A UNA 428

428 Desembre 2019

A UNA, PUBLICACIÓ DE LA COMUNITAT EDUCATIVA JESUÏTES SARRIÀ - SANT IGNASI

Sumari

4 ESCOLA

Creiem en tu

AMPA

MOPI

NEI

Creure i confiar

Sobre la mateixa proposta esperem diferents respostes

L’Espai Manresa

El Consell d’alumnes a 5è i 6è NEI

NEI

ESO

FINESTRA OBERTA

Escola amable

Servei comunitari a 3r d’ESO

Animating the global dimension

FORMACIÓ PROFESSIONAL

Christmas in Europe

PARAESCOLARS

PASTORAL

Juguem a futbol amb el Sant Ignasi

25 estius a Irlanda

Per a en tot estimar i servir

CENTRE SANT JAUME

CONSELL DE REDACCIÓ Josep Maria Ramón, Isabel Pagonabarraga, Noemí Sánchez, Josep Guàrdia, David Riu i Daniel Bargalló.

HEMEROTECA DE L’AUNA

http://auna.santignasi.fje.edu

DISSENY I MAQUETACIÓ

Mireia Barreras. Estudi Disseny Gràfic

La UEC

4 | REVISTA AUNA

Josep Maria Ramón Director general

Situar l’alumne en el centre del procés d’aprenentatge vol dir empoderar-lo, deixar-lo escollir, proposar i actuar sobre el seu propi aprenentatge. Vol dir escoltar-lo i acompanyar-lo en el seu creixement acadèmic i personal. Vol dir creure en ell. Creure en les seves competències, en els seus dons, en aquell magis que el fa únic i diferent entre els humans.

Situar l’alumne en el centre del procés d’aprenentatge comporta generar entorns que permetin que s’impliqui en el seu aprenentatge, en la creació de continguts, en la recerca d’informació, en el procés i també en l’avaluació. Comporta crear espais per a la millora de les pròpies capacitats i la descoberta d’aquelles altres soterrades, incipients. Cal, per tant, que el mestre sigui molt present, molt més que abans, amb tots els sentits, no només per a tots els alumnes alhora, sinó també per a cadascun d’ells, per ajudar-lo a treure el millor de si mateix. El mestre cal que dissenyi aquest escenari d’aprenentatge que permeti dotar a tots i cadascun dels alumnes d’experiències significatives que l’ajudin a desenvolupar les competències necessàries en cada etapa. Un mestre suggeridor, potenciador, facilitador... Cal, també, la implicació de les famílies, el treball conjunt, per assolir un objectiu comú: la formació de persones conscients, competents, compassives i compromeses.

6 | REVISTA AUNA

eru C i raifnoc Josep Guardia Vidal President de la Junta Directiva de l’AMPA Jesuïtes Sarrià – Sant Ignasi

eurC prové del llatí credere. Sembla que la paraula llatina té dues arrels indoeuropees: e*k rd, que es refereix al cor, i , que es refereix a col·locar. De manera que creure seria una cosa semblant a posarel cor. D’altra banda, una de les accepcions de la RAE de creure és tenir confiança en algú o en alguna cosa. És a dir, confiar . Creure i confiar, dues paraules tan escaients com menysvalorades en els temps en què vivim.

Tenim moltes ganes de conèixer-lo una mica més i li agraïm el seu temps per fer aquesta entrevista. Comencem! REVISTA AUNA

sÉ ralc euq sne mebo rt tna v d anu acs t uo rp mi tnarop moc èuq rep sne ih meuqilpm ,sto tnei rc i t n a i f o c s l e s n u n e s l e . s r t l a i N , e n m u l a ’ i n, a l o c s e ’ l in al ailímaf n ’ es aritos t .slo t T mos nopse r s e l b aó si c e d u l s e d r , ’t ls o n i f e u q v e d s l e e r t n sc e u q a . s’ éd c o r p

Ni l’alumne, ni l’escola, ni la família se’n sortiran tots sols. Tots som responsables de l’educació dels nostres fills, que esdevenen el centre d’aquest procés.

eD ,sedag v os e fn c ,euq sed ed óica os A ’l ed se raM i ,se raP se xi a vne uaje r ab ed tiugen i sep emsi ,i rep ,stnemo minet al óicasne ,euq ne ,laren g sel ilímaf snem tnes d o sne atl f mi ó i c a i l n p e t nl ae , s u é i c t p o a s lr nu d t pe s r ta il b s atseuq ’d acs t tnema visulc xe a ;alocse ’ , s e r t l a e ’ u md q i n v e d s r m t n e i l c e u q n a h t e f a n u ó i s r e v n i n e s l e s l i f i n e r p s e ’ rn u e s t n m i d n e r n e amrof stixè ’d ,scimèda moc ar sle set ino c a a n u ’s de r p m e s l i e c f n e l b a l a n i f e d r x e ’ l .ic O lat ad ge v sé restop euq ,alocse ’l a ,setlo v on s é u o er l p b i s n e r p i u l g a e t s n o c u a q ’ d s e l i í m a f s n e m i t n e s r atp t s e u q a ’ d s é c o r p t n e m a y s ’ d i egta n rp sled se rt on ,sl if aicnàtsmu ric euq sne ynepm arohla a son-ritnesl uqa stneilc euq s é m o n e u q r c l e i c f e .n t ab i d e m i iug S moc ,iug s ne atseuq óicale r ,alocse- i ímaf ar cne ih ah tlom eg ram ed .arol im re P açnemoc a r e f í m a c i a , r t e sxg p i u oa q t ns p mebas uo rp éb aniuq sé al ,atpec r euq se top use r r i m a r a n o t a r a g u j n os ct e u q a s o d : s b r e v E R U C i . R AI F N O C r a s o P l e r o c n e l e e r t s o n i c f o e d / e r a p : e r a m t s e b m a s l o e r, - ts l a o c ni e f d s p m e t e u q , ne xi r u q ,s ol-r at c e ,s ol-r a y n pm c i f son-ra euq nares soçap c ed ranod le rol im sl e ’d ,s o x i e t am r i n e v ds ’ a l a v es r o l im ; ó isr e v i l pm s o n - r a c n e s v t i a e l c u v q i d t e sn a i o p r s e d e d a l o c s e ’ l o / i s e d ó i cead o s A e d ’ l s e r a M i a P ;se r i s on-r a m c e bm a asemr f i t a e rug s l a e t c j o u ri pt a c u d e u q m e h t i l o c s e r p a . s l e

