugar y fecha de nacimiento.  Sexo. 

DNI, NIE, pasaporte.  Fecha de defunción.  Características físicas o antropométricas.  Datos  procedentes  de  las  muestras  relacionadas  con  la  comisión  de  infracciones  penales  provenientes de muestras biológicas recogidas con ocasión de la investigación de hechos delictivos.  Estos  datos  se  concretan  en  los  aspectos  siguientes:  naturaleza  de  la  muestra,  tipología  de  la  muestra, tipología del hecho, observaciones de la muestra, observaciones técnicas de la muestra,  posibles relaciones con otros expedientes y datos administrativos específicos.  Perfiles  genéticos  con  finalidad  identificativa.  Se  excluyen  en  todo  caso  los  perfiles  genéticos  de  carácter codificante.  Cesiones de datos previstos:  A  instituciones  y  organismos  de  carácter  oficial  con  competencias  en  el  ámbito  de  la  seguridad  pública y fuerzas y cuerpos de seguridad.  A  instituciones  y  organismos,  públicos  o  privados,  autorizados  para  la  identificación  de  personas  mediante técnicas analíticas científicas, de acuerdo con los convenios existentes.  A  organismos  internacionales  y  países  extranjeros  en  los  términos  establecidos  en  los  acuerdos,  tratados o convenios vigentes.  Al ministerio fiscal, jueces/juezas y tribunales.  A administraciones públicas para hacer tratamientos estadísticos. 

167

Temari

Nacionalidad. 


Órgano  administrativo  responsable  ante  el  cual  se  pueden  ejercer  los  derechos  de  acceso,  rectificación, cancelación y oposición:  Director o directora general de la Policía.  Travesera de Les Corts, 319‐321  08029 Barcelona 

Oposicions

Habilitación legal de la cesión: artículos 3 y 45 de la Ley orgánica 2/1986, de fuerzas y cuerpos de  seguridad  del  Estado,  de  las  policías  de  las  comunidades  autónomas  y  de  las  policías  locales;  artículos 11.2.a) y d) y 21.1 de la Ley orgánica 15/1999, de 13 de diciembre, de protección de datos  de  carácter  personal  y  los  acuerdos  y  tratados  suscritos  por  España  (Interpol,  Europol,  Sistema  Información Schengen, Unión Europea y convenios bilaterales) 

De  conformidad  con  los  artículos  3  y  4  del  Reglamento  de  medidas  de  seguridad  de  los  ficheros  automatizados  que  contengan  datos  de  carácter  personal,  aprobado  mediante  el  Real  decreto  994/1999, de 11 de junio, a este fichero se aplicarán las medidas de seguridad de nivel alto que se  establecen en el capítulo IV.   

168

Temari

Medidas de seguridad: 


INSTRUCCIÓN Nº 1/2008, DE 7 DE MARZO,  DE LA FISCALÍA GENERAL DEL ESTADO,   SOBRE LA DIRECCIÓN POR EL MINISTERIO FISCAL DE LAS ACTUACIONES DE LA POLICIA  JUDICIAL  I  La Policía Judicial en los sistemas democráticos  El origen del concepto de Policía Judicial está unido al desarrollo del Estado de Derecho. En la medida en que la Justicia se convierte en un Poder independiente aparece la distinción entre  una  función  policial  de  seguridad  y  orden  público,  dirigida  por  el  Poder  Ejecutivo,  y  otra  de investigación criminal, dependiente del Poder Judicial.  La existencia de una estructura de Policía Judicial no sólo refuerza la independencia del Poder Judicial,  sino  que  permite  realizar  la  actividad  policial  con  la  denominada  “neutralidad  del investigador”  ‐STS  1207/95,  de  1  de  diciembre‐  y  con  la  necesaria  proyección  jurídica  para  alcanzar validez en el proceso penal; proporcionando, además, en virtud de su especialización,  mayor eficacia en la labor policial en el orden criminal.  El modelo español de Policía Judicial es fruto de la evolución histórica iniciada a finales del siglo XIX con la promulgación de la Ley de Enjuiciamiento Criminal de 1882 (LECRIM), en el contexto  histórico marcado por el régimen democrático instaurado con la Constitución de 30 de junio de 1876, pero es a partir de la promulgación de la Constitución de 1978 (CE) cuando se realiza el impulso legislativo que ha culminado en su configuración actual.  El Titulo III del Libro II de la LECRIM se dedica a la regulación de la Policía Judicial, describiendo sus funciones en el art 282 y sus componentes en el art 283. Ni las posibilidades económicas, ni la configuración del Estado en el momento de su promulgación, permitieron la creación de un  cuerpo  especifico  de  Policía  Judicial,  por  lo  que  para  su  constitución  hubo  de  acudirse  a  la conversión  en  agentes  de  la  Policía  Judicial  de  una  mezcla  de  autoridades  no  policiales  y funcionarios administrativos (art 283, 3º, 5º, 6º, 7º, 8º y 9º), junto con otros profesionales de la seguridad (art 283, 1º, 2º y 4º), con dependencias orgánicas muy diversas, unidos por el nexo establecido  en  el  art  283  LECRIM  de  ser  auxiliares  de  los Jueces  y  Tribunales  competentes  en  materia  penal  y  del  Ministerio  Fiscal,  quedando  obligados  a  seguir  las  instrucciones  que  de aquellas  autoridades  reciban  a  efectos  de  la  investigación  de  los  delitos  y  persecución  de  los delincuentes. El Tribunal Supremo viene entendiendo que la enumeración que se efectúa en el  art 283 LECRIM tiene carácter enunciativo, no exhaustivo, y está en vigor, aunque requiera de una  interpretación  actualizada  de  conformidad  con  los  principios  constitucionales  ‐STS  51/2004, de 23 de enero; 942/2004 de 22 de julio; 202/2006 de 2 de marzo; 506/2006 de 10 de 

169

Oposicions

   

Temari

2.6. INSTRUCCIÓN FGE 1/2008, DE 07‐03. DIRECCIÓN POR EL Mº FISCAL DE LAS  ACTUACIONES DE LA POLICÍA JUDICIAL. 


En el mismo sentido, la Consulta 2/99 de la Fiscalía General del Estado expresa que el marco  legal de referencia al que remite el art 126 CE como definidor de los términos en que se debe mover el desempeño de la función de Policía judicial comprende, no excluye, al precedente art 283 LECR cuya vigencia no se ve comprometida en este punto por la entrada en vigor de la CE y de la LOPJ.  No obstante, si bien la regulación de la Policía Judicial contenida en la Ley de Enjuiciamiento Criminal de 1882 no ha sido derogada, sí ha quedado superada, de un lado, por el desarrollo social,  económico  y  tecnológico,  y  de  otro,  por  el  modelo  establecido  por  la  Constitución  de  1978 y por el desarrollo legislativo posterior. 

Oposicions

mayo; 562/2007, de 22 de junio; 831/2007, de 5 de octubre, entre otras‐. 

El sistema español de Policía Judicial   El  art  126  CE  establece  que  la  policía  judicial  depende  de  los  Jueces,  de  los  Tribunales  y  del Ministerio Fiscal en sus funciones de averiguación del delito y descubrimiento y aseguramiento  del delincuente, en los términos que la ley establezca.  El texto constitucional no establece un modelo de Policía Judicial sino que tan sólo señala dos únicas exigencias al legislador: una, la necesidad de crear y regular la Policía Judicial y, dos, que  la misma tenga una dependencia funcional de Jueces, Tribunales y Ministerio Fiscal. Dicho con los términos de la Consulta 2/1999 de la Fiscalía General del Estado, la Constitución enuncia la  tarea que incumbe a la Policía judicial, pero no atribuye la función a ningún órgano, ni efectúa la distribución material y geográfica de la competencia. En rigor, tampoco predetermina si ha de  constituirse  como  cuerpo  específico  o  como  mera  función  ejercitable  por  los  Cuerpos  de  Seguridad, ni si su régimen de dependencia de Jueces y Fiscales debe ser orgánico o funcional, por lo que deja en manos del legislador un extenso margen de libre configuración.  El indicado mandato constitucional no ha sido desarrollado con una legislación integral sobre  Policía  Judicial.  Su  regulación  se  encuentra  dispersa  en  diversos  artículos  de  la  Ley  de Enjuiciamiento  Criminal  y  en  otras  disposiciones  de  variado  objeto  y  rango  normativo, principalmente  en  la  LO  6/1985,  de  1  de  julio,  del  Poder  Judicial  (LOPJ)  ‐modificada  a  estos  efectos por LO 19/2003, de 23 de diciembre‐, cuyo Título III de su Libro VII ‐arts 547 a 550‐ se  dedica  a  la  regulación  de  la  Policía  Judicial;  en  la  LO  2/1986,  de  13  de  marzo,  de   Fuerzas  y  Cuerpos de Seguridad (LOFCS), que, en el capítulo V de su Título II, configura las denominadas “Unidades de Policía Judicial”, así como en el RD 769/1987, de 19 de junio, sobre regulación de  Policía Judicial, modificado por RD 54/2002, de 18 de febrero, para incorporar a las Comisiones de  Coordinación  de  Policía  Judicial,  a  aquellas  Comunidades  Autónomas  con  competencia estatutaria en esta materia: País Vasco por Ley 4/92, de 17 de julio; Cataluña por Ley 10/94, de 11 de julio; y Navarra por Ley Foral 8/2006, de 20 de junio.   El resultado de la evolución legislativa a partir de la estructuración jurídico‐política establecida 

170

Temari

II 


Dentro  de  este  modelo  de  Policía  Judicial  Genérica,  se  pueden  distinguir  unos  colaboradores específicos,  como  el  Servicio  de  Vigilancia  Aduanera  ‐en  la  actualidad  Dirección  Adjunta  de  Vigilancia Aduanera‐, conforme establece la disposición adicional primera de la LO 12/1995, de 12  de  diciembre,  sobre  Represión  del  Contrabando,  en  el  ámbito  competencial  de  los  delitos  contemplados en la misma y que se ejerce en coordinación con otros cuerpos policiales; y, por otra  parte,  unos  colaboradores  genéricos  integrados  por  las  Policías  Locales  y  las  Policías Autonómicas de aquellas Comunidades Autónomas en cuyos Estatutos no existe previsión de creación de cuerpos policiales en los términos del art 37‐3º LOFCS.  Últimamente,  el  párrafo  q)  del  art  6  de  la  Ley  43/2003,  de  21  de  noviembre,  de  Montes,  modificado por la Ley 10/2006, de 28 de abril, ha atribuido la condición de Policía Judicial en sentido genérico a los agentes forestales.  B)  El  modelo  policial  concentrado  que  da  lugar  a  una  Policía  Judicial  Específica  o  en  sentido  estricto, a la que se refieren los 548 y siguientes de la LOPJ y 29 y siguientes LOFCS.  Este modelo responde a un concepto de Policía Judicial moderno que se basa en los principios de unidad de dirección y especialización, por ello el RD 769/1987, que así lo proclama, centra su regulación alrededor de lo que el art 30.1 LOFCS, denomina Unidades Orgánicas de Policía  Judicial,  integradas  por  funcionarios  del  Cuerpo  Nacional  de  Policía  y  por  miembros  de  la Guardia Civil ‐art 7 RD citado‐ cuyos principios rectores son los de permanencia, estabilidad y especialización, con estricta sujeción o dependencia funcional respeto de Jueces, Tribunales y Ministerio  Fiscal  en  la  ejecución  de  cometidos  relativos  a  la  averiguación  del  delito  y  descubrimiento y aseguramiento del delincuente.  Si  bien  la  LOCFS  establece  que  las  Policías  Autonómicas  y  Locales  se  constituyen  en colaboradores  o  partícipes  ‐arts  29.2,  38.2.b,  46  y  53.1.e)  LOCFS‐  de  la  función  de  Policía  Judicial, cuyo ejercicio se atribuye a las  Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado ‐art 11.1.g)  LOCFS‐  que  ejercitan  su  competencia  mediante  unidades  constituidas  sobre  criterios  de

171

Oposicions

A) El modelo de Policía Judicial Genérica o de primer grado, enraizado con la obligación general  de  auxiliar  a  la  Justicia  que  compete  a  todos  ‐art  118  CE‐,  encuentra  su  origen  en  el  art  283  LECRIM que, como se ha expresado ut supra, sigue en vigor, dando lugar a una Policía Judicial  de  carácter  colaborador,  al  cual  se  refiere  la  LOPJ  de  1985,  al  expresar  en  su  Exposición  de Motivos  que  la  Policía  Judicial  (…)  es  una  (…)  institución  que  coopera  y  auxilia  a  la  Administración  de  Justicia.  Así,  el  art  547  LOPJ  establece  que  la  función  de  la  Policía  Judicial  comprende el auxilio a los juzgados y tribunales y al Ministerio Fiscal en la averiguación de los delitos  y  en  el  descubrimiento  y  aseguramiento  de  los  delincuentes.  Esta  función  competerá,  cuando  fueren  requeridos  para  prestarla,  a  todos  los  miembros  de  las  Fuerzas  y  Cuerpos  de Seguridad, tanto si dependen del Gobierno central como de las comunidades autónomas o de los entes locales, dentro del ámbito de sus respectivas competencias. 

Temari

por la CE, ha determinado la configuración de un sistema de Policía Judicial que se caracteriza por su complejidad, en el que coexisten dos modelos: uno, de Policía Judicial Genérica y, otro,  de Policía Judicial Específica: 


Los  funcionarios  policiales  especializados  que  integran  las  Unidades  Orgánicas  de  Policía Judicial,  pueden  compatibilizar  sus  funciones  de  Policía  Judicial  con  otras  orientadas  a  la  prevención  de  la  delincuencia  o  con  aquéllas  que  se  les  encomiende  como  miembros  de  las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado, en virtud del mayor o menor grado de exclusividad que  les  otorgue  el  Ministerio  del  Interior,  como  Departamento  que  tiene  atribuida  la organización  de  las  mencionadas  Unidades,  sin  perjuicio  de  las  competencias  de  las Comunidades Autónomas en su ámbito territorial. En determinados casos, debido al alto grado de  especialización  técnica  y  profesional  que  han  alcanzado  algunas  Unidades,  se  les  ha otorgado el reconocimiento jurídico de Policía Científica, que les atribuye la condición procesal de peritos en lugar de testigos en las materias de su especialidad.   El  principio  de  unidad  de  dirección  tiene  por  objeto  la  armonización  de  las  directrices requeridas para la eficacia en la actuación de las fuerzas policiales adscritas a la investigación criminal, particularmente en aquellos supuestos en que las conductas delictivas desborden el ámbito  territorial  de  un  solo  órgano  judicial  y  sean  objeto  de  procedimientos  tramitados  por diversos Juzgados. Con tal finalidad, el RD 769/1987, de 19 de junio, sobre regulación de Policía  Judicial, creó las Comisiones Nacional y Provinciales de Coordinación de Policía Judicial.    III  Extensión y límites de actuación de la Policía Judicial  “genérica” y “específica”  No ofrece dudas cuáles son las actuaciones que puede realizar la Policía Judicial especializada, pues el art 29.1 LOFCS establece que las funciones de Policía Judicial que se mencionan en el  artículo 126 de la Constitución ‐averiguación del delito y descubrimiento y aseguramiento del delincuente‐ serán ejercidas por las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado, a través de las Unidades que se regulan en el presente Capítulo. Dichas actuaciones deben realizarse en todo  caso con absoluto respeto a los derechos fundamentales reconocidos en la Constitución y a las demás formalidades legalmente establecidas. Sin embargo, se suelen plantear dudas acerca de la  extensión  de  las  actuaciones  de  investigación  que  puede  realizar  la  denominada  Policía Judicial  Genérica,  produciéndose  situaciones  de  incertidumbre  en  los  agentes  policiales  y  de desconcierto  en  la  percepción  social,  insostenibles  en  el  ámbito  de  la  investigación  criminal, 

172

Oposicions

En virtud del expresado sistema, lejos de crearse un cuerpo específico y diferenciado de Policía  Judicial, coexisten los dos citados modelos: genérico y específico, con la única diferencia entre ambos de la especialización en técnicas de investigación con que cuentan los miembros de las Unidades Orgánicas de Policía Judicial. Los miembros pertenecientes a éstas han de contar con  la adecuada formación especializada ‐art 30 LOFCS‐, cursada en los correspondientes Centros  de  Formación  y  Perfeccionamiento  o  en  el  Centro  de  Estudio  Jurídicos,  que  se  acredita mediante  la  posesión  del  diploma  correspondiente  que  constituye  el  requisito  necesario  para  ocupar puestos en las mencionadas Unidades ‐art 32 LOFCS‐. 

Temari

especialidad  y  exclusividad  ‐art  30.1  LOCFS‐,  nada  se  opone  a  su  coexistencia  con  la  indicada legalidad autonómica, fruto de la cual en la actualidad la Ertzaintza, los Mossos d´Escuadra y la Policía Foral de Navarra cuentan con Unidades Orgánicas de Policía Judicial. 


Ya  ha  quedado  expresado  anteriormente  que  el  concepto  de  Policía  Judicial  Genérica  o  de  primer  grado  guarda  íntima  relación  con  la  obligación  general  de  auxiliar  a  la  Justicia  que compete  a  todos  ‐art  118  CE‐,  y  que  el  art  283  LECRIM  concreta  para  las  autoridades, funcionarios  y  profesionales  que  enumera  ‐algunos  inexistentes  en  la  actualidad‐  en  la  de  seguir  las  instrucciones  que   reciban  de  jueces  y  fiscales  a  efectos  de  la  investigación  de  los  delitos y persecución de los delincuentes.  Esta concepción genérica de la Policía Judicial afecta a todos aquellos agentes administrativos  con  funciones  policiales  constituidos  en  colaboradores  sin  facultades  investigadoras  de  las Unidades Orgánicas de Policía Judicial, en virtud de lo dispuesto en los arts 29.2, 38.2.b, 46 y 53.1.e)  LOCFS.  Su  actuación  está  limitada  a  la  realización  de  las  diligencias  indispensables  o  urgentes  ‐comprobación  de  la  comisión  del  hecho,  constatación  de  las  circunstancias inmediatas  e  identificación  de  los  presuntos  responsables,  intervención  de  efectos  o instrumentos,  salvo  que  para  ello  se  requiera  la  aplicación  de  técnicas  o  conocimientos  científicos,  en  cuyo  caso  su  actuación  deberá  reducirse  a  la  protección  del  lugar‐,  de  forma  similar a la que se especifica en los arts 770 y  771 LECRIM, debiendo remitir sus actuaciones inmediatamente a la Unidad de Policía Judicial Especifica que territorialmente corresponda.  No obstante, hay que resaltar el régimen especial que como Policía Judicial Genérica tiene en la actualidad  la  Dirección  Adjunta  de  Vigilancia  Aduanera,  toda  vez  que  la  citada  ut  supra  disposición  adicional  primera  de  la  LO  12/1995,  de  12  de  diciembre,  sobre  Represión  del  Contrabando,  le  otorga  facultades  de  investigación,  persecución  y  represión  en  todo  el territorio nacional, aguas jurisdiccionales y espacio aéreo español de los actos e infracciones de  contrabando, en coordinación con las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado, teniendo a todos los efectos legales, carácter de colaborador de los mismos.  Al  respecto  debe  recordarse  el  contenido  del  Acuerdo  no  jurisdiccional  de  la  Sala  2ª  del Tribunal Supremo, de 14 de noviembre de 2003, según el cual:  (…) 2º.‐ El Servicio de Vigilancia Aduanera no constituye policía judicial en sentido estricto, pero sí en sentido genérico del art 283.1 LECRIM, que sigue vigente conforme establece la disposición adicional  primera  de  la  LO  12/95,  de  12  de  diciembre  sobre  represión  del  contrabando.  En  el ámbito  de  los  delitos  contemplados  en  el  mismo  tiene  encomendadas  funciones  propias  de policía  judicial,  que  debe  ejercer  en  coordinación  con  otros  cuerpos  policiales  y  bajo  la 

173

Oposicions

Ante la indicada situación, cobra especial trascendencia la contribución del Ministerio Fiscal en  aras de la unificación real de la interpretación y aplicación del Derecho, buscando la certeza del ordenamiento jurídico, a cuyo efecto es procedente establecer los criterios que deberán regir la actuación de los Sres. Fiscales en su función de dirección de la Policía Judicial, con el objeto de determinar la extensión y el límite de la actuación investigadora de la denominada Policía Judicial Genérica. 

Temari

provocadas  por  resoluciones  judiciales  que  otorgan  distinta  valoración  jurídica  a  las actuaciones realizadas por cuerpos encuadrados en este modelo de Policía Judicial. 


Igualmente,  debido  al  alto  nivel  de  capacitación  profesional  y  preparación  técnica  que  están  alcanzando  las  Policías  Locales,  especialmente  en  los  grandes  núcleos  urbanos,  existe  la posibilidad de que los cuerpos policiales de los Municipios que se adhieran al Convenio Marco de  Colaboración,  Cooperación  y  Coordinación,  suscrito  el  20  de  febrero  de  2007  entre  el Ministerio  del  Interior  y  la  Federación  Española  de  Municipios  y  Provincias,  siempre  que  el correspondiente  convenio  específico  que  suscriba  cada  Municipio  así  lo  prevea,  puedan colaborar  en  el  ejercicio  de  las  funciones  de  Policía  Judicial,  tanto  en  lo  que  se  refiere  a  la recepción de denuncias como a la investigación de los hechos, en relación con las infracciones penales que en dicho Convenio se especifican, cuando constituyan falta o delito menos grave.  Dicho Convenio Marco ha sido suscrito al amparo legal de lo dispuesto en la LOFCS y en el RD 1571/2007, de 30 de noviembre, y se concreta en las infracciones siguientes:  •

Faltas penales. 

Lesiones, que no requieran hospitalización. 

Violencia doméstica y de género. 

Delitos contra las relaciones familiares. 

Quebrantamientos de condena; de localización permanente; órdenes de alejamiento y privaciones del permiso de conducir. 

Hurtos. 

Denuncias  por  recuperación  de  vehículos,  siempre  que  estos  no  estuvieran  considerados de interés policial. 

Patrimonio histórico municipal. 

Actividades  de  carácter  comercial  o  con  ánimo  de  lucro  realizadas  en  la  vía  pública  o mercadillos y que constituyan delitos contra la propiedad intelectual o industrial. 

Defraudaciones de fluido eléctrico y análogas. 

Delitos contra la seguridad del tráfico. 

Amenazas y coacciones. 

174

Temari

3º.‐ Las actuaciones realizadas por el servicio de vigilancia aduanera en el referido ámbito de competencia son procesalmente válidas. 

Oposicions

dependencia de los jueces de instrucción y del Ministerio Fiscal. 


