Pensa i decideix a "La Basílica de la Seu de Manresa" L’educació del segle XXI està portat a introduir molts projectes en ell procés curricular dels alumnes. Dins d’aquesta dinàmica us proposem una activitat que té dues funcionalitats “Pensar i Decidir”. Per això us proposem un projecte que el treballarem amb eines bàsiques i on pretenen que els alumnes es preparin per a resoldre i conviure amb el desconegut. La millor eina de que disposem és el pensament i el seu correcte desenvolupament. L'educació actual està organitzada en currículums pensats per una societat industrial, de la que en aquests moments estem vivint la seva fi, de fet en realitat seguim vivint en una societat que ja no existeix. La nova societat, anomenada "digital" per alguns pensadors, te moltes característiques que encara desconeixem, per aquest motiu es tan difícil preparar als alumnes actuals per reptes que no sabem i per els que no estem preparats. Per això hem de treballar amb eines bàsiques i construir persones preparades per a resoldre i conviure amb el desconegut. La millor eina de que podem disposar es el pensament i el seu correcte desenvolupament.
Pensar per a decidir i actuar amb sentit comú i intel•ligència En qualsevol moment un estudiant actual pot obtenir pàgines i pàgines d'informació sobre qualsevol assumpte. Què podrà fer amb les eines de que disposarà d'aquí a uns anys? El repte pels professors d'avui dia, es el de preparar als alumnes per extreure conclusions i opinions, perquè desenvolupin un pensament coherent i crític al davant d'una gran quantitat d'informació. El programa "Pensa i decideix" fa servir la creació teatral i el joc de rol per comprendre una evolució especifica d'uns fets històrics o per a fer la correcta interpretació del entorn físic, social i natural. Explorem l'error, l'encert, el criteri i la construcció en equip, d'un nou pensament o sigui l'aprenentatge col•lectiu. Al grup l'hi caldrà prendre la decisió encertada per poder avançar en la representació teatral i un cop aconseguit l'objectiu, els aprenentatges estaran assolits des del pensament creatiu, amb l'assistència de monitors especialitzats. Aquest tallers s'adapten a objectius d'aprenentatge en diferents àmbits: Historia - Època medieval i actual. Socials - Conceptes com "Cooperatica", "Capitalisme", "La utopia" ... Les visites per escolars a les obres arquitectòniques de la ciutat, per un general, no aconsegueixen l'entusiasme dels alumnes, en conseqüència, queden poc assolits els conceptes explicats, costa mantenir-los amb atenció i no reporten cap a casa (als pares) l'activitat desenvolupada. L'objectiu de la visita seria que els alumnes assolissin els conceptes: - Gòtic, Neogòtic i Barroc Les culminació de la Seu gòtica va tenir lloc a finals del s.XV i a partir d’aleshores el temple va anar incorporant elements que l’anaven completant amb els estils de cada època. Així, des del s.XVI, amb la construcció del campanar i la cripta (decorada a l’estil barroc al s.XVIII), fins a primers del segle XX, que es va fer la façana i el baptisteri neogòtic, la Seu passa del gòtic al renaixement, del barroc al neogòtic. L’època moderna fou devastadora per al monument amb la crema de la ciutat durant la Guerra de Successió (1713) i la Guerra del Francès (1808). Les obres de reforç durant el s.XIX i el s.XX es van estroncar novament amb la Guerra del 1936 en què es va perdre gran part del seu patrimoni. El que avui ens queda de la Seu és el testimoni de la història de la ciutat, de la seva glòria i de les seves penúries.
- Edat Medieval i Edat Moderna (emplaçament dins la història global) Al segle XIII la ciutat de Manresa comença a viure la seva edat d’or gòtica que arriba al seu apogeu durant el segle XIV, ja sota el regnat del rei Pere III, el Cerimoniós. El 1296 ja es comença a parlar a la ciutat de la necessitat de refer la vella església romànica, però no és fins al 1322 que s’encarrega a l’arquitecte Berenguer de Montagut que comenci a construir el temple gòtic. L’esplendor del gòtic a la ciutat es reflecteix amb l’expansió de les muralles, la construcció de les esglésies del Carme, Sant Pere o Sant Miquel, o de la Sèquia. L’obra de la Seu fou possible gràcies a les aportacions dels fidels i a l’esperit emprenedor dels manresans de l’època. El 1328 es va col•locar la primera pedra i al 1353 ja es va celebrar culte a la nova església. - Característiques de l'edifici La basílica segueix les característiques estilístiques pròpies del gòtic català, amb planta de saló amb tres naus, caracteritzades per la gran amplitud de la central que minimitza la de les laterals. El conjunt es tanca amb un sol absis heptagonal.
