Percepciones de la Ciudad by JISER Reflexions Mediterrànies

Percepcions de la ciutat La mirada de 12 artistes mediterranis Trobada d’artistes de Tunísia i Espanya Percepciones de la ciudad La mirada de 12 artistas mediterráneos Encuentro de artistas de Túnez y España

reﬂexions mediterrànies

www.jiser.org www.iemed.org

Leila Souissi Alberto López Bargados Juan David Gómez

Mohamed Ben Soltane Omar Bey Chiraz Chouchene Xavier de Luca Farah Khélil Javier León Sami Majri Anis Menzli Mohamed Mouhli Olga Remón Ferran Roca Diego Sáinz Francisco Javier Serón Skin Like Cream Jôpénalu Quartet Jesús Nieto

Percepcions de la ciutat Percepcions de la ciutat La mirada de 12 artistes mediterranis La mirada de 12 artistes Trobada d’artistes mediterranis Trobada de Tunísia i Espanya Percepciones de la ciudad La mirada de 12 artistas mediterráneos Encuentro de artistas de Túnez y España

Realització: JISER Reﬂexions Mediterrànies Institut Europeu de la Mediterrània

Realización: JISER Reﬂexions Mediterrànies Institut Europeu de la Mediterrània

Direcció: Xavier de Luca Josep Giralt

Dirección: Xavier de Luca Josep Giralt

Coordinació: Paula Durán Carina Soriano

Coordinación: Paula Durán Carina Soriano

Premsa: Jordi Bertran

Prensa: Jordi Bertran

Disseny: Guillem Cardona Lafarga Estudio Gráﬁco

Diseño: Guillem Cardona Lafarga Estudio Gráﬁco

Traduccions: Judith Vidal

Traducciones: Judith Vidal

(de castellà a català)

(de castellano a catalán)

Xavier de Luca

(de català a castellà)

(de catalán a castellano)

Xavier de Luca Paula Durán

(de francès a castellà)

(de francés a castellano)

Hafsa Afailal Becària DEBEQ. Generalitat de Catalunya. Càtedra UNESCO pel Diàleg Intercultural al Mediterrani

Hafsa Afailal Becaria DEBEQ. Generalitat de Catalunya. Càtedra UNESCO pel Diàleg Intercultural al Mediterrani

(de castellà i català a francès)

(de castellano y catalán a francés)

(de castellà, català i francès a àrab)

(de castellano, catalán y francés a árabe)

Edició: © JISER Reﬂexions Mediterrànies Barcelona, 2006.

Edición: © JISER Reﬂexions Mediterrànies Barcelona, 2006.

Textos: © Els autors, 2006.

Textos: © Los autores, 2006.

Imatges: © Xavier de Luca © Sami Majri © Cristian Pons

Imágenes: © Xavier de Luca © Sami Majri © Cristian Pons

Impressor: Futurgràﬁc

Impresor: Futurgràﬁc

Cap part d’aquesta publicació pot ser reproduida sense l’autorització de l’editor:

Ninguna parte de esta publicación puede ser reproducida sin la autorización del editor:

JISER Reﬂexions Mediterrànies info@jiser.org | www.jiser.org

Organitzadors: Organizadores:

reﬂexions mediterrànies

www.jiser.org www.iemed.org

El projecte Percepcions de la Ciutat. La mirada de 12 artistes mediterranis i la publicació d’aquest catàleg, no haurien estat possibles sense la generosa col·laboració de les persones i institucions següents:

Fouad Abousaada. Hafsa Afailal. Sònia Alarcón. Txell Alfonso. Jordi Alfonso. Andoni Aguirre. Blai Baulés. Mourad Ben Abdelghaffar. Habib Ben Soltane. Beatriz Betegón. Guillem Cardona. Montse Cesarini. Muntsa Ciurana. Remei de Luca. Carme de Luca. Hassan El Forkani. Nuria Enguita. Mireia Escolà. Núria Esparza. Mehdi Frini. Satyavan Galiana. Joseﬁna García. Marga García. Roberto García. Amine Ghali. Juan David Gómez. Carlota Grau. Hager Haddad. Imene Haddad. Slaheddine Haddad. Marta Jimenez. Fernando i Mónica Kurtz. Alfonso Lafarga. Jana Lafarga. Joan Carles Latorre. Anna Llimós. Alberto López Bargados. Santiago Martínez. Jihen M’barkia. Lorena Morales. Enric Olivé. Ramon Petit. Cristian Pons. Carme Rius. Marta Ruiz. Rachid Saighi. Diego Sáinz. Alicia Sasot. Miquel Serrano. Leila Souissi. Ines Toumi Saighi. Lurdes Vidal.

El proyecto Percepciones de la Ciudad. La mirada de 12 artistas mediterráneos y la publicación de este catálogo, no habría sido posible sin la generosa colaboración de las personas e instituciones siguientes:

JISER Reﬂexions Mediterrànies Institut Europeu de la Mediterrània Agencia Española de Cooperación Internacional. Ministerio de Asuntos Exteriores y Cooperación. Anna Lindh Foundation. Red Española. Àtic. Produccions Audiovisuals. Càtedra UNESCO pel Diàleg Intercultural al Mediterrani. Universitat Rovira i Virgili, Tarragona. Centre Cívic Fort Pienc. Centre Cívic Sagrada Família. CCCB Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. Fundació Antoni Tàpies. Fundación CAI-ASC. Galería Mónica Kurtz. IDAES. Instituto Darién de Estudios Sociales. Infochallenge. Institut Supérieur des Beaux Arts de Tunis. Universitat Rovira i Virgili. Universitat de Lleida.

Xavier de Luca President JISER Reﬂexions Mediterrànies

“Percepcions de la ciutat” és una iniciativa que s’emmarca en el context d’una sèrie de trobades que iniciarem a Tunis, durant el mes de setembre de 2005, per fomentar la mobilitat, el diàleg i l’intercanvi entre joves artistes de diferents països de la Mediterrània. Va ser llavors que vàrem plantejar una exposició a la Galeria Ben Soltane de Sidi Bou Saïd, a la qual hi varen participar obres i artistes d’Espanya i de Tunísia. Ara, hem realitzat, de manera conjunta entre JISER i l’Institut Europeu de la Mediterrània, un projecte més integral i més complexe que comprèn, no tan sols la presentació d’allò creat, sinó també la realització conjunta de tot el procés. Així, del 13 al 23 de maig de 2006, 6 artistes espanyols i 7 tunisians, han viatjat a Barcelona per treballar al voltant d’un tema comú com és la ciutat, aquesta ciutat. Ens interessava conèixer quines són les seves percepcions, com miren allò urbà, com interpreten la realitat, tant si és pròpia o aliena, i, sobretot, com plasmen allò observat en la seva obra d’art, que d’aquesta manera es converteix en la seva pròpia percepció de la ciutat. La creació descontextualitzada però inserida dins d’un espai com és la ciutat, permet als artistes establir un diàleg, un intercanvi que els enriqueix personal i professionalment. La mobilitat dels artistes, i de les seves obres d’art, la creació conjunta, ha permès transformar la idea original que aquests tenien en un producte nou, en el qual l’artista ha canviat i s’ha empapat de molts estímuls, ha conegut altres mirades urbanes, ha dialogat en diferents llengües, ha transmès, així, la seva visió de l’altre i de si mateix... i, per tant, ha donat lloc a una nova creació que sens dubte té molt de vell.

Xavier de Luca Presidente JISER Reﬂexions Mediterrànies

“Percepciones de la ciudad” es una iniciativa que se enmarca en el contexto de una serie de encuentros que iniciamos en Túnez, durante el mes de Septiembre de 2005, para fomentar la movilidad, el diálogo y el intercambio entre jóvenes artistas de diferentes países del Mediterráneo. Entonces planteamos un exposición en la Galería Ben Soltane de Sidi Bou Saïd, en la que participaron obras y artistas de España y Túnez. Ahora, hemos realizado, de manera conjunta entre JISER y el Institut Europeu de la Mediterrània, un proyecto más integral y complejo que comprende no sólo la presentación de lo creado, sino la realización conjunta de todo el proceso. Así, del 13 al 23 de Mayo del 2006, 6 artistas españoles y 7 tunecinos, han viajado a Barcelona para trabajar en torno a un tema común como es la ciudad, esta ciudad. Nos interesaba conocer cuáles son sus percepciones, cómo miran lo urbano, cómo interpretan la realidad, tanto si es propia o ajena, y, sobre todo, cómo recrean lo observado en su obra de arte, que se convierte así, en su propia percepción de la ciudad. La creación descontextualizada pero inserta en un espacio como es la ciudad, permite a los artistas establecer un diálogo, un intercambio que les enriquece personal y profesionalmente. La movilidad de los artistas, y de sus obras de arte, la creación conjunta.. ha permitido transformar la idea original que estos tenían en un producto nuevo, en el que el artista ha cambiado y se ha empapado de muchos estímulos, ha conocido otras miradas urbanas, ha dialogado en diferentes lenguas, ha transformado, así, su visión del otro y de sí mismo... y por tanto, ha dado lugar a algo nuevo que sin embargo tiene mucho de viejo.

Senén Florensa Director General Institut Europeu de la Mediterrània

Fernand Braudel ens deia que la Mediterrània està feta de molts mediterranis, entrellaçats, a vegades, per les seves vivències o ignorant-se, sovint, pel desconeixement de la historia comuna malgrat que aquesta sigui una de les claus de la nostra civilització. “Percepcions de la ciutat” busca i pretén contribuir a fixar les bases d’un diàleg entre creadors joves d’ambdues ribes d’aquesta mar. Diàleg que s’enriquirà, no només per les sensacions copsades en la descoberta d’una altra realitat urbana, sinó també per la percepció de la seva realitat humana. La mirada de l’altre és el millor mirall de la realitat. De vegades, no la volem conèixer, ens inquieta, i la suplim amb els tòpics de sempre. De vegades contribueix a establir els autèntics llaços humans que permeten el creixement i coneixement de les persones i dels pobles. La creació, per als artistes, és l’expressió del sentiment íntim plasmada sobre un format divers. Ha estat la creació i la reflexió mútua el que ha mogut un grup de joves artistes tunisians i espanyols a presentar les seves obres en el marc del Centre Cívic Fort Pienc de Barcelona durant el mes de maig. Aquesta activitat era la torna a l’estada, l’any 2005, de joves artistes espanyols a Tunísia; és doncs, un viu reflex de l’intercanvi que la Unió Europea vol incrementar entre els diferents pobles i països de la Mediterrània. La mobilitat, per als creadors, pot ser l’oxigen necessari per l’aprofundiment i difusió de la seva obra. Ha de permetre l’accés al coneixement de les fonts de l’altre i la seva producció, així com la possibilitat d’inserir-se en els seus circuits comercials. Arts plàstiques, arts visuals, música, dansa... són diferents àmbits en els que l’Institut Europeu de la Mediterrània promou iniciatives de cooperació i d’intercanvi entre artistes creadors de la Mediterrània, sempre amb la voluntat de donar visibilitat i suport a totes les expressions culturals dels països que l’integren. El catàleg que tenen entre les seves mans és el resultat d’aquesta experiència i la voluntat de l’Institut Europeu de la Mediterrània per apostar per la cooperació cultural entre els diferents pobles i cultures al voltant del nostre mar.

Senén Florensa Director General Institut Europeu de la Mediterrània

Fernand Braudel nos decía que el Mediterráneo está hecho de muchos mediterráneos, entrelazados, a veces, por sus vivencias o ignorándose, a menudo, por el desconocimiento de la historia común, a pesar de que sea una de las claves de nuestra civilización. “Percepciones de la ciudad” busca y pretende contribuir a fijar las bases de un diálogo entre jóvenes creadores de ambas riberas de este mar. Diálogo que se enriquecerá, no sólo por las sensaciones captadas en el descubrimiento de otra realidad urbana, sino también por la percepción de la propia realidad humana. La mirada del otro es la mejor mirada de la realidad. A veces, no la queremos conocer, nos inquieta, y la suplimos con los tópicos de siempre. A veces contribuye a establecer los auténticos lazos humanos que permiten el crecimiento y el conocimiento de las personas y los pueblos. La creación, de los artistas, es la expresión del sentimiento íntimo plasmado sobre un formato diverso. Ha sido la creación y la reflexión mútua lo que ha movido a un grupo de artistas tunecinos y españoles a presentar sus obras en el marco del Centre Cívic Fort Pienc de Barcelona durante el mes de mayo. Esta actividad era la vuelta a la estancia, el año 2005, de jóvenes artistas españoles en Túnez; es entonces, un vivo reflejo del intercambio que la Unión Europea quiere incrementar entre los diferentes pueblos y países del Mediterráneo. La movilidad, para los creadores, puede ser el oxígeno necesario para profundizar y difundir su obra. Tiene que permitir el acceso al conocimiento de las fuentes del otro y de su producción, así como la posibilidad de insertarse en sus circuitos comerciales. Artes plásticas, artes visuales, música, danza... son diferentes ámbitos en los que el Institut Europeu de la Mediterrània promueve iniciativas de cooperación e intercambio entre artistas creadores del Mediterráneo, siempre con la voluntad de dar visibilidad y soporte a todas las expresiones culturales de los países que lo integren. El catálogo que tienen en sus manos es el resultado de esta experiencia, y la voluntad del Institut Europeu de la Mediterrània por apostar por la cooperación cultural entre los diferentes pueblos y culturas, entorno a nuestro mar. 7

Leila Souissi Crítica d’art Tunis

En uns dies, joves artistes plàstics i músics tunisians emprendran el seu camí cap a Espanya. Travessaran la Mediterrània, amb les seves obres sota el braç, els seus cors plens de desig de trobar-se a l’altra riba, Andalusia i els seus amics espanyols. Aquests joves artistes seguiran els passos dels seus predecessors, però no pels mateixos motius. El seu projecte és el de transmetre els seus somnis i les seves creacions, els seus imaginaris i les seves transposicions, per tal d’oferir-les, associar-les i enriquir-les mitjançant el contacte amb els seus col·legues espanyols. Junts, unint els seus talents respectius, crearan de nou aquesta dinàmica que ha dissenyat l’Alhambra, composta de música àraboandalusa, inspirada pels poetes i que va donar lloc a artistes cèlebres al món sencer. Els artistes tunisians, que es trobaran a Espanya dins del marc de la Associació JISER (pont), són en l’estricta continuïtat dels seus predecessors, artistes de l’Escola de Tunis. Aquest moviment, nascut als anys 50, va aglutinar a pintors cèlebres, com Moses Lévy, Corpora, Ammar Farhat, Abdelaziz Gorgi, etc. Feia falta reunir a artistes de talent, sense distinció de religió, ni exclusivitat d’estil, el Món de l’Art estava ja obrint-se a l’exterior, damunt de la diferència i la mirada de l’altre. Grups de treball, conferències, passant per les exposicions i les performance musicals, els artistes tunisians i el seu públic espanyol volen aprendre a conèixer-se, a apreciar-se, a comprendre’s. És l’inici de la fraternitat, és la ﬁ de les exclusions i dels rebuigs. És el rol de l’art. Com per als artistes d’altres generacions, la visió del seu art està directament inspirada en la vida política i social que els envolta. Allò que és nou és l’aproximació que ells tenen i els mitjans que utilitzen. En aquest sentit, els artistes d’Orient i d’Occident no han estat mai tan propers, tenen una mateixa visió de la societat, una mateixa concordança de les seves preocupacions, una mateixa 8

interpretació de les seves angoixes, un mateix humor per desdramatitzar la seva quotidianitat i, sobretot, la utilització de les mateixes tècniques. Aquesta pràctica de la semblança no suposa una pèrdua de la identitat, sinó un enriquiment perpetu, un compartir espiritual i intel·lectual, un desig evident de diàleg, una comprensió immediata i instintiva de l’altre. El treball que serà presentat pels artistes tunisians està inspirat en la dinàmica urbana. La ciutat, la seva personalitat, els seus misteris, el seu funcionament tan particular i tan revelador de la societat, els mo tiva. Escanegen la ciutat amb la mirada del sociòleg i la comprensió de l’artista, els grafﬁts, els sons, els moviments i el buf d’allò urbà que, sovint, es troba en les seves realitzacions. Sami Majri i Skander Besbes, artistes sonors, tenien enregistrats els rumors de la ciutat de Barcelona i els han incorporat al seu treball. Aquests artistes volen apropar-se el màxim possible a les realitats urbanes, i quan marxin tenen la intenció de mostrar el seu treball a Tunis, lluny de cotes superpoblades i de galeries d’art elitistes. Volen unir Tunis i Espanya en allò que elles tenen més proper i més intim, les seves poblacions. Inventen un « art relacional », ens comprometem de tot cor. Esperem el seu retorn amb impaciència.

