Issuu on Google+

Mapa creatiu del Poblenou Estat de la qüestió i propostes de col·laboració entre les entitats artístiques del Poblenou

Direcció de Serveis a les Persones Districte de Sant Martí • Ajuntament de Barcelona Juny de 2011


Mapa creatiu del Poblenou Estat de la qüestió i propostes de col·laboració entre les entitats artístiques del Poblenou

Direcció de Serveis a les Persones Districte de Sant Martí • Ajuntament de Barcelona Juny de 2011


Índex

1. Presentació. Objectius.............................................................7 2. Estat de la qüestió. Breu memòria de la vida artística del Poblenou (1991 - 2011) ....................................................8 3. Entitats artístiques participants de les taules de treball ......10 Quadrat 9...................................................................................................12 Espai Cultural la Fundició del Poblenou ...................................................14 Laboratorio Symbolon ..............................................................................17 Antoni Yranzo Estudi ................................................................................20 JISER Reflexions Mediterrànies................................................................22 Hangar.......................................................................................................24 La Escocesa - Associació d’Idees M ..........................................................27 Centre cívic Can Felipa - Programa d’arts visuals.....................................29 Niu: espai artístic contemporani ...............................................................32 Can Framis - Espai de Pintura Contemporània - Fundació Vila Casas ......35 The Private Space .....................................................................................37

4. Noves propostes de col·laboració ..........................................40 4.1 4.2 4.3 4.4

Creació d’eines de treball conjunt....................................................40 Foment d’estratègies de visibilitat conjunta, físicament o virtualment, de les diferents entitats...........................41 Treball de col·laboració amb altres entitats o projectes del barri .........................................................................42 Consolidació d’una línia de treball compartida: l’educació ..............44

5. Primeres conclusions ............................................................46 Annex. Directori de webs.............................................................48


1. Presentació. Objectius de la taula

El document que aquí es presenta recull el resultat de les taules de debat i reflexió amb els agents artístics vinculats a la creació contemporània del Poblenou. Una iniciativa impulsada des de la Direcció de Serveis a les Persones del Districte de Sant Martí - Ajuntament de Barcelona que des de la primavera de 2010, ha volgut posar en relació diferents entitats del territori que tenien en comú el seu treball amb el camp de les arts visuals contemporànies. Durant tot un any, s’han plantejat diferents trobades conjuntes en què hi han participat diferents persones vinculades a les entitats Quadrat 9, La Fundició, Antoni Yranzo Estudi, JISER - Reflexions Mediterrànies, Centre cívic Can Felipa - Programa d’arts visuals, Can Framis Espai de Pintura Contemporània - Fundació Vila Casas, Laboratori Symbolon, Niu: espai d’art contemporani, The Private Space, Hangar i La Escocesa - Associació d’Idees M. Els objectius que impulsaven les trobades de debat i també el document resultant que es presenta ara es podrien concretar així: 1. Definir un possible mapa de l’activitat en art contemporani al Poblenou. 2. Posar en relació totes les entitats vinculades a la creació visual i plàstica del Poblenou. 3. Plantejar noves relacions entre les entitats i les múltiples realitats del barri. 4. Facilitar noves vies de treball conjunt que permetin impulsar nous projectes. Així mateix, el Mapa creatiu del Poblenou que es presenta en aquest document només vol ser un punt de partida a considerar, que permeti mostrar de manera general les característiques de la realitat artística del barri, així com presentar les possibilitats que se’n deriven si aquestes es posen en relació entre elles, com també si es posen en relació amb les diferents realitats socioculturals que conformen el districte i la ciutat. El Mapa creatiu del Poblenou es confingura com un espai de reflexió sobre la creació artística i la seva relació amb el territori.

7


2. Estat de la qüestió. Breu memòria de la vida artística del Poblenou

El barri del Poblenou és i ha estat, sobretot aquestes dues darreres dècades, escenari i lloc de trobada protagonista de la vida de l’art contemporani de la ciutat i del país. Les seves característiques particulars com a barri industrial en transformació, han facilitat una arquitectura i un urbanisme que de manera natural ha acollit gran nombre d’artistes, que de manera individual o col·lectiva han reutilitzat els seus espais donant-los un nou ús i una nova funció. Al mateix temps que diferents iniciatives de caire públic o privat, i amb més i menys durada, n’han proposat també programes de difusió de les arts visuals contemporànies. Tot en un barri que ha viscut al centre de les transformacions més grans de la ciutat de les darreres dues dècades; marcades per esdeveniments i programes que de manera simbòlica i sobretot significativa han transformat les formes de vida del Poblenou. La dècada dels noranta està marcada per la transformació urbanística arran de les Olimpíades de 1992, que n’altera la primera fesomia a partir de la creació de nous barris i arquitectures que donen nous usos a les zones del barri (Vila Olímpica, restauració de les platges, etc.). I la primera dècada dels 2000, amb el Fòrum 2004 com a esdeveniment central i simbòlic, presenta un nou replantejament urbanístic (ampliació de la Diagonal, construcció de la zona Fòrum, etc.) i també el desenvolupament del 22@, pla d’actuació econòmica que altera de manera significativa moltes àrees del barri, fomentant la construcció de nous edificis i també una nova economia.

Espais de creació/producció Es pot dir que la primera reactivació de la vida artística neix d’una tendència natural dels creadors i les seves necessitats, per aconseguir espais amplis de treball. Les antigues fàbriques i les naus del barri industrial es converteixen progressivament en llocs de trobada de diferents col·lectius artístics. Entre els espais i col·lectius es troben: El Submarí, 22a, Nau 21, Caminal, Can Font, Can Saladrigues, Dacks, Flea, Makabra, Risina Tòxica, Palo Bajo, La Fundició, Quadrat 9, Laboratorio Symbolon, La Escocesa (Associació d’Idees M, Los del otro lado, Art Factory T45, Hiperespai, Nave J), JISER Reflexions Mediterrànies, Colectivo Bajel, La Nave Espacial, Ulls Blau, etc. Tot el conjunt presenta una gran varietat de creadors i disciplines artístiques, que s’assenten, de manera més i menys estable al Poblenou.

8


Al mateix temps, d’altres iniciatives de caire privat o públic proposen nous models de gestió dels tallers i en visibilitzen de manera significativa la seva organització. Entre els diferents models destaquen: Palo Alto, Hangar i La Escocesa. La reconversió, l’any 1989, d’una antiga fàbrica tèxtil de finals del s. XIX en Palo Alto per l’estudi Mariscal, conjuntament amb altres tallers i estudis de disseny i arquitectura, es presenta com el primer exemple de fàbrica cultural que des de la iniciativa privada reutilitza una fàbrica en desús. La inauguració d’Hangar a les naus laterals de Can Ricart el 1997, amb l’impuls de l’Associació d’Artistes Visuals de Catalunya (AAVC) i el suport de diverses administracions públiques suposa el primer intent de crear un gran centre de producció d’arts visuals, que ofereix múltiples serveis per al treball artístic (tallers, laboratoris, material tècnic, etc.). El 2009, des de l’ICUB - Ajuntament de Barcelona, també es proposa la conversió d’una part de La Escocesa (Associació d’idees M), fins al moment autogestionant-se de manera autònoma i privada, en un nou model de Fàbrica de Creació que doni espai de treball a artistes i a la vegada en generi un programa d’activitats en paral·lel. Tots aquests centres, espais i col·lectius tenen una visibilització clara i un protagonisme en les diferents edicions dels Tallers Oberts Poblenou (TOP), que des de l’autogestió, permeten presentar-se al barri i a la ciutat. Les diferents edicions, des de 1996 i fins a l’actualitat, en mostren els diversos moments de l’activitat dels tallers i sobretot l’augment i la disminució dels seus focus. Seria important destacar també que la primera dècada del 2000 està marcada per la proliferació d’un altre tipus de tallers i estudis, vinculats de manera més o menys directa amb les arts visuals, de creadors o equips de treballs que feinegen també en el camp del disseny, l’arquitectura o el cinema, sempre des de la gestió privada i autònoma i amb relacions diverses amb la indústria cultural. La relació d’aquests espais està encara per fer, sobretot perquè la seva activitat no ha generat una visibilitat en el barri, entre aquests s’hi poden trobar: Totfan Games, Mil Personas, Shakara Films, YProductions, Estudi Antoni Miralda - Foodmuseum, Folch Studio, etc.

Espais de difusió De la dècada dels noranta també destaquen altres centres d’interès per a les arts contemporànies, que sobretot des de la difusió i l’exposició en reactiven també la vida artística del barri. Entre aquests sobresurten la Fundació Espai Poblenou i la sala d’exposicions del Centre cívic Can Felipa. La Fundació Espai Poblenou és promoguda conjuntament per la Galeria Joan Prats, l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya, sota la direcció de Glòria Moure, i durant els anys 1989 i 1995 utilitza una nau del passatge Saladrigues per presentar el treball d’artistes amb un clar reconeixement internacional com ara Jannis Kounellis, Mario Merz, John Cage, Rebecca Horn, Richard Long, Christian Boltanski, etc. La sala d’exposicions del Centre cívic Can Felipa de l’Ajuntament de Barcelona - Districte de Sant Martí, que des de 1995 ocupa la 3a planta de l’antiga fàbrica tèxtil, sobresurt per un programa d’exposicions de suport a la creació; primer de la mà de l’Associació Espai Públic, i després des de la direcció de Modesta Roda, es defineix un espai per a l’exposició de les arts més joves i emergents, que es consolida sobretot a partir del 2000 i que fins a l’actualitat es manté ben viu.