8 | REVISTA AUNA

IPOM

Sobre la mateixa proposta esperem

diferents respostes Mònica Bori

Directora MOPI - Educació Infantil

Anna Puigderrajols

Cap Pedagògica - Educació Infantil

Quan ens plantegem l’obertura al món, treballar per la ciutadania global amb els més petits de l’escola, ens fa pensar i preguntar-nos quina societat hi presentem als infants.

REVISTA AUNA

Els nens i nenes es relacionen de forma natural amb altres infants, sense marcar l’edat o el curs en el qual la societat els situa. És per això que a l’etapa d’Infantil, en el MOPI, treballem barrejant edats, fent grups d’internivells. Aquests grups ens permeten:

Fer-nos corresponsables els uns dels altres.

Aprenentatge entre iguals, els infants s’ajuden entre ells.

Ser molt inclusius: cada alumne segueix el seu procés d’aprenentatge. Tots els alumnes s’hi troben a gust.

El nostre model d’aprenentatge de la lectura i l’escriptura respecte el moment en què es troba cadascú.

Mestres treballant en equip per tal d’avaluar i cercar què necessita cada infant.

Sobre una mateixa proposta el mestre espera respostes diferents i totes són legítimes: creiem en cadascun dels infants!

10 | REVISTA AUNA

re xiérc

L’Espai Manresa Mart Manich ósentvRa Cap de Formació Humana i Pastoral Primària Inicial

Cada setmana, a l’Espai Manresa, aconseguim aturar el món perquè els nostres alumnes de 4t d’Educació Primària creixin per dins.

«Per a mi la Pau és Espai Manres «Per a mi tranquil· i que toes les mevs preocuains

és una estona de desaprguin.»

«És relaxció i silenc.» «És un moent de silenc i pau per relax-m.»

Espai Manres

.»

éixer REVISTA AUNA

Aquest espai és viscut com un regal tant per als educadors com per als nens. Per créixer bé necessitem fer esport, menjar sa i tenir hàbits saludables; però això no ho és tot: cal que tinguem present que cadascú té un món interior ben ric que cal entendre, conèixer i cuidar. És per això que fem un treball centrat en la dimensió personal, social i espiritual de cada persona. Els acompanyem en moments de reflexió, adoptant una actitud receptiva davant del silenci i de respecte i diàleg amb els altres i d’obertura al transcendent.

La dimensió personal la treballem a través de la identificació de les nostres emocions, del coneixement d’un mateix i d’allò que em passa.

La dimensió social s’ocupa de la relació amb els companys, de la importància de l’escolta activa i del respecte per aquell que és o pensa diferent. També la col·laboració amb aquells que poden estar més allunyats de nosaltres però que podem ajudar a través de la conscienciació i de petites campanyes. Només cal que els escoltem per saber quins són els motius pels quals l’Espai Manresa és un regal:

nresa a M i a p s E i «Per a m ·litat, estimar il és tranqu per pensar.» i estona anresa M i a p s E i «Per a m ona en la qual t és una es nquil i és com estàs tra vegada et que cada millor.» coneixes anresa M i a p s E i «Per a m ació i en tot és relax i servir.» estimar

«Per a mi és conèixer més Jesú.»

«Espai Manres estar tranquil i comparti.»

I finalment la dimensió espiritual, ja que tot això ho fem seguint els valors de l’Evangeli i tenint Sant Ignasi de Loiola com a referent. Aquest espai es troba sempre acompanyat per dos mestres que aconsegueixen amb un grup més reduït d’alumnes facilitar la proximitat. Donem peu que els alumnes sentin un ambient més acollidor en el qual poder compartir allò que viuen i pensen en cada moment. Al llarg de tot el curs ens acompanya un element molt important per a cadascun de nosaltres: la llibreta personal. Es tracta d’una llibreta individual on poden escriure tot allò que vulguin en relació amb la proposta que els fa el mestre. Així doncs, amb l’ajuda de la llibreta personal cadascun dels nens i nenes fa un procés personal de coneixença d’ell mateix, d’identificar quins són els seus sentiments en cada moment, posar-hi paraules, i després de manera voluntària compartir-ho amb els companys i el mestre.

Espai Manres és estimar,

«És alegri i companyi.»

calm.»

| 11

«Espai Manres em fa sentir

«És un espai en què em sento tranquil i penso en mi.» em fa ser milor persona

«Espai Manres amb el germà.»

«M’ajud a començar bé el dia i seguir el camí de Jesú.»

12 | REVISTA AUNA

NEI

El Consell d’alumnes a 5è i 6è NEI ancesrF Costan Cap de Cicle de 5è i 6è NEI

A 5è NEI iniciem els consells de delegats per tractar els temes de les assemblees d’estudiants.

consell

REVISTA AUNA

| 13

alumnes

Els delegats es reuneixen quinzenalment amb els Caps de Cicle i traslladen els temes que sorgeixen en les assemblees.