Daños en general y, en especial, los causados al mobiliario urbano 

IV  La dependencia de la Policía Judicial del Ministerio Fiscal  El art 126 CE ha optado por la denominada dependencia funcional, que supone que la Policía  Judicial está dirigida por el Ministerio Fiscal, así como por Jueces y Tribunales, en “sus funciones  de averiguación del delito y descubrimiento y aseguramiento del delincuente”, toda vez que a  tenor de lo dispuesto en los arts 104.1º, 148.1.28º y 149.1.29º CE, los miembros de los Cuerpos y Fuerzas de Seguridad dependen orgánicamente del Gobierno de la Nación ‐Cuerpo Nacional  de  Policía  y  Guardia  Civil‐,  de  las  Comunidades  Autónomas  ‐Policías  Autonómicas‐  o  de  los  correspondientes municipios ‐Policías Locales‐.  Tal dependencia funcional del Ministerio Fiscal no tiene un carácter absoluto. En primer lugar, porque importantes campos de investigación se desarrollan o surgen en el curso de actividades  realizadas  por  las  Fuerzas  y  Cuerpos  de  Seguridad  en  el  cumplimiento  de  la  misión  que  les encomienda el art 104 CE de proteger el libre ejercicio de los derechos y libertades y garantizar la seguridad ciudadana, y, en segundo lugar, porque la responsabilidad sobre la eficacia de la política criminal excede de las misiones que atribuye el art 124 CE al Ministerio Fiscal, estando reservadas al Poder Ejecutivo en virtud de los dispuesto en los arts 97 y 104 CE.  La  Policía  Judicial  tiene  un  importante  ámbito  de  actuación  autónoma  y,  además,  la organización  del  funcionamiento  interno  de  sus  servicios,  de  sus  medios  personales  y materiales, entre otras materias de similares características, son también ajenas a la dirección del Fiscal ‐y de Jueces y Tribunales‐. Como expresaba la Circular 1/1989 de la Fiscalía General del  Estado,  tanto  la  dirección  de  la  investigación  policial,  como  la  delegación  en  ella  de  la práctica de diligencias concretas no puede representar ni que el Fiscal se convierta en un «Jefe»  de  la  Policía,  ni  que  aquella  delegación  constituya  una  autorización  para  la  libre  acción  de  la misma, de forma que el Fiscal pase a ser un mero homologador de las actuaciones policiales. Por ello, tanto en un caso como en otro, las instrucciones del Fiscal deben ser lo más precisas  posibles, marcando los límites de la actuación y subrayando la titularidad del Ministerio Fiscal como director o promotor de la investigación pero dejando siempre a salvo el contenido de los respectivos  campos:  a  la  Policía  Judicial  corresponde  la  actividad  investigadora  en  el  terreno, utilizando las técnicas de investigación científica y práctica en la que son expertos; al Fiscal la determinación jurídica de los elementos y extremos que pueden constituir fuentes y medios de  prueba  y  los  requisitos  para  su  validez,  formal  y  procesal,  cuyo  cumplimiento  para  la investigación policial deberá promover y hasta imponer.     

175

Oposicions

Omisión del deber de socorro. 

Temari


En nuestro derecho tradicional, el Fiscal ‐salvo en asuntos graves o atribuidos a las Fiscalías de la Audiencia Nacional o Especiales‐ ha venido teniendo conocimiento de los hechos delictivos a través de la copia del atestado, frecuentemente entregado al Juez junto con el original, o en el  momento  de  la  recepción  del  parte  de  incoación  del  correspondiente  procedimiento  judicial, del que el Fiscal encargado del asunto ha tenido conocimiento real cuando se ha trasladado la causa a la Fiscalía para proceder a su correspondiente despacho.    La  evolución  del  proceso  penal  hacia  fórmulas  estrictamente  basadas  en  los  principios acusatorio  y  de  contradicción,  característicos  del  proceso  penal  moderno,  así  como  el desarrollo  legislativo  del  artículo  124  de  la  Constitución,  han  determinado  una  presencia  e  intervención mucho mayor del Fiscal en dicho ámbito procesal.  Las sucesivas reformas legislativas, cuyo hito inicial fue la L.O. 7/1988, de 28 de diciembre, que introdujo el procedimiento abreviado en la LECRIM, seguida de posteriores modificaciones de  la  ley  procesal  penal  y  de  la  introducción  de  nuevos  procedimientos  penales,  han  ido consolidando  progresivamente  la  posición  activa  del  Ministerio  Fiscal,  produciendo  el consecuente  efecto  de  incrementar  sus  relaciones  de  dirección‐coordinación  respecto  de  la  Policía Judicial y desterrar su anterior distanciamiento histórico.  Así,  en  el  caso  de  los  procesos  tramitados  al  amparo  de  la  LO  5/2000,  de  12  de  enero, reguladora  de  la  responsabilidad  penal  del  menor  (LORPM),  el  Fiscal  recibe  directamente  el  atestado y decide las diligencias que han de practicarse, ordenando directamente a la Policía Judicial las que corresponda.  Por otro lado, en los procesos de la LO 5/1995, de 22 de mayo, del Tribunal del Jurado (LOTJ), a  tenor  de  lo  dispuesto  en  los  arts  25,  26  y  28,  cualquier  acto  de  instrucción  exige  una  previa imputación,  para  la  que  el  Juez  no  tiene  competencia,  por  lo  que  la  función  del  Fiscal  en relación con la formulación de la misma, su ampliación o la petición de las diligencias concretas  que  deben  practicarse,  determina  la  necesidad  de  una  relación  continuada  de  dirección‐ coordinación con los funcionarios policiales encargados de la investigación.  Igualmente en el ámbito de los delitos tramitados en virtud de las normas sobre procedimiento  para  el  enjuiciamiento  rápido  e  inmediato  de  determinados  delitos  y  faltas,  en  virtud  de  la reforma  parcial  de  la  LECRIM  operada  por  Ley  38/2002,  de  24  de  octubre,  el  legislador  ha atribuido  al  Ministerio  Fiscal  un  destacado  protagonismo,  determinante  de  un  necesario  contacto directo con las actuaciones de la Policía Judicial.  En  los  procedimientos  ordinario  y  abreviado,  el  Fiscal  recibe  copia  del  atestado  y,  una  vez incoado  el  que  corresponda,  propone  al  Instructor  la  práctica  de  las  diligencias  procedentes,  conviviendo  así  las  adoptadas  a  su  instancia  con  las  acordadas  de  oficio  por  el  Juez.  No obstante, nada impide que los Sres. Fiscales, particularmente en los casos que revistan cierta

176

Oposicions

Marco legal de la dirección por el Ministerio Fiscal de las actuaciones de la Policía Judicial 

Temari


La Instrucción 2/1988 y la Circular 1/1989 profundizaron en el desarrollo del modelo de Policía Judicial  diseñado  por  la  Constitución  y  por  el  resto  del  Ordenamiento  Jurídico,  estableciendo pautas  de  actuación  del  Ministerio  Fiscal  para  la  asunción  de  la  dirección  de  la  investigación  policial, referida a la determinación jurídica de los elementos y extremos que pueden constituir fuentes  y  medios  de  prueba  y  los  requisitos  para  su  validez,  formal  y  procesal,  cuyo cumplimiento  para  la  investigación  policial  deberá  promover  y  hasta  imponer   ‐vid.  Circular  1/1989‐.  En  este  ámbito  de  dirección  de  la  Policía  Judicial  por  el  Ministerio  Fiscal,  también  es conveniente recordar que el art 773.1 LECRIM establece que corresponde al Fiscal (…) dar a la  Policía  Judicial  instrucciones  generales  o  particulares  para  el  más  eficaz  cumplimiento  de  sus funciones (…), y en la misma línea, el art 35 LOFCS señala que los Jueces y Tribunales de lo Penal  y  el  Ministerio  Fiscal  tendrán,  respecto  a  los  funcionarios  integrantes  de  Unidades  de  Policía  Judicial que le sean adscritas (…), entre otras facultades, la de dar órdenes e instrucciones que  sean  necesarias,  en  ejecución  de  lo  dispuesto  en  las  normas  de  Enjuiciamiento  Criminal  y Estatuto  del  Ministerio  Fiscal,  así  como  el  determinar  en  dichas  órdenes  el  contenido  y  circunstancias de las actuaciones que interesan a dichas Unidades. Concretando el alcance de  dichas disposiciones, la Circular 1/1989 señala que el contenido de las facultades del Fiscal (tras  la  LO  7/1988,  de  28  de  diciembre)   en  orden  a  la  dependencia  respecto  de  él,  de  la  Policía Judicial,  aparece  (…)  ampliado  respecto  al  inicial  contenido  del  artículo  4.4º  del  Estatuto Orgánico, que sólo preveía dar órdenes e instrucciones en cada caso concreto. Ahora se puede también  impartir  instrucciones  generales,  sobre  los  modos  de  actuación  de  la  Policía  en  la investigación criminal en orden a prioridades dentro de la actividad investigadora, coordinación con otras Policías (…).  El RD 769/1987 establece en el art 20 que cuando los funcionarios integrantes de las unidades  orgánicas  de  la  Policía  Judicial  realicen  diligencias  de  investigación  criminal  formalmente concretadas a un supuesto presuntamente delictivo, pero con carácter previo a la apertura de la correspondiente  actuación  judicial,  actuarán  bajo  la  dependencia  del  Ministerio  Fiscal.  A  tal efecto,  darán  cuenta  de  sus  investigaciones  a  la  Fiscalía  correspondiente  que,  en  cualquier momento,  podrá  hacerse  cargo  de  la  dirección  de  aquéllas,  en  cuyo  caso  los  miembros  de  la Policía  Judicial  actuarán  bajo  su  dependencia  directa  y  practicarán  sin  demora  las  diligencias que el fiscal les encomiende para la averiguación del delito y el descubrimiento y aseguramiento del delincuente. Y el art 21 que una vez iniciado el procedimiento penal, (…) el fiscal encargado  de las actuaciones (…) podrá (…) ordenar que comparezcan ante su presencia (…) los concretos funcionarios policiales (…) con el fin de impartir las instrucciones que estime pertinentes, indicar

177

Oposicions

En definitiva, correspondiendo al Ministerio Fiscal facultades de dirección de la Policía Judicial  en  los  términos  antes  indicados,  los  Sres.  Fiscales  procurarán  establecer  cauces  para  una comunicación  ágil  y  fluida  con  los  responsables  de  las  distintas  investigaciones  criminales, cualquiera que sea la fase procesal en que las mismas se encuentren. 

Temari

gravedad  o  complejidad,  hagan  comparecer  a  los  funcionarios  policiales  para  pedirles  explicaciones y aclaraciones e incluso para darles las instrucciones que sean procedentes, en la forma que se expone infra. 


Sin perjuicio del régimen especial de dirección que tienen determinados órganos del Ministerio  Fiscal en relación con las Unidades de Policía Judicial que les estén específicamente adscritas, el resto de las Unidades Orgánicas de la Policía Judicial se encuentran estructuradas con arreglo a criterios  de  distribución  territorial  sobre  una  base  provincial,  salvo  que  por  razones  de  especialización  delictual  o  técnicas  de  investigación  se  establezcan  unidades  con  ámbito  de actuación  más  amplio  (art  9  del  RD  769/1987).  En  adecuación  de  tal  estructura  a  la  del Ministerio Fiscal, deberá entenderse que las instrucciones generales son aquellas que impartan los Sres. Fiscales Jefes que cuenten con Unidad de Policía Judicial Adscrita o los Sres. Fiscales Jefes  Provinciales  dirigidas  a  todos  los  miembros  de  la  Policía  Judicial  dependiente  de  su correspondiente  ámbito  competencial,  referidas  a  criterios  y  prioridades  de  la  actividad investigadora,  modos  de  actuación,  coordinación  u  otras  cuestiones  similares,  para  su aplicación en asuntos de análoga naturaleza.  Los  Sres.  Fiscales  Superiores  también  podrán  impartir  instrucciones  generales  a  las  distintas  Unidades  de  Policía  Judicial  de  una  Comunidad  Autónoma,  en  asuntos  de  análoga  naturaleza que afecten a varias provincias de su territorio.  En los supuestos en que dichas instrucciones generales se refieran a delitos enmarcados en el  ámbito de una especialidad, serán coordinadas por el Fiscal de Sala correspondiente.  Las instrucciones particulares y las órdenes serán aquéllas que cobren virtualidad en el marco de  una  investigación  concreta,  las  cuales  podrán  ser  impartidas  por  los  Sres.  Fiscales  encargados de los asuntos específicos, sin perjuicio, en su caso, de la dación de cuenta al Fiscal Jefe en virtud de las facultades de dirección de la Fiscalía que a éste corresponden y a tenor de lo dispuesto en el art 25 EOMF.  Como  orientación  sobre  el  modo  de  impartir  las  instrucciones  referidas,  tanto  las  generales como  las  particulares  sobre  casos  concretos,  las  expresadas  Instrucción  2/1988  y  Circular 1/1989 apuntaban una serie de pautas de actuación que deben seguir siendo observadas por  los  Sres.  Fiscales,  adaptándolas  a  la  legalidad  actual,  particularmente  al  desarrollo  de  las normas emanadas de los órganos legislativos de las Comunidades Autónomas y al marco legal generado mediante las  reformas de la Ley de Enjuiciamiento Criminal operadas por L 38/2002,  de  24  de  octubre  ‐que  introduce  los  llamados  juicios  rápidos‐;  LO  5/1995,  de  22  de  mayo  ‐ Tribunal del Jurado‐; y LO 5/2000, de 12 de enero –responsabilidad penal del menor‐, así como  por la nueva estructura del Ministerio Fiscal tras la modificación de su Estatuto efectuada por Ley 24/2007, de 9 de octubre, lo que hace preciso actualizar y ampliar las pautas por las que deben  regirse  los  Sres.  Fiscales  en  su  función  de  dirección  jurídica  y  coordinación  de  las

178

Oposicions

Sin embargo, no se encuentra legalmente definido cuál ha de ser el ámbito competencial ni el contenido  de  dichas  instrucciones  generales,  particulares  u  órdenes,  por  lo  que  se  estima  procedente establecer las pautas de actuación en relación con las atribuciones de cada órgano del Ministerio Fiscal en lo relativo a la potestad de impartirlas. 

Temari

las  líneas  de  actuación  y  controlar  el  cumplimiento  de  sus  cometidos  o  la  evolución  de  sus investigaciones. 


Las distintas fases de actuación de la Policía Judicial  La  posición  del  Ministerio  Fiscal  en  su  función  de  dirección  de  la  Policía  Judicial,  así  como  el  contenido  de  las  instrucciones  ‐generales  o  particulares‐  u  ordenes  que  deba  impartir,  será  diferente en cada una de las fases procesales.   A) La investigación preprocesal.  El Fiscal puede asumir la dirección jurídica de las actuaciones de la Policía Judicial en cualquier  momento  de  la  fase  de  investigación  preprocesal.  Durante  dicha  fase,  esto  es,  antes  de  que existan actuaciones judiciales en trámite, el Fiscal podrá impartir instrucciones generales a las Unidades  de  Policía  Judicial  sobre  criterios  de  preferente  investigación,  modos  de  actuación, coordinación de investigaciones y otros extremos análogos, las cuales serán impartidas por los Sres. los Fiscales Jefes que cuenten con Unidad de Policía Judicial Adscrita o los Sres. Fiscales  Jefes Provinciales, a través de los Jefes de las distintas Unidades policiales.  Cuando  dichas  instrucciones  generales  afecten  a  Unidades  de  varias  provincias  de  una Comunidad Autónoma, serán impartidas por los respectivos Sres. Fiscales Superiores.  Obviamente, será imposible que el Fiscal asuma la dirección de todos los asuntos pero, en todo caso,  para  que  pueda  decidir  lo  procedente,  será  preciso  que  la  Policía  le  haya  informado suficientemente de los hechos más graves o complejos y de sus circunstancias, así como de las  diligencias practicadas y del resultado de las mismas. Por ello, con la finalidad de profundizar en  el  desarrollo  del  modelo  de  Policía  Judicial  diseñado  por  la  Constitución  y  el  resto  del ordenamiento jurídico, en la Instrucción 2/1988 se consideró necesario que los Fiscales Jefes de  las Audiencias respectivas, despachen, al menos semanalmente, con los Jefes de las Unidades Orgánicas Provinciales de Policía Judicial (…), aquellos asuntos que deba conocer el Ministerio Fiscal en virtud de lo dispuesto en el art 20 del RD 769/1987.  Habiéndose  puesto  de  manifiesto  en  numerosas  ocasiones  la  imposibilidad  y  en  otras  la ineficacia  de  realizar  con  una  periodicidad  tan estricta el referido  despacho  de  asuntos  entre los  Sres.  Fiscales  Jefes  Provinciales  y  los  responsables  de  las  Unidades  Orgánicas  de  Policía Judicial, se estima procedente su flexibilización, debiendo establecerse con la frecuencia que se precise para el puntual traslado de la información que corresponda, de forma que permita a los Sres.  Fiscales  impartir  las  instrucciones  precisas  para  el  correcto  desarrollo  jurídico  de  la investigación. Los Sres. Fiscales Superiores constatarán a través de sus facultades inspectoras el efectivo despacho periódico expresado.   Cuando los Sres. Fiscales tengan noticia de un hecho aparentemente delictivo, bien a través de  su  propia  actividad  investigadora,  bien  a  través  de  la  investigación  policial,  deben  utilizar  las

179

Oposicions

VI 

Temari

actuaciones  de  la  Policía  Judicial  referidas  a  la  averiguación  del  delito  y  el  descubrimiento  y aseguramiento del delincuente.  


Si el Fiscal asume la dirección de la investigación, deberá incoar Diligencias de Investigación de conformidad  con  los  arts  5  EOMF  y  773.2  LECRIM.  Si  decide  no  intervenir,  la  Policía  Judicial deberá  finalizar  sus  investigaciones  confeccionando  un  atestado  del  que  hará entrega  al  Juez de Instrucción de conformidad con lo dispuesto en los arts 292 y siguientes y 772.2 LECRIM. 

Oposicions

facultades  que  les  confiere  el  art  5  EOMF  y  el  art  773.2  LECRIM,  practicando  por  sí  mismo  u  ordenando  a  la  Policía  Judicial  que  practique  las  diligencias  que  estime  pertinentes  para  la comprobación  del  hecho  o  de  la  responsabilidad  de  los  partícipes  en  el  mismo.  Es  decir,  impartirán  las  correspondientes  instrucciones  particulares,  promoviendo  y  coordinando  jurídicamente la investigación de la Policía Judicial en los términos previstos en el citado art 20 del RD 769/1987. 

Esta cuestión ya fue abordada en la citada Circular 1/89 en los siguientes términos: la cesación  de las diligencias de investigación plantea la cuestión de si el Fiscal, en curso un procedimiento  judicial,  puede  o  no  practicar  u  ordenar  a  la  Policía  Judicial  que  practique  algún  género  de diligencia de investigación o aportación de fuentes de prueba. La respuesta a esa cuestión ha de ser  que  el  Fiscal  no  podrá  iniciar  una  nueva  investigación  general  sobre  el  hecho,  pero  sí  proceder  a  la  práctica  extrajudicial  de  diligencias  concretas,  puesto  que  de  las  propias  Leyes, tanto  las  generales  sobre  las  atribuciones  del  Fiscal,  como  las  que  regulan  el  procedimiento abreviado, se infiere tal facultad. Llegando a la conclusión de que es evidente que el Fiscal para  poder aportar esas pruebas ha de obtenerlas previamente y que para ello ha de recurrir a algún mecanismo de averiguación y obtención de las mismas, mecanismo que no puede ser otro que su  propia  actividad  o  el  auxilio  de  la  Policía  Judicial,  que  constitucional  y  legalmente  de  él depende.  Las  instrucciones  generales  a  las  Unidades  de  Policía  Judicial  sobre  criterios  de  investigación, coordinación, modos de actuación y otros extremos análogos durante la fase procesal, esto es,  existiendo  actuaciones  judiciales,  se  impartirán  por  los  Sres.  Fiscales  Jefes  cuando  existan unidades específicamente adscritas a órganos del Ministerio Fiscal, o, en otro caso, por los Sres. Fiscales Jefes Provinciales a través de las Comisiones Provinciales de Coordinación de la Policía Judicial,  tal  como  se  expresaba  en  la  Circular  1/1989  de  la  Fiscalía  General  del  Estado,  sin perjuicio  de  que  en  supuestos  de  urgencia,  los  Sres.  Fiscales  Jefes  puedan  indicar  a  las correspondiente  Unidades  de  Policía  Judicial  las  pautas  generales  de  actuación  que correspondan, trasladándolas posteriormente a las expresadas Comisiones Provinciales.  En la actualidad, el  art 3.5 EOMF permite al Fiscal intervenir en el proceso penal, instando de la  autoridad  judicial  la  adopción  de  las  medidas  cautelares  que  procedan  y  la  práctica  de  las diligencias  encaminadas  al  esclarecimiento  de  los  hechos  o  instruyendo  directamente  el procedimiento en el ámbito de lo dispuesto en la Ley Orgánica reguladora de la Responsabilidad  Penal  de  los  Menores,  pudiendo  ordenar  a  la  Policía  Judicial  aquellas  diligencias  que  estime oportunas.  En  igual  sentido  el  párrafo  2º  del  art  773.1  se  establece  que  (…)  corresponde  al  Ministerio  Fiscal,  de  manera  especial,  impulsar  y  simplificar  su  tramitación  sin  merma  del  derecho  de  defensa  de  las  partes  y  del  carácter  contradictorio  del  mismo,  dando  a  la  Policía

180

Temari

B) La dirección de la Policía Judicial en el curso del proceso judicial. 


En definitiva, incluso durante la tramitación del procedimiento judicial, el Fiscal puede ordenar a  la  Policía  Judicial  la  práctica  de  diligencias  concretas  referidas  a  aspectos  puntuales  de  la investigación. Ahora bien, el necesario respeto al principio de imparcialidad que debe presidir la  actuación  del  Ministerio  Fiscal,  así  como  el  respeto  a  los  de  contradicción  y  defensa  requieren  que,  una  vez  ordenadas  estas  diligencias,  sea  absolutamente  necesario  aportar  su resultado a la causa cualquiera que éste haya sido. Lo contrario podría interpretarse como una forma de soslayar la función instructora que corresponde al órgano judicial en nuestro sistema  actual. 

Oposicions

Judicial instrucciones generales o particulares para el más eficaz cumplimiento de sus funciones, interviniendo  en  las  actuaciones,  aportando  los  medios  de  prueba  de  que  pueda  disponer  o solicitando del Juez de Instrucción la práctica de los mismos (…). 