9


Des de la iniciativa privada en sobresurten altres espais per a la difusió de les arts contemporànies com ara l’Espai Ubú, el Niu: espai artístic contemporani, la Fundació Vila Casas i The Private Space. L’Espai Ubú, ubicat a la plaça Prim i dirigit per Eugènia Mont, és des del 2004 fins al 2010, la primera galeria d’art contemporani del barri amb una clara voluntat de promoure els artistes emergents i que treballen amb llenguatges totalment contemporanis. El Niu, des del 2006, ocupa uns baixos del carrer Almogàvers i amb la direcció de Sergi Bueno, ofereix una programació regular de diferents manifestacions artístiques contemporànies (música, dansa, performance, arts visuals, etc.) i a la vegada cursos i tallers de formació i facilita també espai de treball a creadors. La Fundació Vila Casas obre el 2009 una nova seu a l’antiga fàbrica restaurada de Can Framis, on presenta la col·lecció de pintura d’Antoni Vila Casas i en programa exposicions temporals i altres activitats. La impremta i galeria The Private Space obre portes el 2010 amb una clara voluntat de combinar diferents serveis de producció i difusió de les arts contemporànies, activant un programa públic d’exposicions i d’activitats. Altres espais o col·lectius han tingut o tenen un paper en la difusió i la formació de les arts contemporànies al Poblenou, entre tot un seguit d’iniciatives privades, amb més o menys presència i durada, s’hi troben: 22a, Winchester School of Art (Palo Alto), Art & Design Barcelona, Escola Bau, Half House, La Plataforma, Espacio Particular, Emecuadrado, Galeria Griskon Art, etc.

10


3. Entitats artístiques participants a les taules de treball

De les moltes entitats que actualment estan treballant en el camp de les arts visuals i plàstiques al Poblenou, aquestes són les que han participat a les taules de treball del Mapa Creatiu: • • • • • • • • • • •

Quadrat 9 edicions Espai Cultural la Fundició del Poblenou Laboratori Symbolon Antoni Yranzo Estudi JISER Reflexions Mediterrànies Hangar La Escocesa - Associació d’Idees M Centre cívic Can Felipa - Programa d’arts visuals Niu: espai d’art contemporani Can Framis - Espai de Pintura Contemporània - Fundació Vila Casas The Private Space

Totes les fitxes han estat escrites pels seus responsables i compten amb una descripció general de l’entitat i el seu camp d’acció; apunten les fonts de finançament, posant èmfasi sobretot en la gestió, des de l’àmbit privat o del públic; enumeren els recursos amb què compten, de manera general i sovint distingeixen entre recursos humans, tècnics i simbòlics; apunten les seves relacions amb el context artístic, de manera local o més global; apunten també si les entitats tenen relacions amb altres entitats del barri de l’àmbit no artístic i finalment plantegen propostes de futur o els interessos més significatius respecte a les possibilitats de col·laboració amb les altres entitats. Cada fitxa s’acompanya d’un parell o tres d’imatges dels espais o activitats de l’entitat. Per a més informació sobre cada una de les entitats es pot consultar la seva pàgina web.

11


Quadrat 9 edicions Passatge de Masoliver, 4, baixos 08005 Barcelona Tel. 933 006 380 www.quadrat9.com PERSONA RESPONSABLE: Alain Chardon CONTACTE: quadratnou@gmail.com

12


DESCRIPCIÓ - ÀMBIT D’ACCIÓ DE L’ENTITAT Quadrat 9 és un taller d’edició d’obra gràfica que treballa per a entitats públiques (ajuntaments, universitats, museus….) i privades (artistes, editors, galeries, universitats…). També és un taller editorial que des de la seva creació, el 1989, va desenvolupar amb nombrosos artistes un ampli projecte de co-edicions presentades en fires especialitzades i amb galeries d’art. Al mateix temps organitza cursos relacionats amb la gràfica i cursos monogràfics de litografia i gravat. Des de 2009 acull artistes en residència i té un especial interès a activar aquest tipus de col·laboració. Quadrat 9 fomenta i dóna suport a nous projectes relacionats amb la creació i l’edició gràfica; en aquest àmbit es crea el 2010 eldital'ull edicions que promou l’edició de llibres d’artistes i un projecte de beca dins l’àmbit de l’edició i de la gràfica.

FONTS DE FINANÇAMENT • Propis. Alguns projectes compten amb finançament compartit.

RECURSOS PROPIS (MATERIALS, HUMANS, SIMBÒLICS, etc.) Recursos humans: una persona fixa i col·laboradors segons projectes. Recursos materials: un espai de 200 m2 totalment equipat per treballar la gràfica (litografia, gravat, òfset, etc.).

TREBALL EN XARXA - CONTEXT ARTÍSTIC • Participació als Tallers Oberts del Poblenou (des de 2009). • Artistes en residència en col·laboració amb Norske – Grafikere d’Oslo (Noruega). • Quadrat 9 i eldital'ull edicions: 2010: Publicació de La casa de la playa, Un libro para colorear, llibre d’artista presentat a Arts libris 2010. 2011: Publicació de Flags, llibre d’artista presentat a Arts libris 2011.

RELACIONS AMB ALTRES ENTITATS DEL DISTRICTE • Escola Bau: participació a les Jornades tipogràfiques (juliol de 2009).

PROPOSTES DE FUTUR AMB EL CONTEXT ARTÍSTIC DEL POBLENOU Plantejar la possibilitat de crear un Centre de Creació Gràfica que agrupi totes les tècniques d’impressió i els diferents espais ja existents en el barri relacionats amb la creació plàstica. Un centre enfocat realment cap a la creació artística i gr��fica; que fos a la vegada plataforma de creació per a artistes locals i artistes en residència i que promogués beques i ajuts per a desenvolupar projectes concrets seleccionats en convocatòries de concursos, premis, beques, nacionals i/o internacionals. Un centre que sigui també obert a la gent del barri i molt particularment als joves i adolescents, que oferís cursos, tallers oberts de pràctiques, exposicions, etc.

13


Espai Cultural la Fundici贸 del Poblenou Pallars, 178 08005 Barcelona www.lafundiciodelpoblenou.com PERSONA RESPONSABLE: Albert Capella Vazquez CONTACTE: albertcapella@hotmail.com

14


DESCRIPCIÓ - ÀMBIT D’ACCIÓ DE L’ENTITAT Taller de creació artística multidisciplinar, on es desenvolupen diverses disciplines artístiques contemporànies i culturals. Les activitats que es realitzen s’engloben dins l’àmbit de les arts visuals, escultura (metalls, pedra, fusta i reciclatge d´objectes), pintura, modelatge, ceràmica, il·lustració, fotografia, vídeocreació, arts escèniques (performances), escenografies, a més de la restauració d’objectes i mobles antics. L´espai és compartit amb altres entitats com són: La Fund’acció Experimental del Poblenou (col·lectiu Performer); A.C. La Raspa del Poblenou (amb més de quinze anys de treball al barri, organitzant i promovent entre el jovent activitats culturals diverses com ara concerts de música, cicles de cinema social, arts escèniques i visuals… especialment durant les festes majors. És l’inspiradora i fundadora de l´espai); A.A. La Fundició del Poblenou (col·lectiu que gestiona tant els espais de treball com les activitats artístiques). L’espai, situat en una nau industrial, conserva la seva essència original, consta de diferents zones de treball, tallers, sala d´exposicions, sala polivalent (totalmente diàfana), oficina, sala àudio i vídeo, sala d’assaig. També, segons el projecte, se cedeix l’espai per a la realització de projectes particulars en col·laboració amb l’organització.

FONTS DE FINANÇAMENT Autogestionat, mitjançant quotes i aportacions pròpies, encara que no es descarten en un futur establir convenis de col·laboració amb les institucions públiques per a desenvolupar les activitats artistiques i culturals pròpies de l’entitat, a més de l’adequació de l’espai o la gestió de nous espais i de nova creació. Actualment el local està en règim de cessió o de masoveria urbana, per part dels propietaris.

RECURSOS PROPIS (MATERIALS, HUMANS, SIMBÒLICS, etc.) Materials: equips de so i enregistrament (gravació), vídeo, projectors (diapositives, cinema Super 8, vídeo digital), reproductors (àudio i vídeo digitals), material informàtic, il·luminació, i d’altres per a desenvolupar les activitats pròpies del projecte. Humans: bàsicament els membres dels diferents col·lectius, a part de les col·laboracions puntuals de persones interessades en el projecte. Simbòlics: suport desinteressat i puntual, per part de persones i entitats del barri afins al projecte.