Una assemblea és un òrgan que funciona mitjançant un aplec d’alumnes, reunits amb l’objectiu de deliberar i prendre decisions. Una assemblea està formada per tots els nens i nenes que pertanyen a un grup classe NEI, que normalment consta de 50 membres aproximadament. Iniciem els consells de delegats a 5è perquè és un moment en el qual els alumnes estan prou madurs per començar a deixar de banda una visió del món més individualista, i són capaços de veure i comprendre les necessitats grupals. Seguim, per tant, fomentant el treball de les quatre C., amb les quals volem formar alumnes cons cients, competents, compromesos i compassius. Els temes que es tracten en les assemblees estan per sobre dels interessos particulars que puguin

tenir els seus dirigents, que són els delegats. Aquests recullen les inquietuds i propostes dels seus companys de classe i en fan un debat. S’acostuma a fomentar la presa de decisions per consens per dur a terme acords mínims acceptables per tots els implicats i reservar-se les votacions per als casos en què no hi ha acord possible.

Aquestes decisions preses es traslladen a les reunions amb els tutors i el Cap de Cicle, es parla de la seva viabilitat i s’apliquen les que són factibles. D’aquesta manera aconseguim que l’alumne se senti part responsable de l’organització escolar. Els fem partícips d’aspectes organitzatius i que tenen impacte directe en el seu dia a dia. Com pot ser el disseny i l’organització d’activitats al pati, decidir quin treball es farà per Nadal i altres temes del seu interès.

14 | REVISTA AUNA

IEN

Escola amable

Maria Gomis Tutora 1r d’ESO-NEI

A l’octubre va tenir lloc a la Sala Lluis Espinal una trobada de l’alumnat de 1r d’ESO NEI amb el personal de cuina, menjador, patis, neteja, manteniment i serveis informàtics. Aquesta trobada de testimonis s’emmarca dins del Projecte Escola Amable, que té com a objectiu principal despertar la consciència de la comunitat educativa en general i dels nois i noies , en particular, sobre el RESPECTE a les persones i a les coses com a VALOR. La adobtr av ser una orptunia per erconèix les conseicnèüq euq ne t sel se rt on snoic a e rbos sel se rtla person com( se sent, com les benfica o perjudica). é b m a T r e p s o n -r a d e u q b m a s t i e p s o t e g m e d o p e d ra tsom le e rtson etc ps r sre vn le rola v ed sel seno r p i de les cose. A r a ip t e d a l a d b o r t i s n i d i a p s e ’ l n e s v a n re f l x i o n a r s o b re c o m v o l e n q u e s i g u a q u e s t espai de ència,vo en el qual pasen més de 9 eshor

alo cse

L’escola, espai de convivència. Com volem que sigui?

Pren-te temps, sle mula

diàres: quines són les esv esàr de milora, què poden e r f e d n ri t f a p a r t i a r d ’ p e r c o n s t r u i e n t r o t s i o t e s u n a e s c o l a m é s A M B L E , o n ot h m s e s e n t i i m p l c a t , considerat, espctar i que hi influex. mtenrauseponrusPcimorp ec a to 1r OSE’d IEN i me rad oc senu icnèüqesnoc rep a sel itca tuds poc o gens esrpctuo. Finalmet, convideamr tanmul ’ a ran sém àl ne i a res ébmat stnega ed ivnac a , a s c l a u , e s n r o a t i nl e m a f a s e r t i l n a m o d e a l a v e s . a d i v -

Serveis informàtics

Manteniment

TREBALLADORS

2.000 40

ORDINADORS

IMPRESORES

TREBALLADORS

1.600

FINESTRES

7.000

VIDRES

240

TASSES DE WC

120

URINARIS

REVISTA AUNA

| 15

Hem estat treballant el projecte Escola Amable durant dues setmanes i ha estat molt interessant. Hem après moltes coses i sobretot a prendre consciència de les coses que fem malament. La xerrada dels testimonis de manteniment, neteja, recursos informàtics... de l’escola ens han apropat a veure una altra realitat que no coneixíem. Agraïm molt la seva participació, ja que, com diuen ells, tots formem part de l’escola, la nostra escola i cal mimar-la i cuidar-la. Gràcies per ajudar-nos a créixer i fer bé les coses.

vència La trobada va ser una oportunitat per reconèixer les conseqüències que tenen les nostres accions sobre les altres persones (com se senten, com les beneficia o perjudica). També per adonar-nos que amb petits gestos podem demostrar el nostre respecte envers el valor de les persones i les coses. Els alumnes van quedar sorpresos amb algunes xifres relacionades amb les dimensions de l’escola (1.600 finestres, 7.000 vidres, 2000 ordinadors, 240 tasses de vàter) i amb la feina que fa el personal e serveis per tal que tot estigui a punt cada matí.

Jan Serra i Sara Cadena Alumnes de 1r d’ESO

El resumen de lo que queremos inculcar a los alumnos es: Todos formamos parte del mismo equipo, todos sumamos. No dejes que tu actitud reste. Comparte y respeta.

cola Maria Gomis

Ana Méndez

Tutora 1r ESO-NEI

Supervisora de F.Roca

Cuina

Neteja

Monitors pati i menjador

TREBALLADORS

LA GENERALITAT MARCA UNA NORMATIVA PEL QUE FA ALS MENÚS.

Ou 1 COP PER SETMANA Carn

1 COP CADA 2 SETMANES

Croquetes / canalons 1 COP AL MES

TREBALLADORS

HAURÍEM DE GASTAR 15 CAIXES DE ROTLLOS DE PAPER HIGIÈNIC AL MES. EN GASTEM 40 CAIXES.