Leila Souissi Critica de arte Túnez

En unos días, jóvenes artistas tunecinos, plasticos y músicos, cogerán la ruta hacia España. Atravesarán el Mediterráneo, con sus obras bajo el brazo, sus corazones llenos de deseo de encontrarse en la otra ribera, Andalucía y sus amigos españoles.

paciones, una misma interpretación de sus angustias, un mismo humor por desdramatizar su cotidianidad y sobre todo, la utilización de las mismas técnicas. Esta práctica de la semejanza no supone una pérdida de la identidad, es al contrario un enriquecimiento perpetuo, un compartir espiritual e intelectual, un deseo evidente de diálogo, una comprensión inmediata e instintiva del otro.

Estos jóvenes artistas seguirán el paso de sus ancestros, pero no por las mismas razones. Su proyecto es el de transmitir sus sueños y sus creaciones, sus imaginarios y sus transposiciones, con el ﬁn de ofrecer, de asociarse y de enriquecerse en el contacto con sus colegas españoles. Juntos, unirán sus respectivos talentos, crearán de nuevo, esta dinámica que ha diseñado la Alhambra, compuesta de música árabo-andaluza, inspiración de poetas y dando lugar a artistas célebres en el mundo entero.

El trabajo que será presentado por los artistas tunecinos está inspirado en la dinámica urbana. La ciudad, su personalidad, sus misterios, su funcionamiento tan particular y tan revelador de la sociedad, les motivan. Escanean la ciudad con la mirada del sociólogo y la comprensión del artista, los grafﬁtis, los sonidos, los movimientos y el soplo de lo urbano se encuentra, a menudo, en sus realizaciones. Sami Majri y Skander Besbes, artistas sonoros, tenían grabados los rumores de la ciudad en Barcelona y los incorporaran en su trabajo.

Los artistas tunecinos, que se encontrarán en España en el marco de la Asociación JISER (puente), son en la estricta continuidad de sus predecesores, artistas de la Escuela de Túnez.

Estos artistas se quieren acercar lo máximo posible a las realidades urbanas, tienen la intención a su regreso de mostrar su trabajo en Túnez, lejos de cotas superpobladas y de galerías de arte elitistas. Quieren unir Túnez y España en lo que ellas tienen más próximo y más íntimo, sus poblaciones. Inventan un « arte relacional », nos comprometemos de todo corazón. Esperamos su regreso con impaciencia.

Este movimiento, nacido en los años 50, nos recuerda a pintores célebres tales como Moses Lévy, Corpora, Ammar Farhat, Abdelaziz Gorgi, etc. Había que reunir a artistas de talento, sin distinción de religión, ni exclusividad de estilo, el Mundo del Arte estaba ya abriéndose al exterior, sobre la diferencia y la mirada del otro. Grupos de trabajo, conferencias, pasando por las exposiciones y las performances musicales, los artistas tunecinos y su público español quieren aprender a conocerse, a apreciarse, a comprenderse. Es el inicio de la fraternidad, es el ﬁn de las exclusiones y de los rechazos. Es el rol del arte. Como para los artistas de otras generaciones, la visión de su arte está directamente inspirada en la vida política y social que les rodea. Lo que es nuevo es la aproximación que ellos tienen y los medios que utilizan. En este sentido, los artistas de Oriente y de Occidente no han estado nunca tan próximos, tienen una misma visión de la sociedad, una misma concordancia de sus preocu-

La Mediterrània impossible Alberto López Bargados Antropòleg Universitat de Barcelona

Tot el món sembla estar d’acord en què la creació artística constitueix una part indefectible de la producció cultural d’un poble o societat. De fet, totes les disciplines que s’interessen pel fet artístic en les últimes dècades –la teoria i la història de l’art, però també d’altres com la psicologia, la sociologia o l’antropologia de l’art– reconeixen i reﬂexionen sobre aquest vincle, recuperant així la vocació que les vanguàrdies històriques van assumir com a condició de la seva pròpia existència, a saber, la de “reintegrar [d’una manera, podríem dir, amb cert escepticisme] l’art de la vida”. Tampoc és una altra cosa la que persegueixen multitud d’artistes contemporanis quan, en reivindicar les funcions testimonials i crítiques de l’etnògraf de la manera com ho descriu Hal Foster1, dialoguen amb un aspecte o un altre de la realitat que els toca viure per tal de fer fora així els fantasmes de l’autoreferencialitat, que tan fàcilment poden tenallar la creació contemporània. D’aquesta forma, el binomi art-societat ha esdevingut un lloc comú dels estudis sobre l’art, encara que òbviament falta saber com interpreta cadascú el lloc que li correspon a cada element a dita fòrmula. De tota manera, el fet que l’obra d’un o d’una artista inevitablement reﬂecteixi , representi o expressi els valors, creeences, ritmes o estils de la societat en què ha viscut pot certament percebre’s com una arma de doble tall. La representativitat d’un artista, la seva utilitat per erigir-se en testimoni d’una societat o cultura, pot empetitir-se, a ulls dels especialistes i eventuals espectadors de la seva obra, les aportacions que el propi creador desitja fer, no tant al coneixement de la seva societat a l’exterior, sinó als propis corrents artístics contemporanis, a la seva pròpia trajectòria com a artista o a qualsevol altra tendència a la qual ell o ella vol voluntàriament adscriure’s. Es tracta, efectivament, de la coneguda falca que acompanya tots els debats al voltant del binomi art-societat: el –major o menor menor– grau d’autonomia de la creació artística. Val a dir que aquestes paradoxes que situen a l’artista pres entre el seu eventual valor testimonial i la seva voluntat estètica es tornen més freqüents quan aquell o aquella representa una societat distant, poc coneguda o considerada marginal per aquells que posen cullerada de la seva obra. Tal i com va assenyalar amb resignació 10

l’escultora nigeriana Sokari Douglas Camp, la selecció de la seva obra en biennals i mostres d’art contemporani sempre operava sobre el doble eix estètic i testimonial, cosa que el portava a preguntar-se amb certa resignació si especialistes i públic “s’interessaven pel seu treball o per la part africana del seu treball”2. Segons la meva opinió, resulta obvi que aquella paradoxa apareix en tot el seu rigor quan, com és el cas ara, gaudim de l’oportunitat de contemplar la riquesa i densitat de les aportacions d’artistes tunisians, magribís i, si em permet una generalització major encara destinada a evidenciar aquestes paradoxes, musulmans. De ben segur, a alguns espectadors els assalten preguntes que són al mateix temps fruit de la seva condició testimonial que atribueixen a tals artistes i dels sabers –i prejudicis– que atesoren sobre la o les societats a les quals pertanyen: quantes dones estan incloses en el col·lectiu, què passa amb la prohibició de les imatges a l’Islam, quines són les influències berebers en les seves creacions, etc. Precisament, l’inconvenient de formular-se aquestes preguntes a partir d’aquells llocs comuns és que les informacions més o menys verídiques es barregen, a vegades molt simultàniament, amb una sèrie de prejudicis, el que en definitiva reforça i justifica a aquests últims. De fet, cap situació contribueix a amplificar més els prejudicis que aquella que es manté entre Europa i el Magrib, heredada d’un imperialisme, les seqüeles de la qual percebem, no tan sols en les pasteres, els contingents migratoris i les societats civils segrestades per les seves èlits polítiques, sinó també en la dificultat que trobem perquè les diverses veus que conformen aquesta relació adquireixin el mateix volum i intensitat. En aquest sentit, el Magrib és objecte, per part dels estats europeus, d’una sort de silenci administratiu que és típic de les situacions postcolonials: produeix multitud de discursos complexos i variats, però des d’Europa tan sols amplifiquem una de les seves emissions. Davant d’Europa, i potser avui més que mai, el Magrib té un problema de falta de visibilitat. Les nostres audiències necessiten les informacions necessàries per tal d’enriquir i diversificar les representacions dels seus veïns.

Malgrat del que pugui semblar, no hi ha solucions fàcils per aquestes paradoxes, perquè evidentment la voluntat estètica de l’artista no està per ésser renyida amb la seva funció testimonial. Ara bé, per escapar a les trampes de la representativitat, res millor que fer servir com a categories vertebradores d’un projecte artístic col·lectiu conceptes, l’ambigüitat de la qual desafia les classificacions estàndards. Si volem fugir dels esteriotips al voltant de la bereberitat o l’Islam, com podríem fer-ho dels relatius al culte mariano o a la ibericitat, resulta eficaç recórrer a una bona dosi de la complexitat pròpia de l’espessa trama mediterrània. En trobem aquí davant d’una aporia, a un concepte que s’esvaeix quan provem d’agafar-lo, incapaços de fixar-lo per un moment per arriscar una definició mínima. Ningú amb lucidesa o sentit de la modestia pot atrevir-se a definir què és aquella entitat bromosa i escorredissa anomenada “Mediterrània”. Sense anar més lluny, l’antropologia social com a disciplina i principalment des de Gran Bretanya, va intentar en el seu dia definir el “Mediterrani” com a àrea cultural, i encara que estic segur que hi haurà opinions per a tots els gustos, la meva impressió és que aquest projecte intel·lectual es va saldar amb un petit nombre d’excel·lents monografies que no obstant no van poder amagar una sensació general de fracàs. Fos el que fos, la “mediterràni” va desafiar als seus cronistes.

l’oportunitat de reﬂexionar tal vegada sobre l’únic tret comú que, des de l’Era Neolítica en la Creixent Fèrtil ﬁns a les megalòpolis del segle XXI, caracteritza a les societats que habitaren aquell territori impossible: la urbs, la madina, la ciutat. Per aquell que, com plantejava temps enrera Michel Maffesoli 3 , l’aventura de viure es troba sempre extramurs, al marge de la civilització de la urbe, en els riscos incerts que assumeix el nómada, la ciutat serà l’escenari d’una gàbia de ferro en la qual tancar les promeses d’una vida futura. En canvi, per aquells que pensen que la ciutat constitueix –apenes ja- l’últim refugi anònim i secret en un món arxivat i categoritzat, aquesta serà representada com l’única alternativa possible, com una sort de massa “tova” (el nom comú es de Jonathan Raban) en la qual conservem un pret precari a triar més o menys lliurement el paper que desitgem. Probablement entre aquests dos sortints probaran de passar les naus d’aquells que formen aquest projecte comú. Tal vegada triïn, potser, altres camins. Que es resisteixin o no a la funció testimonial, i que desitgin buscar la inspiració per aquella modesta disidència extramurs, és el que els correspon decidir a tots ells. Siguin quines siguin les seves eleccions, ens ajudaran a pensar-nos.

Tanmateix, la principal virtut de la categoria “mediterrani” resideix precisament en la seva inconsistència, és a dir, en la seva resistència a sotmetre’s a qualsevol nomenclatura que separi, classiﬁqui o distingeixi. En la seva radical heterogeneïtat, en la seva proverbial mescladissa de pobles, religions i llengües, l’etiqueta mediterrània ofereix als nostres artistes els mèrits d’un cert anonimat, una relació d’igualtat amb altres improbables representants d’aquell esperit esquivador –en aquest cas, la nutrida presència de creadors i creadores espanyols que també conformen el projecte-, i al mateix temps

1 Hal Foster (2001) El retorno de lo real. La vanguardia a ﬁnales de siglo. Madrid: Akal. 2 Lourdes Méndez (2006): “Entre lo estético y lo extra-estético: paradojas de la emergencia internacional del arte contemporáneo de África”, a Quaderns de l’Institut Català d’Antropologia, no 21. En preparació. 3 Michel Maffesoli (2006), Du nomadisme, París: La Table Ronde (ed. or. 1996).

El Mediterráneo imposible Alberto López Bargados Antropólogo Universitdad de Barcelona

Todo el mundo parece estar de acuerdo en que la creación artística constituye una parte indefectible de la producción cultural de un pueblo o sociedad. De hecho, todas las disciplinas que se interesan por el hecho artístico en las últimas décadas –la teoría y la historia del arte, pero también otras como la psicología, la sociología o la antropología del arte– reconocen y reflexionan sobre ese vínculo, recuperando así la vocación que las vanguardias históricas asumieron como condición de su propia existencia, a saber, la de “reintegrar [de algún modo, podríamos decir con cierto escepticismo] el arte en la vida”. Tampoco es otra cosa la que persiguen multitud de artistas contemporáneos cuando, al reivindicar las funciones testimoniales y críticas del etnógrafo al modo en que lo describe Hal Foster1, dialogan con un aspecto u otro de la realidad que les corresponde vivir para ahuyentar así los fantasmas de la autorreferencialidad, que tan fácilmente pueden atenazar a la creación contemporánea. De ese modo, el binomio arte-sociedad ha devenido un lugar común de los estudios sobre el arte, aunque obviamente falta saber cómo interpreta cada cual el lugar que le corresponde a cada elemento en dicha fórmula. Sin embargo, el hecho de que la obra de un o una artista inevitablemente refleje, represente o exprese los valores, creencias, ritmos o estilos de la sociedad en que ha vivido puede ciertamente percibirse como un arma de doble filo. La representatividad de un artista, su utilidad para erigirse en testimonio de una sociedad o cultura, puede empequeñecer, a ojos de los especialistas y eventuales espectadores de su obra, las aportaciones que el propio creador desee hacer, no tanto al conocimiento de su sociedad en el exterior, sino a las propias corrientes artísticas contemporáneas, a su propia trayectoria como artista o a cualquier otra tendencia a la que él o ella quiera voluntariamente adscribirse. Se trata, efectivamente, de la conocida muletilla que acompaña todos los debates en torno al binomio arte-sociedad: el -mayor o menor- grado de autonomía de la creación artística. Vale decir que esas paradojas que sitúan al artista preso entre su eventual valor testimonial y su voluntad estética se vuelven más frecuentes cuando aquél o aquélla representa una sociedad distante, 12