TREBALL EN XARXA - CONTEXT ARTÍSTIC Es treballa conjuntament amb i els diferents espais de creació en diversos projectes, entre ells els Tallers Oberts del Poblenou, participant en la organització des de fa quatre anys. Dins dels TOP, s’han realitzat diferents activitats com ara: exposicions, espectacles de circ, dansa, video-projeccions, performances i actuacions musicals; l’espai ha acollit l’acte inagural en les tres darreres edicions. El context artístic s’engloba dins de la creació contemporània i experimental (en el sentit més ampli) amb diferents disciplines, tant en les arts escèniques com visuals.

15


RELACIONS AMB ALTRES ENTITATS DEL DISTRICTE L’entitat forma part de l’organitzacio dels TOP, de la Coordinadora d’Entitats del Poblenou, la Federació d’Entitats Fem Maig, l’Associació de veïns i veïnes del Poblenou. Col·labora de manera puntual amb entitats que formen part de la Coordinadora (Diables del Poblenou, A.E. Icària, A.E. Rakxa, etc.). En l’àmbit social es col·labora amb entitats que desenvolupen la seva activitat dins d’aquest context. A nivell personal hi ha membres dins la junta de la Coordinadora d’Entitats i en l’organització i comissariat de les exposicions que es realitzen al Casal de Barri del Poblenou.

PROPOSTES DE FUTUR AMB EL CONTEXT ARTÍSTIC DEL POBLENOU Creació d’una coordinadora d’espais de cultura o creació oberta i que tingués en compte “tots aquells espais en els quals es realitzen activitats artístiques i culturals, ja siguin alternatius o no”, per a poder desenvolupar propostes i projectes comuns, així com aglutinar els projectes de cada espai. El treball en xarxa entre tots els espais és necessari per a poder desenvolupar estudis de necessitats reals dels espais i taules de treball amb intenció d’avançar cap a una integració d’aquests dins del context artístic i cultural (actualment al barri existeixen col·lectius joves amb idees innovadores i que no disposen d’espai). Les propostes de futur comporten un ferm compromís amb la cultura per part de les administracións, tant en la promoció dels espais i les activitats que es desenvolupen, com en la creació d’espais de lliure gestió (adquirint edificacions ja construïdes en desús, fàbriques, naus, etc.), ja que la necessitat d’espais de creació és més que evident.

16


Laboratorio Symbolon Llatzeret, 13, baixos 08005 Barcelona Tel. 933 072 018 www.symbolab.org PERSONA RESPONSABLE: Sebastiรกn Sรกnchez Zelada CONTACTE: laboratoriosymbolon@yahoo.es / 610 361 643

17


DESCRIPCIÓ - ÀMBIT D’ACCIÓ DE L’ENTITAT Laboratorio Symbolon és una associació cultural que promou l’experimentació, la creació i la difusió de processos contemporanis que integren art, ciències holístiques i ciències de la vida. Desenvolupa els seus objectius mitjançant projectes, activitats, formació i serveis amb la intenció d’enriquir la biodiversitat cultural de Barcelona i generar un pont d’intercanvi amb Córdoba, a l’Argentina.

FONTS DE FINANÇAMENT Autofinançat mitjançant quotes de socis i donacions.

RECURSOS PROPIS (MATERIALS, HUMANS, SIMBÒLICS, etc.) Materials: té dues seus, una al Poblenou que té un espai de 220 m2 i compta amb tallers, consultori de teràpies, dues sales de pràctiques i una habitació per a residències. La segona es troba a la serra de Córdoba (Argentina) i compta amb una nau de 100 m2 dins d’un context natural de vuit hectàrees d’extensió, on es comença a construir un projecte que disposarà d’espais de producció, pràctiques i residències, i sumarà a l’espai de Barcelona la possibilitat d’experimentar amb bioarquitectura i bioart expandit. A part compta amb mobiliari divers, ordinadors, eines, projector, equip de so. Humans: coordinació general (dos professionals de l’àrea de l’art contemporani, la biosimbòlica, el ioga i les ciències de la comunicació) i residents puntuals (consultori holístic: equip de sis terapeutes i formadors – tècniques físiques, creatives, enèrgetiques, vibracionals; dos artistes multimèdia, més altres col·laboradors satèl·lit). Símbòlics: l’espai físic del laboratori, està restaurat i organitzat en set àmbits amb diferents funcions-òrgans, que actuen com a mapa alquímic del cos humà i en analogia al sistema planetari. L’etimologia del nom: laboratori symbolon fa referència a la intenció i l’actitud davant de la metodologia de treball. Espai de labor (ofici) i oració (diàleg interior) i Symbolon (llenguatge multidimensional que significa “fer coincidir”: sincronia d’art i vida, mitjançant el símbol). Pensament holístic: integració i intercanvi de pràctiques, coneixements, metodologies i experiències. Recerca del Pro-comú. El projecte està pensat com a mite arquetípic: la construcció de la barca-pont-cos per a viatjar (intercanviar) pel mar de l’espai-temps fins a la muntanya, serra de Córdoba, on les idees potencials recollides podran expandir-se a la naturalesa.

TREBALL EN XARXA - CONTEXT ARTÍSTIC Centres de producció, pràctiques i formació: CCEC. Centro Cultural Espanya. Córdoba; HANGAR. Centre de producció d’arts visuals; TOP. Tallers Oberts del Poblenou; SETBA. Zona de Art. Barcelona; Art Neutre. Espai virtual d’art; CENAC. Centre d’Estudis de Naturopatia. Barcelona; ACRAC. Alternatives al Consum. Barcelona; MOMENTOLUX. Laboratori de Fine Arts. València; Chateau CAC. Centro de Arte Contemporáneo. Córdoba, Argentina; L'Arche. Acadèmia d’investigació en Hipnosi de París; FEQGAE. Fédération de Qi Gong et Arts Energétiques; Centro de Yoga IYENGAR. Córdoba, Argentina; Proyecto AUR. Arte en cultivo; Collectif TRALALA. París, França; Escuela AZUL. Artes Energéticas. Córdoba, Argentina.

18


RELACIONS AMB ALTRES ENTITATS DEL DISTRICTE Relacions i col·laboracions eventuals amb l’Espai Kinder, Lectorium Rosacrucianum i Can Felipa.

PROPOSTES DE FUTUR AMB EL CONTEXT ARTÍSTIC DEL POBLENOU: Ampliar el concepte d’art a pràctiques dins de l’àmbit de les ciències holístiques i ciències de la vida. mitjançant tallers, encontres, taules rodones, grups de treball, intercanvis, etc., per a promoure espais híbrids de producció en què la retroalimentació serveixi per al desenvolupament integral de l’ésser.

19


Antoni Yranzo Estudi Passatge de Casamitjana, 15, local 08005 Barcelona www.antoniyranzo.com PERSONA RESPONSABLE: Antoni Yranzo CONTACTE: info@antoniyranzo.com / 646 161 269

20


DESCRIPCIÓ - ÀMBIT D´ACCIÓ DE L´ENTITAT Un taller dedicat a l’escultura des de fa més de deu anys, ubicat al districte del Poblenou, en un antic local construït l’any 1943, on s’havia desenvolupat durant molts anys l’activitat industrial familiar. A principis dels anys noranta després d’una restauració, Antoni Yranzo sensibilitzat amb les arts plàstiques, va convertir aquest taller de fabricació en un taller de creació; inicia aquesta nova trajectòria dissenyant lluminàries i obra pictòrica. Actualment s’hi desenvolupen diferents activitats artístiques, la principal de les quals és l’escultura.

FONTS DE FINANÇAMENT Propis. L’escultura.

RECURSOS PROPIS (MATERIALS, HUMANS, SIMBÒLICS, etc.) L’estudi compta amb un local i tot el seu equipament per desenvolupar la tasca de treball; és un espai molt lluminós, amb una estructura industrial pròpia dels tallers d’aquella època. El local consta de tres zones ben definides: zona de treball, zona de reunions i tertúlies i zona d’exposició. Antoni Yranzo treballa l’escultura de principi a fi, intervenint en tot el procés de la peça. Treballa amb fusta, sobretot fustes reutilitzades, i treballa també amb sentiment, tenint cura sempre de la procedència de la fusta i de la seua història.

TREBALL EN XARXA I CONTEXT ARTÍSTIC L’estudi d’Antoni Yranzo és un punt de trobada d’artistes, d’interioristes i de gent dedicada a crear espais; amb un objectiu que és el d’intentar introduir l’art a l’espai privat i quotidià. Ha participat en diferents espais i edicions de Casadecor, en Tallers Oberts del Poblenou i de Sarrià. Col·labora activament amb interioristes i dissenyadors d’àmbit nacional i internacional. Té exposició permanent en divereses galeries i botigues especialitzades en art, com BDG Gallery, OD Sarrià, Espacio Pepe Cabrera. Realitza periòdicament exposicions en diferents galeries i col·labora esporàdicament en projectes multidisciplinars. Ha participat en l’exposició col·lectiva “NATURA” al Centre cívic Can Felipa (2002).

RELACIONS AMB ALTRES ENTITATS DEL DISTRICTE De moment no té cap relació amb altres entitats.