3 PETITS GESTOS QUE PODEM FER PER DEMOSTRAR EL NOSTRE RESPECTE ENVERS EL VALOR DE LES PERSONES I LES COSES: • CADIRES AMUNT CADA TARDA • NO PAPERS A TERRA. • NO GUIXAR LES TAULES.

TREBALLADORS

ENS TROBEM:

• CONFLICTES AL PATI • ROBATORI DE PILOTES • ALUMNES QUE MONOPOLITZEN LES TAULES DE PING PONG • MENJAR PER TERRA

Què fas tu? Què pots fer diferent?

16 | REVISTA AUNA

OSE

Servei comunitari Els nens i les nenes han de ser educats en la convicció que han de posar les seves millors qualitats al servei dels altres. Eglantyne Jebb Declaració dels Drets dels Infants Ginebra, 1924

a 3r O S E ’ d Canvi climàtic

Reci

Drets col·lectius LGBTQ

Conv

Des de Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya es decreta que, a partir d’aquest curs, s’implanti una matèria nova al segon cicle de l’ESO anomenada Servei comunitari.

servei co A i x í d o n c s , d e s d e l a n o s t r a p e r s c t i v a e ds ’c o l a jesuïta, enctm aquest curs, a 3r ,d’ESO aquest n o v a p ro s t a s o t a l a i n s p r a c ó d e l m a t e i x S a n t I g n a s i , q u e e n s c o n v i d a a v i u r e p e r a e n to s e r v i i e s. t i m a r E l s e r v i c o m u n i t a r é s u n a a c i ó e d u c a t i v av l u a b e o r i e n t a d a d e s n vo l u p a r l a c o m p e t è n i a

s o c i a l i c i u t a d n , e n q u è a l u m ’n e e r a l i t z u n s e r ie v a al ,ta inumoc tnacilp sle sue ,stnem xi oc c a p i t s i h a b i l t s , a l h o r q u e a p rè n e lx ’ rc i actiu de la ciutad n . E s t r a c d ’ u n a m a t è r i d e c a r à t e o b l i g a rt q u e té com a objectiu gar nti que els estudian , al l a r g d e l a s e v a t r a j e c ò i e s, c o l a r e x p r i m n t i

REVISTA AUNA

p ro t a g o n i t z n a c i o n s d e c o m p ro m í s c í v i c , to c o m b i n a t p ro c e s a d p ’ r e n t g i d e s e r v i a l a c o m u n i t a , e n u n s o l p ro j e c t b e n a r t i c u l a , e n e l q u a l e l s p a r t i c n s v a n a p r e n t to t r e b a l a n t e n à m b l i ’ t d e l e s n e c s i t a e r a l s d e e no tr l ’ amb la final t de mil ora - . A b a n d d e l va l o r e d u c a t i u e n s i m a t e i x q u e j a c o n t é a q u e s t p o r s t a , e l s p o r j e c t s A p re n d ’ t a g e - S r v i C o m u n i t a r p ro c i n e e s p a i d e p ro t a g n i s m e i d e c o m p r í s d e l s n o i s i n o i e s . -

p l e s . E l t re b a l d e l e s c o m i s n j a s ’ h a i n c a t i a s n ’ i r à c o n re t a e n e s p a i a d c ’ i ó d i n s d e l c e n t re m a t e i x . A q u e s t a p ro s t a e n s d ó n a u n a g r a n o p r t u n i a p e r d e s v t, l a r e n e l s n o s t re j o v e s , e l s e n t i a u tèn ic del compr ís atès que no ho planteg m exclusivament com a matèri de 3r d’,ESO sinó com un itnera transve l que contiuarà a 4t ESO amb una ac ió de carà ter social fora del c o l · e g i a m b l a p ro s t a

| 17

Joves per als altresi que

iclatge

Contacontes Padrinatge lectura

Gènere

Racisme

vivència

Reforç alumnes més petits

Suport joc alumnes més petits

Preparació jornades especials

A l l a r g d e l p ro c é s , e l s a l u m n e s h a n a d p ’ r e n a c o m p a r t i p ro j e c t s c o m u n s , o rg a n i t z r - s e , d i s t r i b u - s e l a fe i n a i c o m b i n a r l e s c a p i t s i e l s t a l e n s d ’ u n s i a ld t’ e r s , o b r i n t - s e a l a t o r b a d a m b e l s a l t re s , d e s n v o l u p a t l a s e v a e m p a t i i a p re n e t a e s t i m a r q u i é s d i ef r n t . Pe r u n a a l t r b a n d , a J e s u ï t S a r i à - n t I g n a s i , d e s p l g u m l a p ro s t a e n e l m a r c d e a l c ’ i ó t u o r i a l , d i n s d e l e’ n t o r d e l a p a r t i c p a i ó d e l s alumnes i la gestió democràti a del centr. A d a t a v d u ’ i , j a s ’ h a n r e c o l i t l e s p ro s t e d e l s a l u m n e s , q u e h a n e f t p o s i b l e l a c er a i ó d e d i v e r s e c o m i s n : g è n e r, erc i l a t g , m e d i a m b i e n t o ç e f o r a l s p e t i s d e e s c o l a , ’ e n s ó n al g u n s e m x

c o n t i u a a B a t x i l e r a m b A c i ó l ’ S o c i a l . o t T a i òx c o m p l e n t a a m b eo rf l ’ t a d e o v l u n t a r i s d e ves Loiola(Casl Loila) que sne’ oefrix mensualment. E n d e f i n t va , u n c a m í q u e c e r a o b r i l a m i r a d i p re n d c o n s i è a d e l a d i m e n s ó s o c i a l d e l a p e r s o n a i d e l a re s p o n a b i l t a q u e t e n i m to s i cad s un de deixar un món molt mil or per als qui e n s h a n d e s u. c e i r U n a r e s p o t a a l s e n t i f o n a mental de la mis ó d’una escola jesuïta: educar e l s j ov e s p e r e s d v n i r h o m e s i d o n e s p e r a l s a l t re s e n e l s e u p l e i a u t è n i c s e n t i .