poco conocida o considerada marginal por quienes echan mano de su obra. Como señaló con resignación la escultora nigeriana Sokari Douglas Camp, la selección de su obra en bienales y muestras de arte contemporáneo siempre operaba sobre el doble eje estético y testimonial, lo que le llevaba a preguntarse con cierta resignación si especialistas y público «se interesaban por su trabajo o por la parte africana de su trabajo»2. En mi opinión, resulta obvio que esa paradoja aparece en toda su crudeza cuando, como es el caso ahora, disfrutamos de la ocasión de contemplar la riqueza y densidad de las aportaciones de artistas tunecinos, magrebíes y, si me permiten una generalización mayor aún destinada a evidenciar tales paradojas, musulmanes. De buen seguro, a algunos espectadores les asaltarán preguntas que son al tiempo fruto de la condición testimonial que atribuyen a dichos artistas y de los saberes –y prejuicios– que atesoran sobre la o las sociedades a las que pertenecen: cuántas mujeres están incluidas en el colectivo, qué hay de la prohibición de las imágenes en el Islam, cuáles son las influencias beréberes en sus creaciones, etc. Precisamente, el inconveniente de formularse esas preguntas a partir de tales lugares comunes es que las informaciones más o menos veraces se mezclan, a veces muy sutilmente, con una serie de prejuicios, lo que en definitiva refuerza y justifica a éstos últimos. De hecho, ninguna situación contribuye a amplificar más los prejuicios que la que todavía hoy se mantiene entre Europa y el Magrib, heredada de un imperialismo cuyas secuelas percibimos, no sólo en las pateras, los contingentes migratorios y las sociedades civiles secuestradas por sus elites políticas, sino también en la dificultad que encontramos para que las distintas voces que conforman esa relación adquieran el mismo volumen e intensidad. En este sentido, el Magrib es objeto, por parte de los estados europeos, de una suerte de silencio administrativo que es típico de las situaciones post-coloniales: produce multitud de discursos complejos y variados, pero desde Europa sólo amplificamos una de sus emisiones. Ante Europa, y tal vez hoy más que nunca, el Magrib tiene un problema de falta de visibilidad. Nuestras audiencias carecen de las informaciones necesarias para enriquecer y diversificar las representacio-

nes de sus vecinos. Pese a lo que pudiera parecer, no hay soluciones fáciles para esas paradojas, porque evidentemente la voluntad estética del artista no está per se reñida con su función testimonial. Ahora bien, para escapar a las trampas de la representatividad, nada mejor que emplear como categorías vertebradoras de un proyecto artístico colectivo conceptos cuya ambigüedad desafía las clasificaciones estándares. Si queremos huir de los estereotipos en torno a la bereberidad o el Islam, como podríamos hacerlo de los relativos al culto mariano o la ibericidad, resulta eficaz recurrir a una buena dosis de la complejidad propia de la tupida trama mediterránea. Nos hallamos aquí frente a una aporía, a un concepto que se desvanece en cuanto tratamos de asirlo, incapaces de fijarlo por un momento para arriesgar una definición mínima. Nadie con lucidez o sentido de la modestia puede atreverse a definir qué es esa entidad brumosa y escurridiza llamada “Mediterráneo”. Sin ir más lejos, la antropología social como disciplina, y principalmente desde Gran Bretaña, intentó en su día definir el “Mediterráneo” como área cultural, y aunque estoy seguro que habrá opiniones para todos los gustos, mi impresión es que ese proyecto intelectual se saldó con un pequeño número de excelentes monografías que no obstante no pudieron ocultar una sensación general de fracaso. Fuera lo que fuese, el “mediterráneo” desafió a sus cronistas.

este caso, la nutrida presencia de creadores y creadoras españoles que también conforman el proyecto–, y asimismo la oportunidad de reﬂexionar tal vez sobre el único rasgo común que, desde la Era Neolítica en el Creciente Fértil hasta las megalópolis del siglo XXI, caracteriza a las sociedades que habitaron y habitan ese territorio imposible: la polis, la urbs, la madina, la ciudad. Para quienes, como hace algún tiempo planteaba Michel Maffesoli3, la aventura de vivir se encuentra siempre extramuros, al margen de la civilidad de la urbe, en los riesgos inciertos que asume el nómada, la ciudad será el escenario de una jaula de hierro en la que encerrar las promesas de una vida futura. En cambio, para quienes piensen que la ciudad constituye –apenas ya– el último refugio anónimo y secreto en un mundo archivado y categorizado, ésta se presentará como la única alternativa posible, como una suerte de masa “blanda” (el apelativo es de Jonathan Raban) en la que conservamos un derecho precario a elegir más o menos libremente el papel que deseamos. Probablemente entre esos dos salientes tratarán de pasar las naves de quienes forman este proyecto común. Tal vez elijan, sin embargo, otros caminos. Que se resistan o no a la función testimonial, y que deseen buscar la inspiración para esa modesta disidencia extramuros o intramuros, es lo que les corresponde decidir a todos ellos. Sean cuales fueren sus elecciones, nos ayudarán a pensarnos.

Sin embargo, la principal virtud de la categoría “mediterráneo” reside precisamente en su inconsistencia, es decir, en su resistencia a someterse a cualquier nomenclatura que separe, clasiﬁque o distinga. En su radical heterogeneidad, en su proverbial mezcolanza de pueblos, religiones y lenguas, la etiqueta mediterránea ofrece a nuestros artistas los méritos de un cierto anonimato, una relación de igualdad con otros improbables representantes de ese espíritu esquivo –en

1 Hal Foster (2001) El retorno de lo real. La vanguardia a ﬁnales de siglo. Madrid: Akal. 2 Lourdes Méndez (2006): “Entre lo estético y lo extra-estético: paradojas de la emergencia internacional del arte contemporáneo de África”, en Quaderns de l’Institut Català d’Antropologia, no 21. En preparación. 3 Michel Maffesoli (2006), Du nomadisme, París: La Table Ronde (ed. or. 1996).

Relacions Nord-Sud, percepcions i creació artística Juan David Gómez Professor de Sociologia Universitat de Saragossa

El món és un sistema complex, i això significa que no podem conèixe’l tal i com és, sense classificar, jerarquitzar i dividir-lo. Per aquesta raó, intentant simplificar la seva complexitat, s’han confeccionat metàfores de representació geogràfica que, seguint la major part de les vegades models binaris bastant simples, ens permeten respondre a la pregunta: Com és el món? Es tracta de metàfores que ens estalvien moltes complicacions per intentar conèixer l’especificitat de cadascuna de les parts que conformen el món com un tot. Per tant, expressions com OrientOccident, Nord-Sud, Primer-Tercer Món, aplaquen l’horror de la indeterminació i de la incertesa a través de la definició dels altres i de nosaltres mateixos. Tanmateix, el sorgiment d’aquestes metàfores no ha sigut geogràficament aleatori ni històricament espontani, han tingut un centre de producció que ha utilitzat les ciències com a legitimació d’un coneixement aparentment imparcial, objectiu i rigorós; en definitiva, un règim de veritat. D’aquesta manera, aquest centre integra als pobles perifèrics assimilant-los o convertint-los en objectes exòtics, “interessants” però incapaços d’interpel·lar-los. Per una altra banda, la principal emancipació dels pobles invisibilitzats és aconseguir l’autonomia de les formes en què són representats. Hem de reconèixer que les maneres de pensar, conèixer i fer del “nord” són tan contextuals, relatives i particulars com les del “sud”. La creació artística dels pobles perifèrics pot significar un pas rellevant en aquest procés. L’art permet fer visible algunes expressions ocultes i invisibilitzades, al mateix temps que permet conèixer sense classificar ni dividir. Té les possibilitats d’encarar la complexitat del món d’una manera no-simplificador. La invitació que subjau en aquesta exposició és deixar-nos interpel·lar per altres, per aquells que tenen alguna cosa a dir i pels que han deixat de ser objectes de representació per convertir-se en subjectes creadors. 14

Relaciones Norte-Sur, percepciones y creación artística Juan David Gómez Profesor de Sociología Universidad de Zaragoza

El mundo es un sistema complejo, eso significa que no podemos conocerlo tal cual es, sin clasificar, jerarquizar y dividirlo. Por tal razón, intentando simplificar su complejidad, se han confeccionado metáforas de representación geográfica que, siguiendo en la mayoría de las veces modelos binarios bastante simples, nos permiten responder a la pregunta ¿cómo es el mundo? Se trata de metáforas que nos ahorran muchas complicaciones para intentar conocer la especificidad de cada una de las partes que conforman el mundo como un todo. Por tanto, expresiones como Oriente-Occidente, Norte-Sur, Primer-Tercer Mundo, aplacan el horror de la indeterminación y la incertidumbre a través de la definición de los otros y de nosotros. Sin embargo, el surgimiento de esas metáforas no ha sido geográficamente aleatorio ni históricamente espontáneo, han tenido un centro de producción que ha utilizado las ciencias como legitimación de un conocimiento aparentemente imparcial, objetivo y riguroso, en definitiva, un régimen de verdad. De este modo, este centro integra a los pueblos periféricos asimilándolos o convirtiéndolos en objetos exóticos, “interesantes” pero incapaces de interpelarnos. Por ende, la principal emancipación de los pueblos invisibilizados es lograr la autonomía de las formas en que son representados. Debemos reconocer que las formas de pensar, conocer y hacer del “Norte” son tan contextuales, relativas y particulares como las del “Sur”. La creación artística de los pueblos periféricos puede significar un paso relevante en este proceso. El arte permite hacer visible algunas expresiones ocultas e invisibilizadas, al mismo tiempo que permite conocer sin clasificar ni dividir. Tiene las posibilidades de encarar la complejidad del mundo de un modo no-simplificador. La invitación que subyace en esta exposición es dejarnos interpelar por otros, por quienes tienen algo que decir y por quienes han dejado de ser objetos de representación para convertirse en sujetos creadores. 15

Mohamed Ben Soltane 11 | 11 | 77 medbensoltane2000@yahoo.fr

Mohamed Ben Soltane és llicenciat en Marketing a l’Institut Europeu d’Estudis Superiors de Tunis (2000) i en Belles Arts a l’Institut Superior de Belles Arts de Tunis (2005), on ha obtingut el DEA aquest mateix any.

Mohamed Ben Soltane se lincenció en Marketing en el Instituto Europeo de Estudios Superiores de Túnez (2000) y en Bellas Artes en el Instituto Superior de Bellas Artes de Túnez (2005), donde ha obtenido el DEA este mismo año.

Mohamed Ben Soltane est dilômé en Marketing de l’Institut Européen des Etudes Supérieurs, Tunisie (2000) et en Art à l’Institut Supérieur des Beaux-Arts de Tunis (2005) où il a obtenu son DEA cette année.

Ha participat a un gran nombre d’exposicions. Entre elles cal destacar l’exposició organitzada pel Festival “Les Journées Théatrales de Carthage” amb el seu projecte “Walls Speak Art”, i l’exposició col·lectiva “Digital Solidarity” que es va realitzar durant el “Sommet Mondiale de la Société de l’Information” a Tunis (SMSI). Així mateix, ha format part de diferents trobades, com la “International Student Networking in Arts & Design” a Colònia (Alemanya) dins de l’agermanament Tunis - Colònia i a la VI Trobada d’Escoles d’Art de la Mediterrània a Argel.

Su participación en diferentes exposiciones ha sido numerosa. Entre otras cabe destacar la exposición organizada para el Festival “Les Journées Théatrales de Carthage” con su proyecto “Walls Speak Art”, y la exposición colectiva “Digital Solidarity” que se realizó durante el “Sommet Mondiale de la Société de l’Information” en Túnez (SMSI). Así también, ha formado parte de diferentes encuentros, como la “International Student Networking in Arts & Design” en Colonia (Alemania) dentro del hermanamiento Túnez - Colonia y en el VI Encuentro de Escuelas de Arte del Mediterraneo en Argel.

Il a participé à d’innombrables expositions. Notamment l’exposition organisée pour le Festival “Les Journées Théâtrales de Carthage” avec son projet “Walls Speak Art”, et l’exposition collective “ Digital Solidarity “ réalisée durant le Sommet Mondiale de la Société de l’Information à Tunis (SMSI), Il a aussi fait partie de différentes rencontres, comme “International Student Networking in Arts & Design” en Cologne (Allemagne) dans le cadre du jumelage Tunisie - Cologne et dans la VI Rencontre des Écoles d’Art de la Méditerranée à Alger.

Mohamed ha obtingut durant aquest 2006, el primer premi al concurs ATBChallenge organitzat per la Arab Tunisian Bank per joves artistes amb el projecte “Patrimoine et créativité”.

Mohamed ha obtenido en este año 2006, el primer premio en el concurso ATBChallenge organizado por el Arab Tunisian Bank para jóvenes artistas con el proyecto “Patrimoine et créativité”.

Cette année Mohamed a obtenu, le premier prix dans le concours ATBChallenge organisé par l’ArabTunisian Bank pour les jeunes artistes dans le cadre du projet “Patrimoine et créativité”.

��

11 || 11 11 || 77 11 77 medbensoltane2000@yahoo.fr medbensoltane2000@yahoo.fr

�� (2000) �� (2005) �� .�� . .�� “Walls Speak Art”

�� (��) �� “International Student Networking in Arts & Design”

�� . �� .��

Omar Bey

13 | 11 | 73 boushaba_yosr@yahoo.fr

̗̿̀ ̻̮ͣ

13| |11 11|| 73 73 13 boushaba_yosr@yahoo.fr boushaba_yosr@yahoo.fr 1998 ̼̠͂ ͳ͵̵̼̺͙ Ͳ͵Ͼ̗͡ ̓Ͼ̮ О̢̜ ͳ͵̵̼̺͙ ̠̻͂ͣ͡ ͳ̻ ́Ͼ̞͙͡ ͳ̴ ̢̞̘ͧ ͳ̴ ̴́ ͳ̀͵̹̘̗ Ͳ̷̓ Ͳ̙ ̈́ ̼ͥ͵̘̗ ͂Ͼ̻̺͙̀̚ .̵̠̼̗̓ͣ ̻̼̠̺͙̓̀

̘̠̹̓̓͢ ̼ͥ͵̘̗ ̵̠̼̺͙́ͣ ̯̻̺̗̾̓͡ О̻̯̀ ͨ͵̯̺͙ͣ ͳ̻ ̯̺͙̀͡͡ ̴́ Ͱ̡ͣ̓͵ Ͳ̠ͣϾ̺ О̙̻ О̙̻ Ͳ̴͇͙͵ “Jesus” “The real Spartacus”

̠̻̗ͣ͟ Ͳ̠ͣϾ̺ ̯̻ͨͣ̓ ̯̗͛͡ Ͳ̷̓͵ ͙ͯ͵̗ͣ ̗ͥ̀ͣ̓ ̴́ ͵ ̼ͥ͵̘”Le policier

de Tanger”

45 ̢͙ͣ͆͡ ͳ̻̹̀ͤ ̭͙̓̀ Ͱ̡ͣ̓ ͚̘̹̓ О͙̚ ͳ̻ ̜̓͜͵̺ “Galerie

Philippe le Grand” .”Hannibal, le défi de Carthage”

El 1998, Omar va obtenir el Diploma d’Arts i Oﬁcis, en l’especialitat de Disseny d’Interiors, a l’Escola de Belles Arts de Tunis, el que ha complementat amb una formació en escenograﬁa, realitzada a França.

En 1998, Omar obtuvo el Diploma de Artes y Oﬁcios, en la especialidad de Diseño de Interiores, en la Escuela de Bellas Artes de Túnez, lo que ha complementado con una formación en escenografía, realizada en Francia.

La seva labor professional es desenvolupa entre l’Institut Français de Tunis, on treballa com professor de dibuix, la seva participació a diferents documentals com “The real Spartacus” o “Jesus” i ﬁlms com “Le policier de Tanger”; i la realització d’un gran nombre d’exposicions de pintura: “Duo Nu” a la sala El Théatro de Tunis, “Au Frigo” a París, o l’exposició de pintura a la Galerie Philippe le Grand a aquesta mateixa ciutat. Així mateix, ha participat com il·lustrador a la creació de 45 planxes editades pel llibre “Hannibal, le déﬁ de Carthage”.