PROPOSTES DE FUTUR AMB EL CONTEXT ARTÍSTIC DEL POBLENOU Parlar de l’estat creatiu del Poblenou a través de trobades i tertúlies periòdiques de diferents col·lectius: artistes, interioristes, dissenyadors, fotògrafs, escriptors…, amb la finalitat de donar a conèixer la marca artística del Poblenou.

21


JISER Reflexions MediterrĂ nies Avinguda Diagonal, 101, S-12 08005 Barcelona www.jiser.org PERSONA RESPONSABLE: Xavier de Luca CONTACTE: xdeluca@jiser.org / 653 300 214

22


DESCRIPCIÓ - ÀMBIT D’ACCIÓ DE L’ENTITAT JISER Reflexions Mediterrànies és una associació creada el 2005, gràcies a la voluntat d’un grup de joves d’Espanya i Tunísia, que comparteixen uns ideals i uns valors comuns, que pretenen contribuir a la transformació de la realitat social que viuen a través de l’art i la recerca. Des de la seva creació, ha realitzat activitats vinculades a la cooperació cultural i artística i a la cooperació científica en diferents països de la Mediterrània, que tenen com a objectiu principal afavorir la mobilitat, el diàleg, la producció cultural i la seva difusió en l’espai mediterrani. És per aquest motiu que l’associació s’anomena JISER, que en àrab significa pont, un pont entre les ribes de la Mediterrània. L’associació creu fermament que conèixer l'altre és entendre's i conèixer-se a un mateix.

FONTS DE FINANÇAMENT Les fonts de finançament per al funcionament general de l’associació provenen de quotes de col·laboració anuals i trimestrals dels seus membres, així com de la realització de tallers i altres activitats. Per desenvolupar projectes específics, es realitza una cerca de possibles patrocinadors privats, així com de les diverses convocatòries públiques.

RECURSOS PROPIS (MATERIALS, HUMANS, SIMBÒLICS, etc.) L’associació compta amb una seu, espai que és el centre on es desenvolupa la seva activitat. Pel que fa als recursos humans, el grup que tira endavant els projectes és completament voluntari.

TREBALL EN XARXA - CONTEXT ARTÍSTIC A data d’avui, l’associació col·labora de forma estable amb estructures artístiques, tant a Espanya com a Tunísia. Així mateix, JISER forma part de la Xarxa Espanyola de la Fundació Anna Lidh. Aquesta institució reuneix diferents associacions que treballen pel diàleg cultural a l’espai euromediterrani. Les relacions de JISER amb la resta d’associacions del districte es canalitzen a través de les activitats conjuntes, com ara els Tallers Oberts del Poblenou, des de 2009.

RELACIONS AMB ALTRES ENTITATS DEL DISTRICTE Des de 2009, JISER col·labora amb Apropem-nos i el Centre cívic Can Felipa, organitzant els cicles de cinema Fronteres (2009) i Sons de la Mediterrània (2010).

PROPOSTES DE FUTUR AMB EL CONTEXT ARTÍSTIC DEL POBLENOU JISER pretén, en el futur, mantenir el seu programa d’activitats, combinant i apropant diferents experiències que tenen lloc al barri del Poblenou, a Barcelona, i a d’altres punts de la Mediterrània.

23


Hangar Passatge del Marquès de Santa Isabel, 40 08081 Barcelona Tel. 933 084 041 www.hangar.org PERSONA RESPONSABLE: Tere Badia CONTACTE: tere@hangar.org / 696 910 518

24


DESCRIPCIÓ - ÀMBIT D’ACCIÓ DE L’ENTITAT Hangar és un centre per a la producció i la recerca artística fundat el 1997 per l’Associació d’Artistes Visuals de Catalunya (AAVC) per donar suport a creadors i artistes i oferir serveis que s’adaptin a les necessitats de producció que sorgeixen en el món de la creació. El centre té la seu en un edifici industrial rehabilitat al barri del Poblenou de Barcelona. L’espai, amb 1.800 m2, dóna cabuda a 15 tallers individuals, un medialab, 2 platós, un servei de lloguer d’equipaments, laboratoris de desenvolupament tecnològic, assistència tècnica i assessorament en producció. A més a més, Hangar organitza un programa de tallers de formació per a artistes i un programa d’intercanvis internacionals. A partir de 2011, Hangar compta amb 800 m2 més destinats a la producció artística, incloent-hi una residència amb capacitat d'allotjar quatre creadors. Hangar compta avui amb un equip tècnic permanent format per 13 persones, i amb la col·laboració de diversos professionals externs. L’objecte final de l'activitat d'Hangar és oferir als projectes artístics el millor context possible per a la seva realització, segons els seus objectius particulars, oferint un espai que possibilita la recerca prèvia i el desenvolupament de les produccions artístiques de forma parcial o integral, i acompanyant els seus resultats mitjançant la seva inclusió en les diverses xarxes de relacions.

FONTS DE FINANÇAMENT ICUB / Ajuntament de Barcelona, CoNCA, Ministerio de Cultura, Diputació de Barcelona, Fundació Banc de Sabadell, FECYT (2010). L’any 2010 va comptar amb un pressupost de 655.000 €.

TREBALL EN XARXA / CONTEXT ARTÍSTIC AAVC; Hamaca; Xarxaprod; Residencias en Red; TOP; Plataforma fàbriques de creació Barcelona; Giss.tv. Convenis de col·laboració signats amb: Corpografies (UAB); La Trinxera (productora); L'Ull Cec; Producciones Doradas; Sala d'Art jove (Agència Catalana de la Joventut); Festival Escena Poblenou; UPF. Màster d'Arts Digitals; UPV. Màster en Artes Visuales y Multimedia; UBgrup de recerca 'Cos i textualitat'; AcVIC; REC- Festival de cinema emergent; Minimpimer.tv. Altres agents, entitats i espais amb qui participem en projectes de col·laboració, d'intercanvi o de coproducció (selecció): Can Felipa; La Porta; YProductions; Sonarmàtica; GIFI.net; Projecte Generatech, UAB; SLIC; Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona; Can Xalant; La Escocesa; Nits digitals de Vic; Festival Surpas, Portbou; Manresa Territori Contemporani; L'animal a l'esquena; Idensitat; Tabakalera, Donosti; La Laboral, Gijón (coproducció de tallers i Summerlab); Medialab Prado; Laboral; CIC, el Caire (Egipte); Tokyo Wonder site, Tòkio (Japó); Cittadellarte, Biella (Itàlia); SMART, Amsterdam (Holanda); ADM, Mèxic D.F. (Mèxic); Geumcheon, Seoul; Centro cultural de España en Montevideo, Uruguay; Dedale, París; CoreLAbs, Beijin (Xina).

25


RELACIONS AMB ALTRES ENTITATS DEL DISTRICTE • • • • •

Associació de veïns i veïnes del Poblenou Associació de Veïns de Can Ricart Coordinadora d'entitats culturals del Poblenou Barcelona Activa, Creamedia Pla Comunitari

PROPOSTES DE FUTUR AMB EL CONTEXT ARTÍSTIC DEL POBLENOU • Treballar sota el principi de complementarietat amb els altres espais de creació del districte. • Generar vies de comunicació més fluides. • Generar eines de reconeixement i de registre de noves iniciatives per a incorporarles a les dinàmiques de la possible xarxa. I també d'aquelles que desapareixen per a poder-se’n fer ressò i que es mantinguin en els arxius. • Apostar per la recerca artística com un àrea de coneixement transferible i treballar amb les entitats de recerca del districte. • Reforçar les activitats amb col·lectius vinculats a l'estructura social del Poblenou.

26


La Escocesa - Associació d’Idees M Pere IV, 345 08020 Barcelona www.laescocesa.org PERSONA RESPONSABLE: Véronique Serfass CONTACTE: veronique@laescocesa.org / 687 460 209

27


DESCRIPCIÓ - ÀMBIT D’ACCIÓ DE L’ENTITAT La Escocesa és un centre de producció artística de propietat municipal enfocat a les arts visuals. Està autogestionat i autofinanciat per l’Associació d’Idees M i té vocació de servei públic. La Escocesa vol ser un centre de producció artística capaç d’oferir serveis de promoció, intercanvi, utilització d’equips i materials i assessorament als artistes residents, sempre a preus assequibles, per tal d’afavorir la seua professionalització i la millora de les seves carreres artístiques. L’àmbit d’acció és fonamentalment el barri, amb una nova política d’obertura a la ciutat, al país i a la comunitat internacional.

FONTS DE FINANÇAMENT Actualment: autofinançament mitjançant el pagament del lloguer dels diferents tallers. En la propera assemblea es decidirà obrir l’associació a tots els artistes i canviar el lloguer per quotes de socis. L’import de subvencions rebuts el 2010 és de 5000 € (ICUB) + 2000 € (Can Felipa). En el futur s’ha previst buscar més finançament extern (públic i privat).