Jo-

omunitari -

18 | REVISTA AUNA

A R T S E RN I BF O

Animating the global dimension, our unique opportunity to prepare citizens of the o w rld Anna Milian

Directora de 3r i 4t d’ESO i Batxillerat

Per tal d’obrir nous horitzons en un món global, cal que els alumnes esdevinguin usuaris i aprenents capaços de comunicar-se i accedir al coneixement en un entorn multilingüe, multicultural i globalitzat. En el món actual, la comunicació entre les diferents zones del món és cada vegada més fàcil, però ens adonem que els nostres alumnes necessiten estar preparats per poder afrontar el repte de la diversitat, conèixer les diferències existents i saber trobar un terreny comú entre les diferents cultures i persones i, en aquest context, l’impuls de les llengües és fonamental per assolir aquest objectiu.

rld

REVISTA AUNA

| 19

Amb aquest objectiu, presentem noves propostes per als alumnes de Batxillerat 2020-2021.

Water is life

és una experiència internacional que se celebra bianualment, en la qual es presenta un Projecte de Recerca relacionat amb l’aigua en un congrés que enguany se celebra a la ciutat de Bradenton, estat de Florida (als Estats Units). Els objectius del congrés contemplen la presentació d’un Projecte de Recerca, experiències de camp, assistència a conferències d’experts i activitats de resolució de problemes en col·laboració amb estudiants d’altres països del món.

aterW

Les dates previstes per al projecte són del diumenge 20 de juny al dissabte 27 de juny del 2020. Durant aquests dies, els alumnes s’allotjarien al New College de Sarasota, on també s’allotjarà el professor acompanyant.

The Jesuit Star Conference Project

aciónmgr

és una experiència internacional organitzada per la Companyia de Jesús en la qual es proposen debats i reflexions relacionades amb la migració, en un congrés que enguany se celebra al Mount St Mary’s College (al Regne Unit). Els objectius del congrés contemplen l’assistència a debats, conferències i reflexions sobre migració amb estudiants d’escoles de jesuïtes de diversos països. Les dates previstes són del dijous 2 d’abril al diumenge 5 d’abril del 2020. Durant aquests dies, els alumnes s’allotjarien al Mount St Mary’s College, on també s’allotjarà el professor acompanyant.

20 | REVISTA AUNA

L A N O Ó I S C A EM FR O P

Christmas in Europe David Beltran Cap d’àrea d’Hostaleria i Turisme

La primera setmana de desembre, l’Escola d’Hostaleria va tenir el goig d’organitzar la Christmas in Europe Barcelona 2019 (Trobada europea d’escoles d’hostaleria i turisme). uitcejbo ’ L atseuq ’d ,ad bo rt euq aztin g ro óica os ’l A E H T h t / w .p a: e h t . u / e n d e l a q u a l l e ’ s c o l a é s me br , és el de compar ti tradic ons, exp riènc es g a s t r o n ò m i q u e s i c u l t r a s e n to r d e l a c e l b r a i ó d e l e s f e s t d e N a d l . E l s a l ó d a ’ c t e s d e le ’s c o a e s v a c o n ve r t i e n u n a f i r a n a d l e n c a a m b e s t a n d d e l e s tsenrifd les,co tnaesrp les snicodtra elsd seu p a ï s o o r d i’ g e n . A q u e s t a e x p o s i c ó v a e s t a r o b e r t a d e l dimar ts 3 de des mbr al dimecrs 4 de des mbr. A l a n i t , e l s a l u m n e s d e l e s e s c o l p a r t i c p a n t s va n p r e a r d o s b u fe t s e u r o p s ( u n d i m a r t s i u n a l t r e d i m e c r s ) a m b l e s re c p t s m é s re p s n t a i v e d e l s s e u p a ï s o n a t l s . E l s o p a r v a s e r v i p e r i n t e rc a v e x p r i è n c e s g a s t ro n ò m i q u e s i c u l t r a s , a m é s e d s ’ ril b at setc a n o bm a sle st ne r fi d se nm ul a e d sel se rtl a escol .

GALERIA DE FOTOS

ASSOCIATION EUROPÉENNE DES ECOLES D’HÔTELLERIE ET DE TOURISME EUROPEAN ASSOCIATION OF HOTEL AND TOURISM SCHOOLS

REVISTA AUNA

Des de l’escola es va convidar els alumnes de les escoles d’hostaleria europees a participar en activitats que formen part de la nostra tradició i cultura; així durant la setmana van poder gaudir d’una exhibició de batucada , un ball de bastons, la celebració d’una eucaristia d’acció de gràcies i un tast de vins de la cava de Manuel Ravantós, antic alumne de l’escola, entre d’altres activitats.

| 21

Les diverses delegacions van ser rebudes a la Plaça de la Vila de Sarrià pel Regidor del Districte, on van tenir l’oportunitat d’intercanviar unes paraules i els participants van dedicar a la Regidoria una cantada de nadales. La setmana va concloure amb una activitat en la qual els alumnes havien de descobrir el patrimoni cultural

del modernisme a Barcelona, una representació artística i folklòrica de cada delegació entorn a les tradicions de cada país i un sopar de gala servit, elaborat i acollit pels alumnes de l’àrea d’Hostaleria i turisme de l’escola. S’ha de destacar el compromís i participació transversal de les diferents àrees dels estudis professionals de l’escola que van ajudar que l’esdeveniment fos un èxit: des dels alumnes d’Imatge i so, que van cobrir l’esdeveniment des d’un punt de vista gràfic; els de l’àrea d’Esports, que els van fer una classe dirigida de zumba ; els d’Allotjaments, que es van encarregar de l’acollida i de l’hospitalitat, o els alumnes d’Hostaleria, que es van encarregar de tots els àpats. També a tots els professors i personal del PAS que hi van col·laborar i ajudar.