Su labor profesional se desarrolla entre el Institut Français de Túnez, donde trabaja como profesor de dibujo, su participación en diferentes documentales como “The real Spartacus” o “Jesus” y películas como “Le policier de Tanger”; y la realización de un gran número de exposiciones de pintura: “Duo Nu“ en El Théatro en Túnez, “Au Frigo” en París, o la exposición de pintura en la Galerie Philippe le Grand de esta misma ciudad. De igual manera, ha participado como ilustrador en la creación de 45 planchas editadas para el libro “Hannibal, le déﬁ de Carthage”.

En 1998 Omar a obtenu le Diplôme des Arts et Offices, spécialité Design de l’Intérieur, de l’École des Beaux-Arts de Tunis, qu’il a complété par une formation de scénographe en France. Sa tâche professionnelle est situé entre l’Institut Français de Tunis, où il travaille comme professeur de dessin et sa participation à différents documentaires comme “The real Spartacus” ou “Jesus” et des films comme “Le policier de Tanger”; et la réalisation d’un grand nombre d’expositions de peinture: “Duo Nu” théâtre de Tunis, “Au Frigo” à Paris, ou l’exposition de peinture à la Galerie Philippe le Grand. Il a participé également comme illustrateur pour la création de 45 plaques pour le livre “Hannibal, le défi de Carthage”.

Chiraz Chouchene 07 | 08 | 80 chiraz.chouchene@laposte.net

ͳ̡͵̡̡͙ͤͣ

07| |08 08 || 80 80 07 chiraz.chouchene@laposte.net chiraz.chouchene@laposte.net

͂̀Ͼ̡̹̘̺͙̀ ͳ͵̵̼̺͙ ̴́ Ͳ͵Ͼ̗͡ ̓Ͼ̮ О̢̜̓ ͳ͵̵̼Ͼ̺ ̺̯̺͙́̓ ̯̻̺͙̾͡ ͳ̻ 2004 ̼̠͂ ̺͙͂̀͵̻̺͙ ̼̠̺͙͂ ̴́ ̈́ ̼ͥ͵̘̗ ͂Ͼ̻̺͙̀̚ ̴́ ̸̻̯̻̺͙͂ ̠͙̺͙̓ͣ͜͡ Ͳ͵Ͼ̗͡ ̓Ͼ̮ О̢̜ ͳ̻ ̠̠͙́̓͆ ̜̗̺͙͝͵ ͂̀Ͼ̡̹̘̺͙̀ ͳ͵̵̼̺͙ .ͳ͵̘̼̗̺͙̀ -ͳ͵̗̠̺͙ͣ ̗ͥ̀ͣ̓ ̯̻͂̓̚ ̺̠͂̓ͣ ̭̜̘ͣ̀ ̓Ͼ̮ ̺̜̓̀̓ О̡̲̘̀ .ʹ͙ͣ͵̘̹̺͙͡ ̯̻̺͙ͨͣ̓ ͳ̻ ̯̺͙̀͡͡ ̴́ Ͱ̡ͣ̓ ̯̻̺͙ͨͣ ̴́ .̵̼̺͙͂̀ ̼̻̺͙̓̓ͣ̾̚͜͵ ̼̻̺̗͂̀̓͡ ͳ̺͙̀͡ ̞ͣ̀ ̷̢ͣ ̴́ ̮̻̺͙́̓̚ ͙ͣ̓ͩ ̴́ ) 2004 ̼̠͂ ̼ͥ͵̘̗ ̸̘̯̺͙͂̀ ͵ (̼̓̀͵̺͵̹ – ̼ͥ͵̘ ͳ̗̀ ̻͕͂͵̘̺͙ ̛̻̼̗̓ͣ ̮̻̺͙́̓̚ ̯̻̺͙ͨͣ ̵̼̺͙́ ̸͓̓Ͼ̺͙ ̴́ ̭͙̓̀ Ͱ̡ͣ̓͵ ̼̓̀͵̺͵̹̗ “Köln & Mittelmeer”

̼̻̺͙͂̀͡ ̵̼̗ͥ “International Student Networking in Arts & Design”

L’any 2004, Chiraz es va diplomar en Arts Plàstiques a l’lnstitut Superior de Belles Arts de Tunis (ISBAT). A l’any següent, va obtenir el seu DEA en Arts Plàstiques i Investigacions Fundamentals a la Universitat de Paris 1 La Sorbonne-Panthéon. Des de llavors està preparant la seva tesi doctoral.

En el año 2004, Chiraz se diplomó en Artes Plásticas en el lnstituto Superior de Bellas Artes de Túnez (ISBAT). Al año siguiente, obtuvo su DEA en Artes Plásticas e Investigaciones Fundamentales en la Universidad de Paris 1 La SorbonnePanthéon. Desde entonces se encuentra trabajando en su tesis doctoral.

A nivell professional, ha participat en diverses exposicions i festivals d’art. Cal destacar l’any 2004, l’exposición col·lectiva al Palau Khair-Eddine, Medina de Tunis (dins de l’agermanament Tunis-Colònia), l’exposició col·lectiva “Köln & Mittelmeer” a la Werft Gallery de Colònia, i la seva participació a la trobada artistica “International Student Networking in Arts & Design” a aquesta mateixa ciutat.

A nivel profesional, ha participado en diferentes exposiciones y festivales de arte. Cabe destacar en el 2004, la exposición colectiva en el Palau Khair-Eddine, Medina de Túnez (dentro del hermanamiento Túnez-Colonia), la exposición colectiva “Köln & Mittelmeer” a la Werft Gallery de Colonia, y su participación en el encuentro artístico “International Student Networking in Arts & Design” en esta misma ciudad.

Diplômé en Arts Plastiques de l’Institut Supérieur de Beaux-Arts de Tunis (ISBAT). Une année après elle a obtenu son DEA en Arts Plastiques et Recherches Fondamentales de l’Université de Paris 1 la Sorbonne-Panthéon. Actuellement elle prépare sa thèse doctorale. Au niveau professionnel, elle a participé en différentes expositions et festivals d’art notamment l’exposition collective du Palais Khair-Eddine, Medina de Tunis (Jumelage Tunis-Cologne), l’exposition collective “Köln & Mittelmeer” à la Werft Gallery de Cologne, en 2004 elle a participé dans la rencontre artistique “International Student Networking in Arts & Design” dans la même ville.

Xavier de Luca 07 | 08 | 80 xdeluca@yahoo.com

Xavier de Luca s’ha llicenciat en Història de l’Art a la Universitat de Lleida el 2002. Ha realitzat diversos cursos de fotograﬁa, muntatge d’exposicions i gestió cultural. En aquests moments, està realitzant el DEA en Estudis Culturals Mediterranis a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. El 2004 va obtenir la Beca de Cooperació Cultural del Ministeri d’Afers Exteriors, per col·laborar a les Journées Cinématographiques de Carthage a Tunis.

Xavier de Luca se licenció en Historia del Arte por la Universitat de Lleida en 2002. Ha realizado diversos cursos de fotografía, montaje de exposiciones y gestión cultural. En estos momentos, se encuentra realizando el DEA Estudis Culturals Mediterranis en la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. En 2004 obtuvo la Beca de Cooperación Cultural del Ministerio de Asuntos Exteriores, para colaborar en las Journées Cinématographiques de Carthage en Túnez.

Xavier de Luca est diplômé en Histoire de l’Art de l’Université de Lleida 2002. Il a réalisé divers cours de photographie, montage d’expositions et gestion culturelle. Actuellement il prépare son DEA Etudes Culturelles Méditerranéennes à l’Université Rovira Virgili de Tarragone. Il a obtenu la Bourse de Coopération Culturelle du Ministère des Affaires Extérieures, pour collaborer dans les Journées Cinématographiques de Carthage en Tunisie.

La seva labor professional es desenvolupa a la Fundació Josep Suñol de Barcelona, el que compagina amb la realització de diferentes exposicions, a diverses ciutats. Cal destacar les més recents, realitzades a Tunísia: IV i III Rencontres Internationales Photographiques de Ghar el Melh i “Regards Croisés” a la View Galerie de Carthage Salammbô.

Su labor profesional se desarrolla en la Fundació Josep Suñol, lo que compagina con la realización de diferentes exposiciones, en distintas ciudades. Cabe destacar la mas recientes, realizada en Túnez: IV y III Rencontres Internationales Photographiques de Ghar el Melh y “Regards Croisés” en la View Galerie de Carthage Salammbô.

Il travaille dans la Fundació Josep Suñol, et organise des expositions, dans différentes villes, la plus récente est la IV et III Rencontres Internationales Photographiques de Ghar el Melh et “Regards Croisés” dans la View Galerie de Carthage Salammbô.

̹̓͵̺ ͷ͡ ̡̗ͣ̀̓

07 || 08 08 || 80 80 07 xdeluca@yahoo.com xdeluca@yahoo.com

ͳ̻ ͳ̵̺͙ ̟̘̀ͣ̓ ̴́ ͙͛ͤ̓͆̚ ̮́ О̢̜̓ ̯̗͛͡ Ͳ̷̓ ̈́ 2002 ̼̠͂ ͙̺̀͡ ̯̻͂̓̚ ̘̼͙̓͞ ͵ ͣ̀͵̢̘̺͙ ̴́ ̼͂̀̀͵̹̘ ͙ͣ͜͵͡ Ͳ͵̸̀ ̺̜̓̀̓ . ̴̸̙̺͙͂̀̓ ͙͙͛ͣ͆͡͵ ̯̻̺͙ͨͣ̓ ̴́ ̸̻̯̻̺͙͂ ̠͙̺͙̓ͣ͜͡ Ͳ͵Ͼ̗͡ ̭̜̘̗ͣ̀ ̯̻̗͂̓̚ ̠͂̀ͩ͵̘̻̺͙ ̴̸̙̺͙̓̓͜ ̠͙͂ͣ͡ . ̼͂͵̹̗ͣͩ ́Ͼ̴͙̀ͣ̚ ̴͙ͣ̀͵ͣ ̴̸̙̺͙́̓ ͳ͵̯̘̺͙̓ ̜̼̻͂ ̓Ͼ̮ О̢̜ ̴́ ̡̹̻͂ͣ̓Ͼ̺ ̞̺͙͂̀ͣ̓̚ ͳ͵̡͖̺͙ ͙͛ͣͤ͵̺ ̷̓ͩͣ͞ ̴́ ̴͙̱͂̀ͣ͵̘͵̵̺͙ ̻̼̠̺͙̓̀ Ͳ͙̓̀ .̼ͥ͵̘̗ О̼̀͵̠ ͮ̀ͤ͵̚ ̠̠͖̻̗͂ ̺̜̓̀̓ О̻̯̀ ͳ̻͡ ̮͛͡ ̴́ ̯̻ͨͣ̓ ̮͛͡ ̺͙̓ ̴̭͙͂̓ ̻̺̯̺͙́̓ ̸͓̓Ͼ̺͙ : ̼ͥ͵̘̗ Ͳ̼̻̺͙ͪ ̞͙̓̽ͣ ͵ ̝Ͼ̻ ̲̗ͣ̓ ̰̗͙̺͙ͣ͵ ̺̙̺͙̓͝ ̴͙̱́ͣ͵̘͵̵̺͙ ͙ͯ͵ͣ ̴́ ͂Ͼ̞͙̘̻͡ ͙̼ͣͪ͜ .͵̗̻Ͼ̠ ̸̗̓ͩͣ͞ View Galerie

Farah Khélil 21 | 06 | 80 farahkhelil@yahoo.fr

Farah va obtenir el 2003 un Diploma de primer cicle en Psicologia, a la Universitat de Ciències Socials de Tunis. Posteriorment, va ampliar els seus estudis i es va llicenciar en Belles Arts (2005) a l’lnstitut Superior de Belles Arts de Tunis (ISBAT). Recentment, ha obtingut el DEA en Ciències i Tècnica de l’Art en aquest mateix centre universitari.

Farah obtuvo en el 2003 un Diploma de primer ciclo en Psicología, en la Universidad de Ciencias Sociales de Túnez. Posteriormente, continuó sus estudios y se licenció en Bellas Artes (2005) en el lnstituto Superior de Bellas Artes de Túnez (ISBAT). En el 2006, obtuvo el DEA en Ciencias y Técnica del Arte en este mismo Centro Universitario.

Com a experiències professionals, podem destacar la tasca que realitza com animadora d’un taller de pintura per nens, al Centre Cultural del Kram. Tot i això, també ha participat en diverses exposicions. Va mostrar el seu treball artístic a l’exposició col·lectiva entre artistes tunisians i espanyols “Perceptions de la Ville”, a la galeria Ben Soltane de Sidi Bou Saïd i a la “Digital Solidarity” a la galeria Sadika de Gammarth (2005).

Como experiencia profesional, podemos destacar la labor que realiza como animadora de un taller de pintura para niños, en el Centro Cultural del Kram. No obstante, tambien ha participado en diferentes exposiciones. Estuvo presente en la exposición colectiva entre artistas tunecinos y españoles “Perceptions de la Ville”, en la galeria Ben Soltane de Sidi Bou Saïd y en la “Digital Solidarity” en la galeria Sadika de Gammarth (2005).

En 2003 Farah a obtenu un Diplôme de premier cycle en Psychologie de l’Université des Sciences Sociales de la Tunisie. Postérieurement, elle a continué ses études et a décroché son diplôme en Beaux-Arts (2005) de l’lnstitut Supérieur des Beaux-Arts de la Tunis (ISBAT). En 2006; elle a obtenu son DEA en Sciences et Technique de l’Art du même Centre Universitaire. Comme expérience professionnelle, nous pouvons souligner son travail comme animatrice d’un atelier de peinture pour enfants, dans le Centre Culturel Kram. Elle a aussi participé dans différentes expositions comme l’exposition collective des artistes tunisiens et espagnols “Perceptions de la Ville” galerie Ben Soltane de Sidi Bou Saïd et dans “ Digital Solidarity “ dans la galerie Sadika à Gammarth (2005).