El frontis del temple té una gran rosassa en la seva part superior i per sota d’aquesta hi ha un conjunt de cronologia contemporània, integrat per una galeria porxada amb escalinata d’accés vorejada de forjats i lateralment sobresurten dues torres: la del nord correspon a la capella del Santíssim la sud, al baptisteri, aquest darrer de planta octogonal i remat en agulla. En el lateral nord hi ha un cloquer quadrat de 60 m d’alçada amb finestrals a dos nivells, decorat amb rellotge i capçat amb barana. L’edifici té dos nivells: la nau central suportada per columnes rematades per volta de creueria i sostre pla, amb grans finestrals laterals elevats tancats amb vitralls i un segon nivell, més baix, que correspon a les naus i capelles laterals, amb voltes de creueria comunes i una segona filada de finestrals amb vitralleria. Exteriorment, ambdós nivells estan sustentats i units pels contraforts i arcbotants, als que s’afegeix la torre d’una escala de cargol vora l’absis. L’absis és heptagonal, amb set capelles interiors, i a continuació hi ha una portalada a cada costat, després del tram de les quals hi ha cinc trams de capelles laterals. El claustre de l’antiga canònica de la Seu presenta dues parts artísticament i cronològicament diferenciades. Per una banda, el més antic –del qual només es conserva un petita part- és d’època romànica. Si bé inicialment hi ha qui el considerà del segle XI pel primitivisme dels seus capitells. L’altre claustre, situat en un nivell superior, és del segle XVIII. El conformen quatre galeries compostes per arcs de mig punt, amb pilars i mènsules de pedra. És força interessant la seva porta d’accés, coronada per un arc canopial. En aquest espai hi ha diverses peces d’interès artístic, com és el timpà original del portal romànic i el sepulcre del canonge Mulet, obra de Josep Sunyer (1719). El treball en grup és, segurament, una de les tècniques d’ensenyament o aprenentatge que poden resultar més agraïdes, tant pel professorat com per l’alumnat. El treball en petit grup es desenvolupa de manera important. La participació és un altre valor important a desenvolupar en el "Pensa i Decideix" les tasques no són possibles sense la col·laboració de tothom, la implicació en l’activitat és fonamental i es genera un clima de treball que dóna un rendiment molt alt. Les visites culturals a elements arquitectònics emblemàtics, ens ajuden a entendre un passat i a preocupar-nos per la nostra història, mirant de cercar elements que reforcin la nostra identitat.
No podem oblidar la importància del gaudi, valor fonamental en les activitats, recerca contínua en tota activitat que es fa amb participants joves. Es tracta de viure una jornada, passant-ho bé i, a la vegada, adquirint aprenentatge, de manera que hi hagi un sentit explícit en la pròpia activitat. Així doncs, haurem obtingut: - Un benefici cognitiu. - Aportacions per a la vida de relació o emocional. Millora de les habilitats socials: desenvolupen la capacitat d’arribar a acords, es facilita la comunicació i la participació activa de tots els components del grup, s’ajuden entre ells i aprenen a demanar ajut quan els hi cal. - El valor del propi treball en grup mantenint unes relacions personals satisfactòries. - Pot incrementar la qualitat de l’aprenentatge. - Afavoreix l’adquisició de coneixements a través de la interacció entre els alumnes. Pel que fa a les habilitats socials, cada vegada són més necessàries persones amb habilitats comunicatives, que es troben a la base del treball en grup. - Posar-se en el lloc dels altres. - Interpretar les necessitats. - Mostrar-se sensible per escoltar i comprendre. - Coordinar esforços per arribar més lluny. - Contrastar idees, opinions i concepcions personals o de grup. - Discutir metes i centrar objectius de grup. - Distribuir funcions. - Regular la participació.
LA BASÍLICA DE LA SEU DE MANRESA. Breu Història. Coronant el Puig Cardener, nucli primitiu de la ciutat, i ocupant l'espai de construccions religioses i civils més antigues, la Col·legiata Basílica de Santa Maria, o com es diu popularment, La Seu, és el monument artístic principal i temple major de Manresa. La Basílica, iniciada l'any 1322 sota la direcció de Berenguer de Montagut i acabada substancialment el 1488,és un exemplar rellevant de l'arquitectura gòtica catalana. De planta de saló, dividida internament per divuit pilastres octogonals i amb grans vidrieres policromes, és un cas notable de síntesi d'estructures pròpies dels temples d'una i de tres naus en un mateix edifici. El campanar, de secció quadrangular, data del 1592. la capella del Santíssim, d'estil renaixent, fou inaugurada el 1657. la façana principal porticada i baptisteri són dels anys 1915-1934, realitzats segons projecte d'Alexandre Soler i March, interpretant una idea d'Antoni Gaudí. En el seu interior, conté diversos retaules gòtics, algun d'ells d'interès excepcional, altres peces d'interès són una taula pintada, de Lluís Borrassà, del 1411 i diverses escultures gòtiques en pedra. La imatge titular -Mare de Déu de l'Alba - és una imitació de la que fou destruïda per un incendi l'any 1979 i datava de finals del segle XIV. La cripta -construïda el 1577 u ampliada recentment conté les relíquies dels "Cossos Sants" dels patrons de la Ciutat, Sant Maurici, Sant Fruitós i Santa Agnès i és decorada amb escultures d'alabastre, obra de Jaume Padró (1781). Aquesta església sofrí un incendi a les acaballes de la Guerra de Successió (setembre de 1714) i una important devastació el 1936. De les construccions precedents resten vestigis d'un claustre romànic, un pòrtic del segle XI i la portalada (segle XII) amb timpà i capitella atribuïts a Arnau Cadell. El claustre actual és obra barroca, de primers del segle XVIII: Hom pot visitar el Museu històric de la Seu, situat damunt del porxo de la façana de ponent. És ric de peces d'art litúrgic -pintura, escultura, orfebreria i indumentària dels segles X al XX-. A remarcar, l'anomenat "frontal florentí", obra del brodador Geri Di Lapao (m. segle XIV). També són d'interès, el Crucifix romànic de talla (segle XII), les arques d'argent reposat i cisellat dels "Cossos Sants" (obra d'Antic Lloreda : 1616-1653) i el retaule de la Trinitat, del pintor Manresa Gabriel Guàrdia (1501).