22 | REVISTA AUNA

PARAESCOLARS

Juguem a

futbol

amb el Sant Ignasi Marc Collado Entrenador de futbol del Sant Ignasi

Jugar al Sant Ignasi és especial i diferent de fer-ho en qualsevol altre club. Els teus companys de classe es converteixen en els teus companys d’equip i inevitablement acabes forjant una amistat que, en la majoria de casos, acaba sent per a tota la vida. Els moments al pati, les llargues jornades a classe i les excursions se sumen als entrenaments, partits i tornejos que creen un vincle difícil de trencar. L a p a s i ó p e r el s’ p o r t , e n a q u e s t c a s e l f u t b o l , é s e l p r i n c p a l n e x d ’ u n i ó d a’ q u e s t a m i s t i s e m p r a m b e ls ’c o a c o m a p u n t c e n t r a l . E l s n e s c o m e n a j u g a r a f u t b o l d e s d e b e n p e t i s i v a n c re i x n t a m b u n s e g u i t d e va l o r s q u e e l s t r a n s m e e l s s e u e n t r e n a d o r s . e ’ s f oL r ç , l a d e i c a ó , e l c o m p r í s o e l s e n t i m e q u i p d ’ s ó n n o m é s a l g u n s a q u e s t d ’ a l ovr s q u e v a n a d q u i r n t a l l a rg d e l s a n y s . A m é s , l a x p oi r m t a a m b e l s e n t r a d o s é s u n f a c o tr q u e d i e f r n c a e l S a n t I g n a s i d e l a re s t a d e c l u b s c o n tra els quals competi . Aquest entr ado s acostu n e m a r es s l e s o x i e t a m s e n m u l a o s e n m u l a x l e d t n a S I g n a s i q u e t e n l a v o c a i ó de ’n s y a r a l e s n o v e s s n oic are g t o òl a e u q n a h .sè r p a slE s ne i h ’s ne u v e f l c r t i s , j a q u e h a n e s c u t r e n t r l e s me as t i x e t s p a r i , p e r t a n , h a n t i n g u t u n a p re n t a g e i h a n v i s c u t e x p r i è n c s m o l t s e m b l a n t . L a c a p i t e m dp ’a t i zar amb el jugador és molt fàcil per a aquel s entr nadors que també hem esta alumnes i jugadors de e ls ’c o a .

A i xò h o c o n f i r m a J o a n C o l a d , u n d e l s c a p i t n s d e l prime equip i exalumn del col·egi, que ja suma 18 t e m p o r a d s j u g a n t a l S a n t I g n a s i . A m é s , va s e r e n trenado de els’coa durant 10 anys. e“uVr com els n e s e s v e u n re f l c t i s e n t u é s i n c re ï b l . H a s e s t u d i a t e n l e s m a t e i x s a u l e s q u e e l s , h a s v i s c u t to e l -

REVISTA AUNA

que et dóna el Sant Ignasi de la mateix maner que h o f a n e l s i h a s c r e s u t a m b e l s m a t e i xo s v a l o r s . o t T a i ò x f a q u e s i g u u n er f n t i e t d ó n a u n a c er d i b l t a molt impor tan ”.

Després de tants anys jugant amb els amics, passant grans tardes veient partits, vivint moments inoblidables, tan bons com dolents, em sento molt orgullós de poder formar part d’aquesta escola tan rica en esport i en valors.

E l s p o c s m e ts r q u e s e p an r a u l ’ d e l c a m p d e f u t b o l és un dels aspect claus que convida la majori de n e s a q u e d a r - s a ef r e s p o r t e n e l m a t e i x c o l · e g i . L a pos ib l ta de poder an r a la bi l oteca entr clas e i entr am facil t compagin r la pràcti a espor t i v a a m b e l s e s t u d i . “ É s u n f a c to r c l a u p e r c o m p a t i bil tzar estudis i espor t”, as egura el Joan. El Sant I g n a s i as c’ b c o n ve r t i e n u n a s e g o n a c a s p e r a to s a q u e l s q u e h e m j u g a t i e s t u d i a a l h o r a q u í . ésr“Dep ed tsna ysna tngaju mba els mics,a tnsap g r a n s t a rd e s v e i n t p a r t i s , v i n t m o e n t s i n o b l d a b l e s , t a n b o n s c o m d o l e n t s , e m s e n to m o l t o r g u l ó s d e p o d e r f o r m a p a r t adq’u e s t e s c o l a t a n r i c a e n e s port i en valors”, admet el Javier Ribas, alumne de 4t d’ESO i capità del Cadet A. uiLs Garig, alumne de 3r d’ESO i jugador del Cadet A , a s e n y a l q u e e “ l q u e m é s m a’ g r d a d e j u g a r a l S a n t I g n a s i é s ef r - h o a l c o s t a d e l m e u g r u p a d m ’ i c s a m b q u i p a s o to e l d i a . A i x í c o m v e n i r e l s c a p s d e s e t m a n a v e u r p a r t i s a d l ’ t r e s e q u i p s . o t T a i xò c r e a

| 23

u n a m b i e n t m o l t f a m i l r i p r o e e n e l q u a l e m s e n to molt a gust”. I é s q u e a q u í e s t ro b a u n d e l s p u n t s c l a u s d e to . E l Sant Ignasi és una autèn ic famíli i exist un sen timen de per tin ça que uneix a oth m qui en forma p a r t , l a q u a l c o s a é s d i f í c l d e t o r b a e n q u a l s o ev a l t e r l o c . a n t T e l J o a n , c o m e l J , a v i e r c o m e l u Li s c o i n d e i x n q u e “p o d e r e f r e s p o r t a m b e l s t e u s a m i c s , q u e s ó n e l s m a t e i ox s a m b q u i c o m p a r t e i x s c l a s e , é s u n to u n l u x e ” . -