О̀Ͼ̞ ̴ͣ͟

| 6 | 80 2121| 06 farahkhelil@yahoo.fr farahkhelil@yahoo.fr

ͲϾ̮ ̴́ ͱ͵͙͆ ͰϾ̠̺͙ Ͳ͵Ͼ̗͡ ̓Ͼ̮ ͂Ͼ̢̜̓ ̮̻̘͙͂̀̓͆̚ Ͳ͵Ͼ̯̺͙ ̯̻͂̓̚ ͳ̻ ̵̼̺͙ͥ ̴́ ̘̠͙̓̾ͣ͡ ͜Ͼ̻̹͙ (2003) ̼ͥ͵̘̗ ̜̀͝ ͂Ͼ̻̺͙̀̚ ͳ͵̵̼Ͼ̺ ̺̯̺͙́̓ ̯̻̺͙̾͡ ̴́ (2005) ̼̠͂ ͙͛ͤ̓͆̚ ̓Ͼ̮ ͜Ͼ̢̜ ̠͙̺͙̓ͣ͜͡ Ͳ͵Ͼ̗͡ ̓Ͼ̮ ͜Ͼ̢̜ 2006 ͳ̻ ̵̼̺͙͂̀ ̸̼̘̺͙̓̀͜͵ Ͳ͵Ͼ̯̺͙ ̴́ ̸̻̯̻̺͙͂ . ̯̻̺͙́̓̚ ̹̻̺͙ͤͣ ̵̼ͥ ̰̻ ̢̱̗͂̓Ͼ̺ ̡͂ͣ͵ ̴́ ̡̼̻̹͂ͩ О̻̯̘ ̈́Ͳ̹ͣ ̴̸̙̺͙́̓ ̹̻̺͙ͤͣ ̴́ ͱ̵͙̓ͩ͆ .̯̻̺͙ͨͣ̓ ͳ̻ ̯̺͙̀͡͡ ̴́ ̭͙̓̀ ̡̹ͣ̓͜ ̮̻̺͙́̓̚ ̯̻̺͙ͨͣ ̴́ ̭̜͛ͣ̓ ̼̹̓͜ Ͷ͖ͣ > ͳ̗̠͙̓͵ ͳ̠̼̀̀͵̘ ͳ̴̼̼̀̓ ͳ̗̀ ͳ̓ͩϾ̠ ͳ̗ ͙ͯ͵̺͙ͣ ̴́ < ̼̻̺͙͂̀͡ ͱ͵̜ ̯̻ͨͣ ̺͙̓ ̴̭͙͂̓ ̯̠̀͡͵̗ ͷ̠̗̀͡ 2005 ̼̠͂ ̷̢͂̀͡ ͙ͯ͵ͣ ̴́ Ͳ̭̼̻

“Digital Solidarity”

Javier Le贸n

06 | 06 | 77 javierleonjavier@hotmail.com

ͳ͵̺̀ ̗̞ͣ̀̀

06| |06 06 || 77 77 06 javierleonjavier@hotmail.com

javierleonjavier@hotmail.com

̼̠͂ ͂̀Ͼ̡̗̗̀̓ ͳ͵̵̼̺͙ ̠̻͂ͣ͡ ͳ̻ ̞̘̻ͣ͞ ̼̠͂ ̴́ ͵ ͷ̡͙ͣ̓̾ Ͳ̠ͣ ̢̞̘ͧ 2001 . ̸̗̻̺͙͂ͩ ͳ͵̵̼̺͙ ̢̞̘ͧ ͥͣ͡ 2002 ͷ͡ О̗̠͙̀̓̀ ̼̘̠̓̀͡ ͂̀Ͼ̹ ̴́ ͥͣ̀͡ ̺̜̓̀̓ .(͂̀Ͼ̡̗͙̀) ̓̀ͣ͵̹̼̽ ̴́ ̴͂̀ͣ͡͵ ̮̻͂̀̓̚ ̯̻ͨͣ̓ ̴́ Ͱ̡ͣ̓ ͳ̵̺͙ ̯̻ͨͣ ̴́ 2006 ̼̠͂ ͂̀Ͼ̡̗͙̀ .̯̻̺͙ͨͣ̓͵ ͙̻̘͖̻̺͙ͣ͜ ̸̢̗ͣ ̢̯̻̺͙ͣ̓ ̠̻͂ͣ͡Ͼ̺͙ ̸̗̠̻͂̓ ͛ͤ̓̚ͅ ̓Ͼ̮ О̢̜ ̈́2003 ̼̠͂ ̠̺̼̗̓̀̓͡ ͳ̴̞̻̀ͣͤϾ̺ ̻̠̺͙͂̀ͣ 2002 ̼̠͂ ̼̻͙ͥ̓ͣ ͥ͵͡ ͂̀͡Ͼ̗ ͛ͤ̓̚ͅ Ͳ̙ ̼͂̀ͩ͵̺͙ ̸̗̠̻̺͙͂̓ ̴́ ̼̙̺͙͂̀̓ ̺͙͛ͤ̓̚ͅ Ͳ̙ .̹ͥ̓͡ ͂̀͡Ͼ̗̺ ͳ͵̼̹̀̀ ͵̴̼̼ͣ͡

El 2001, Javier León, es gradua a l’Escola d’Arts i Oﬁcis de Sevilla, a l’especialitat de Gràﬁca Publicitària. En 2002 cursa el mòdul de grau superior d’Arts Aplicades al Mur, i actualment, està realitzant Belles Arts a la Facultat de Belles Arts Santa Isabel de Hungría, Sevilla.

En 2001, Javier León, se gradúa en la Escuela de Artes y Oﬁcios, en la especialidad de Gráﬁca Publicitaria (Sevilla), en 2002 cursa el módulo de grado superior de Artes Aplicadas al Muro, y, en la actualidad, esta realizando Bellas Artes en la Facultad de Bellas Artes, Sta. Isabel de Hungría(Sevilla).

En 2001, Javier a obtenu son diplôme de l’École d’Arts et d’Ofﬁces, spécialité graphique publicitaire (Séville) et en 2002 il a réalisé un module de degré supérieur des Arts Appliqués. Actuellement, il fait ses études en Beaux-Arts à la Faculté des Beaux Arts, Sta. Isabel de Hungría (Séville).

Ha participat molt activament a exposicions tant individuals com col·lectives. Aquest mateix any, entre d’altres, a Arte Sevilla 06 Feria de Arte Contemporáneo, al Palau de Congressos i d’Exposicions, i a l’ALBIAC d’Almeria.

Ha participado muy activamente en exposiciones tanto individuales como colectivas. Este mismo año, entre otras, en Arte Sevilla 06 Feria de Arte Contemporáneo en el Palacio de Congresos y de Exposiciones, y en el ALBIAC de Almería.

Il a participé activement en diverses expositions individuellement ou collectivement. En 2006 à la Foire de l’Art Contemporain dans le Palais des Congrès et d’Expositions de Séville et à l’ALBIAC d’Almerie.

Javier ha rebut entre d’atres mencions el 1er Premi al Concurs de disseny de la nova identitat corporativa del Col·legi Oﬁcial de Decoradors / Dissenyadors d’Andalusia, (CODDA) el 2003, el Premi Adquisició de l’Ajuntament de Dos Hermanas (2002), i el 2on Premi al III Certamen Nacional Fernando Quiñones, Ajuntament de Càdis.

Javier ha recibido entre otras menciones, el I Premio en el Concurso de diseño de la nueva identidad corporativa del Colegio Oﬁcial de Decoradores / Diseñadores de Andalucía, (CODDA) en el 2003, el Premio Adquisición del Ayuntamiento de Dos Hermanas (2002), y el II Premio en el III Certamen Nacional Fernando Quiñones, Ayuntamiento de Cádiz.

Javier a reçu le I Prix du Concours de conception de la nouvelle identité corporative du Collège Ofﬁciel de Décorateurs/Dessinateurs de l’Andalousie, (CODDA). Le Prix d’Acquisition de la Mairie de Dos Hermanas (2002) et le II Prix dans le III Concours National Fernando Quiñones de la Mairie de Cádiz.

Sami Majri 14 | 03 | 80 samimajri@yahoo.fr

14 | 03 | 80 samimajri@yahoo.fr

Sami s’ha llicenciat en Sociologia (2003) a la Universitat de Ciències i Tècniques de Lille 1 (USTL), França. Posteriorment ha realitzat un Màster en Urbanisme i Ordenació del Territori a l’Escola Nacional d’Arquitectura i d’Urbanisme de Sidi Bou Saïd, Tunis (2005).

Sami se licenció en Sociología (2003) en la Universidad de las Ciencias y Ténicas de Lille 1 (USTL), Francia. Posteriormente realizó un Master de Urbanismo y Ordenación del Territorio en el École Nationale de l’Architecture et d’Urbanisme de Sidi Bou Saïd, Túnez (2005).

Sami est licencié en Sociologie (2003) à l’Université des Sciences et Techniques de Lille 1 (USTL), France. Postérieurement il a réalisé un Master d’Urbanisme et Aménagement du Territoire à l’École Nationale de l’Architecture et d’Urbanisme de Sidi Bou Saïd, Tunez (2005).

La seva experiència professional es centra en la sociologia urbana, però també es dedica a la música. Ha combinat la realització de revistes d’interés cultural: l’any 2004 s’encarrega de la pàgina web www.tributunisie.com, un portal d’informació de vocació cultural i des de 2005 confecciona una revista electrònica i de gestió online, de continguts cientíﬁcs (urbanisme, arquitectura, sociologia, geograﬁa...); amb projectes sonors com el concert a la Alhambra del Zéphyr a Tunis, o l’acompanyament sonor de l’exposició Perceptions de la Ville a la galerie Ben Soltane a Sidi Bou Saïd el 2005.

Su experiencia profesional se centra en la sociología urbana, pero también se dedica a la música. Ha combinado la realización de revistas de interés cultural: en 2004 se encargó de la página web www.tributunisie.com, un portal de información de vocación cultural y desde 2005 confecciona una revista electrónica y de gestión en línea, de contenidos cientíﬁcos (urbanismo, arquitectura, sociología, geografía...); con proyectos sonoros como el concierto en la Alhambra del Zéphyr en Túnez o el acompañamiento sonoro de la exposición Perceptions de la Ville en la galerie Ben Soltane en Sidi Bou Saïd en 2005.

Son expérience professionnelle se centre sur la sociologie urbaine et la musique. Il a combiné la réalisation de revues d’intérêt culturel : en 2004 il s’est chargé de la page web www.tributunisie.com, un vestibule d’information de vocation culturelle, à partir de 2005 de la revue électronique et de gestion en ligne, de contenus de vocation scientiﬁque (urbanisme, architecture, sociologie, géographie...) ; avec des projets sonores comme le concert de Al Alhambra du Zéphyr en Tunisie ou le “habillage sonore” de l’exposition Perceptions de la Ville de la galerie Ben Soltane en Sidi Bou Saïd en 2005.

Anis Menzli 20 | 04 | 79 aniszico@yahoo.fr

̺̼̻́ͤ ̼͙ͥ̀ Anis Menzli

| 4|| 79 79 2020 | 04 aniszico@yahoo.fr aniszico@yahoo.fr

͂Ͼ̻̺͙̀̚ ͳ͵̵̼̺͙ ̴́ ͙͛ͤ̓͆̚ ̓Ͼ̮ О̢̜̓ ͂Ͼ̻̺͙̀̚ ͳ͵̵̼Ͼ̺ ̺̯̺͙́̓ ̯̻̺͙̾͡ ͳ̻ (2005) ͵ ͱ̢̓;̘͙͆̈́ ͳ̵̺͙ " ̢̞̘ͧ ̼ͥ͵̘̗ Ͳ͵Ͼ̗͡ ̭̜ͣ̀ ̺̜̓̀̓ ." ̴̹͙̲̺͙́̀ͣ Ͳ̢̻̘̺͙̀ ̸̼̘̓̀͜͵ Ͳ͵Ͼ̮ ̴́ ̸̻̯̻̺͙͂ ̠͙̺͙̓ͣ͜͡ .̯̻̺͙́̓̚ ̹̻̺͙ͤͣ ̵̼ͥ ̴́ ͳ̵̺͙ О̻̯̺͙ ̴́ ̼̻͂̀̾ ̗̞͛ͣ ̺̿ ̡̘̹̿ͣ ̴́ ̺̿͵͙ͤ̀ ͷ̺͙͢ ͷ̹̘̗͙ͣ̓͆ ̴̹͙̲̺͙̈́́̀ͣ Ͳ̢̻̘̺͙̀ ̴́ ̢̢̞̘̻̺͙͂ ̴́ ̡̹̻̺͙͂ͣ̓ ̺͙̓ ̴̭͙͂̓ .ͳ̀͵͵̵̺͕ ̻̺̯̺͙́̓ ̸͓̓Ͼ̺͙ ̞͙̓̽ͣ .̮͂;͵̼̘̻ ̯̻ͨͣ̓ ͵ ̝Ͼ̻̺͙ ̲̗ͣ̓ ͣ̀͵̢̘̺͙ ͳ̵̺ ̰̗͙̺͙ͣ ̴́ "ͳ̴ ͯ͵̴" ́ ; ̮̻̺͙̓̚ ̯̻̺͙ͨͣ ̭͙̓̀ Ͱ̡ͣ̓̈́ 2006 ̼̠͂ ͳ̴ ̳̻̀ ͙ͯ͵̺͙ͣ ̻̺̯̺͙́̓ ̵̼̺͙́ ̸͓̓Ͼ̺͙ ̴́ “International Student Networking

in Arts & Design”

̻͕͂͵̘̺͙ ̛̻̼̗̓ͣ ͙ͣ̓ͩ ̴́ .̼̻̺͙̓̀̓ ̼̓̀͵̺͵̹̗ .̼̓̀͵̺͵̹ ͵ ̼ͥ͵̘ ͳ̗̀ Anis s’ha llicenciat en Belles Arts (2005) a l’lnstitut Superior de Belles Arts de Tunis (ISBAT), dins de l’especialidad d’Art, Comunicació i Disseny Gràﬁc. En aquests moments, està realitzant el Diploma d’Estudis Avançats en Ciències i Tècnica de l’Art, en aquest mateix centre universitari.

Anis se licenció en Bellas Artes (2005) en el lnstituto Superior de Bellas Artes de Túnez (ISBAT), en la especialidad de Arte, Comunicación y Diseño gráﬁco. En estos momentos, se encuentra realizando el DEA en Ciencias y Técnica del Arte, en este mismo centro universitario.

Anis est licencié en Beaux-Arts (2005) de l’Institut Supérieur de Beaux-Arts de Tunis (ISBAT), spécialité Art, Communication et Conception graphique. Actuellement il prépare son Diplôme des Études Avancées dans les Sciences et les Techniques de l’Art, dans le même centre universitaire.

La seva experiència professional es basa en el treball creatiu que realitza a la seva pròpia ﬁrma de disseny gràﬁc, Alfaouine, tasca que compagina amb la participació a diverses exposicions. Les més recents són els IV Rencontres Internationales Photographiques de Ghar el Melh i l’exposició col·lectiva “Up Art” a la galeria Meg Art, en 2006. Anteriorment, cal remarcar la seva participació a la trobada artística “International Student Networking in Arts & Design” a Colònia (Alemania), dins de l’agermanament Tunis-Colònia.

Su experiencia profesional se basa en el trabajo creativo que realiza en su empresa de diseño gráﬁco, Alfaouine, labor que compagina con la participación en diversas exposiciones. Las más recientes las IV Rencontres Internationales Photographiques de Ghar el Melh y la exposición colectiva “Up Art” en la galeria Meg Art, en el 2006. En años anteriores, cabe remarcar su participación en el encuentro artístico “International Student Networking in Arts & Design” en Colonia (Alemania), dentro del hermanamiento Túnez-Colonia.

Son expérience professionnelle se base sur le travail créatif qu’il réalise dans son entreprise de conception graphique Alfaouine, tâche qu’il accompagne avec la participation en diverses expositions. La plus récente est la IV Rencontre Internationales Photographiques de Ghar el Melh et l’exposition collective “Up Art” dans la galerie Meg Art en 2006. Il a participé dans “International Student Networking in Arts & Design” en Cologne (Allemagne), dans le cadre du jumelage Tunis-Cologne.