RECURSOS PROPIS (MATERIALS, HUMANS, SIMBÒLICS, etc.) Materials: ordinadors amb connexió internet (Wi-Fi), projector, equip de so i web. Humans: els socis són els responsables de la gestió (quatre persones que fan la coordinació, l’organització interna, la producció d’activitats i els intercanvis i relacions externes); de la pàgina web (una persona). El manteniment intern i les millores de l’espai són responsabilitat de tots els socis. Simbòlics: la fàbrica de La Escocesa.

TREBALL EN XARXA - CONTEXT ARTÍSTIC • Hangar, Niu, Can Felipa, La Fundició, Espai Ubú • Plataforma fàbriques de creació Barcelona (Fabra i Coats, Central del circ, futura Phillips, Hangar, Ateneu 9 barris, La Seca, Nau Ivanow, La Escocesa) • Xarxaprod, xarxa d´arts visuals de Catalunya

RELACIONS AMB ALTRES ENTITATS DEL DISTRICTE De moment només té relació amb les altres entitats artístiques.

PROPOSTES DE FUTUR AMB EL CONTEXT ARTÍSTIC DEL POBLENOU • Visites guiades per a escoles i veïns. • Reorganització dels Tallers Oberts de Poblenou. • Creació de tallers artístics a la Escocesa (serigrafia, vídeo, pintura mural, etc.) pensats per a tot tipus de públic. • Intercanvis d’espai, de material tècnic, etc., amb altres entitats. • Difusió de la creativitat del Poblenou en l’àmbit de ciutat.

28


Centre cívic Can Felipa Programa d’arts visuals Pallars, 277 08005 Barcelona Tel. 932 563 840 www.bcn.cat/canfelipa PERSONA RESPONSABLE: Joana Hurtado CONTACTE: joana@cccanfelipa.cat

29


DESCRIPCIÓ - ÀMBIT D’ACCIÓ DE L’ENTITAT Can Felipa és un centre cívic de dependència directa del Districte de Sant Martí de l’Ajuntament de Barcelona, que des de 1992 treballa per la vida cultural del barri del Poblenou i de la ciutat de Barcelona. Entre les moltes activitats que en defineixen el seu caràcter de centre cultural sobresurten els seus programes de promoció de les arts contemporànies: el Programa Escena Can Felipa (que promou els llenguatges de les arts escèniques, a base sobretot de residències per a creadors i programació de les seves propostes) i el Programa d’arts visuals Can Felipa (que promou sobretot els projectes de creació artística, comissariats i d’investigació). El Programa d’arts visuals va totalment lligat a la sala d’exposicions del centre, a la tercera planta, que per la seva amplitud d’espais i la seva configuració especial, permet una gran versatilitat a l’hora de presentar projectes artístics. La sala d’exposicions de Can Felipa té una llarga tradició en el suport de l’art emergent i de la creació jove, que, des de1998 i fins a l’actualitat, ha col·laborat amb un nombrós i heterogeni conjunt d’artistes i comissaris. S’ha de destacar que el programa té sobretot el seu centre en la Convocatòria anual, oberta a tots els creadors de les arts contemporànies, que permet una gestió pública i professional del pressupost. Els objectius generals del Programa d’arts visuals de Can Felipa, es podrien resumir a donar suport a l’art emergent i als joves creadors en el seu procés de professionalització (artistes, comissaris i investigadors); potenciar i reactivar la creació jove; difondre l’art emergent, apropant-lo a nous públics, tant del barri com de la ciutat i del país, i col·laborar amb altres institucions o col·lectius artístics per tal de consolidar plataformes de suport als artistes i a les seves produccions.

FONTS DE FINANÇAMENT - MODEL DE GESTIÓ El pressupost del programa és públic, i prové completament del Districte de Sant Martí Ajuntament de Barcelona. La seva gestió és mixta, ja que el Centre cívic compta amb una direcció municipal i una gestió i dinamització dels seus programes a càrrec de l’empresa de serveis Progess.

RECURSOS PROPIS (MATERIALS, HUMANS, SIMBÒLICS, etc.) Materials: una sala d’exposicions de 200 m2 (espai de difusió i de magatzem) i una oficina; equipaments tècnics (equip de so, projectors, ordinadors, DVD, etc.). També es poden utilitzar altres espais del centre cívic si les activitats ho necessiten. Humans: el programa compta amb una persona contractada que dedica 25 hores setmanals a la seva gestió; compta amb un equip de col·laboradors més o menys fixos que en faciliten el desenvolupament (dissenyadors, muntadors, etc), amb tots els creadors que participen en tots els projectes, els seus protagonistes principals, i evidentment també amb la resta de l’equip del centre cívic (direcció, secretaria, consergeria, neteja…). Simbòlics: la seva trajectòria i totes les propostes acollides i els seus responsables (artistes, comissaris, gestors, dissenyadors, etc.) l’avalen com a espai de referència en el suport a les arts visuals, tant a la ciutat com a Catalunya. Això fa que sigui un centre d’art integrat a la xarxa d’espais d’art de la ciutat i en els circuits de creació contemporània més experimental.

30


TREBALL EN XARXA - CONTEXT ARTÍSTIC El programa ha mantingut i manté relacions habituals amb Hangar, el Niu, La Escocesa, l’Espai Ubú, etc., així com també amb l’Associació Escena Poblenou. Al mateix temps, treballa en col·laboració amb la Sala d’Art Jove de la Generalitat de Catalunya i el programa Sant Andreu Contemporani del Centre cívic Sant Andreu. Col·labora també amb altres espais com ara l’Espai Zero1 d’Olot o el Museu de l’Empordà (Figueres). I ha comptat amb moltes col·laboracions puntuals en relació amb els projectes que ha acollit.

RELACIONS AMB ALTRES ENTITATS DEL DISTRICTE El programa manté relacions amb la Coordinadora d’Entitats del Poblenou, sobretot en relació amb l’exposició que anualment s’organitza de manera conjunta per la Festa Major del barri. Així, per exemple, ha col·laborat sobretot amb l’Associació de veïns i veïnes del Poblenou i l’Arxiu Històric del Poblenou. Ha col·laborat de manera puntual amb alguna escola i institut del Districte.

PROPOSTES DE FUTUR AMB EL CONTEXT ARTÍSTIC DEL POBLENOU Treballar per un programa conjunt que tingui com a interlocutor l’àmbit educatiu del barri (escoles, instituts, esplais, ludoteques, etc.). Cercar estratègies per acostar la vida artística del Poblenou al conjunt d’escoles d’art, batxillerats artístics i universitats tant d’art com de gestió cultural. Un possible exemple podria ser estudiar la possibilitat de convertir la visita als centre d’arts, que ja es fa, com a recurs educatiu, que s’ofereixi durant tot el curs, a través dels centres de recursos. Fomentar maneres de documentar la vida artística d’aquestes dues dècades al Poblenou. El mateix programa necessita, urgentment, una manera de poder presentar tot el que s’hi ha fet i potser per això seria molt bo poder-ho fer de manera conjunta amb els altres espais. Un possible exemple seria treballar per una publicació que recollís tot el material sobre les activitats, tant el Districte com l’ICUB podrien ser-ne els impulsors. En relació amb la publicació, seria bo també, estudiar la possibilitat de crear un arxiu que reculli tot aquest material, a la vegada que centralitzi tot el que s’ha produït respecte al Poblenou artístic (projectes artístics en què el barri és el protagonista; tesis doctorals d’estudi de la vida artística, etc.). En aquest cas l’Arxiu Històric del Poblenou o la Biblioteca Manuel Arranz podrien ser-ne uns bons còmplices.

31


Niu : espai artístic contemporani Almogàvers, 208 08018 Barcelona Tel. 933 568 811 www.niubcn.com PERSONA RESPONSABLE: Sergi Bueno Navarro CONTACTE: sergi@niubcn.com

32


DESCRIPCIÓ - ÀMBIT D’ACCIÓ DE L’ENTITAT Niu és un espai artístic situat al barri del Poblenou. Produeix, mostra i difon creació audiovisual i multimèdia, art digital i música contemporània independent. La matèria d’estudi, creació i exhibició és la cultura àudio i visual derivada de la irrupció de la tecnologia digital en el món de l’art, el disseny i la comunicació. Les activitats de Niu es basen en el següents conceptes: Espai d’exhibició: sala polivalent on es realitzen exposicions, activitats musicals, audiovisuals i tallers formatius. Serveis a l’artista: Niu ofereix als artistes diferents serveis de qualitat a baix cost en àrees com espais de treball i d'assaig; allotjament web i contractació de dominis; serveis d'impressió de qualitat a baix cost; assessoria comptable; gabinet de premsa i comunicació, etc. Formació: de manera regular s’organitzen tallers formatius per a estudiants i professionals al voltant de diversos aspectes de la creació visual, musical i gràfica contemporànies. Ràdio online: Piu és el canal de ràdio per Internet de l'espai artístic contemporani Niu. Programa música electrònica de qualitat 24 hores al dia. Organització d’esdeveniments: Niu organitza de forma regular activitats artístiques fora del seu propi espai: cicles, jornades, festivals, mostres, etc. Agència d’artistes: Niu ofereix serveis d'assessorament i gestió artística per a empreses, institucions i festivals. El contacte continu amb tot tipus de creadors i artistes d'avantguarda ens permet proposar continguts artístics d'alta qualitat.