24 | REVISTA AUNA

PARAESCOLARS

25 estius a Irlanda Noreen O‘Donnell

Responsable estada estiu a Irlanda

L’any 2020 ens brinda un esdeveniment singular pel que fa a les activitats d’estiu. Amb molta alegria i orgull celebrarem la 25a edició d’estades a Irlanda. Moate, un petit poble rural i acollidor del comtat de Westmeath, ja forma part de la memòria històrica del Sant Ignasi.

REVISTA AUNA

es’tiu L de 1996 ens vam embarc en una aven tura pionera que al larg de 25 anys s’ha converti i c o n s l i d a t e n u n a p ro s t a v i t a l i v i g e n t d e l a n o s t r a o ef r t a e ds ’ t i u . U n a e s t a d ú n i c a a l a m e s u r a d e l e s e x p c t a i ve s d e l s a l u m n e s i d e l e s s e v f a m í l i e s , q u e va s e r d i s e n ya o r i g n à a m e n t p e r l a n o s t r a e s c o l a i e n l a q u a l e n alc’t u i ta poden par tic els alumnes de les vuit esco l e s d e l a x a r d e J e s u ï t Ed u c a i ó .

anç , habil t s social i coneix m t cult ra i, per descompta , una mil ora de les habil t s lin güístique .

Des adq’uel estad al 1996 amb els primes 42 alumnes (sen les tecnol gi s i les infraest uce s tur v ui a d’ en dia) dur ant e s tr s etm an , any e r , a n y e s t m d e i x a n t u n a e m tpar e r m a f a M o a t e ,

alhor que aquesta exp riènc a fa el mateix en n o s a l t re . M o l t e s d e l e s f a m í l i e s a m f i t r o n e s p o r ten anys col· abor nt-hi i són una par t integral aquestd’ viènca. Fins a dia vuai,d’ més de 1000 a l u m n e s d e l e s n o s t re e s c o l h a n p a s t p e r M oat e c om a par t íc i s d ’un og r am p ar i t v i am è adc’t i v s i c l a s e . S e n s d u b t e , c e r i m q u e e x pl ’ r i è n c a d e l s n o s t e r a l u m n e s p or c i n a u n p u n t d e p a r t i d a m b m i r a m e n t s c a p a l , f u t r s u m a n t a u to n m i i c o n f i

| 25

A m é s a m é s , e q u li ’p o r i g n a l d e p e r s o n e r s p o n s a b l e h a e s t a u n a l t re p u n t d e c o n s t à i a i c o n solidacó al glar aquestd’ 25 anys. Ens ecsfmor p e r c r e a u n c l i m a d e p xr o i m t a i c o r d i a l t , e l m e n t e s n c i a l p e r a q u a l s oe v a p e r n t g . E n c a r q u e e n s a v l e n m o l t s a n y s e dx ’p r i è n c a , n o d ep m r d e v i s t a a t e n c i ó l ’ i n d v u a l t z d e c a d a l u m n e , p e d r a a n g u l r d e l a p l a n i f c ó i a ls ’p e c t e m é s va l o r t p e r l e s f a m í l i e s .

A m b to a i x ò , e s t m s e g u r q u e t e n i m m o l t s m o s ui t re p r ac me i r a c tse d n u sle d se tc j o r p sém l o n g e u s d e l a n o s t r a e s c o l a i a q u e s t a n y p re a re m e ls ’t a d a I r l a n d a m b e lf m ’ è r i d c o m a v a l o r a ef g i t . S o m m o l t c o n s i e t q u e l a c o n f i a ç q u e h a n d i p o s i t a l e s f a m í l i e s e n n o s a l t re s h a c o n t r i b u ï a èl x’ i t d e l p r o g a m . E s p e r m s e g u i r comptan amb aquest confia ç durant molts més anys!

26 | REVISTA AUNA

LARO TSA P

Per a en tot estimar i servir

Línies de força Eduard Rovira

Director de Formació Humana i Pastoral

«Confiar, per a en tot estimar i servir» és el lema de Línies de Força per a aquest curs a totes les escoles de la Companyia de Jesús d’Espanya. Volem que els nostres infants i joves creixin en la capacitat de confiar en Déu, en els altres i en ells mateixos. Ignasi de Loiola, en els Exercicis Espirituals, ens planteja tres preguntes fonamentals per a la nostra vida: Qui? ¿Per a què? I Com? iuQ ?ste iuQ sé ?uéD

Ignasi es descobreix com a ser creat i estimat per pur amor; un Amor que lliurement vol crear, i que crea un ser que lliurement pot respondre a aquest amor. Ens defineix la relació, som algú que se sap i se sent en una falda Materna, entre unes Mans Paternes; i que es llança al món des d’aquesta identitat, des d’aquesta confi ança... descobrint des del fons del seu ser que hi ha un somni, un per a en la seva vida...

reP a ?èuq

No estem aquí per casualitat ni per atzar. Quan Algú ens va som niar i ens va voler, ho va fer volent comptar de veritat amb nosaltres. Ens va somniar, ens va crear i ens va confiar el seu somni. Estem aquí per a alguna cosa, un PER A que hem de descobrir personalment. El nostre ser creix i s’omple retornant amor per Amor, donant gratis el que Gratis vam rebre. Tenim unfi, un per a. Atreveix-te a descobrir-ne el teu, atreveix-te a ajudar els altres en les seves cerques, atreveix-te a posar-te al servei de la millor causa, atre veix-te aen to estimar i servi .