Mohamed Mouhli 12 | 07 | 78 mouhlimed@yahoo.fr

́Ͼ̜̻ ̻̜̻͡ Mohamed Mouhli

12| |07 07 || 78 78 12 MOUHLIMED@yahoo.fr mouhlimed@yahoo.fr

ͳ͵̵̼̺͙ ͱ͵̜ ̻̜̻͡ ͳ̀͵̹̘ ͣ͵̜̻̘̀ Ͳ͵Ͼ̗͡ ̮̓ О̢̜ 2003 ̼̠͂ .͂̀Ͼ̡̹̘̺͙̀ ͳ̻ ͂̀Ͼ̡̹̘̺͙̀ ͳ͵̵̼̺͙ ̴́ ͱ͵͙͆ ͰϾ̠̺͙ ͵ ̼ͥ͵̘̗ ͂Ͼ̻̺͙̀̚ ͳ͵̵̼Ͼ̺ ̺̯̺͙́̓ ̯̻̺͙̾͡ ̯̻̺͙̾͡ ̵̼ͥ ͳ̻ ͙͛ͤ̓͆̚ ̓Ͼ̮ О̢̜ ̭̜ͣ̀ ̺̜̓̀̓ . ̜̼̺͙͝ ͳ̴ ̴́ ̢̢̞̘̻̓ Ͳ͵Ͼ̮ ̴́ ̸̻̯̻̺͙͂ ̠͙̺͙̓ͣ͜͡ Ͳ͵Ͼ̗͡ ̹̻̺͙ͤͣ ̵̼ͥ ͳ̻ ͳ͵̵̼̺͙ ̸̼̘̓̀͜͵ .̯̻̺͙́̓̚ ̯̻ͨͣ О̙̻ ̮̻͂̀̓̚ ̯̻ͨͣ̓ ̴́ Ͱ̡ͣ̓ ̈́ ̯̠̀͡͵̗ ͷ̠̺̀͡ ͳ̓ͩϾ̠ ͳ̗ ͙ͯ͵ͣ ͳ̗̻̺͙̀̀ͣ ͳ̀͵̹̘ ̹̻ͤͣ ̴́ ̺̻̮͙̿̓ ̮ͨͣ .̼ͥ͵̘̗ ̠̻̹́ͣ ́Ͼ̮ ͙ͯ͵̗ͣ͵ ̸̗̓ͩͣ͞ Ͳ̘ ) ͳ̷̢̀ͣ ͳ̻̀Ͼ̴ ̴́ О̙̻̻̹ Ͱ̡ͣ̓ ̠͙̓ͣ͜͡Ͼ̺ ͫ͵̡̻ͣ ͙ͣ̓ͩ ̴́ ̻̓̽ͣ̀͵̢̘ ̯̻̺͙̾͡ ̴́ ͂̀Ͼ̡̹̘̺͙̀ ͳ͵̵̼̺͙ ̴́ ̸̻̯̻̺͙͂ ( ͂Ͼ̻̺͙̀̚ ͳ͵̵̼Ͼ̺ ̺̯̺͙́̓

La formació de Mohamed s’ha centrat en les arts plàstiques. Així, en 2003, obté el Diploma de primer cicle en Arts Plàstiques a l’Institut Superior de Belles Arts de Tunis (ISBAT), on posteriorment realizarà la llicenciatura, especialitzantse en escultura. En aquests moments està realitzant el DEA en Ciències i Tècnica de l’Art, a aquest mateix centre universitari. Ha participat a diverses exposicions col·lectives, com la realitzada a la Galeria Ben Soltane de Sidi Bou Saïd, també va presentar les seves obres al Centre National de Formation des Formateurs en Education (CENAFFE) de Cartago, i a la galeria Ali Garmassi de Tunis. Com actor, ha participat a dos curtmetratges cinematogràﬁcs (rodats dins d’un projecte d’estudis avançats en Arts Plàstiques a l’ISBAT).

La formación de Mohamed ha estado centrada en las artes plásticas. Así, en 2003, obtiene el Diploma de primer ciclo en Artes Plasticas en el Instituto Superior de Bellas Artes de Túnez (ISBAT), donde posteriormente realizará la licenciatura, especializándose en Escultura. En estos momentos se encuentra realizando el DEA en Ciencias y Técnica del Arte, en este mismo Centro Universitario. Ha participado en exposiciones colectivas, como la realizada en la Galería Ben Soltane en Sidi Bou Saïd, también presentó sus obras en el Centre National de Formation des Formateurs en Education (CENAFFE) de Cartago, y en la galería Ali Garmassi de Túnez. Como actor, ha participado en dos cortometrajes cinematográﬁcos (rodados dentro de un proyecto de estudios avanzados en Artes Plásticas en el ISBAT).

Mohamed est spécialiste en arts plastiques. En 2003, il a obtenu le Diplôme du premier cycle en Arts Plastiques de l’Institut Supérieur des Beaux-Arts de Tunis (ISBAT), où il obtiendrait postérieurement sa licence, en se spécialisant en Sculpture. Actuellement il prépare son DEA en Sciences et Techniques des Arts, dans le même Centre Universitaire. Il a participé dans des expositions collectives, comme celle réalisé dans la galerie Ben Soltane à Sidi Bou Saïd, il a présenté également ses oeuvres dans le Centre National de Formation des Formateurs en Education (CENAFFE) de Carthage, et dans la galerie Ali Garmassi de Tunis. Comme acteur, il a participé en deux courts métrages cinématographiques (rodés dans le cadre d’un projet des études avancées en Arts plastiques à l’ISBAT).

Olga Remón

14 | 03 | 73 estrellaslimones@eresmas.com

Durant anys la seva formació ha estat dirigida cap a dos camins: l’Arquitectura i l’Escultura. Titulada en Delineació i Arquitectura Tècnica, així com en Arts Aplicades i Escultura. Ha completat la seva formació amb diversos cursos: interiorisme, art contemporani, fotograﬁa, ceràmica, modelat, joieria, ikebana, enquadernació japonesa... Ha participat a diverses exposicions, com a la Galeria 414 Kunsthaus de Barcelona (2005-2006), “Perceptions de la Ville”, en la Galería Ben Soltane de Sidi Bou Saïd (Tunis, 2004) i “Microclimas eon: La deforestación reticular” a la Galeria d’Arts i Oﬁcis de Zaragoza (2003).

Durante años su formación ha ido enfocada hacia dos caminos: la Arquitectura y la Escultura Titulada en Delineación y Arquitectura Técnica, así como en Artes Aplicadas y Escultura. Ha completado su formación con diversos cursos: interiorismo, arte contemporáneo, fotografía, cerámica, alfarería, modelado, joyería, ikebana, encuadernación japonesa... Ha participado en diversas exposiciones como en la Galería 414 Kunsthaus de Barcelona (20052006), “Perceptions de la Ville”, en la Galería Ben Soltane de Sidi Bou Saïd (Túnez)(2004) y “Microclimas eon: La deforestación reticular” en la Galería de Artes y Oﬁcios de Zaragoza (2003).

Sa formation est focalisée en deux chemins: l’Architecture et la Sculpture. Diplômée en Délinéation et Architecture Technique, ainsi qu’en Arts Appliqués et Sculpture. Elle a complété sa formation avec divers cours : interiorisme, art contemporain, photographie, céramique, poterie, modelé, bijouterie, ikebana, reliure japonaise... elle a participé dans diverses expositions comme celle de la Galerie 414 Kunsthaus de Barcelone (2005-2006), “Perceptions de la Ville”, dans la Galerie Ben Soltane de Sidi Bou Saïd (Tunisie 2004) et “Microclimas eon: La déforestation réticulaire “dans la Galerie des Arts et Ofﬁces de Saragosse (2003).

ͳ͵̻̀ͣ ̹̺̓͵͙ Olga Remón

14| |03 03|| 73 73 14 estrellaslimones@eresmas.com estrellaslimones@eresmas.com

̻̯̻̺͙͂̀ͣ̓ ̠̼̺͙͂̾͡ ̴́ ̼̓̾̀͵̹̘ ͣ͵̜̻̘̀ ̴́ Ͳ͵Ͼ̗͡ ̓Ͼ̮ ͂Ͼ̢̜̓ ̈́ ̜̼̺͙͝ ͳ̴͵ ͳ͵̵̼̺͙͵ ̸̼̘̺͙͂̀ ̻̯̻̺͙͂̀ͣ̓ ̠̼̺͙͂̾͡ Ͷ̞͙ͣ ̼̓̀͜͵̹̘̗ ̷̻̓͜ . ̜̼͝Ͼ̺ ̸̗̘̺͙͂̀̀ͩ ̈́ͣ̀͵̢̘̺͙ ̢̯̻̺͙ͣ̓ ͳ̵̺͙ О̙̻ ͂Ͼ̻̹̻ ... ̢̼̺͙́̀ ͳ̵̺͙ ̈́ ̢̱̗̺͙͂̓ ̈́Ͱ̻͙̠̺͙̀ͣ̀ О̙̻ ̯̻̺͙ͨͣ̓ ͳ̻ ̯̺͙̀͡͡ ̴́ ̡̹ͣ̓͜ ͙ͯ͵ͣ ͱ͵̜ Ͷ͖ͣ ͵ (2006-2005) ̼͂͵Ͼ̡̗̗ͣ ͷ̠̀͡ ͳ̓ͩϾ̠ ͳ̗ ͙ͯ͵̺͙ͣ ̴́ ̼̻̺͙͂̀͡ 414 Kunsthaus 2004 ̼ͥ͵̘̗ ̯̠̀͡͵̗

О̡̲̺͙͵ ͳ͵̵̼̺͙ ͙ͯ͵ͣ ̴́

.̷̠̠̗͂ͩͣ"Microclimas eon: La deforestación reticular" ̺͙̓ ̴̭͙͂̓

Ferran Roca 21 | 04 | 75 ferranroca@yahoo.es

Tot i que la seva formació acadèmica es centra en el Dret, Ferran Roca ha realitzat diversos cursos d’especialització en “experimentació i pintura”, “tècniques pictòriques“, “iniciació al procés pictòric” i “dibuix: ﬁgura humana”. De la mateixa manera, ha participat, tant individual com col·lectivament en diverses exposicions. Les més recents són: “Nou Col·leccionisme” al Cercle Artístic Sant Lluc i “Perceptions de la Ville”, a la Galeria Ben Soltane de Sidi Bou Saïd a Tunísia. Ha col·laborat als Tallers Oberts 2006 (Taller Comtal).

Aunque su formación académica se centra en el Derecho, Ferran Roca ha realizado varios cursos de especialización en “experimentación y pintura”, “técnicas pictóricas“, “iniciación al proceso pictórico” y “dibujo: ﬁgura humana”. De igual manera, ha participado, tanto individual como colectivamente en diferentes exposiciones. Las más recientes son: “Nou Col·leccionisme” en el Cercle Artístic Sant Lluc o “Perceptions de la Ville”, en la Galería Ben Soltane de Sidi Bou Saïd en Túnez. Ha colaborado en los Talleres Abiertos 2006 en Barcelona (Taller Comtal).

Sa formation académique est centrée sur le Droit mais il a réalisé divers cours de spécialisation en “expérimentation et peinture”, “techniques picturales”, “introduction au processus pictural” et “dessin ﬁgure humaine”. Il a participé individuellement et collectivement dans différentes expositions, la plus récente, “Nou Col·leccionisme” dans le Cercle Artistique Sant Lluc et “Perceptions de la Ville”, dans la Galerie Ben Soltane de Sidi Bou Saïd, Tunisie. Il a collaboré dans les Tallers Oberts en 2006 à Barcelone (Atelier Comtal).

̹̓͵ͣRoca ͳ̴͙ͣ Ferran

| 4 || 75 2121| 04 75 ferranroca@yahoo.es

ferranroca@yahoo.es

ͯ͵̸̜̺͙ ̴́ ̻̹͙́̓͆͡ ̢̢̞̘̿ ͳ͙ Ͳ̱ͣ ̢̢̞̘̻͂ ͥ͵ͣ͡ ̯͛͡Ͷ̸Ͼ̘ ͳ̴͙ͣ ͳ͙ ͙͆ Ͳ̠ͣ ̸̼̘̓̀͜͵ Ͳ̠̺͙ͣ͵ ͚̘̺͙̀ͣ̚ ̴́ . ̡̗̺͙͂̀ͣ ʹ͵̚͵̺͙ ͵͙ ̮̻͂̀̓̚ ̯̻ͨͣ̓ ̮͛͡ ̴́ Ͱ̡ͣ̓ ̞͙̓̽ͣ ͳ̻ ̴͂̀ͣ͡ “Nou Col·leccionisme”

ͱ͵̜ Ͷ͖ͣ ͵ Ͱ͵̺ ͳ̠̓ ̵̼̺͙͂̀ ͙̺͙͛ͣ͡ͅ ̴́ ͷ̠̺̀͡ ͳ̓ͩϾ̠ ͳ̗̀ ͙ͯ͵̺͙ͣ ̴́ ̼̻̺͙͂̀͡ ͙ͦͣ͵͙͆ ̴́ ͳ͵̯̘̗̓ Ͳ̷̓ . ̼ͥ͵̘̗ ̯̠̀͡͵̗ .ͱ̘̻̓͵̹ ͙ͦͣ͵͙ 2006 ̼̠̺͂ ̜͂͵̵̘̻̺͙

Diego Sรกinz 24 | 04 | 75

Diego Sáinz 24 | 04 | 75

Són nombroses les exposicions a les que Diego ha participat individualment: litograﬁes i gravats a la Sala d’Exposicions Ed-Espacio de Logroño, “Creaciones” a l’Espai Jove de l’Escola d’Art de Saragossa, obres en tècnica mixta, Sala d’exposicions – taller Kpintas, a la galeria Pepe Rebollo... Col·lectivament, la seva obra s’ha exposat a la Sala Ignacio Zuloaga de Fuendetodos (Saragossa), al Monasterio de Veruela...

Son numerosas las exposiciones que Diego ha realizado individualmente: litografías y grabados en la Sala de Exposiciones Ed-Espacio de Logroño, “Creaciones” en el Espacio Joven de la Escuela de Arte de Zaragoza, obras en técnica mixta, Sala de Exposiciones – Taller Kpintas, en la galería Pepe Rebollo... Colectivamente, su obra ha sido expuesta en la Sala Ignacio Zuloaga de Fuendetodos (Zaragoza), en el Monasterio de Veruela...

Ha rebut nombroses mencions pel seu treball, el 2001 va obtenir el primer premi de pintura i el segon de gravat a l’Escola d’Arts de Saragossa. El 2004 va ser, també, primer premi al certamen d’Obra Gràﬁca Impresionarte d’aquesta mateixa ciutat. Així mateix, ha sigut sel·leccionat per diferents concursos com el de gravat de la ciutat de Borja o el de pintura de la ciutat de Tudela, o per la mostra d’art jove de l’Institut de la Joventut de Saragossa.

Ha recibido numerosas menciones a su trabajo, en 2001 obtuvo el primer premio de pintura y segundo de grabado en la Escuela de Artes de Zaragoza. En 2004 fue, también, primer premio en el Certamen de Obra Gráﬁca Impresionarte de esta misma ciudad. De igual manera, ha sido seleccionado para diferentes concursos como el Concurso de Grabado Ciudad de Borja o el de Pintura Ciudad de Tudela, o para la Muestra de Arte Joven del Instituto de la Juventud de Zaragoza.

El 2003 i el 2005 cal destacar l’adquisició d’obra al Premi de Pintura de la Delegació del Govern d’Aragó, així com la realització de dues edicions de 35º i 15º gravats en col·lectiva per aquesta mateixa delegació durant aquest mateix any.

En 2003 y en 2005 cabe destacar la adquisición de obra en el Premio de Pintura Delegación del Gobierno en Aragón, así como la realización de dos ediciones de 35º y 15º Grabados en colectiva para esta misma delegación en este último año.