La labor de la Policía Judicial no puede quedar reducida a la mera investigación de los delitos, reunión del material probatorio y descubrimiento de los delincuentes, culminando su función  con la detención y puesta a disposición de los  detenidos. La labor de la Policía Judicial ha de prolongarse durante toda la fase de instrucción y, sobre todo, trascender al juicio oral.  Por  ello,  cuando  el  Fiscal  decida  solicitar  la  apertura  del  juicio  oral   deberá  conocer  los  elementos  en  que  basará  la  incriminación  a  cuyo  efecto,  en  el  caso  de  que  en  la  causa  no quede  suficientemente  clarificado  algún  extremo  de  la  investigación,  deberá  cursar  las correspondientes instrucciones a los Jefes de las Unidades Orgánicas Policía Judicial para que se  le informe sobre los mismos.  Igualmente, los Sres. Fiscales encargados de redactar el correspondiente extracto y escrito de acusación/calificación provisional deberán conocer la concreta participación en la investigación  de cada uno de los funcionarios policiales que serán citados al acto del juicio oral en calidad de testigos o peritos, desechando aquellos que, aún consignados en el atestado, hayan tenido una actuación  irrelevante  en  la  misma.  Deberá  desterrarse  la  práctica  de  citar  a  juicio  de  modo  indiscriminado  a  todos  los  agentes  cuyos  números  de  identificación  profesional  figuren  en  el atestado.  Tanto en las instrucciones generales como en las particulares que los Sres. Fiscales cursen en su función  de  dirección  de  la  Policía  Judicial,  deberá  recordarse  a  los  funcionarios  policiales  la importante  función  que  les  corresponde  en  el  acto  del  juicio  oral,  debiendo  evitarse  la ratificaciones  genéricas  del  atestado  policial,  o  las  vaguedades  en  la  contestación  a  las preguntas articuladas, toda vez que el atestado ha de ser introducido en el juicio oral bajo los principios de oralidad, inmediación y contradicción.     

181

Temari

C) Fase intermedia y Juicio oral. 


1ª.  Los  Sres.  Fiscales,  en  el  ejercicio  de  sus  facultades  de  dirección  de  la  Policía  Judicial,  procurarán establecer cauces para una comunicación ágil y fluida con los responsables de las distintas investigaciones criminales, cualquiera que sea la fase procesal en que las mismas se encuentren.  2ª. Antes de iniciarse las actuaciones judiciales, las Instrucciones generales a las Unidades de  Policía  Judicial  sobre  criterios  de  preferente  investigación,  modos  de  actuación,  coordinación de investigaciones y otros extremos análogos, se impartirán por los Sres. Fiscales Jefes de las Fiscalías  que  cuenten  con  Unidad  de  Policía  Judicial  Adscrita  o  por  los  Sres.  Fiscales  Jefes Provinciales, a través de la jefatura de las correspondientes Unidades.  3ª.  Durante  dicha  fase  pre‐procesal,  las  Instrucciones  generales  a  las  Unidades  de  Policía Judicial de tenor análogo a las del apartado anterior y que afecten a diversas provincias de una Comunidad Autónoma, se realizarán por el Sr. Fiscal Superior de la misma.  4ª. En los supuestos en que las instrucciones generales se refieran a delitos enmarcados en el ámbito de una especialidad, serán coordinadas por el Fiscal de Sala correspondiente.  5ª.  Cuando  existan  actuaciones  judiciales  o  cuando  las  mismas  afecten  a  distintos  Cuerpos policiales,  las  instrucciones  generales  a  las  que  se  refieren  los  apartados  anteriores  se  impartirán  por  los  Sres.  Fiscales  Jefes  de  los  órganos  del  Ministerio  Fiscal  que  cuenten  con Unidades específicamente adscritas, a través de los responsables de las mismas. En otro caso, serán impartidas por los Sres. Fiscales Jefes Provinciales a través de las Comisiones Provinciales  de Coordinación de la Policía Judicial, sin perjuicio de que en supuestos de urgencia, los Sres. Fiscales  Jefes  puedan  indicar  a  las  correspondiente  Unidades  de  Policía  Judicial  las  pautas generales  de  actuación  que  correspondan,  trasladándolas  posteriormente  a  las  expresadas Comisiones Provinciales.  6ª. Las instrucciones particulares o las ordenes a las Unidades de Policía Judicial sobre criterios o  modos  de  actuación  en  investigaciones  concretadas  en  supuestos  determinados,  se  impartirán por el Fiscal encargado de asunto a través del Jefe de la Unidad o directamente a los funcionarios que practiquen la investigación, con la dación de cuenta inmediata y documentada al Fiscal Jefe en los casos de importancia o trascendencia, en virtud de lo dispuesto en el art 25  EOMF. Cuando se trate de investigaciones relativas a delitos enmarcados en una especialidad, los  Sres.  Fiscales  también  informarán  al  Sr.  Fiscal  de  Sala  Coordinador  o  Delegado  que corresponda.  7ª.  Los  Sres.  Fiscales  Jefes  Provinciales  despacharán  con  los  Jefes  de  las  Unidades  Orgánicas Provinciales  de  Policía  Judicial,  con  la  frecuencia  necesaria  para  el  puntual  traslado  de  la información  que  corresponda,  aquellos  asuntos  concretados  en  supuestos  presuntamente delictivos  respecto  de  los  que  no  se  hayan  incoado  diligencias  judiciales,  e  impartirán  las

182

Temari

Conclusiones 

Oposicions

VII 


9ª. Los Sres. Fiscales promoverán las vías de comunicación precisas con las Unidades de Policía Judicial que hayan intervenido en asuntos concretos, a los efectos de realizar las aclaraciones o ampliaciones  de  la  información  obrante  en  la  causa  que  fueran  necesarias,  así  como  para determinar  los  agentes  policiales  cuya  participación  pueda  ser  relevante  en  relación  con  la  pretensión  punitiva,  con  el  objeto  de  desterrar  la  práctica  de  citaciones  generalizadas  de agentes policiales y, por parte de éstos, las repuestas genéricas o evasivas en el acto del juicio oral.   En razón de todo lo expuesto, los Sres. Fiscales se atendrán en lo sucesivo a las prescripciones  de la presente Instrucción.  Madrid, a 7 de marzo de 2008  EL FISCAL GENERAL DEL ESTADO  EXCMOS. E ILMOS. SRES./SRAS. FISCALES SUPERIORES Y FISCALES JEFES PROVINCIALES   

183

Temari

8ª. Los Sres. Fiscales están facultados legalmente para continuar en sus funciones de dirección  de la Policía Judicial aunque exista un procedimiento judicial en curso, por lo que aún en estos supuestos  podrán  ordenar  a  la  Policía  Judicial  la  práctica  de  diligencias  concretas  referidas  a aspectos puntuales de la investigación, con el objeto y con la obligación de aportarlas a la causa  cualquiera  que  fuera  su  resultado,  en  virtud  de  principio  de  imparcialidad  que  preside  su actuación. 

Oposicions

instrucciones que sean precisas para el correcto desarrollo jurídico de la investigación. 


PREAMBUL I L’àcid desoxiribonucleic (ADN), component químic del nucli cel·lular, s’ha convertit en un instrument essencial de les tècniques que la moderna medicina forense utilitza per a la investigació de delictes per part de les autoritats judicials i policials. D’ençà que en 1988, al Regne Unit i per primera vegada, la informació obtinguda de l’ADN va ser utilitzada per identificar i condemnar el culpable d’un delicte, tant a Espanya com a la resta dels països del nostre entorn s’ha pres consciencia de la transcendència dels marcadors genètics en les investigacions criminals, fet que era mes freqüent en altres àmbits, com la identificació de cadàvers o la determinació de relacions de parentiu. Tanmateix, i malgrat aquesta importància, l’os de les dades relacionades amb l’ADN, en l’àmbit de la persecució de delictes, presenta avui nombroses dificultats, especialment pel que fa a obtenir-lo i registrar-lo amb vista a fer-lo servir en el curs d’investigacions posteriors. Això es deu tant al caràcter sensible que tenen aquestes dades i el grau de protecció important amb que, naturalment, han de comptar, com a la inexistència d’un marc jurídic que en reguli l’os adequadament. L’any 2003, i mitjançant el que disposa la disposició final primera de la Llei orgànica 15/2003, de 25 de novembre, de modificació del Codi penal, es va reformar la Llei d’enjudiciament criminal a fi de proporcionar cobertura jurídica, de que mancaven fins aleshores, a determinades practiques d’investigació. La nova redacció que fan els articles 326 i 363 de la Llei d’enjudiciament criminal va consistir, essencialment, en el fet de regular la possibilitat d’obtenir l’ADN a partir de mostres biològiques provinents de proves trobades en el lloc del delicte o extretes de sospitosos, de manera que els esmentats perfils d’ADN puguin ser incorporats en una base de dades per utilitzar-los en aquella investigació concreta. Paro la reforma no va preveure altres aspectes importants, com la possibilitat de crear una base de dades en la qual, de manera centralitzada i integral, s’emmagatzema es el conjunt dels perfils d’ADN obtinguts, a fi de poder-los utilitzar, posteriorment, en investigacions diferents o futures, fins i tot sense el consentiment exprés del titular de les dades. Aquestes mancances, unides a altres factors de naturalesa diversa, posen de manifest la insuficiència de la regulació vigent per satisfer tant les possibilitats tècniques i les demandes ciutadanes com els compromisos internacionals progressivament adquirits pel nostre país en mataria d’intercanvi de perfils d’ADN per a les investigacions de determinats delictes. D’una banda, es indubtable que els avenços tècnics permeten avui que l’obtenció de dades exclusivament identificatives a partir d’una mostra d’ADN es pugui fer de manera rapida, econòmica i escassament limitadora dels drets ciutadans. De l’altra, la societat exigeix que les autoritats, judicials i policials, encarregades de la persecució dels delictes, disposin de instruments d’investigació tan eficients com sigui possible, especialment en la

184

Oposicions

JUAN CARLOS I REI D’ESPANYA A tots els qui vegeu i entengueu aquesta Llei orgànica. Sapigueu: que les Corts Generals han aprovat la Llei orgànica següent i jo la sanciono.

Temari

2.7. LLEI ORGÀNICA 10/2007, DE 8 D’OCTUBRE, REGULADORA DE LA BASE DE DADES POLICIALS SOBRE IDENTIFICADORS OBTINGUTS A PARTIR DE L’ADN.


II L’articulat d’aquesta Llei comença per determinar el que constitueix el seu objectiu fonamental, que no es un altre que la creació d’una base de dades en la qual, de forma única, s’integrin els fitxers de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat en que s’emmagatzemen les dades identificatives obtingudes a partir de les anàlisis d’ADN que s’hagin fet en el marc d’una investigació criminal, o en els procediments d’identificació de cadàvers o d’investigació de persones desaparegudes. En relació amb la seva integració orgànica, la base de dades policials sobre identificadors obtinguts a partir de l’ADN depèn del Ministeri de l’Interior a traves de la Secretaria d’Estat de Seguretat. A continuació, la Llei incorpora una important novetat perquè possibilita que, per a determinats delictes d’especial gravetat i repercussió social –així com en el cas dels patrons identificatius obtinguts en els procediments d’identificació de restes cadavèriques o de persones desaparegudes, o quan el titular de les dades hagi prestat el seu consentiment per a la inscripció–, els resultats obtinguts a partir de l’anàlisi de les mostres biològiques del sospitós, detingut o imputat, siguin inscrits i conservats en la base de dades policial, a fi que puguin ser utilitzats en aquella investigació concreta o en altres que es portin a terme per la comissió d’algun dels delictes per als quals la mateixa Llei habilita la inscripció dels perfils d’ADN a la base de dades. Aquesta regulació conte una salvaguarda molt especial, que es fonamental per suprimir qualsevol vulneració del dret a la intimitat, ates que nomes poden ser inscrits els perfils d’ADN que siguin reveladors, exclusivament, de la identitat del subjecte –la mateixa que ofereix una empremta dactilar– i del sexe, paro, en cap cas, els de naturalesa codificadora que permetin revelar qualsevol altra dada o característica genètica. Una altra garantia tècnica important deriva de l’exigència que la Llei estableix en relació amb l’obligatòria acreditació que han de tenir els laboratoris que hagin de fer les corresponents anàlisis biològiques, i es competent per concedir la dita acreditació, d’acord amb la disposició addicional tercera de la Llei d’enjudiciament criminal, la Comissió nacional per a l’os forense de l’ADN.

185

Oposicions Temari

lluita contra els crims que generen mes alarma social. Finalment, no es pot oblidar que la creixent globalització dels delictes i la paral·lela assumpció per part d’Espanya d’una sèrie d’obligacions reciproques amb altres països per compartir la informació disponible en els respectius fitxers i bases de dades exigeixen l’adopció de les mesures materials i jurídiques adequades. Respecte d’aquest últim aspecte, es pot assenyalar que l’adopció d’aquestes mesures jurídiques, així com la creació de bases de dades que permetin intercanviar la informació entre els estats membres, ha estat exposada reiteradament des de les institucions comunitàries a traves de sengles resolucions del Consell relatives a l’intercanvia de resultats d’anàlisi d’ADN, de 9 de juny de 1997 i de 25 de juliol de 2001, respectivament. En el mateix sentit s’ha pronunciat el Consell d’Europa a partir de la Recomanació (92) 1, de 10 de febrer de 1992, del seu Comitè de Ministres, sobre la utilització dels resultats d’anàlisi d’ADN en el marc del sistema de justícia penal. Finalment, s’ha de recalcar que en la redacció d’aquesta Llei, com no pot ser d’una altra manera, s’han tingut en compte els criteris que el Tribunal Constitucional ha anat conformant sobre la protecció dels drets fonamentals en l’obtenció de proves a partir dels perfils d’ADN en diverses sentencies com ara la 207/1996, de 16 de desembre.


Article 1. Creació. Es crea la base de dades policial d’identificadors obtinguts a partir de l’ADN, que ha d’integrar els fitxers d’aquesta naturalesa de titularitat de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat tant per a la investigació i indagació de delictes com per als procediments d’identificació de restes cadavèriques o d’investigació de persones desaparegudes. Article 2. Dependència orgànica. La base de dades policial d’identificadors obtinguts a de la Secretaria d’Estat de Seguretat. Article 3. Tipus d’identificadors obtinguts a partir de l’ADN inclosos en la base de dades policial. 1. S’inscriuen a la base de dades policial d’identificadors obtinguts a partir de l’ADN les dades següents: a) Les dades identificatives extretes a partir de l’ADN de mostres o fluids que, en el marc d’una investigació criminal, s’hagin trobat o obtingut a partir de l’anàlisi de les mostres biològiques del sospitós, detingut o imputat, quan es tracti de delictes greus i, en tot cas, els que afectin la vida, la llibertat, la indemnitat o la llibertat sexual, la integritat de les persones, el patrimoni, sempre que s’hagin fet amb forca en les coses, o violència o intimidació en les persones, així com en els casos de la delinqüència organitzada, i , en tot cas, s’entén inclosa dins el terme delinqüència organitzada la que recull l’article 282 bis, apartat 4, de la Llei d’enjudiciament criminal en relació amb els delictes enumerats. b) Els patrons identificatius obtinguts en els procediments d’identificació de restes cadavèriques o d’investigació de persones desaparegudes. La inscripció a la base de dades policial dels identificadors obtinguts a partir de l’ADN a que es refereix aquest apartat no necessita el consentiment de l’afectat, el qual s’ha

186

Oposicions Temari

En relació amb el període de la conservació dels perfils identificatius a la base de dades, la Llei fixa uns períodes de cancel·lació la durada dels quals depèn del tipus del delicte i de la resolució judicial amb que acabi el procediment penal. A fi d’assolir l’objectiu que la base de dades creada sigui tan completa i eficaç com sigui possible, es disposa no nomes que el Ministeri de l’Interior adopti les mesures oportunes perquè els diferents fitxers i bases de dades d’ADN que hi hagi en l’àmbit de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat en el moment de la seva entrada en vigor passin a integrarse a la base de dades que aquesta Llei crea, sinó que també puguin, eventualment, integrar-se en un futur, i mitjançant la subscripció del corresponent Conveni, altres fitxers, registres o bases de dades identificatius obtinguts a partir de l’ADN, que no depenguin de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat. Finalment, el text s’inscriu en el marc de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, la qual, per la seva pròpia naturalesa de regulació general en la mataria, es aplicable directament, i els preceptes d’aquesta Llei son especialitats permeses per l’esdentada Llei orgànica, que tenen la seva justificació en les peculiaritats de la base de dades que regula.


2. També es poden inscriure les dades identificatives obtingudes a partir de l’ADN quan l’afectat hagi prestat expressament el seu consentiment. Article 4. Tipus de dades. Nomes es poden inscriure en la base de dades policial que regula aquesta Llei els identificadors obtinguts a partir de l’ADN, en el marc d’una investigació criminal, que proporcionin, exclusivament, informació genètica reveladora de la identitat de la persona i del seu sexe.

Oposicions

d’informar per escrit de tots els drets que l’assisteixen respecte a la inclusió en la base esmentada, de manera que en quedi constància en el procediment.

1. Les mostres o vestigis presos respecte dels quals s’hagin de realitzar anàlisis biològiques s’han de remetre als laboratoris degudament acreditats. Correspon a l’autoritat judicial pronunciar-se sobre la posterior conservació de les esmentades mostres o vestigis. 2. Nomes poden fer anàlisis de l’ADN per a identificació genètica en els casos que preveu aquesta Llei els laboratoris acreditats amb aquesta finalitat per la Comissió nacional per a l’os forense de l’ADN que superin els controls periòdics de qualitat a que s’hagin de sotmetre. Article 6. Remissió de les dades. La remissió de les dades identificatives obtingudes a partir de l’ADN, per a la seva inscripció en la base de dades policial en els supòsits que estableix l’article 3 d’aquesta Llei, l’ha d’efectuar la Policia Judicial, i per a això s’han d’adoptar totes les garanties legals que n’assegurin el trasllat, conservació i custodia. Article 7. Ús i cessió de les dades incloses en la base de dades. 1. Les dades incloses en la base de dades objecte d’aquesta Llei nomes les poden utilitzar les unitats de Policia Judicial de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat, i com a tals s’entenen les unitats respectives de la Policia i de la Guàrdia Civil en l’exercici de les funcions que preveu l’article 547 de la Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del poder judicial, així com les autoritats judicials i fiscals, en la investigació dels delictes enumerats a la lletra a) de l’apartat primer de l’article 3 d’aquesta Llei. 2. No obstant el que disposa l’apartat anterior, quan el tractament es faci per a la identificació de cadàvers o la investigació de persones desaparegudes, les dades que conte la base de dades objecte d’aquesta Llei nomes poden ser utilitzades en la investigació per a la qual van ser obtingudes. 3. Es poden cedir les dades que conte la base de dades:

187

Temari

Article 5. Laboratoris acreditats.


b) A les policies autonòmiques amb competència estatutària per a la protecció de persones i bens i per al manteniment de la seguretat publica, que únicament poden utilitzar les dades per a la investigació dels delictes enumerats a la lletra a) de l’apartat 1 de l’article 3 d’aquesta Llei o, si s’escau, per a la identificació de cadàvers o investigació de persones desaparegudes. c) Al Centre Nacional d’Intel·ligència, que pot utilitzar les dades per al compliment de les seves funcions relatives a la prevenció d’aquests delictes, de la manera que preveu la Llei 11/2002, de 6 de maig, reguladora del Centre Nacional d’Intel·ligència.

Oposicions

a) A les autoritats judicials, fiscals o policials de tercers països d’acord amb el que preveuen els convenis internacionals ratificats per Espanya i que estiguin vigents.

Tots els fitxers que integren la base de dades objecte d’aquesta Llei estan sotmesos al nivell de seguretat alt, d’acord amb el que estableix la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre. Article 9. Cancel·lació, rectificació i accés a les dades. 1. La conservació dels identificadors obtinguts a partir de l’ADN en la base de dades objecte d’aquesta Llei no pot superar: El temps que assenyala la Llei per a la prescripció del delicte. El temps que assenyala la Llei per a la cancel·lelació d’antecedents penals, si s’ha dictat sentencia condemnatòria firme, o absolutòria per la concurrència de causes eximents per falta d’imputabilitat o culpabilitat, llevat de resolució judicial en contra. En tot cas s’ha de procedir-ne a la cancel·lació quan s’hagi dictat interlocutòria de sobreseïment lliure o sentencia absolutòria per causes diferents de les esmentades a l’epígraf anterior, una vegada que siguin fermes les resolucions esmentades. En el cas de sospitosos no imputats, la cancel·lació dels identificadors inscrits es produirà un cop transcorregut el temps que assenyala la Llei per a la prescripció del delicte. En els supòsits en que en la base de dades hi hagi diverses inscripcions d’una mateixa persona, corresponents a diversos delictes, les dades i els patrons identificatius inscrits s’han de mantenir fins que acabi el termini de cancel·lació mes ampli. 2. Les dades pertanyents a persones mortes s’han de cancel·lar quan l’encarregat de la base de dades en tingui coneixement de la mort. En els supòsits que preveu l’article 3.1.b), les dades inscrites no s’han de cancel·lar mentre siguin necessàries per a la finalització dels procediments corresponents. 3. L’exercici dels drets d’accés, rectificació i cancel·lació en relació amb la base de dades policial d’identificadors obtinguts a partir de l’ADN es pot efectuar en els termes que estableixen la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, i la seva normativa de desplegament. 4. Els identificadors obtinguts a partir de l’ADN respecte dels quals es desconegui la identitat de la persona a que corresponen, queden inscrits mentre se’n mantingui

188

Temari

Article 8. Nivell de seguretat aplicable.


1. El Ministeri de l’Interior ha d’adoptar les mesures oportunes perquè els diferents fitxers i bases de dades d’identificadors obtinguts a partir de l’ADN que hi hagi en l’entrada en vigor d’aquesta Llei passin a integrar-se en la base de dades policial creada per la mateixa Llei. 2. Igualment, i mitjançant la subscripció del conveni oportú, es possible la integració en la nova base de dades de les dades procedents d’altres fitxers, registres o bases de dades d’identificadors obtinguts a partir de l’ADN, diferents dels que descriu l’article 1 d’aquesta Llei, sempre que hagin estat creats amb les úniques finalitats d’investigació i indagació dels delictes a que es refereix l’article 3.1.a) d’aquesta Llei, identificació de cadàvers o investigació de persones desaparegudes. Disposició addicional segona. Règim jurídic. Aquesta Llei s’inscriu en el marc del que disposa la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, la qual, per la seva pròpia naturalesa, es aplicable directament, i els preceptes d’aquesta Llei son especificitats habilitades per l’esmentada Llei orgànica en funció de la naturalesa de la base de dades que es regula. Disposició addicional tercera. Obtenció de mostres biològiques. Per a la investigació dels delictes que enumera la lletra a) de l’apartat 1 de l’article 3, la Policia Judicial ha de procedir a la presa de mostres i fluids del sospitós, detingut o imputat, així com del lloc del delicte. La presa de mostres que requereixin inspeccions, reconeixements o intervencions corporals, sense consentiment de l’afectat, demanen en tot cas autorització judicial mitjançant interlocutòria motivada, d’acord amb el que estableix la Llei d’enjudiciament criminal. Disposició addicional quarta. Laboratoris de l’Institut Nacional de Toxicologia i Ciències Forenses. A l’efecte del que disposa l’article 5 d’aquesta Llei, els laboratoris de l’Institut Nacional de Toxicologia i Ciències Forenses poden efectuar les corresponents anàlisis de l’ADN per a identificació genètica, d’acord amb les funcions que li atribueix la Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del poder judicial.

