!
Àlex i Valentina van visitar agafats de la mà i abans que s’inaugurés, l’exposició. Aquesta contenia una trentena d’obres de diferents artistes que havien estat escollits pel comissari per il·lustrar el seu discurs. Moltes d’elles posicionaven a la dona com a inferior per a provocar la reflexió contraria. Poques utilitzaven el text per acotar l’objectiu de l’obra. Una semblava meravellosa per que mitjançant una instal·lació de vídeo creava un diàleg amb senyores que havien treballar tota la vida per construir la seva família a partir del nucli central de l’home com a generador d’ingressos. Algunes es consideraven ames de casa amb la accepció que defineix la dona com a matriarca familiar o nucli social de la família. Una senyora deia que l’home no era només que la mà d’obra que la família enviava a treballar per aportar un sou a casa. I així fins a cinquanta testimonis que documentaven el tema amb una estètica molt casolana. ! Totes elles tenien un rerefons molt profund amb el tracte de la dona, el feminisme i la visió des dels dos gèneres però cap arribava, al parer de la majoria de públic, a l’excel·lencia visual que aportaven les fotografies d’homes realitzant tasques quotidianament femenines. Un, haguès pensat que era un treball que explicava el comportament diari d’un transexual o travestit. Per això no tenia tant ben definit el rerefons, però la formalització tant tècnica quasi bé de fotògraf professional la feia el centre de l’exposició. Els i les altres artistes portaven una trajectòria anterior que els donava una legitimació dintre del camp de l’art. Però ell no en tenia cap. Havia estat fruit de l’atzar que el comissari topés amb la seva obra. Havia pogut ser la indexació de paraules al bloc que el fes visible a les 41