Diego a réalisé de nombreuses expositions individuelles: lithographie et gravures dans la Salle Ed-Espacio de Logroño, “Créations” dans l’Espace de l’École des Arts de Saragosse, oeuvres en technique mixte, Salle des expositions- Atelier Kpintas de la Galerie de Pepe Rebollo... Ses oeuvres ont été exposé dans la Salle Ignacio Zuloaga de Fuendetodos (Saragosse), dans le Monastère de Veruela... Il a reçu de nombreuses mentions pour son travail. En 2001 il a obtenu le premier prix de peinture et le second de gravure par l’École des Arts de Saragosse. En 2004 il a obtenu le premier prix du Concours d’Oeuvre Graphique. Il a été choisi pour différents concours comme le Concours de la Ville de Borja le concours de Peinture de la Ville de Tudela, et pour l’Échantillon de l’Art de l’Institut de la Jeunesse de Saragosse. En 2003 et en 2005 ses œuvres ont reçu le Prix de la Peinture de la Délégation du Gouvernement d’Aragon, il a également réalisé deux éditions de 35º et de 15º enregistrées collectivement pour cette même délégation durant cette dernière année.

Francisco Javier Serón 11 | 06 | 72 p.seron@terra.es

Francisco Javier Serón té una formació acadèmica en Ciències Químiques. Tot i això, són molts els cursos que ha realitzat en fotografia, guionista de ràdio, cursos d’Art Contemporani... S’ha graduat a l’Escola d’Arts de Saragossa a l’Especialitat d’Escultura, disciplina que s’ha consolitat, junt amb l’escriptura, en un dels pilars de la seva formació artística. Al mateix temps, durant sis anys, forma part d’un grup de teatre amateur amb el que representa obras de teatre contemporani i guanya diversos premis. Ha treballat com ajudant escenogràfic a diversos muntatges teatrals de sala i ha realitzat nombroses exposicions col·lectives, com la de la Galeria 414 Kunsthaus de Barcelona (2005-2006), “Perceptions de la Ville”, a la Galeria Ben Soltane de Sidi Bou Saïd a Tunis (2004) i “Microclimas eon: La deforestación reticular” a la Galeria d’Arts i Oficis de Saragossa (2003).

Francisco Javier Serón tiene una formación académica en Ciencias Químicas. Sin embargo son muchos los cursos que ha realizado en fotografía, guionista de radio, cursos de Arte Contemporáneo... Se gradúa en la Escuela de Artes de Zaragoza en la Especialidad de Escultura, camino que va a conformar junto con la escritura uno de los pilares de su formación artística. A su vez, durante seis años, forma parte de un grupo de teatro amateur con el que representan obras de teatro contemporáneo y ganan varios premios. Ha trabajado como ayudante escenográﬁco en diversos montajes teatrales de sala y ha realizado numerosas exposiciones colectivas como la de la Galería 414 Kunsthaus de Barcelona (2005-2006), “Perceptions de la Ville”, en la Galería Ben Soltane de Sidi Bou Saïd en Túnez (2004) y “Microclimas eon: La deforestación reticular” en la Galería de Artes y Oﬁcios de Zaragoza (2003).

La formation académique de Francisco est en Sciences Chimiques, mais il a réalisé plusieurs cours en photographie, radio, art contemporain... diplômé de l’École des Arts de Saragosse, spécialité sculpture. La sculpture et l’écriture représentent les piliers de sa formation artistique. Pendant six ans, il fait partie d’un groupe de théâtre amateur avec lequel il a présenté des oeuvres de théâtre contemporain et ont gagné plusieurs prix. Il a travaillé comme collaborateur scénographique dans divers montages théâtraux de salle, il a également réalisé de nombreuses expositions collectives comme celle de la Galerie 414 Kunsthaus de Barcelone (2005-2006), “Perceptions de la Ville”, dans la Galerie Ben Soltane de Sidi Bou Saïd (Tunisie 2004) et « Microclimas eon »: La déforestation réticulaire “dans la Galerie des Arts et Ofﬁces de Saragosse (2003).

Francisco Javier Ser贸n

11 | 06 | 72 p.seron@terra.es

Skin Like Cream Tunis Sami Majri Skander Besbes Kais Dhiﬁ

Túnez Sami Majri Skander Besbes Kais Dhiﬁ

Tunis Sami Majri Skander Besbes Kais Dhiﬁ

La ciutat posseeix un clima sonor molt característic, que resulta fàcilment reconeixible. La seva identitat sonora resideix a l’organització i l’imbricació de totes les activitats que tenen lloc dins l’espai urbà. Sobre aquest tema, proposem evocar la ciutat des d’un punt de vista electrònic, desenvolupant un recobriment continu i composat al mateix temps de sons bruts i de seqüències melodioses. Posarem en relleu un aspecte particular de la ciutat, què és aquell de la tecnologia i de les telecomunicacions. El paral·lel significatiu entre la circulació dels béns, de les persones i de la informació dins de la ciutat, i el fluxe d’informació que permet als nous mitjans de comunicació ens sembla suficientment pertinent per desenvolupar un ambient sonor numèric, electrònic i que utilitza sons presents únicament a la ciutat.

La ciudad posee un clima sonoro muy característico, que resulta fácilmente reconocible. Su identidad sonora reside en la organización i la imbricación de todas las actividades que tienen lugar en el espacio urbano. Sobre este tema, proponemos evocar la ciudad desde un punto de vista electrónico, desarrollando un recubrimiento continuo y compuesto al mismo tiempo de sonidos brutos y secuencias melodiosas. Pondremos de relieve un aspecto particular de la ciudad, que es el de la tecnología y de las telecomunicaciones. El paralelo significativo entre la circulación de los bienes, de las personas y de la información en la ciudad, y el flujo de información que permite a los nuevos medios de comunicación nos sirve suficientemente pertinente para desarrollar un ambiente sonoro digital, electrónico y que utiliza los sonidos presentes únicamente en la ciudad.

La ville possède un climat sonore très caractéristique, aisément reconnaissable. Son identité sonore réside dans l’organisation et l’imbrication de toutes les activités qui ont lieu dans l’aire urbaine. Sur ce thème, on propose d’évoquer la ville d’un point de vue électronique en développant un habillage continu et composé à la fois de sons bruts et de séquences mélodieuses. Nous mettrons en lumière un aspect particulier de la ville qui est celui de la technologie et des télécommunications. Le parallèle significatif entre la circulation des biens, des personnes et de l’information dans la ville, et le flux d’informations que permettent les nouveaux moyens de communications me semble suffisamment pertinents pour développer une ambiance sonore numérique, électronique et qui utilisent des sons présents uniquement en ville.

Jôpénalu Quartet Osca

Huesca

Ignacio Alfayé

Ignacio Alfayé Luismi Escalona

Ignacio Alfayé

Luismi Escalona José Grima

José Grima

Pedro Mari Martín

Luismi Escalona José Grima Pedro Mari Martín

La llarga amistat i passió comú per la música francesa fa que es reuneixin l’any 2005 els músics José Grima, Pedro Mari Martín, Ignacio Alfayé i Luismi Escalona. Aborden sense prejudicis la música tradicional, el jazz manouche o la chanson française, sempre sota un prisma instrumental i sense excloure del seu repertori altres propostes musicals per les que senten un profund interés. Amb els instruments tradicionals conviuen elements electrònics que, en un just equilibri, ens apropen a un món ric en sons i emocions, on la improvisació té una vital importància. Han col·laborat amb grups de teatre i dansa i en la composició musical de projectes cinematogràﬁcs i performances.

La larga amistad y común pasión por la música francesa hace que se reúnan en 2005 los músicos José Grima, Pedro Mari Martín, Ignacio Alfayé y Luismi Escalona. Abordan sin prejuicios la música tradicional, el jazz manouche o la chanson française, siempre bajo un prisma instrumental y sin excluir de su repertorio otras propuestas musicales por las que sienten un profundo interés. Junto a los instrumentos tradicionales conviven elementos electrónicos que, en un justo equilibrio, nos acercan a un rico mundo de sonidos y emociones, donde la improvisación tiene vital importancia. Han colaborado con grupos de teatro y danza y en la composición musical de proyectos cinematográﬁcos y performances.

La longue amitié et la passion commune de la musique française fait que les musiciens José Grima, Pedro Mari Martín, Ignacio Alfayé y Luismi Escalona se réunissent en 2005. Ils abordent sans préjugé la musique traditionnelle, le jazz manouche ou la chanson française, toujours sous un prisme instrumental et sans exclure de leur répertoire d’autres propositions musicales pour lesquelles ils prouvent un intérêt profond. Avec les instruments traditionnels coexistent des éléments électroniques, avec un équilibre juste, nous approchent à un monde riche de sons et émotions, où l’improvisation a de l’importance vitale. Ils ont collaboré avec des groupes de théâtre et de danse et dans la composition musicale des projets cinématographiques et performances.

Jesús Nieto

02 | 01 | 79 jesusnietosanchez@yahoo.es

Jesús s’ha llicenciat en Història de l’Art a la Universitat de Màlaga. Compagina la seva formació acadèmica amb els seus estudis a la “Escuela de Danza Carmen Fernanda”, a la que reb els seus primers coneixements en ballet clàssic, escuela bolera, ﬂamenco, dansa estilitzada i folclore. Ha obtingut el Grau Mig de Dansa Espanyola al Conservatori Professional de Dansa de Màlaga.

Jesús se licenció en Historia del Arte por la Universidad de Málaga. Compaginó su formación académica con sus estudios en la ”Escuela de Danza de Carmen Fernanda”, en la que recibe sus primeros conocimientos de ballet clásico, escuela bolera, ﬂamenco, danza estilizada y folclore. Obtuvo el Grado Medio de Danza Española en el Conservatorio Profesional de Danza de Málaga.

A nivell professional, ha format part de diferents companyies com la de Sara Lezana i els Goyescos, la Companyia de María Rosa i Zarzuelas, Companyia Ibèrica de Dansa, el Ballet Flamenco de la Comunitat de Madrid (Companyia que fou Premi Nacional de Dansa 2001), la Companyia de Rafael Aguilar, la Companyia d’Aída Gómez...

A nivel profesional, ha formado parte de diferentes compañías como la de “Sara Lezana” y los “Goyescos, la Compañía de María Rosa y Zarzuelas, Compañía “Ibérica de Danza”, el Ballet Flamenco de la Comunidad de Madrid (compañía que fue Premio Nacional de Danza 2001), la Compañía de Rafael Aguilar, la Compañía de Aída Gómez...

Així mateix, ha participat com ballarí invitat al X Aniversari de la l’Orquestra Ciutat de Màlaga i ha format part de l’espectacle “Málaga” amb motiu de la biennal de ﬂamenco, Málaga en Flamenco.

De igual manera, ha participado como bailarín invitado en el X Aniversario de La Orquesta Ciudad De Málaga y formado parte del espectáculo “Málaga” con motivo de la bienal de ﬂamenco, Málaga en Flamenco.

El seu últim treball ha estat dins del rodatge del llargmetratge “El camino de los ingleses” col·laborant com a ballarí, sota la direcció d’Antonio Banderas.

Su último trabajo ha sido el rodaje del largometraje “El camino de los ingleses” colaborando como bailarín, bajo la dirección de Antonio Banderas.

Jesus est licencié en Histoire de l’Art par l’Université de Malaga. Il a étudie à “l’École de Danse de Carmen Fernanda” où il a reçu ses premières connaissances en Ballet Classique, École Bolera, Flamenco, Danse Stylisée et Folklore. Il a obtenu le diplôme de Danse espagnole par le Conservatoire Professionnel de Danse de Malaga. Au niveau professionnel, il a fait partie de différentes compagnies comme celle “de Sara Lezana” et “Caractéristiques de Goya, la Compagnie de María Rosée et Zarzuelas, Compagnie “Ibérica de Danza”, le Ballet Flamenco de la Communauté de Madrid (Prix National de Danse 2001), la Compagnie de Rafael Aguilar, la Compagnie d’Aída Gómez... Il a participé comme danseur invité dans le X Anniversaire de l’Orchestre de la Ville de Malaga et le spectacle “Malaga” à l’occasion de la biennale de Flamenco, Malaga en Flamenco. Son dernier projet est la participation au long métrage “le chemin des Anglais” en collaborant comme danseur, sous la direction Antonio Banderas.

JesĂşs Nieto

02 | 01 | 79 jesusnietosanchez@yahoo.es

Relations Nord-Sud, perceptions et création artistique Juan David Gómez Professeur de Sociologie Université de Saragosse

Le monde et un système complexe, c’est-à-dire, on ne peut pas le connaître comme il est, sans le classifier, le hiérarchiser et le deviser. Pour cette raison, en essayent de simplifier sa complexité, on a créé des métaphores de représentation géographique qui suivent majoritairement des modèles binaires assez simples, qui nous permettent de répondre à la question; comment le monde est-il ? Il s’agit des métaphores qui nous réduisent de multiples complications pour connaître chacune des parties qui forment le monde comme un tout. Par conséquent, des expression comme Orient-Occident, Nord-Sud, premier monde - tiers monde conservent la peur de l’indétermination et l’incertitude à travers la définition de l’autre et de nous-mêmes. Toutefois, le surgissement de ces métaphores n’a pas été aléatoire ni spontané, elles ont eu géographiquement et historiquement un centre de production qui a utilisé les sciences pour la légitimation d’une connaissance apparemment impartiale, objective et rigoureuse, en définitif, un régime de vérité. Ce centre intègre les peuples périphériques en les assimilant ou les transformant en objets exotiques, “intéressants” mais incapables de nous interpeller. Par conséquent, la principale émancipation des peuples invisibilisés est d’obtenir l’autonomie dans la représentation. Nous devons reconnaître que les façons de penser, connaître et faire du “Nord” sont tellement contextuelles, relatives et particulières comme celles du “Sud”. La création artistique des peuples périphériques peut signifier un pas significatif dans ce processus. L’art permet de rendre visibles quelques expressions cachées ou invisibles, elle permet cette connaissance sans classifier ni diviser. Elle a les possibilités de faire face à la complexité du monde d’une manière non-simplificatrice. L’invitation faite dans cette exposition est de nous laisser interpeller par les autres, ceux qui ont quelque chose à dire et ceux qui ont cessé d’être des objets de représentation pour se transformer en sujets créatifs.