FONTS DE FINANÇAMENT - MODEL DE GESTIÓ Fonts de finançament mixt amb recursos propis (80%) i subvencions públiques (20%).

RECURSOS PROPIS (MATERIALS, HUMANS, SIMBÒLICS, etc.) Materials: equips de so, vídeo i informàtics per al desenvolupament de les activitats que acull o genera l’espai. Humans: no disposa d’un equip de treball tancat, ja que no disposa de recursos per a la contractació fixa de personal. Es realitza un treball en xarxa en què desenes de persones col·laboren puntualment o regularment amb les activitats generades per Niu. Simbòlics: la força de treball i inspiració que aporta la comunitat de creadors i creadores que participa i/o col·labora regularment o esporàdicament amb Niu.

TREBALL EN XARXA - CONTEXT ARTÍSTIC El treball en xarxa ha estat i és el motor generador de tot el que pugui passar al voltant de Niu, ja sigui en forma de taller formatiu, de xerrada, de concert, de performance, d’exposició, etc. Les relacions amb altres entitats artístiques del districte són fluides i constants, bàsicament a l’entorn de la creació artística contemporània. Niu manté relacions habituals amb Hangar, Can Felipa, La Escocesa, la sala Razzmatazz, La Fundició, l’Universitat Pompeu Fabra, els festivals Escena Poblenou, OFFF, Sónar i LEM, i d’altres col·lectius i persones amb qui sovint col·laba. 33


RELACIONS AMB ALTRES ENTITATS DEL DISTRICTE Niu també manté relacions amb la Coordinadora d’Entitats del Poblenou, la federació d'entitats Fem Maig i l’Associació d’Empreses 22@Network; alhora que genera vincles puntuals amb altres individus i col·lectius com ara l'Arxiu Històric del Poblenou o l'equip de treball Bogatech.

PROPOSTES DE FUTUR AMB EL CONTEXT ARTÍSTIC DEL POBLENOU Estudiar la creació d’un mitjà de comunicació comú que aplegui les activitats i propostes del teixit artístic del districte. Explorar les possibilitats d’ús d’espais en transició, com per exemple naus industrials que passen dos, tres i més anys buides tot esperant que s’executin els plans urbanístics que les afecten. Els propietaris no poden treure cap rendiment pels espais i milers de metres quadrats queden sense ús durant massa temps. Podrien ser espais ideals per a crear espais de producció i exhibició artística. Estudiar la possibilitat d’ús d’un o més espais per a la realització de concerts musicals en directe. Les normatives de control de contaminació acústica han anat provocant la desaparició d’espais de gestió independent on realitzar actuacions musicals en directe. Probablement es pot trobar un model mixt de gestió en què acollir desenes i desenes de propostes artístiques que es queden fora dels circuits comercials de les poques sales de concerts que encara hi ha al districte. Connexions de barri: concretar accions concretes en forma de tallers, jocs o d’altres activitats similars per apropar la creació artística del districte a les escoles, esplais, llars d’avis, etc. Aquestes podrien ser anuals i prendre forma de taller musical, audiovisual, pictòric, etc.

34


Can Framis - Espai de Pintura Contemporània Fundació Vila Casas Roc Boronat, 116 – 126 08018 Barcelona Tel. 933 208 736 www.fundaciovilacasas.com PERSONA RESPONSABLE: Natàlia Chocarro Bosom CONTACTE: nchocarro@fundaciovilacasas.com

35


DESCRIPCIÓ - ÀMBIT D’ACCIÓ DE L’ENTITAT Situada al cor del districte tecnològic del 22@, l’antiga fàbrica de Can Framis acull el fons pictòric de la Fundació Vila Casas. Compta amb un espai expositiu de més de 3.500 m2 adreçats a l’exposició i contemplació de l’art contemporani català, d’ençà de la dècada dels seixanta fins a l’actualitat. Un ventall de propostes artístiques que, junt amb la celebració de mostres temporals d’artistes de la col·lecció, l’exposició dels artistes guardonats en les diferents disciplines que preveuen els premis anuals de la Fundació, i el cicle l’Art de col·leccionar (Premi ACCA 2010), atorguen al conjunt una visió exhaustiva de la producció artística del país.

FONTS DE FINANÇAMENT Privades.

RECURSOS PROPIS (MATERIALS, HUMANS, SIMBÒLICS, etc.) Equipament museístic que compta amb la celebració d’exposicions temporals i una àrea - taller adreçada a la celebració de tallers amb els més petits.

TREBALL EN XARXA - CONTEXT ARTÍSTIC • • • •

Jornada de Portes Obertes, temporada 2009-2010 i 2011 48 Horas Open House Barcelona, temporada 2010 i 2011 Festival Escena Poblenou, temporada 2010 i 2011 Confluències, Un camí per fer (activitat educativa entorn la instal·lació “Cavall de Troia”, que itinerarà per diferents punts de la ciutat. Plaça de Can Framis del 14 de maig al 5 de juny de 2011) • La Nit dels Museus, temporada 2011 • Activitat en família Ícar viatja a Can Framis. Dissabte, 4 de juny de 2011.

RELACIONS AMB ALTRES ENTITATS DEL DISTRICTE Escassa, tot i que el departament educatiu, adreçat a les etapes d’infantil, primària i secundària ESO, batxillerat i universitats, estableix ponts de contacte també amb les entitats educatives del Districte.

PROPOSTES DE FUTUR AMB EL CONTEXT ARTÍSTIC DEL POBLENOU Continuar treballant amb els centres educatius, escoles d’art i Universitat UPF i col·laborar amb el Festival Escena Poblenou i les 48 Horas Open House Barcelona.

36


The Private Space Roc Boronat, 37 08005 Barcelona Tel. 933 569 606 www.theprivatespacebcn.com PERSONA RESPONSABLE: Silvia Giorgetti CONTACTE: gallery@theprivatespacebcn.com

37


DESCRIPCIÓ - ÀMBIT D’ACCIÓ DE L’ENTITAT The Private Space (TPS) és un punt de trobada per als amants de l'art i el disseny. Un gran espai de més de 400 m2 amb una galeria expositiva, una botiga, un segell editorial propi i una sofisticada impremta. Un espai obert a la literatura, la fotografia, la música, la il·lustració, el disseny i la moda, els audiovisuals... Privat? Privat com una casa particular sense portes, ni porter ni moqueta, que acull singulars propostes. Hi treballa un equip multidisciplinari integrat per experts de diferents àmbits: comissariat artístic, impressió i manipulació de la imatge, edició i comunicació. The Private Space ocupa l’espai de l’antiga fàbrica de l’Harinera La Asunción, construïda l’any 1900, al carrer de Roc Boronat, 37.

FONTS DE FINANÇAMENT The Private Space és una empresa privada que aposta per la promoció de nous talents. El seu principal motor econòmic és la seva potent impremta que, dirigida a tots els públics i necessitats, ofereix un còmode sistema d'impressió per demanda que genera múltiples projectes. La galeria de TPS genera molt tràfic de públic, funciona amb autogestió i busca col·laboracions amb l'administració pública i amb empreses privades que s'identifiquen i/o volen recolzar els artistes emergents que TPS promou.

RECURSOS PROPIS (MATERIALS, HUMANS, SIMBÒLICS, etc.) El cor de The Private Space és la seva impremta, que nodreix les altres àrees d'activitat, especialment el seu espai expositiu i l'editorial. Els mou la il·lusió d'ajudar joves artistes i creadors a llançar-se al món de l'art i la comunicació, per això s’involucren en els processos de producció i publicació d'obres i projectes editorials. Ofereixen un espai de networking, recolzat per professionals i experts en edició, retoc i fotomecànica, impressió i muntatge.

TREBALL EN XARXA - CONTEXT ARTÍSTIC Un dels principals objectius de The Private Space és generar llaços i aliances amb altres entitats culturals, així com contribuir a establir un pont entre l'artista emergent i el món professional de l'art. Fomentar intercanvis amb distribuïdores, editorials, festivals, escoles i universitats d'art, centres de producció... TPS treballa a nivell nacional i internacional. Ha col·laborat amb artistes de diferents països (l’Argentina, el Canadà, Croàcia, Dinamarca, França, l’Índia, l’Iran, Israel, Itàlia, Lituània, el Perú, Polònia, Portugal, el Regne Unit, Suïssa, Veneçuela...) i disciplines (fotografia, plàstica, performance, vídeo, instal·lació, street art, il·lustració...), participant en festivals artístics com el Loop, l'Europes, l'Emergent o el Festibity.

RELACIONS AMB ALTRES ENTITATS DEL DISTRICTE L’espai i la seva infraestructura es posa a disposició d'altres entitats del districte que hi vulguin organitzar algun tipus d'esdeveniment, com ara tallers, xerrades, conferències, exposicions o festes. Per això, sovint han col·laborat amb altres entitats, galeries, associacions i festivals en la realització dels seus catàlegs i materials promocionals, oferint condicions especials a canvi de visibilitat (algunes vegades han coeditat projectes).