REVISTA AUNA

?moC moC

ser ?sém

Com realitzar aquest somni, el per a de la nostra vida? La resposta sempre serà estimant. Però això necessita concreció. Descobrint-nos com a criatures estimades i descobrint els altres de la mateixa manera; sense caure en actituds possessives, ni de xantatges, dependències o abusos...; relacionant-nos amb llibertat i maduresa, valorant la pròpia dignitat de cada criatura. Descobrint els propis dons, i ajudant d’altres a descobrir-ne els seus; posant-los tots al servei dels altres, apostant-los a la c “ asella” de l’amor humil i servicial, no en la del benefici propi, ni en la de la fama o del diner. Descobrint que les coses són mitjans que hem d’utilitzar per tal que ens ajudin a aconseguir el nostre FI, el nostre per a . Per què, doncs, aquest lema: ?raifnoc Perquè con siderem que és la clau que està en el fons de tot el que s’ha dit abans: Confies en el que ets? En qui ets? Confies de veritat en Qui et va crear i que confia més en tu que tu mateix? Som sers fets de confiança, que creixem quan deixem que aquesta creixi en nosaltres. Només des de la confiança ens llancem a viure el nostre per a, el nostre som ni; només una criatura confiada s’arrisca veritablement. Per això, el nostre lema no és només una crida personal a créixer en confiança sinó a crear una cultura de la confiança de la qual el nostre món està molt necessitat. Necessitem relacions personals sinceres, no basades en la sospita, ni en la imatge. Necessitem una paraula que inspiri confiança davant del rumor, les o els discursos buits. Necessitem testimonis confiables, sòlids, davant de les meres façanes o els perfils falsos. Necessitem projectes que inspirin confiança i que retornin confiança a qui a ells es confien, davant de les múltiples dreceres cap a vides fàcils i acomodades.

Només serem, estimarem i servirem si hi ha confiaç . Així que disposem-nos a #confiar per a en tot estimar i servir.

| 27

28 | REVISTA AUNA

CENTRE SANT JAUME

UEC

Unitat d’Escolarització Compartida

Rocío Humet

Responsable de Projectes del Centre Sant Jaume

A la UEC del Centre Sant Jaume portem molts anys acompanyant els anomenats com a alumnes «amb dificultats» dels Instituts d’Educació Secundària de Badalona. El Departament posa al servei d’aquests joves la Unitat d’Escolarització Compartida (UEC), que, en definitiva, és un centre educatiu que atén un nombre menor d’alumnes perquè així ho necessiten.

I moc oh ?me f Estant al seu costat i prestant molta atenció a les seves necessitats per tal de poder oferir-los un servei adaptat i personalitzat. Amb els anys i sempre respectant les capacitats i possibilitats de cadascun, sense que hi hagi ritmes millors ni pitjors, hem aconseguit que els alumnes puguin treballar en els mateixos espais. Aquesta metodologia de treball, lluny de provocar comparacions, ha resultat motivado-

ertnec

REVISTA AUNA

ar rep sla .se v oj meH ta v o rpm c moc setlom sedag v nel ab rt rep riugesnoca le xietam euq nu ynapmoc o .a yn pmoc nE ed ,a vit n f sé laid rom p e ru c ne sel seno r p i rep ò xia sne lac .sel- rdn t e oN lep te f ed re ynàt p a nu purg tade ’ te rcno s ó n i g u a l s , n i e l s e c t an f d e l a m a t e i x f o r m a l e s s i t u a c o n . s e d u c i v t n e m ar C s e l s e v s e m r o f r a s e p x ’ d , n ó s e d e v ,sedag tlom slicíf d ed , ranoitseg ò rep sne àraduj tlom nuge rp son-rat iuq sé tluda ’ o atlud ’ ed al ,óicale r i atseuq ’d aren m son-radilb òl a ’d euq on ne t rep son-ra t ec ne òl a euq en netis c rep rapulo vnes d sel se v .sta ic p

| 29

me ina ’T a e ru v le oedív ed laroC ,ígeR aro tce id ed alocsE’ i a l o r V e d , a n o l e c r B e r b o s a l a i c n àr to p m e d r i n e t a m a n u i m ad r euq iugom rp al óicazt l nosrep d egta n rp ’l s a nec se rt .suitac de -

I de quina manera ens apropem a ells i a elles? moC te stop , ranig m le elpmis te f ed raivn c ed e rtn c acude u i t r e p n u , s p m e t o n a c i f d o m a ló i c v t o mi n a l ó i c a u t i s e d m u l a ’ . t a n s É t l o m t n ar o p m i r e b a s i u q , n ó s n i u q s é l e u e s , n r o t e è u q s l a e p u c o r p i è u q . o n a r c n E e u q n i g v b m a” s t n e d u c t n a “ on e riag ,srodaçn ep rep a se rtla on nós seno r p euq on m e x i n o c i e u q n e t r e p t n a a t o a l a r t s o n a ç n i f o c i .r to p u s uitcejbo ’ L sé ranim c stnuj tnarud nu ,spmet bma al óicnet e u q n i l p m o s e l s e v l , i s x t o m è ’ s d e n o i bc è r e p x i e r p a segta n suit op euq sle nic rofe rep riuges al a v es .adiv

centre Coneix més sobre el

Centre Sant Jaume

Implica-t’hi i col·labora-hi!