La Méditerranée impossible Alberto López Bargados Antropologue Université de Barcelone

Tout le monde paraît être d’accord que la création artistique constitue une partie indéfectible de la production culturelle d’un peuple ou d’une société. De ce fait, toutes les disciplines qui s’intéressent au fait artistique dans les dernières décennies - la théorie et l’histoire de l’art, mais aussi d’autres disciplines comme la psychologie, la sociologie ou l’anthropologie de l’art - indiquent et reconnaissent ce lien, en récupérant la vocation que les avant-gardes historiques ont assumé comme condition de leur propre existence, à savoir celle de “réintégrer [d’une certaine manière, nous pourrions dire avec un certain scepticisme] l’art dans la vie”. C’est ce que poursuivent plusieurs artistes contemporains quand ils revendiquent les fonctions testimoniales et critiques de l’ethnographe, comme le décrit Hal Foster1, ils dialoguent avec un aspect ou un autre de la réalité qu’ils vivent pour chasser ainsi les fantômes de l’autoréférentialité, que facilement peuvent opprimées à la création contemporaine. De cette manière, le binôme art - société est devenue un lieu commun des études sur l’art, évidemment il manque savoir comment elles interprètent le lieu qui correspond à chaque élément dans cette formule. Toutefois, le fait que l’oeuvre d’un ou d’une artiste reﬂète, représente ou exprime inévitablement les valeurs, les croyances, les rythmes ou les styles de la société dans laquelle il a vécu peut certainement être perçus comme une arme à double tranchant. La représentativité d’un artiste, son utilité pour être érigé en témoignage d’une société ou d’une culture, peut se réduire, aux yeux des spécialistes et éventuels spectateurs de son oeuvre, les contributions que le créateur lui-même souhaite faire, tant à la connaissance de sa société à l’extérieur, comme aux courants artistiques contemporains, à sa propre trajectoire comme artiste ou à tout autre tendance à laquelle il veut volontairement être assignés. Il s’agit, effectivement, de la connaissance qui accompagne tous les débats autour du binôme art-société: le degré (majeur ou mineur) d’autonomie de la création artistique. Ces paradoxes qui situent l’artiste emprisonné entre ses éventuelles valeurs testimoniales et sa volonté esthétique se retournent plus 56

fréquente quand il représentera une société éloignée, peu connue ou considérée marginal. Le sculptrice nigériénne Sokari Douglas Camp a indiqué avec résignation, que la sélection de son oeuvre en biennaux et échantillon d’art contemporain il opérait toujours sur le double axe esthétique et testimonial, pour cette raison elle se demandait avec une certaine résignation si les spécialistes et le public “s’intéressaient par son travail ou le coté africain de son travail»2. A mon avis, il est évident que ce paradoxe apparaît dans toute sa crudité comme il est le cas maintenant, nous avons l’occasion de considérer la richesse et la densité des contributions artistes tunisiens, magrébins et, si vous me permettez une généralisation plus grande encore, musulmans. Quelques spectateurs auront des questions fruit de la condition testimoniale qui attribuent à ces artistes et aux savoirs - et préjugés - sur la société ou les sociétés auxquelles ils appartiennent: Combien de femmes font partie de ce groupe, des questions sur l’interdiction de l’image dans l’Islam, quelles sont les influences berbères dans vos créations, etc.. L’inconvénient de la formulation de telles questions à partir des lieux communs est que les informations plus ou moins véridiques se mélangent, parfois très subtilement, avec une série de préjugés, ce qui renforce et justifie en définitive à ces derniers. De fait, aucune situation ne contribue à amplifier plus les préjugés que celle maintenue aujourd’hui entre l’Europe et le Maghreb, héritée d’un impérialisme qu’on perçoit ses suites, non seulement dans les « pateras », les contingents migratoires et les sociétés civiles dérobées par ses élites politiques, mais aussi dans la difficulté que nous trouvons pour que les différentes voix qui conforment cette relation acquièrent le même volume et intensité. Dans ce sens, le Maghreb selon les états européens, est l’objet d’un silence administratif typique des situations post-coloniales: il produit multiples discours complexes et variés qu’en Europe nous amplifions seulement une de ses émissions. Devant l’Europe, et peut-être aujourd’hui plus que jamais, le Maghreb a un problème de manque de visibilité. Nos manquons d’informations nécessaires pour enrichir

et diversifier les représentations de nos voisins. En dépit, il n’y a pas de solutions faciles pour ces paradoxes, évidemment la volonté esthétique de l’artiste n’est pas confrontée à sa fonction testimoniale. Or, pour échapper des pièges de la représentativité, rien n’est meilleur pour un projet artistique collectif qu’employer des concepts dont l’ambiguïté défie les classifications standard. Si nous voulons s’enfuir des stéréotypes autour de la berbérité ou l’Islam, comme nous pourrions le faire en relations au culte Mariano ou à l’ibericité, s’avère efficace recourir à une bonne dose de la propre complexité de la dense trame méditerranéenne. Nous nous trouvons ici face à une aporie, à un concept écarté dès que nous essayons de le saisir, incapables de le fixer pour un moment pour risquer une définition minimale. Aucune personne avec lucidité ou le sens de la modestie ne peut oser définir ce que cet organisme brumeux appelé “Méditerranée”. Sans aller plus loin, l’anthropologie sociale comme discipline, et principalement depuis la Grande-Bretagne, a essayé de définir la “Méditerranée” comme secteur culturel, même si je suis sûr qui il y aura d’autres avis, mon impression est que ce projet intellectuel est sortis avec un petit nombre d’excellentes monographies qui n’ont pas pu dissimuler une sensation générale d’échec. La “méditerranéen” a défié ses chroniqueurs.

seule caractéristique commune depuis l’ère Néolithique dans le Croissant Fertile jusqu’à la mégalopole du XXI siècle, caractérise les sociétés qui ont habité et habitent ce territoire impossible: la polis, la urbs, la madina, la ville. Michel Maffesoli 3, posait l’idée de que l’aventure de vivre se trouve toujours extra-mures, à la marge de la civilité de l’urbe, dans les risques incertains qu’assume le nomade, la ville sera la scène d’une cage de fer qui enferme les promesses d’une future vie. Par contre, pour ceux qui pensent que la ville constitue - à peine - le dernier refuge anonyme et secret dans un monde archivé et catégorisé, celle-ci se présentera comme la seule alternative possible comme une chance de masse «douce» (Jonathan Raban) dans laquelle nous conservons un droit précaire de choisir plus ou moins librement le rôle que nous souhaitons. Probablement entre ces deux projections ils essayeront de passer les navires de ceux qui forment ce projet commun. Peut-être ils choisissent, d’autres chemins. Qui vont résister ou non à la fonction testimoniale, et qui souhaitent chercher l’inspiration pour cette modeste dissidence extra-mures ou intra-mures, c’est ce qu’il leur correspont décider. Quelles que soient leurs élections, ils nous aideront à penser.

Toutefois, la principale vertu de la catégorie “Méditerranée” réside précisément dans son inconsistance, c’est-à-dire, dans sa résistance à soumettre à toute nomenclature qui sépare, classiﬁe ou distingue. Dans son hétérogénéité radicale, dans son proverbial variés de peuples, des religions et des langues, l’étiquette méditerranéenne offre à nos artistes les mérites d’un certain anonymat, une relation d’égalité avec d’autres représentants peu probables de ce revêche esprit - dans ce cas, la présence nourrie, de créateurs espagnols conforment le projet -, et de même, l’occasion de réﬂéchir sur la

1 Hal Foster (2001) El retorno de lo real. La vanguardia a ﬁnales de siglo. Madrid: Akal. 2 Lourdes Méndez (2006): “Entre lo estético y lo extra-estético: paradojas de la emergencia internacional del arte contemporáneo de África”, dans Quaderns de l’Institut Català d’Antropologia, no 21. 3 Michel Maffesoli (2006), Du nomadisme, París: La Table Ronde (ed. or. 1996).

Leila Souissi Critique d’art Tunis

Dans quelques jours, de jeunes artistes tunisiens, plasticiens et musiciens, prendront la route de l’Espagne. Ils traverseront la Méditerranée, leurs oeuvres à la main, leurs coeurs remplis du désir de rejoindre sur l’autre rive, l’Andalousie et leurs amis espagnols. Ces jeunes artistes suivront les pas de leurs ancêtres, mais pas pour les mémes raisons. Leur projet est de transmettre leurs revés et leurs réalisations, leurs imaginaires et leurs transpositions, afín de les offrir, de les associer et de les enrichir au contact de leurs collégues espagnols .Ensemble, en mélant leurs talents respectifs, ils créeront de nouveau cette dynamique qui a dessiné l’Alhambra, composé la musique arabo-andalouse, inspiré des poetes et donné naissance à des artisans célebres dans le monde entier. Les artistes tunisiens, qui se rendent en Espagne dans le cadre de l’association JISER (pont), sont dans la stricte continuité de leurs prédécesseurs, artistes de l’Ecole de Tunis. Ce mouvement, né dans les années 50, rassembla des peintres célebres tels que Moses Lévy, Corpora, Ammar Farhat, Abdelaziz Gorgi, etc. II s’agissait de reunir des artistes de talent, sans distinction de religión, ni exclusive de style, le monde de l’Art était deja ouvert sur 1’extérieur, sur la différence et le regard de l’autre. De workshop en conférences en passant par les expositions et les performances musicales, les artistes tunisiens et leur public espagnol vont apprendre à se connaítre, à s’apprécier, à se comprendre. C’est le debut de la fraternité, c’est la ﬁn des exclusions et des rejets. C’est le role de l’Art. Comme pour les artistes des autres générations, la visión de leur art est directement inspirée de la vie politique et sociale qui les entoure. Ce qui est nouveau c’est l’approche qu’ils en font et les médiums qu’ils utilisent. En ce sens, les artistes d’Orient et ceux de l’Occident n’ont jamáis été aussi proches, ils ont une méme visión de la société, une méme concordance de leurs préoccupations, une méme interprétation de leurs angoisses, un méme humour pour dédramati60

ser leur quotidien et surtout l’utilisation des mêmes techniques. Cette pratique de la ressemblance n’est pas un perte d’identité, c’est au contraire un enrichissement perpétuel, un partage spirituel et intellectuel, un désir évident de dialogue, une compréhension immédiate et instinctive de l’autre. Le travail qui sera presenté par les artistes tunisiens est inspiré de la dynamique urbaine. La Cité, sa personnalité, ses mystéres, son fonctionnement si particulier et si révélateur de la société, les motivent. Ils scannent la Ville avec l’ceil du sociologue et la compréhension de l’artiste, les grafﬁtis, les sons, les mouvements et le soufﬂe de l’urbain se retrouvent souvent dans leurs réalisations. Sami Majri et Skander Besbes, artistes sonores, avaient enregistré les rumeurs de la rue à Barcelone et les ont incorporées dans leur travail. Ces artistes se veulent au plus prés des réalités humaines, ils ont l’intention à leur retour de promener leur travail a l’intérieur de la Tunisie, loin des cotes surpeuplées et des galeries d’art élitistes. Ils veulent relier la Tunisie à l’Espagne dans ce qu’elles ont de plus proche et de plus intime, leurs populations. Ils inventent un « Art relationnel », on y adhére de tout coeur. On attend leur retour avec impatience.

Senén Florensa Director General Institut Europeu de la Mediterrània

Fernand Braudel disait que la Méditerranée est composée de plusieurs méditerranéens, parfois, entrelacés, par leurs expériences ou par leurs ignorances, par l’ignorance de l’histoire commune même si elle représente l’une des clés de notre civilisation. Perceptions de la ville cherche et prétend contribuer à déterminer les bases d’un dialogue entre des jeunes créateurs des deux rives, ce Dialogue qui s’enrichira, non seulement par les sensations ressentis à travers la découverte d’une autre réalité urbaine, mais aussi par la perception de sa réalité humaine. Le regard de l’autre est le meilleur miroir de la réalité. Parfois, on ne veut pas le connaître, il nous inquiète, et nous l’occultons par les sujets de tout les jours. Parfois il contribue à établir les liens humains authentiques qui permettent la croissance et la connaissance des personnes et des peuples. La création, pour les artistes, est l’expression du sentiment intime concrétisé en diverses formes. La création et la réﬂexion mutuelle ont poussé un groupe de jeunes artistes tunisiens et espagnols à présenter leurs oeuvres dans le Centre Civique Fort Pienc de Barcelone pendant le mois de mai. Une activité complémentaire à la visite de jeunes artistes espagnols à la Tunisie en 2005; c’est un reﬂet vif de l’échange que l’Union Européenne vise augmenter entre les différents peuples et les pays de la Méditerranée. La mobilité, pour les créateurs, peut être considérée comme l’oxygène nécessaire pour l’approfondissement et la diffusion de leurs oeuvres. Elle doit permettre l’accès à la connaissance des sources de l’autre et sa production, elle permet également l’insertion dans des circuits commerciaux. Arts plastiques, arts visuels, musique, danse... sont les différents domaines dans lesquels l’Institut Européen de la Méditerranée promouvoit des initiatives de coopération et échange entre des artistes créatifs de la méditerranée, toujours avec la volonté de donner visibilité et appui à toutes les expressions culturelles des 62

pays qui l’intègrent. Le catalogue que vous avez entre vos mains est le résultat de cette expérience et une volonté de l’Institut Europeu de la Mediterrània pour une coopération culturelle entre les différents peuples et cultures de la méditerranée.

Xavier de Luca President JISER Reﬂexions Mediterrànies

“Perceptions de la ville” est une initiative qui s’inscrit dans le cadre d’une série de rencontres que nous avons entamé en Tunisie, pendant le mois de septembre 2005, pour favoriser la mobilité, le dialogue et l’échange entre des jeunes artistes de différents pays de la Méditerranée. Nous avons monté une exposition dans la Galerie Ben Soltane de Sidi Bou Saïd, dans laquelle ont participé des artistes et des oeuvres de l’Espagne et de la Tunisie. Actuellement nous effectuons, de manière conjointe entre JISER et l’Institut Europeu de la Mediterrània, un projet plus intégral et complexe qui comprend la présentation de la création et la réalisation conjointe de tout le processus. Ainsi, du 13 au 23 mai 2006, 6 artistes espagnols et 7 Tunisiens, ont voyagé à Barcelone pour travailler un sujet commun, comme celui de la ville, cette ville. Il nous intéressait connaître quelles sont leurs perceptions, comment ils regardent l’urbain, comment ils interprètent la réalité, propre ou étrangère... et surtout, comment ils recréent l’objet observé dans leurs oeuvres d’art, qui se transforme en leur propre perception de la ville. La création descontextualisée insérée dans un espace d’échange comme celui de la ville, permet aux artistes d’établir un dialogue et s’enrichir au niveau personnel et professionnel. La mobilité des artistes, et de leurs oeuvres d’art, la création conjointe ont permis de transformer l’idée originale que ceux-ci avaient en un nouveau produit, dans lequel l’artiste a changé, stimulé et il a connu d’autres regards urbains, il a dialogué en différentes langues, il a transformé, sa vision de l’autre et de lui-même... et par conséquent, il a donné lieu à une nouveauté qui a tellement de traits anciens.

Le projet Perceptions de la Ville. Le regard de 12 artistes méditerranéens et la publication de ce catalogue, ne pourraient être possible sans la collaboration généreuse des personnes et institutions suivantes:

Organisateurs:

Réalisation: JISER Reﬂexions Mediterrànies Institut Europeu de la Mediterrània Direction: Xavier de Luca Josep Giralt Coordination: Paula Durán Carina Soriano

reﬂexions mediterrànies

Presse: Jordi Bertran Conception: Guillem Cardona Lafarga Estudio Gráﬁco

www.jiser.org www.iemed.org

Traduction: Judith Vidal (De l’espagnol vers le catalan)

Xavier de Luca (Du catalan vers l’espagnol)

Xavier de Luca Paula Durán (Du français vers l’espagnol)

Hafsa Afailal Boursière DEBEQ. Generalitat de Catalunya. Càtedra UNESCO pel Diàleg Intercultural al Mediterrani (De l’espagnol et catalan vers le français) (De l’espagnol, catalan et français vers l’arabe)

Edition: © JISER Reflexions Mediterrànies Barcelone, 2006. Textes: © Les auteurs, 2006. Images: © Xavier de Luca © Sami Majri © Cristian Pons Imprimeur: Futurgràfic Aucune partie de cette publication ne peut être reproduite sans l’autorisation de l’éditeur : JISER Reflexions Mediterrànies info@jiser.org | www.jiser.org

Perceptions de la ville Le regard de 12 artistes méditerranéens Rencontre d’artistes de la Tunisie et de l’Espagne

Leila Souissi Alberto López Bargados Juan David Gómez

Mohamed Ben Soltane Omar Bey Chiraz Chouchene Xavier de Luca X Farah Khélil Javier León Sami Majri Anis Menzli Mohamed Mouhli Olga Remón Ferran Roca Diego Sáinz Francisco Javier Serón Skin Like Cream Jôpénalu Quartet Jesús Nieto

Perceptions de la ville Le regard de 12 artistes méditerranéens Rencontre d’artistes de la Tunisie et de l’Espagne