Disposició transitòria única. Laboratoris no acreditats. Els laboratoris de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat que a l’entrada en vigor d’aquesta Llei no estiguin degudament acreditats de la manera que preveu l’article 5 disposen del termini d’un any per fer-ho a comptar de la data esmentada.

189

Oposicions

Disposició addicional primera. Integració de fitxers i bases de dades.

Temari

l’anonimat. Una vegada identificats, s’ha d’aplicar el que disposa aquest article als efectes de la seva cancel·lació.


Disposició final primera. Títol competencial. Aquesta Llei es dicta a l’empara de les regles 1a, 6a i 29a de l’article 149.1 de la Constitució. Disposició final segona. Preceptes amb caràcter de Llei ordinària. Tenen el caràcter de Llei ordinària els articles 2, apartat 2 de l’article 5, articles 7, 8 i 9, i la disposició addicional primera, disposició addicional segona, disposició addicional quarta, disposició transitòria única, disposició final primera, i disposició final tercera. Disposició final tercera. Habilitació normativa. 1. S’autoritza el Govern per dictar les normes que pertoquin per al desplegament del que disposa aquesta Llei. 2. Específicament s’habilita el Govern per determinar el responsable del fitxer i de la seva gestió, als efectes del que preveu la Llei 15/1999, de 13 de desembre. Disposició final quarta. Entrada en vigor. Aquesta Llei entra en vigor al cap d’un mes de la seva publicació en el l’Estat .

Butlletí Oficial de

Per tant, Mano a tots els espanyols, particulars i autoritats, que compleixin aquesta Llei orgànica i que la facin complir. Madrid, 8 d’octubre de 2007. JUAN CARLOS R.

190

Temari

Queden derogades totes les normes del mateix rang o inferior que contradiguin el que disposa aquesta Llei o s’hi oposin.

Oposicions

Disposició derogatòria única. Derogació normativa.


• • • • • • •

Artículo único. Aprobación del Protocolo.   DISPOSICIÓN ADICIONAL PRIMERA. Sometimiento a la Ley Orgánica 15/1999, de 13  diciembre, de Protección de Datos de Carácter Personal.   DISPOSICIÓN ADICIONAL SEGUNDA. Creación de la Comisión Técnica Nacional para Sucesos  con Víctimas Múltiples.   DISPOSICIÓN FINAL PRIMERA. Título competencial.   DISPOSICIÓN FINAL SEGUNDA. Habilitación para el desarrollo reglamentario.   DISPOSICIÓN FINAL TERCERA. Entrada en vigor.   PROTOCOLO NACIONAL DE ACTUACIÓN MÉDICO‐FORENSE Y DE POLICÍA CIENTÍFICA EN  SUCESOS CON VÍCTIMAS MÚLTIPLES.  o CAPÍTULO I. DISPOSICIONES GENERALES.  ƒ Artículo 1. Naturaleza y dependencia orgánica.   ƒ Artículo 2. Ámbito subjetivo de aplicación.   ƒ Artículo 3. Funciones.   o CAPÍTULO II. FASES DE ACTUACIÓN DEL PROTOCOLO NACIONAL DE ACTUACIÓN  MÉDICO‐FORENSE Y DE POLICÍA CIENTÍFICA EN SUCESOS CON VÍCTIMAS  MÚLTIPLES.  ƒ SECCIÓN I. FASES DE ACTUACIÓN.  ƒ Artículo 4. Fases de actuación.   ƒ Artículo 5. Fases preliminares de actuación al tratamiento de  cadáveres y restos humanos.   ƒ SECCIÓN III. FASE DE TRATAMIENTO DE CADÁVERES Y RESTOS HUMANOS.  ƒ Artículo 6. Áreas de trabajo de la fase de tratamiento de cadáveres y  restos humanos.   ƒ subsección I. Área de recuperación y levantamiento de cadáveres,  restos humanos y efectos.   ƒ Artículo 7. Equipos actuantes.   ƒ Artículo 8. Actuaciones básicas.   ƒ Artículo 9. Procedimientos y modelos de recogida de datos  relativos a los cadáveres y a los restos humanos.   ƒ Artículo 10. Traslado de cadáveres y restos humanos al  depósito.   ƒ Subsección II. Área de depósito de cadáveres.   ƒ Artículo 11. Depósito de cadáveres.   ƒ Artículo 12. Zonas de trabajo en el área de depósito de  cadáveres.   ƒ Artículo 13. Zona de recepción de cadáveres y restos  humanos.   ƒ Artículo 14. Zona de necroidentificación y autopsias.  

191

Temari

Sumario: 

Oposicions

2.8. REAL  DECRETO 32/2009, DE 16 DE ENERO, POR EL QUE SE APRUEBA EL  PROTOCOLO NACIONAL DE ACTUACIÓN MÉDICO‐FORENSE Y DE POLICÍA CIENTÍFICA  EN SUCESOS CON VÍCTIMAS MÚLTIPLES. 


Artículo 15. Tratamiento de los cadáveres identificados  dactilarmente.   ƒ Artículo 16. Tratamiento de los cadáveres no identificados  dactilarmente.   ƒ Artículo 17. La autopsia judicial.   ƒ Artículo 18. Tratamiento de Restos Humanos.   ƒ Artículo 19. Control de Calidad.   ƒ Artículo 20. Los equipos actuantes post mortem.   ƒ Artículo 21. La zona de conservación y custodia de cadáveres y  restos humanos.   ƒ Artículo 22. Entrega y traslado.   ƒ Artículo 23. La zona de conservación y de custodia de objetos  personales.   ƒ SECCIÓN IV. FASE DE OBTENCIÓN DE DATOS ANTE MORTEM EN EL ÁREA DE  ASISTENCIA A FAMILIARES.  ƒ Artículo 24. El área de asistencia a familiares y obtención de datos  ante mortem   ƒ Artículo 25. El punto de información.   ƒ Artículo 26. La oficina de recepción de denuncias.   ƒ Artículo 27. La zona de obtención de datos ante mortem u oficina  ante mortem .   ƒ Artículo 28. Equipos actuantes en la oficina ante mortem .   ƒ Artículo 29. Las funciones generales del equipo ante mortem .   ƒ Artículo 30. Actuación específica del médico forense.   ƒ Artículo 31. Actuación especifica de los miembros de las Fuerzas y  Cuerpos de Seguridad del Estado y de las policías autonómicas.   ƒ Artículo 32. Entrada en funcionamiento de la oficina ante mortem .   ƒ Artículo 33. La zona de asistencia sanitaria, social y psicológica.   CAPÍTULO III. LABORATORIOS.  ƒ Artículo 34. Laboratorios.   ƒ Artículo 35. Reparto de muestras.   ƒ Artículo 36. Tratamiento de los resultados de los análisis.   CAPÍTULO IV. CENTRO DE INTEGRACIÓN DE DATOS.  ƒ Artículo 37. Centro de Integración de Datos.   ANEXO I. Formulario de levantamiento de cadáveres o restos humanos en sucesos  con víctimas múltiples.   ANEXO II. Acta de relación de restos humanos.  ANEXO III. Acta de relación de objetos.   ANEXO IV. Acta de traslado al depósito de cadáveres y restos humanos.   ANEXO V. Formulario del área de depósito de cadáveres y restos humanos en  sucesos con víctimas múltiples. .  ANEXO VI.  ANEXO VII. Normas y actas de recogida de muestras de ADN.  

o

o o o o o o o o

La sociedad moderna vive expuesta a un riesgo cada vez mayor de sucesos que generan la muerte  de un elevado número de personas. A los desastres naturales se suman en la actualidad los efectos  de accidentes de transportes colectivos, tales como ferrocarril o avión, y también el terrorismo. 

192

Temari

Oposicions

ƒ


La finalidad del Protocolo nacional de actuación médico‐forense y de Policía Científica en sucesos  con víctimas múltiples consiste en regular la asistencia técnica a los jueces y tribunales para la  identificación de los cadáveres y determinación de las causas y circunstancias de la muerte en este  tipo de situaciones. Todo ello, en el marco de las previsiones de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de  junio, del Poder Judicial, que en su artículo 479.2 establece esta asistencia técnica por parte de los  médicos forenses destinados en los Institutos de Medicina Legal y en el Instituto Nacional de  Toxicología y Ciencias Forenses, y en el artículo 480 establece la misión de auxilio a la Justicia del  Instituto Nacional de Toxicología y Ciencias Forenses. Es por ello que los resultados de los trabajos  realizados por todos los participantes en este Protocolo convergen en la autoridad judicial  competente.  De esta forma, el procedimiento que se regula en este Protocolo comprende una serie de  actuaciones que están dirigidas por la autoridad judicial competente, sin que puedan verse  afectadas por otras que corresponden a las Administraciones Públicas y, de manera especial, en  materia de Protección Civil. Ello no impide que cuando concurra la actuación de los médicos  forenses y las fuerzas y cuerpos de seguridad, que al margen de su dependencia de la  Administración General del Estado o de una comunidad autónoma actúan dirigidos por un Juez,  con un plan de protección civil se deba producir una actuación coordinada. Ello afectaría a  actuaciones como el traslado de cadáveres y el depósito de los mismos, o la asistencia a familiares  y obtención de datos ante mortem .  De otra parte, los avances experimentados por la medicina forense en relación con las técnicas  identificativas y las peculiaridades de la organización de la actividad científico judicial en nuestro  país, requieren la participación y coordinación de diversos estamentos dependientes de distintas  instancias administrativas, como son el Cuerpo Nacional de Médicos Forenses, el Instituto Nacional  de Toxicología y Ciencias Forenses, la Comisaría General de Policía Científica y el Servicio de  Criminalística de la Guardia Civil y las policías autonómicas donde estén constituidas. Esa necesidad  de participación y coordinación exige la creación de un Protocolo Nacional que regule formalmente  tanto las técnicas que deben aplicarse como las distintas labores a realizar en los supuestos de  sucesos con víctimas múltiples.  El presente Real Decreto ha sido informado por el Consejo General del Poder Judicial, las  comunidades autónomas que han recibido los traspasos de medios para el funcionamiento de la 

193

Oposicions

La Ley de Enjuiciamiento Criminal en sus artículos 340 a 343 dispone la necesidad de que en los  casos de muerte violenta o sospechosa de criminalidad se proceda a la identificación del cadáver y  a la práctica de la autopsia por los médicos forenses, con el fin de informar sobre la causa de la  muerte y sus circunstancias. Por su parte el Consejo de Europa en su Recomendación nº R (99) 3,  promueve la armonización de las autopsias médico‐forenses en los países miembros. 

Temari

Hasta la fecha España no ha dispuesto de un protocolo para la actuación coordinada de equipos de  médicos forenses con las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado y policías autonómicas en  situaciones o sucesos con víctimas múltiples, de tal forma que en las últimas décadas se han puesto  de manifiesto una serie de carencias importantes en la planificación médico‐forense ante tales  situaciones, subsanadas en parte por el celo profesional con que actúan los distintos profesionales  involucrados y las iniciativas personales. 


Artículo único. Aprobación del Protocolo.  Se aprueba el Protocolo nacional de actuación médico‐forense y de Policía Científica en sucesos  con víctimas múltiples cuyo texto se incluye a continuación.  DISPOSICIÓN ADICIONAL PRIMERA. Sometimiento a la Ley Orgánica 15/1999, de 13 diciembre, de  Protección de Datos de Carácter Personal.  1. El tratamiento de datos de carácter personal derivado de la ejecución de las actuaciones  previstas en el Protocolo se somete, en todo caso, a lo dispuesto en la Ley Orgánica 15/1999, de 13  de diciembre, de Protección de Datos de Carácter Personal.  2. A los efectos previstos en dicha Ley Orgánica, los laboratorios a los que se refiere el capítulo III  tendrán la condición de encargados del tratamiento, debiendo respetar lo dispuesto en el artículo  12 de esta Ley.  DISPOSICIÓN ADICIONAL SEGUNDA. Creación de la Comisión Técnica Nacional para Sucesos con  Víctimas Múltiples.  1. Se crea la Comisión Técnica Nacional para Sucesos con Víctimas Múltiples.  2. La Comisión Técnica Nacional para Sucesos con Víctimas Múltiples es un órgano colegiado  dependiente del Ministerio de Justicia y adscrito a la Dirección General de Relaciones con la  Administración de Justicia y que actuará con plena autonomía en el ejercicio de sus funciones.  3. La Comisión Técnica Nacional para Sucesos con Víctimas Múltiples tendrá la siguiente  composición:  a. Un Presidente y un Vicepresidente, cargos que ejercerán en rotaciones bienales el Director  General  de  Relaciones  con  la  Administración  de  Justicia  del  Ministerio  de  Justicia  y  el  Director General de la Policía y de la Guardia Civil del Ministerio del Interior.  b. Vocales:  1. Un  representante  designado  por  cada  una  de  las  comunidades  autónomas  que  se  hayan adherido a este Protocolo.  2. Un  representante  de  cada  una  de  las  policías  autonómicas  cuya  comunidad  autónoma se haya adherido a este Protocolo.  3. El Director del Instituto Nacional de Toxicología y Ciencias Forenses.  4. Un Médico Forense designado por el Ministro de Justicia.  5. Dos funcionarios del Ministerio de Justicia pertenecientes al Grupo A1.  6. Dos funcionarios del Ministerio del Interior pertenecientes al Grupo A1. 

194

Temari

En su virtud, a propuesta del Ministro de Justicia y del Ministro del Interior, con la aprobación  previa de la Ministra de Administraciones Públicas, de acuerdo con el Consejo de Estado y previa  deliberación del Consejo de Ministros en su reunión del día 16 de enero de 2009, dispongo: 

Oposicions

Administración de Justicia, la Comisión Nacional de Protección Civil y la Agencia Española de  Protección de Datos. 


4. Cada uno de los miembros de la Comisión Técnica a que se refieren las letras a y b del apartado 3  podrá autorizar la asistencia de un experto a las reuniones de la Comisión.  5. Son funciones de la Comisión Técnica Nacional las siguientes:  a. Mantener  contactos  con  la  Comisión  Nacional  de  Protección  Civil,  al  objeto  de  que  exista  una coordinación entre estos dos ámbitos.  b. Evaluar los resultados de los planes de actuación médico‐forense y de policía científica en  sucesos con víctimas múltiples.  c. Proponer la modificación de los protocolos técnicos médico‐forense y de policía científica,  en caso necesario.  d. Establecer  relaciones  con  las  comisiones  técnicas  de  otros  grupos  intervinientes  en  catástrofes tanto a nivel nacional como internacional.  e. Fomentar  la  creación  y  formación  de  equipos  de  expertos  en  actuación  en  sucesos  con  víctimas múltiples f Fomentar la colaboración en sucesos con víctimas múltiples de carácter  internacional.  6. La Comisión se regirá por lo establecido en el capítulo II del título II de la Ley 30/1992, de 26 de  noviembre de Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y del Procedimiento  Administrativo Común, así como, en su caso, por las reglas de régimen interno emanadas de la  propia Comisión.  DISPOSICIÓN FINAL PRIMERA. Título competencial.  Este Real Decreto se dicta al amparo de los artículos 149.1.5 y 149.1.29 de la Constitución, que  atribuyen al Estado la competencia en materia de Administración de Justicia y seguridad pública,  respectivamente.  DISPOSICIÓN FINAL SEGUNDA. Habilitación para el desarrollo reglamentario.  1. Se faculta a los Ministros de Justicia y del Interior para dictar, en el ámbito de sus respectivas  competencias, las normas necesarias para el desarrollo, cumplimento y ejecución de lo dispuesto  en el presente Real Decreto.  2. Asimismo se autoriza a los Ministros de Justicia y del Interior para desarrollar mediante orden  ministerial la organización y funcionamiento de la Comisión Técnica Nacional, con sometimiento a 

195

Oposicions

En caso de vacante, ausencia o enfermedad, el presidente será sustituido por el Vicepresidente y  éste y los vocales lo serán por la persona que ellos designen. En los supuestos en los que el  presidente sea sustituido por el Vicepresidente, será aquél el que designe el suplente de éste. 

Temari

7. Podrán  asistir  a  la  Comisión  Técnica  Nacional  los  directores  de  los  Institutos  de  Medicina Legal que sean convocados por el Ministerio de Justicia o por la comunidad  autónoma de la que dependan.  c. Un  Secretario,  cargo  que  ejercerá en  rotaciones  bienales  un  funcionario  del  Grupo  A1  del  Ministerio de Justicia y un funcionario del Grupo A1 del Ministerio del Interior. 


El presente Real Decreto entrará en vigor el día siguiente al de su publicación en el Boletín Oficial  del Estado.  Dado en Madrid, el 16 de enero de 2009.  ‐ Juan Carlos R. ‐     La Vicepresidenta Primera del Gobierno y Ministra de la Presidencia,   María Teresa Fernández de La Vega Sanz.  PROTOCOLO NACIONAL DE ACTUACIÓN MÉDICO‐FORENSE Y DE POLICÍA CIENTÍFICA EN SUCESOS  CON VÍCTIMAS MÚLTIPLES.  CAPÍTULO I.  DISPOSICIONES GENERALES.  Artículo 1. Naturaleza y dependencia orgánica.  1. El Protocolo nacional de actuación médico‐forense y de Policía Científica en sucesos con víctimas  múltiples supone el establecimiento de un procedimiento técnico organizativo, que tiene por  finalidad la adecuada cooperación entre los profesionales de los Ministerios de Justicia y del  Interior, en la actuación conjunta en sucesos con víctimas múltiples. Dicho Protocolo contará con la  participación de las distintas comunidades autónomas adheridas al mismo.  2. Su organización y supervisión corresponde a la Secretaría de Estado de Justicia del Ministerio de  Justicia y a la Secretaría de Estado de Seguridad del Ministerio del Interior y a las comunidades  autónomas que se hubieran adherido a este Protocolo.  Artículo 2. Ámbito subjetivo de aplicación.  1. Este Protocolo de actuación será de aplicación obligatoria a los siguientes órganos y unidades:  a. El Instituto Nacional de Toxicología y Ciencias Forenses.  b. Los  Instituto  de  Medicina  Legal  sobre  los  que  las  comunidades  autónomas  no  hayan  asumido competencias.  c. Las unidades de policía judicial orgánicamente dependientes del Ministerio del Interior.  2. El Protocolo será de aplicación a los Institutos de Medicina Legal y a las unidades de policía  judicial orgánicamente dependientes de las comunidades autónomas, cuando éstas lo asuman  voluntariamente. 

196

Temari

DISPOSICIÓN FINAL TERCERA. Entrada en vigor. 

Oposicions

lo previsto en el capítulo II de la Ley 30/1992, de 26 de noviembre, de Régimen Jurídico de las  Administraciones Públicas y del Procedimiento Administrativo Común. 


2. Las actuaciones médico‐forenses y de policía científica previstas en este Protocolo, se ejercerán  de acuerdo con las órdenes e instrucciones dictadas por el órgano judicial competente en el curso  de las correspondientes actuaciones procesales.  CAPÍTULO II.  FASES DE ACTUACIÓN DEL PROTOCOLO NACIONAL DE ACTUACIÓN MÉDICO‐FORENSE Y DE  POLICÍA CIENTÍFICA EN SUCESOS CON VÍCTIMAS MÚLTIPLES.  SECCIÓN I. FASES DE ACTUACIÓN.  Artículo 4. Fases de actuación.  La actuación establecida en el Protocolo Nacional ante sucesos con víctimas múltiples se producirá  en tres fases:  a. Fases preliminares al tratamiento de cadáveres y restos humanos.  b. Fase de tratamiento de cadáveres y restos humanos.  c. Fase de obtención de datos ante mortem en el área de asistencia a familiares.  SeccionII  Fases de actuación preliminares  Artículo 5. Fases preliminares de actuación al tratamiento de cadáveres y restos humanos.  Las fases preliminares de intervención en sucesos con víctimas múltiples serán las siguientes:  a. Comprobación de la noticia del suceso y comunicación a la autoridad judicial:  1. La  comprobación  de  la  noticia  del  suceso  se  realizará  por  el  Cuerpo  de  Seguridad  que tenga atribuida la competencia territorial, quien lo pondrá en conocimiento de  la autoridad judicial.  2. La autoridad judicial, a su vez, lo comunicará al Médico forense de Guardia y éste al  Director  del  Instituto  de  Medicina  Legal  correspondiente,  que  actuará  como  coordinador  de  las  actuaciones  forenses.  En  el  caso  de  que  la  autoridad  judicial  competente sea la Audiencia Nacional, el Director del Instituto de Medicina Legal se  pondrá a disposición del Juzgado Central de Instrucción correspondiente. 

197

Temari

1. La función del Protocolo nacional de actuación médico‐forense y de Policía Científica en sucesos  con víctimas múltiples consiste en regular la actuación coordinada de los Médicos forenses, a  través de los Institutos de Medicinal Legal, con las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado,  policías autonómicas y con el Instituto Nacional de Toxicología y Ciencias Forenses, en los planes de  emergencia ante sucesos con víctimas múltiples a nivel nacional y su posible colaboración a nivel  internacional. 

Oposicions

Artículo 3. Funciones. 


c. Llegada al lugar de la autoridad judicial y médico forense; inspección ocular técnico‐policial  del lugar, señalización y cuadriculado de la zona; inicio de los trabajos de identificación:  Una vez personada la autoridad judicial competente en el lugar del siniestro se procederá a:  1. Realizar  la  inspección  ocular  técnico‐policial  del  lugar,  señalización  y  cuadriculado  de  la  zona.  La  inspección  se  realizará  por  un  equipo  de  especialistas  de  la  Policía  Científica,  diferente al de los equipos de identificación, que iniciará los trabajos de inspección ocular  técnico‐policial  sobre  las  causas  del  siniestro  o  suceso,  con  recogida  de  muestras  y  evidencias relacionadas con las mismas.  2. El inicio de los trabajos de identificación se llevará a cabo por los Equipos de Identificación  de  Víctimas  Grandes  en  Catástrofes  (en  adelante  IVD),  de  las  Fuerzas  y  Cuerpos  de  Seguridad  del  Estado,  de  las  policías  autonómicas,  y  del  Instituto  de  Medicina  Legal  que  tenga la competencia territorial.  SECCIÓN III. FASE DE TRATAMIENTO DE CADÁVERES Y RESTOS HUMANOS.  Artículo 6. Áreas de trabajo de la fase de tratamiento de cadáveres y restos humanos.  La fase de tratamiento de cadáveres y restos humanos se realizará en las siguientes áreas de  trabajo:  a. Área de recuperación y levantamiento de cadáveres, restos humanos y efectos.  b. Área de depósito de cadáveres.  Subsección I. Área de recuperación y levantamiento de cadáveres, restos humanos y  efectos.  Artículo 7. Equipos actuantes. 