38


PROPOSTES DE FUTUR AMB EL CONTEXT ARTÍSTIC DEL POBLENOU The Private Space vol contribuir a la dinamització del Poblenou convertint-se en un referent de la vida cultural del barri i la ciutat. Apostar per crear una xarxa entre els diferents espais culturals del districte que ajudi a potenciar la visibilitat de les iniciatives i projectes que es duen a terme.

39


4. Noves propostes de col·laboració

Aquest apartat recull tot el conjunt de propostes de col·laboració entre les diferents entitats i també amb altres institucions del mateix districte o de la ciutat. Totes elles neixen de les reflexions compartides a les taules de treball, així com de les converses en paral·lel que s’han mantingut durant tot el temps que s’ha alimentat el Mapa creatiu del Poblenou. Val a dir que algunes de les iniciatives ja han estat posades en pràctica o funcionen actualment a partir de la col·laboració natural i puntual de les mateixes entitats. Les propostes que s’apunten es presenten de manera esquemàtica i volen ser només el recordatori d’un conjunt de noves vies de col·laboració a diferents nivells. En funció de les seves característiques s’agrupen a partir dels següents àmbits d’acció: 4.1 Creació d’eines de treball conjunt. 4.2 Foment d’estratègies de visibilitat conjunta, físicament o virtualment, de les diferents entitats. 4.3 Treball de col·laboració amb altres entitats o projectes del barri. 4.4 Consolidació d’una línia de treball compartida: l’educació.

4.1 Creació d’eines de treball conjunt Aquest primer grup presenta un seguit d’estratègies i accions que tenen l’objectiu de treballar de manera col·laborativa, per facilitar així el treball de cada una de les entitats. Totes elles es presenten a priori fàcils d’executar, només depenen de la voluntat i l’organització de les mateixes entitats. Vet aquí les propostes que s’apunten: - Consolidació de la taula com a espai de trobada periòdic que serveixi per compartir els projectes i els recursos de cada entitat. La taula hauria de servir per estabilitzar la col·laboració natural entre les entitats i a la vegada per reforçar la consciència de territori creatiu, o sigui, reforçar la consciència de Poblenou artístic, que tingui en compte la seva realitat històrica, així com el seu present i les possibilitats de futur. Al mateix temps la taula hauria de reforçar la consciència del principi de complementarietat entre els diferents espais i els seus diferents programes. 40


Es proposa fixar un seguit de trobades anuals de caràcter bimensual o trimestral que en facilitin el contacte periòdic. - Promoció d’una agenda de treball compartida que permeti conèixer els ritmes de cada entitat i poder compartir amb més facilitat les possibilitats de col·laboració. Es proposa la creació d’un calendari virtual en què cada entitat pugui fixar les seves fites de treball més destacades, sobretot pel que fa a la presentació pública dels seus programes. - Foment de vies de comunicació més fluides que permetin conèixer els ritmes dels diferents programes i compartir l’actualitat de cadascun, a la vegada que en permetin accionar els espais i moments de trobada. Es proposa l’ús habitual d’una llista de contactes conjunta. - Aprofitament de la varietat de recursos humans, materials, i simbòlics de les diferents entitats artístiques. Es proposa una llista o inventari genèric que pugui mostrar les possibilitats de cada una de les entitats del Mapa.

4.2 Foment d’estratègies de visibilitat conjunta, físicament o virtualment, de les diferents entitats El segon grup presenta un seguit d’estratègies i accions que tenen l’objectiu de fomentar la visibilitat del conjunt d’entitats que conformen el Mapa; la intenció és fer més present la seva dimensió de suma de col·lectius mitjançant diversos recursos físics i virtuals. Totes elles es presenten, també a priori, fàcils d’executar i segueixen depenent de la voluntat i l’organització de les mateixes entitats, tot i que demanen un esforç més i menys considerable d’inversió extra. Vet aquí les propostes que s’apunten: - Presència d’informació de cada una de les entitats en tots els espais físics o virtuals de les mateixes entitats; accés fàcil a tot el que els altres fan des de totes les superfícies. Es proposa la invenció d’un display que pugui ser present en tots els espais i que agrupi totes les informacions; la creació d’una marca conjunta; la presència destacada de totes les adreces web en els destacats de cada pàgina; etc. - Ús compartit de les agendes i de les eines de comunicació de cada entitat; utilitzar tots els recursos comunicatius de les entitats per poder visibiltzar l’activitat de les altres. Es proposa l’ús dels mailings propis per comunicar altres informacions; la presència en totes les agendes d’activitats que promogui cada entitat; etc. - Creació de nous recursos que visibilitzin conjuntament i de manera regular o puntual l’activitat de totes les entitats.

41


Es proposa una agenda de caràcter bimensual o trimestral que reculli de manera periòdica totes les programacions; un canal de difusió conjunt (portal web o publicació) que reculli i doni visibilitat als diferents programes; la publicació d’una guia o directori que presenti els diferents agents (físic o virtual); la publicació d’un catàleg que reculli la història de les entitats i de les dues darreres dècades de la vida artística del Poblenou; etc. - Creació d’un esdeveniment o d’accions de caràcter puntual que permetin presentar la diversitat dels programes. Es proposa la promoció d’un esdeveniment conjunt que serveixi per a la presentació de tots els espais (el millor exemple: Tallers Oberts); la presència conjunta en altres esdeveniments del barri (per exemple: Festes de Maig; Festival Escena Poblenou, etc.); el foment d’activitats puntuals (visites guiades, etc.).

4.3 Treball de col·laboració amb altres entitats o projectes del barri El tercer grup presenta i apunta un seguit de vies de col·laboració amb altres entitats del territori i els seus respectius projectes. L’objectiu és el de plantejar noves vies de relació amb els altres agents que treballen amb i des del territori, tant des de la gestió pública com la privada, així com també d’altres àmbits artístics i sobretot de la cultura. S’entén per territori el barri o el districte, com també la ciutat i el país. L’objectiu que mou les diferents possibles col·laboracions és el de compartir estratègies que fomentin i reforcin el coneixement i les possibilitats de cada una de les entitats i els projectes del Mapa creatiu, posant-los en relació amb altres agents que actuen en el territori, intentant així sumar esforços i compartir estratègies. És evident que totes les possibles col·laboracions naixeran de la voluntat de diferents agents i sovint aniran marcades per les diferents voluntats o limitacions d’aquests agents. L’apartat només apunta sobretot els noms de les entitats o organismes, a tenir en consideració així com les possibles vies de col·laboració. Totes elles demanen un esforç més o menys considerable d’inversió extra i sobretot ritmes de treball de llarg recorregut. Vet aquí les vies de col·laboració que s’apunten:

Districte de Sant Martí. Ajuntament de Barcelona La relació amb el Districte de Sant Martí presenta, tant per proximitat com per interessos conjunts amb el territori, un bon nombre de possibles col·laboracions. Entre les que sobresurten hi ha: - Suport a col·laboracions puntuals i/o periòdiques. Per exemple el suport a les campanyes d’un esdeveniment conjunt com ara Tallers Oberts. - Creació d’un portal web que reculli tota l’activitat de les entitats del mapa. - Creació d’un directori - guia que presenti les entitats. - Promoció d’una publicació que presenti el passat, present i futur de la vida artística contemporània del Poblenou (1990 - 2010 - 2030). - Vinculació amb altres projectes impulsats pel Districte (Joves i Noves Tecnologies de l’IES Besòs, Temps de Barri, Portal Jove, etc.).

42


- Creació de vies de col·laboració que permetin al Districte i tots els seus serveis aprofitar molt més els recursos de les entitats. - ...

ICUB. Ajuntament de Barcelona La relació amb l’Institut de Cultura de Barcelona apunta vies de col·laboració amb projectes d’àmbit de ciutat, sobretot vinculats a les estratègies del mateix Institut. S’apunten tres vies de col·laboració: - Participació en esdeveniments promoguts per l’ICUB. Entre els més evidents hi ha els Tallers Oberts d’àmbit de ciutat; però també una possible presència en esdeveniments culturals com ara el Grec Festival d’estiu. - Promoció d’una publicació que presenti el passat, present i futur de la vida artística contemporània del Poblenou (1990 - 2010 - 2030). - Col·laboració amb les estratègies d’aplicació de les Fàbriques de Creació, tenint en compte que el Mapa té dos protagonistes clau (Hangar / La Escocesa).

22@ La proximitat, sobretot d’espai, entre els agents que conformen el Mapa i tot el conjunt d’empreses i organismes que donen forma i contingut al projecte 22@, subratlla la necessitat de col·laboració en diferents vies més o menys puntuals, sobretot per tal d’aprofitar tots els motors de coneixement que es concentren en un mateix territori: - Intercanvi de coneixements i possibilitats d’aprofitament dels recursos. - Creació de ponts entre empreses i entitats artístiques (patrocini de projectes o programes).