198

Oposicions

Una vez finalizadas las tareas de rescate de supervivientes, el área del desastre quedará  libre de cualquier persona ajena a las labores de levantamiento de cadáveres e  identificación o de investigación policial, de tal manera que no se tocará ningún cadáver, ni  se recogerá ni moverá ningún tipo de efecto personal, preservando la zona tal y como  quede. 

Temari

3. El Director del Instituto de Medicina Legal y el responsable de las fuerzas y cuerpos  de  seguridad,  previa  comunicación  a  la  autoridad  judicial  competente,  si  lo  consideran adecuado, acordarán de inmediato la aplicación de este Protocolo.  4. De acuerdo con la magnitud del suceso y según las necesidades de ayuda, el Director  del Instituto de Medicina Legal pondrá el suceso en conocimiento de los directores  de los Institutos de Medicina Legal circundantes y, en su caso, de los directores de  los demás Institutos de Medicina Legal.  b. Las  operaciones  preliminares  serán  el  acordonamiento  de  la  zona,  la  implantación  de  los  servicios de seguridad, en ambos casos por la fuerza o cuerpo de seguridad competente por  razón  del  territorio,  y  el  establecimiento  de  un  puesto  de  mando  conjunto  por  los  responsables  de  los  médicos  forenses  y  de  policía  científica,  así  como  el  rescate  de  supervivientes y traslado a los lugares establecidos. 


2. Cada equipo de levantamiento estará formado por un Médico forense, miembros de los equipos  IVD de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado o de las policías autonómicas y personal  auxiliar.  3. El número de equipos en el levantamiento se determinará en función del número de cadáveres y  de las características específicas de cada suceso, y será establecido por el Director del Instituto de  Medicina Legal y el responsable de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado o policías  autonómicas, siendo el médico forense quien coordinará las actuaciones que se realicen sobre los  cadáveres o restos humanos. 

Oposicions

1. El trabajo en esta área se realizará de forma coordinada entre los Institutos de Medicina Legal y  los equipos IVD de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado y de las Policías Autonómicas,  existiendo por cada una de estas instituciones un responsable o mando único que se encargará de  realizar dicha coordinación. 

En esta área se realizarán las actuaciones básicas correspondientes a los médicos forenses y las  correspondientes a los equipos IVD de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado y policías  autonómicas:  a. La actuación de los médicos forenses se centrará en lo relativo a:  1. El diagnóstico de la muerte.  2. La data de la misma.  3. El examen del cadáver.  4. La diferenciación entre cuerpos y restos humanos.  5. La obtención de muestras biológicas in situ, si procede.  6. La  resolución  de  todas  aquellas  cuestiones  médicas  o  biológicas  que  puedan  plantearse en esta fase.  b. La actuación de los equipos IVD de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado y policías  autonómicas se centrará en lo relativo a:  1. El reportaje fotográfico y videográfico.  2. El levantamiento de planos y croquis.  3. El etiquetado, incluyendo pulseras o bridas, de todos los cuerpos y restos humanos.  4. La  obtención  de  la  necrorreseña  correspondiente  conforme  al  anexo  I,  si  las  condiciones cadavéricas y medio ambientales lo permiten.  5. La recogida de objetos que no porten los cadáveres y la cumplimentación del Acta  de relación de objetos (anexo III).  Artículo 9. Procedimientos y modelos de recogida de datos relativos a los cadáveres y a los restos  humanos.  1. Se procederá a la recogida de todo cuerpo o resto humano que se pueda reconocer como tal.  Previamente a su recogida se fotografiará en el lugar de los hechos, en fotografías de conjunto y de  detalle. 

199

Temari

Artículo 8. Actuaciones básicas. 


4. A los efectos de necroidentificación, se considerarán como restos humanos aquellas partes del  cuerpo humano anatómicamente identificables de suficiente entidad para su tratamiento,  procedentes de mutilaciones sobrevenidas por el suceso.  5. El tratamiento de los restos humanos, será igual que el de los cadáveres. Desde su recogida los  restos humanos irán numerados y con copia de todos los documentos relativos a ellos,  identificándose los funcionarios que realizan las labores de levantamiento y recopilación de datos.  De esta forma, todo resto humano y sus efectos personales irán siempre con el mismo número.  6. Cuando las bolsas de restos humanos recogidas se incluyan en una bolsa o contenedor de  recogida común de restos se redactará un Acta de relación de restos, tal y como queda reflejado en  el anexo II, y se irá consignando, de forma exhaustiva e individual el tipo de resto que se recoge y el  número que se le asignó. Esta acta también es autocopiativa, de tal manera que el original quedará  en poder de los equipos IVD de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado y policías  autonómicas y la copia irá en el interior de la bolsa o contenedor de recogida común de restos.  Artículo 10. Traslado de cadáveres y restos humanos al depósito.  El traslado de los cadáveres y restos humanos desde el lugar del levantamiento hasta el depósito  establecido, será supervisado por los responsables de los equipos de levantamiento,  cumplimentando las Actas de traslado al depósito de cadáveres y restos humanos (anexo IV).  Subsección II. Área de depósito de cadáveres.  Artículo 11. Depósito de cadáveres.  1. Una vez concluida la fase de levantamiento de cadáveres y efectuadas las operaciones de  traslado, se verificará la recepción en el depósito de cadáveres por personal del Instituto de  Medicina Legal (anexos IV y V) y se procederá a la necroidentificación y a las autopsias.  2. El área de depósito de cadáveres se ubicará en la sede de los Institutos de Medicina Legal, salvo  en aquellas situaciones en que debido al número de cadáveres o por razones operativas se designe  un lugar distinto que reúna las condiciones adecuadas, tras consulta con el Director del Instituto de  Medicina Legal actuante. 

200

Oposicions

3. Los formularios anteriormente citados constarán de original y copia. El original quedará en poder  del equipo IVD. La copia del formulario de levantamiento así como los objetos personales que  porten las víctimas serán introducidos de forma independiente en bolsas herméticas, referenciados  con etiquetas identificativas dentro del sudario que contenga el cadáver, que también irá  etiquetado con la misma numeración. De esta forma, todo cuerpo, sus efectos personales y  documentación, irán siempre con el mismo número. 

Temari

2. Los datos descriptivos y documentales se recogerán en el correspondiente Formulario de  levantamiento de cadáveres o restos humanos en sucesos con víctimas múltiples, único para los  médicos forenses y las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado y policías autonómicas, que será  firmado por los responsables de ambas instituciones (anexo I). 


Artículo 12. Zonas de trabajo en el área de depósito de cadáveres.  Dentro del área de depósito de cadáveres se distinguirán las siguientes zonas de trabajo:  a. b. c. d.

La zona de recepción de cadáveres y restos humanos.  La zona de necroidentificación y autopsias.  La zona de conservación y custodia de cadáveres y restos humanos.  La zona de conservación y custodia de objetos personales. 

Oposicions

3. Cada Instituto de Medicina Legal deberá tener previsto, con la colaboración de las distintas  administraciones públicas, un plan de actuación territorial médico‐forense, que incluirá el  transporte de cadáveres, así como el lugar en el que pueden depositarse los cadáveres en el caso  de que el número de éstos supere la capacidad de recepción del Instituto de Medicina Legal. 

1. Los cadáveres y restos humanos llegarán al lugar de recepción del depósito con el número  etiquetado en el levantamiento. En el momento de recibirlos se les asignará el número de archivo  del Instituto de Medicina Legal que les corresponda, siendo por tanto el registro numérico de los  cadáveres el siguiente: Número de levantamiento/número del Instituto de Medicina Legal  2. Así, se mantendrá el número asignado al cadáver en el levantamiento en el lugar del hecho como  principal, asignándole un segundo número de control correspondiente al Instituto de Medicina  Legal.  3. En esta zona trabajarán un equipo forense y otro de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del  Estado y policías autonómicas, así como oficiales de actividades específicas y auxiliares, cada uno  con su respectivo responsable, que, de forma coordinada, se encargarán dentro de su ámbito de  competencia del control de entrada y gestión de los datos de identidad o de cualquier otro tipo que  existan sobre los cadáveres.  4. En esta fase los médicos forenses iniciarán los trabajos de clasificación de los cadáveres,  distinguiendo entre cadáveres identificados dactilarmente y no identificados dactilarmente,  asignando al cadáver el formulario de trabajos a realizar, conforme a los modelos que se  acompañan como anexo V y anexo VI (1 y 2).  Artículo 14. Zona de necroidentificación y autopsias.  1. En la zona de necroidentificación y autopsias se realizarán la obtención de las necrorreseñas y las  autopsias. Se distinguirá el tratamiento de cadáveres y el de restos humanos. A su vez, los  cadáveres recibirán distinto tratamiento según hayan sido o no identificados dactilarmente.  2. Antes de iniciar la autopsia judicial se tendrá en cuenta si la víctima ha podido ser identificada, o  sea inminente su identificación, a través de las impresiones dactilares que se tomaron en el  momento del levantamiento del cadáver, lo que permitirá simplificar los trabajos posteriores de  identificación. Esta distinción y la clasificación se realizará en la zona de recepción de cadáveres, de 

201

Temari

Artículo 13. Zona de recepción de cadáveres y restos humanos. 


1. Los cadáveres identificados dactilarmente se custodiarán en un lugar específico. Si procede, se  les realizará el estudio radiológico y la práctica de las autopsias judiciales, siendo preceptiva la  obtención de una muestra indubitada del cadáver para, en su caso, poder realizar el análisis de  ADN, conforme a lo establecido en las Recomendaciones para la recogida y remisión de muestras  con fines de identificación genética en sucesos con víctimas múltiples (anexo VII.1), y utilizando el  Acta oficial para la toma de muestras post mortem de ADN (anexo VII.2).  2. Las autopsias se iniciarán con este grupo de cadáveres siempre que sea posible, con objeto de  que el equipo ante mortem disponga de un margen de tiempo superior para recabar un mayor  número de datos que puedan ser de aplicación a los cadáveres sin identificar.  Artículo 16. Tratamiento de los cadáveres no identificados dactilarmente.  Los cadáveres no identificados dactilarmente se custodiarán en lugar aparte y se efectuarán en  ellos, si fueran necesarias a efectos de identificación, de forma rigurosa y por el orden que se  establece a continuación, las siguientes actuaciones de identificación y forenses:  a. Obtención de la necrorreseña:  1. Se  recibirá  el  cadáver  y  su  expediente,  se  abrirá  la  bolsa  y  se  harán  las  comprobaciones oportunas.  2. Se realizará un reportaje fotográfico general de la bolsa y del cadáver.  3. Se obtendrán en esta primera fase las impresiones dactilares de los diez dedos y de  las palmas de las manos. Dicha labor será realizada por miembros de las Fuerzas y  Cuerpos de Seguridad del Estado y policías autonómicas, quienes se harán cargo de  las impresiones dactilares, para realizar los trabajos de identificación.  b. Realización de la autopsia:  1. La realización de la autopsia judicial, es una actividad exclusiva del médico forense,  cuyo  fin  es  obtener  datos  para  la  identificación  y  determinación  de  las  causas  y  circunstancias de la muerte, así como la obtención de muestras para la realización  de análisis complementarios.  2. Los médicos forenses se harán cargo de la obtención, interpretación y cotejo de los  datos identificativos derivados de la autopsia, según lo dispuesto en el Reglamento  de los Institutos de Medicina Legal, procediéndose a la reseña de los mismos en los  formularios que se establezcan, basados en los formularios de Interpol. Se contará  para  ello  con  la  cooperación  de  las  Fuerzas  y  Cuerpos  de  Seguridad  del  Estado  y  policías autonómicas.       

202

Temari

Artículo 15. Tratamiento de los cadáveres identificados dactilarmente. 

Oposicions

tal manera que cuando el cadáver salga de esta zona lo haga clasificado en uno de los dos grupos,  debiendo constar en el formulario (anexo V). 


Artículo 17. La autopsia judicial. 

Los reportajes fotográficos de los apartados anteriores tendrán tomas de conjunto y  de detalle.  d. Examen odontológico:  1. Se realizará, si procede, la reseña de la ficha odontológica del cadáver, obteniendo  asimismo fotografía de frente, de los bordes dentarios anteriores, incisivos, caninos  y  premolares;  estos  datos  serán  también  anotados  en  los  formularios  antes  referidos,  que  cumplimentarán  los  equipos  IVD  de  las  Fuerzas  y  Cuerpos  de  Seguridad del Estado y policías autonómicas.  2. Se extraerán las prótesis móviles, que serán fotografiadas y debidamente reseñadas,  con el número de registro del cadáver y custodiadas hasta la total identificación del  mismo.  3. Para  efectuar  estudios  más  complejos  odontológicos  se  podrá  proceder  a  la  extracción de maxilares y mandíbula o a la realización de radiografías.  e. Examen interno: Se efectuará, si fuera necesario, la apertura de cavidades para concretar la  causa de la muerte así como para obtener datos identificativos intracorporales. Cuando sea  preciso, se tomarán muestras para análisis tanto de tóxicos como de explosivos, acelerantes  de fuego y otros.  f. Recogidas de muestras para ADN: Será obligatoria la obtención de una muestra indubitada  del cadáver para la obtención de perfiles genéticos, por si fuese necesario, especialmente si  hay que relacionar el cuerpo con restos humanos pendientes de identificar, conforme a los  criterios establecidos en el anexo VII.1 y utilizando el acta oficial para la toma de muestras  post mortem de ADN (anexo VII.2). 

203

Temari

a. Preparación del cadáver:  1. Se  procederá  a  desnudar  el  cuerpo,  pasando  las  ropas  y  efectos  personales  a  los  funcionarios de los cuerpos de seguridad del Estado y policías autonómicas para su  fotografía y reseña en los formularios basados en los formularios de INTERPOL.  2. Después  de  su  examen  y  reseña,  las  ropas  y  efectos  quedarán  junto  al  cadáver  guardados en bolsas.  b. Estudio radiológico: Se procederá, en su caso, a efectuar una seriación radiográfica de todo  el  cadáver  con  el  fin  de  obtener  datos  identificativos,  tales  como  malformaciones  congénitas, callos de fractura, y otros que contribuyan a establecer la causa de la muerte.  Estos datos con posible valor identificativo serán anotados también en los formularios antes  referidos, que cumplimentarán los miembros de los equipos IVD de las Fuerzas y Cuerpos de  Seguridad del Estado y policías autonómicas.  c. Examen externo: El examen externo habitual de la práctica de autopsia se completará con  dos series fotográficas:  1. Fotografías,  antes  y  después  del  lavado,  del  cadáver  y  de  las  lesiones  traumáticas  que sirvan para ilustrar el informe de autopsia.  2. Fotografías  con  fines  identificativos  que  se  unirán  a  los  impresos  basados  en  los  formularios de Interpolque se vayan cumplimentando. 

Oposicions

La autopsia comprenderá las siguientes actuaciones: 


Artículo 18. Tratamiento de Restos Humanos.  1. El tratamiento de los restos humanos se realizará en la sala de autopsias y se efectuará con  fotografías de conjunto y de detalle de los mismos, y de las lesiones traumáticas que sirvan para  ilustrar el informe de la autopsia.  2. Se procederá a tomar muestras para el estudio de ADN, con el fin de agrupar genéticamente  aquellos fragmentos de suficiente entidad para poder completar lo más posible el cadáver para su  entrega a los familiares. Se utilizará el acta oficial para la toma de muestras post mortem de ADN  (anexo VII.2).  3. Todos los datos serán enviados, una vez concluida la autopsia, al Centro de Integración de Datos.  Artículo 19. Control de Calidad.  1. Al final de todo el proceso de autopsia, la documentación (anexos V, VI 1 y VI 2) será remitida al  control de calidad, formado por dos miembros de los cuerpos que hayan intervenido en el proceso  necroidentificador, es decir un médico forense y un miembro de la Policía Científica.  2. La función del control de calidad será comprobar que se han completado todas las operaciones,  se han recogido y documentado las muestras y objetos personales y se ha observado la cadena de  custodia. Las personas que realicen el control de calidad serán los encargados de ordenar el  traslado del cadáver a la zona de conservación y custodia; en el caso de comprobar deficiencias  ordenarán un nuevo examen parcial o total del cadáver o resto humano.  Artículo 20. Los equipos actuantes post mortem.  1. Los equipos post mortem estarán constituidos por:  a. El personal forense siguiente: un médico forense, un oficial de actividades específicas y un  funcionario de tramitación procesal.  b. Los  miembros  de  Fuerzas  y  Cuerpos  de  Seguridad  del  Estado  y  policías  autonómicas  siguientes: dos fotógrafos y dos funcionarios expertos en la recogida de datos post mortem.  2. Atendiendo al número de cadáveres y a las circunstancias del caso, el Director del Instituto de  Medicina Legal junto con el responsable de los equipos de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del  Estado y policías autonómicas, informarán al Juez Instructor sobre la conveniencia de actuar con  uno o varios equipos, organizándose de forma coordinada. 

204

Oposicions

g. Los hallazgos obtenidos en los estudios anteriores, que sean de interés para la identificación  serán canalizados al Centro de Integración de Datos. 

Temari

La numeración de las muestras se realizará manteniendo el número del levantamiento y del  Instituto de Medicina Legal. Si de un cadáver o resto humano fuese necesario recoger varias  muestras, a cada una de ellas se le asignará un número correlativo: Número levantamiento/  número IML/ número muestra ADN 


Artículo 21. La zona de conservación y custodia de cadáveres y restos humanos.  1. Una vez obtenidos los datos de identificación, realizadas las autopsias y superado el control de  calidad, el cadáver o resto humano pasará a la zona de conservación y custodia. Esta actividad  estará controlada por el personal del Instituto de Medicina Legal competente. Los cadáveres y  restos humanos permanecerán preservados mediante frío o técnica de conservación específica.  2. Se procederá al almacenamiento de las bolsas debidamente numeradas en un lugar preparado  para ello en el depósito: en arcones, frigoríficos o congeladores. 

Oposicions

3. El Director del Instituto de Medicina Legal, y el responsable de las Fuerzas y Cuerpos de  Seguridad del Estado y policías autonómicas, podrán modificar, en sus respectivos campos de  actuación, la composición de los equipos post mortem para adecuarla a las necesidades del caso. 

1. La entrega de cadáveres a familiares o personas allegadas se realizará cuando lo autorice la  autoridad judicial competente, una vez que los cadáveres estén plenamente identificados y el  dictamen de identificación por cadáver haya sido remitido a dicha Autoridad Judicial.  2. Aquellos cadáveres que no hayan sido identificados o cuya identificación se presuma difícil,  quedarán a disposición de la autoridad judicial, que será quien ordene el traslado a otros lugares de  conservación o depósito, o incluso su enterramiento, mediante el oportuno auto judicial, una vez  que se haya confirmado que se han llevado a cabo todos los trabajos de autopsia y de obtención de  datos post mortem que permitan su posterior identificación.  Artículo 23. La zona de conservación y de custodia de objetos personales.  Los objetos que porten los cadáveres y restos humanos y que son trasladados junto con éstos, de  forma individualizada con el número de los mismos, se depositarán y custodiarán en la zona de  conservación y custodia del Instituto de Medicina Legal correspondiente, y se entregarán a los  familiares, previo levantamiento de un acta, cuyo original se remitirá al juzgado quedando copia en  el Instituto de Medicina Legal.  SECCIÓN IV. FASE DE OBTENCIÓN DE DATOS ANTE MORTEM EN EL ÁREA DE ASISTENCIA A  FAMILIARES.  Artículo 24. El área de asistencia a familiares y obtención de datos ante mortem .  El área de asistencia a familiares y obtención de datos ante mortem estará situada en el lugar  predeterminado para cada unidad territorial de los Institutos de Medicina Legal, para lo que se  pedirá la colaboración de las distintas Administraciones públicas y, en su caso, al órgano  competente en materia de protección civil. Esta área consta de cuatro zonas básicas:  a. El punto de información.  b. La oficina de recepción de denuncias.  c. La zona de obtención de datos ante mortem u oficina ante mortem . 

205

Temari

Artículo 22. Entrega y traslado. 


d. La zona de asistencia sanitaria, social y psicológica. 

Artículo 26. La oficina de recepción de denuncias.  1. La oficina de recepción de denuncias se encargará de tramitar todas las denuncias sobre  personas desaparecidas o posibles víctimas, y estará atendida por personal de las Fuerzas y  Cuerpos de Seguridad del Estado y policías autonómicas.  2. Sus funciones son las siguientes:  a. Recibir a los familiares o allegados de los desaparecidos o posibles víctimas.  b. Elaborar las listas de desaparecidos y centralizar todos los datos en relación a los mismos.  c. Remitir  periódicamente  a  la  oficina  ante  mortem  las  listas  de  desaparecidos  o  posibles  víctimas.  d. Controlar  que  se  establezcan  líneas  de  comunicación  abiertas  para  recibir  información  y  datos de posibles familiares o conocidos de los desaparecidos, de tal manera que se puedan  ir  confeccionando  las  listas  de  desaparecidos  y  organizando  los  trabajos  de  toma  de  los  datos ante mortem .  e. Informar a los posibles familiares y allegados de los datos ante mortem que son necesarios y  que deben aportar para realizar las identificaciones. Para todo ello se contará con una guía  informativa.  f. Enviar  a  los  familiares  y  allegados  a  la  Oficina  ante  mortem  cuando  se  compruebe  que  pueden colaborar en la aportación de datos.  Artículo 27. La zona de obtención de datos ante mortem u oficina ante mortem .  1. Esta zona es un lugar de trabajo mixto, cuyo fin primordial es la obtención de todos aquellos  datos específicos individuales que permitan, de una forma científica y ordenada, orientar la  identificación de las víctimas.  2. Los equipos ante mortem que trabajan en esta zona recabarán de familiares, amigos, testigos,  instituciones públicas o privadas, todos los datos identificativos posibles de las supuestas víctimas,  entendidas en sentido amplio, considerándose también como víctimas las personas supervivientes  que hayan sido trasladadas a centros hospitalarios y que sea necesario identificar.  Artículo 28. Equipos actuantes en la oficina ante mortem . 

206

Temari

En el punto de información se dará información a familiares y allegados, y se orientará a los mismos  para que sean atendidos correctamente a lo largo del proceso. En este punto se encontrarán  presentes para llevar a cabo labores de información específica personal de las Fuerzas y Cuerpos de  Seguridad del Estado y policías autonómicas, así como personal de asistencia social y psicológica  para su cometido concreto. 

Oposicions

Artículo 25. El punto de información. 


2. Dentro del área propia de sus respectivas competencias, estos responsables actuarán  coordinadamente para realizar los cometidos específicos y para dirigir a los equipos que se  mencionan en el apartado siguiente.  3. Los equipos de recogida de datos ante mortem estarán constituidos por funcionarios de las  Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado y policías autonómicas, personal médico forense y del  Instituto Nacional de Toxicología y Ciencias Forenses, formando equipos en número suficiente en  función de la magnitud del suceso.  Artículo 29. Las funciones generales del equipo ante mortem . 

Oposicions

1. En la oficina ante mortem existirá un responsable de cada uno de los siguientes institutos y  cuerpos: del Instituto de Medicinal Legal competente, del Instituto Nacional de Toxicología y  Ciencias Forenses, de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado y de las policías autonómicas. 

a. Determinar  y  dar  a  conocer  públicamente  qué  información  ante  mortem  de  las  posibles  víctimas  deberán  aportar  las  familias.  Entre  otra,  esta  información  podrá  consistir  en  fotografías, datos personales y antropométricos, historias médicas, radiografías generales y  dentales,  moldes  dentales  u  odontólogo  habitual.  Para  todo  ello  se  contará  con  una  guía  informativa.  b. Coordinar y dirigir a otros profesionales que se personen en el lugar.  c. Obtener  datos  que  puedan  facilitar  la  identificación  tales  como  vestimenta,  efectos  personales,  tatuajes,  fichas  dentales  o  radiografías  dentales,  operaciones  quirúrgicas  realizadas, uso de prótesis internas, uso de marcapasos o cualquier otro dato identificativo.  d. Obtener la lista de familiares disponibles para la toma de ADN. (anexo VII.3).  e. Obtener  muestras  biológicas  de  familiares  directos  y/o  ante  mortem  del  fallecido  para  análisis  de  ADN.  Con  tal  fin  se  cumplimentarán  las  actas  de  recogida  conforme  lo  establecido en el anexo VII.4 (hojas 1 y 2) y VII.5.  f. Recoger los datos ante mortem siguiendo las directrices de los formularios de Interpol.  g. Enviar los expedientes al centro de integración de datos.  Artículo 30. Actuación específica del médico forense.  Será actuación específica del médico forense la interpretación y cotejo de todos los informes  médicos, radiografías y cuantos datos sanitarios o médicos tengan relación con el proceso de  identificación, así como la coordinación del personal en la toma de muestras biológicas para ADN,  con el apoyo del personal del Instituto Nacional de Toxicología y Ciencias Forenses y de los  Laboratorios de los Institutos de Medicina Legal.  Artículo 31. Actuación especifica de los miembros de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado  y de las policías autonómicas.  Serán funciones de los miembros de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado y de las policías  autonómicas las siguientes: 

207

Temari

Las funciones generales del equipo ante mortem son las siguientes: 


1. La oficina ante mortem, deberá de empezar a trabajar desde el primer momento, ya que todos  los datos personales que pueda aportar previamente a la realización de la autopsia son  fundamentales en el proceso de identificación de los cadáveres. Para ello, se establecerán líneas de  comunicación directa con el Área de depósito de cadáveres, independientemente del envío de los  formularios y actas al Centro de Integración de Datos.  2. Los equipos ante mortem realizarán su labor de la siguiente forma:  a. Recogida de datos en la oficina ante mortem .  b. Utilización de unidades periféricas o unidades móviles de la Policía Científica de las Fuerzas  y Cuerpos de Seguridad del Estado y de las policías autonómicas.  Artículo 33. La zona de asistencia sanitaria, social y psicológica.  En la zona de asistencia sanitaria, social y psicológica se ubicarán los equipos de psicólogos,  médicos y asistentes sociales encargados de atender a los familiares y allegados de las víctimas o  desaparecidos.  CAPÍTULO III.  LABORATORIOS.  Artículo 34. Laboratorios.  1. Se establecerán como Laboratorios para análisis del ADN y otros análisis propios de su  especialidad, los que poseen las siguientes instituciones:  a. El  Instituto  Nacional  de  Toxicología  y  Ciencias  Forenses  que  actuará  además  como  Laboratorio de Referencia.  b. La Comisaría General de Policía Científica del Cuerpo Nacional de Policía, del Ministerio del  Interior.  c. El Servicio de Criminalística de la Guardia Civil, del Ministerio del Interior.  d. Los Laboratorios de los Institutos de Medicina Legal. 

208

Oposicions

Artículo 32. Entrada en funcionamiento de la oficina ante mortem . 

Temari

a. La  obtención  de  los  datos  ante  mortem,  mediante  la  cumplimentación  de  un  impreso  normalizado basado en los formularios que Interpol tiene establecidos para estos casos, la  recopilación de fichas dentales y radiografías dentales, así como otros datos de interés para  la identificación como operaciones quirúrgicas realizadas, uso de prótesis internas, uso de  marcapasos, etc.  b. La obtención de muestras biológicas indubitadas de familiares para la obtención del ADN,  en coordinación con los médicos forenses y el apoyo del personal del Instituto Nacional de  Toxicología  y  Ciencias  Forenses.  Esta  recogida  se  efectuará levantando  la  correspondiente  acta  de  recogida  de  muestras  como  se  señala  en  la  letra  e  del  artículo  29.  Las  muestras  biológicas se remitirán a los laboratorios de referencia en los términos establecidos. 


1. Con el ánimo de garantizar la eficacia y la rapidez del proceso de identificación genética, las  muestras post mortem, ante mortem y de familiares para análisis de  ADN serán repartidas entre  los distintos laboratorios dentro del ámbito de su competencia, que actuarán de forma coordinada  tanto en la obtención de los perfiles genéticos, como en el proceso de comparación sistemática de  perfiles de ADN en bases de datos automatizadas, sin perjuicio de lo que pueda establecer la  autoridad judicial competente, en función de las características y etiología del suceso.  2. Con conocimiento de la autoridad judicial competente, los responsables de las diferentes  instituciones implicadas (médicos forenses, Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado, policías  autonómicas e Instituto Nacional de Toxicología y Ciencias Forenses) establecerán el criterio de  reparto de las muestras recogidas en las fases ante mortem y post mortem.  Artículo 36. Tratamiento de los resultados de los análisis.  1. Todos los resultados de los análisis de identificación de víctimas se remitirán al Centro de  Integración de Datos.  2. Cuando la etiología del suceso obedezca a causas terroristas o criminales, y siempre que lo  autorice el juez competente, los resultados finales de todos los análisis que se realicen por los  distintos laboratorios se remitirán, a los efectos de investigación, al laboratorio de las Fuerzas y  Cuerpos de Seguridad del Estado y de las policías autonómicas que tengan la competencia  investigadora.  CAPÍTULO IV.  CENTRO DE INTEGRACIÓN DE DATOS.  Artículo 37. Centro de Integración de Datos.  1. El Centro de Integración de Datos tiene como función reunir y supervisar los diferentes informes  de identificación que se realicen por las distintas instituciones, según los datos recogidos en los  distintos Anexos del presente Real Decreto, previo a su remisión a la autoridad judicial  competente.  2. El Centro de Integración de Datos, estará formado por una Oficina Forense y una Oficina de las  Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado y de las policías autonómicas, cada una como  aglutinante de las actividades propias de las instituciones implicadas, donde convergerán todos los  resultados finales propios de cada institución. En cada una de ellas existirá un responsable que se  encargará de que se realice y mantenga una coordinación y comunicación operativa entre las  instituciones. En la Oficina forense se podrá integrar personal del Instituto Nacional de Toxicología  y Ciencias Forenses con un responsable del mismo, quién coordinará los trabajos de identificación  propios de dicho Instituto. 

209

Temari

Artículo 35. Reparto de muestras. 

Oposicions

2. En el caso de que el suceso se produzca en comunidades autónomas que hayan recibido  traspasos en materia de seguridad se contará con la colaboración de sus laboratorios. 


5. Se tendrá en cuenta la posibilidad de que se solicite el desplazamiento de funcionarios de la  Administración de Justicia al Centro de Integración de Datos.  6. Para dar puntual información a los medios de comunicación sobre el tratamiento médico‐ forense y de policía científica del suceso, existirá un responsable de información único,  dependiente del Centro de Integración de Datos, que será, en principio, el Jefe de Prensa del  Tribunal Superior de Justicia correspondiente o para delitos de terrorismo el de la Audiencia  Nacional.  FORMULARIOS Y ACTAS  ANEXO I.  Formulario de levantamiento de cadáveres o restos humanos en sucesos con víctimas múltiples.    ANEXO II.  Acta de relación de restos humanos.    ANEXO III.  Acta de relación de objetos.    ANEXO IV.  Acta de traslado al depósito de cadáveres y restos humanos.    ANEXO V.  Formulario del área de depósito de cadáveres y restos humanos en sucesos con víctimas  múltiples.    ANEXO VI.    ANEXO VII.  Normas y actas de recogida de muestras de ADN.     

210

Oposicions

4. De todos y cada uno de los documentos que genere el tratamiento de cadáveres y restos  humanos a lo largo de todo el proceso, se conservará copia en el archivo del Instituto de Medicina  Legal correspondiente, sin perjuicio de los documentos y datos que deban obrar, por ser de su  competencia, en los ficheros de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado. 

Temari

3. Una vez procesada toda la información procedente de las dos oficinas, el Centro de Integración  de Datos elaborará un dictamen de identificación que será firmado por los responsables de la  emisión del informe y otro de la causa de la muerte que será firmado por los médicos forenses del  Servicio de Patología del Instituto de Medicina Legal actuante. Ambos dictámenes que se remitirán  a la autoridad judicial competente. 


Punt 3 : El Procès Penal


Concepte i consideracions generals Prova anticipada o preconstituïda Prova d’indicis o circumstancial Prova prohibida o il·lícita Prova de càrrec

1. Concepte i consideracions generals La prova en el procés penal és aquella activitat processal de les parts i de qui jutja, dirigida a formar la convicció d’aquest últim sobre la veritat o certesa dels fets afirmats per les parts, i que es desenvolupa fonamentalment en el judici oral. En l’àmbit del procés penal s’han de distingir els actes de prova que generalment tenen lloc en la fase de plenari o judici oral, dels anomenats mitjans d’investigació, que són els que es realitzen tant en la fase preprocessal o d’investigació de fets delictius, com en la fase sumarial per part del jutge d’instrucció, el Ministeri Fiscal o la policia judicial. D’acord amb l’article 741 de la LECr, en el nostre ordenament jurídic les proves que han de servir de base a la decisió del jutge a l’hora de dictar sentència són les practicades en el judici oral, excepte els supòsits de prova anticipada o preconstituïda, quan sigui impossible o molt difícil la reproducció d’aquestes en l’acte de la vista. En aquest cas, les diligències sumarials poden ser valorades sempre que compleixin els principis de publicitat, oralitat, immediació i contradicció, tal i com exigeix la doctrina del Tribunal Suprem i Tribunal Constitucional. Així s’estableix en la jurisprudència del Tribunal Constitucional, i més concretament la Sentència 55/1982, de 26 de juliol, quan es determina que el moment de la prova ha de situar-se en el judici oral, i seran els únics mitjans de prova vàlids per desvirtuar la presumpció d’innocència, els utilitzats en el judici oral i els preconstituïts que siguin de difícil o impossible reproducció, si en tot moment s’han observat les garanties necessàries per a la defensa. El nostre procés penal està regit pel principi de la lliure valoració de la prova. Aquest principi és clar en l’article 741 de la LECr quan assenyala que: “El tribunal, apreciant segons la seva consciència les proves practicades en el judici, les raons exposades per l’acusació i la defensa i el que han manifestat els mateixos processats, dictarà sentència dins del termini fixat en aquesta llei. Sempre que el Tribunal faci ús del lliure arbitri que per a la qualificació del delicte o per a la imposició de la pena li atorga el Codi penal, haurà de consignar si ha pres en consideració els elements de judici que el precepte aplicable d’aquell obligui a tenir en compte”.

211

Oposicions

1. 2. 3. 4. 5.

Temari

3.1.La prova en el procés penal: requisits de la prova. Prova prohibida o il·lícita, prova anticipada i preconstituïda. Prova d’indicis.


La Constitució incorpora amb la categoria de fonamental el dret a utilitzar els mitjans probatoris pertinents per la defensa pròpia (art. 24.2 CE). El fonament d’aquest precepte es deriva del dret a un procés amb totes les garanties (art. 24.2 CE) i el dret a la igualtat de les parts en el procés. Les proves que s’utilitzin no poden haver estat obtingudes amb la violació de drets fonamentals, perquè això implicaria una ignorància de les “garanties” pròpies del procés i també una desigualtat entre les parts en el judici. El respecte als drets i les garanties fonamentals dels ciutadans té en el procés penal una concreció important que suposa la impossibilitat d’atorgar eficàcia a les proves que s’han obtingut amb infracció d’aquests drets i llibertats La Llei d’enjudiciament criminal regula alguns dels mitjans de prova, com poden ser la declaració i l’interrogatori de l’acusat, la declaració de la víctima, l’examen dels testimonis, els informes pericials, la prova documental, la inspecció ocular i les diligències d’investigació quan s’introdueixin en l’acte del judici mitjançant la seva lectura. 2. Prova anticipada o preconstituïda Els únics mitjans de prova vàlids per desvirtuar la presumpció d’innocència són els utilitzats en el judici oral, però com a excepció a aquesta regla general hi ha fets i proves que no són d’impossible o molt difícil reproducció a l’acte de judici oral. Davant d’aquesta situació, el jutge acorda practicar aquestes diligències amb compliment dels requisits que a continuació s’exposaran, per tal que quan arribi el dia del judici siguin aptes per enervar la presumpció d’innocència. La doctrina i la jurisprudència posen de manifest que en l’anomenada prova anticipada o preconstituïda cal distingir: a) Els actes que per la seva naturalesa són irreproduïbles a l’acte de judici oral, com ara la inspecció ocular, el cos del delicte, l’autòpsia del cadàver, les lesions, les anàlisis químiques, els informes pericials, l’entrada i escorcoll en lloc tancat, l’escorcoll de papers i efectes i l’obertura de registre de la correspondència. Resulta evident que l’acte materialment no es pot tornar a reproduir al judici oral, però en canvi, es pot introduir al debat del plenari mitjançant la lectura de l’acte que el documenta, de les declaracions dels funcionaris policials que hi van intervenir, de la declaració dels pèrits que van realitzar les perícies, etc. D’aquesta manera, es garanteix el respecte al principi de contradicció, perquè les parts podran contrastar o

212

Oposicions

És fonamental que la pràctica d’aquestes diligències es realitzi amb les formalitats i els requisits exigits, i es respectin els principis constitucionals i processals, a l’objecte que puguin ser valorades per l’òrgan judicial quan dicti la sentència corresponent, una vegada hagin estat reproduïdes en el moment de la vista oral, amb plena observància dels principis de publicitat, oralitat, immediació i contradicció.

Temari

La lliure valoració de la prova s’ha d’efectuar segons les regles del criteri racional, és a dir, segons les normes de la lògica, les màximes d’experiència comú o les especialitzades que proporcionin els pèrits i, en cap cas, s’ha d’associar amb la discrecionalitat o arbitrarietat.


Per tal que aquesta declaració pugui convertir-se en prova anticipada preconstituïda, el testimoni haurà de declarar en presència de: -

i

el jutge l’imputat l’advocat de la defensa el jutge el Ministeri fiscal

Totes les parts i el jutge podran fer al testimoni les preguntes que considerin convenients, amb excepció d’aquelles que el jutge declari impertinents. La prova anticipada i preconstituïda adquireix un valor probatori similar al de les realitzades en el judici oral, però és necessari que es practiqui amb respecte dels principis d’immediació i contradicció: en presència del jutge i amb intervenció de les parts. Si es fa d’aquesta manera i es llegeix el contingut de la diligència a l’acte del judici oral (per exemple, lectura de la declaració del testimoni), aquesta prova tindrà el mateix valor que la resta de proves practicades al plenari. En relació amb la prova pericial, és evident que determinats dictàmens pericials són irreproduïbles en l’acte del judici. Per això, els dictàmens que s’hagin realitzat per part d’un organisme competent i que no hagin estat qüestionats per la part recurrent, ni les parts han demanat la citació dels pèrits al plenari, aquest dictamen adquirirà valor de prova de càrrec encara que no sigui ratificat en el judici oral. D’acord amb la Sentència del Tribunal Constitucional núm. 156/1997, de 29 de setembre, perquè la declaració davant el jutge d’instrucció pugui ser qualificada com a prova preconstituïda o anticipada vàlida, haurà de complir amb els següents requisits: a) Que tracti de fets que no puguin ser reproduïts el dia de la celebració del judici oral. b)

Que s’autoritzi i realitzi davant el jutge d’instrucció.

c) Que es garanteixi la contradicció, de manera que es permeti a la defensa la possibilitat d’intervenir en la pràctica d’aquesta diligència sumarial, amb la finalitat que pugui interrogar el testimoni. d) Exigència que la diligència sumarial sigui reproduïda com a prova en el judici oral amb possibilitat de contradicció.

213

Temari

b) Els actes són reproduïbles en el judici oral, però ateses determinades circumstàncies extraordinàries, el jutge acorda la seva pràctica de forma anticipada, és a dir, abans del judici oral. Aquest és el supòsit previst a l’article 448 LECr, quan, per exemple, el testimoni manifesti durant la instrucció que no podrà comparèixer al judici oral per estar fora del país, o quan hi hagi un motiu per témer la seva mort, incapacitat física, i intel·lectual abans del judici oral.

Oposicions

qüestionar les proves.


La jurisprudència del Tribunal Suprem (sentència 19 de gener de 1996, 24 de maig de 1996) i del Tribunal Constitucional (sentència núm. 244/1994, de 15 de setembre) estableixen que el dret fonamental a la presumpció d’innocència queda debilitat a través d’una prova indirecta o derivada d’indicis, sempre que concorrin les següents circumstàncies: a) Pluralitat de fets-base o indicis: l’existència d’un fet únic o aïllat és insuficient per fonamentar una convicció judicial, per tant ha d’haver més d’un indici. b) Aquests indicis han de ser perifèrics amb el fet que es vol acreditar. És a dir, han de constituir les circumstàncies que envolten el fet delictiu. c) Els fets-base han d’estar acreditats per proves de càrrec directes: l’article 1249 del Codi civil estableix que les presumpcions no són admissibles, excepte quan el fet del qual hagin de deduir-se estigui completament acreditat. Això no podria ser d’una altra manera perquè no pot servir de base per a una condemna, un indici que s’ha provat mitjançant una presumpció, sinó que com a mínim aquest indici s’hauria d’haver provat a través d’una prova de càrrec directe. d) Necessitat que els fets estiguin relacionats amb les dades a provar: és necessari que el fet o l’indici coincideixi i es relacioni amb el fet delictiu a provar, i també que hi hagi una interrelació entre ells. e) La relació que s’estableixi entre els indicis i el fet delictiu principal s’ha de fer de manera lògica i racional. A més, el jutge haurà de recollir en la seva resolució de forma motivada aquest raonament. El Tribunal Constitucional, en la Sentència núm. 155/2002, de 22 de juliol ha assenyalat els criteris per a l’admissió de la prova indiciària apta per desvirtuar la presumpció d’innocència: a)

La prova indiciària ha de partir de fets plenament provats.

b) Els fets constitutius de delicte han de deduir-se d’aquests indicis –fets plenament provats- a través d’un procés mental raonat i d’acord amb les regles del

214

Oposicions

En el procés penal és freqüent que en relació amb un determinat fet delictiu no comptem amb una prova directa de la participació de l’acusat en els fets. En aquests casos, adquireix una especial importància la denominada prova indirecta, circumstancial o per indicis. Segons Ruiz Vadillo és aquella que s’adreça a mostrar la certesa d’uns fets-indicis que no són constitutius del delicte, però dels quals se’n poden despendre els que sí ho són i la participació en ells de l’acusat mitjançant un raonament que es basa en el nexe causal i lògic entre els fets provats i allò que es tracta de provar, que és la comissió del fet delictiu en si mateix.

Temari

3. Prova d’indicis o circumstancial


Sovint s’utilitzen indistintament expressions com prova il·lícita, prova irregular i prova prohibida, sense que la doctrina i la jurisprudència acabin de posar-se d’acord al respecte. De manera general, podem definir aquests conceptes així: 1. Prova il·lícita: s’ha d’entendre com aquella i/o desenvolupament s’ha vulnerat un dret fonamental.

que en el seu origen

L’article 11.1 de la LOPJ estableix que: “En tot tipus de procediment es respectaran les regles de la bona fe. No tindran efecte les proves obtingudes, directament o indirecta, violentant els drets o les llibertats fonamentals”. 2. Prova prohibida: consistiria en aquella prova que no pot ser introduïda o valorada dins el procés, atès que deriva d’una prova il·lícita. 3. Prova irregular: es definiria com aquella prova que en la seva obtenció s’han vulnerat les normes de rang ordinari o processals que regulen la seva pràctica. La diferència entre la prova il·lícita i la prova irregular radica bàsicament en les proves relacionades o derivades d’aquestes, ja que per a les derivades de les proves il·lícites s’imposa la ineficàcia, com a lògica conseqüència de la contaminació processal que han patit, mentre que per a les derivades de les irregulars no es produeix aquesta conseqüència. A títol d’exemple, i per a una millor comprensió de les anteriors definicions, podria considerar-se prova il·lícita, una intervenció de les comunicacions realitzada sense autorització judicial, o excedint els límits d’aquesta; com a prova prohibida, si s’ha realitzat una entrada i escorcoll en un domicili sense autorització judicial, s’ha trobat droga i el propietari a la vista de la troballa ha confessat ser l’autor del delicte, la troballa de la droga constituiria prova il·lícita, però la confessió, com que deriva de la troballa, seria prova prohibida. Encara que la doctrina i la jurisprudència tendeixen a assimilar prova prohibida i prova il·lícita. Finalment, seria una prova irregular, tal com va considerar el Tribunal Suprem en alguna ocasió, no ressenyar el noms i les dades identificatives de les persones que integren una diligència de reconeixement en roda. En el cas de les proves irregulars hi ha la possibilitat de recuperació del material probatori a través de la seva conversió en algun altre tipus de prova subsidiària, generalment la testifical o la confessió, com a forma de subsanació. El fonament de la prohibició de valorar en judici proves obtingudes amb violació dels drets fonamentals, atesa la seva posició preferent en un Estat democràtic i social de dret i la seva qualitat de drets inviolables inherents a la persona (art. 10.1 Constitució), imposa la inexcusable necessitat de tutelar-los, i provoca la nul·litat radical de tot acte jurídic que s’hi oposi. Tant la doctrina com la jurisprudència han assenyalat la importància de la sentència del Tribunal Constitucional núm. 114/1984, de 29 de novembre, a través de la qual es declara la impossibilitat d’estimació processal de la prova il·lícita quan es vulneren en la seva obtenció els drets fonamentals. És important assenyalar que aquesta

215

Temari

4. Prova prohibida o il·lícita

Oposicions

criteri humà.