Altres entitats artístiques del Districte Tenint en compte que al districte s’hi concentren altres entitats de caràcter artístic, sobretot vinculades a les arts escèniques i musicals (per exemple: Central del Circ, Associació Escena Poblenou, Sala Beckett...), és important tenir en compte que el mateix Mapa creatiu podria ampliar el conjunt d’entitats i a la vegada treballar per: - Creació i participació de projectes conjunts. - Col·laboracions puntuals en la taula de treball.

Altres entitats del districte a considerar El Districte, i el mateix Poblenou, presenta un conjunt nombrós d’entitats que treballen amb i des de la cultura i des de diferents aspectes, amb qui seria bo que els agents del Mapa Creatiu trobessin també vies de col·laboració, més o menys puntuals. A manera de llista s’anomenen les més evidents: -

Universitats (UPF, UB, UOC, etc.) Escoles d’art del Poblenou (Escola Bau, Artidi, etc.) Mitjans de comunicació (BTV, RNE, etc.) Museus (Linguamon - Casa de les Llengües, Museu d’Història de la Ciutat - Oliva Artés, DHUB, Museu Blau de Ciències Naturals, etc.)

43


A la vegada s’han de tenir en compte altres agents i entitats culturals amb qui poder col·laborar de manera puntual, com ara: -

Biblioteques (Manuel Arranz, Xavier Benguerel, etc.) Centres cívics i casals de barri Escoles i instituts Associacions o entitats d’àmbit cultural.

En aquest sentit també podria ser important poder promoure un llistat conjunt o directori de tots i cada un dels serveis culturals que es concentren al territori. I caldria estudiar si és possible poder sumar-hi totes les empreses de serveis culturals que s’hi concentren també (disseny, arquitectura, artistes individuals, etc.). I es podria considerar la possibilitat de promoure des del Mapa una taula de treball oberta o unes jornades de reflexió en les quals hi poguessin ser tots els agents culturals del districte (centres cívics, casals de barri, escoles, biblioteques, entitats artístiques, associacions…). Alhora, la proposta en marxa de la Taula de Talent del Districte vol aplegar els agents culturals, essent la Taula del Mapa Creatiu un d’aquests.

4.4 Consolidació d’una línia de treball compartida: l’educació El quart àmbit proposa la necessitat de trobar un eix de treball compartit que faciliti a les diferents entitats treballar conjuntament en un mateix marc d’acció. Dels debats i taules de treball sobresurt un àmbit que és l’educatiu. Per la dimensió cultural dels agents i de tots els que hi treballen es veu l’educació com l’eix més fàcil de compartir i és així com s’apunten diferents estratègies per donar-hi forma. Aquest tornaria a ser un àmbit que demanaria un esforç considerable d’inversió extra, que ha de comptar amb el suport d’altres fonts d’inversió, i sobretot treballar amb temps de llarg recorregut. Al mateix temps aquest podria ser l’àmbit que consolidés les maneres de treballar conjuntament i de proposar vies d’accions puntuals que visualitzin i mostrin les sinergies creades també en els altres àmbits. Aquestes són les diferents accions que es proposen: - Creació d’un programa educatiu que es presenti conjuntament i que es pugui compartir amb altres agents del districte (escoles i instituts, casals d’avis, serveis socials, veïns, etc.). - Creació de recursos puntuals: tallers de formació, visites, jornades de portes obertes, etc. - Creació d’una agenda compartida d’activitats de formació.

44


- Col·laboracions amb programes com Temps de Barri (presència en el directori, col·laboracions puntuals amb els agents de la xarxa, etc.), organismes com Barcelona Activa (cursos de formació), Consorci d’Educació (projectes puntuals), IMEB (Ciutats educadores, PEC, etc.), centres universitaris instal·lats al districte (participació en els seus programes dedicats a la creació contemporània), etc. - Aprofitament de les relacions establertes amb les escoles i instituts de les entitats de la taula (Hangar, Fundació Vila Casas, Centre cívic Can Felipa, etc.). - Promoció d’unes jornades de formació que permetin donar a conèixer les possibilitats de cada entitat en la generació de coneixement (es planteja estudiar la possibilitat de participar en el programa de les Festes de Maig del Poblenou per promoure les activitats educatives de cada entitat del Mapa).

45


5. Conclusions. Continuació

El Mapa Creatiu del Poblenou subratlla: - La consciència del Poblenou com a context on la creació contemporània té una gran varietat de models de gestió, producció i difusió de les arts visuals i plàstiques. Aquesta realitat té un fort protagonisme en el moment present, però no oblida les dues darreres dècades i a la vegada el futur i els canvis que segueix experimentant el barri i el districte. - L’evidència del treball col·laboratiu de manera natural i orgànica entre els diferents espais i col·lectius. A la vegada que n’apunta una necessitat d’organització i col·laboració encara més apurada que només depèn dels mateixos agents i que ha de fer servir el paper del Districte per a poder tirar endavant projectes puntuals. - L’oportunitat de la coincidència dels diferents agents artístics que mostra les potències dels seus programes, claus també per la transformació de l’entorn i per generar nous coneixements. - La possibilitat infinita de generar nous ponts de treball amb altres agents culturals del territori, des de les altres iniciatives vinculades als llenguatges artístics escènics i musicals com també des de la nombrosa xarxa d’entitats vinculades al territori així com d’un gran nombre d’institucions de caire públic. Sense oblidar les altres institucions docents i les altres indústries de la cultura. - La urgència per estudiar i visibiltzar de manera conjunta les trajectòries dels espais i tots els seus programes. A la vegada, la necessitat de fomentar la documentació i la difusió de tots els seus projectes, que conformen també part important de la memòria cultural del districte. - La voluntat de pensar i repensar les possibilitats de treballar sobre les fronteres virtuals dels diferents grups socials envers la creació artística contemporània; fronteres que determinen algunes dinàmiques relacionals i en faciliten la construcció social. En definitiva permeabilitzar la representació col·lectiva envers les noves formes d’expressió. Aquestes primeres conclusions volen ser només el punt de partida per continuar treballant conjuntament i seguir fomentant els ponts de col·laboració entre totes les entitats que en conformen la taula i també totes les noves que s’hi haurien d’incorporar ben aviat.

46


Annex Directori de webs

Mapa Creatiu del Poblenou: www.mapacreatiupn.org Entitats participants al Mapa Creatiu • • • • • • • • • • •

Quadrat 9: www.quadrat9.com Espai Cultural la Fundició del Poblenou: www.lafundiciodelpoblenou.com Antoni Yranzo Estudi: www.antoniyranzo.com Laboratori Symbolon: www.symbolab.org JISER Reflexions Mediterrànies: www.jiser.org Hangar: www.hangar.org La Escocesa - Associació d’idees M: www.laescocesa.org Centre cívic Can Felipa: www.bcn.cat/canfelipa Niu: espai artístic contemporani: www.niubcn.com Can Framis - Fundació Vila Casas: www.fundaciovilacasas.com The Private Space: www.theprivatespacebcn.com

Altres entitats artístiques del Poblenou • • • • • • • • • • • • • • • •

48

Espai Ubú: www.espaiubu.com Fundació Palo Alto: www.paloaltobcn.org Art & Design Barcelona: www.artdesignbcn.blogspot.com Escola Bau: www.baued.es Ulls Blau: www.ullsblaus.com Eme Cuadrado: www.emecuadrado.es La Plataforma: www.laplataforma-com Espronceda 164: www.espronceda164.com Espai ERRE: www.errequeerredanza.net Colectivo Bajel: www.osa.cat El Local de la Mary: www.lamaryposa.com Taller d’art Vinent: www.vinent.net Sergi Aguilar: www.sergiaguilar.ws Espai Guanes: www.grupguanes.blogspot.com NauArt: www.nauart.es [...]


Altres dreceres d’interès • • • • • • • • •

Tallers Oberts del Poblenou: www.topbcn.org Radar Poblenou: www.radarpoblenou.net Festival Escena Poblenou: www.escenapoblenou.com Nau 21 / Can Ricart: www.nau21.net Xarxaprod: www.xarxaprod.cat Associació de Veïns i Veïnes del Poblenou: www.elpoblenou.cat Arxiu Històric del Poblenou: www.arxiuhistoricdelpoblenou.es 22@: www.22barcelona.com Ajuntament de Barcelona / Districte de Sant Martí: http://w110.bcn.cat/portal/site/SantMarti

49


Mapa Creatiu del Poblenou • www.mapacreatiupn.org Participants del Mapa Creatiu del Poblenou: Tere Badia, Sergi Bueno Navarro, Albert Capella Vazquez, Alain Chardon, Natàlia Chocarro Bosom, Silvia Giorgetti, Joana Hurtado Matheu, Xavier de Luca, Sebastian Sánchez Zelada, Véronique Serfass, Antoni Yranzo. Coordinadors: Jordi Ribas Boldú i Carme Turégano López Direcció de Serveis a les Persones Districte de Sant Martí Ajuntament de Barcelona Juny de 2011 Disseny gràfic i web: Marco Noris • noris.me


Mapa creatiu del Poblenou Estat de la qüestió i propostes de col·laboració entre les entitats artístiques del Poblenou

Direcció de Serveis a les Persones Districte de Sant Martí • Ajuntament de Barcelona Juny de 2011


Mapa creatiu del Poblenou