5. Prova de càrrec La prova de càrrec és aquella que s’ha obtingut i practicat amb respecte de les normes processals que la regeixen i no s’ha vulnerat cap dret fonamental mitjançant la seva obtenció. A més, també recau directament sobre els fets rellevants i decisius que justifiquen la imputació i la condemna de l’acusat. En definitiva, és aquella capaç de desvirtuar el dret fonamental a la presumpció d’innocència. A més de respectar la normativa processal, l’activitat probatòria ha de practicar-se amb totes les garanties processals, és a dir, amb ple respecte als principis d’immediatesa, contradicció, oralitat i publicitat. En aquest sentit, el Tribunal Suprem ha assenyalat a la Sentència de 23 de desembre de 1986 (RJ 1986/7975) que prova de càrrec no és només la directament produïda en el judici oral, sinó també aquella obtinguda regularment en la fase sumarial, i que pot introduir-se en el judici oral mitjançant la seva lectura, per via de l’article 730 de la Llei d’enjudiciament criminal. L’esmentat precepte assenyala que podran llegir-se a instància de qualsevol de les parts les diligències practicades en el sumari que, per causes independents de la voluntat d’aquelles, no puguin ésser reproduïdes en el judici oral.

216

Temari

Finalment, escau assenyalar que constitueix una manifestació del dret de defensa, que té com a finalitat assegurar la igualtat de les parts, la prohibició de valorar les proves obtingudes amb irregularitats processals, i les que s’han obtingut amb vulneració de drets fonamentals i s’ha produït indefensió efectiva. Aquesta indefensió, que pot sorgir al llarg de l’iter processal, pot corregir-se en instàncies superiors, ja que no tota irregularitat processal origina la nul·litat de l’actuació i tampoc ha de donar lloc a una indefensió.

Oposicions

doctrina es va recollir posteriorment a l’article 11.1 de la LOPJ.


LECRIM TITULO I CAPÍTULO V. DE LAS DECLARACIONES DE LOS TESTIGOS Artículo 410. Todos los que residan en territorio español, nacionales o extranjeros, que no estén impedidos, tendrán obligación de concurrir al llamamiento judicial para declarar cuanto supieren sobre lo que les fuere preguntado si para ello se les cita con las formalidades prescritas en la Ley.

Oposicions

3.8. Els testimonis. Els testimonis protegits. Els perits.

Se exceptúan de lo dispuesto en el artículo anterior: El Rey, la Reina, sus respectivos consortes, el Príncipe Heredero y los Regentes del Reino. También están exentos del deber de declarar los Agentes Diplomáticos acreditados en España, en todo caso, y el personal administrativo, técnico o de servicio de las misiones diplomáticas, así como sus familiares, si concurren en ellos los requisitos exigidos en los tratados. Artículo 412. 1. Estarán exentas también de concurrir al llamamiento del Juez, pero no de declarar, pudiendo hacerlo por escrito las demás personas de la Familia Real. 2. Están exentos de concurrir al llamamiento del Juez, pero no de declarar, pudiendo informar por escrito sobre los hechos de que tengan conocimiento por razón de su cargo: 1. 2. 3. 4. 5. 6.

El Presidente y los demás miembros del Gobierno. Los Presidentes del Congreso de los Diputados y del Senado. El Presidente del Tribunal Constitucional. El Presidente del Consejo General del Poder Judicial. El Fiscal General del Estado. Los Presidentes de las Comunidades Autónomas.

3. Si fuera conveniente recibir declaración a alguna de las personas a las que se refiere el apartado 2 anterior sobre cuestiones de las que no haya tenido conocimiento por razón de su cargo, se tomará la misma en su domicilio o despacho oficial. 4. Quienes hubiesen desempeñado los cargos a que se refiere el apartado 2 del presente artículo estarán igualmente exentos de concurrir al llamamiento del Juez, pero no de declarar, pudiendo informar por escrito sobre los hechos de que hubieren tenido conocimiento por razón de su cargo. 5. Estarán exentos también de concurrir al llamamiento del Juez, pero no de declarar, pudiendo hacerlo en su despacho oficial o en la sede del órgano del que sean miembros:

217

Temari

Artículo 411.


6. Si se trata de cargos cuya competencia esté limitada territorialmente, sólo será aplicable la exención correspondiente respecto de las declaraciones que hubieren de recibirse en su territorio, excepción hecha de los Presidentes de las Comunidades Autónomas y de sus Asambleas Legislativas. 7. En cuanto a los miembros de las Oficinas Consulares, se estará a lo dispuesto en los Convenios Internacionales en vigor. Artículo 413. Para recibir la declaración a que se refiere el apartado 3 del artículo anterior, el Juez pasará al domicilio o despacho oficial de la persona concernida, previo aviso, señalándole día y hora. El Juez procederá de igual modo para recibir la declaración de alguna de las personas a que se refiere el apartado 5 del artículo anterior, cuando la misma fuere a tener lugar en su despacho oficial o en la sede del órgano del que sean miembros. Artículo 414. La resistencia de cualquiera de las personas a que se refieren los apartados 3 y 5 del artículo 412 a recibir en su domicilio o residencia oficial al Juez, o a declarar cuanto supieren sobre lo que les fuere preguntado respecto a los hechos del sumario, se pondrá en conocimiento del Ministerio Fiscal para los efectos que procedan. Si las personas mencionadas en el apartado 7 de dicho artículo incurrieren en la resistencia expresada, el Juez lo comunicará inmediatamente al Ministerio de Justicia, remitiendo testimonio instructivo y se abstendrá de todo procedimiento respecto a ellas, hasta que el Ministro le comunique la resolución que sobre el caso se dictare. Artículo 415. Serán invitadas a prestar su declaración por escrito las personas mencionadas en el párrafo segundo del artículo 411 y en el apartado 7 del artículo 412, remitiéndose al efecto al Ministerio de Justicia, con atenta comunicación para el de Asuntos Exteriores, un interrogatorio que comprenda todos los extremos a que deban contestar, a fin de que puedan hacerlo por vía diplomática.

218

Oposicions Temari

1. Los Diputados y Senadores. 2. Los Magistrados del Tribunal Constitucional y los Vocales del Consejo General del Poder Judicial. 3. Los Fiscales de Sala del Tribunal Supremo. 4. El Defensor del Pueblo. 5. Las Autoridades Judiciales de cualquier orden jurisdiccional de categoría superior a la del que recibiere la declaración. 6. Los Presidentes de las Asambleas Legislativas de las Comunidades Autónomas. 7. El Presidente y los Consejeros Permanentes del Consejo de Estado. 8. El Presidente y los Consejeros del Tribunal de Cuentas. 9. Los miembros de los Consejos de Gobierno de las Comunidades Autónomas. 10. Los Secretarios de Estado, los Subsecretarios y asimilados, los Delegados del Gobierno en las Comunidades Autónomas y en Ceuta y Melilla, los Gobernadores civiles y los Delegados de Hacienda.


1. Los parientes del procesado en líneas directa ascendente y descendente, su cónyuge, sus hermanos consanguíneos o uterinos y los colaterales consanguíneos hasta el segundo grado civil, así como los parientes naturales a que se refiere el número 3 del artículo 261. El Juez instructor advertirá al testigo que se halle comprendido en el párrafo anterior que no tiene obligación de declarar en contra del procesado; pero que puede hacer las manifestaciones que considere oportunas, consignándose la contestación que diere a esta advertencia. 2. El Abogado del procesado respecto a los hechos que éste le hubiese confiado en su calidad de defensor. Si alguno de los testigos se encontrase en las relaciones indicadas en los párrafos precedentes con uno o varios de los procesados, estará obligado a declarar respecto a los demás, a no ser que su declaración pudiera comprometer a su pariente o defendido. Artículo 417. No podrán ser obligados a declarar como testigos: 1. Los eclesiásticos y ministros de los cultos disidentes, sobre los hechos que les fueren revelados en el ejercicio de las funciones de su ministerio. 2. Los funcionarios públicos, tanto civiles como militares, de cualquier clase que sean, cuando no pudieren declarar sin violar el secreto que por razón de sus cargos estuviesen obligados a guardar, o cuando, procediendo en virtud de obediencia debida, no fueren autorizados por su superior jerárquico para prestar la declaración que se les pida. 3.

Los incapacitados física o moralmente.

Artículo 418. Ningún testigo podrá ser obligado a declarar acerca de una pregunta cuya contestación pueda perjudicar material o moralmente y de una manera directa e importante, ya a la persona, ya a la fortuna de alguno de los parientes a que se refiere el artículo 416. Se exceptúa el caso en que el delito revista suma gravedad por atentar a la seguridad del Estado, a la tranquilidad pública o a la sagrada persona del Rey o de su sucesor. Artículo 419. Si el testigo estuviere físicamente impedido de acudir al llamamiento judicial, el Juez instructor que hubiere de recibirle la declaración se constituirá en su domicilio, siempre que el interrogatorio no haya de poner en peligro la vida del enfermo. Artículo 420. El que sin estar impedido no concurriere al primer llamamiento judicial, excepto las personas mencionadas en el artículo 412, o se resistiere a declarar lo que supiese

219

Temari

Están dispensados de la obligación de declarar:

Oposicions

Artículo 416.


Artículo 421. El Juez de instrucción o municipal, en su caso, hará concurrir a su presencia y examinará a los testigos citados en la denuncia o en la querella o en cualesquiera otras declaraciones o diligencias y a todos los demás que supieren hechos o circunstancias, o poseyeren datos convenientes para la comprobación o averiguación del delito y del delincuente. Se procurará, no obstante, omitir la evacuación de citas impertinentes o inútiles. Artículo 422. Si el testigo residiere fuera del partido o término municipal del Juez que instruyese el sumario, éste se abstendrá de mandarle comparecer a su presencia, a no ser que lo considere absolutamente necesario para la comprobación del delito o para el reconocimiento de la persona del delincuente, ordenándolo en este caso por auto motivado. También deberá evitar la comparecencia de los empleados de vigilancia pública que tengan su residencia en punto distinto de la capital del Juzgado, de los jefes de estación, maquinistas, fogoneros, conductores, telegrafistas, factores, recaudadores, guarda-agujas u otros agentes que desempeñen funciones análogas, a los cuales citará por conducto de sus jefes inmediatos cuando sea absolutamente indispensable su comparecencia. Artículo 423. En el caso de la regla general comprendida en el párrafo 1 del artículo anterior, así como en el segundo cuando la urgencia de la declaración fuese tal que no permitiera la dilación consiguiente a la citación del testigo por conducto de sus jefes inmediatos, y el empleado de que se trate no pudiera abandonar el servicio que presta sin grave peligro o extorsión para el público, el Juez instructor de la causa comisionará para recibir la declaración al que lo fuera del término municipal o del partido en que se hallare el testigo. Artículo 424. Si el testigo residiere en el extranjero, se dirigirá suplicatorio por la vía diplomática y por conducto del Ministerio de Gracia y Justicia al Juez extranjero competente para recibir la declaración. El suplicatorio debe contener los antecedentes necesarios e indicar las preguntas que se han de hacer al testigo sin perjuicio de que dicho Juez las amplíe según le sugieran su discreción y prudencia. Si la comparecencia del testigo ante el Juez instructor o Tribunal fuere indispensable y no se presentase voluntariamente, se pondrá en conocimiento del Ministerio de Gracia y Justicia para que adopte la resolución que estime oportuna.

220

Oposicions

La multa será impuesta en el acto de notarse o cometerse la falta.

Temari

acerca de los hechos sobre que fuere preguntado, a no estar comprendido en las exenciones de los artículos anteriores, incurrirá en la multa de 200 a 5.000 euros, y si persistiere en su resistencia será conducido en el primer caso a la presencia del Juez instructor por los agentes de la autoridad, y perseguido por el delito de obstrucción a la justicia tipificado en el artículo 463.1 del Código Penal, y en el segundo caso será también perseguido por el de desobediencia grave a la autoridad.


Artículo 426. Los testigos serán citados en la forma establecida en el título VII del libro I de este Código. Artículo 427. Cuando el testigo no hubiere de comparecer ante el Juez instructor para prestar la declaración, se harán constar en el suplicatorio exhorto o mandamiento que se expida, las circunstancias precisas para la designación del testigo y las preguntas a que deba contestar, sin perjuicio de las que el Juez o Tribunal que le recibiere la declaración considere conveniente hacerle para el mayor esclarecimiento de los hechos. Artículo 428. El Secretario del Juez comisionado que haya de autorizar la declaración expedirá la cédula prevenida en el artículo 175, con todas las circunstancias expresadas en el mismo, y la de haberse de recibir la declaración en virtud de suplicatorio, exhorto o mandamiento. Artículo 429. Los testigos que dependan de la jurisdicción militar podrán, según el Juez de instrucción lo estime oportuno, ser examinados por el mismo, como los demás testigos, o por el Juez militar competente. En el primer caso el juez de instrucción deberá mandar que la citación hecha al testigo se ponga en conocimiento del Jefe del Cuerpo a que perteneciere. En el segundo caso se observará lo dispuesto en los dos artículos anteriores. Si algún testigo dependiente de la jurisdicción militar rehusare comparecer ante el Juez de instrucción, o se negare a prestar juramento o a contestar el interrogatorio que se le hiciere, el Juez de instrucción se dirigirá al superior del testigo desobediente, cuyo superior, además de corregir al testigo, de lo cual dará inmediato conocimiento al Juez instructor, le hará comparecer ante éste para declarar. Artículo 430. Los testigos podrán ser citados personalmente donde fueren habidos. Cuando sea urgente el examen de un testigo, podrá citársele verbalmente para que comparezca en el acto, sin esperar a la expedición de la cédula prescrita en el artículo 175, haciendo constar, sin embargo, en los autos, el motivo de la urgencia. También podrá en igual caso constituirse el Juez instructor en el domicilio de un testigo o en el lugar en que se encuentre para recibirle declaración. Artículo 431.

221

Temari

Si la persona llamada a declarar ejerce funciones o cargos públicos, se dará aviso, al mismo tiempo que se practique la citación, a su superior inmediato para que le nombre sustituto durante su ausencia, si lo exigiere así el interés o la seguridad pública.

Oposicions

Artículo 425.


Si el testigo no tuviere domicilio conocido o se ignorase su paradero, el Juez instructor ordenará lo conveniente a los funcionarios de policía u oficiará a la autoridad administrativa a quien corresponda para que lo averigüen y le den parte del resultado dentro del plazo que les hubiere fijado. Transcurrido este plazo sin haber averiguado el paradero del testigo, se publicará la cédula de citación en el periódico oficial del pueblo de la residencia del Juez, y en su defecto, en cualquier otro que allí se publique. Se insertará también la cédula, si el Juez lo estima conveniente, en los periódicos oficiales o particulares de la capital de la provincia y del lugar donde se presuma hallarse el testigo, y en la Gaceta de Madrid. En estos casos se unirá a los autos un ejemplar de cada periódico en que se hubiere publicado la citación. Artículo 433. Al presentarse a declarar, los testigos entregarán al Secretario la copia de la cédula de citación. Los testigos púberes prestarán juramento de decir todo lo que supieren respecto a lo que les fuere preguntado. El Juez instructor, antes de recibir al testigo púber el juramento y de interrogar al impúber, les instruirá de la obligación que tienen de ser veraces, y en su caso, de las penas con que el Código castiga el delito de falso testimonio en causa criminal. Artículo 434. El juramento se prestará en nombre de Dios. Los testigos prestarán el juramento con arreglo a su religión. Artículo 435. Los testigos declararán separada y secretamente a presencia del Juez instructor y del secretario. Artículo 436. El testigo manifestará primeramente su nombre, apellidos paterno y materno, edad, estado y profesión, si conoce o no al procesado y a las demás partes, y si tiene con ellos parentesto, amistad o relaciones de cualquier otra clase, si ha estado procesado y la pena que se le impuso. Si el testigo fuera miembro de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad en el ejercicio de sus funciones, será suficiente para su identificación el número de su registro personal y la unidad administrativa a la que está adscrito. El Juez dejará al testigo narrar sin interrupción los hechos sobre los cuales declare, y solamente le exigirá las explicaciones complementarias que sean conducentes a desvanecer los conceptos oscuros o contradictorios. Después le dirigirá las preguntas que estime oportunas para el esclarecimiento de los hechos.

222

Oposicions

Artículo 432.

Temari

El Juez instructor podrá habilitar a los agentes de policía para practicar las diligencias de citación verbal o escrita si lo considera conveniente.


Podrán, sin embargo, consultar algún apunte o memoria que contenga datos difíciles de recordar. El testigo podrá dictar las contestaciones por sí mismo. Artículo 438. El Juez instructor podrá mandar que se conduzca al testigo al lugar en que hubieren ocurrido los hechos, y examinarle allí o poner a su presencia los objetos sobre los que hubiere de versar la declaración. En este último caso podrá el Juez instructor poner a presencia del testigo dichos objetos, solos o mezclados con otros semejantes, adoptando además todas las medidas que su prudencia le sugiera para la mayor exactitud de la declaración. Artículo 439. No se harán al testigo preguntas capciosas ni sugestivas, ni se empleará coacción, engaño, promesa ni artificio alguno para obligarle o inducirle a declarar en determinado sentido. Artículo 440. Si el testigo no entendiere o no hablare el idioma español, se nombrará un intérprete, que prestará a su presencia juramento de conducirse bien y fielmente en el desempeño de su cargo. Por este medio se harán al testigo las preguntas y se recibirán sus contestaciones, que éste podrá dictar por su conducto. En este caso, la declaración deberá consignarse en el proceso en el idioma empleado por el testigo y traducido a continuación al español. Artículo 441. El intérprete será elegido entre los que tengan títulos de tales, si los hubiere en el pueblo. En su defecto, será nombrado un maestro del correspondiente idioma, y si tampoco le hubiere, cualquier persona que lo sepa. Si ni aun de esta manera pudiera obtenerse la traducción, y las revelaciones que se esperasen del testigo fueren importantes, se redactará el pliego de preguntas que hayan de dirigírsele y se remitirá a la Oficina de Interpretación de Lenguas del Ministerio de Estado, para que, con preferencia a todo otro trabajo, sean traducidas al idioma que hable el testigo. El interrogatorio ya traducido se entregará al testigo para que, a presencia del Juez, se entere de su contenido y redacte por escrito en su idioma las oportunas contestaciones, las cuales se remitirán del mismo modo que las preguntas a la Interpretación de Lenguas. Estas diligencias las practicarán los Jueces con la mayor actividad. Artículo 442.

223

Temari

Los testigos declararán de viva voz, sin que les sea permitido leer declaración ni respuesta alguna que lleven escrita.

Oposicions

Artículo 437.


Artículo 443. El testigo podrá leer por sí mismo la diligencia de su declaración; si no pudiere, por hallarse en alguno de los casos comprendidos en los artículos 440 y 442, se la leerá el intérprete, y en los demás casos el Secretario. El Juez advertirá siempre a los interesados el derecho que tienen de leer por sí mismos sus declaraciones. Artículo 444. Estas serán firmadas por el Juez y por todos los que en ellas hubieren intervenido, si supieren y pudieren hacerlo, autorizándolas el Secretario. Artículo 445. No se consignarán en los autos las declaraciones de los testigos que, según el Juez, fuesen manifiestamente inconducentes para la comprobación de los hechos objeto del sumario. Tampoco se consignarán en cada declaración las manifestaciones del testigo que se hallen en el mismo caso; pero se consignará siempre todo lo que pueda servir así de cargo como de descargo. En el primer caso se hará expresión por medio de diligencia de la comparecencia del testigo y del motivo de no escribirse su declaración. Artículo 446. Terminada la declaración, el Juez instructor hará saber al testigo la obligación de comparecer para declarar de nuevo ante el Tribunal competente cuando se le cita para ello, así como la de poner en conocimiento de dicho Juez instructor los cambios de domicilio que hiciere hasta ser citado para el juicio oral, bajo apercibimiento si no lo cumple de ser castigado con una multa de 200 a 1.000 euros, a no ser que incurriere en responsabilidad criminal por la falta. Estas prevenciones se harán constar al final de la misma diligencia de la declaración. Artículo 447. El Juez de instrucción, al remitir el sumario al Tribunal competente, pondrá en su conocimiento los cambios de domicilio que los testigo le hubiesen participado. Lo mismo hará respecto de los que se lo participen después que hubiese remitido el sumario, hasta la terminación de la causa. Artículo 448. Si el testigo manifestare, al hacerle la prevención referida en el artículo 446, la imposibilidad de concurrir por haber de ausentarse de la Península, y también en el caso en que hubiere motivo racionalmente bastante para temer su muerte o incapacidad física o intelectual antes de la apertura del juicio oral, el Juez instructor hará saber al reo que nombre Abogado en el término de veinticuatro horas, si aún no

224

Oposicions

El nombrado prestará juramento a presencia del sordo antes de comenzar a desempeñar el cargo.

Temari

Si el testigo fuere sordo, se nombrará un intérprete de lengua de signos adecuado, por cuyo conducto se le harán las preguntas y se recibirán sus contestaciones.


En las diligencias se consignarán las contestaciones a estas preguntas, y será firmada por todos los asistentes. Cuando el testigo sea menor de edad, el Juez, atendiendo a la naturaleza del delito y a las circunstancias de dicho testigo, podrá acordar en resolución motivada y previo informe pericial que se evite la confrontación visual del testigo con el inculpado, utilizando para ello cualquier medio técnico o audiovisual que haga posible la práctica de esta prueba.

Oposicions

lo tuviere, o de lo contrario, que se le nombrará de oficio, para que le aconseje en el acto de recibir la declaración del testigo. Transcurrido dicho término, el Juez recibirá juramento y volverá a examinar a éste, a presencia del procesado y de su Abogado defensor y a presencia, asimismo, del Fiscal y del querellante, si quisieren asistir al acto, permitiendo a éstos hacerle cuantas repreguntas tengan por conveniente, excepto las que el Juez desestime como manifiestamente impertinentes.

En caso de inminente peligro de muerte del testigo se procederá con toda urgencia a recibirle declaración en la forma expresada en el artículo anterior, aunque el procesado no pudiese ser asistido de Letrado. Artículo 450. No se harán tachaduras, enmiendas ni entrerrenglonaduras en las diligencias del sumario. A su final se consignarán las equivocaciones que se hubieren cometido. CAPÍTULO VI. DEL CAREO DE LOS TESTIGOS Y PROCESADOS Artículo 451. Cuando los testigos o los procesados entre sí o aquéllos con éstos discordaren acerca de algún hecho o de alguna circunstancia que interese en el sumario, podrá el Juez celebrar careo entre los que estuvieren discordes, sin que esta diligencia deba tener lugar, por regla general, más que entre dos personas a la vez. Artículo 452. El careo se verificará ante el Juez, leyendo el Secretario a los procesados o testigos entre quienes tenga lugar el acto las declaraciones que hubiesen prestado, y preguntando el primero a los testigos, después de recordarles su juramento y las penas de falso testimonio, si se ratifican en ellas o tienen alguna variación que hacer. El Juez manifestará en seguida las contradicciones que resulten en dichas declaraciones, e invitará a los careados para que se pongan de acuerdo entre sí. Artículo 453. El Secretario dará fe de todo lo que ocurriere en el acto del careo y de las preguntas, contestaciones y reconvenciones que mutuamente se hicieren los careados, así como de lo que se observare en su actitud ante el acto, y firmará la diligencia con todos los recurrentes, expresando, si alguno no lo hiciere, la razón que para ello alegue. Artículo 454.

225

Temari

Artículo 449.


No se practicarán careos sino cuando no fuere conocido otro modo de comprobar la existencia del delito o la culpabilidad de alguno de los procesados. No se practicarán careos con testigos que sean menores de edad salvo que el Juez lo considere imprescindible y no lesivo para el interés de dichos testigos, previo informe pericial. CAPÍTULO VII. DEL INFORME PERICIAL Artículo 456. El Juez acordará el informe pericial cuando, para conocer c apreciar algún hecho o circunstancia importante en el sumario, fuesen necesarios o convenientes conocimientos científicos o artísticos. Artículo 457. Los peritos pueden ser o no titulares. Son peritos titulares los que tienen título oficial de una ciencia o arte cuyo ejercicio esté reglamentado por la Administración. Son peritos no titulares los que, careciendo de título oficial, tienen, sin embargo, conocimientos o práctica especiales en alguna ciencia o arte. Artículo 458. El Juez se valdrá de peritos titulares con preferencia a los que no tuviesen título. Artículo 459. Todo reconocimiento pericial se hará por dos peritos. Se exceptúa el caso en que no hubiese más de uno en el lugar y no fuere posible esperar la llegada de otro sin graves inconvenientes para el curso del sumario. Artículo 460. El nombramiento se hará saber a los peritos por medio de oficio, que les será entregado por alguacil o portero del Juzgado, con las formalidades prevenidas para la citación de los testigos, reemplazándose la cédula original, para los efectos del artículo 175, por un atestado que extenderá el alguacil o portero encargado de la entrega. Artículo 461. Si la urgencia del caso lo exige, podrá hacerse el llamamiento verbalmente de orden del Juez, haciéndolo constar así en los autos; pero extendiendo siempre el atestado prevenido en el artículo anterior el encargado del cumplimiento de la orden de llamamiento. Artículo 462.

226

Temari

Artículo 455.

Oposicions

El Juez no permitirá que los careados se insulten o amenacen.


Artículo 463. El perito que sin alegar excusa fundada deje de acudir al llamamiento del Juez o se niegue a prestar el informe, incurrirá en las responsabilidades señaladas para los testigos en el artículo 420. Artículo 464. No podrán prestar informe pericial acerca del delito, cualquiera que sea la persona ofendida, los que según el artículo 416 no están Obligados a declarar como testigos. El perito que, hallándose comprendido en alguno de los casos de dicho artículo, preste el informe sin poner antes esa circunstancia en conocimiento del Juez que le hubiese nombrado incurrirá en la multa de 200 a 5.000 euros, a no ser que el hecho diere lugar a responsabilidad criminal. Artículo 465. Los que presten informe como peritos en virtud de orden judicial tendrán derecho a reclamar los honorarios e indemnizaciones que sean justos, si no tuvieren, en concepto de tales peritos, retribución fija satisfecha por el Estado, por la Provincia o por el Municipio. Artículo 466. Hecho el nombramiento de peritos, se notificará inmediatamente así al actor particular, si lo hubiere, como al procesado, si estuviere a disposición del Juez o se encontrare en el mismo lugar de la instrucción, o a su representante si lo tuviere. Artículo 467. Si el reconocimiento e informe periciales pudieren tener lugar de nuevo en el juicio oral, los peritos nombrados no podrán ser recusados por las partes. Si no pudiere reproducirse en el juicio oral, habrá lugar a la recusación. Artículo 468. Son causa de recusación de los peritos: 1. El parentesco de consanguinidad o de afinidad dentro del cuarto grado con el querellante o con el reo. 2.

El interés directo o indirecto en la causa o en otra semejante.

3.

La amistad íntima o enemistad manifiesta.

Artículo 469. El actor o el procesado que intente recusar al perito o peritos nombrados por el Juez deberá hacerlo por escrito antes de empezar la diligencia pericial, expresando la causa de la recusación y la prueba testifical que ofrezca, y acompañando la

227

Oposicions

En este caso deberá ponerlo en conocimiento del Juez en el acto de recibir el nombramiento, para que se provea a lo que haya lugar.

Temari

Nadie podrá negarse a acudir al llamamiento del Juez para desempeñar un servicio pericial, si no estuviere legítimamente impedido.


Artículo 470. El Juez, sin levantar mano, examinará los documentos que produzca el recusante y oirá a los testigos que presente en el acto, resolviendo lo que estime justo respecto de la recusación. Si hubiere lugar a ella, suspenderá el acto pericial por el tiempo estrictamente necesario para nombrar el perito que haya de sustituir al recusado hacérselo saber y constituirse el nombrado en el lugar correspondiente. Si no la admitiere, se procederá como si no se hubiese usado de la facultad de recusar. Cuando el recusante no produjese los documentos, pero designare el archivo o lugar en que se encuentren, el Juez instructor los reclamará y examinará una vez recibidos sin detener por esto el curso de las actuaciones; y si de ellos resultase justificada la causa de la recusación, anulará el informe pericial que se hubiese dado, mandando que se practique de nuevo esta diligencia. Artículo 471. En el caso del párrafo segundo del artículo 467, el querellante tendrá derecho a nombrar a su costa un perito que intervenga en el acto pericial. El mismo derecho tendrá el procesado. Si los querellantes o los procesados fuesen varios, se pondrán respectivamente de acuerdo entre sí para hacer el nombramiento. Estos peritos deberán ser titulares, a no ser que no los hubiere de esta clase en el partido o demarcación, en cuyo caso podrán ser nombrados sin titulo. Si la práctica de la diligencia pericial no admitiere espera, se procederá como las circunstancias lo permitan para que el actor y el procesado puedan intervenir en ella. Artículo 472. Si las partes hicieren uso de la facultad que se les concede en el artículo anterior, manifestarán al Juez el nombre del perito y ofrecerán al hacer esta manifestación los comprobantes de tener la cualidad de tal perito la persona designada. En ningún caso podrán hacer uso de dicha facultad después de empezada la operación de reconocimiento. Artículo 473. El Juez resolverá sobre la admisión de dichos peritos en forma determinada en el artículo 470 para las recusaciones. Artículo 474. Antes de darse principio al acto pericial, todos los peritos, así los nombrados por el Juez como los que lo hubieren sido por las partes, prestarán juramento, conforme al

228

Oposicions

Para la presentación de este escrito no estará obligado a valerse de Procurador.

Temari

documental o designando el lugar en que ésta se halle si no la tuviere a su disposición.


El Juez manifestará clara y determinadamente a los peritos el objeto de su informe. Artículo 476. Al acto pericial podrán concurrir, en el caso del párrafo segundo del artículo 467, el querellante, si lo hubiere, con su representación, y el procesado con la suya, aun cuando estuviere preso, en cuyo caso adoptará el Juez las precauciones oportunas. Artículo 477. El acto pericial será presidido por el Juez instructor o, en virtud: de su delegación, por el Juez municipal. Podrá también delegar, en el caso del artículo 353, en un funcionario de Policía judicial. Asistirá siempre el Secretario que actúe en la causa. Artículo 478. El informe pericial comprenderá, si fuere posible: 1. Descripción de la persona o cosa que sea objeto del mismo, estado o del modo en que se halle. El Secretario extenderá esta descripción, dictándola los peritos y suscribiéndola todos los concurrentes. 2. Relación detallada de todas las operaciones practicadas por los peritos y de su resultado, extendida y autorizada en la misma forma que la anterior. 3. Las conclusiones que en vista de tales datos formulen los peritos, conforme a los principios y reglas de su ciencia o arte. Artículo 479. Si los peritos tuvieren necesidad de destruir o alterar los objetos que analicen, deberá conservarse, a ser posible, parte de ellos en poder del Juez, para que, en caso necesario, pueda hacerse nuevo análisis. Artículo 480. Las partes que asistieren a las operaciones o reconocimientos podrán someter a los peritos las observaciones que estimen convenientes, haciéndose constar todas en la diligencia. Artículo 481. Hecho el reconocimiento, podrán los peritos, si lo pidieren, retirarse por el tiempo absolutamente preciso al sitio que el Juez les señale para deliberar y redactar las conclusiones. Artículo 482. Si los peritos necesitaren descanso, el Juez o el funcionario que le represente podrá concederles para ello el tiempo necesario.

229

Oposicions

Artículo 475.

Temari

artículo 434, de proceder bien y fielmente en sus operaciones y de no proponerse otro fin más que el de descubrir y declarar la verdad.


Artículo 483. El Juez podrá, por su propia iniciativa o por reclamación de las partes presentes o de sus defensores, hacer a los peritos, cuando produzcan sus conclusiones, las preguntas que estime pertinentes y pedirles las aclaraciones necesarias. Las contestaciones de los peritos se considerarán como parte de su informe. Artículo 484. Si los peritos estuvieren discordes y su número fuere par, nombrará otro el Juez. Con intervención del nuevamente nombrado, se repetirán, si fuere posible, las operaciones que hubiesen practicado aquéllos, y se ejecutarán las demás que parecieren oportunas. Si no fuere posible la repetición de las operaciones ni la práctica de otras nuevas, la intervención del perito últimamente nombrado se limitará a deliberar con los demás, con vista a las diligencias de reconocimiento practicadas, y a formular luego con quien estuviere conforme, o separadamente si no lo estuviere con ninguno, sus conclusiones motivadas. Artículo 485. El Juez facilitará a los peritos los medios materiales necesarios para practicar la diligencia que les encomiende, reclamándolos de la Administración pública, o dirigiendo a la Autoridad correspondiente un aviso previo si existieren preparados para tal objeto, salvo lo dispuesto especialmente en el artículo 362.

230

Oposicions

En este caso, el Juez o quien lo represente adoptará las precauciones convenientes para evitar cualquier alteración en la materia de la diligencia pericial.

Temari

También podrá suspender la diligencia hasta otra hora u otro día, cuando lo exigiere su naturaleza.


JUAN CARLOS I, REY DE ESPAÑA A todos los que la presente vieren y entendieren. Sabed: Que las Cortes generales han aprobado y Yo vengo en sancionar la siguiente Ley Orgánica EXPOSICIÓN DE MOTIVOS La experiencia diaria pone de manifiesto en algunos casos las reticencias de los ciudadanos a colaborar con la policía judicial y con la Administración de Justicia en determinadas causas penales ante el temor a sufrir represalias. Ello conlleva, con frecuencia, que no se pueda contar con testimonios y pruebas muy valiosos en estos procesos. Ante esta situación, el legislador debe proceder a dictar normas que resulten eficaces en la salvaguarda de quienes, como testigos o peritos, deben cumplir con el deber constitucional de colaboración con la justicia. De no hacerlo así, podrían encontrarse motivos que comportasen retraimientos e inhibiciones por parte de posibles testigos y peritos no deseables en un Estado de Derecho, con el añadido de verse perjudicada la recta aplicación del ordenamiento jurídico-penal y facilitada, en su caso, la impunidad de los presuntos culpables. Es obvio, sin embargo, que las garantías arbitradas en favor de los testigos y peritos no pueden gozar de un carácter absoluto e ilimitado, es decir, no pueden violar los principios del proceso penal. De ahí que la presente Ley tenga como norte hacer posible el necesario equilibrio entre el derecho a un proceso con todas las garantías y la tutela de derechos fundamentales inherentes a los testigos y peritos y a sus familiares. El sistema implantado confiere al Juez o Tribunal la apreciación racional del grado de riesgo o peligro y la aplicación de todas o alguna de las medidas legales de protección que considere necesarias, previa ponderación, a la luz del proceso, de los distintos bienes jurídicos constitucionalmente protegidos; medidas que, en el marco del derecho de defensa, serán susceptibles de recurso en ambos efectos. El propósito protector al que responde la Ley no es, por lo demás, exclusivo de nuestro país. De acuerdo con directrices se aladas por el Derecho comparado, se ha entendido ser imperiosa e indeclinable la promulgación de las normas precisas para hacer realidad aquel propósito de protección de testigos y peritos que, además, ha sido admitido por el Tribunal Europeo de Derechos Humanos, cuyo principio general se hace también patente en la Resolución 827/1993 de 25 de mayo, del Consejo de Seguridad de las Naciones Unidas, concerniente a la antigua Yugoslavia.

231

Oposicions

(BOE 24 de diciembre de 1994)

Temari

Ley Orgánica 19/1994, de 23 de diciembre, de protección a testigos y peritos en causas criminales


1. Las medidas de protección previstas en esta Ley son aplicables a quienes en calidad de testigos o peritos intervengan en procesos penales. 2. Para que sean de aplicación las disposiciones de la presente Ley será necesario que la autoridad judicial aprecie racionalmente un peligro grave para la persona, libertad o bienes de quien pretenda ampararse en ella, su cónyuge o persona a quien se halle ligado por análoga relación de afectividad o sus ascendientes, descendientes o hermanos. Artículo 2. Apreciada la circunstancia prevista en el artículo anterior, el Juez instructor acordará motivadamente, de oficio o a instancia de parte cuando lo estime necesario en atención al grado de riesgo o peligro, las medidas necesarias para preservar la identidad de los testigos y peritos, su domicilio, profesión y lugar de trabajo, sin perjuicio de la acción de contradicción que asiste a la defensa del procesado, pudiendo adoptar las siguientes decisiones: a) Que no consten en las diligencias que se practiquen su nombre, apellidos, domicilio lugar de trabajo y profesión, ni cualquier otro dato que pudiera servir para la identificación de los mismos, pudiéndose utilizar para ésta un número o cualquier otra clave. b) Que comparezcan para la práctica de cualquier diligencia utilizando cualquier procedimiento que imposibilite su identificación visual normal. c) Que se fije como domicilio, a efectos de citación y notificaciones, la sede del órgano judicial interviniente, el cual las hará llegar reservadamente a su destinatario. Artículo 3. 1. Los miembros de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad, el Ministerio Fiscal y la autoridad judicial cuidarán de evitar que a los testigos o peritos se les hagan fotografías o se tome su imagen por cualquier otro procedimiento, debiéndose proceder a retirar el material fotográfico, cinematográfico, videográfico o de cualquier otro tipo a quien contraviniere esta prohibición. Dicho material será devuelto a su titular una vez comprobado que no existen vestigios de tomas en las que aparezcan los testigos o peritos de forma tal que pudieran ser identificados. 2. A instancia del Ministerio Fiscal y para todo el proceso, o si, una vez finalizado éste, se mantuviera la circunstancia de peligro grave prevista en el artículo 1.2 de esta Ley, se brindará a los testigos y peritos, en su caso, protección policial. En

232

Oposicions

Artículo 1.

Temari

El contenido de la Ley es breve. Junto a su ámbito de aplicación, regulado en el artículo 1, y las medidas protectoras y garantías del justiciable recogidos en los artículos 2 y 3, contiene el artículo 4 y último una serie de medidas complementarias de protección que habrán de aplicar, cada uno en su esfera, los miembros de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado, el Ministerio Fiscal y la autoridad judicial.


1. Recibidas las actuaciones, el órgano judicial competente para el enjuiciamiento de los hechos se pronunciará motivadamente sobre la procedencia de mantener; modificar o suprimir todas o algunas de las medidas de protección de los testigos y peritos adoptadas por el Juez de Instrucción, así como si procede la adopción de otras nuevas, previa ponderación de los bienes jurídicos constitucionalmente protegidos, de los derechos fundamentales en conflicto y de las circunstancias concurrentes en los testigos y peritos en relación con el proceso penal de que se trate. 2. Las medidas adoptadas podrán ser objeto de recurso de reforma o súplica. 3. Sin perjuicio de lo anterior, si cualquiera de las partes solicitase motivadamente en su escrito de calificación provisional, acusación o defensa, el conocimiento de la identidad de los testigos o peritos propuestos, cuya declaración o informe sea estimado pertinente, el Juez o Tribunal que haya de entender la causa, en el mismo auto en el que declare la pertinencia de la prueba propuesta, deberá facilitar el nombre y los apellidos de los testigos y peritos, respetando las restantes garantías reconocidas a los mismos en esta Ley. En tal caso, el plazo para la recusación de peritos a que se refiere el artículo 662 de la Ley de Enjuiciamiento Criminal se computará a partir del momento en que se notifique a las partes la identidad de los mismos. En los cinco días siguientes a la notificación a las partes de la identidad de los testigos, cualquiera de ellos podrá proponer nueva prueba tendente a acreditar alguna circunstancia que pueda influir en el valor probatorio de su testimonio. 4. De igual forma, las partes podrán hacer uso del derecho previsto en el apartado anterior, a la vista de las pruebas solicitadas por las otras partes y admitidas por el órgano judicial, en el plazo previsto para la interposición de recurso de reforma y de apelación. 5. Las declaraciones o informes de los testigos y peritos que hayan sido objeto de protección en aplicación de esta Ley durante la fase de instrucción, solamente podrán tener valor de prueba, a efectos de sentencia, si son ratificados en el acto del juicio oral en la forma prescrita en la Ley de Enjuiciamiento Criminal por quien los prestó. Si se consideraran de imposible reproducción, a efectos del artículo 730 de la Ley de Enjuiciamiento Criminal, habrán de ser ratificados mediante lectura literal a fin de que puedan ser sometidos a contradicción por las partes. Disposición adicional primera. El artículo 3.2 de esta Ley tendrá el carácter de Ley ordinaria.

233

Oposicions

Artículo 4.

Temari

casos excepcionales podrán facilitárseles documentos de una nueva identidad y medios económicos para cambiar su residencia o lugar de trabajo. Los testigos y peritos podrán solicitar ser conducidos a las dependencias judiciales, al lugar donde hubiere de practicarse alguna diligencia o a su domicilio en vehículos oficiales y durante el tiempo que permanezcan en dichas dependencias se les facilitará un local reservado para su exclusivo uso, convenientemente custodiado.


Disposición derogatoria única. Quedan derogados cuantos preceptos se opongan a lo dispuesto en la presente Ley. Disposición final única. Esta Ley entrará en vigor al día siguiente al de su publicación en el «Boletín Oficial del Estado». Por tanto, Mando a todos los españoles, particulares y autoridades que guarden y hagan guardar esta Ley Orgánica. Madrid, 23 de diciembre de 1994. JUAN CARLOS R. El Presidente del Gobierno FELIPE GONZÁLEZ MARQUEZ

234

Oposicions

El Gobierno, en el plazo de un año a partir de la publicación de la presente Ley, dictará las disposiciones reglamentarias que resulten necesarias para su ejecución.

Temari

Disposición adicional segunda.


- BARCELONA Horari: de 9 a 14 i de 16 a 18h. Dies feiners C/ Rambla del Raval, 29-35 local 5 (baixos), CP 08001 Tel.: 93 342 68 10 Fax: 93 342 68 11 e-mail: e-mail formació :

- DISTRICTES BARCELONA C/ Via Laietana, 44 Entl.1 Barcelona Dlls de 10 a 12 i de 16 a 18 hores Fax : 93 269 12 72

- SABADELL Visites concertades. C/ la Rambla, núm. 73 (seu UGT) Tel.: 93 727 08 71 Fax: 93 725 75 22 Us atendrà Salvador Triviño Tel.: 650 127 590 e-mail: s.trivino@sap-ugt.cat

- CORNELLÀ Visites concertades C/ Revolt Negre,12 Tel.: 93 261 90 09 Us atendrà Joan Velez, Tel.: 629 475 361 e-mail: j.velez@sap-ugt.cat

- GIRONA Horari: de 9 a 14 hores els dilluns i en visites concertades. Av. Jaume I, 60, 6è 3a. Girona Tel./Fax : 972 20 92 11 Us atendrà Adan Cárdenas Tel.:626 780 370 e-mail: a.cardenas@sap-ugt.cat

- MATARÓ Visites concertades Plaça de les Tereses s/n (seu FSPUGT de Catalunya) Tel.: 93 755 12 40 Us atendrà Moisès Muñoz Tel.: 609 121 788 e-mail: m.munoz@ sap-ugt.cat

- MANRESA (RP CENTRAL) Visites concertades. Passeig Pere III, 62, 1r pis (seu FSPUGT de Manresa) Tel.: 93 874 44 11, Fax: 93 874 62 61 Us atendrà Josep Montero, Tel.: 629 475 391 e-mail: j.montero@sap-ugt.cat

- FIGUERES Visites concertades C/ Poeta Marquina, 1 (seu FSP-UGT de Figueres) Tel.: 972 50 91 15 Us atendrà en Robert Caler, Tel.: 630 055 488 e-mail: r.caler@sap-ugt.cat

- LLEIDA Horari: de 9 a 12 h dlls i dvs. Us atendrà l’Anna Almendros Tel.: 687 748 828 e-mail: a.almendros@sap-ugt.cat Av. Catalunya, 2, 4a (Edifici sindi cats) Tel.: 973 26 30 34 Fax: 973 28 13 09

- VIELHA Horari: de 11 a 14 h els dlls i dv. Av. Castiero, 15, 1r pis (seu UGT) Tel. i Fax: 973 64 25 49 Us atendrà Xavier March Tel.: 699 700 153

- LA SEU D'URGELL Horari d'atenció amb visites concertades en Xavier March C/ St. Ermengol, 47 baixos (Seu UGT) Tel. : 699 700 153 e-mail: x.march@sap-ugt.cat

- TARRAGONA Visites concertades C/ Eïvissa, num. 4 (seu de la FSPUGT) Tel.: 977 24 43 34 Fax: 977 23 21 10 Us atendrà el company Juan A. Chaves, Tel.: 669 135 288 e-mail: j.chaves@sap-ugt.cat

- TORTOSA Horari d'atenció amb visites concertades C/ Ciutadella, 13, 1r pis (seu UGT) Tel.: 977 44 44 56 Fax: 977 44 33 81 Us atendrà en Joan Seana, Tel.: 690 838 885 e-mail: j.seana@sap-ugt.cat


temari_policia_cientifica_2011